Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 77: 117-132. 2012-2013 ISSN: 1133-6889 GEA, FLORA ET FAUNA Els Dorcatominae de la península Ibèrica i de les illes Balears. 1a nota. Els gèneres Caenocara C.G. Thomson, 1859, Calymmaderus Solier, 1849 i Mizodorcatoma Hayashi, 1955 (Coleoptera: Ptinidae) Amador Viñolas* Rebut: 20.09.12 Acceptat: 13.12.12 Resum Abstract S’inicia la revisió de la subfamília Dorcatominae The Dorcatominae of the Iberian Peninsula a la península Ibèrica i a les illes Balears. En and the Balearic Islands. 1st note. The genera l’àrea estudiada cinc gèneres estan presents i en aquesta nota es tracten els gèneres Caenocara C.G. Caenocara C.G. Thomson, 1859, Calymmaderus Thomson, 1859, amb tres espècies, Calymmaderus Solier, 1849 and Mizodorcatoma Hayashi, 1955 Solier, 1849 i Mizodorcatoma Hayasi, 1955, ca- (Coleoptera: Ptinidae) dascun dels quals amb un sol representant. Es donen les claus genèriques i específiques, We review the Mesocoelopodinae from the Iberian així com una representació gràfica del meso- i Peninsula and Balearic Islands. Five genus are metastèrnum, de l’abdomen, de l’antena, de l’últim represented in the studied area. In this paper, genus artell dels palps maxiŀlars, de l’edeagus en visió Caenocara C.G. Thomson, 1859 with three species ventral, detalls morfològics i l’habitus de totes les and Calymmaderus Solier, 1849 and Mizodorcatoma espècies. Se’n comenta la seva biologia i es dóna Hayasi, 1955, with only one species, are studied. l’àrea de distribució. Keys of generic and specific level are given. A graphical representation of the meso- and metasternum, PARAULES CLAU : Coleoptera, Ptinidae, Dorcato - abdomen, antenna, last segment of maxillary palps, minae, Caenocara, Calymmaderus, Mizodorca­ aedeagus in ventral view, morphological details and habitus of all species are also given. Biology and their toma, revisió, península Ibèrica, illes Balears. area of distribution are discussed. KEY WORDS : Coleoptera, Ptinidae, Dorcatominae, * Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Laboratori de Natura. Passeig de Picasso, s/n. 08003 Barcelona. A/e: av.rodama@ Caenocara, Calymmaderus, Mizodorcatoma, re- gmail.com view, Iberian Peninsula, Balearic Islands. 117 GEA, FLORA ET FAUNA Resumen Portugal, preferim donar totes les seves dades a l’espera de poder esbrinar la seva validesa Los Dorcatominae de la Península Ibérica e presencial. islas Baleares. 1ª nota. Los géneros Caenoca- En aquesta primera nota es revisen els gè- ra C.G. Thomson, 1859, Calymmaderus Solier, neres Caenocara, Calymmaderus i Mizodor­ 1849 y Mizodorcatoma Hayashi, 1955 (Coleop- catoma, amb tres espècies per al primer i una tera: Ptinidae) per a cadascum dels altres. Les espècies del gènere Caenocara només es coneixen de l’ex- Se inicia la revisión de la subfamilia Dorcatominae a la Península Ibérica e islas Baleares. Cinco son los trem nord-oriental peninsular; la del gènere géneros representados en el área estudiada. En la Calymaderus, del litoral cantàbric i atlàntic, i presente nota se tratan los géneros Caenocara C.G. la del gènere Mizodorcatoma, de l’àrea medi- Thomson, 1859, con tres especies, Calymmaderus terrània. Solier, 1849 y Mizodorcatoma Hayasi, 1955, con sólo una especie cada uno. Els gèneres, Caenocara i Mizodorcatoma, Se dan claves genéricas y específicas, así como tenen espècies d’hàbits micetòfags i la del gè- representación gráfica del meso- y meta esternón, nere Calymmaderus és xilòfaga, causant greus del abdomen, de la antena, del último artejo danys a la fusta obrada. de los palpos maxilares, del edeago en visión ventral, detalles morfológicos y hábitus de todas En la revisió de la subfamília es donen les las especies. Se comenta su biología y su área de claus dels gèneres, subgèneres i espècies. distribución. A més s’hi fa una descripció detallada de la subfamília, dels gèneres i de les espècies, tot PALABRAS CLAVE : Coleoptera, Ptinidae, Dorcato- acompanyant-la del complement gràfic de les minae, Caenocara, Calymmaderus, Mizodorca­ antenes, l’últim artell dels palps maxiŀlars, toma, revisión, Península Ibérica, islas Baleares. l’edeagus en visió ventral, de vegades amb la visió lateral i detalls de les seves peces. l’habi- tus de totes les espècies, el meso- metastèrnum Introducció i l’abdomen de cada gènere. Pel que fa a la distribució geogràfica de S’inicia la revisió de la subfamília Dor- cada espècie, les localitats marcades amb un catominae a la península Ibèrica i a les illes Balears, representada en l’àrea estudiada per asterisc corresponen a citacions bibliogràfi- cinc gèneres Caenocara C.G. Thomson, 1859, ques, exemplars que no han pogut ser revisats. Calymaderus Solier, 1849, Mizodorcatoma La bibliografia esmentada en cada espècie està Hayashi, 1955, Dorcatoma Herbst, 1792 i Sta­ relacionada amb dades sobre la seva taxono- getus Wollaston, 1861. Des de la fauna ibèrica mia, la biologia o citacions de localitats amb d’Español (1992), amb el mateix nombre de presència de l’espècie. gèneres, se n’ha incrementat el contingut es- Sense la utilització de l’edeagus, es tracta pecífic amb 11 espècies, repartides en els gè- d’un grup difícil de determinar per la unifor- neres Dorcatoma i Stagetus, tant per l’addició mitat específica dels gèneres i també per la va- d’espè cies europees com per la descripció de riabilitat del color del cos, la caducitat de la nous tàxons, quatre en el gènere Stagetus. pubescència i perquè no hi ha diferències apre- En la revisió s’inclou una espècie del gène- ciables entre sexes. En canvi, l’ús de l’edea- re Stagetus de la qual no s’ha pogut comprovar gus, imprescindible per a una bona determi- amb certesa la seva presència en l’àrea penin- nació, dóna uns caràcters segurs per la seva sular, i en estar citada per Silva et al. (2008) de fiabilitat taxonòmica. 118 Subfamília Dorcatominae C.G. Thomson, 3 Antenes de nou artells (Figs. 15-17). Inci- 1859 sió ocular llarga que sobrepassa la meitat de Dorcatomina C.G. Thomson, 1859: 90 l’ull. Làmina mitja del prostèrnum trunca- Gènere tipus: Dorkatoma Herbst, 1792. da o escotada per darrere. Últim artell dels palps maxiŀlars segons les figures 8-10. Úl- Subfamília definida per un cos amb un fort tima esternita abdominal tan llarga com la poder de retracció, el cap fortament flexionat, suma de les dues precedents i en fort declivi les antenes amb maça terminal de tres artells, cap al darrere (Fig. 1). Cos curt i subarrodo- el protòrax amb la cara ventral preparada per a nit .....................Caenocara C.G. Thomson la recepció del cap en estat de repòs, els èlitres – Antenes de nou a onze artells (Figs. 6, 19). amb una o diverses estries o sèries de punts, el Incisió ocular curta que no sobrepassa la metastèrnum amb o sense sortint lòbuliforme meitat de l’ull. Làmina mitja del prostèr- entre les coxes intermèdies, excavat per a la re- num prolongada cap al darrere en dos pro- cepció de les potes intermèdies en repòs, l’ab- cessos llargs i gràcils. Última esternita ab- domen amb la primera esternita excavada per dominal més curta que la suma de les dues a la recepció de les potes posteriors en repòs precedents i en suau declivi cap al darrere i les coxes anteriors generalment separades, (Figs. 3, 6). Cos més allargat ....................4 més rarament contigües. L’edeagus pot ser si- mètric o no i de conformació molt variable. 4 Antenes de nou o deu artells (Fig. 6), el Amb una àmplia representació genèrica i quart sobresurt més que el cinquè. Últim específica mundial, a la península Ibèrica no- artell dels palps maxiŀlars segons el model més és present amb cinc gèneres. de la figura 13. Metastèrnum i abdomen se- gons el model de la figura 6. Edeagus se- Bibliografia gons el model de la figura 25 ..................... Español (1968, 1979a, b, 1992) .....................................Dorcatoma Herbst – Antenes d’onze artells (Fig. 19), el cinquè Clau de gèneres sobresurt més que el quart. Últim artell 1 Procoxes contigües. Antenes d’onze artells dels palps maxiŀlars segons el model de la (Fig. 7). Metastèrnum segons la figura 5. figura 12. Metastèrnum i abdomen segons Últim artell dels palps maxiŀlar segons la el model de la figura 3. Edeagus segons el figura 14. Edeagus simètric (Fig. 26) ......... model de la figura 24 .................................. .................................... Stagetus Wollaston ........................... Mizodorcatoma Hayashi – Procoxes separades. Antenes de nou a onze artells Edeagus simètric o asimètric .........2 2 Antenes amb els dos últims artells estre- Gènere Caenocara C.G. Thomson, 1859 tament aplicats (Fig. 18). Últim artell dels Caenocara C.G. Thomson, 1859: 90 palps maxiŀlar segons la figura 11. Metas- Tylistus LeConte, 1861. Smiths. Misc. Coll., 3 tèrnum amb el lòbul anterior bífid i més o (1): 203 menys escotat per davant (Fig. 2). Edeagus Enneatoma Mulsant & Rey, 1864: 367 (non simètric (Fig. 23).....Calymmaderus Solier Agassiz, 1846) – Antenes amb els dos últims artells ben dife- Coenocara LeConte, 1865: 242 (variació or- renciats (Figs. 6, 15-17, 19). Metastèrnum togràfica) no escotat per davant (Figs. 1, 3-4). Edea- Espècie tipus: Dorcatoma bovistae J.J. Hoff- gus asimètric (Figs. 20-22, 24-25) ...........3 mann, 1803, designació original i monotípic. 119 GEA, FLORA ET FAUNA 1 3 2 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 FIGURES 1-14. Meso-, metastèrnum i abdomen de: 1. Caenocara; 2. Calymmaderus; 3. Mizodorcatoma; 4. Dorcatoma; 5. Stagetus. Antena de: 6. Dorcatoma; 7. Stagetus. Últim artell del palp maxiŀlar de: 8. Caenocara affine; 9. C. bovistae; 10. C. subglobosum; 11. Calymmaderus solidus; 12. Mizodorcatoma dommeri; 13. Dorcatoma; 14. Stagetus. 120 Cos molt convex, curt i de contorn arrodo- alineació; edeagus segons la figura 22 ....... nit. Antenes de nou artells, amb maça terminal ..................subglobosum (Mulsant & Rey) de tres, el setè dels quals està molt desenvolu- pat lateralment (Figs. 15-17); la suma dels ar- tells de la maça és molt més gran que la suma Caenocara affine (Sturm, 1837) de la resta.