Parc Amics d’Alforja / Piscines El Castell d'Alforja Església parroquial de Sant Miquel Bassot Més-Avall / Bassa del Molí Pont de la Balsella Cementiri 01 Parc Amics d’Alforja CP 43365 Alforja, Tarragona 07 Pl. del Castell, Alforja, Tarragona 13 Pl. de l’Abadia, s/n Alforja, Tarragona 19 Al final del Carrer Hospital, després del Portal 25 Carrer Nabril Baix, Alforja, Tarragona 31 Carrer de les Creus, Alforja, Tarragona Visites: Tel. 977 81 60 08 Visites: Lloc públic Visites: Tel 977 81 60 08 Visites: Lloc públic Visites: Lloc públic Visites: Lloc públic Aquesta zona abans havia estat camp El Castell d'Alforja està declarat Bé L’antiga església romànica, es va fe servir Al quedar el molí en desús s’aprofità per a Antigament abans de que es construís Es troba situat entre el barranc de les d’oliveres. Els Amics d'Alforja la Cultural d'Interès Nacional. Només es de bastida per a la construcció de la nova. fer un rentador, format per dues basses l’actual pont es passava a l’altra banda del Creus i la Carretera. De planta quadrada i compraren el 1958 per cent mil pessetes a conserva una paret orientada cap a l'oest En un principi estava dedicada a Santa una per rentar i una altra més petita per poble pel Sòl de la Cluca, encara que en amb la porta encarada al migdia. A pagar en deu anys, moguts per de la plaça anomenada “La Muralla” i Maria, però segurament al construir-se esbandir la roba. Era el lloc on anaven a cas d’aiguades es creuava el barranc del l'extrem sud-oest hi ha un petit espai amb l'entusiasme del seu fundador Josep restes d’una torre situada a l'angle l’ermita de Puigcerver dedicada a la mare fer safareig les dones. Fou actiu fins a Rave per un petit viaducte denominat una entrada a banda, on s’enterraven els Taverna. La intenció era tenir un lloc on es sud-est, de planta quadrada. de Déu, canviaren el patró i van posar finals del segle XX. pont del Balcells, que encara es pot no batejats, els apòstates i els suïcides. poguessin fer les diferents activitats que Sant Miquel. observar a la dreta de l’actual pont. portava a terme l’entitat. En una primera S’atribueix l’obra del Castell als sarraïns, La Bassa del Molí és de l’època medieval i L’any 1821, degut a que proliferaven etapa es va fer la Sala Rodona, la piscina i però la seva estructura sembla més aviat L’actual construcció és d'estil renaixentis- es troba situada darrera del rentador, la Després de la Guerra Civil es va construir moltes epidèmies i pestes, les autoritats una pista esportiva. El 1994, l’Ajuntament romana. El 1158 se li atorga la vila a ta i data de 1637. Consta de presbiteri, seva forma és triangular. Antigament l’actual Pont de majors dimensions (6 m. decidiren traslladar el cementiri i el feren d’Alforja passà a fer-se càrrec de l’entitat Ramon de Ganagot i l'obligació de nau central i quatre altars per banda, cor i aquesta bassa alimentava un molí. Quant d’ample per 40 de llargada), la família en el turó on està actualment i que Amics d’Alforja i del seu patrimoni. fortificar-la. A partir del segle XIII va passar cancell. La façana està orientada al sol està plena d’aigua si reflexa el poble i el Juncosa que vivia a ca la Balsella donà aleshores estava a les afores del poble, Aleshores el consistori va comprar més a dependre de l'arquebisbe de Tarragona, naixent amb una portalada esculpida, campanar, creant una vista esplèndida, desinteressadament el terreny del seu apartat del nucli urbà. terreny per a fer unes noves piscines, com a senyor feudal de la Baronia coronada amb una rosassa de 4m. de digna de ser pintada o fotografiada. És hort per poder construir el pont, quedant El primer cementiri estava a l’Hort de ca pistes de tennis i un pavelló poliesportiu. d’Alforja. Després de la Guerra de diàmetre. El 1944 es restaurà amb la molt anomenada en tota la comarca el seu terreny dividit en dues meitats. l ‘Aleu, al centre de la població, al costat Constitueix el principal lloc d’esbarjo i Successió, es va obligar a enderrocar i es mateixa decoració que tenia abans de ser perquè Joaquim Mir la perpetuà en una Aquesta era sens dubte una obra molt mateix de l’església, seguint una costum esplai dels alforgencs. A l’estiu la piscina va aprofitar l’ocasió per treure’n pedres i cremada al 1936. Al seu interior hi ha tela titulada "El mirall de l'Església", avui al necessària per al poble. habitual de segles enrere. és un lloc molt concorregut. edificar cases. entre altres pintures un Sant Jordi de Museu de Montserrat. Jaume Queralt. Creu de Sant Sebastià Carrer Ramon de Ganagot Campanar Museu Jaume Queralt Creu del Terme o de Pedra La Creu de Formatge 02 Av. Catalunya 08 Carrer Ramon de Ganagot, Alforja, Tarragona 14 Pl. de l’Abadia, s/n 5 Alforja, Tarragona 20 Carrer Bolcador, 28 CP 43365 Alforja, Tarragona 26 Camí de Sant Antoni Alforja, Tarragona 32 Camí de Puigcerver, Serra del Fullat Visites: Lloc públic Visites: Lloc públic Visites: Tel 977 81 60 08 Concertar Visites: Tel. 977 81 60 08 Visites: Lloc públic Visites: Lloc públic L’antic emmurallat que seguia el curs del És un carrer estret, de molta pendent i La seva construcció finalitzà l’any 1789, és Tarragona 1949. Als 8 anys, ja disposava Data de 1622 encara que va ser trencada a La ruta més coneguda per anar a barranc de les Creus i antany feia del possiblement un dels més antics de la vila. d’estil renaixentista neoclàssic i a la part d’aptituds artístiques. Va estudiar a la guerra del 1936. En els anys cinquanta Puigcerver és el camí de Cornudella aquí poble un recinte quasi inexpugnable es Enllaçava el castell amb l’església. més superior barroc. La pedra per a la l’Escola Massana, on finalitzà els seus se n'hi va col·locar una altra finançada per hi ha diverses creus, a mig camí trobem la va acabar d’enderrocar al segle XIX durant El 1958 se li va col·locar una placa amb seva construcció la van portar del cingle estudis amb matrícules d’honor. És la família Figueres, imitant la que havia creu de Formatge. Composta d’un peu les guerres carlistes. Prop d’aquest lloc una inscripció en memòria del primer d’Arbolí. Segons la tradició oral fou conegut per les seves nines i els ambients estat destruïda. Antigament servia per construït amb pedres i calç, un cos pedra devia d’haver-ri un dels accessos a la vila, senyor d’Alforja: Ramon de Ganagot. construït per un arquitecte italià. L’altura de cafès. A partir dels noranta comença a fer-hi la benedicció dels camps i desitjar calcària i coronat amb una creu de pedra conegut com la porta de Sant Sebastià. del campanar és d’uns 57 metres i visible investigar el món oníric i abstracte, alhora bones collites. arenisca. Per a la festa del 5 d’agost els Coincidint amb el camí del Pont o de El 1158 amb la carta de poblament de a uns quants quilòmetres de distància. que incorpora a les seves pintures romeus que pujaven a l’ermita es l’Aleixar. Santa Maria de la Vall d'Alforja atorgada Actualment disposa de dues campanes textures i materials diversos. Aquí comença el camí de Puigcerver concentraven al peu de la creu i formaven Segons conta la llegenda el s.XVIII durant pel comte Ramon Berenguer IV a favor de però originalment n’hi havia cinc. En un utilitzat des de sempre pels veïns del processó fins al santuari. El nom sembla una de les epidèmies de pesta que van Ramon de Ganagot o Gavalgant, se li dels seus pisos encara es pot veure Resideix a Alforja des de fa més de 30 poble. Està assenyalat amb creus que que prové del mot “formar". La creu que assolar la vila, Sant Sebastià va salvar de la concedeix a la família Ganagot l’ús i el l’antiga maquinària del rellotge. anys, ha trobat aquí la pau i la servien de guia al pelegrí. Antigament existeix actualment és obra de l’escultor mort a molts veïns, i com a tribut, van dret d’Alforja i de tota la vall, pels serveis tranquil·litat necessària per a dur a terme existia la tradició de posar creus en els local Josep Rull. col·locar en aquest lloc una capella amb la prestats en la conquesta de Siurana el Des de dalt del campanar es té una vista la seva obra. És un dels pintors vius més punts senyalats del terme des d'on es Una mica abans hi ha la Capelleta. És seva imatge. El 1936 segurament va córrer 1154. La dinastia dels Ganagot va durar molt privilegiada de la vall d’ Alforja, i dels importants d’Espanya. El “Museu Queralt” i podia veure el santuari de Puigcerver, ja petitona i protegeix una creu de ferro en la mateixa sort que altres símbols prop de 80 anys i va acabar amb la mort seus límits muntanyosos: les cingleres, la les pintures a l’església i a l’ermita de que del redós del poble no es veu, i el seu interior. Assenyala el punt del camí religiosos. L’actual creu de ferro amb la del seu nét, Pere dels Arcs, al 1242.