ARQUITECTURA Construir paisatges Les obres arquitectòniques ubicades fora de les grans ciutats sovint queden al marge de les mirades. Ediicis que busquen harmonia en el paisatge amb materials que són respectuosos amb la tradició local. La demarcació lleidadana del Col·legi d’Arquitectes és al darrere de la primera retrospectiva que repassa més de cinquanta ediicis construïts des de l’any 2000. Per J BARRULL C 16 LECTURA i ha edificis que L’arquitectura integrada al emergeix i reposa a terra”, explica tenen ànima, que territori tendeix a l’arquitecte Jaume Farreny, comis- són capaços de sari de l’exposició juntament amb transmetre sen- treballar i respectar els Ramon Fité. “A l’interior, els espais sacions al marge materials originals de la expositius estan integrats a la pedra de la seua funci- construcció tradicional original del terreny, tot plegat dóna Honalitat. Obres arquitectòniques • una sensació de formar part de la que s’adapten a l’entorn, que par- terra”. Per contra, l’espai Transmis- ticipen en el paisatge i aporten un L’exposició també repassa sor de Seró, a Artesa de Segre, que valor afegit per elles mateixes. “El construccions efímeres en lloc d’estar ubicat al punt origi- centre d’interpretació de les pintu- com l’auditori fet amb nal on van trobar els megàlits que res rupestres del Cogul és d’una sola s’hi exposen, “va crear un edifici planta, és molt robust i dóna molta bales de palla per que transmet la sensació de pas sensació de formar part del pai- Puigdemassa en el temps, està fet amb materials satge, com si fos un gran bloc que • d’obra senzills, jugant amb la llum i l’aire de manera que en tot moment ets conscient de quin és el temps que hi ha a fora”, explica Ramon Llobera, vocal de la cultura de la Demarcació de Lleida del COAC, el SERÓ. L’espai Transmissor (dreta) va ser Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. una obra projectada per Toni Gironès. “En el món de l’arquitectura so- vint s’estudia i valora més l’obra COLOMINA. L’ampliació del refugi urbana –la situada dins de les ciu- Colomina va ser de Josep Bunyesc. tats– i es deixa una mica de banda J BARRULL C JOSEP BUNYESC LECTURA 17 ARQUITECTURA DIARI SEGRE EL COGUL. El centre d’interpretació va ser un projecte de Prudenci Espanyol i José Ángel Hidalgo. OLIANA. La reforma de les places, premiada a nivell europeu, va ser obra de Joaquin Pérez i Eva Girona. ARQUITECTURES EN EL PAISATGE / CATALUNYA 2000-2017 Exposició instal·lada al pati de JOAQUIN PÉREZ l’IEI fins al 14 de gener del 2018. 18 LECTURA aquelles que formen part del ter- del refugi de Colomina dins el Parc materials de l’arquitectura tradici- ritori, aquelles que s’han projectat Nacional d’Aigüestortes i Llac de onal, normalment original del ter- i construït en entorns rurals”, diu Sant Maurici, fins a la urbanització ritori on s’alça. Aquesta vocació de Llobera, “per això vàrem plante- de tres places a Oliana. “En aquest rehabilitació i reutilització, d’opti- jar aquesta exposició amb volun- cas es tracta de tres intervencions mització de recursos, no és pròpia tat itinerant des de la demarcació urbanístiques que van guanyar el de l’arquitectura de la crisi, sinó que de Lleida”. El punt de partida és el Premi europeu d’intervenció en el “és una manera d’entendre la nostra territori, i a partir d’aquí s’hi expo- patrimoni el 2010; era una rehabili- feina, un valor afegit a l’hora d’ana- sen cases particulars i edificis i in- tació que respectava l’orografia del litzar un edifici”, explica Farreny. En tervencions públiques representa- terreny sense crear falsos espais de aquest sentit es valora l’ús de mate- tius de tota la geografia catalana. contenció, una aposta que generava rials senzills i la capacitat de treba- “Hem volgut reconèixer aquells ar- una continuïtat i una harmonia en llar-los i combinar-los per aconse- quitectes que són sensibles a l’en- el paisatge urbà”, explica Farreny. guir obres molt ben fetes”. torn en el qual actuen, que estudien Alguns dels referents lleidatans “Quan has de treballar en un en- el terreny i busquen la solució que d’aquesta arquitectura són Ramon torn agrícola o salvatge, més que els sembla més adequada per de- Maria Puig i Ignasi Minguell, dos no pas a la ciutat, també has de te- senvolupar aquesta lectura orgà- autors que van marcar un punt d’in- nir en compte els cicles naturals del nica de l’arquitectura”, explica Far- flexió en l’arquitectura lleidatana de temps i els recorreguts de l’aigua, ja reny. Des de la rehabilitació d’edi- l’últim terç del segle XX. D’alguna sigui per jugar amb el sol com a font ficis ja existents, com l’ampliació manera, els autors dels projectes d’escalfor i llum, com aprofitar l’ai- que participen d’aquesta exposi- gua de la pluja”, diu Farreny. A través ció es consideren hereus d’aquesta de l’exposició podem resseguir les arquitectura que, des del tarra- tendències dels darrers anys en in- goní Josep Maria Jujol –que va fer tervencions sobre patrimoni, com carrera a començaments del segle els Vilars d’Arbeca, o en la rehabilta- XX– fins a l’estudi Miralles i Pinós, ció de cases com una masia a cavall construeix a partir del respecte als entre la Segarra i el Solsonès. ÒSCAR MIRÓN INTERVENCIÓ. L’exposició està muntada al pati de l’IEI juntament amb la instal·lació artística molt colorista. LECTURA 19.