BIBLIOGRAFIA BIBLIOGRAFIA Erola Simon i Lleixà, Martí Solé i Irla, M. Àngels Terrones i Plaza 2010 Puigcerdà, Arxiu Comarcal de la Cerdanya PRESENTACIÓ SALVADOR REDÓ I MARTÍ El Sebastià Bosom va ser un amic; en el cas de qui signa, va ser també una porta oberta que no es va cloure mai. Una porta per la qual va transitar bona part del meu coneixement de la Cerdanya. El Sebastià va ser un pedagog de la seva terra, que estimava amb bogeria i per a la qual va treballar sense defalliment des de la talaia privilegiada que li donava la feina d’arxiver comarcal. El Sebastià no s’amagava darrere els lligalls, dar- rere allò que d’administratiu tenia el seu quefer diari marcat per la plaça pública. Desconec què es demana dels arxivers, però si s’espera d’ells que siguin pou on anar a recollir les aigües del saber, de la investigació i de BIBLIOGRAFIA la divulgació, el Sebastià era un d’aquests pous. El vaig conèixer a l’hivern del ja reculat 1989. Jo acabava d’aterrar a la comarca en tasques professionals per organitzar-hi una delegació Pirineu del diari “Regió7”, amb seu central a Manresa. Tècnicament, jo era un altre d’aquells que feien cap a la Cerdanya darrere la inauguració del túnel del Cadí. Tot i que coneixia la comarca per la meva afició a l’excursionisme, no me l’havia plantejada mai com un lloc on anar a raure. El Sebastià va ser el meu primer cicerone. Una visita a l’arxiu suposava arribar al despatx amb un cistellet d’històries; algunes, un cop treballades, es convertien en notícia per explicar als nostres lectors; altres en- gruixien el pòsit d’aquells coneixements que cal tenir si hom vol entendre la societat on viu, i en el cas d’un periodista, la societat sobre la qual haurà d’escriure o fotografiar. De la capacitat de treball del Sebastià Bosom, n’és el millor exemple la bibliografia present. Ha estat un luxe per a la Cerdanya haver tingut un fill tant noble i capaç com l’amic arxiver de Puigcerdà. I és que bàsicament ell era un puigcerdanès. Coneixedor de la Vila fins a les seves darreres pedres, gaudia d’allò més quan li arri- bava una fotografia vella que li era nova i, tossut de mena com era, no parava fins que la troballa en qüestió quedava dipositada a l’arxiu; i sempre amb la millor de les arts, això és el convenciment. Així va anar en el darrer dels treballs en què vam col·laborar: l’arribada de l’arxiu de Josep Maria Martí. Va ser una delícia veure com, de les velles i gairebé incorpòries fotografies, en van sortir unes còpies en blanc i negre plenes de detallisme del Puigcerdà del tombant de segle XX. El Sebastià perviu en el nostre record i el seu exemple i mestratge és ben present. Qui signa, malgrat el dolor que li causa la seva absència, es declara content d’haver-lo conegut. Salvador Redó i Martí 03 BIOGRAFIA D’arrels profundament cerdanes, Sebastià Bosom i Isern és el tercer fill del matrimoni format per Joa- quim Bosom i Soler, carreter d’ofici i originari de Guils de Cerdanya, i Concepció Isern i Taberner, modista i descendent de Prullans i de Guils. Neix ocasionalment a Barcelona el 18 de novembre de 1955 i al cap de pocs dies arriba a Puigcerdà, on viu la família. El 1985 es casa amb Paquita Valiente i Guijarro. Del matrimoni, en neixen dos fills, l’Eduard i la Carolina. Mor el 12 d’agost de 2008 a l’Hospital de Puigcerdà. Sebastià Bosom cursa els estudis primaris a les Escoles Pies de la Vila. Acabat el batxillerat, es trasllada a BIBLIOGRAFIA Barcelona, on es diploma en Magisteri. Tot seguit continua amb els estudis de Geografia i Història a la Uni- versitat de Barcelona fins a llicenciar-se l’any 1981. L’any següent participa en els primers cursos d’arxivística organitzats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Ja durant la seva etapa d’estudiant freqüenta l’Arxiu Municipal de Puigcerdà, on col·labora amb el llavors arxiver i mestre mossèn Salvador Galceran i Vigué. En aquesta època, junts organitzen el fons municipal de la Vila i el riquíssim fons notarial, i publiquen els primers instruments de descripció encara en ús. L’1 d’abril de 1983 és finalment contractat per l’Ajuntament de Puigcerdà com a arxiver adjunt. Des del 1983 la Generalitat projecta l’obertura d’un centre d’arxiu d’àmbit comarcal en el marc del desple- gament de la Xarxa d’Arxius Comarcals pel territori. Des de llavors i fins al 1989 es porten a terme les obres de remodelació i adequació de l’Antic Convent de Sant Domènec, i finalment, el dia 10 de juny de 1989 s’inaugura l’Arxiu Històric Comarcal de Puigcerdà amb en Sebastià Bosom com a director, càrrec que manté fins a la seva mort. Com a arxiver de la Generalitat, participa en la Comissió Nacional d’Avaluació i Tria de Documentació de Catalunya i en diversos grups de treball organitzats pel Servei d’Arxius. Des de ben jove destaca com a articulista en diverses publicacions d’àmbit comarcal (“Rufaca”, “Quaderns d’Informació Municipal de Llívia”, “Ceretania”, “Regió7”, “Punt Diari de Girona”, “Reclam”, “Pànxing”, “Belluga’t”, “Cadí-Pedraforca”, Ràdio Pirineus...). Estretament vinculat a la tasca d’arxiver, Sebastià Bosom treballa intensament en el camp de la història local i en la defensa del patrimoni cerdà a partir de la publica- ció de llibres i d’articles, de l’organització d’exposicions, de conferències i de tota mena d’activitats. Seguint aquesta mateixa línia, entra a formar part de diverses associacions culturals de la comarca: és secretari de l’Institut d’Estudis Ceretans i del Museu Cerdà, membre del “Comité Scientifique du Musée de Cerdagne” de Santa Llocaia, secretari de la Junta del Club Gel Puigcerdà i membre del Consell de Redacció de la revista “Ceretania” des de la seva fundació. L’any 1996 és escollit Cerdà de l’Any. 05 INTRODUCCIÓ [ La bibliografia és, doncs, el mapa de la seva trajectòria, el retrat definitiu de la seva tasca. ] ... Segons el diccionari, bibliografia és la relació sis- Però també, i sabem que això a ell li agradaria espe- temàtica, diversament ordenada i sovint crítica o cialment, aquesta bibliografia ha de servir per a afa- raonada, d’obres relatives a una o diverses matè- vorir i augmentar els coneixements sobre Puigcerdà i sobre la Cerdanya, entre tots aquells que mostrin ries. En aquest cas es tracta del conjunt de treballs el seu interès. No podem tampoc oblidar, i ell tam- escrits per Sebastià Bosom i Isern. poc no ho faria, que aquest recull ha de ser una por- L’objectiu principal que es desprèn de la definició ta oberta per als estudiosos, i estem segurs que molts dels temes esbossats en els seus articles podrien, en és que aquesta recopilació s’ha fet amb la volun- un futur, esdevenir treballs més complexos. tat de donar a conèixer l’obra que el Sebastià va anar confegint al llarg de la seva vida, i així és i ho La bibliografia ha volgut ser exhaustiva, això vol dir fem constar. La bibliografia és, doncs, el mapa de la que hem intentat recollir totes les seves publicacions seva trajectòria, el retrat definitiu de la seva tasca. tenint en compte els criteris següents: • els treballs han d’haver estat editats i difosos cument, i les citacions són de primera mà, és a dir, per qualsevol mitjà i en qualsevol suport; fetes amb el document al davant. • els treballs citats tenen una extensió de dues La bibliografi a està ordenada cronològicament i BIBLIOGRAFIA pàgines o més; alfabètica. Dins de cada any primer apareixen les • Sebastià Bosom consta com a autor o coautor obres individuals i després les col·lectives. Dins cada del treball, per tant no apareixen els materials subgrup hem descrit, per aquest ordre, les monogra- on fi gura com a assessor o col·laborador puntual; fi es i les obres completes (llibres, tríptics, fullets,...), • no hem inclòs els articles d’opinió. després els capítols de llibres i per acabar els arti- cles (en revistes, diaris, programes...). Per facilitar la No obstant això, és possible que aparegui alguna consulta hem simbolitzat amb una icona el tipus de nova referència que desconeguem. Tots coneixem document citat. la varietat de temes i formats que havia treballat i també les nombroses col·laboracions que havia No volem acabar sense agrair la col·laboració de les prestat a administracions, entitats i particulars. famílies Bosom-Valiente i Bosom-Isern, i de Neus Crispi i Gau, Oriol Mercadal i Fernández, Jesús Per tant, si això succeeix agrairem sincerament la Ocaña i Sánchez, Salvador Redó i Martí i Manel vostra aportació. Sabem també que hi ha encara Figuera i Abadal. algun treball inèdit que caldrà afegir al conjunt de la seva obra una vegada es publiqui. Les referències bibliogràfi ques s’han redactat se- guint la norma internacional ISO690. La descrip- ció és completa per facilitar la recuperació del do- 07 BIBLIOGRAFIA Monografia o obra completa Article de diari, de revista o de programa Article de monografia 1982 1986 BOSOM I ISERN, Sebastià. Homes i oficis de Puigcer- BOSOM I ISERN, Sebastià. “Inventari de l’Arxiu Histò- dà al segle XIV. Puigcerdà: Institut d’Estudis Ceretans, ric Local de Llívia”. Seté Quadern d’Informació Munici- 1982. 132 p. pal. Llívia: l’Ajuntament, 1986. p. 113-132. BIBLIOGRAFIA 1983 BOSOM I ISERN, Sebastià. “L’estany de Puigcerdà: ne- BOSOM I ISERN, Sebastià; GALCERAN I VIGUÉ, Sal- cessitat, esbarjo i màgia d’una bella festa”.