Presència i context del Mestre del timpà de Cabestany La formació de la traditio classica d’un taller d’escultura meridional (ca. 1160-1200) Laura Bartolomé Roviras ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tesisenxarxa.net) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tesisenred.net) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tesisenxarxa.net) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author. UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA DEPARTAMENT D’HISTÒRIA DE L’ART Presència i context del Mestre del timpà de Cabestany La formació de la traditio classica d’un taller d’escultura meridional (ca. 1160-1200) Tesi que presenta: Laura Bartolomé Roviras Per a optar al títol de Doctora en Història de l’Art, amb la menció específica de “Doctor Europeu” Director: Dr. Antoni José i Pitarch Catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona Programa de Doctorat: Vies de recerca en Història de l’Art (2000-2001) Barcelona, 2010 [3] VI. [PRESÈNCIA] CORPUS DEL MESTRE DEL TIMPÀ DE CABESTANY 101 101 [104] VI. [PRESÈNCIA] CORPUS DEL MESTRE DEL TIMPÀ DE CABESTANY [105] VI. [PRESÈNCIA] CORPUS DEL MESTRE DEL TIMPÀ DE CABESTANY VI. [Presència] Corpus del Mestre del timpà de Cabestany [106] VI. [PRESÈNCIA] CORPUS DEL MESTRE DEL TIMPÀ DE CABESTANY Exsurge amica mea et proxima mea; quae non sumpsisti corruptionem per coitum, non patiaris resolutinem corporis in sepulchro. [Konstantin von Tischendorf, Evangelia-apocrypha adhibitis plurimis codicibus graecis et latinis maximam partem nunc primum consultis atque ineditorum copia insignibus, 1866] [107] VI. [PRESÈNCIA] CORPUS DEL MESTRE DEL TIMPÀ DE CABESTANY VI.0 Consideracions prèvies L’objectiu d’aquest capítol és realitzar una anàlisi exhaustiva de cadascuna de les obres que es consideren en el corpus del Mestre del timpà de Cabestany: això és, de les obres que formen part de la producció d’aquest mestre i el seu taller. Tal i com s’ha pogut comprovar en el capítol precedent, el número creixent d’obres que des de l’any 1944 i fins a l’actualitat s’han adscrit dins la denominació de Mestre de Cabestany es deuen a uns criteris de filiació que no sempre responen a l’aplicació d’uns mateixos paràmetres, entenent com a tal que l’adscripció de noves obres no respon en totes les ocasions a l’establiment d’interrelacions en relació a una única “matriu”. Ans el contrari, moltes de les atribucions s’han sustentat en la determinació de concomitàncies de caràcter més aviat formal i iconogràfic, només en alguns casos tècnic, que no sempre han tingut plenament en consideració la identificació de totes les constants en relació a una única mare, sinó que s’ha produït una concatenació d’obres que en alguns casos fins i tot només respon a la detecció de motius ornamentals puntuals, i que altrament resulten bastant allunyades dels paràmetres que es varen considerar propis del primer Mestre de Cabestany, ergo de les obres establertes dins el corpus del 1944. Probablement, la dificultat que es situa a la base d’aquesta problemàtica és el fet que rarament s’ha comès en una proposta metodològica que argüeixi i defineixi de manera precisa de qui s’està parlant quan es presenta al Mestre de Cabestany. En sí, es tracta d’un repte no exempt de contrarietats, perquè la primera definició de Josep Gudiol l’any 1944 es fonamenta precisament en l’establiment d’una personalitat en base a l’associació de diferents obres anònimes i de les que no es tenia, i encara avui en la major part dels casos no es té, cap mena d’informació de caràcter documental que en pugui identificar una autoria pròpia. Per tant, hom es troba davant d’obres anònimes què, segurament per aquest mateix motiu, són especialment susceptibles de ser incorporades a l’autoria d’una mateixa mà, una vegada delimitades unes primeres relacions de caràcter preferentment formal. I mentre per una banda aquestes constants no s’han tornat a revisar o actualitzar, en canvi sí s’ha continuat incrementant la suma d’atribucions i la reiteració, gairebé per inèrcia, d’alguns adjectius respecte del seu origen i la seva formació que han tingut una gran fortuna i s’han convertit gairebé en referències dogmàtiques. Per tant, un dels primers objectius d’aquesta tesi és el de delimitar, en base a l’aplicació de l’establiment d’una rigorosa metodologia, que serà exposada a continuació, quina és la producció que es pot adscriure al Mestre del timpà de Cabestany, que no és el mateix que al Mestre de Cabestany. Aquesta nova denominació respon a la necessitat metodològica [108] VI. [PRESÈNCIA] CORPUS DEL MESTRE DEL TIMPÀ DE CABESTANY d’identificar un mestratge concret, entès no com a individu sinó com a maniera, que permeti identificar uns paràmetres particulars, què en endavant s’estableixen com a valors sine quibus per a considerar la pertinència d’una obra dins la producció d’aquest taller d’escultura. Resulta evident, doncs, que el primer comès és el d’identificar una mare, i a partir de la seva anàlisi exhaustiva establir un conjunt de paràmetres vinculants, que al mateix temps es converteixen en denominadors comuns. En aquest sentit, i valorant la preponderància del timpà de Santa Maria de Cabestany, tant per la seva qualitat com per la seva envergadura dins la causalitat primera que propicia el naixement del Mestre de Cabestany, s’ha reservat precisament aquesta obra com a punt de partida d’aquesta anàlisi. D’aquesta manera, s’incorre en la denominació del Mestre del timpà de Cabestany, perquè resulta innegable que en aquest timpà hi apareix la mà d’un mestre de primer ordre, no només pel que fa l’execució o materialització de l’obra, sinó també o més aviat per la riquesa i la complexitat que emana de la seva composició, és a dir, el programa historiat que s’hi representa. Per tant, en primer lloc, es presenta l’anàlisi del timpà de l’església de Santa Maria de Cabestany, d’acord amb la metodologia escollida, què és la mateixa que es segueix per a la resta d’obres adscrites al corpus del Mestre del timpà de Cabestany. Aquest ha de permetre la determinació de l’obra i la ubicació en el seu àmbit geogràfic de producció, això és la seva “Presència”. Per aquest motiu l’anàlisi d’aquest timpà es situa en primer lloc, malgrat que l’ordre de presentació de les obres segueixi una ordenació cronològica. Efectivament la determinació de la cronologia aproximada de cadascuna de les obres, a partir sobretot de les diferents aproximacions a qüestions inherents a la mateixa obra, a les seves fonts materials i també al context històric més immediat, permet d’efectuar una presentació ordenada en termes cronològics, fet que determina, al mateix temps, la dilucidació d’un itinerari artístic i geogràfic concret102. D’aquesta manera el timpà de Santa Maria de Cabestany proporciona en aquesta ocasió els paràmetres que es sotmeten a contrast amb la resta d’obres, i en tant que es converteixen o no en denominadors comuns, determinen la inclusió de l’obra al Corpus del Mestre del timpà de Cabestany. Els denominadors comuns resultants de l’anàlisi d’aquestes obres ha de permetre per una banda restituir la formació i el context originari de l’aprenentatge del mestre –o cap de taller–, i per l’altra la formació i desenvolupament del taller del Mestre del timpà de Cabestany. 102 La cronologia que es proposa per a cadascuna de les obres s’exposa de manera raonada dins el capítol de conclusions d’aquesta tesi, per bé que a l’anàlisi de cada obra és anotada pertinentment.