MEMÒRIA DESCRIPTIVA. PRESENTACIÓ DEL MUNICIPI Generalitats PART II. PRESENTACIÓ DEL MUNICIPI 2.1. GENERALITATS Aquest capítol contempla els aspectes més rellevants de la situació geogràfica i administrativa del municipi i de la seva evolució històrica. Alguns d’aquests aspectes seran ampliats al capítol de descripció de l’entorn socioeconòmic. 2.1.1. Situació geogràfica i administrativa Calella1 és un municipi costaner que s’estén als vessants meridionals dels darrers contraforts sud-orientals del massís del Montnegre (serra del Sot de l’Infern, 418 m). La major part del municipi és drenada per la riera de Calella, que desemboca al mar després de travessar la població. (vegeu apartat 2.2.5). El sector costaner de ponent forma part de la façana marítima del massís del Montnegre, i hi destaca la muntanya del Capaspre, damunt del qual s’ubica el far de Calella. Aquesta és la zona més abrupta del terme i contrasta amb la llarga costa sorrenca que s’inicia amb la platja de Calella (de 2,8 km de llargada) i continua fins al delta de la Tordera, que desemboca uns 10 km a llevant del municipi. El municipi de Calella pertany a la província de Barcelona i a la comarca del Maresme, i més concretament a la subcomarca de l’Alt Maresme2, de la qual hom en considera la capital. Es troba a l’extrem oriental de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i pertany al partit judicial d’Arenys de Mar i al bisbat de Girona. El seu terme municipal (7,90 km2, 790 ha) limita amb els de Sant Pol i Sant Cebrià de Vallalta a l’oest i el de Pineda a l’est. Al sud el municipi limita amb el Mar Mediterrani. 1 També conegut per Calella de la Costa, per diferenciar-lo de Calella de Palafrugell (Baix Empordà). 2 L’Alt Maresme és una sub-comarca que comprèn 12 municipis, des d’Arenys de Mar fins a Tordera. La seva extensió és de 214,34 km2, poc més de la meitat de la superfície de la comarca del Maresme. 5 Auditoria ambiental de Calella Abril 2003 MEMÒRIA DESCRIPTIVA. PRESENTACIÓ DEL MUNICIPI Generalitats Calella té, actualment, una població permanent d’unes 14.000 persones. El nucli urbà és compacte i forma un continu urbà amb Pineda, especialment als voltants de l’eix constituït per la carretera N-II i la línia de ferrocarril Barcelona-Girona, que passen per dins de la població i signifiquen una sèrie de limitacions per a aquesta3. A la part septentrional del terme s’estén l’autopista C-32. Diverses pistes forestals pugen cap al massís de Montnegre. El municipi té dues petites urbanitzacions separades del nucli urbà, la del km 3, a la carretera d’Hortsavinyà i la de Dalt Calella, situada a la part més alta del massís, que s’estén considerablement per la banda del municipi de Pineda. 2.1.2. Breu història del municipi Els orígens de Calella es troben en el veïnat del Capaspre (a ponent de l’actual municipi), que consistia en uns nou masos al capdamunt de la riera. Aquest poblament depenia del castell de Montpalau i de l’església de Pineda. L’actual població es va formar al voltant del mercadal de la Calella, creat per Bernat (II) de Cabrera, el mateix que va atorgar la carta de poblament a Calella el 1338. El creixement del nou nucli va fer que el 1400 la batllia de Montpalau es traslladés de la Boada de Pineda a la pobla de Calella. Va esdevenir vila a finals del segle XV, el 1527 es va separar eclesiàsticament de la parròquia de Pineda, i el 1600 va rebre l’organització definitiva del consell municipal. Amb l’obertura dels ports catalans (1778) a Amèrica, el comerç marítim (activitat ja important el segle XVI) va incrementar-se notablement alhora que s’iniciava l’activitat industrial, especialitzada em els gèneres de punt. El creixement de la indústria es va accelerar al llarg del segle XIX, en part gràcies a les inversions dels emigrats tornats d’Amèrica. A mitjan segle XIX va iniciar-se l’eixample que caracteritza la ciutat, i el nucli urbà va créixer fins tocar el del municipi veí de Pineda. Durant la primera meitat del segle XX va esdevenir un important centre de producció de tèxtil, amb l’establiment de grans fàbriques. A partir de 1950, amb la indústria en crisi, les fàbriques van cedir el paper motriu de l’economia local al turisme de sol i platja procedent del centre d’Europa. El turisme, que en plena temporada fa incrementar la població en més de 45.000 habitants, i la construcció associada, van provocar un fort corrent immigratori. 3 A nivell administratiu significa que hi ha fins a tres administracions alienes amb competències sobre el territori (Carreteres, RENFE i Marina). 6 Auditoria ambiental de Calella Abril 2003 MEMÒRIA DESCRIPTIVA. PRESENTACIÓ DEL MUNICIPI Descripció de l’entorn físic 2.2. DESCRIPCIÓ DE L’ENTORN FÍSIC Aquest capítol tracta els aspectes relatius a l’entorn físic del municipi de Calella, i concretament el clima, el medi geològic i la hidrologia del municipi. 2.2.1. Clima i meteorologia Tal i com reflecteixen les dades incloses en aquest apartat, el municipi de Calella es caracteritza per un clima típicament mediterrani temperat. El règim tèrmic és temperat càlid i el règim d’humitat és mediterrani sec. No existeix una estació meteorològica amb dades pròpies de Calella, i la majoria de les dades d’aquest apartat corresponen a les de l’estació meteorològica del poble veí de Malgrat de Mar, així com les de Dosrius, que són pròpies d’una zona de muntanya. Amb tot, les dades són orientatives. La Taula 1 sintetitza les dades recollides per les estacions meteorològiques de Malgrat de Mar i de Dosrius, així com les dades aproximades recollides per persones locals afeccionades a la meteorologia. El diagrama ombrotèrmic (Figura 1) també aporta una sinopsi de l’evolució de les precipitacions i les temperatures al llarg de l’any. Taula 1. Resum de dades meteorològiques de les estacions de Malgrat de Mar i Dosrius, (2001) i dades aproximades corresponents a Calella Malgrat de Dosrius Calella Dades (unitats) Mar (4 m.) (460 m.) (aprox.) Precipitació total acumulada (l/m2) 380,0 578,7 635 Temperatura mitjana (ºC) 15,7 13,9 16 Mitjana de les temperatures màximes (ºC) 20,1 18,2 22 Mitjana de les temperatures mínimes (ºC) 11,0 10,2 9 Temperatura màxima absoluta (ºC) 32,5 33,1 Temperatura mínima absoluta (ºC) -2,3 -3,3 Velocitat mitjana del vent (m/s) 1,9 1,2 Humitat relativa mitja na (%) 77 81 Irradiació global mitjana diària (MJ/m2) 14,7 15,6 Font: http://www.gencat.net/servmet/marcs/marcos_historia/marcs_dades.htm i , pel que fa a Calella, dades enregistrades i cedides pels senyors Tomàs Claramunt i Josep Llobet. 7 Auditoria ambiental de Calella Abril 2003 MEMÒRIA DESCRIPTIVA. PRESENTACIÓ DEL MUNICIPI Descripció de l’entorn físic Figura 1. Diagrama ombrotèrmic de Calella, 1999 (dades aproximades) 60 30 50 25 40 20 Pluja 30 15 Temperatura 20 10 10 5 0 0 Juli. Ag. Gen. Febr. Abril Maig Juny Set. Oct. Nov. Des. Font: Anàlisi territorial i mediambiental del municipi de Calella per a la revisió del PGOU (2001) La presència del Mar Mediterrani i del massís del Montnegre suavitzen la climatologia del municipi, que és força uniforme al llarg de la comarca del Maresme (vegeu Figura 2). La temperatura mitjana anual al nucli urbà de Calella és d’uns 16 ºC, i l’amplitud tèrmica anual del municipi és d’uns 15 ºC, evidenciant la influència que exerceix el mar. Així, la mitjana del mes més calorós és d’uns 23 ºC, mentre que la del més fred és d’uns 8 ºC, de manera que la necessitat de calefacció es limita a pocs dies a l’any. Els dies de glaçada no són comuns. Aquestes característiques fan que el període vegetatiu de les plantes sigui quasi ininterromput al llarg de l’any . 8 Auditoria ambiental de Calella Abril 2003 MEMÒRIA DESCRIPTIVA. PRESENTACIÓ DEL MUNICIPI Descripció de l’entorn físic Figura 2. Mapa de temperatures i precipitacions de la comarca del Maresme Font: Mapes del Maresme. Consell Comarcal del Maresme. Al cap de l’any, el municipi de Calella rep una mitjana de 635 L/m2 de precipitació, típicament durant la tardor (vegeu Figura 1), de forma torrencial en molts casos, tal i com es dóna en altres municipis del Maresme. Durant els darrers decennis s’ha detectat una forta davallada de les precipitacions totals anuals; en cinquanta anys s’ha mesurat una reducció mitjana de 236 L/m2 (vegeu Taula 2). Aquesta reducció ha fet passar el clima del municipi des del mediterrani humit que tenia abans de 1940, al mediterrani sec actual. En cas que continués, aquest fenomen podria tenir greus conseqüències sobre els ecosistemes del municipi, especialment les forests (vegeu apartat 3.1.3). 9 Auditoria ambiental de Calella Abril 2003 MEMÒRIA DESCRIPTIVA. PRESENTACIÓ DEL MUNICIPI Descripció de l’entorn físic Taula 2. Precipitacions anuals mitjanes de les dècades 1940-1990 Dècada Precipitació mitjana (L/m2) 1940 793 1950 700 1960 697 1970 574 1980 523 1990 557 Font: Anàlisi territorial i mediambiental del municipi de Calella per a la revisió del PGOU (2001) S’ha calculat que l’evapotranspiració potencial del municipi (mètode Thornwaite) és d’uns 812 L/m2, de manera que hi ha un important dèficit hídric. L’impacte d’aquest dèficit hídric s’agreuja pel fet que es produeix durant els mesos d’estiu, coincidint amb el període de màxima demanda d’aigua.