GRATUÏT SOCIETAT Rosselló Ni campanes, ni campanar L’esfondrament de l’església posa en alerta el Bisbat de Lleida, que revisarà el seu patrimoni MENSUAL FEBRER 2016 Número 5 www.7accents.cat Laura Cortés 12 Troben el cos Un jugador del sense vida de Ribera d’Ondara, Joan Altisent a denunciat per La Paeria rebutja eliminar els noms Almacelles agredir un àrbitre franquistes dels 14 24 carrers de Lleida Una comissió d’experts es- SISTEMA TOMATIS DÈFICIT D’ATENCIÓ · DIFICULTATS tudiarà el nomenclàtor de la ACTIVACIÓ D’APRENENTATGE I DE PARLA EN ELS ciutat per proposar canvis NEURO AUDITIVA MÉS MENUTS · ANSIETATS I DEPRESSIÓ eventuals 6 més informació: http://www.altomtomatis.es Lleida . Plaça Sant Joan, 17 . 636 101 546 2 FEBRER 2016 ACCENT OBERT ACCENT TANCAT QUI SOM Empresa editora: Carles Rosa M. 7 ACCENTS 2014, SL Director: Gerard Puigdemont Perelló Martínez Minguell president de la Generalitat alcaldessa de Tàrrega Publicitat: El nou president català En l’habitual afany de pro- L’Ajuntament de Tàrre- de 1991, en què hi van ha- Judit Gómez va debutar en el càrrec a la tagonisme de l’alcalde de ga ha deixat sense balcó ver greus incidents a causa capital del Segrià donant la Lleida, Àngel Ros penjava el Rei Carnestoltes perquè d’un incendi intencionat al Redactors: benvinguda al primer dels a Twitter aquest selfie amb no està d’acord amb la te- consistori. “Tifadelteatre, Judit Gómez, Dani dos trens nous que circu- Carles Puigdemont i altres màtica d’enguany, que re- 25 anys de la cremà” és el Martínez i Gerard len per la línia de la Pobla. il·lustres convidats. memora la Fira del Teatre lema del cartell. Martínez Col·laboradors: L’ACCEN T Jordi Balasch, Òscar Buetas, Luis Ángel El llegat de l’Església Pérez de la Pinta, Marc Retamero, Joan religioses, impracticables justament injustificats i injustificables, sembla- els matrimonis homosexuals, el Rosinach i Ares Valdés per les seves tradicions, necessita- va més democràtica i social que reconeixement de les víctimes del des d’una posada a punt adient als mai, però res més que un miratge franquisme o la LOE van posar les Estudiant en pràctiques: temps actuals. Que l’església de esperançador en contrast amb una seves velles creences entre l’espa- Gerard Cardona Rosselló s’esquerdi és tan terrible realitat sense lloc per a l’esperança. sa i la paret. En l’àmbit educatiu, com inevitable, una metàfora cru- Amb l’inici de l’etapa democràti- la defensa de la religió que va pro- Gerard Fotos de portada: el i cruent d’una Església que, més ca, l’Església va seguir sotmesa a pugnar el catolicisme espanyol no enllà de la seva defunció, ja no té una manera de veure el món i, en quadrava amb el concepte de la ACN Martínez cap motiu per fer repicar les seves definitiva, la vida i la mort comple- llibertat educativa que s’estenia a director campanes. tament caduca. A més, afavorida la resta d’Europa, clar exemple del Administració: De fet, la jerarquia de l’Església no encara pel poder polític, no va con- deteriorament que patia el motor Fauria Assessors Fiscals Els fonaments de l’Església tremo- ha cregut mai en les llibertats de- siderar necessari actualitzar els seus principal de la fe cristiana. len com una bèstia poruga que mocràtiques, la qual cosa és inver- dogmes. Cal tenir en compte que Ara l’Església necessita reconver- Disseny i maquetació: s’enfronta a un mamífer que osten- sament proporcional als corrents no hi ha cap altre país democràtic tir-se i adaptar-se als temps de crisi, Lupe Ribot ta una posició superior en la cade- ideològics del moviment obrer que en què l’ensenyament privat catò- aproximar-se a les protestes contra na alimentària. L’esfondrament físic imperen en els inicis del segle XXI. lic (o concertat, com s’entesten a la corrupció i l’enriquiment immo- Dipòsit legal: del campanar de l’església de Sant Un cop superada la dictadura de anomenar-lo les dretes catalana i ral i oposar-se als bancs, als espe- Pere, a Rosselló, es produeix paral- Franco, en què l’Església va viure espanyola) disposi del suport i el culadors i, fins i tot, als òrgans de DL L 1352-2015 lelament a l’esfondrament vital del la seva època daurada, no només finançament que té a Espanya i, de representació popular que ja no re- catolicisme, que ha trobat en el per la ingent quantitat de privilegis retruc, a Catalunya. N’és un exem- presenten cap poble. Si no, l’esfon- Redacció: segle XXI el seu depredador més acumulats, sinó també perquè es ple Lleida, on les famílies de major drament del campanar de l’església Plaça Sant Joan, 18, 1r B letal. I és que, mentre la jerarquia va convertir en el mal menor, la fe tradició catòlica, bona part de les de Rosselló s’erigirà com el primer 25007 Lleida eclesiàstica continua acomoda- cristiana va emprendre el camí a la quals estretament vinculades a símbol d’una davallada als inferns da en els privilegis que va heretar perdició. M’explico: enfront de les l’Opus Dei, han controlat el poder vaticinada pel mateix Nostradamus Telèfon: de la dictadura franquista i que la manifestacions més repressives de polític i econòmic de la ciutat al en una de les seves múltiples pre- 973 254 973 democràcia es va encarregar de l’aparell polític del règim, l’Església llarg de les darreres dècades. diccions apocalíptiques. Per cert, consolidar, sobretot en matèria de la moral reaccionària, dels valors A pesar d’això, les esquerdes de l’obra més important del cèlebre Correu electrònic: d’educació i finançament, la ciuta- tradicionals i, sobretot, de les cro- l’Església es van fer paleses en els profeta va ser condemnada i pro- dania ha anat abandonant progres- ades, que havien intentat recato- anys de lideratge polític de Rodrí- hibida per l’Església catòlica. Algú [email protected] sivament les tradicionals pràctiques litzar-nos a base d’encarceraments guez Zapatero, quan l’avortament, s’està venjant des del més enllà... Setmanari ‘7accents’ del número 40 al 43 Llegeix amb el teu dispositiu mòbil el codi QR corresponent al número del setmanari 7accents que t’interessi i descarrega-te’l a l’or- dinador, l’smartphone o la tablet per només 0,99 €. El 20-D, el resum informatiu de 2015, el litigi per l’art sacre i la PAH protagonitzen les últimes portades. FEBRER 2016 3 EDI7ORIAL Carrer Francisco Franco “Vivim en una dictadura munici- mentacions actuals concedeixen als de la capital del Segrià sense cap me”, preferiria mantenir els noms pal”, ens asseguraven els regidors governants un poder superior al que mena de pudor per part dels que dels carrers on viuen tal com estan del Comú de Lleida en una entrevis- els atorguen les urnes i que osten- podrien canviar aquesta situació. abans d’afrontar tota la paperassa ta publicada recentment al setmana- ten com a cacics d’antany a la recer- Fins al punt que en el darrer Ple de burocràtica que suposaria qualse- ri electrònic 7accents. Una sentència ca del seu benefici personal en lloc l’Ajuntament de Lleida PSC, C’s i PP vol modificació en aquest sentit. Per fora de context que es converteix de destinar-lo a millorar la vida dels van votar en contra d’eliminar els tant, a l’espera de la decisió d’una en el paradigma d’una democràcia seus conciutadans. Però ens hi hem noms franquistes dels carrers, men- comissió d’“experts” que analitzarà massa jove per fer-se gran. No no- acostumat, de la mateixa manera tre que CiU, en una mostra més de el nomenclàtor de la ciutat de Llei- més els alcaldes, sinó també els pre- que no ens estranya passejar per la incongruència ideològica d’una da, els lleidatans i les lleidatanes sidents de les diputacions i dels con- carrers els noms dels quals identifi- federació de ciència-ficció, s’hi va continuarem passejant entre llasts sells comarcals o els delegats dels quem amb rèmores del passat que abstenir. També resulta clarificador d’un passat que volem però no po- governs, tant català com espanyol, han aconseguit aturar el temps en que la CUP, formació que entén la dem oblidar. De totes maneres, per per no mencionar els grans tòtems una època on els drets i els deures política com una consulta global i tornar a caminar amb la cara ben de la política nacional i estatal, es- es repartien arbitràriament. A Llei- globalitzada al poble, en aquest cas alta, primer haurem de fer el mateix devenen del tot representatius d’un da, per exemple, càrrecs públics opti per tirar endavant una sèrie de a l’hora d’anar a votar. Així, doncs, sistema polític on, a diferència del vinculats al règim franquista o al canvis en el nomenclàtor lleidatà tant caminant com votant, sempre nord-americà, més consolidat, en- bàndol revoltat contra la II Repúbli- sense cap consulta prèvia a la ciuta- pas a pas. Només d’aquesta ma- cara ressona l’eco d’aquelles veus, ca com ara Lluís Besa, Carmelo Fe- dania de Lleida. Imaginem que són nera, quan girem el cap per mirar més pròpies d’antics règims, que nech, Joan Recasens, Casimir San- del parer que la gent, mandrosa de enrere, sabrem que hem recorregut exercien el poder dictatorialment. genís, Miquel Montanya o Ramon mena i fidel seguidora d’un estil de més camí del que ens manca per re- No els culpem, les diverses regla- Areny donen nom a diverses zones vida basat en el “tantsemenfotis- córrer.