Robert Gerhard i l’avantguarda musical Contribucions de Robert Gerhard a la música contemporània a Barcelona del 1929 al 1938. Mònica Tarré i Pedreira Treball Final de Grau d’Història de l’Art Convocatòria de juny Curs 2013-2014 Tutor: Dr. Xosé Aviñoa ! ! 2! ! Agraïments: Voldria mostrar el meu agraïment, en primer lloc, al Dr. Xosé Aviñoa, tutor d’aquest projecte, que m’ha orientat i supervisat des del primer moment en l’elaboració d’aquest treball. Així com a tots els professors del Departament d’Història de l’Art, pels valors i continguts que m’han ensenyat al llarg d’aquests cinc anys de carrera. Agrair, també, al personal que treballa a la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya per la seva feina a l’hora de facilitar-me nombrosos materials de Robert Gerhard. I a l’investigador Diego Alonso Tomás per a resoldre’m cada dubte que em sorgia sobre la figura de Gerhard. De l’Escola Superior de Música de Catalunya, vull donar les gràcies a Anna Costal, per ajudar-me a escollir el tema d’aquest treball; a José Mor, per la seva paciència ensenyant-me a tocar dificultosos passatges de la Sonata per a violoncel (1956) de Robert Gerhard i, molt especialment, a Juan Carlos Asensio per la seva constància i dedicació, per guiar-me dia rere dia. Per acabar, moltes gràcies als meus pares per donar-m’ho tot sempre. A les meves companyes de pis Anna, Gemma i Juncal, per recolzar-me cada dia. I a Diego Segade, per estar al meu costat des de la primera paraula a l’últim punt d’aquest treball. A tots ells, moltes gràcies. ! 3! ! 4! Sumari 0. Definició del tema, objectius, estat de la qüestió i metodologia. 7 1. Música a Barcelona al primer terç de segle XX. Entre la tradició 9 d’arrel nacionalista i la inquietud avantguardista. 2. Formació de Robert Gerhard. Principals fites. 13 3.Contribucions de Robert Gerhard a la música contemporània a 15 Barcelona del 1929 al 1938. 3.1 Des dels seus càrrecs 15 3.1.2 Posició dins la Conselleria de cultura 15 3.1.1 Responsable de la Secció de Música Moderna de la 16 Biblioteca de Catalunya 3.1.1.1 Quintets del pare Antoni Soler 17 3.1.1.2 Merope de Domingo Terradellas 17 3.1.3 Consell Central de la Música 18 3.2 Des de les associacions 19 3.2.1 Compositors Independents de Catalunya 20 3.2.2 ADLAN 21 3.2.3 Discòfils, Associació pro Música 23 3.2.4 Societat Internacional per a la Música 24 Contemporània 3.3 Des de la divulgació. Robert Gerhard divulgador 26 3.3.1 Concerts-conferències 27 3.3.2 Radiodifusió 28 3.3.3 Articles al Mirador i a Quaderns de poesia 29 3.3.4 Traduccions 29 3.4 Des de la seva obra compositiva 33 3.4.1 Música vocal 36 3.4.1.1 Cançons i cicles 36 3.4.1.2 Cantates 39 3.4.2 Ballets 40 3.4.3 Música orquestral 41 3.5 Des de l’ensenyament 43 3.5.1 Professor particular de composició 43 3.5.2 Professor a l’Escola Normal de la Generalitat 45 4.Conclusions 47 ! 5! 5. Bibliografia 50 6. Annexos 54 Annex 1. Taula cronològica dels esdeveniments biogràfics i 54 històrics i de l’obra compositiva de Robert Gerhard entre el 1929 i 1938. Annex 2. Manifest de Discòfils, 1935 61 Annex 3. Programa del XIV Festival de la SIMC, 18 a 25 d’abril 62 de 1936. Annex 4. Madrigal a Sitges (aprox. 1931) Partitura manuscrita 65 original, conservada en la Biblioteca de Catalunya. Annex 5. La fulla i el núvol (aprox. 1930-1933) Partitura 67 manuscrita original, conservada en la Biblioteca de Catalunya. Annex 6. Lletres de les cançons populars i poemes en què Gerhard 68 basa les seves cançons i cicles entre el 1929 i 1938. ! ! 6! 0. Definició del tema, objectius, estat de la qüestió i metodologia Definició del tema El present treball té com a objecte d’estudi les contribucions de Robert Gerhard a la música contemporània a Barcelona durant el 1929 i el 1938. L’elecció d’aquest tema ve donada per un interès personal en l’art d’avantguarda i, concretament, en els compositors de la primera meitat del segle XX. El període en el qual em centro coincideix amb l’any en que Gerhard tornà a Barcelona després de completar la seva formació com a compositor amb Schönberg, l’any 1929, i fins al seu exili, el 1938. A més a més, es tracta d’un període emmarcat per esdeveniments socials que són de gran interès: la Dictadura de Primo de Rivera; l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929; la Segona República i la Guerra Civil Espanyola. La figura de Robert Gerhard ha estat el personatge idoni per a viatjar entre aquests esdeveniments i endinsar-me en l’avantguarda musical. Gerhard es distingeix de gran part dels artistes i compositors del seu moment pel fet que la seva formació va desenvolupar-se a Viena i Berlín, on l’avantguarda era més revolucionària que la que es dugué a terme a l’altra gran ciutat de la modernitat del moment: París. Objectius Els objectius d’aquest treball han estat presentar i analitzar les contribucions de Gerhard a la música contemporània a la Barcelona dels anys 30 des de les múltiples activitats que realitzà; comprendre la relació entre aquestes activitats i els esdeveniments historicosocials que transcorregueren; així com donar a conèixer algunes dades que la musicologia ha tractat de manera superficial i, en alguns casos, errònia. Estat de la qüestió El fet que la recuperació de l’obra de Gerhard hagi estat dificultosa respon a diversos motius: un d’ells, que Gerhard s’exiliés a Anglaterra, ja que la majoria d’estudis sobre els exiliats se centraven en la zona d’Amèrica del Sud; un altre motiu és l’estètica avantguardista que caracteritza la seva composició, deutora del mestre Schönberg; la confusió que existia entorn l’origen de Gerhard pels seus cognoms i els anys que visqué a Anglaterra així com la seva condició a favor de la República són un altres motius que justifiquen el poc reconeixement que la seva obra i figura ha tingut a Espanya durant els anys del franquisme. ! 7! La musicologia internacional ha començat a tractar aquesta figura d’una manera més rigorosa des de fa cinc anys, sobretot gràcies als Conferències Internacionals sobre Robert Gerhard1. Mentre que a Anglaterra anà guanyant un cert i creixent reconeixement, a Espanya, el compositor va ser pràcticament ignorat fins a la seva mort, pels motius ja exposats. En aquest país, la primera monografia, de caràcter divulgatiu, dedicada al compositor va aparèixer als anys 80, escrita per Joaquim Homs. El 1996, centenari del seu naixement, es publicaren nombrosos articles i monografies, encara de caràcter periodístic i divulgatiu, però poc a poc van aparèixer estudis més científics i rigorosos com és el cas de Belén Pérez Castillo, Samuel Llano o Letícia Sánchez de Andrés. Aquesta darrera autora ha publicat a finals del 2013 la monografia més completa i actualitzada del compositor: Pasión, desarraigo y literatura: el compositor Robert Gerhard. A Anglaterra, en canvi, els articles van aparèixer ja durant la seva estada a Cambridge, amb l’exemple més important: “The Music of Roberto Gerhard”, a The Arts, per Edward Sackville-West, al 1947. Posteriorment, autors com David Drew i Calum McDonald van anar publicant rigorosos articles sobre la figura del compositor. També a finals del passat 2013 Monty Adkins i Michael Russ van publicar The Roberto Gerhard Companion, la qual compta amb el primer estudi rigorós de la seva música electrónica, i amb la contribució dels musicòlegs més experts en Gerhard com són Diego Alonso, Julian White, Mark E. Perry, Letícia Sánchez de Andrés, Samuel Llano i Michael Russ, entre d’altres. Metodologia La metodologia per a dur a terme aquest treball ha estat basada en l’estudi i anàlisi de les fonts primàries i secundàries, i de les fonts musicals. Les fonts primàries han estat principalment la correspondència (que es troba a la Biblioteca de Catalunya), notícies de diaris de l’època, articles escrits per Gerhard en revistes, llibres traduïts per ell, etc. I les fonts secundaries es comprenen per la majoria dels llibres i autors citats en l’estat de la qüestió, així com bibliografia més general per definir el marc contextual i estètic del moment. Pel que fa l’anàlisi harmònic i estructural de les fonts musicals, m’he valgut de les obres que Gerhard compongué durant el 1929 al 1938, totes elles publicades, i en el cas de Madrigal a Sitges (aprox. 1931) i La fulla i el núvol (aprox. !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! 1 La Primera Conferència Internacional de Robert Gerhard va tenir lloc a la University of Huddersfield els dies 27-28 de maig del 2010; La Segona Conferència Internacional, a Barcelona i Valls, del 24 al 26 d’Abril del 2012 i La Tercera Conferència Internacional, a la Universidad de Alcalá de Henares, Madrid, els 6 i 7 de juny del 2013. ! 8! 1930-1933) també dels seus manuscrits originals, conservats a la Biblioteca de Catalunya2. 1. Música a Barcelona al primer terç de segle XX. Entre la tradició d’arrel nacionalista i la inquietud avantguardista. La historiografia musical europea ha etiquetat la música espanyola del canvi de segle XIX al XX com a nacionalista, per la seva consideració i la seva situació geogràfica i política3. A Catalunya, el moviment que es donà en el canvi de segle fou el Modernisme, que va ser propiciat per la burgesia catalana.