La comarca de l’Urgell Itineraris culturals i històrics de les terres de Lleida, Pirineus i Val d’Aran (2016-2018) Programa de dinamització i valorització global i gestió integral dels recursos patrimonials, arqueològics, culturals i immaterials 1 Amb aquest estudi iniciem la recerca d’itineraris turistics basats en la identitat d’un territori i d’una comarca, apostant per donar valor al conjunt de recursos turístics, materials i immaterials, i sumant la potència de la pròpia història i del paisatge. Càtedra de Turisme d’Interior i de Muntanya Camps de l’Urgell. © Clara López. 2 Programa de dinamització i valorització global i gestió integral dels recursos patrimonials, arqueològics, culturals i recursos immaterials: itineraris culturals i històrics les Terres de Lleida, Pirineus i Val d’Aran (2016-2018): la comarca de l’Urgell Càtedra de Turisme d’Interior i de Muntanya · Centre d’Art d’Època Moderna Clara López · María Antonia Argelich · Marta Raich 2017-2018 3 Foto Portada: Canal d’Urgell. © Clara López. “ ...Si Armilla es así por incompleta o por haber sido demolida, si hay detrás un hechizo o sólo un capricho, lo ignoro. El hecho es que no tiene paredes, ni techos, ni pavimentos: no tiene nada que la haga parecer una ciudad, excepto las cañerías del agua, que suben verticales donde deberían estar las casas y se ramifican donde deberían estar los pisos: una selva de caños que terminan en grifos, duchas, sifones, rebosaderos. Contra el cielo blanquea algún lavabo o bañera u otro artefacto, como frutos tardíos que han quedado colgados de las ramas. Se diría que los fontaneros han terminado su trabajo y se han ido antes de que llegaran los albañiles; o bien que sus instalaciones indestructibles han resistido a una catástrofe, terremoto o corrosión de termitas...” Italo Calvino, Las ciudades invisibles. 4 Contingut Introducció……...........…….....…...........…….....…...........…….....…............... 6 Aproximació a la comarca de l’Urgell……...........……......................... 8 Breu recorregut històric per la comarca…………….............................…....…..… 10 Principals atractius turístics i naturals…………….........…….........................….... 12 Proposta d’actuació…………………....……….......……….........……......…..… 18 Clau d’interpretació……...................................................……....….…......…… 20 Un exemple de ruta……...................................................……....……........…… 36 Conclusions……...........……....…...........…….....…...........…….....…............. 39 Canal d’Urgell. © Clara López 5 Introducció ...Per això, en aquesta proposta es procura conceptualitzar un recorregut extens que parteixi d’una idea integral i integradora del que aquest territori ha estat, en el passat, i ha arribat a ser, en el present. Camps a la ribera nord del Sió. © Clara López. 6 La present revisió de la Comarca de l'Urgell s'insereix en un programa Això requereix recórrer eventualment, a elements de materialitat escassa de dinamització i valorització dels recursos patrimonials, arqueològics, i poc valorada en general vinculats a l'explotació o aprofitament dels culturals i immaterials dirigit a la creació de nous itineraris culturals recursos propis de la terra. I és que la conjunció única del conjunt i històrics a les terres de Lleida. La novetat d'aquests itineraris de factors naturals de cada territori i les particulars respostes que es planteja en oposició a diversos aspectes problemàtics dels davant d'aquests han trobat els seus habitants en un moment donat, tradicionals recorreguts turístics generats com una sumatòria de queda registrada en un aparentment modest conjunt d'elements visites puntuals als elements monumentals del patrimoni material que sovint contribueixen a la comprensió profunda d'un lloc. subsistent o a determinades fires o esdeveniments culturals, Allò que ja no està, pot ser, sense dubte, matèria de l'historiador i gastronòmics o folklòrics. Tot i el gran atractiu de cadascun d'aquests fins i tot del poeta, però més difícilment pot convertir-se en objectiu elements puntuals, l'experiència turística resulta d'escassa capacitat del turista, d'aquest visitant que es proposa conèixer en un temps explicativa sobre el sentit vital del territori visitat, ja que els diversos limitat i a través dels sentits un territori en el que senyals i costums, monuments no s'articulen en un macrodiscurs coherent i integrador. fins i tot les del present, li són alienes. Per aconseguir fer de l'invisible Per això, en aquesta proposta es procura conceptualitzar un recorregut l'objectiu d'un recorregut, és indispensable el suport d'un relat. A extens que parteixi d’una idea integral i integradora del que aquest través de la paraula o amb l'ajuda de reconstruccions visuals més territori ha estat, en el passat, i ha arribat a ser, en el present. Les rutes o menys sofisticades, cal recopilar i exposar la informació existent escollides han de contribuir a la construcció d’aquesta idea, visites que sobre el passat del territori en qüestió, a més d’observar el present. no necessàriament estiguin protagonitzades per un determinat element A la primera part d’aquest document es recullen les principals dades monumental, sinó en les què alci la veu el rerefons paisatgístic per informatives sobre el territori, per a sintetitzar, a la segona part, un concepte dialogar significativament amb diversos elements, siguin materials o no. identificador global que ha de servir per vertebrar els possibles recorreguts. Es tracta d'elaborar un entramat que connecti significativament el patrimoni material existent amb aquell del que tot just queden vestigis però que ha estat fonamental per al desenvolupament vital dels habitants d'aquest territori al llarg del seu esdevenir històric. 7 Aproximació a la comarca de l’Urgell ...Dintre de l’Urgell es diferencien tres subcomarques ben delimitades, encapçalades per les tres principals poblacions de la comarca: al nord, la ribera del Sió amb Agramunt; al centre-sud, la ribera d’Ondara amb Tàrrega; i la plana de l’Urgell amb Bellpuig a l’est. Camps al sur del Vall del Sió. 8 La comarca de l’Urgell està situada a la plana de Lleida, Municipis: L’Urgell té un total de 20 municipis, dels a l’extrem sud-est de la província. Limita a l’est amb quals 11 tenen una superfície d’entre 20 i 50 km2, la Segarra, al nord amb la Noguera, a l’oest amb el i només 2, Tàrrega i Agramunt, tenen entre 50 i 200 Pla d’Urgell i les Garrigues, i al sud amb la comarca km2. La distribució d’aquests segueix el decurs dels tarragonina de la Conca de Barberà. Es tracta d’una tres rius que travessen la comarca i que distingeixen les comarca planera, amb petites elevacions en forma diferents zones urgellenques: el Sió, l’Ondara i el Corb. de tossals modelats per rius i rieres. Sense formar un conjunt homogeni, es podria dir que l’Urgell és una Habitants: 36.308. L’Urgell és la quarta comarca de zona de transició entre les terres aspres de la Segarra i Lleida en nombre d’habitants, per darrere del Segrià, les planes de la ribera del Segre, una zona per tant de la Noguera i el Pla d’Urgell). Pràcticament la meitat de síntesi i punt estratègic de pas i comunicacions entre el la població es concentra en la capital de la comarca, pla i la muntanya, i entre la costa i l’interior. Tàrrega (16.444). Els altres dos nuclis importants són Agramunt (5.491) i Bellpuig (4.989). Pel que fa la Figura 1: Dintre de l’Urgell es diferencien tres subcomarques densitat de població, hi ha una clara acumulació en situació de la comarca de ben delimitades, encapçalades per les tres principals els sectors nord, est i oest de la comarca (Agramunt, l’urgell. Font: poblacions de la comarca: al nord, la ribera del Sió Tàrrega i Bellpuig), essent la part sud la menys poblada. Idescat amb Agramunt; al centre-sud, la ribera d’Ondara amb Tàrrega; i la plana de l’Urgell amb Bellpuig a l’est.Tenir Economia: La base de l’economia urgellenca és present aquesta zonificació és de gran importància a l’agricultura, complementada amb la ramaderia. La Pel que fa al sector turístic, a l’Urgell es registren un l’hora d’entendre l’Urgell, doncs lluny de ser una comarca indústria, lligada fonamentalment al metall i a la total de 406 places hoteleres i 296 places de turisme homogènia, ens trobem davant d’una comarca amb transformació de productes alimentaris i que ocupa rural, repartides en 10 i 36 allotjaments respectivament. una gran diversitat ambiental, sociològica i històrica. a la majoria de la població activa, també té un pes Tota aquesta oferta no està concentrada en un únic Aquesta diversitat es veurà reflectida, també, en el important. Una proporció molt important de territori punt sinó que està distribuïda per tota la comarca. patrimoni material i immaterial conservat, que mostrarà està destinada a l’agricultura, amb un 75% de superfície Vallbona de les Monges, a l’extrem sud, és el municipi petits trets característics depenent de la zona. destinada a terres de conreu. Els cultius herbacis amb més places hoteleres (166), seguit de Tàrrega (68) dominen la producció agrícola amb un 80%, seguits i Vilagrassa (59) a l’est, d’Agramunt (54) al nord i de Superfície: 579,73 km2 de lluny per fruiters, oliveres i vinyes. Dintre de la Bellpuig (47) a l’oest. La major concentració de places producció ramadera, l’aviram és el clar dominant. La rurals la trobem a Guimerà (58) i Ossó de Sió (55), Altitud mitjana: 350 m. producció industrial està concentrada a les principals situades a sud i nord de Tàrrega. La comarca compta poblacions, què també aglutinen els sector serveis. Capital: Tàrrega amb 6 punts d’informació turística. 9 De la llarga presència musulmana resten grans cistercenc femení més important de Catalunya, el carreus sobre el riu Ondara al seu pas per Anglesola de Vallbona de les Monges, a més de restes d'altres o a la vall del Corb en el seu pas per Nalec, mentre monestirs com el de Santa Maria del Pedregal, que que a l'establiment dels jueus durant els segles XI i XII llavors generaven abundants peregrinacions de llarg s'atribueix el desenvolupament artesanal i l'enriquiment o de curt recorregut per oferir culte a les relíquies, econòmic dels habitants d'aquesta comarca.