L'ecole De La Republique: Inclusive Ou Exclusive Henri A

L'ecole De La Republique: Inclusive Ou Exclusive Henri A

University of Wollongong Research Online Faculty of Law, Humanities and the Arts - Papers Faculty of Law, Humanities and the Arts 2012 L'Ecole de la Republique: inclusive ou exclusive Henri A. Jeanjean University of Wollongong, [email protected] Publication Details Jeanjean, H. A. (2012). L'Ecole de la Republique: inclusive ou exclusive. Lo Lugarn, (105), 13-21. Research Online is the open access institutional repository for the University of Wollongong. For further information contact the UOW Library: [email protected] L'Ecole de la Republique: inclusive ou exclusive Abstract La politique d’exclusion des langues régionales et de leurs locuteurs s’est clairement manifestée dans les décisions législatives prises au cours des siècles par les gouvernements successifs, depuis François 1er et son Edit de Villers-Cotterêts jusqu’aux gouvernements de la Vème République, qu’ils soient de droite ou de gauche1. On la retrouve toujours dans les discours de dirigeants politiques ou encore dans certaines décisions prises par différentes strates de l’administration, notamment l’Education Nationale. Un phénomène relativement nouveau est venu se greffer sur cette politique Jacobine et la renforcer: le refus du Communautarisme. Cette appellation avait été popularisée en 1999 au cours des débats qui se sont déroulés autour de la proposition de ratification par la France de la Charte européenne des langues régionales ou minoritaires. Le terme englobe désormais, dans le discours politique, toutes les minorités, y compris celles issues de l’immigration. Le mythe du danger communautariste est une manière, pour les hommes politiques, de refuser de prendre en considération la réalité de la société française. L’étude d’un échantillon d’actes officiels récents (rapports au gouvernement, débats à l’Assemblée, décisions de justice ou administratives) permet d’analyser cette crispation de l’appareil étatique français, qui dénote un repliement sur des valeurs surannées. Sous couvert d’une inclusion universelle de la totalité de ses membres dans une société basée sur la liberté et l’égalité, les tenants de cette politique aboutissent, en fait, à l’exclusion de certains individus. Il est intéressant, pour commencer, de contraster des décisions de justice prises récemment en France et en Grande- Bretagne, décisions basées sur des conceptions opposées de la liberté individuelle et /ou des Droits de l’Homme. Keywords republique, la, de, exclusive, ou, inclusive, l, ecole Disciplines Arts and Humanities | Law Publication Details Jeanjean, H. A. (2012). L'Ecole de la Republique: inclusive ou exclusive. Lo Lugarn, (105), 13-21. This journal article is available at Research Online: http://ro.uow.edu.au/lhapapers/571 numèro 105 • Estiu de 2012 • 5 € Pour une Occitanie fédérale et démocratique LLOO LLUUGGAARRNN--LLOOUU LLUUGGAARR Tribuna per l'Occitània liura • Partit de la Nacion Occitana N° ISSN: 0399 – 192 x Plaça del Capitòli a Tolosa lo 31 de mars de 2012. Èrem 30.000 ! Anem òc per la Republica occitana ! 1 Vòte FN en Occitània per Joan-Pèire Alari Un vòte d’adesion Las leiçons de las eleccions presidencialas Se pòt pas parlar simplament de vòte Los nacionalistas independentistas occitans protestatari mas d’un vòte d’adesion pòdon tirar de leiçons de las eleccions al programa del Front Nacional dont presidencialas francesas que venon de se las grandas linhas son per òrdre de preocupacion de sos debanar? La responsa espontanèa seriá puslèu electors : lo refús de l’immigracion (cal comprene la qu’es negativa puèi que los occitans, ni tanpauc los originària del Magrèb e d’Africa subsaariana), la lucha autres pòbles de la Republica francesa gaudisson contra l’inseguretat (sentida coma causada de la mendra reconeissença oficiala. Dins aquela essencialament pels estrangièrs, d’unes que i a de l’Union republica, definida coma una e indivisibla per sa Europèa) e la crisi economica que son tractament Constitucion, i a pas qu’un pòble, lo pòble necessitariá lo proteccionisme e la sortida de l’èuro. francés. En mai, dins los candidats en liça, cap Crisi d’identitat representava los pòbles de França. Donc podiam pas nos prononciar que en foncion del mai o Mas aquela adesion a un programa que a pas res de mens grand interés d’aqueles candidats pels delirant quitament s’es pas lo nòstre es mai que mai lo tèmas que nos preocupan, a saber la promocion simptòma d’una crisi d’identitat. Demest los occitans de nòstra lenga e nòstra cultura, l’aprigondament d’origina, ven de la pèrda de la lenga e de la cultura de la descentralizacion e subretot lo creis dels occitana. Çaquelà, cal pas oblidar los tresviraments poders de las regions. Çò que nos podiá menar demografics coneguts per Occitània, subretot en d’alhors a nos abstenir, votar blanc o votar nul. Lengadòc, en Provença e dins la val de Garona ambe l’installacion en çò nòstre de maites repatriats d’Africa del Resultats d’espepissar Nòrd e las migracions per eliotropisme dins las annadas 80 Pr’aquò, es pas sens interés d’espepissar los de franceses etnics (« del Nòrd de Léger »), que inversèron resultats del vòte en nos limitar als departaments lo corrent de las migracions e de l’exilh de nòstres occitans, en los comparar ambe los de la França conteirals occitans en cèrca d’emplecs. Lo fenomèn etnica e dels autres pòbles de la Republica d’integracion par l’aprendissatge de l’occitan que aviá francesa e en observar las evolucions jogat pels « espanhòls » e « italians », lingüisticament e culturalament solubles dins la populacion occitana, fins a e dperceptiblas i t en o Occitània, r i region a l per region. da Nos dedicarem pas a un estudi atal que l’aprèp 2 guèrra mondiala, jogava pas mai. necessitariá un trabalh gròs de recèrca e d’analisi Immigracion de païses musulmans e prendriá tròp de temps. Nos limitarem als A l’ora d’ara çò que percebon d’en primièr las gents en resultats d’un partit politic que faguèt de Occitània, es una immigracion d’una mena novèla, arabo- l’identitat francesa, amenaçada segon el, son fons musulmana, amb una religion, l’Islam, dont un corrent de comèrci e que va vent en popa, lo Front radical a una actitud conquistaira e provocatritz, o d’Africa Nacional, bailejat uèi per Marine Le Pen. subsaariana o de las Caraïbes. Cal remarcar que Bretanha Un fenomèn d’alienacion etnica e lo País Basc son pauc afectats per aquela mena En 1998, lo provençal Jaume Ressaire, analizant la pujada d’immigracion. Es a causa de lor identitat tròp fòrta, factor del FN en Provènça escriguèt lo tèxte entitolat : de coëréncia etnica assumida, contràriament a Occitània L’alienacion provençala que son contengut garda tota son ont l’identitat nacionala es flaca? Los arabo-musulmans actualitat uèi. Mas plan evidentament, la situacion es pas (pas totes plan segur) an tendéncia a reproduire lor biais demorada estatica pendent 14 ans. En 2007, Nicolas de viure d’origina en Occitània : especificitat vestimentària Sarkozy aviá capitat de captar un tèrç de l’electorat del de còps percebuda coma agressiva, rapòrts òmes-femnas, Front Nacional, çò que aviá largament contribüit a son interdits alimentaris eca. Aquò demanda de la part dels eleccion. Mas dempuèi, Marine Le Pen, que succediguèt a autoctòns una adaptacion e una tolerància mai granda que son sulfurós paire a reussit a desdiabolizar lo FN. En per las immigracions precedentas que an sovent de mal a Occitània, aquel partit non solament melhora sos resultats manifestar, d’aquí de reaccions de regèt que son pas dins son bastion tradicional de la Provènça costièra e del forçadament racistas. Comtat de Niça mas progrèssa dins Gard ont arriva en Se las podèm comprene, las aprovam pas perque, tèsta, dins la Val de Garona, especialament Tarn-e-Garona contràriament al FN, sèm un partit umanista e e Òlt-e-Garona e dins la Gasconha rurala. Un partit dont progressista. Son de valors que partejam ambe los autres l’eslogan es en fach : La França als franceses e que marcha pòbles europèus. Aquò dich, cal ben admetre que las tròp plan dins una partida d’Occitània nos interpèla culturas d’unes immigrats van en contra d’aquelas valors e forçadament. es una sorsa de conflicte. Es legitim de demandar a 2 aqueles immigrats de s’adaptar a la cultura de lor país Las rasons prigondas del vòte FN d’aculhença puslèu que lo contrari. Perqué tant d’electors en Occitània, que sián occitans Aquelas reaccions de regèt arriban dins un contèxte d’origina o d’adopcion vòtan FN ? Per los que son d’inseguretat economica e de remesa en causa d’una etnicament franceses d’origina, França pèrd son influéncia proteccion sociala jutjada, a tòrt o a bon drech anar, tròp en Euròpa e dins lo monde d’aquí lor crisi d’identitat qu’es generosa per de populacions ont la practica d’una pas remediada per una identitat europèa fosca. Pels poligamia de facto ambe las consequéncias que induiriá en occitans d’origina es mai complèxe. Sovent an jamai matèria d’allocacions genèra un sentiment d’abandon e assumit lor identitat occitana o alara d’un biais folclòric e d’injustícia. cresián la novèla identitat francesa que se substituiguèt a l’identitat occitana mai segura e quasi etèrna. Son Mas las gents an d’autant mai tendéncia a far de destimborlats e vòtan contra lo sistèma al qual aderisson, generalizacions sanadas que aqueles fenomèns mai o a lor vejaire, totes los partits politics, levat lo Front mens marginals, pel moment al mens, son ipermediatizats Nacional e que, en l’abséncia de proporcionala, lo e suscitan la paur o lo regèt. D’autre latz los arabo- marginaliza de manièra injusta. musulmans en çò nòstre son mai sovent berbèrs que arabs e practican pas totes lor religion.

View Full Text

Details

  • File Type
    pdf
  • Upload Time
    -
  • Content Languages
    English
  • Upload User
    Anonymous/Not logged-in
  • File Pages
    62 Page
  • File Size
    -

Download

Channel Download Status
Express Download Enable

Copyright

We respect the copyrights and intellectual property rights of all users. All uploaded documents are either original works of the uploader or authorized works of the rightful owners.

  • Not to be reproduced or distributed without explicit permission.
  • Not used for commercial purposes outside of approved use cases.
  • Not used to infringe on the rights of the original creators.
  • If you believe any content infringes your copyright, please contact us immediately.

Support

For help with questions, suggestions, or problems, please contact us