'XIMIANT• "el" 12115~1120, 15125221. ITALIA. RUS. PERSA 88PatiV.45 ZINES sprendre tots aquests :momea o unuyn.solde &hui- 77,stesponent equip 2.1255812410fig p6sIOU coneixement de t'idioma e - --"netri d'ob. eguips LINQUAPH011a son la soijeliude ePefrire' sima, la lene permeten d'estudiar-lo anlee Per a a- tan. r ,e neeessitat de proressor, aprotttant totaea "'tmoment,'ea. mi. atgUell t atot , nnusa manera raen . agradabi a ente 'os ere, ,, possessió de l'idioma escolla. •-• e 1 -a 1 -''-- qtte no Deauneu detalla seran donats graluttaalgelt I sanssa-, ceme romt, Per ponus costra person at seirn..t 1 e/ 5cenent cus10b a me - ° Per . ! Tbea LINOVAPHOled INSTITUTE Caerse de Valencia, 215. glarealona, ANY LI.—NUN. 17.855.—PREU: !O CENTIHS 33AROELONA, DIVEÑDRES, 22 DE NOVEMBRE DE 1924 glutat CO.',., ' - Tree 11EDACCIO 1 ltDalltitSTRACIO. PLACA Da CATALUNYA. 1.—TELEFON 140te TALLItatil W1PTXTA CARRER BARBARK, 11. 1 tlignTZLIFON 0602 CRONICA CLEMENCEAU COMENTAR, ESTA MOLT GREU Una estona amb el professor La veritat i la vio l'encia Sofreix una crisi Nicolau Iorga Es ben impertinent la Veritat! L'esperit de violència, que s'exa- Deu fer a la roes de dos anys. En- No convé d'exagerar io abdominal cara habitara aquell feliç i enyorat Naturalment, la vida d'un ta davant dela termenals que proven de resistir, es descompon barri jueu en un hotel ple de home no ea sin6 un ai, i, si tenim : nient s'afolla en París, 21. — Clemenceau sofreix russos, al cap xifres com les que amb més o menys exactitud representen .102terh faç de la pacífica pedo invicta veritat. armenis i polonesos exilats que es danagegia capola una crisi abdominal agudissima. de-. les edata geològiques, podeu les mi:Id-les, no per menyspreu de Ilur mi- dicavea al lucratin comerç de penal- dir que el bressol no es gronxa sinó El metge de canalera, cridat un- ran de la tomba. Tanmateix, pera, m'ha estranyat que els exeelients pdesa ›anó per temença de les veritats que poden proclamar. El res i d'usurera amb una relativa for- , i exemplans badalonins que han publicat orlan defuig el condomini amb el poble, no per odi gratuit al tuna. Un dia vaig llegir a la Premsa una mena de manifest ole sir í per pànic que hacia arribat a Paris induint Hura conciutadans a inscriure's a l'homenatge a Pompeu ' de les veritats que podrien ésser revelades. Els el cap del islicali › In es, en llur zel, voldrien imposar màximes redemptores partit nacional romanès, el professor Fabra, deseriguin en un mateix document el Metre de la Parla i i ex-ministre Nicolau tonga. Em aussen la natural atracció de la veritat Les supersticions encunyen Catalana com a tot just passant el lindar de la vellesa i com a constara, per diverses hales en moneda falsa. Els platxeris arriben a filoiofar dintre converses sos- pròxim a la vellesa extrema. Aquesta darrera afirmació em sembla tingudes amb el nostre illustre ande inadequada, i no justificable sitió pel desig de fer mes urgent i 'atable per tal de justificar-se amb qualsevol teoria i de velar llur Lluís Nicolau d'Olwer, que el probos. dramàtic el recaptament del concurs dels ennveins. anisat racional. sor Iorga era una personalitat que A Catalunya, per 4 Co és mes curiós, l'esperit de violencia no s'esmeren ¡linea- gaudia d'un gran prestigi com a his- alguna causa que hi haurà demés del malvoler' /4c en contra de les veritats morals que al capdavall poden bri- toriador i que baria fet notables es- de la fortuna, hem sofert del gran nombre de desercions, per la i contrariar-lo, sind contra tota categoría de veritats. Les tudio històrics sobre art i literatura gent de välua, del saníssim principi de la longevitat. Hem tingut tata científiques solen patir més de la violencia dels doctes, catalanes. Aleshores ein vaig posar a una quantitat important de personalitats egrègies que no hass ira t. olegiea dels doctors, que de la crássa dota deis casalots la recerca de l'eminent savi i polític tombat, o de ben poe, la seixantena, aquesta edat en la qual en la altura. L'eseändol de Glozel és romanès, i al cap de poca estona des- història religiosa, politice i cultural del món tants d'homes remar- tiple. Fins l'evidencia dele cobria que presenciats és malmirada i maltractada per les potestats i les s'estatiava a la residencia cables han donat llurs fruits més assaonats, més radiants d'eterna dels estudiants romanesos a París, si- las. Ara mateix veiem — per no anar més lluny ni quedar-nos joventut. Jo, per la meva part, cree que ens perjudica l'autosug- gentment, ha donat injeccions de tuada a la vila de Fontenay-aux-Ro- gestió que la seixantena comporta el deeantament de la decadencia a la vora— que, en plena democràcia francesa, es perpetuen morfina al malalt, per?) la morfina no ses. Jo que me n'hi vaig sanar agafant física a una forma o altra d'abandó o de descans, aixa és, de desin- destinament, al maree de l'Administració de Justicia, les obce- ha fet cap efecte. un tramvia que surt de la placa de terés de la vida. Gravíssim error. Per a continuar a viure, no hi cas i les tortures inquisitorials o policíaques. L'afer Almazoff El malalt está molt postrat. Els Saint Germain des Pres. Vaig arri- L'ex-ministre romanes Nicolau tor- ha mes remei que continuar a batre's, a entendre, a participar. Les inda I sisé per tal d'arrencar la veritat, amb arrels i branques. metges temen greus conseqüencies. bar a Fontenay-aux-Roses a les deu ta, rector de la Universitat — Fabra. d'un mati clar i assolellat i no xacres possibles de la seixantena. habilment administraba no afe- mara veiem erigida en ídol. en molts altars, la veritat oficial, em cos- de Bucarest ta gens de trobar l'Escola romanesa bleixen tant el joc de la intelligencia i de la voluntat com quetada i quotidianament dosificada. Els regnícoles paeients en feien, en (Dibuix inèdit abastament peixats, i no manquen, més d'una vegada, levites El metge no és optimista que m'havia estat indicada. El prófes- del pin- edats menys venerables, els tumultes sensuals. No reeoneixer aquest sor Tonga hi ocupara una habitació elosos que s'avenen Paris, 21. — tor roonaniv Blondes.) prineipi, no recolzar-s'hi, mena a morir de peedmisme, de tedi i de a ministrar-la com en una paròdia eucarística. A primeros hores de preferent i pine la tarda el metge de capçalera de es passava el dia estudiant, vaeultat, o a arrossegar una mera supervivencia que As un parasi- no fa goig de la premsa— sovint abjecta, cal dir-ho TaA9 preparant alguna conferència irpor- prés, acaronant la sera barba fecun- errors que Clemenceau ha visitat altra vegada da, meditant una resposta justa i di- tarisme sense honor. Compareu aquella dimissió prematura o aquesta pot fer córner ella les veritats que pot deixar volar. tant o parlant Hurgues estones amb n , la veritat, al el malalt i l'ha auscultat durant un plomática, ens diu: vida decrépita, que no es sinó trist simulacre, amb la vellesa bro- Per capdavall, triomfa. Ella passa, nua i gloriosa, quart. els seus estimats alumnes, car no hem l eones empaitada i escupida de la plebs vil, embriaga de vindicta d'oblidar que el professor Iorga —Jo conservo un gran nombre de tonadora, llesta, enllaminida de Clemenceau, cl'Edison o de Bernard A la sortida s'ha mostrat boc op- Es el Shaw; i :le disbauxa sota la imminència de la tralla redreeadora. Ella passa, rector de la Universitat de Bucarest... records personale de les meves rela- les peixeres dels casinos on tartamudegen els remollits, timista respecte a l'estat de l'illus- ciona amb cl princep Carel. Perú la amb la intensa i apassionada gerontocräcia de la Roma pontifical. l atones. blasmada i hurxada entre un escamot pretorià; opresa, tre malalt. Ha declarat que és im- El nostre interviu aparegué en aques- fatalitat ha posat lirremeiable entre Per a Pompeu Fabra no cree que pugui «un instrument quirúrgic. en el puny impollut d'alguna teocràcia possible de tocar el ventre del ma- tes mateixes columnes. En aquell in- començar-se a parlar terviu, perú, virem preguntar al pro- aquest fill del rei Ferran i el tron d'extrema vellesa fins als voltants malda per enfonyar-la ornen, a fi ele be; trobada ridícula per lalt sense provocar grans crits de la norantena. La seva fervor dolor. fessor si coneixia Barcelona i si li Romania. Aquest pretés cas del prín- intellectual, la considerable exigència de la seva missió, el sen mandanitat i la suficiencia pecadores; posada en ridícul cep Carel a 5 pela S'ha negat a pronunciar-se en cap plauria de donar una conferencia la realitat no existeix, nasses a interès per les coses de la vida. i fins la seva personalíssima elegant que l'estudien. pels artífexs que l'expressen, pels saions sentit sobre les conseqüències l'Ateneu de la nostra ciutat... is un afer elassificat i arxivat. de la Aquesta coqueteria envera elles, no són gens ni mica averany que hagi ne l'escoreollen en el sagrat de víctimes innocents o redimides per malaltia. — Fabra. —ja ho cree és l'opinió de sota persona !—ens contesti Finos- sensata del nostre país... d'ésser-li preeoe el capvespre dels rampells i els eatúfols. Tant in expiacití illegal. Pere la veritat, al capdavall, triomfa. tre politic—perb no us puc pas asse- Observem que el nostre interlocutor de bo que, també en aquest ram, instauri un exemple entre nosaltres: Tard o d'hora una veu neta la canta ; canta la veritat serenament, El cap del Govern visita el gurar quan podrá ésser.