LA UNIÓ CARTOGRÀFICA DEL COLLSACABRA AMB LES GUILLERIES -II “El mapa del Montseny, les Guilleries i al sud, retalla la part de les Guilleries que va el Collsacabra” de Juli Serra, 1888 cap a Sant Feliu de Buixalleu. O sigui, el (esmentat a la primera part de l’article, Els mapa del CEC va establir una unió entre el Cingles, núm 50) es va fer a una escala Collsacabra i les Guilleries pel que fa a la 1:20.000, tal com indica el mateix Serra en cartografia excursionista. la seva obreta Las Guillerías i en un article Tanmateix, en aquella època l’interès de la Revista de Gerona de 1890. Està cartogràfic es va anar centrant cada cop més dividit en 24 fulls de 40 x 60 cm i el seu en altres àrees, i concretament en el conjunt mesura 2,40 x 2,80 metres. A partir Montseny. Diferents entitats volien l’edició d’aquest original es va fer una reducció a de mapes topogràfics i no varen trobar mai escala 1:50.000 amb menys indicacions. cap mena d’entusiasme per part de Aquesta darrera versió es va difondre per l’Instituto Geográfico y Estadístico de diferents vies, ja que es té constància de la Madrid que, per exemple, no va publicar el seva existència en diferents entitats (Centre full del Montseny a escala 1:50.000 fins als Excursionista de Catalunya, Institut anys quaranta. Per a més detalls, podeu Cartogràfic de Catalunya...) i, fins i tot, en consultar el llibre de M. Carme Montaner particulars. En canvi, la versió a escala Mapes i cartògrafs a la Catalunya 1:20.000 ha restat sense difusió –si no es contemporània (1833-1941). demostra el contrari– des de la seva A la postguerra, l’any 1945, J. Castells i elaboració. J. Teres publiquen el llibre Guillerías, que El mapa de Juli Serra a escala 1:50.000 inclou un mapa que abraça, a més de tot el va servir per a la confecció del mapa mapa del CEC de l’any 1924, bona part del itinerari Les Guilleries. Collsacabra Montseny i hi afegeix una franja occidental 1:100.000, inclòs al llibre Les Guilleries del que inclou Vic. El mapa indica una escala Centre Excursionista de Catalunya (CEC) 1:100.000, quan en realitat s’apropava a publicat el 1924. Per exemple, es varen 1:133.000! Cal indicar que tant l’estructura resseguir camins en vermell en el mapa de del mapa com el text són bastant simples i Juli Serra propietat del CEC, i això fa que hi simplistes. Així, els autors senyalen com a hagi les corresponents coincidències en el límit septentrional de les Guilleries “un mapa itinerari a escala 1:100.000. Fins i tot conjunto de montañas que, partiendo del es pot comprovar que el mapa de Juli Serra macizo de Montfalgar, a 1.600 m. de altura, va servir per fer d’altres mapes, ja que hi ha entre los altos valles del Ritort i del Ter, se dibuixats camins i altres indicacions en les dirige hacia el Capsacosta, sierras de Santa àrees excloses de la representació, com per Magdalena, Puigsacalm, de Cabrera y de exemple el pla de la Calma. Ayats para acabar en el paso de Coma Joan, Per a la delimitació de les Guilleries i el en el Collsacabra, a unos 1.000 de altura”. Collsacabra, el mapa de l’any 1924 del CEC En fi, els autors consideren que les (1:100.000) pren com a base la conca Guilleries tenen com a formaciones más hidrogràfica del Ter des del meandre de Sant importantes les muntanyes ausonenses, Pere de Casserres fins al Pasteral. Així, el Cabrera i Collsacabra. Encara que límit occidental és la carena on es troben el conceptualment les Guilleries incloïa el monestir de Sant Pere de Casserres i el Collsacabra, cartogràficament continuava la santuari de la Mare de Déu de Puig-l’agulla. unió de les dues contrades. A la banda més oriental, la delimitació és la Anys més tard, el 1952, es publica el carena que coincideix amb els límits de llibre Guillerías d’Agustí Cardós. L’autor l’antic comtat de Vic, amb l’excepció de la esmenta la comarca de les Guillerías amb la petita vall de Lloret Salvatge. Al nord, el región de Collsacabra; però el mapa adjunt mapa exclou del Collsacabra pobles tan indica clarament Les Guilleries y significatius com l’Esquirol o Cantonigròs i, Collsacabra (sic). L’escala real és de 13 14 Pàgina anterior, a dalt: El plano de les Guillerías de Juli Serra (1890) a es- cala 1:20.000 Pàgina anterior a baix: Zona del Far del mapa Les Guille- rías de Castells i Teres (1945) a es- cala 1:100.000 Àrea del Far del mapa Les Guilleries y Collsacabra d'A- gustí Cardós (1952) a escala 1:100:000 Zona del Far del mapa Les Guille- ries-Collsacabra, de l'editorial Alpina (anys 60) a escala 1:40.000 15 El Collsacabra, ma- pa coordinat per 1:100.000 i la seva extensió és molt similar preferides per Prudenci Bertrana. Per a Anna Borbonet i al mapa del CEC de 1924. Aquest mapa és a Ernest Gutiérrez l’elaboració del mapa, els autors devien (2001) a escala tres colors, sense corbes de nivell, però utilitzar el mapa del CEC de l’any 1924, i 1:25.000 mostra les principals carenes amb un traç possiblement el mapa de Juli Serra (escala negre gruixut. 1:50.000). De fet, els mateixos autors L’any 1959 es va publicar la primera reconeixien que per al mapa del Montseny edició del mapa Les Guilleries.Collsacabra varen fer servir el publicat pel CEC el 1924, de l’editorial Alpina. Des de llavors se n’han i que l’escala de 1:40.000 va ser una fet més de vuit edicions. Aquest fet imposició de l’Administració “Central” per demostra la seva popularitat, especialment no fer servir l’escala 1:50.000 del Mapa entre els excursionistes. El mapa comprèn Topográfico Nacional. Irònicament, es bona part del que ara es considera les podria afirmar que els mapes de les Guilleries i el Collsacabra. De fet, la Guilleries van néixer amb un objectiu mateixa editorial ja va cobrir quasi totalment militar i no el van deixar de tenir fins ja ben la resta amb altres mapes. Així, la part nord entrada la democràcia. del Collsacabra es completaria amb el mapa Tanmateix, és durant el canvi de del Puigsacalm (escala 1:25.000) de Ramon mil·lenni quan es trenca la concepció Vinyeta, més endavant substituït pel mapa unitària de les Guilleries i el Collsacabra Puigsacalm-Bellmunt de Vinyeta i Llobet. mantinguda durant més de 100 anys. A En canvi, la part sud, amb el mapa del finals de mil·lenni l’editorial Alpina Montseny (escala 1:40.000), només agafaria remodelada elabora el mapa Vall de Sau- la part de Joanet que correspon a les Collsacabra a escala 1:40.000, a partir de la Guilleries, deixant exclosa la part de Sant Base Cartográfica del Servicio Cartográfico Pere Cercada, Sant Feliu de Buixalleu..., o del Ejército, segons consta en la guia sigui, sense les terres guillerienques turística. L’encàrrec devia ser fet pel 16 Consorci per a la Promoció Turística Vall de derivat diferents interrelacions que s’expo- Sau-Collsacabra, amb la presència de Tot saran en el pròxim article. Barcelona. Turisme Total, i el patrocini de la Diputació de Barcelona. Cal assenyalar la Josep Tarrés i Turon invenció d’un nou territori, la vall de Sau, a l’alçada de Collsacabra, com a contrada, CARTOGRAFIA comarca natural o territori amb tradició - Borbonet, Anna i Ernest Gutiérrez (2001), coordinadors. El Collsacabra. Mapa topogràfic/ històrica. La seva aparició ha significat excursionista 1:25.000. Inclòs a: El Collsacabra. En l’arraconament de les Guilleries. De fet, les homenatge a Quirze Parés i Ganyet. Editorial Piolet, Barcelona. divisions administratives en províncies i, - Cardós, Agustín (1952). Les Guilleries y Collsacabra amb el pes que això comporta, els generosos 1:100.000. Inclòs a: Cardós (1952). Guillerías. Editorial pressupostos de la Diputació de Barcelona Miquel Arimany, SA, Barcelona. - Castells, J. i J. Teres (1945). Las Guillerías 1:100.000. per a turisme rural n’han tingut la culpa. Inclòs a: Castells i Teres (1945). Guillerías. Velloso Aquest mapa sembla fet expressament per Editor, Barcelona. minimitzar el pes del territori de la província - Centre Excursionista de Catalunya (1924). Les Guilleries. Collsacabra. Mapa itinerari 1:100.000. Inclòs de Girona. Sembla que vulguin dir: si els a: Les Guilleries. Centre Excursionista de Catalunya, fons són de la Diputació de Barcelona, Barcelona. llavors només difondrem la part - Geògraf Salvador Llobet Edicions Cartogràfiques, S.L. (2000?). Vall de Sau-Collsacabra. Mapa excursionista i barcelonina. Històricament, i des del vessant turístic 1:40.000. Inclòs a: Vall de Sau-Collsacabra. excursionista, no ha estat mai així. A la guia, Mapa i guia turística. Editorial Alpina, Granollers. s’hi llegeix que la vall de Sau separa el - Vinyeta, Ramon (1960). Puigsacalm 1:20.000. Inclòs a: Puigsacalm. Mapa topográfico y notas. Editorial Collsacabra de les Guilleries: això no és Alpina, Granollers . correcte. Cal deixar de banda personalismes - Llobet, Salvador i Ramon Vinyeta (1966). Puigsacalm- Bellmunt 1:25.000. Inclòs a: Puigsacalm-Bellmunt. Guía i divisions administratives forçades i tenir en cartográfica, excursionismo, turismo. Editorial Alpina, compte la història i la tradició. Granollers. De fet, en començar el mil·lenni un altre - Llobet, Salvador (1975). Les Guilleries. Collsacabra 1:40.000. Inclòs a: Llobet (1975). Les Guilleries. mapa de fet trenca la tradició i corretgeix el Collsacabra.