1. EL CONTEXT DELTAIC: SITUACIÓ, ORIGEN GEOLÒGIC I HISTÒRIA DEL POBLAMENT HUMÀ Pau Esteban,1 Susana Laredo,1 Joan Pino2 i Andrés Valverde Martínez 1. Departament de Medi Ambient. Ajuntament del Prat de Llobregat. 2. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia (BABVE). Universitat Autònoma de Barcelona. delta-llobregat.indb 27 12/12/2018 16:49:17 28 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT 1.1. INTRODUCCIÓ del Llobregat (figura 1) mereix una anàlisi detallada. La seva complexitat actual és el re- El Llobregat és un riu mediterrani de poc sultat de les moltes fases de transformació cabal, amb aportacions anuals al mar de per les quals ha passat aquest petit territori i 270 a 1.347,5 hm3 (1912-1971), un marcat del pòsit que totes hi han deixat. La seva estiatge, fortes crescudes i una gran irregu- evolució física tampoc no es pot entendre laritat (Marquès, 1984). Neix als contra- sense tenir en compte l’acció humana, ja forts meridionals de la serra del Moixeró, a que, de fet, és impossible trobar cap indret al 1.280 metres d’altitud al terme de Castellar Delta on la petjada humana no es mostri de n’Hug (Berguedà), i drena una conca de d’una manera evident. Ni tan sols entre els gairebé 5.045 km2. La plana dèltica resul- espais naturals: el nombre, la morfologia i la tant de l’acció del riu, l’anomenat delta del superfície dels estanys, la distribució actual Llobregat, s’estén per 95,5 km2 de la costa de les maresmes, l’origen i la distribució de central catalana, al sud-oest de la ciutat de les pinedes o la presència de les comunitats Barcelona (figura 1). Aquest delta és deli- dunars responen a una intervenció humana mitat pel massís de Garraf-Ordal (límit recent o antiga, directa o indirecta. L’objec- NW), el turó de Montjuïc (E) i la serra de tiu primordial d’aquest primer capítol és in- Collserola (N), amb una línia de costa d’uns tentar sintetitzar aquesta intervenció cons- 23 km (15 km a l’hemidelta sud i 8 km al tant al llarg dels segles per tal d’interpretar la nord). realitat física que coneixem avui dia i extreu- De territori hostil i despoblat a nus de re’n, finalment, les claus que permetin en- comunicacions metropolità, el cas del delta tendre’n el futur. Figura 1. Situació del delta del Llobregat al litoral central català. delta-llobregat.indb 28 12/12/2018 16:49:18 EL CONTEXT DELTAIC 29 1.2. GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA (figura 2). Limiten aquests tres blocs dues fa- lles verticals de direcció NE-SW. Al NW, la El delta del Llobregat recolza sobre la plana falla del Tibidabo separa la serralada Litoral de Barcelona, que és la zona de transició en- de la plana de Barcelona. Al SE, la falla de tre la serralada Litoral (horsts del Garraf i de Barcelona separa aquesta plana de la conca Collserola-Montnegre) al NW i la conca de Barcelona. El bloc basculat de Montjuïc, a de Barcelona (o graben de Barcelona) al SE la plana de Barcelona, queda limitat al SE per Figura 2. Mapa geològic i batimètric del delta de Llobregat i àrees properes. Font: D. Gàmez (2007). delta-llobregat.indb 29 12/12/2018 16:49:21 30 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT la falla del Morrot i al N per una falla menor ria marcada pels canvis del nivell del mar i orientada en direcció est-oest (Roca i Casas, per les avingudes de sediments i rubinades. 1983). I aquests, al seu torn, pels canvis climàtics i El recobriment quaternari de la plana de per l’activitat antròpica, reconeguda des Barcelona integra dues unitats morfològi- d’antic a pràcticament tota la conca. ques, la plana Alta i la plana Baixa, separades Això no obstant, aquest delta visible o per un talús, el graó barceloní, que és un es- delta holocè descansa sobre diversos deltes carpament en part tectònic i en part erosiu plistocènics, actualment submergits, que es (Casassas i Riba, 1992). La plana Alta està van formar a profunditats de més de 80 m constituïda per dipòsits plistocènics (formats respecte del nivell del mar actual (figura 3) i per llims vermells, argiles grises i grogues, en èpoques anteriors. Marquès (1984) iden- graves, sorres, horitzons ben desenvolupats tificà dues formacions detrítiques de sorres i de paleosòls i crostes carbonatades) que des- graves al Delta, separades per un cuny inter- cansen d’una manera discordant sobre mate- medi de llims i argiles que esdevé d’una tex- rials de diverses edats (paleozoics a pliocens) tura més grollera als marges. Segons Simó et i presenten una potència desigual, sense su- al. (2005), la sèrie detrítica superior i el cuny perar en cap cas els vint metres. La plana holocè d’argiles i llims conformen el com- Baixa està constituïda pels dipòsits holocè- plex detrític superior (CDS), mentre que el nics que formen els deltes actuals del Llobre- paquet detrític inferior, d’edat plistocènica, gat i del Besòs. conforma el complex detrític inferior (CDI). El delta del Llobregat és un exemple de Maldonado et al. (1989) van reconèixer, a delta mediterrani d’origen postglacial, encai- més, quatre estructures deltaiques superpo- xat entre relleus muntanyencs i assentat so- sades: tres de plistocèniques inferiors (Q1 a bre una plataforma marina estreta. Els mate- Q3) al CDI i una estructura holocena supe- rials visibles d’aquest delta són relativament rior (Q4) al CDS. Les tres primeres correspo- joves, en haver-se dipositat, segons les últi- nen a tres deltes antics formats fa 18.000- mes estimacions, durant els darrers cinc mi- 10.500 anys (Manzano, 1993), tot i que alguns lers d’anys, mitjançant una pauta sedimentà- autors daten la base del Delta en uns cente- Figura 3. Tall geològic del delta del Llobregat emergit en part i dels paleodeltes submergits. Els deltes del quaternari antic o plistocè (Q1-Q3) corresponen en part al complex detrític inferior (CDI), mentre que el delta actual o holocè (Q4) constitueix el complex detrític superior (CDS). Font: Simó et al. (2005). delta-llobregat.indb 30 12/12/2018 16:49:22 EL CONTEXT DELTAIC 31 nars de milers d’anys. La Q4 correspon al luvials a la zona central del Delta i per mitjà delta actual, originat pel procés de prograda- de barres a les planes o plataformes laterals. ció que va tenir lloc després de la darrera En el model es reconeixen dos lòbuls princi- transgressió holocena, un cop fixat el nivell pals que prograden o avancen a un ritme del mar actual fa uns 4.500 anys. més o menys constant. S’atribueix a Marquès (1984) el primer Estudis arqueològics posteriors han sug- model sobre el creixement de la plana deltai- gerit, tanmateix, que els jaciments d’època ro- ca actual, fonamentat en unes troballes d’àm- mana examinats per Marquès a Gavà no cor- fores i altres restes arqueològiques romanes responen a una antiga platja, sinó a una zona fetes durant els anys setanta del segle passat d’ancoratge, l’anomenat «Ancoratge de les en diverses explotacions d’àrids que es van Sorres», és a dir, a una zona marina de 10 a dur a terme al Delta. Com que algunes de les 15 m de fondària on en època romana els vai- troballes es van localitzar tot al llarg de l’anti- xells llançaven l’àncora per descarregar mate- ga carretera de Barcelona a València o camí rial o comerciar amb diverses mercaderies ral de València, Marquès va considerar que (Izquierdo, 1997). Segons Gàmez (2007), el el traçat de la carretera podia coincidir amb procés de progradació deltaica s’hauria fet a una antiga línia de costa corresponent al se- través d’un lòbul principal, que s’aniria des- gle i, aproximadament. Posteriorment, fent plaçant en seguir els canvis de llera (avul- servir criteris litològics i documentació his- sions) i mitjançant diversos impulsos progra- tòrica, Marquès i Julià (1987) van establir un dants, diferenciats entre etapes de menys model per a tot el Delta (figura 4). Segons activitat sedimentària (figura 5). Gàmez tam- aquest model, el desenvolupament de la pla- bé considera que en època romana pràctica- na deltaica s’hauria fet mitjançant dipòsits al- ment no existia la plana deltaica i que la línia Figura 4. Esquema interpretatiu de la progradació de la plana deltaica del Llobregat, segons Marquès i Ju- lià (1987). delta-llobregat.indb 31 12/12/2018 16:49:23 32 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT Figura 5. Esquema interpretatiu de la progradació de la plana deltaica del Llobregat i referències històri- ques dels diversos estanys, segons D. Gàmez (2007). de costa era a prop del talús que separa la pla- de les condicions de vida que caracteritzen na Alta i la plana Baixa. Aquesta autora, alho- les àrees marjalenques mediterrànies. Fins ra, ha reconegut un creixement sobtat per a la pràcticament el segle xv, el poblament humà superfície deltaica entre els segles vi i x, una del Delta fou escàs i precari (Codina, 1966 i etapa posterior d’una certa estabilitat, i, final- 1971). Caracteritzen aquest llarg període una ment, a partir del segle xviii, una nova etapa ocupació de pocs masos, barraques en el seu de força progradació, desbordaments i avul- origen, dispersos per la plana deltaica i una sions afavorits suposadament per una intensa economia basada en la caça, la pesca, la ra- activitat humana a la conca i per altres factors maderia i una agricultura de subsistència a modificadors de les taxes de sedimentació.
Details
-
File Typepdf
-
Upload Time-
-
Content LanguagesEnglish
-
Upload UserAnonymous/Not logged-in
-
File Pages15 Page
-
File Size-