CARACTERITZACIÓ AMPELOGRÀFICA I MOLECULAR DE LA VARIETAT SUMOLL NEGRE Lluís Giralt, Anna Puig, Carme Domingo, Òscar Catalina i Roger Rovira Estació de Viticultura i Enologia de Vilafranca del Penedès. Institut Català de la Vinya i el Vi RESUM RESUMEN L’estudi de varietats autòctones de vi- El estudio de variedades autóctonas de nya a Catalunya és una de les principals vid en Cataluña es una de las principales activitats de l’Institut Català de la Vinya i actividades del Institut Català de la Vinya el Vi (INCAVI), que té per objectiu tant i el Vi (INCAVI), que tiene por objetivo la conservació de la biodiversitat com el tanto la conservación de la biodiversidad coneixement del seu comportament agro- como el conocimiento de su comporta- nòmic i potencial enològic. En el treball miento agronómico y su potencial enoló- es realitza la descripció ampelogràfica de gico. En el trabajo se realiza la descrip- la varietat sumoll, de la qual distingim ción ampelográfica de la variedad sumoll, tres variants segons la forma i les dimen- de la que se diferencian tres variantes se- sions de la baia: el·líptica, el·líptica llarga gún la forma y dimensiones de la baya: i esfèrica (baia de dimensions més reduï- elíptica, elíptica larga y esférica (baya de des). S’identifiquen totes les mostres re- menores dimensiones). Se identifican to- collides mitjançant tècniques d’anàlisi das las muestras recogidas mediante téc- molecular per tal de confirmar-ne la per- nicas de análisis molecular para confir- tinença a aquesta varietat. Aquesta carac- mar que pertenecen a esta variedad. La terització permet obtenir un coneixement caracterización permite obtener informa- de la distribució geogràfica de la varietat, ción de la distribución geográfica de la així com l’aclariment de les sinonímies i variedad, así como el conocimiento de las homonímies existents. sinonimias y homonimias existentes. Correspondència: Lluís Giralt. Estació de Viticultura i 1. INTRODUCCIÓ Enologia de Vilafranca del Penedès. Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI). Pl. Àgora, 2. Pol. Ind. Do- menys II. 08720 Vilafranca del Penedès. Les estacions de viticultura i enologia Tel. 938 900 211. de Vilafranca del Penedès i de Reus sem- A/e: [email protected]. pre han tingut l’estudi de les varietats Dossiers Agraris ICEA · La varietat sumoll 33 Núm. 14 (desembre 2012), p. 33-42 DOI: 10.2436/20.1503.02.28 com una de les seves línies prioritàries lització, identificació i descripció de la d’actuació. La conservació de varietats varietat sumoll. Aquest treball s’ha realit- autòctones en col·leccions, la seva des- zat a l’INCAVI com a part d’un estudi cripció i l’estudi del seu potencial enolò- que engloba el conjunt de varietats autòc- gic s’han realitzat amb els mitjans que tones de Catalunya. han estat a l’abast dels tècnics en cada moment. Els objectius generals del treball que s’està realitzant es concreten en: Actualment vivim una reactivació de l’interès pel coneixement i l’estudi de les a) Localització de varietats autòctones varietats autòctones. El sector vitivinícola existents a Catalunya. busca noves vies de comercialització i b) Identificació de les mostres localit- nous mercats. La possibilitat d’elaborar zades. vins a partir d’una varietat autòctona dó- b.1) Establiment d’una base de da- na una peculiaritat al producte que el sin- des àmplia i comparable. gularitza en el conjunt de l’oferta. b.2) Aclariment de nombroses sino- nímies i homonímies existents. A més, la conservació de la diversitat b.3) Establiment de mecanismes varietal tan important en l’espècie Vitis que permetin a l’INCAVI man- vinifera suposa una reserva de caràcters tenir un servei d’anàlisi per a morfològics i de comportament agronò- identificar mostres desconegu- mic i enològic que pot ser molt interes- des. sant davant de fenòmens futurs lligats al c) Conservació del material identificat canvi climàtic. en una col·lecció. d) Descripció morfològica de les varie- El sumoll negre, ben conegut gene- tats. ralment pel nom de sumoll, ha estat una e) Valoració del potencial enològic de de les varietats més cultivades a Catalu- diferents varietats. nya. A partir dels anys cinquanta del se- gle XX experimenta una regressió gradual en favor d’altres varietats locals i foranes. 2. METODOLOGIA Tot i això, la seva presència actual en el territori és encara significativa, amb un to- La localització de varietats es realitza tal de 186 ha cultivades, segons el Regis- amb la col·laboració de diferents empre- tre Vitícola de Catalunya. En els darrers ses vitivinícoles, denominacions d’ori- anys apareixen diverses iniciatives per a gen, agrupacions de defensa vegetal, etc. la seva recuperació en l’elaboració de Es treballa amb mostres de col·leccions vins de qualitat. L’INCAVI dóna suport a particulars existents a diferents punts de aquestes iniciatives amb la realització de Catalunya, així com amb col·leccions ofi- diferents accions. cials de referència com la col·lecció d’El En aquest treball es presenta la meto- Encín, a Alcalá de Henares, o del Rancho dologia i els resultats del procés de loca- de la Merced, a Jerez de la Frontera. La 34 Dossiers Agraris ICEA · La varietat sumoll localització de varietats es realitza amb el dels microsatèl·lits s’utilitza una parella suport de documentació històrica relacio- d’oligonucleòtids que són complementa- nada a la bibliografia (Roig, 1890; Olive- ris de les regions que flanquegen un mi- ras, 1915; Fargas i Catllà, 1901, entre crosatèl·lit determinat i que en permeten d’altres), així com d’informació existent a l’amplificació. El polimorfisme o variabi- l’INCAVI. S’utilitza també com a docu- litat que es pretén detectar per distingir mentació de referència tractats d’am- les varietats deriva de diferències en el pelonímia (Favà, 2001). nivell de repetició de la unitat repetida dins del microsatèl·lit, de la qual s’obté Per a la identificació i la descripció de nombroses variants al·lèliques. les varietats, es treballa amb dues meto- dologies diferenciades i complementàries: La tècnica es basa en una extracció de la descripció ampelogràfica i la utilització l’ADN de les cèl·lules de la planta a par- de tècniques moleculars basades en tir de qualsevol part vegetal (fulles, sar- l’anàlisi de regions d’ADN. ments, llavors...), una amplificació de les regions microsatèl·lit mitjançant la reac- ció en cadena de la polimerasa (PCR) per 3. DESCRIPCIÓ AMPELOGRÀFICA a obtenir moltes còpies d’ADN de la ma- teixa zona i una anàlisi posterior mitjan- Es realitza aplicant els descriptors de- çant electroforesi capil·lar de les grandà- finits per l’Organització Internacional de ries dels fragments d’ADN obtinguts. la Vinya i el Vi (OIV, 2005, segona edi- ció) per a la descripció de varietats de vi- En el cas de les mostres de sumoll, nya i espècies de Vitis. Es treballa amb 83 l’extracció i purificació de l’ADN es va descriptors, seleccionats amb l’objectiu realitzar a partir de fulles joves utilitzant de poder contrastar les dades amb altres l’equip d’extracció DNeasyTM Plant Mi- centres d’investigació. ni Kit (Qiagen, Hilden, Alemanya). Es van analitzar un total de 18 loci de micro- satèl·lits nuclears genèticament indepen- 4. ANÀLISI MOLECULAR dents que, en la seva majoria, es localit- zen en diferents cromosomes de Vitis: Aquesta tècnica de caracterització mo- lecular s’utilitza actualment per a la iden- VMC1B11 (C1B11) VMC4F3.1 (C4F3.1) tificació de varietats de Vitis i comple- VVMD5 (M5) VVMD7 (M7) menta la caracterització morfològica i VVMD21 (M21) VVMD24 (M24) ampelogràfica realitzada tradicionalment. VVMD25 (M25) VVMD27 (M27) VVMD28 (M28) VVMD32 (M32) Els microsatèl·lits consisteixen en se- VVS2 (S2) VVIB01 (B01) qüències curtes d’ADN, molt abundants i VVIH54 (H54) VVIN16 (N16) d’un grau de repetició baix, distribuïdes de manera dispersa en moltes zones (loci) VVIN73 (N73) VVIP31 (P31) del genoma de la planta. Per a l’anàlisi VVIP60 (P60) VVIV67 (V67) Dossiers Agraris ICEA · La varietat sumoll 35 Les amplificacions es van realitzar uti- En aquest escrit es fa la descripció dife- litzant dues PCR múltiples: MIX A i MIX renciada dels tres biotipus identificats. B, analitzant en cada una 10 i 8 loci de microsatèl·lits, respectivament, segons les La descripció dels òrgans és conveni- condicions establertes per Ibáñez et al. ent fer-la durant diversos anys, ja que hi (2009). Els productes d’amplificació es ha caràcters molt condicionats pels fac- van separar mitjançant electroforesi ca- tors climàtic i edàfic, i per la capacitat de pil·lar i es van analitzar per fluorescència desenvolupament vegetatiu i productiu. amb l’equip ABI PRISM 310 Genetic En el cas del sumoll, s’ha optat també per Analyzer (Applied Biosystems). La mida realitzar-la en diferents punts geogràfics dels fragments amplificats expressada en (DO Tarragona i DO Penedès). L’ob- parells de bases (pb) es va calcular mit- tenció de resultats definitius exigeix, jançant el programari GeneMapper v. doncs, continuar les observacions; tot i 3.0., usant GeneScan-500 LIZTM (Ap- això, s’avancen els resultats obtinguts plied Biosystems) com a patró intern de fins ara, i dels quals no es preveuen mo- mesura. dificacions significatives. Les dades mitjanes de dos anys 5. RESULTATS d’observació es detallen a la taula I. Com calia preveure, les diferències més 5.1 Descripció ampelogràfica destacables es produeixen en els descrip- tors OIV 220 i 223, que corresponen a la La descripció dels caràcters ampelo- longitud i la forma de la baia, i donen gràfics del sumoll s’ha realitzat, l’any concretament tres formes: esfèrica, el·líp- 2009, en dues vinyes de Sant Pere de Ri- tica curta i el·líptica llarga, definides per bes.