PATRIMONI DE CATALUNYA - 35 La via romana entre Vic i Barcelona Denominaci6: Via romana entre Vic i Barcelona Paratge: Del coll d'Ares fins a les planes d'en Bas, passant per la plana de Vic fins a aquesta ciutat. S'unia amb la Via Augusta i arribava a Barcelona Comarques: Osona, el Valles Occidental i el Barcelones usos: Militar i de comunicacions L'estudi de la xarxa de comunica- nia de Berga i al molí de les Canes, cions romana és difícil, ja que mol- prop &Aiguafreda. Es conserven tes d'aquestes vies han desaparegut trossos d'empedrat romi sobre la amb el pas del temps o s'han utilit- costa de Sant Antoni en els límits zat posteriorment donant lloc als municipals de Seva, Centelles i camins rals de I'edat mitjana i, pos- Balenyi. teriorment, s'han fet servir com a De la importincia de Vic com a base de la xarxa vikria actual. centre romi, ens en d6na notícia el Entre altres fonts comptem amb temple romi descobert el 1882 a l'anomenat itinerari #Antoní, obra I'interior del castell de Montcada. del segle 111, a la qual es descriuen un total de 34 vies a la Península, indicant-ne les distiincies totals en- tre origen i final i les parcials entre "mansio" i "mansio", punts que in- diquen jornades de marxa, en m- il-liars (1 milaliar = 1.48 1 metres = 1.000 passes). Els mil.liars s6n grans pedres cilíndriques de dos metres d'alcada i quasi mig de dii- metre, que conjuntament amb els ponts esdevenen unes altres possi- bles fonts de refertncia. A l'tpoca de la conquesta, la plana de Vic estava ocupada pels ause- tans, amb capital a Ausa (actual- ment Vic) que van oposar resisttn- cia als romans entre el 21 8 i el 183 a. C., participant aliats en la rebel- li6 amb els Ilergets i comandats per Indíbil i Mandoni. Foren sot- mesos pel pretor Terenci el 183 a. C. La via romana a qui3 ens referim va ser inicialment de tipus militar. Baixava de coll #Ares fins a les planes d'en Bas, penetrava a la pla- na de Vic per Collsacabra i Roda de Ter, arribava a la ciutat de Vic i continuava vers el Vallts i Barce- lona, per unir-se amb la Via Au- gusta per Collsuspina i Caldes de Montbui. Aquesta primera via que, per eludir emboscades, evitava els fondals de la vall del Ter i el Con- gost, fou constru'ida, segurament sobre l'antic camí iEric, vers el 138 pel procbnsol Sergi Mauli, se- gons el mileliari descobert al Vilar de Tona, al peu de Collsuspina, que esti correlacionat amb dos més, trobats a Vilageriu i Santa Eulilia de Roncaria. A I'bpoca imperial, amb el país pa- cificat, s'establí un traqat mCs Ibgic i suau, d'Ausa a Barcino, a través del Congost, que segui un curs pa- rablel al tracat de I'actual N-152 i doni lloc a I'antic camí ral de Vic a Barcelona. S'han trobat mil.liaris al molí de I'Albanell, a la línia divisbria dels municipis de Malla i Santa Eugt- .