JAUME BLANCH LO XATO La dolçaina d’Aldover M. Carme Queralt Tomàs A Aldover Joan Amades i Joan To- más van entrevistar i escoltar Jau- 20 me Blanch, tocador de gaita o de dolçaina, perquè de les dos ma- neres el descriuen, a casa seua, i el van retratar. Era un home humil, analfabet, pagès d’ofici, que havia Caramella nascut a Tortosa cap al 1853 (no 71 sabia la seua data de naixement); era veí d’Aldover i havia viscut també a Alfara i Xerta, anava vestit OBRA DEL CANÇONER POPULAR DE CATALUNYA a la manera tradicional i tenia un gran coneixement de la música tra- CPCPTC/ dicional, que havia aprés escoltant dolçainers. A la seua memòria Amades i Tomás refereixen més de deu hores de sentir-lo parlar i d’escoltar-lo tocar, i de transcriure la seua música. I TOCADORS SONADORS Als setze anys, cap al 1869, Jaume Joan Amades va ser un dels molts missions de recerca . També la que Blanch va aprendre a tocar la dol- investigadors que la institució ano- inclou la visita de Joan Amades i el çaina, aprenent-ne d’un gaiter de menada Obra del Cançoner Po- mestre Joan Tomás van fer a Al- Benicarló (Baix Maestrat), i promp- pular de Catalunya, creada per la dover per tal d’entrevistar-se amb el te va començar a anar pels pobles a Fundació Patxot a Barcelona el dolçainer Jaume Blanch Gelabert, tocar per festes, tocant la dolçaina 1922, va enviar per tota Catalunya de malnom lo Xato , però conegut que va comprar a Amposta, amb amb l’objectiu de recopilar de arreu del Baix Ebre i el Montsià,on èxit notable, perquè cobrava menys manera sistemàtica i exhaustiva les era un personatge molt popular,per que altres músics i tocava tantes cançons i la música instrumental la dolçaina d’Aldover. 1 peces com la gent li demanava. populars, a través del que llavors Gaita i dolçaina són termes que anomenaven «missions»: sortides Jaume Blanch Gelabert és avui un corresponen al mateix instrument, etnogràfiques de recerca directa . personatge conegut a les Terres de com Blanc ja els va assegurar el La primera d’estes sortides el va l’Ebre, sobretot pel fet que el grup 1927; avui en alguns indrets al nord portar, en companyia del mestre Gaiters de l’Aguilot, de Tortosa, de Castelló i les Terres de l’Ebre Joan Tomás, entre altres indrets, a convoca, des del 2001, en el marc s’usa «gaita» per a la dolçaina llarga, Tortosa i Aldover (Baix Ebre), el del festival musical Ebre Terra de en Fa, i «dolçaina» per a la dolçaina dia 1 de maig de 1927. Vent, el «Concurs de composició en Sol, que és la més utilitzada. per a dolçaina i percussió Jaume Amades i Tomás la van descriure En esta enorme i complicada tasca Blanch» que porta el seu nom. S’ha com una gralla seca. hi van participar nombrosos inves- perdut, però, la memòria de l’enor- tigadors, i els documents que ela- me reconeixement popular que este Blanch va enraonar amb els fol- boraven sobre les circumstàncies dolçainer va tenir en el seu mo- kloristes de temes musicals molt di- viscudes i els resultats assolits en ment. En bona part s’ha perdut fins versos, entre d’altres, la denomi- cada missió, han estat publicats a la i tot a Aldover, on actualment con- nació, composició i característiques col·lecció Obra del Cançoner Popular tinua la tradició musical local el del seu instrument; les diferències de Catalunya. Materials. Memòries de grup de grallers Aldowayra. que existien entre la dolçaina i la gralla, la seua participació a les fes- folklorista per vocació, que va ser cions més propis del territori ja en tes majors i el preu que cobrava, la col·laborador de diverses revistes aquell temps anaven desapareixent seva popularitat, el tamborer de culturals tortosines i de diversos (empesos per noves modes musi- Tortosa que l’acompanyava com a diaris, i en l’àmbit del folklore ca- cals arribades al territori): entre subordinat, i també els va interpre- talà col·laborador de l’ Arxiu de ells, la jota ballada i la jota cantada tar amb precisió trenta-sis tonades Tradicions Populars i també de l’Ar- pels cantadors eren millors, perquè del total de les que coneixia,perquè xiu d’Etnografia i Folklore de Catalu- salvaguardaven antiquíssims valors no va tenir ni més aire ni més nya , dirigit per Valeri Serra i Bol- populars. D’aquí la seua coinci- temps per tocar-les totes; són un dú, on es van publicar algunes dència amb Valeri Serra i Boldú, bon nombre si tenim en compte aportacions seues sobre les Terres per exemple. que tenia uns setanta-quatre anys. de l’Ebre i el nord del País Valen- El mestre Tomás va transcriure, cià, per exemple dins la «Geografia Entre les moltes poesies que va entre d’altres peces, tocs de diana, folklòrica». 2 escriure, cap als anys vint, la que 20 d’acompanyament d’autoritats, d’a- aquí ens interessa és la que va companyament de processó, de fer Joan Torné, conegut pel pseudò- dedicar a Jaume Blanc Gelabert, ballar els gegants, de repartiment nim de Lluís de Montsià, amb el que duu per títol «La dolçaina del panoli, d’enramada, de cridar a qual signava les seues obres lite- d’Aldover». És una poesia llarga i, les curses pedestres i de cridar a les ràries i escrits periodístics, va nài- sobretot, molt sentida. El conegut Caramella curses d’animals. xer a Sant Carles de la Ràpita el novel·lista rapitenc Sebastià Juan 72 1890 i va morir a Barcelona, als Arbó, autor, entre moltes altres, de A més a més de la important refe- vuitanta-nou anys, el 1979. Era es- la novel·la Terres de l’Ebre , i amic rència que ens han llegat Joan crivent d’ofici, però també poeta, personal de Torné, també ho creia Amades i el mestre Joan Tomás, historiador i periodista, i un gran així, per això al Pròleg del llibre podem saber més coses sobre la enamorat de les tradicions rapiten- Recull de poesia (II) ,3 que recopilava fama i l’enorme popularitat de la ques i, en general, de les Terres de part de l’obra inèdita de Torné, música que Jaume Blanch inter- l’Ebre. Les seues poesies s’hi re- que la inclou, va escriure que «La pretava amb la seua dolçaina a fereixen sovint, i també expressen dolçaina d’Aldover» és una poesia través d’un altre ebrenc, Joan la seua preocupació pel fet que admirable i que creia que era una Torné Balaguer, un home culte, molts dels costums i de les tradi- de les millors del poeta. SICA I CULTURA POPULAR SICA I CULTURA Ú M FONS RAMON BORRELL . EBRE ' DE L ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE LES TERRES 20 Repartiment del panoli a les festes de la Cinta de Tortosa, als anys 1920, el dolçainer de Caramella l’esquerra és Jaume 75 Blanch el Xato. Cal explicar també que Lluís de i duien neta la cara, que l’avior transmetia Montsià, de jove, volia ser dolçai- i eren, per això, més belles; a la posteritat. ner, un desig que mai va acon- en el que ball agafat Ai, quan veig ara les festes seguir realitzar; potser per això els el pagès no el practicava; de poble o bé de carrer, seus versos de «La dolçaina d’Al- era cosa que deixava penso en les coses aquestes dover», recordant les festes majors al menestral de ciutat; que deurien tornar a ser, rapitenques de la seua joventut, temps de costums patriarcals i trobo a mancar les gestes són tan sentits. No cal dir que l’a- en què la gent era honesta, de tant i tant dolçainer. OCADORS I SONADORS famada dolçaina d’Aldover hi tenia i els homes eren formals, T Trobo a mancar, com un dia un important paper, a les festes i un acte cívic la festa. rapitenques i també a les de moltes que es perd en la llunyania, La dolçaina d’Aldover altres poblacions. La poesia diu la dolçaina d’Aldover. la comarca recorria, així: festa major o de carrer volien sa melodia; Notes Quan festa major venia, i se la veia a Tortosa, 1. M ASSOT I MUNTANER , Josep (dir). i per festes de carrer al Perelló, i a Alcanar, «Missió de recerca de música instru- arribava, ja se sabia, fent-se sa nota melosa mental i cançons realitzades per Joam la dolçaina d’Aldover; Tomàs i Joan Amades a diversos per tot arreu escoltar; pel poble feia la volta indrets del 13 de febrer al 29 de maig i era en les corregudes un poc després d’arribar; de 1927».A: Obra del Cançoner Popular tant de bous com de cavalls, la canalla desimbolta, de Catalunya. Materials. Memòries de i eren ses notes agudes darrera hi solia anar. missions de recerca. (Obra del Cançoner les que el to daven als balls. Popular de Catalunya. Volum VIII) . Era el temps que les aubades Ara ja el bon gest amaina Barcelona: Publicacions de l’Abadia despertaven pels matins i es volen coses més fines; de Montserrat, 1998 (p. 112-119). amb les notes arrencades ja no agrada la dolçaina; 2. S ERRA I BOLDÚ , Valeri. Arxiu de als mateixos serafins; plauen més les orquestrines tradicions populars. Recollides a Catalu- que majestuosa tonada, de tonades forasteres ny a, València, Mallorca, Rosselló, Sarde- que t’omplia d’emoció nya, Andorra i terres aragoneses de parla sens ni gràcia ni sentiment, per lo greu i compassada, catalana.