This electronic thesis or dissertation has been downloaded from the King’s Research Portal at https://kclpure.kcl.ac.uk/portal/ País I Poesia El Discurs Etnohumanista De Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés I Ponç Pons Villalta-Lora, Jesus Awarding institution: King's College London The copyright of this thesis rests with the author and no quotation from it or information derived from it may be published without proper acknowledgement. END USER LICENCE AGREEMENT Unless another licence is stated on the immediately following page this work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International licence. https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ You are free to copy, distribute and transmit the work Under the following conditions: Attribution: You must attribute the work in the manner specified by the author (but not in any way that suggests that they endorse you or your use of the work). Non Commercial: You may not use this work for commercial purposes. No Derivative Works - You may not alter, transform, or build upon this work. Any of these conditions can be waived if you receive permission from the author. Your fair dealings and other rights are in no way affected by the above. Take down policy If you believe that this document breaches copyright please contact [email protected] providing details, and we will remove access to the work immediately and investigate your claim. Download date: 26. Sep. 2021 This electronic theses or dissertation has been downloaded from the King’s Research Portal at https://kclpure.kcl.ac.uk/portal/ Title: País I Poesia: El Discurs Etnohumanista De Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés I Ponç Pons Author: Jesus Villalta-Lora The copyright of this thesis rests with the author and no quotation from it or information derived from it may be published without proper acknowledgement. END USER LICENSE AGREEMENT This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License. http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/ You are free to: Share: to copy, distribute and transmit the work Under the following conditions: Attribution: You must attribute the work in the manner specified by the author (but not in any way that suggests that they endorse you or your use of the work). Non Commercial: You may not use this work for commercial purposes. No Derivative Works - You may not alter, transform, or build upon this work. Any of these conditions can be waived if you receive permission from the author. Your fair dealings and other rights are in no way affected by the above. Take down policy If you believe that this document breaches copyright please contact [email protected] providing details, and we will remove access to the work immediately and investigate your claim. JESÚS VILLALTA-LORA PAÍS I POESIA: EL DISCURS ETNOHUMANISTA DE SALVADOR ESPRIU, VICENT ANDRÉS ESTELLÉS I PONÇ PONS 2 ÍNDEX Pròleg ............................................................................................................. 4 Introducció I. Una qüestió de “Països”................................................................... 9 II. Aproximacions crítiques a la poesia d’Espriu, Estellés i Ponç Pons ........................................................................................ 29 Capítol 1. Una teoria per a la nació: l’etnoculturalisme d’Anthony Smith. 49 Capítol 2. Salvador Espriu Introducció .......................................................................................... 66 Llengua .............................................................................................. 92 Territori ............................................................................................. 100 Espais poètics .................................................................................. 118 Edat d’or ........................................................................................... 127 3 Capítol 3. Vicent Andrés Estellés Introducció ........................................................................................ 142 Llengua ............................................................................................ 153 Territori ............................................................................................. 165 Espais poètics .................................................................................. 174 Edat d’or ........................................................................................... 192 Capítol 4. Ponç Pons Llengua ............................................................................................ 219 Territori ............................................................................................. 229 Espais poètics .................................................................................. 240 Edat d’or ........................................................................................... 250 Conclusió ................................................................................................... 292 Bibliografia ................................................................................................ 296 4 Pròleg Aquest estudi és un nou intent de lectura de l’obra de Salvador Espriu (1913- 1985), Vicent Andrés Estellés (1924-1993) i Ponç Pons (1956-), tres poetes de períodes històrics diferents, corresponents a més a un espai geopolític particular i a una variant determinada de la llengua catalana El nostre propòsit és presentar una visió global d’un corpus de poesia escrit en una llengua compartida i desenvolupat al llarg d’una època ben delimitada –des de la Segona República fins a l’actual societat democràtica-, on s’identifiquen molts temes i enfocaments coincidents. Que sapiguem, mai no s’han estudiat tres autors procedents dels principals territoris del domini lingüístic, des de la perspectiva dels elements que tenen en comú i no des d’aquells que els defineixen individualment. Dit això, proposam que aquesta aproximació analítica resulta aclaridora pel que fa al sentit singular de la seva obra. De fet, el podrem revelar adequadament mitjançant una anàlisi comparativa a la llum de la teoria que descriurem en el moment oportú. És cert que la crítica ha produït excel·lents i nombrosos estudis relacionats amb el tema que examinarem aquí. Però al mateix temps, ha anat repetint un seguit de conceptes importants sense lligar-los de la forma que estimam més oportuna. Així, en els treballs més rellevants sobre literatura catalana contemporània, en especial des dels anys seixanta ençà, s’hi emfatitzen conceptes claus com llengua, pàtria, nació, paisatge, territori, memòria, classicisme grec, genocidi cultural, intertextualitat. Amb tot, mai no s’hi integren ni fusionen de la manera que creiem s’ha d’abordar la qüestió. 5 Revisem-ne alguns exemples: Broch subratlla que a causa del genocidi nacional i cultural que pateix la literatura catalana dels setanta, durant la dècada següent, els temes literaris normalment s’enfoquen en la pèrdua del passat històric.1 Per tant, insisteix en la necessitat dels autors d’aleshores de recuperar la memòria popular i col·lectiva.2 En general, la crítica assegura que la memòria és imprescindible per tornar a entrar en possessió del passat o origen cultural propi, símbol de la identitat nacional. Altrament, la memòria entronca amb el tema de la Grècia clàssica. Castellet i Joaquim Molas relacionen l’adjectiu “antic” tan comú entre els escriptors en català, amb un desig de retornar a una “simbòlica antiguitat” o “Catalunya ideal”, per sobreviure la desgràcia actual.3 Per la mateixa línia interpretativa, Sala-Valldaura conclou que els efectes d’una època intransigent provoquen temes enfocats en l’enyorança d’un temps d’infantesa, connectat amb un mite arcàdic; i també en la defensa del patrimoni comú mediterrani: “el mar d’Homer és el nostre”.4 Fuster, en to irònic, afirma que “[s]aber-nos “parents” de Plató i de Pericles, d’Homer i de Praxíteles [...] ens fa molt de goig [...]. Aquí tots som hel·lènics”.5 La qüestió a remarcar-hi, d’acord amb molts investigadors, és que la Grècia clàssica que s’observa en Espriu, representada en la majoria dels 1 Broch 1980: 21; Broch 1991: 85, 167 2 Broch 1991: 85 3 Castellet, Molas 1963: 135-38. 4 Sala-Valldaura 1987: 18. 5 Fuster 1972: LXIX. 6 casos a través de la figura d’Ulisses, l’etern exiliat, concorda amb la situació històrico-política dels territoris de parla catalana.6 Destaquen també les comparacions entre la diàspora jueva i el present de Catalunya, sobretot els temes de l’exili, la pèrdua de la memòria col·lectiva nacional, la impossibilitat d’organitzar-se com a poble política, social i culturalment...7 Així mateix, l’èmfasi crític dels darrers anys s’ha dirigit cap a la combinació de realitat i ficció, de present i mite, en l’escriptura d’un gran nombre de poetes. S’hi examinen diversos mecanismes intertextuals, com el diàleg amb els clàssics, per explicar unes determinades circumstàncies socials. Quant a Estellés, l’exili d’Ovidi n’és la primera il·lustració, ja que per alguns crítics literaris, el seu desterrament de Roma és comparable amb l’exili interior del valencià durant el franquisme.8 Horaci n’és la segona en opinió de Medina, Amador Calvo i Pérez Montaner: la seva biografia s’adapta als problemes políticoculturals de la València de la postguerra.9 La tercera n’és Virgili, un altre símbol del poeta compromès amb el seu patrimoni després que August volgués transformar els orígens culturals de Roma. En concret, Keown i Calvo