Núm. 19 PABLO GoNZÁlEZ DIRECTOR TITULAR 2012-2013 LO ’OBC i la Fantàstica de Ber BLiOz 7, 8 i 9 DE març DE 2014 Sala 1 / PAU CaSalS EmmaNuEl krivine director robErt lEviN C piano www.obc.cat Lepant 150 08013 Barcelona www.auditori.cat L’Auditori és un consorci de Mitjans patrocinadors Segueix-nos a PABLO GoNZÁlEZ director titular / EMMANuEl KRIVINE principal director convidat L’OBC es va fundar l’any 1944 sota la direcció del mestre Eduard Toldrà. Des de la temporada 2010-2011 el director titular és Pablo González. D’ençà de la seva fundació, l’OBC, ha mantingut el seu compromís amb la música catalana i amb la difusió del repertori orquestral, i ha comptat amb els solistes i directors més prestigiosos. A més de la seva temporada de concerts, l’OBC porta a terme un gran nombre d’enregistraments per a segells internacionals i en destaca la col·laboració regular amb NAXOS. En aquests moments, i per a aquesta mateixa discogràfica, l’OBC està enregistrant tres CD dedicats a Enric Granados. D’altra banda, l’OBC manté una activitat artística continuada a Espanya i a l’estranger que li ha permès actuar en sales com el Carnegie Hall de Nova York, el Musikverein i el Konzerthaus de Viena o Concertgebouw d’Amsterdam i participar en festivals internacionals. Fomenta també col·laboracions amb altres institucions, tant catalanes com estrangeres. L’OBC és la primera orquestra de l’Estat que ha signat un acord de col·laboració estable amb la plataforma digital Medici.tv (www.medici.tv) per la qual cosa alguns dels seus concerts són retransmesos en directe per internet. Des de l’any 1999, té com a seu pròpia L’Auditori de Barcelona, obra de l’arquitecte Rafael Moneo. A partir del setembre 2015 el director titular serà Kazushi Ono. Per a més informació consulteu el web www.obc.cat PRIMErS VIOLINS: Guillaume Chilemme*, concertino invitat / Cristian Chivu, concertino associat / raúl García, assistent concertino / maría José aznar / Sarah bels / José valentín Centenero / Walter Ebenberger / ana isabel Galán / Natalia mediavilla / katia Novell / maría Pilar Pérez / anca ratiu / Jordi Salicrú / Jozef toporcer/ Peter asp* / Paola Caballero* / ana Chiu* / Francesc Puche* SEGoNS VIOLINS: alexandra Presaizen, solista / Joan Espina*, solista invitat / Emil bolozan, assistent / maría José balaguer / Hug bosch / Jana brauninger / Patricia bronisz / assumpta Flaqué / mireia llorens / melita murgea / antoni Peña / Josep maria Plana / robert tomàs / Paula banciu* / manuel Porta* VIOLES: ashan Pillai, solista / alejandro Garrido*, solista invitat / Josephine Fitzpatrick, assistent / Franck Heudiard / Christine de lacoste / Sophie lasnet / michel millet / miquel Serrahima / andreas Süssmayr / irene argüello* / Joan Fèlix* / laura Erra* / víctor Gil* / vicent Nogués* / marc tarrida* VIOLONCElS: José mor, solista / vincent Ellegiers, assistent / Núria Calvo / lourdes Duñó / Jaume Güell / olga manescu / linda D’oliveira / Jean-baptiste texier / marc Galobardes* / laia Puig* / Jordi Claret* / Erica Wise* CoNTRABAIXoS: Christoph rahn, solista / Dmitri Smyshlyaev, assistent / Jonathan Camps / apostol kosev / Josep mensa / albert Prat / Eduard arribas* / roger azcona* / Nenad Jovic* . FLAUTES: Jessica Dalsant*, solista invitat / bea Cambrils / Christian Farroni, assistent / ricardo borrull, flautí OBOÈS: Disa English, solista / José Juan Pardo / manuel Pérez* / Dolors Chiralt, assistent / molly Judson, corn anglès CLARINEtS: larry Passin, solista / Francesc Navarro / Josep Fuster, assistent i clarinet en mi b / alfons reverté, clarinet baix FaGOTS: Silvia Coricelli, solista / Noé Cantú / Salvador Sanchis*, solista invitat / thomas Greaves, assistent / Slawomir krysmalski, contrafagot TROMPES: Juan manuel Gómez, solista / Joan aragó / Juan Conrado García, assistent solista / David bonet / David rosell, assistent TROMPEtES: mireia Farrés, solista / adrián moscardó / Javier Navasquillo* / angel Serrano, assistent TROMBONS: Eusebio Sáez, solista / vicent Pérez / Gaspar montesinos, assistent / raul García, trombó baix / Francisco J. ramírez*, trombó baix TUBA: Daniel martínez* / alberto vázquez* PErCuSSiÓ: roxan Jurkevich, assistent / Joan marc Pino, assistent / Juan Francisco ruiz / ignasi vila / miguel a. martínez* ARPa: magdalena barrera / laura boschetti* ENCARREGAT D’ORQuESTRA: Walter Ebenberger rESPoNSABLE DE DoCUMENTACiÓ MUSiCAL: begoña Pérez rESPoNSABLE tÈCNiC: ignasi valero PErSoNAL D’ESCENa: Joan luis * col·laboradors 2 CONCERT 19 març 2014 Divendres 7 20.30h DiSSABTE 8 19h DiUMENGE 9 11h EmmaNuEl krivine Director robErt LeviN Piano WOLFGANG Concert per a piano i orquestra núm. 25 30 min. 1/ AMADEUS en Do major, KV 503 (1786) moZART Salzburg 1756 - Allegro maestoso Viena 1791 Andante Allegretto robert levin piano PAUSA 20 min. HECTOR Simfonia fantàstica, op. 14 (1830) 50 min. 2/ bErlioZ La Côte-Saint-André i. Somnis i passions: Largo - Allegro agitato 1803 - París 1869 e appassionato assai II. Un ball: Vals. Allegro non troppo III. Escena camperola: Adagio IV. Marxa al suplici: Allegretto non troppo V. Somni d’una nit de Sàbat: Larghetto - Allegro La durada del concert és aproximada. Programa presentat per agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. un mocador redueix notablement el soroll. 3 i l’equilibri que promulga el classicisme. Així, COMENTARI l’Allegro maestroso amb què comença l’obra mostra una originalitat sense precedents, amb un motiu de quatre notes, com un simple MARTA PORTEr ritme, que acaben constituint el primer i el segon temes. A aquest el segueix l’Andante, Emmanuel Krivine, principal serè, d’una equilibrada bellesa i radiant per director convidat de l’Orquestra la tonalitat en Fa major, que, en lloc d’actuar Simfònica de Barcelona i Nacional com a moviment de contrast entre el primer i de Catalunya, dirigeix un dels el tercer moviments, té la funció d’unificar-los concerts estrella de la temporada, per contribuir a la creació de l’atmosfera que amb la Simfonia fantàstica de busca el compositor. Finalment, l’Allegretto és Berlioz com a gran protagonista i una sonata-rondó que s’allunya d’aquell esperit el Concert per a piano núm. 25 de juganer i desenfadat de rondós anteriors de Mozart com a contrapunt. Mozart per concentrar-se una altra vegada en la pau i l’equilibri estètic que promulga el classicisme. Wolfgang Amadeus Mozart va compondre 27 concerts per a piano i orquestra entre els anys De tall radicalment diferent és l’obra que 1767 i 1793. El Concert per a piano i orquestra tanca el programa, la Simfonia fantàstica núm. 25 en Do major K. 503, que avui interpreta de Berlioz. Titulada originàriament Épisode el pianista nord-americà Robert Levin, data de la vie d’un artiste, symphonie fantastique del 1786 i pertany al període més feliç de la en cinq parties (opus 14), va ser el primer vida del compositor des de la seva arribada a gran èxit d’un jove artista de 27 anys que Viena. És l’últim dels dotze concerts per a piano es considerava ell mateix un incomprès i un que va escriure durant dos anys a la capital fracassat. El títol, una mica grandiloqüent per austríaca i, segons sembla, un dels primers a un jove que no arribava a la trentena, delata concerts per a piano i orquestra que Beethoven un sentit autobiogràfic de la incomprensió va interpretar en una de les seves primeres de l’artista i del pas d’estats d’una alegria actuacions com a piano solista. Compost en indescriptible a una melangia depressiva. i és un to notòriament triomfant i amb una clara que Berlioz va escriure aquesta obra el 1830 voluntat d’opulència simfònica, aquest concert en un estat de semibogeria, acorralat per la és, sens dubte, una de les peces més serenes indiferència amb què va rebre el públic les seves del compositor, amb moments d’una gran obres anteriors. A aquest esperit malenconiós bellesa, sense renunciar a la grandiositat d’una i turmentat per una sensibilitat extrema, s’hi obra àmplia i ben estructurada. Els seus tres va afegir una apassionada història d’amor amb moviments clàssics estan enfocats a assolir l’actriu irlandesa Harriet Smithson. un fi comú: la cohesió de la bellesa, l’equilibri i la serenitat per tal de donar als oients la És així com actualment som davant la paradoxa sensació anímica comparable a la perfecció que una de les grans obres musicals del 4 repertori clàssic i el primer gran èxit d’un dels so d’una marxa fúnebre d’una gran intensitat. compositors fonamentals del tombant del segle La imatge musical final és més pròpia d’un XiX al XX va néixer del fracàs vital i professional quadre negre de Goya que d’una simfonia, amb d’un artista. Musicalment, l’obra és una una legió de fantasmes, bruixes i monstres que immensa composició instrumental estructurada ballen una dansa desenfrenada al voltant de en cinc moviments amb un rerefons literari l’artista mort. creat pel mateix Berlioz que pren com a base una melodia composta deu anys abans, per a SuGGErimENtS DiSCoGrÀFiCS l’ària de Florian a la cantata Estelle et Némorin, composta en honor d’Estelle Dubouf. L’estrena, l’FNaC rEComaNa el 5 de desembre de 1830, va significar que WolFGaNG a. moZART Berlioz fos considerat a partir d’aquell moment → Piano Concertos K 503 & K 466 el pare de la música programàtica. ORCHESTRA MOZART Claudio abbado director martha argerich director El primer moviment, titulat «Somnis i passions», DEUTSCHE GRAMMOPHON (2014) està escrit en format de sonata clàssica, però HECTOR bErlioZ amb una gran instrumentació orquestral → Symphonie Fantastique, Les préludes basada en la corda. Mostra les inquietuds (Berlioz, Liszt) pròpies d’un artista, de les esperances als WEST-EASTERN DiVAN ORCHESTRA Daniel barenboim director fracassos i també els triomfs, i les de la DECCA (2013) persona, un enamorat que s’agita entre l’amor profund i la gelosia. El segon moviment, «Un ball», bé podria ser una cita shakespeariana al ball de Romeu i Julieta, amb la trobada de busca l’auDitori dos enamorats subjugats pel so de cordes i a la XarXa arpes en un feliç joc instrumental.