DEPARTAMENT D’HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA UNIVERSITAT DE BARCELONA PROGRAMA: HISTÒRIA I SOCIETAT. SEGLES XIX I XX BIENNI 1988-1990 MOVIMENT OBRER, CANVI POLÍTIC, SOCIAL I CULTURAL COMISSIONS OBRERES A CATALUNYA 1964-1978 ELIONOR SELLÉS I VIDAL DIRECTOR DE LA TESI: JOAN OLIVER I PUIGDOMÈNECH JUNY 2005 Per a la Maria, mare. Per a la Maria, filla. Saltamartí Ninot que porta un pes a la base i que, desviat de la seva posició vertical, es torna a posar dret. El poble Joan Brossa (1963) ÍNDEX I. Introducció................................................................................................ 7 II. EL NOU MOVIMENT OBRER, 1964-1978 1. La Dictadura franquista............................................................................ 15 1.1 Vint anys de règim totalitari........................................................ 15 1.2 Economia i dictadura.................................................................. 18 2. La classe treballadora a la Catalunya dels anys seixanta........................ 33 2.1 La forja d’una nova Catalunya..................................................... 33 2.2 Condicions de vida...................................................................... 58 3. El món sindical......................................................................................... 75 3.1 L’Organización Sindical Española............................................... 75 3.2 Contestació sindical: entre el silenci i la protesta........................ 95 4. El naixement de Comissions Obreres a Catalunya, 1964-1965............... 121 4.1 Diferents vies: ASO, FOC i OSO, tres camins divergents.......... 121 4.2 La formació de Comissions Obreres........................................... 138 4.3 Organitzacions polítiques i el naixement de CCOO.................... 155 4.4 Debilitat de les organitzacions polítiques, unitat de la base i entesa personal....................................................................................... 167 5. El nou moviment obrer 1966-1969............................................................ 171 5.1 La represa del moviment............................................................. 171 5.2 Comissions Obreres, una realitat a tenir en compte................... 204 5.3 Resistir és avançar: 1968-1969................................................... 224 6. La lluita per la direcció del moviment obrer. Organització i debats,1966-1969 241 6.1 Coordinadora Local de Barcelona............................................... 241 6.2 Comissió Obrera Nacional de Catalunya i la local de Barcelona 256 6.3 Debats........................................................................................ 296 7. L’eclosió del moviment obrer, 1970-1973................................................. 319 7.1 La conflictivitat, protagonista....................................................... 319 7.2 Del sindicalisme impossible a la fragmentació del moviment obrer 352 7.3 La fi d’una etapa.......................................................................... 381 8. Canvi polític i moviment obrer, 1974-1978............................................... 403 8.1 La fi del sindicat vertical.............................................................. 403 8.2 Comissions Obreres, un sindicat................................................ 438 8.3 Canvi polític i acció sindical........................................................ 460 III. TRAJECTÒRIES OBRERES 1. Fonts orals d’una recerca ......................................................................... 493 2. Procés de conscienciació.......................................................................... 503 3. Transformació personal i cultural............................................................... 539 4. Feminisme: una nova consciència............................................................. 571 5. Antifranquisme i moviment obrer............................................................... 605 IV. Conclusions: moviment obrer, canvi polític, social i cultural..................... 623 V. Fonts........................................................................................................... 643 VI. Bibliografia................................................................................................. 645 VII. Annex 1. Apunts biogràfics.......................................................................................... 669 2. Gràfiques...................................................................................................... 689 3. Cronologia.................................................................................................... 695 I. INTRODUCCIÓ. Tot i que encara falta molt de camí per recórrer, en els últims temps la historiografia que s’ocupa del període franquista ha augmentat en volum i en interès responent a una demanda creixent de la societat actual per aquesta etapa de la història. Aquest interès, avalat per la distància que hi ha entre aquell període i l’actualitat, no amaga, però, una certa preocupació perquè del passat no sorgeixi una visió que destorbi el present. Així, si comença a haver un cert consens en homenatjar públicament les víctimes de la violència franquista, o en recordar episodis poc gratificants del passat, sembla més dubtós que es vulgui reflexionar sobre les condicions que van permetre una existència dilatada en el temps d’aquell règim o analitzar els condicionants que van actuar en el procés de canvi de la dictadura a la democràcia. Si fins ara el perill es situava en relegar i oblidar aquella etapa històrica com quelcom molest per al present, a l’actualitat el perill se situa en la banalització i superficialitat de la memòria rescatada. La insistència i el degoteig continu d’estudis històrics sobre el franquisme han tingut un paper inestimable en el canvi d’apreciació sobre la necessitat de la recuperació del passat i és per això que la història, a més de complir amb el deure d’aportar nou coneixement dins l’àmbit acadèmic, compleix una insubstituïble funció social. La recerca que aquí es presenta neix de l’interès per conèixer l’aportació del moviment obrer a la societat catalana i, per extensió espanyola, en una etapa decisiva per a la història del país. Un interès que, des del primer moment, parteix d’una doble aspiració, d’una banda, conèixer el moviment generat pels treballadors, la seva trajectòria, els mecanismes de funcionament, les accions que va protagonitzar i l’aportació que va fer a la democratització del país, i, de l’altra, conèixer les persones que integraven el moviment obrer, quines raons les havien portat a la militància, quina repercussió va tenir l’activisme en elles mateixes i quina opinió, al cap dels anys, havien forjat sobre el període històric que havien protagonitzat tant directament. Així, doncs, es perfilaven dos tipus de preguntes ben diferenciades entre si. En el primer cas calia veure Comissions Obreres dins el context històric en què havia sorgit i desenvolupat per esbrinar la relació que s’establia entre context, condicions materials i resposta obrera i en el segon s’havia de situar l’objectiu davant les persones que havien format part del moviment de Comissions Obreres per comprovar si el redreçament del moviment obrer a la dictadura franquista havia anat més enllà de prendre un significat social i polític. Dit en altres paraules, es tractava, primer, d’estudiar la trajectòria del moviment obrer sorgit a l’última meitat del període franquista i de veure, en segon lloc, si l’activisme a Comissions Obreres havia procurat, en alguna mesura, elements per el canvi cultural en una societat que condemnava els treballadors a la submissió i la ignorància. 7 Les dues parts d’aquesta recerca pretenen aproximar-se a la doble mirada sobre el moviment obrer que es proposa. En la primera part, El nou moviment obrer, 1964- 1978, es tracta de situar la trajectòria del moviment obrer sorgit a l’inici dels anys seixanta. Fins ara, el moviment generat per Comissions Obreres ha servit per constatar que, malgrat les circumstàncies, la classe treballadora no es va rendir i va ser capaç de posar dempeus una alternativa que va ser capaç de fer front la pròpia dictadura aconseguint-la minar per dintre. Fins el moment, però, no hi ha hagut una anàlisi pormenoritzada que hagi abordat l’estudi de la seva trajectòria per tal d’entendre la relació dialèctica que s’estableix entre les condicions materials i polítiques que rodegen els treballadors en el període franquista i les condicions que el propi moviment genera, és a dir, la repercussió que l’organització i les relacions internes del moviment tenen en l’acció obrera. La primera part d’aquesta recerca posa l’accent en buscar respostes a les preguntes que es generen en els moments de canvi, tant en el principi de l’aparició de Comissions Obreres com a la fi del període franquista en què tanta importància va tenir el moviment obrer. Així, s’aborda el naixement de Comissions Obreres des de la perspectiva que res és determinat ni definitiu sense la voluntat dels actors socials que imposen la seva pròpia dinàmica front postures acomodatícies heretades del passat, o s’analitza el paper indiscutible del moviment obrer a la fi del franquisme des de la perspectiva d’una organització desbordada per la responsabilitat de representar alhora l’oposició obrera al sindicalisme vertical imposat pel règim franquista, el moviment social més poderós de l’època i l’organització clau en la lluita antifranquista. Alhora, sense deixar de mirar conflictes, accions i mobilitzacions del moviment obrer i d’analitzar les