PASSANT COMPTES MEMÒRIES D’UN ECONOMISTA AL SERVEI DE LES INSTITUCIONS Andreu Morillas Pròleg de Josep M. Bricall TESTIMONIS Índex PRÒLEG ............................................................................................................................ 3 1. INTRODUCCIÓ. 12 de novembre de 2016 .................................................................... 7 2. AL PARLAMENT DE CATALUNYA 2000-2003 .............................................................. 9 3. LA TRANSICIÓ AL GOVERN ....................................................................................... 23 4. L’ENTRADA AL PALAU .............................................................................................. 28 5. AL GOVERN DE LA GENERALITAT 2004-2010 .......................................................... 31 5.1. La formació de l’equip .................................................................................................. 31 5.2 Política Financera i Defensa de la Competència ......................................................... 35 5.3 Anàlisi i Política Econòmica ......................................................................................... 41 5.4. La Promoció Econòmica i uns quants projectes ......................................................... 45 5.5 L’Institut Català de Finances i les seves participades................................................ 51 5.6 El Centre d’Estudis d’Opinió, CEO .............................................................................. 66 5.7 L’IDESCAT .................................................................................................................... 68 5.8 L’Energia........................................................................................................................ 70 6. ALGUNS PROJECTES SINGULARS ........................................................................... 85 6.1 L’Acord Estratègic 2005-2007 ....................................................................................... 85 6.2 El segon Acord Estratègic 2008-2011 .......................................................................... 90 6.3 El Fons per a la Mediterrània ........................................................................................ 96 6.4 La Fira de Barcelona i Fira 2000 .................................................................................. 99 6.5 IVÀLUA ......................................................................................................................... 103 6.6 Las Vegas a Barcelona ............................................................................................... 105 6.7 Spanair.......................................................................................................................... 108 7. RETORN AL PASSAT. El CERCLE D’ECONOMIA .................................................... 112 8. A LA GENERALITAT PROVISIONAL. POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES ............................................................................................................ 121 9. INDÚSTRIA I ENERGIA ............................................................................................. 125 10. EL PRIMER PAS PER ECONOMIA I FINANCES ..................................................... 132 11. LA UNIVERSITAT DE BARCELONA ....................................................................... 140 12. LA UNIVERSITAT RAMON LLULL .......................................................................... 147 13. EL COL·LEGI D’ECONOMISTES ............................................................................. 158 14. LA SINDICATURA DE COMPTES. FINAL DE TRAJECTE ...................................... 172 EPÍLEG .......................................................................................................................... 178 ANNEXOS ...................................................................................................................... 179 Annex 1. Notes de context polític...................................................................................... 179 Annex 2. Activitat del Govern Alternatiu ........................................................................... 189 Annex 3. Projecte Spanair ................................................................................................. 194 ABREVIACIONS ............................................................................................................ 202 1 Esos hombres persiguen el deseo y alcanzan la vacuidad. Has obrado un acto en el mundo, y como la piedra arrojada a un charco, las consecuencias de ese acto nos salpican y desconocemos su verdadero alcance. Rudyard Kipling: Kim. 1901 Per a la Mercè i el Pol 2 PRÒLEG A començaments dels anys setanta del segle passat, corria per Cuba un acudit relatiu a la llavors famosa campanya de la “zafra de los diez millones” de 1970 que havia engegat aquell govern. Contava que, en una zona profunda d’aquell país, s’havia convocat una assemblea de camperols amb l’objectiu de debatre un ordre del dia on hi figuraven dos únics punts. El primer havia de dedicar-se a tractar els problemes tècnics que plantejava l’ús de la maquinària de tall en aquella col·lectivitat; després, en un segon punt, l’assemblea havia d’abordar el tema de la transició al socialisme. Al poc de discutir l’enutjós primer punt –d’alambinada solució- l’assemblea va decidir ajornar-lo per a més endavant i abordar immediatament la transició al socialisme. La memòria d’ aquesta historieta palesa que les societats amb una societat civil fràgil –o tal vegada agonitzant– solen mostrar una mandrosa predisposició a envestir qüestions que es presenten complicades i poc agraïdes a causa de la reflexió que imposen i de la preparació que exigeix el coneixement dels procediments ineludibles per tractar-les acuradament. En canvi quan l’entusiasme i l’adhesió substitueixen l’enuig de l’anàlisi pacient, s’aplana el camí cap fórmules que reafirmen conviccions predeterminades o que alimenten una posició fonamentada en una càrrega important d’ improvisació. No deixa ser irresponsable arraconar els problemes sorgits en el complex funcionament de les actuals societats, tot confiant que sempre hi haurà un dia per atiar-los sense càlcul dels interessos reportats. Encarar aquests problemes imposa una discussió sense prejudicis, un tractament professional i la disponibilitat d’encomanar-los a servidors públics prou ensinistrats. No hi ha altra escapatòria si hom pretén bastir consistentment i sòlidament les estructures públiques que defineixen les societats: a través d’estrats successius sedimentats pel temps es conforma el capital apte per encarrilar nous reptes i enfocar correctament nous assumptes. Algú pot considerar que això duu fatalment a la rutina. No ho crec. La societat s’afaiçona mitjançant rutines curosament elaborades, debatudes en els òrgan polítics, establertes jurídicament i assegurades per funcionaris capaços i honestos. M’ha cridat l’atenció un fragment del text que Andreu Morillas ens presenta. Quan l’autor descriu el seu pas per la secretaria del Govern Alternatiu, es refereix a la insistència de Maragall per l’establiment de rutines. Cito el fragment: ”Maragall insistia en què calia crear “rutines” i entre Josep M. Vallès i la Secretaria del Govern Alternatiu les vam estructurar”. M’ha cridat l’atenció i n’he tingut una satisfacció. Quan em va correspondre administrar institucions de caràcter públic, vaig entendre que havia d’advocar per crear una rutina, uns canals previsibles i previstos on tothom sabés a que atenir-se per assegurar l’estabilitat del sistema o dotar-lo de continuïtat. Però la creació de la rutina és només una part de la qüestió, l’altre ha de ser estar atents a la innovació, a canviar, a introduir reformes i a variar objectius: això no s’obté per una ciència innata, sinó per la pràctica d’obrir les finestres i mirar cap fora, assumint el risc d’haver-se equivocat en la ventilació i llavors, naturalment, dimitir si cal. 3 Però la tasca del servidor públic no es limita a intervencions merament d’ordre tècnic. La seva participació ho és també en l’establiment de les normes que han de regular la vida social o fins i tot en la captació de les tendències que semblen albirar-se o intuir- se en el món en que vivim. Tot plegat fa de la funció pública un element bàsic de qualsevol administració. Penso que aconseguir una administració preparada i funcional constitueix la mateixa essència del que són els estats moderns en tots els seus nivells territorials. Una persona que Andreu Morillas va tractar especialment a la Universitat de Barcelona on exercia el càrrec de president del seu Consell Social, Josep Maria Puig Salellas, es va referir fa uns pocs anys (Catalunya: la penúltima cruïlla) a aquest aspecte fonamental de la vida pública perquè “la perspectiva política no ho és tot i en canvi a l’hora de governar... és fonamental l’organització de tot un sistema administratiu de de baix i, això, sota criteris només tècnics, especialment a l’hora de fer la selecció de personal”. Adduïa l’exemple del que foren els advocats de l’Estat com un cos de prestigi històric “que, amb la seva competència, fonamentada en un procés de selecció objectiu i exigent, amb una organització coordinada, projectada sobre els ministeris i els grans organismes de l’Estat, garanteix un funcionament adequat, en l’aspecte jurídic, naturalment”. En definitiva, el propòsit de bastir estructures públiques marginant aquesta qüestió i descuidant la consegüent preocupació per la formació dels