View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Diposit Digital de la Universitat de Barcelona LA CONCÒRDIA CIVIL ALGERIANA A TRAVÉS DE LA PREMSA ESPANYOLA EDITEN: FUNDACIÓ SOLIDARITAT UB DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA http://www.solidaritat.ub.edu INREVÉS EDICIONS http://www.inreves.com AUTORS: Farida Boukraa Djelloul Saiah Ismet Terki-Hassaine Toni Jiménez Luque Coordinació del projecte i l’edició: Toni Jiménez Luque Disseny i producció: Impressió: Planobal Dipòsit legal: PM 2272-2009 ISBN: 978-84-937023-0-4 Imprès en paper reciclat LA CONCÒRDIA CIVIL ALGERIANA A TRAVÉS DE LA PREMSA ESPANYOLA (EL PAÍS I LA VANGUARDIA) | 3 L’any passat, 2008, la publicació de La déca- celona, aquesta vegada dedicada a la dècada da negra argelina a través de la prensa españo- actual, caracteritzada pel procés polític que la, fruit d’un treball conjunt amb la Universitat gira entorn del text legal conegut per la “Llei d’Orà, suposava l’inici d’una relació que s’està de la Concòrdia Civil”, promulgada el 1999, demostrant fructífera per començar a plante- però la primera aplicació concreta de la qual jar una relectura (potser una primera lectura) va ser l’amnistia limitada del gener de 2000. del conflicte, terrible, que ha viscut el país del Es tracta d’una publicació que recull el fruit Magrib més proper a Catalunya, i de la seva d’una investigació duta a terme a la Universi- posterior i fràgil superació. Aquesta lectura o tat d’Orà i que s’emmarca en el “Projecte Algè- relectura té diverses claus d’interpretació: en ria Universitats”, una iniciativa conjunta de la primer lloc, que utilitza com a vehicle d’apro- Xarxa Vives d’Universitats, la xarxa que aple- ximació allò que la premsa espanyola va mos- ga les universitats dels territoris de llengua trar dels esdeveniments que tingueren lloc a catalana, i la CRUO, la Conferència Regional Algèria; en segon lloc, que s’intenta realitzar d’Universitats de l’Oest (d’Algèria). des de l’objectivitat acadèmica, tanta com és possible tractant-se d’un conflicte com l’alge- Una vegada més, ens alegra enormement rià; en tercer lloc, que es pretén dur a terme poder impulsar treballs que, com el present, des de la perspectiva de la construcció d’un demostren que des de tots els àmbits científics futur on es garanteixi la protecció dels drets i professionals, des de totes les dimensions del humans; i, en quart lloc, que es planteja des món acadèmic, és possible i necessari treballar del diàleg entre punts de vista i perspectives per a la construcció d’una cultura de pau i per no sempre idèntics (la qual cosa resulta enri- a la promoció, protecció i garantia dels drets quidor), encara que amb l’esperança comuna humans a tot el món i, molt especialment, a la d’un futur de pau, llibertat i prosperitat per al nostra regió mediterrània. poble algerià. La publicació que ara el lector té a les mans és una segona etapa del treball conjunt al qual Xavier López i Arnabat abans s’al·ludia, entre la Universitat d’Oran i la Director Fundació Solidaritat de la Universitat de Bar- Fundació Solidaritat UB | 5 A la informació internacional dels diaris, ball. Un dels eixos de treball del PAU és la sen- el veloç vaivé de l’actualitat porta al primer sibilització de la comunitat universitària dels pla determinats països amb gran velocitat. territoris de parla catalana sobre la realitat alge- Aquesta mateixa velocitat, en poc temps, els riana. El programa és un projecte de cooperació allunya dels grans titulars. D’aquesta manera, per al desenvolupament basat en el treball con- moltes realitats queden inopinadament pos- junt entre dues xarxes universitàries mediter- tergades, i deixen en el lector, moltes vegades, rànies, la Xarxa Vives d’Universitats i la Confe- aquella sensació de perplexitat que neix de la rència Regional d’Universitats de l’Oest (CRUO) incomprensió. d’Algèria. En total, 36 institucions d’educació superior d’ambdues riberes del Mediterrani L’agitada història recent d’Algèria n’és un bon cooperen en el PAU, construeixen relacions i exemple. La Concòrdia Civil que va seguir el enforteixen llaços a través d’iniciatives docents sagnant conflicte dels noranta es va reflectir a i projectes d’investigació que contribueixen a fer les pàgines dels diaris de tot el món el 1999. Els realitat el diàleg intercultural. rotatius espanyols se’n feren ressò amb profusió de notícies, reportatges, cròniques i editorials. En Amb La Concòrdia Civil algeriana a través aquesta obra es fa una anàlisi de tota la producció de la premsa espanyola, es tracta de prendre el periodística que va sortir dels tallers d’El País i La pols a l’enfocament que modela la percepció Vanguardia, dues de les principals capçaleres del de l’opinió pública espanyola sobre un perí- país, entre 1999 i 2004. Una anàlisi que planteja ode clau de la recent història del país veí. La els fets i el seu tractament a la premsa, i mostra clau és aturar el carrusel dels titulars, perquè l’entrellat de la situació política i social d’Algèria l’anàlisi ajudi a entendre els perquès de les des d’un prisma diferent, que cerca fer compren- notícies i les raons dels seus protagonistes. sible el conjunt de notícies i opinions generades per la Concòrdia Civil. En aquesta tasca de fer comprensible la rea- Ximo Górriz litat, el llibre enllaça amb el Programa Algèria Director de Comunicació Universitats (PAU), origen i marc d’aquest tre- Xarxa Vives d’Universitats 6 | LA CONCÒRDIA CIVIL ALGERIANA A TRAVÉS DE LA PREMSA ESPANYOLA PRESENTACIÓ Convé recordar que el nostre proyecte d’in- vestigació tenia com a objecte analitzar, a través de la premsa espanyola, la complexa situació de la dècada negra algeriana dels anys noranta (1992-1999) i també la polèmica qüestió de la Llei de la Concòrdia Civil i de la Reconciliació Nacional de la present dècada (2000-2009). La primera etapa d’investigació, duta a terme per Ilhem Adaidi Kheroua, ja està parcialment acabada i el resultat de les seves recerques va ser publicat a la Fundació Solidaritat UB de Barcelo- na (2008), sota el títol La década negra argelina a través de la prensa española: El Mundo (1994- 96). Convé recordar que aquest treball toca tres anys difícils de la dècada negra, moments en què Algèria va entrar en un cicle de terrorisme i de vi- olència, després d’una sèrie de temptatives frus- trades de diàleg per arribar a un consens polític entre les dues parts antagonistes. Aquest estudi es pot considerar com una primera contribució investigadora que ens ha ajudat a comprendre, en la justa mesura, de quina manera aquesta dècada negra va ser tractada per El Mundo des del co- mençament de 1994 fins al final de 1996. El present estudi de Farida Boukraa Djelloul Salah, titulat La Concòrdia Civil a través de la premsa espanyola (El País i La Vanguardia), ens du a la dècada següent o, millor dit, a la dècada actual, és a dir, el període en el qual el país va entrar en una altra fase, que es caracteritza per una voluntat política de posar fi al vessament de sang. La primera opció adoptada pel nou presi- dent de la República, Abdelaziz Bouteflika, im- mediatament després de les primeres eleccions del 15 d’abril de 1999, va ser l’elaboració del text de la Concòrdia Civil, que es considerava com a imprescindible per al restabliment de la pau i el desenvolupament del país. Es tractava de la llei de la Rahma o clemència, iniciada pel precedent president Lamine Zerual, que es va transformar en la Llei de la Concòrdia Civil i que va ser votada per referèndum el 16 de setembre del mateix any. Per posar fi a aquesta hecatombe, es va promul- gar ràpidament, i concretament el gener de l’any 2000, el primer decret relatiu a la gràcia amnisti- | 7 ada per a tots els elements de l’Exèrcit Islàmic de Amb aquesta finalitat convé assenyalar Salvació (AIS), que va ser seguit per altres mesu- que el continuarà un altre estudi de F. Bou- res de clemència destinades a altres grups armats. kraa que té com a objectiu valorar −a través Però si prenem en consideració l’esmentat primer dels dos diaris esmentats− la qüestió de la mandat de la presidència d’A. Bouteflika (1999- Carta per la Pau i la Reconciliació. Aquest 2004), com es poden valorar aquestes mesures? text va ser votat, promulgat i adoptat per re- Han estat una bona solució per al país? ferèndum durant el segon mandat presiden- cial d’A. Bouteflika (2004-2009), a pesar de No es pot contestar amb precisió perquè no les dures crítiques dels seus adversaris per no disposem de dades quantificades de les persones haver assolit els objectius, amb la persistèn- que varen gaudir d’aquesta llei. Però, d’una manera cia o existència d’alguns focus de resistència general i partint dels resultats del referit referèn- islamista en certes regions del país, i sobretot dum del setembre de 1999, es pot dir que el 85% arran d’alguns espectaculars atemptats a Al- de la població estava a favor d’aquesta llei. Es pot ger i Boumerdès. deduir també que quasi el mateix percentatge de la població argelina continua donant suport a la seva Pel que es desprèn de la seva darrera campanya política del “perdó”, perquè reconeix que el país va electoral i de les primeres declaracions després de entrar en una fase de calma substancial, però sense la victòria a les urnes del passat 9 d’abril, sembla extingir completament el terrorisme islamista, que molt més determinat a proseguir en aquest camí encara persistia i continua persistint fins avui en per fer de la reconciliació nacional el seu cavall algunes zones del país.