La contra / Josep Bayerri Raga Promocionar l’Ebre a València El Patronat de Turisme de la Diputació ha anat a València per parlar de l’Ebre però no com a font de rescursos hidraulics si no com a lloc d’interès turistic La afinitat entre Tortosa i Valencia ha estat sempre viva, sovint contradictòria i sempre poc entesa des d’altres indrets de Catalunya. Tinguis en compte que, fins l’apertura de l’autopista, el 1972, la comunicació cap al sud era molt més fàcil que en direcció a Barcelona on hi havia els obtacles del coll de Balaguer i les inacabables corves de la desapareguda carretera del Perelló. Per altra part el caracter dels ebrencs tenia fins fa poc moltes més semblances amb la societat valenciana que amb la gent de Tarragona en amunt: dialecte, costums, estructura econòmica, organizació social, arrelament del caciquisme rural provincianisme localista i paper de l’església entre altres molt elements; a més més de la important aportació valenciana en la colonització del Delta a finals del XIX. La relació be de lluny. De fet la creació del regne de València per Jaume I el 1239 es feu incorporant-hi territoris tortosins. S’ha dit (Pierre Vilar a “Catalunya dis l’Espanya moderna”) que Berenguer IV va saltar el coll de Balaguer el 1148 per conquerir tot el regne sarraï de Tortosa que arribava fins la plana de Borriana, coicidint amb l’antiga Ilercavonia. Però, per raons logistiques es va aturar al riu Senia i malahuradament aqui s’establí la frontera durant prop d’un segle, amb cent quilòmetres de terra de ningú. Al fixar-se els límits del bisbat de Tortosa, el 1192 es respectaren els límits històrics amb les terres del que després seria el Maestrat, els Ports de Morella i la Plana, fins el castell de Sagunt, limits que romandrien fins l’any 1960. Però, en reemprendre l’avenç, Jaume I va prescindir-hi i creà el nou regne de Valencia fins el Sénia, malbaratant el que hagés pogut estar un territori coixí de ple dret, o una Catalunya projectada cent quilometres més al sud. Al llarg dels segles la vida del territori tortosí, avui rebatejat com a terres de l’Ebre, s’ha mogut condicionat per aquesta doble atracció Barcelona-València. Cristòfol Despuig, educat a la casa del comte d’Aitona, a Valencia, quan la ciutat era el centre cultural i politic de la corona davant d’una Barcelona decadent, incorporà un valencià, el cavaller Pere, com un dels tres col·loquiants amb el català Fabio i el tortosi Livi, referencia al propi Despuig. Un dels missatges de l’obra, a mes de l’eruditisme classic i de la modernitat erasmista, fou la revindicació de la unitat del pais i la seva lengua comuna a partir dels tres eixos definitors: Catalunya, València i Tortosa, com a element integrador. “Ciutat cruïlla” com la va definir el 1977 el Congres de Cultura Catalana. Es clar que tot canvia i el fort paper centralista i homogeneitzador del catalanisme barceloní a fet que moltes d’aquestes coincidències es vagin desdibuixant de mica en mica. Darrerament s’han viscuts anys de confrontació motivada pel tema de l’aigua i atiada pels professionals de la política, d’un i altre signe, gelosos per mantenir els seus espais de poder. Des d’aquí no s’ha sabut explicar prou als valencians, sovint desinformats i manipulats, perquè les comarques catalanes de l’Ebre estan en contra de qualsevol transvassament. La creació de la “Taula del Senia” ha estat, en aquest sentt, la iniciativa més reeixida per que aquestes comarques juguin el paper de rotula que les feu important i decisòries al llarg de la història. El fet que la Diputació de Tarragona, mitjançant el Patronat de Turisme, hagi anat a València per despertar l’interès de periodistes, agencies de viatges i operadors del sector cap a les terres de l’Ebre, amb els parcs naturals del Delta i els Ports, la ciutat de Tortosa, la comarca de la Terra Alta i el propi riu Ebre des de Riba-roja fin a la mar, es sens dubte una bona noticia que cal esperar faci possible una major relació amb la gent del “regne”, denominació tradicional com aquí es coneix el que uns anomen Comunitat Valenciana i altres Pais Valencià. Josep Bayerri Raga Foto: El castell de Peniscola Text: Fins el castell de Peniscola arribava la provincia marítima de Tortosa, existent entre el segle XIII i finals el XIX i depenent de la regió naval de Valencia .