Estudi de viabilitat Principat d’Andorra, el camí cap a la Reserva mundial de la Biosfera CRÈDITS Estudi elaborat per Huguet Abogados S.L. Direcció i coordinació: Joan Huguet Rotger Edició i redacció: Laura Pons Sales (Quatre Vents Comunicació) Col·laboradors: Manel Martínez, Cristina Rubio i Adela Garcías Març de 2020 ÍNDEX Descripció de l’estudi 5 Introducció 7 PRIMERA PART Capítol I: La UNESCO i les Reserves de la Biosfera. Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i canvi climàtic 12 1.1 Origen i característiques 13 1.2 Objectius i funcions 15 1.3 Designació i avaluació d’una Reserva de la Biosfera 17 1.4 Beneficis de ser Reserva de Biosfera 20 1.5 Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera 21 1.6 Objectius de Desenvolupament Sostenible i canvi climàtic 22 SEGONA PART Capítol II: Principals característiques d’Andorra 27 2.1 Breu història del Principat 28 2.2 Dades bàsiques actuals 29 2.3 Societat 30 2.4 Economia 33 Capítol III: Organització política i institucional 38 3.1 Origen i peculiaritats del règim polític vigent 39 3.2 Els Cap d’Estat: els coprínceps 40 3.3 El Consell General 40 3.4 El Govern 43 3.5 L’organització judicial i el Tribunal Constitucional 44 3.6 Les parròquies 45 Capítol IV: Andorra, natura i medi ambient 48 4.1 Introducció 49 4.2 Geografia i paisatge 51 4.3 Biodiversitat i ecosistemes 52 4.4 Flora i fauna 54 4.5 Aigua 56 4.6 Energia 58 4.7 Parcs Naturals 59 4.8 Candidatura d’Ordino i la seva incorporació al projecte global 61 4.9 El refugi de l’Illa, exemple de sostenibilitat 61 El camí cap a la Reserva mundial de la Biosfera 3 Capítol V: Patrimoni i cultura 63 5.1 El romànic andorrà 64 5.2 Pedra en sec 65 5.3 Siderúrgia i ruta del ferro 66 5.4 La Vall del Madriu-Perafita-Claror, paisatge cultural de la UNESCO 67 5.5 Solstici d’estiu, Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO 69 5.6 Activitats tradicionals 70 5.7 Espais culturals (museus, sales i auditoris) 71 5.8 La Universitat 72 5.9 L’Institut d’Estudis Andorrans 73 Capítol VI: Principal marc normatiu d’Andorra 75 6.1 Descripció 76 6.2 Protecció del patrimoni natural 77 6.3 Protecció del patrimoni cultural 90 6.4 Ordenació del territori i turisme 91 6.5 Àmbit internacional 92 TERCERA PART Capítol VII: Conclusions i recomanacions 96 Annex 108 Procediment per a la presentació de la candidatura 109 Agraïments 124 Fonts consultades 125 Epíleg 130 El camí cap a la Reserva mundial de la Biosfera 4 DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI El present estudi pretén analitzar de manera exhaustiva la viabilitat d’Andorra per optar a con- vertir-se en el primer país del món en ser declarat Reserva de la Biosfera en la seva totalitat. L’encàrrec d’aquest estudi de viabilitat per Andorra s’ha determinat a través d’un contracte d’assessorament signat entre el Ministre de Presidència, Economia i Empresa del Govern d’Andorra i el despatx professional d’Huguet Abogados S.L.. A la clàusula dos del citat contracte d’assessorament s’estableixen, entre altres compro- misos, els següents: 1. Estudi de viabilitat que determini objectivament la possibilitat d’iniciar –amb posterio- ritat i de forma independent a aquest estudi, i amb les màximes garanties– el procedi- ment per a la declaració del Principat d’Andorra com a Reserva mundial de la Biosfera. 2. Aquest estudi recollirà, específicament, aquells paràmetres i requisits que imposa la UNESCO per a la Declaració de Reserva mundial de la Biosfera, així com el principal marc normatiu del Principat en matèria mediambiental, històric-cultural i patrimonial, etnològic, juntament amb les activitats econòmiques, turístiques, socials i formatives. A aquest efecte, el treball s’ha desenvolupat estructurant-lo en diverses parts. D’entrada, la intro- ducció fa referència a la incorporació d’Andorra a la UNESCO; al compromís d’Andorra amb la utilització racional dels recursos i el sòl com estableix l’Art. 31 de la seva Constitució; a la incorporació del país a diferents organismes internacionals i, de manera especial, als compromisos adquirits per diversos presi- dents del país andorrà davant l’ONU en relació a la conservació i protecció del patrimoni natural, cultu- ral, etnològic i de desenvolupament sostenible, i així mateix a l’aposta que fa l’actual Govern en aquest sentit. I això precisament, entre altres qüestions, és el que justifica que el Govern andorrà hagi pres la decisió d’encarregar aquest estudi de viabilitat. A la introducció s’inclou també el compromís d’encaix amb els treballs ja realitzats en relació al projecte de Reserva de la Biosfera del Comú d’Ordino, i s’exposen alguns referents a tall d’exemple com la Reserva de la Biosfera de Menorca, que va ser la primera illa en ser declarada reserva en la seva tota- litat, i la Reserva de la Biosfera d’Ordesa-Viñamala, per ser un territori de muntanya proper a Andorra. La primera part de l’estudi fa referència a la UNESCO i les reserves de la biosfera, especificant orí- gens i característiques, la introducció dels objectius de desenvolupament sostenible i el canvi climàtic, entre altres continguts. A continuació, la segona part es centra en la descripció i principals característiques geogràfiques, socials, econòmiques, mediambientals, culturals i de patrimoni del Principat d’Andorra. Acaba revisant el seu marc normatiu pel que fa a patrimoni natural, cultural, territori, turisme i àmbit internacional. Complertes aquestes dues parts fonamentals per determinar si Andorra pot complir o no les exi- gències establertes per la UNESCO per ser declarada Reserva mundial de la Biosfera, s’ha afegit una tercera part on s’ofereixen un seguit de recomanacions i conclusions per orientar millor la proposta de El camí cap a la Reserva mundial de la Biosfera 5 la reserva d’Andorra. L’estudi acaba amb un annex dedicat al procediment a seguir a partir d’aquí per presentar davant la UNESCO la candidatura d’Andorra per optar a ser Reserva mundial de la Biosfera. Cal tenir ben present que aquest és un estudi de viabilitat de caràcter general, per tant, no es pot confondre amb una investigació científica del Principat d’Andorra, en no ser objecte del mateix. Per això, en el moment de redactar el pla i el projecte de la candidatura del Principat com a Reserva mundial de la Biosfera per a presentar davant el comitè internacional del programa MaB de la UNESCO, s’haurà de fer una labor d’investigació, confirmació i constatació de dades, ja siguin estadístiques, històriques o d’altre tipus, el més actualitzades possible. Serà llavors quan s’haurà de concretar al màxim per donar compliment als requisits marcats en els estatuts de les reserves de la biosfera. El camí cap a la Reserva mundial de la Biosfera 6 INTRODUCCIÓ El Principat d’Andorra està fent una aposta clara per anar cap a un futur que combini la sostenibilitat ambiental amb el desenvolupament econòmic. No és un fet nou, ja fa anys que té la mirada posada en aquest camí, però sí és cert que darrerament aquesta idea s’està materia- litzant a un altre nivell fins a situar-se com una prioritat d’Estat. Des del 1993 el país pirenaic forma part de la UNESCO, organització de les Nacions Uni- des creada el 1946 per a l’educació, la ciència, la cultura i la comunicació. El compromís dels socis d’aquesta organització mundial rau, entre d’altres objectius, en conciliar la conservació de la biodiversitat, el desenvolupament econòmic i, fins i tot, la investigació i l’educació. És per això, com no podia ser d’altra manera, que l’Estat andorrà té com a principis bàsics i deures la conservació del seu patrimoni històric-cultural i també garantir als seus ciutadans “una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en l’atmosfera, l’aigua i la terra i de defensar la flora i la fauna autòctones” (CE, art 31). Andorra ha fet un gran esforç incorporant-se progressivament a les organitzacions mundials de diversos àmbits i assumint així les seves recomanacions i directrius. Ha estat un gran pas i un major compromís a escala global per al foment de la cooperació i la lluita per la pau, la seguretat, el desenvo- lupament econòmic i social (ONU); de les finalitats ja esmentades de la pròpia UNESCO; de promoció d’un turisme responsable, sostenible i a l’abast de tothom (OMT); de conservació i manteniment del seu patrimoni cultural (ICCROM); per a la preparació i desenvolupament d’exposicions internacionals esta- tals (BIE) o per a l’acceptació d’un sistema mundial de normes de comerç (OMC). Avui ningú no discuteix la necessitat de fer compatible el desenvolupament sostenible amb el respecte al medi ambient. Però altra cosa és assumir-ho, opció que suposa un gran repte i que obliga tant a governants com a governats a un exercici d’ètica col·lectiva i amb uns objectius encaminats, principalment, al benestar de les generacions futures. En aquest sentit, es pot dir que els governants andorrans ja han començat aquest procés. Com recordava el Cap de Govern del Principat d’Andorra entre 2011 i 2019, Antoni Martí Petit, al seu discurs a l’Assemblea General de l’ONU del 2017, fa dècades que les Nacions Unides van posar el focus sobre el gran objectiu de la sostenibilitat, la cura del medi ambient i, de manera més concreta, la lluita contra el canvi climàtic.