idees Revista de temes contemporanis número 28-29 gener/juny 2006 Revista de temes contemporanis. Gener / febrer / març 1999 Camp de la Bota, 2003-2004 Editorial 3 Editorial Dossier: Presentació: un gran debat internacional Enric Pujol 6 Història, memòria i identitat Memòria, història i política Albert Balcells 8 Setanta anys després de l’inici de la guerra del 1936-1939, és objecte de debat al Parlament de Catalunya un projecte de llei sobre la memòria històrica orientat a recuperar, sistematitzar i Vindicació dels botxins per una política del perdó M. Dolors Genovès 15 divulgar el coneixement sobre el període comprès entre l’aixecament militar i la fi del règim Imaginaris contraposats. La doble memòria del Xavier Díez 28 franquista. Durant moltes dècades es va imposar una versió –la dels vencedors– i si bé va aflo- franquisme i la transició rar a partir de la reinstauració de la democràcia el testimoni dels vençuts i l’anàlisi dels histo- riadors, des de les instàncies governamentals es va prescindir conscientment de bastir unes Memòria, dret i responsabilitat: el dret a la reparació Ferran Armengol 48 de les víctimes de les violacions dels drets humans polítiques públiques que deslegitimessin el franquisme i miressin de reparar els efectes comeses com a conseqüència d’actes repressius traumàtics que aquest va provocar en la vida personal de molts catalans i a la comunitat nacio- nal catalana en el seu conjunt. Memòria, història i identitat: el debat teòric Jaume Aurell 65 Antoni Rovira i Virgili deia que els pobles tenen ànima i en ella queden reflectits els trau- Oblit, memòria, història i identitat: relacions difícils Josep Montserrat 80 mes col·lectius (guerres, exilis, llargs períodes de dominació política) que alteren el compor- tament, el sistema de valors i fins i tot l’autopercepció de la pròpia identitat. El cop d’estat de Memòria, història i oblit Paul Ricoeur 89 Franco anava dirigit contra diversos objectius, un dels quals era –i de forma prioritària– l’inci- Algunes consideracions sobre la trajectòria de la Antoni Simon 97 pient poder polític català i el procés de construcció nacional que estava duent a terme la Gene- historiografia catalana recent ralitat republicana. El triomf dels propòsits dels colpistes i la prolongació en el temps del seu Presència històrica, identitat i política nacional a Jordi Casassas 108 règim han suposat una profunda distorsió en l’evolució de la societat catalana les conseqüèn- Catalunya. Elements per a un debat cies de la qual encara són patents avui dia. Des d’un punt de vista català, qualsevol tasca dirigi- da a recuperar la memòria històrica ha de partir d’aquesta perspectiva i tenir tothora present La representació simbòlica del passat nacional Marta Rovira 127 que el franquisme va ser una forma d’imposició violenta de l’integrisme d’estat espanyol. Algunes reflexions sobre història i memòria a la Joan Peytaví 138 No sabem com acabarà la tramitació del projecte de llei ni quin contingut tindrà però en Catalunya del Nord molts dels actes commemoratius del setanta cinquè aniversari de la proclamació de la Segona República, tant els organitzats per partits com per les universitats, ha prevalgut una visió La política de la memòria al País Valencià. Episodis Gustau Muñoz 153 contemporanis d’àmbit estatal de l’esdeveniment, negligint, per exemple, un fet transcendental com el que a Barcelona allò que es proclamà fou un república catalana. Recuperar la memòria col·lectiva La identitat de la memòria en la historiografia Oscar Jané 161 comporta no només deslegitimar el revisionisme rehabilitador del franquisme que s’ha ex- catalana de l’època moderna pandit des de sectors del món mediàtic madrileny, sinó també respectar la singularitat del re- El reconeixement del pluralisme identitari en Jacques Beauchemin 177 publicanisme català (entès en sentit ampli ja que abastava diversos corrents ideològics) que l’escriptura de la història: el cas del Quebec estava, precisament en aquell moment, molt lluny de l’unitarisme republicà que aparentment aflora en molts actes commemoratius relacionats amb aquell període. Apunts Novetats editorials del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 187 La tasca de recuperació de la memòria col·lectiva d’un poble ha de ser obra conjunta de tres Abstracts 188 elements: les institucions governamentals que han de vetllar pel sentit constructiu i no arbi- trari de les polítiques de memòria al servei de la cohesió i la convivència de la comunitat; les persones i les entitats que aporten la subjectivitat dels protagonistes i l’activitat universitària que hi ha d’aportar el rigor jurídic i històric. Aquest número d’IDEES dedicat a la història, la memòria i la identitat pretén ser una contribució al servei del conjunt d’actors que han de construir la política de memòria que el poble català necessita al llarg d’aquest nou segle. 3 dossier i història, memòria identitat Camp de la Bota (fragment), 2003-2004 IDEES 28-29 - 2006 Presentació Presentació d’una política de memòria democràtica, allu- La importància de la història i de la memò- nyada de tot adoctrinament acrític de la ciu- ria en la configuració de les identitats en gene- Un gran debat internacional tadania. Naturalment, aquesta política de ral i de la catalana en particular és el centre memòria es converteix en molt polèmica quan d’atenció de l’escrit de Jordi Casassas, de gran Enric Pujol s’aborda el passat recent, especialment el nos- densitat teòrica, i també del de Marta Rovira, tre, marcat per les conseqüències d’una impla- que estudia la representació simbòlica del pas- cable dictadura de gairebé quaranta anys i d’una sat nacional. La complexitat del cas català s’a- guerra civil prèvia que constitueix un trauma profundeix quan fem un aproximació territorial. col·lectiu difícil de superar. I encara ho esdevé Especialment complexa, pel que fa a les filia- En el tombant del segle XX a l’actual centúria, les principals bases a partir de les quals aques- més, de controvertida, quan es parla de les ne- cions identitàries, és la realitat de la Catalunya un dels grans debats teòrics i ciutadans, a nivell ta identitat se sustenta. Així mateix, no es cessàries reparacions (polítiques, morals i del Nord, analitzada per Joan Peytaví. Però internacional, s’ha centrat en la relació exis- poden negligir ni ocultar les estretes relacions econòmiques) de bona part de les víctimes del també ho és molt, de complexa, per motius de tent entre la història, la memòria i la identitat existents entre l’escriptura de la història, la franquisme i de la guerra que encara no han correlació política, la del País Valencià, que és col·lectives. Si en les dècades finals del segle difusió d’una determinada memòria col·lectiva estat compensades com cal. Aquesta és la temà- descrita per Gustau Muñoz. Així mateix, s’ha passat emergí la idea d’un «final de la història», i els imperatius propis de la política; sobretot en tica dels articles de Dolors Genovès i de Xavier volgut insistir, per si no era prou obvi, en el segons el mot d’ordre de Francis Fukuyama, a uns moments en què aquesta memòria col·lec- Díez. Dins d’aquest mateix fil discursiu, Ferran fet que quan parlem d’història, de memòria mesura que ens acostàvem al nou segle, la tiva ha començat a esdevenir «el vector d’una Armengol ens aporta diferents experiències col·lectiva o de les polítiques que s’han d’abor- història tornava a la palestra pública amb reno- religió civil del món occidental», com ha remar- d’altres societats que han patit traumes similars dar des de les institucions públiques, no es pot vada vigoria, sota l’aparença, però, de «memò- cat Enzo Traverso.1 I encara, cal tenir present les i analitza com s’ha reflectit això en el dret de reduir tot al període contemporani. No cal insis- ria històrica col·lectiva». No hauria de sor- peculiaritats específiques de cada societat on cada país (i en l’internacional també), fins al tir en el paper que històricament (i encara avui) prendre aquest retorn si tenim en compte que s’ha produït aquesta discussió general. punt de considerar el dret en si mateix com ha jugat el passat medieval, ja que existeixen cada cop es féu més evident que tota societat, En el nostre cas, el debat ha estat molt ampli una forma de memòria històrica. diferents estudis sobre l’ús que se n’ha fet. I el per autolegitimar-se, necessitava una explicació i ha tingut conseqüències polítiques impor- Si aquest conjunt d’articles tenen una mateix passa amb els temps moderns, molt històrica (elaborada per estudiosos, però com- tants. Només cal haver estat mínimament atent dimensió clarament política, el segueix tot un importants per la definició identitària catalana, partida per una majoria social) que li recordés als mitjans de comunicació d’aquests darrers bloc que centra la seva atenció en l’aspecte teò- que han estat estudiats per Òscar Jané. què havia fet, qui era, i què era allò que no anys per constatar-ho. Per primer cop s’ha plan- ric de la qüestió. D’entrada, Jaume Aurell fa Finalment, com a contrapunt al cas català, podia tornar a repetir si volia elaborar un pro- tejat la necessitat d’impulsar, des de les insti- un ben documentat balanç del debat interna- presentem un escrit de Jacques Beauchemin, jecte de futur comú i viable. I això, evident- tucions públiques catalanes, una política de cional en l’àmbit del pensament i de la histo- que ens explica el cas del Quebec, tant dife- ment, no era una qüestió d’ordre estrictament memòria basada en els principis democràtics i riografia. Josep Montserrat analitza sobretot rent, però alhora tant similar al nostre.