UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE MEDICINA DEPARTAMENT DE MEDICINA Programa: Biopatologia en medicina Bienni: 1998-2000 LA TRIPANOSOMOSI HUMANA AFRICANA AL FOCUS HISTÒRIC DE QUIÇAMA, ANGOLA Doctorand: José Antonio Ruiz Postigo Codirectors: Dr. Jordi Mas Capó i Dr. Pere Pérez Simarro Tutor: Dr. Josep Mª Gatell Artigas Barcelona 2005 2 A mis padres, por el gran apoyo que siempre me han dado 3 4 Agraïments Agraeixo al Dr. Àlex Llobera i la Dra. Carme Font el seu recolzament en la realització del treball de camp a Angola, així com el seu valuós suport rebut en d’altres moments. A tot l’equip d’infermers del centre de salut de Muxima, Sr. Lumbo Ya Mandi Menino, Sra. Esperança Francisco, Sra. Madalena Rodrigues, Sr. Pedro Agostinho, Sra. Fabiana Cardoso, Sra. Maria Caculo, Sr. Felisberto Jorge, Sr. Adao Suente i Sra. Eva Sabino que gràcies a la seva encomiable tasca van fer possible tot el treball de diagnòstic i tractament reflectit en aquesta tesi. Al Dr. Teofilo Josenando, director del Programa Nacional de Controlo da Tripanossomíase d’Angola qui, juntament amb les autoritats del Ministério de Saúde, van fer possible el desenvolupament de les activitats dutes a terme a Quiçama. Al Dr. Jordi Mas, codirector d’aquesta tesi, pel que contínuament m’ha aportat. Al Dr. Pere Simarro, codirector d’aquesta tesi, per tot el que he après amb ell i pel que hem pogut compartir durant aquests anys. 5 Al Dr. José Ramon Franco, per la seva excel·lent col·laboració malgrat la distància física que normalment ens separa. A la Dra. Veerle Lejon, per aportar sempre noves idees i entusiasme en el complex món de la recerca. Al Sr. Gonçal Portabella, pel seu incansable suport en la digitalització dels mapes. A la Dra. Núria Freixenet, per la seva acurada revisió del text. A l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional, amb el seu finançament s’ha pogut realitzar el treball d’aquesta tesi. A Medicus Mundi Catalunya, pel seu gran esforç en fer viable un projecte en un país i un moment gens fàcils. 6 Abreviacions CATT Card agglutination test for trypanosomiasis CTC Centrifugació en tub capil·lar DNA Àcid desoxiribonucelic ECG Electrocardiograma EDTA Àcid etilendiaminotetraacètic ELISA Enzyme linked immuno sorbent assay KIVI Kit in vitro isolation LCR Líquid cefaloraquidi m-AECT Tècnica de centrifugació d’intercanvi aniònic OMS Organització Mundial de la Salut ONG Organització no governamental PCR Reacció en cadena de la polimerasa PL Punció lumbar QBC Quantitative buffy coat rpm Revolucions per minut SIDA Síndrome immunodeficiència humana adquirida SNC Sistema nerviós central VIH Virus immunodeficiència humana VSG Glicoproteïna variable de superfície 7 8 Índex 1. INTRODUCCIÓ ...........................................................................................11 1.1. DESCRIPCIÓ DE LA ZONA.................................................................11 1.1.1. Geografia física...........................................................................11 1.1.2. Geografia humana .......................................................................13 1.2. LA MALALTIA DE LA SON................................................................15 1.2.1. Distribució geogràfica .................................................................15 1.2.2. El paràsit .....................................................................................18 1.2.3. Epidemiologia i cicle de transmissió............................................19 1.2.4. Clínica i estadis evolutius............................................................21 1.2.5. Diagnòstic...................................................................................25 1.2.6. Determinació d¶estadi..................................................................28 1.2.7. Tractament ..................................................................................30 1.2.7.1. Fàrmacs que no travessen la barrera hematoencefàlica.....30 1.2.7.2. Fàrmacs que travessen la barrera hematoencefàlica..........32 1.2.7.3. Noves perspectives de tractament.......................................37 1.2.8. Seguiment postterapèutic.............................................................38 1.2.9. Profilaxi ......................................................................................40 1.2.10. Control........................................................................................40 2. LA TRIPANOSOMOSI HUMANA AFRICANA AL FOCUS DE QUIÇAMA, ANGOLA ..........................................................................................................43 2.1. JUSTIFICACIÓ .....................................................................................43 2.2. OBJECTIUS...........................................................................................45 2.2.1. Generals......................................................................................45 2.2.2. Específics....................................................................................45 2.3. MATERIAL I MÈTODES......................................................................47 2.3.1. Introducció..................................................................................47 2.3.1.1. Característiques de la malaltia...........................................47 2.3.1.2. Característiques del municipi.............................................49 2.3.2. Metodologia organitzativa...........................................................50 2.3.3. Diagnòstic...................................................................................51 2.3.3.1. Screening serològic............................................................51 2.3.3.2. Diagnòstic parasitològic ....................................................52 2.3.4. Definició de cas...........................................................................54 9 2.3.5. Seguiment dels seropositius no confirmats parasitològicament ....55 2.3.6. Tractament ..................................................................................57 2.3.7. Seguiment postterapèutic.............................................................59 2.3.8. Identificació del vector................................................................61 2.3.9. Indicadors d¶evolució de l¶endèmia i d¶avaluació del programa...62 2.4. RESULTATS .........................................................................................64 2.4.1. Cobertura ....................................................................................64 2.4.2. Distribució geogràfica .................................................................69 2.4.3. Distribució en la població............................................................76 2.4.4. Estadi evolutiu dels casos............................................................79 2.4.5. Evolució de l¶endèmia.................................................................81 2.4.6. Identificació del vector................................................................86 2.4.7. Tractament i seguiment postterapèutic.........................................87 2.4.8. Seguiment dels seropositius no confirmats parasitològicament ....98 3. DISCUSSIÓ................................................................................................ 103 4. CONCLUSIONS.........................................................................................115 5. GRÀFICS I ICONOGRAFIA...................................................................... 119 6. BIBLIOGRAFIA......................................................................................... 131 10 INTRODUCCIÓ 1. INTRODUCCIÓ 1.1. DESCRIPCIÓ DE LA ZONA 1.1.1. Geografia física El municipi de Quiçama a la província del Bengo a Angola, està situat al sud de Luanda entre 9º11’ i 10º23’ de latitud sud i 13º12’ i 14º30’ de longitud est, a la fèrtil vall de riu Kwanza i està format per un paisatge pla, sense turons que sobrepassin els 50 m d’alçada. L’extensió total del seu territori és de 13.500 km2. Figura 1. Té un clima tropical amb una estació seca de maig a agost i una estació plujosa de setembre a abril. Les temperatures oscil·len entre els 21º C durant l’estació seca i els 39º durant l’estació plujosa. La vegetació a les vores del riu inclou boscos amb palmeres, mangos i bananers. Aquesta àrea més propera al riu està envoltada per un ecosistema de sabana humida. 11 1.1.2. Geografia humana Segons el cens efectuat pels caps tradicionals dels poblats l’any 1997, el municipi constava de 16.474 habitants dels quals un 99% eren de l’ètnia Mbundu. La principal activitat humana és l’agricultura de subsistència (mandioca, patata dolça, mongetes i taronges; producció d’oli de palma), la pesca i la caça. El comerç consisteix en la revenda de productes bàsics (sal, sabó, etc.) que són comprats a les ciutats i transportats als poblats. Els excedents de l’agricultura de subsistència, pesca o caça són venuts a les ciutats. Els homes s’ocupen de la pesca i la caça i ajuden ocasionalment en tasques agrícoles com el desbrossament dels camps. Les dones s’ocupen tradicionalment de l’agricultura, la recollida de llenya així com del transport d’aigua. Els nens més joves solen estar a casa i ajuden en el transport de l’aigua. Els adolescents ajuden als adults en les seves tasques. 13 Administrativament, el municipi es divideix en cinc comunes: - Muxima - Cabo Ledo - Chio - Quixinge - Mumbondo amb un total de 33 poblats. Muxima, la capital del municipi, té una església que ha constituït un important centre de peregrinatge religiós des de mitjans del segle XVII. 14 1.2. LA MALALTIA DE LA SON 1.2.1. Distribució