Rere la persiana del discurs: la crítica subjacent a les antologies poètiques contemporànies Laura Coll Rigo Memòria del Treball de Fi de Màster Màster Universitari en Llengua i Literatura Catalanes: Coneixement i Anàlisi Crítica del Patrimoni Immaterial de la UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS Curs acadèmic 2018-2019 Data: 8 de juliol de 2019 Tutora del Treball: Margalida Pons Jaume Ordenar bibliotecas es ejercer de un modo silencioso y modesto el arte de la crítica. Jorge Luis Borges 2 ÍNDEX 1. Objectius i justificació..................................................................................................4 2. Metodologia, reptes i problemes..................................................................................5 3. Estat de la qüestió.......................................................................................................13 3.1. L’antologia com a gènere..................................................................................13 3.2. Aproximació a la història de les antologies de poesia catalanes des de principis del segle XX.................................................................................................................17 4. Anàlisi.........................................................................................................................20 4.1. El gènere «antologia»..........................................................................................20 4.2. L’autoritat de l’antòleg: relacions amb els poetes i editors..............................29 4.3 Antologies i representativitat............................................................................33 4.4. La figura de l’antòleg com a crític literari.........................................................46 5. Conclusió....................................................................................................................78 6. Bibliografia.................................................................................................................85 7. Annexos......................................................................................................................91 3 1. Objectius i justificació És un fet innegable i comunament acceptat que les antologies han cobrat un protagonisme considerable en el món de la literatura. Les antologies han adquirit un paper cada cop més rellevant entre la immensa i creixent quantitat d’obres literàries que es publiquen, cosa que es deu, en part, a l’evident necessitat de superar la confusió regnant i posar una mica d’ordre entre l’inabastable concert de talents i mediocritats literàries. Tot i l’abundància d’antologies que podem trobar actualment, en general hi ha hagut un evident desinterès teòric pel que fa a la natura d’aquest tipus d’obres, i la bibliografia secundària sobre l’antologia com a gènere —sobre la seva aspiració a ser llegida com un llibre que forma un tot unitari i coherent— és encara relativament reduïda. Amb excepcions com les que esmentaré tot seguit, són pocs els textos que s’han ocupat específicament de les antologies poètiques com a fenomen diferenciat. Tot just podem trobar algunes observacions marginals, generalment efectuades per un crític com a introducció a la ressenya d’alguna antologia concreta: els comentaris de Jaume Aulet, Àlex Broch i Jordi Rourera entorn de l’antologia Imparables, publicats en format d’article o de capítol de llibre, serien exemples d’aquesta dedicació parcial al gènere antologia en si mateix. A més, el principal interès d’aquests crítics sol recaure principalment en quina és la nòmina d’autors inclosos, en molts casos per tal de poder qüestionar polèmicament l’exclusió d’altres autors. Entre els estudis que s’han realitzat al respecte podem destacar els articles «¿Es la antología un género? A propósito de las antologías sobre la traducción», de José Antonio Sabio Pinilla, i també «Sobre la forma antológica y el canon literario», de Juan Domingo Vera Méndez. D’altres treballs fan referència a com les antologies poden ajudar a configurar una història de la literatura. És el cas de l’article de María Do Cebreiro Rábade Villar, «Elements per a una història de les antologies de poesia a Catalunya»,1 i el d’Ana María Agudelo Ochoa, «Aporte de las antologías y de las selecciones a una historia de la literatura». Per altra banda, darrerament també han sorgit diversos estudis que reflexionen entorn de les antologies de gènere, com és el cas de l’article «Del género de las antologías de género», de José María Balcells, i del 1 Cal dir que aquest no és l’únic treball sobre antologies que ha escrit Rábade Villar. El títol de la seva tesi doctoral era Aproximación teórica ó fenómeno antolóxico desde a perspectiva do espacio, i aquesta tesi va donar lloc al llibre As antoloxías de poesía en Galicia e Cataluña. 4 treball de final de carrera «La presència de les dones poetes a les antologies de poesia catalana (1900-2015)», d’Antònia Rullan Coll.2 De tota manera, són destacables les nombroses reflexions que els propis antòlegs desenvolupen a les introduccions de les seves obres, les quals arriben a constituir fonts teòriques realment útils i fidedignes sobre el gènere antològic. Això es deu al fet que els antòlegs s’han vist metòdicament obligats a justificar les seves obres per mitjà d’explicacions teòriques que els ofereixin legitimitat, i l’estudi d’aquestes justificacions és la millor manera d’aproximar-se a la natura d’aquest tipus d’obres. Aquest treball pretén aproximar-se a les antologies, focalitzant-se en la tasca crítica realitzada pels antòlegs, amb l’objectiu de posar en relleu el valor que aquests poden tenir per a dibuixar un cànon o establir categoritzacions. És per això que s’han estudiat tot un seguit d’antologies poètiques, amb la intenció d’analitzar els criteris utilitzats pels antòlegs per a la selecció d’autors i de poemes tant a un nivell objectiu (territori, època, temàtica) com a un nivell més interpretatiu (la construcció de generacions o l’intent d’amagar la subjectivitat del crític, per exemple). Amb aquesta pretensió, hem fonamentat aquesta investigació en diversos punts: a) per una banda, es vol fer una reflexió sobre la forma de l’antologia i es pretén demostrar que aquest és un gènere autoconscient; b) per altra banda, s’aspira a esbrinar quina és realment l’autoritat de l’antòleg en l’elaboració de l’antologia i quina és la capacitat d’intervenció que tenen els poetes o l’editorial en la forma final del llibre o aplec, car sovint es parteix de la idea que l’antòleg és l’autoritat màxima; c) a més, es vol observar quin és el tractament de la representativitat (territorial, de identitats de gènere, formal) dins les antologies; i, finalment, d) es pretén aprofundir en l’estudi de la figura de l’antòleg com a crític literari, tenint en compte la intenció (declarada o implícita) a partir de la qual basteix l’antologia, els criteris que fa servir per incloure/excloure autors i poemes, l’expressió de les pròpies valoracions crítiques i el grau d’objectivitat o subjectivitat que ostenten. 2. Metodologia, reptes i problemes Aquesta investigació vol aprofundir en la manera com es manifesta la tasca crítica dels antòlegs. Per assolir aquest objectiu, la metodologia emprada s’ha centrat, per una banda, en la recollida d’informació per a l’establiment de la base de dades bibliogràfica 2 Es tracta d’un treball encara no publicat que hem pogut consultar per cortesia de l’autora. 5 que conforma el corpus d’estudi3 i també s’ha aplegat tot un seguit de bibliografia secundària sobre el fenomen antològic. Per altra banda, s’ha portat a terme una anàlisi de les dades obtingudes, tenint en compte els paràmetres (especificats als criteris que detallaré més avall) de gènere, forma, cronologia, contingut temàtic i destinataris. La primera qüestió a tenir en compte en aquest apartat és, per descomptat, la impossibilitat d’oferir una visió del tot exhaustiva del fenomen literari de les antologies, caracteritzat precisament per la seva dispersió, diversitat i abundància, de manera que s’ha hagut de delimitar el corpus d’estudi. Per una banda, tenim que, en el context literari, les antologies poden estar conformades per una gran varietat de textos, de manera que en podem trobar de narrativa (contes o fragments de novel·les), de peces teatrals, d’assaig,... i fins i tot antologies multiformes que recullen una mescla de tots els gèneres.4 En aquest darrer cas, el nexe d’unió no és tant el tipus de text com el fet de referir-se a una època o una temàtica concretes. En aquest treball ens hem centrat en l’estudi de les antologies poètiques, car aquestes constitueixen el corpus més voluminós (per la qual cosa es partirà d’una major diversitat) i han arribat a conformar un nucli amb una tradició més continuada i consolidada. Així i tot, també s’han tingut en compte les antologies que, tot i no ser exclusivament de poesia (sinó que es troben conformades per tot tipus de textos literaris), agrupen el textos poètics dins un mateix bloc independent, de manera que aquests textos poètics formarien una mena d’«antologia dins l’antologia». És el cas, per exemple, de Recull de literatura eròtica (1988), de Francesc Moll i Camps, car, com indica el títol, és una antologia de literatura, de manera que inclou poesia, narrativa i assaig, però aquests gèneres es troben organitzats en blocs diferents. De tota manera, aquesta delimitació feia que encara ens encaréssim a un corpus massa extens per al propòsit d’aquest estudi, de manera que ens vam veure en la necessitat d’establir tot un seguit de límits