URTX ELS POUS DE GEL DE LA COMARCA DE L’URGELL: UN INVENTARI PRELIMINAR Òscar Escala Abad, Joel Minguell Clota, Andreu Moya i Garra, Enric Tartera Bieto i Ares Vidal Aixalà Iltirta Arqueologia SL Anna Colet Marcé i Oriol Saula Briansó, Museu Comarcal de l’Urgell -Tàrrega (MCUT) URTX 9 ELS POUS DE GEL DE LA COMARCA DE L’URGELL: UN INVENTARI PRELIMINAR Abstract Las raíces de este proyecto se encuentran en las intervenciones arqueológicas realizadas en el pozo de hielo de Tàrrega, como un intento de compilar el conocimiento desigual que se tiene en estos momentos de algunos casos particulares, además de ampliar, a nivel comarcal, la información existentes sobre éstas estas estructuras. Este trabajo ha sido coordinado desde el Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega (MCUT) y realizado gracias a una subvención del Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC). Las tareas de campo han sido ejecutadas por técnicos de la empresa Iltirta Arqueologia SL. El trabajo que se presenta no es un estudio definitivo, sino más bien se trata de un estado de la cuestión que sirve de punto de partida para plantear futuras intervenciones sobre estos elementos patrimoniales tan característicos. This project came about through the archaeological work on the ice well in Tàrrega. It is designed as a measure to unify the unequal knowledge there is about some specific cases, as well as to extend the information available about this kind of structure at the district level. This work has been possible thanks to a grant from the Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC). The Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega (MCUT) has coordinated the research while the work on site has been carried out by the company Iltirta Arqueologia SL. This is not a definitive study but rather the current state of the question, a starting point that allows us to approach future interventions in this field. Paraules clau Pou de gel, basses, geladors, Agramunt, Belianes, Bellpuig, Vallbona de les Monges. Introducció visió general sobre l’estat dels pous de gel és també el panorama dels pous de gel de l’Urgell. Els pous de gel són el testimoni d’un temps en què el gel i la neu de l’hivern s’emmagatzema- Amb la recuperació patrimonial del pou del gel va i es comercialitzava per refrescar begudes, de Tàrrega com a pretext,1 els tècnics del Museu conservar aliments o per destinar a tractaments Comarcal de l’Urgell-Tàrrega (MCUT) s’han terapèutics. La producció i distribució del gel proposat la realització d’un projecte de recerca industrial, primer, i la generalització dels refrige- que tingui com a element d’estudi els pous de radors domèstics, després, dugueren progressi- gel de l’Urgell. Els treballs s’han desenvolupat vament al seu abandonament. amb la col·laboració dels tècnics de l’empresa Iltirta Arqueologia SL durant els darrers mesos Els pous de gel i de neu s’estenen arreu de les de l’any 2018 i s’ha dut a terme gràcies a un comarques catalanes, des de la plana fins a la ajut de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de muntanya, des de les serres properes a la costa Catalunya (IPEC) del Departament de Cultura de fins a terra endins. Es generalitzen especialment la Generalitat de Catalunya. a partir del segle XVII, si bé els més antics es daten al segle XVI. La proliferació d’aquestes construc- L’estat de la recerca i de coneixement dels cions és l’evidència de la consolidació de les ac- pous de gel de l’Urgell és certament desigual: tivitats econòmiques a l’entorn de la recol·lecció, hi ha casos en què s’han executat o es troben el transport i la distribució, l’emmagatzematge i en procés d’execució projectes de recuperació la comercialització del gel i la neu que es troben patrimonial –Agramunt o Tàrrega–; altres han lligades a l’extensió de noves pràctiques alimen- estat objecte d’algun tipus de publicació – tàries, sanitàries i higièniques. A més, aquest fe- Agramunt, Bellpuig, Guimerà, Sant Martí de nomen es troba afavorit pel context climàtic de la Maldà, Tàrrega, Vallbona de les Monges o Verdú; petita edat del gel en què es produí l’augment de i, en el pitjor dels casos, el desconeixement és precipitacions i el descens de les temperatures absolut o s’ignora pràcticament tot, fins i tot el arreu, que permeteren l’abastiment d’aquests seu emplaçament precís –Anglesola, Belianes, productes durant els períodes hivernals. Castellnou d’Ossó o Puigverd d’Agramunt. Molts dels pous de gel i de neu han desaparegut Així, l’objectiu principal del projecte ha estat sense deixar cap rastre; en d’altres casos només l’elaboració d’un inventari exhaustiu d’aquestes en queda el record en la toponímia o la constància construccions tradicionals a la comarca en de llur existència en la documentació d’arxiu. què es compilessin i se sistematitzessin les N’hi ha però que, tot i estar reblerts, enrunats dades conegudes, es completessin les fonts o escapçats, encara es conserven i, en el millor d’informació i s’incorporessin noves casuístiques. dels casos, alguns es mantenen completament dempeus, tota una proesa després de cent o dos- La recerca ha comportat el buidatge bibliogràfic cents anys d’haver deixat d’estar en ús, almenys per recopilar les dades publicades, el treball de en la funció per a la qual foren bastits. Aquesta camp per localitzar, visitar, descriure i avaluar 1 Vegeu l’article específic en aquest mateix volum (ESCALA et al., 2019). URTX 11 l’estat d’aquestes construccions o de les seves arxivística al respecte i, en el cas que n’hi hagués, localitzacions, la documentació fotogràfica del si hi havia treballs anteriors, i finalment si es podia seu estat actual i –si s’esqueia– l’aixecament facilitar el telèfon de contacte amb els particulars planimètric, la recerca arxivística per aprofundir en cas que l’element fos de propietat privada. en la seva gestió i l’enregistrament de les fonts orals per recollir el testimoni dels darrers usos Com a model de registre d’aquestes dades donats a aquestes estructures. En darrera s’ha treballat amb les fitxes de l’Inventari del instància, a més, el projecte ha de servir per Patrimoni Etnològic de Catalunya (CATALÀ, estimular la recuperació patrimonial d’aquells COSTA, 2010). pous de gel que es trobin en millors condicions. Alguns dels camps que consten en aquesta En definitiva, els treballs realitzats en el marc de base de dades són: una descripció general de l’execució d’aquest projecte permeten esbossar l’estructura, les dimensions, l’estat de conservació, un nou estat de la qüestió sobre els pous de una memòria d’actuacions, la història del bé gel de l’Urgell. Aquest article pretén presentar immoble, el titular de la propietat, si té alguna els resultats més rellevants de la investigació mena de protecció patrimonial, el constructor, iniciada. Amb tot, cal tenir en compte que aquest la localització exacta, la funció primigènia, l’ús projecte no pot considerar-se com una recerca que se’n fa actualment, la cronologia, la data tancada, sinó com el punt de partida d’una línia de construcció, la documentació arxivística i d’estudi que permeti analitzar comparativament la bibliografia al respecte. Aquesta és la base l’estratègia de gestió de diferents pous de gel de de dades general de recollida de la informació les terres de l’Urgell. però n’hi ha dues més, una per a les fonts orals recollides i una altra per al registre fotogràfic. Els L’objectiu primordial del projecte ha estat registres sonors són pocs i fan al·lusió als darrers inventariar de forma sistemàtica tots els pous de usos, aquells més recents que ha tingut l’element. glaç que es troben a la comarca de l’Urgell. Així, el desenvolupament dels treballs de catalogació Aquest nivell de la recerca que hem descrit fins han permès aglutinar el coneixement dispers aquí és general per a tots els béns patrimonials que es tenia dels diferents pous de gel de la inventariats però en alguns casos, en aquells en comarca. què ha estat possible, s’ha fet una documentació més exhaustiva del monument (pous de gel D’altra banda, aquest projecte no hauria estat d’Agramunt, de Guimerà, vell de Tàrrega i Verdú). possible sense la complicitat dels seus propie- taris o gestors. En aquest sentit, volem mostrar El pous de gel molt sovint han estat menystinguts el nostre agraïment a les persones que ens han i no s’ha previngut la seva destrucció, motiu pel facilitat la nostra tasca.2 També als arxius que qual són pocs els casos que es conserven i ens han obert les seves portes.3 En darrera ins- molts s’han perdut definitivament. És justament tància, volem donar les gràcies als contactes en per això, que pren tanta rellevància la recerca els respectius pobles que ens han proporcionat documental. Primerament, per la falta de qualsevol informació respecte al seu pou de glaç l’element en si mateix; de l’altra banda, perquè o de neu.4 es recull un tipus d’informació que l’arqueologia no pot aportar. Es tracta sobretot d’aspectes Metodologia de treball de caire socioeconòmic, relacionats amb la gestió d’una estructura concreta: la fórmula Si bé en alguns casos ja es coneixia l’existència d’arrendament, l’evolució dels preus, qui eren d’aquest bé patrimonial, hi ha municipis en els alguns dels consumidors més comuns, el quals poca gent n’era conscient. Així doncs, manteniment que s’hi feia, la quantitat de gent prèviament al desenvolupament del treball de que hi hauria implicada al llarg de tot el procés i camp els tècnics del museu de Tàrrega es van el paper que desenvolupava cadascun d’aquests, adreçar per carta als diversos ajuntaments de etc.