ISBN 978-84-393-9782-3 36 Una anàlisi en profundidat de la situació i 9 7 8 8 4 3 9 3 9 7 8 2 3 36 les necessitats de la joventut a Catalunya Aquesta publicació explora si les trajectòries se- guides per les persones joves han tornat a les ENQUESTA A LA JOVENTUT pautes habituals d’abans de la crisi i quines són OLUM 1 les cicatrius que els han quedat. S’analitzen les V transicions educatives, laborals i familiars així DE CATALUNYA 2017 com els ingressos i les condicions de vida de la joventut. L’informe es basa en les dades de l’Enquesta a la joventut de Catalunya de 2017 Volum 1. Transicions juvenils (EJC17), analitzades per especialistes en les diferents temàtiques estudiades. L’anàlisi com- pleta de les dades de l’EJC17 s’ha editat en dos volums. El segon volum se centra en les experi- ències juvenils en relació amb diferents àmbits (oci i cultura, participació, salut, llengua i mobi- litat) i en les desigualtats dins del col·lectiu jove (per raó de gènere, classe social, immigració i territori). ENQUESTA A LA JOVENTUT 2017. DE CATALUNYA NTUTEnquesta joventut_coberta_Volum 1_Pantone 389_llom 17mm.indd 1 JOVE23/10/18 10:33 ENQUESTA A LA JOVENTUT DE CATALUNYA 2017 Volum 1. Transicions juvenils Col·lecció Estudis, núm. 36 ENQUESTA A LA JOVENTUT DE CATALUNYA 2017 Volum 1. Transicions juvenils Maria Caprile Elola-Olaso Josep Lluís Condom Bosch Aitor Domínguez i Aguayo Anna Escobedo Caparrós Jordi Estivill i Castany Maribel García Gracia Oriol Homs Ferret Antonio Marín Saldo Alberto Martín Pérez Rafael Merino Pareja Mireia Sala Torrent (suport tècnic) Pablo Sanz de Miguel Pau Serracant Melendres (coordinador) Ona Valls Casas Francesc Valls Fonayet Barcelona, octubre de 2018 Biblioteca de Catalunya. Dades CIP Enquesta a la joventut de Catalunya 2017. – 1a edició. – (Col·lecció estudis ; núm. 36) Bibliografia. – Conté: volum 1. Transicions juvenils -- volum 2. Experiències juvenils i desigualtats socials ISBN 9788439397847 (conjunt) -- 9788439397823 (volum 1) -- 9788439397830 (volum 2) I. Serracant, Pau, editor literari II. Catalunya. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies III. Col·lecció: Estudis (Catalunya. Direcció General de Joventut) ; 36 1. Joves – Catalunya – Enquestes 316-053.7(460.23)"2017"(049.5) Aquesta publicació es pot consultar a www.gencat.cat/joventut/observatori. També es pot sol·licitar i/o consultar al Centre de Documentació Juvenil de la Direcció General de Joventut. © Generalitat de Catalunya Departament de Treball, Afers Socials i Famílies Direcció General de Joventut Avís legal: Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-No Comercial-Sense Obres Derivades 3.0 de Creative Commons. Se’n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se’n citi l’autor o autors i l’editor, i no es faci un ús comercial de l’obra original ni se’n creïn obres derivades. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/llicenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca Observatori Català de la Joventut 1a edició: octubre de 2018 Disseny: Àrea d’innovació i programes estratègics. Unitat d’autoedició i disseny. Direcció General de Joventut Maquetació: Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions (EADOP) DL B 25328-2018 ISBN de l’obra completa: 978-84-393-9784-7 ISBN del volum 1: 978-84-393-9782-3 ÍNDEX VOLUM 1. TRANSICIONS JUVENILS PRESENTACIONS 9 PART I. INTRODUCCIÓ 13 1. CONTEXT I OBJECTIUS DE L’esTUDI 15 1.1. Joventut: una ruptura generacional 15 1.2. Objectius i estructura de l’informe 17 2. L’ENQUESTA A LA JOVENTUT DE CATALUNYA 2017 21 2.1. Antecedents 21 2.2. Ús de l’EJC 23 2.3. Característiques de l’EJC17 24 2.4. L’informe general de l’EJC17 35 3. PERFIL DEMOGRÀFIC DE LA JOVENTUT CATALANA: CAP A L’esTABILITZACIÓ DEMOGRÀFICA 39 3.1. Introducció 39 3.2. Estructura de la població jove 39 3.3. Dinàmica demogràfica de la joventut 52 3.4. Conclusions 63 PART II. TRANSICIONS JUVENILS 65 4. EDUCACIÓ. ITINERARIS I TRANSICIONS ESCOLARS: CANVIS I INÈRCIES EN UN CONTEXT DE CRISI 67 4.1. Introducció 67 4.2. Els estudis i la població jove 68 4.3. Les trajectòries formatives de la població jove 81 4.4. Les desigualtats educatives i les desigualtats socials 98 4.5. Conclusions 107 5. TREBALL. SITUACIÓ I NECESSITATS DE LA JOVENTUT 111 5.1. Introducció 111 5.2. La relació amb l’activitat 112 5.3. L’ocupació com a activitat principal 116 5.4. Les situacions d’estudi, atur i inactivitat 136 5.5. Transicions formació-ocupació 147 5.6. Mobilitat professional i trajectòries laborals 155 5.7. Conclusions 162 6. EMANCIPACIÓ I FAMÍLIA. UNA ANÀLISI DELS ARRANJAMENTS FAMILIARS I LES TRAJECTòries d’emanciPACIÓ DELS JOVES CATALANS INCORPORANT LA PERSPECTIVA DE LA SATISFACCIÓ VITAL 165 6.1. Introducció 165 6.2. Panoràmica de les persones joves en relació amb l’emancipació a Catalunya 168 6.3. Les situacions de convivència dels joves 174 6.4. La formació familiar 176 6.5. El procés d’emancipació 180 6.6. Factors explicatius en els processos i les trajectòries d’emancipació 188 6.7. La relació entre el procés d’emancipació i la satisfacció vital 194 6.8. La situació dels joves relativa a l’habitatge 198 6.9. Les famílies de progenitors joves amb fills 210 6.10. Conclusions 222 7. INGRESSOS I DESPESES. LA SITUACIÓ ECONÒMICA DE LES PERSONES JOVES 233 7.1. Introducció 233 7.2. Ingressos 234 7.3. Despeses 248 7.4. Pobresa, percepció de dificultats econòmiques i privació 257 7.5. Conclusions 268 PERSONES QUE HAN ELABORAT AQUEST VOLUM 273 ÍNDEX REDUÏT VOLUM 2. EXPERIÈNCIES JUVENILS I DESIGUALTATS SOCIALS PART I. EXPERIÈNCIES JUVENILS 1. Cultura i oci 2. Salut 3. Participació i política 4. Llengua 5. Mobilitat quotidiana PART II. DESIGUALTATS SOCIALS 6. Gènere 7. Immigració 8. Classe social 9. Territori PART III. UNA MIRADA GLOBAL 10. Polítiques públiques 11. Una mirada global sobre la joventut de Catalunya PRESENTACIÓ Els cinc anys que separen l’Enquesta a la joventut de Catalunya de 2012 i la de 2017 han estat intensos tant a nivell de país com pel que fa a la situació de la joventut. Les seqüeles de la crisi econòmica segueixen afectant amb força la població jove, un dels col·lectius que històricament triga més en recuperar-se de recessions de la magnitud que hem viscut. En aquest context, les polítiques públiques adreçades a les persones joves són essencials per contribuir a ajudar aquest col·lectiu, però la complexitat de les polítiques de joventut fan difícil cobrir totes les necessitats. En aquest sentit, estudis com el que teniu a les mans són bàsics per prendre decisions en base a evidències i maximitzar així l’impacte de les polítiques i els programes adreçats a les persones joves. Ja fa temps que les polítiques es dissenyen en base a la diagnosi prèvia de la situació del col·lectiu en qüestió i que, a més, se n’avaluen els resultats. Tot i així, ens cal continuar aprofundint en aquesta forma de treballar si volem aconseguir un impacte superior de les polítiques públiques en l’abordatge i la magnitud dels reptes actuals. Per tant, és un plaer presentar-vos l’informe general de l’Enquesta a la joventut de Catalunya 2017. Aquest informe ofereix una mirada àmplia i aprofundida sobre la realitat juvenil que no només contribueix al seu coneixement sinó que també permet combatre alguns dels estereotips sobre les persones joves que malauradament encara existeixen. L’informe ha estat elaborat per un seguit d’especialistes en cadascuna de les temàtiques tractades, pro- vinents de diverses universitats catalanes. El treball conjunt entre la comunitat investigadora i els responsables polítics és un element cabdal en la millora de les polítiques públiques a la qual feia esment i aquesta publicació n’és un exemple fructífer. L’Enquesta a la joventut de Catalunya del 2017 constata diversos fenòmens que afecten el col·lectiu de persones joves, com el manteniment de la precarietat laboral i de la sobre- qualificació, la problemàtica en l’accés a l’habitatge, el pes que té la transició educativa en la resta de transicions o les desigualtats produïdes pel lloc de naixement o l’origen social. Aquesta enquesta ens indica els problemes dels joves de Catalunya i ens dona pistes per a treballar el Pla nacional de joventut de Catalunya 2030 per establir i abordar els reptes vinculats a la població juvenil per a la propera dècada. ChAKIR EL HOMRANI Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies PRESENTACIÓ L’Enquesta a la joventut de Catalunya (EJC) arriba a la seva quarta edició des que l’any 2002 esdevingué una estadística oficial de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’un projecte estadístic ambiciós i importantíssim que ens ofereix resultats rellevants, fiables i actualitzats sobre la situació i les necessitats de les persones joves a Catalunya, tot fent una mirada a les trajectòries juvenils i als principals reptes d’aquest col·lectiu. Sens dubte, l’etapa de la joventut és aquell moment en el qual es prenen moltes de les decisions principals d’una persona i tot allò que ocorre en aquesta fase pot tenir un impacte al llarg de la vida. En aquest sentit, conèixer d’una manera empírica la situació i el context d’aquest trajecte de la infància a la vida adulta ens proporciona la possibilitat de dissenyar, adaptar i impulsar les polítiques públiques necessàries per facilitar als i les joves del nostre país les oportunitats que es mereixen i que el país ha de garantir. D’aquesta EJC voldria destacar-ne tres aspectes: en primer lloc, cal destacar-ne la seva naturalesa dinàmica.