TEMPORADA 20/21 Del llat. epilŏgus, i aquest, del gr. ἐπίλογος epílogos. 1. m. Recapitulació d’allò que s’ha dit en un discurs o en una altra composició literària. 2. m. Última part d’una obra, en la qual es refereixen fets posteriors als recollits o reflexions relacionades amb el seu tema central. 3. m. p. us. Conjunt o compendi. Real Academia Española: Diccionario de la lengua española, 23. ª ed. 1 L’epíleg és la part final d’una obra. El recull final d’un discurs anterior. Volíem explicar-vos en paper, com a regal, la que ha estat segura- ment la temporada més difícil de la història del Teatre Lliure. Epíleg és l’exercici escrit de l’autocrítica necessària i compartida volent deixar constància d’allò que hem fet durant la temporada 20/21 i creant re- flexió al voltant del paral·lelisme temporal artístic i social per, d’alguna manera, arribar a valorar plegats l’impacte i el retorn rebuts durant tota aquesta pandèmia mundial. Ho fem amb totes les veus que han participat en la construcció d’aquesta reflexió des d’un bocí del seu univers artístic. Hem viscut en una pandèmia mundial aquest últim any... una pandè- mia que ha fet tancar tots els teatres del món. Però el Lliure, en canvi, ha continuat obert sempre que ha pogut. Ficant-nos per les escletxes ens hem arriscat per ampliar certs marges que semblaven impossi- bles de superar. Amb Epíleg compartim també l’esforç artístic i humà fet, desmesurat en tots els sentits. És cert que no en tenim distància, perquè encara estem vivint la disrupció... però tot i així som infinits cercant noves realitats de la creació. Aquest últim any ens ha permès pensar-nos d’una altra manera. Infinits i sempre presents, tot i les dis- tàncies que sovint ens han obligat a mantenir. El Lliure no tornarà a ser com abans perquè el salt d’entrega ha es- tat tan gran que ens posicionem com un teatre necessari per a una ciutadania de Barcelona i en especial per a uns professionals, a qui hem volgut fer costat mantenint la flama de la creació durant el primer lockdown amb la creació d’una plataforma digital que aglutinés nous formats i expressions artístiques digitals, ajudant la creació i el pensa- ment i, fins i tot, col·laborant amb un banc d’aliments... Ha estat una temporada que hem cregut en la paraula donada. En el “ser o no ser”. Perquè sabem que també som el que no som. Que el que no som també ens defineix. Som un espai cultural públic envejable, perquè hi treballem gent envejable, perquè ens arrisquem i donem sense espe- rar res a canvi, i això ens permet saber que el camí de l’equivocació és un camí ric de fruits emocionals. Som un teatre que aprèn cons- tantment i que es supera a cada projecte, a cada pensament. Que no té límits perquè les persones que hi treballem no en volem tenir. Aquest epíleg (o epílegs) vol il·luminar també l’inici d’una era que ja no podrem deixar. Una era que volem sostenible i digital, però sobre- tot humanista. I així acabem la temporada per començar-ne una altra amb més ganes que mai. Amb les ganes de tornar-nos a abraçar i de continuar dient-vos gràcies. Gràcies per no deixar de confiar en el Lliure. Juan Carlos Martel Bayod Director de la Fundació Teatre Lliure – Teatre Públic de Barcelona 2 3 SETEMBRE OCTUBRE 21 22 24 25 26 27 28 29 30 2 Plantada dels MIR. La Generalitat declara Festa de la Mercè. Mi nombre es alguien La directora Georgina El Gran Teatre del Liceu Inhabilitació del El TNC obre temporada Aprovació de Donald Trump és la cultura “bé essencial”. y cualquiera Kulumbegashvili inaugura temporada President Torra. amb el Decameró. les mesures ingressat a l’hospital 218 escoles idea i direcció guanya la Concha d’Or. amb 1.144 butaques. anti-COVID 19. per COVID. tancades per Laura Vago L’Audiència Nacional COVID. dramatúrgia Laura Vago absol els acusats i Maria Zaragoza per la sortida a borsa de Bankia. Noli me tangere (no em toquis) Niño de Elche i la col·laboració dels dramaturgs Marc Artigau, Clàudia Cedó, Albert Lladó i Victoria Szpunberg Per què reivindiques la Com s’encara una necessitat d’un dol col·lectiu? “missa laica”? Laura Vago – Mi nombre es alguien y cualquiera Niño de Elche – Noli me tangere (no em toquis) Considero que, com a societat, hi ha una neces- Recordo que fa uns sis anys vaig comentar al meu sitat d’afrontar i enfrontar-se a la realitat viscuda, amic poeta Bernardo Santos les meves intenci- vinculada a la mort en soledat de moltes persones. ons de fer un disc que fos una missa laica. Em va Entenent que el dol és l’adaptació emocional recomanar, abans de continuar amb el meu pla a una pèrdua. Ens devem un doble dol, l’un a fallit, que llegís Ernesto Cardenal, Leonardo Boff, nivell personal pels qui es van veure privats d’allò Roque Dalton o Albert Nolan. Des del seu coneixe- que fins ara realitzàvem com a societat, és a dir, ment de la teologia de l’alliberament, entenia que l’acompanyament durant el període de malaltia l’estructura que es proposa des de la missa és ja i traspàs. I l’altre, com a societat, el dol de la nostra per ella mateixa un ritual construït sota els ordes manera de vincular-nos amb la quotidianitat i les eclesiàstics i, per tant, que continuaria estant sota maneres com vivíem abans de la pandèmia, sense el jou conservador de la religió catòlica. D’aquí que la certesa que les coses tornaran a ser com eren aquests dies hagi volgut fer-me acompanyar per i sense saber si volem que sigui així. Si no realit- textos de Cardenal o de José Val del Omar, amb zem aquestes reflexions podem caure en la bana- l’única finalitat de trobar una poètica espiritual que lització dels fets i que tot quedi en xifres, el nombre ens ajudi a subvertir a través del ritual artístic uns de morts, el nombre de dies de confinament, sentiments de dolor profund. els horaris de sortida, etc. Penso que reflexionar i vivenciar és important per poder continuar i com a punt de partida per construir cap endavant. “ELS PRIMERS CRISTIANS NO TENIEN TEMPLES. ‘ESGLÉSIA’ EN GREC ÉS UNA PARAULA LAICA QUE VOL DIR ‘REUNIÓ’. HE LLEGIT QUE TAMBÉ A L’ANTIC TESTAMENT LA BÍBLIA GAIREBÉ NO FA SERVIR PARAULES RELIGIOSES, SINÓ PARAULES LAIQUES QUE DES- PRÉS VAN REBRE UN SENTIT RELIGIÓS, I PER EXEMPLE LA PARAULA ‘CULTE’ VENIA D’UN TERME MILITAR EQUIVALENT A LA NOSTRA ‘MILITÀNCIA’.” Ernesto Cardenal El Evangelio en Solentiname (1975) © Sílvia Poch © Sílvia Poch 4 5 OCTUBRE 4 5 6 7 8 9 10 13 14 15 La Nova Caledònia Un 10% de la població, Barcelona acull el El partit neonazi grec Louise Glück, Inauguració Assalt a una FMI: Espanya, la La taula Bonus Track vota continuar unida contagiada de COVID Fòrum de la reactivació Aurora, condemnat per Nobel de Literatura. del Festival TNT. comissaria pitjor gran economia Barri creació i direcció a França. segons l’OMS. econòmica. violència organitzada. dels suburbis avançada del 2020. Carol López El CCCB inaugura El Govern imposa de París. Inauguració del l’exposició dedicada l’estat d’alarma Biennal del Pensament. Los Satélite Temporada Alta. a William Kentridge. a Madrid. text i direcció Ricard Gázquez Buidat un pavelló de la Fira per als sensellar. La taula Ciutat LA TAULA LA TAULA “TENIM UNA MASSA IMMIGRADA Barri MASSIVA, EN CONSTANT AUGMENT Ciutat Si fossis l’alcalde (o alcaldessa) d’aquesta Cap on anem, com a ciutat? És massa tard per […]. ÉS UNA MASSA EXPLOSIVA, ciutat, com seria el teu barri? De quina mane- redreçar el rumb? Què no us agrada, de Bar- DE VEGADES FINS I TOT VANDÀLICA, ra podem millorar els equipaments del barri? celona? I què us n’agrada? Com podem cons- SEMPRE ALMENYS CRIDANERA Quins equipaments hi falten? Quines idees tens truir una Barcelona sostenible, una Barcelona I INCULTA, AMB UNA MENA de cara a formar una comunitat veïnal sòlida i millor? Com ha de ser la relació entre Barcelona D’ORGULL INCONSCIENT consistent al barri? Com podem millorar i l’anomenat “territori”? DE LA SEVA FORÇA PRIMITIVA, les dinàmiques entre els barris i la ciutat? DE LA SEVA IGNORÀNCIA.” Convidats Convidats Jo pateixo la ciutat, però també aprenc d’ella / En Manuel Cruells Em fa... molta mandra moure’m per aquesta ciutat. els darrers quaranta anys, ha desaparegut la gent Els no catalans i nosaltres (1965) He d’anar cada dia d’Horta a Montjuïc. 45 mi- gran en aquesta ciutat. La meva escala estava ple- nuts de viatge. Hi ha una concepció de ciutat que na de gent gran. Els mercats estaven plens de gent menysté les distàncies. A Barcelona, venir a Mont- gran / També hi ha llocs de la ciutat que pràctica- juïc sembla anar fora de Barcelona / Cal viure el ment expulsen els joves / Sempre ens estem plan- barri, i no només moure’ns /Jo no he vingut a viure Què aporta el teatre tejant de marxar, però no ho fem mai. Estem molt a Barcelona per no moure’m del barri. Jo vull una radiofònic al teatre sonats! / Jo soc nascuda a Barcelona i he intentat ciutat oberta i cosmopolita / Potser el Pla Cerdà ha marxar fora. Però sento l’aversió de la resta de Ca- esdevingut una tradició que costa de trencar.