Làmina 3 L’horta en zona urbana El Baix Llobregat 6. El port de Barcelona és un dels grans ports de la Mediterrània tant en mercaderies com en creuers turístics. Al 1. La Colònia Güell és una de les indústries 3. Un seguit de poblacions situades als marges del llit d’inundació del Llobregat converteixen la vall baixa seu voltant s’han creat àrees de transport de mercaderies ple- que a la segona meitat del segle XIX va apro- nes de contenidors, com la Zona Franca, i zones industrials. fitar la proximitat a Barcelona i a les aigües d’aquest riu en una zona intensament urbanitzada que forma part de l’àrea metropolitana de Barcelona. La seva ampliació ha obligat a desviar cap al sud la desembo- del Llobregat per instal·lar-se a la vall baixa 2. Els marges dret i esquerre del riu Llobregat i el cadura del riu Llobregat. del riu. seu delta encara mantenen zones agrícoles d’una elevada productivitat gràcies al regadiu, que es dediquen a la producció de fruita i hortalisses. La 4. El corredor que forma la vall baixa del Llobregat és ocupat 2 seva conservació està, però, amenaçada per l’am- per autovies, autopistes, carreteres, línies de ferrocarril que 5. El riu Llobregat forma un delta d’uns 100 km de pliació de les infraestructures i la urbanització. connecten Barcelona amb el centre i el sud del país i amb l’in- superfície, una part del qual està protegit. En aquest terior de la península Ibèrica i que suporten un gran tràfic de tram final del riu el 1819 es va construir el canal de la mercaderies generat per l’activitat del port i de l’aeroport de Infanta i, anys més tard, el canal de la Dreta, les aigües Barcelona. dels quals van servir per ampliar el regadiu i per donar energia a diverses indústries. 1 4 2 3 5 0 0,5 1km HORA 10:06:05 La comarca del Baix Llobregat s’estén per les dues bandes del curs baix del riu Llobregat, des de la Serralada Prelitoral Catalana fins al mar. La vall baixa Centre europeu Camps entre ciment Un delta en perill? del riu i el delta que forma a la seva desembocadura van ser durant molts anys La industrialització En quaranta anys s’ha per- l’horta de Barcelona, però la industrialització i la proximitat a la gran ciutat van al costat del riu de comunicacions La depuradora del Baix Llobregat fer que l’agricultura anés disminuint i que els antics camps i hortes fossin ocu- L’any 1890 l’industrial Eusebi Al delta del Llobregat con- dut el 85% de les terres de tracta les aigües residuals d’una pats per zones industrials, per vies de comunicació i pel creixement de les Güell va traslladar la fàbrica viuen activitats molt diverses conreu de la comarca. Per població de dos milions d’habi- zones urbanes, amb l’objectiu d’acollir el fort increment de la població immi- que tenia a Sants a Santa i de gran valor econòmic que mirar de conservar aquest tants. Bona part d’aquesta aigua grada registrat entre el 1960 i el 1980. Actualment la vall baixa del Llobregat Coloma de Cervelló per allu- formen un gran centre de patrimoni cultural, econò- s’utilitza per a reg agrícola i de ha esdevingut una zona àmpliament urbanitzada, amb una dotzena de ciutats nyar-se dels conflictes socials comunicacions que consoli- mic i ecològic, l’any 1998 parcs i jardins, ús industrial, recàr- de més de 20.000 habitants i una població total d’uns 650.000 habitants. de Barcelona. Va construir una da el paper de l’àrea metro- es va crear el Parc Agrari rec dels aqüífers per lluitar contra La situació del delta del Llobregat, al costat mateix de Barcelona, ha fet fàbrica i un nucli urbà format politana de Barcelona com del Baix Llobregat, de la salinització del delta i alimenta- que s’hi instal·lessin grans infraestructures, com l’aeroport, autopistes i línies per les cases dels obrers. La una gran zona de serveis, 2.700 ha d’extensió. En ció dels aiguamolls i del riu mateix. ferroviàries, i que actualment se’n construeixin de noves, com ara l’ampliació Colònia Güell ha estat decla- comunicacions i noves tec- aquest parc es fan acti- del port i de l’aeroport de Barcelona. L’objectiu és convertir aquesta zona en rada bé cutural d'interès nacio- nologies del sud d’Europa. vitats d’experimentació www.catpaisatge.net un gran centre de comunicacions integrat a l’àrea metropolitana de Barcelona nal (1991) i la cripta construïda agrícola, pràctiques d’agri- www.gencat.cat/fitxespaisatge i connectat amb tot el món. per Gaudí s’ha inscrit a la Llista cultura i activitats de co- www.xtec.cat/paisatge del patrimoni mundial (2005). neixement del medi. Làmina 3 Làmines didàctiques de paisatge El Baix Llobregat 1 Barcelona, 22@ La renovació del paisatge urbà 2 El Pla de Bages La proximitat de la metròpoli 3 El Baix Llobregat L’horta en zona urbana Ciutat, territori, paisatge Làmina 3 4 La Costa Brava El paisatge com a recurs turístic 5 La Garrotxa Una ciutat dins un parc natural 6 El Priorat La renovació d’un antic paisatge agrari El Baix 7 El Tarragonès Un paisatge industrial Llobregat 8 El Vallès Ciutat compacta, ciutat difusa L’horta en 9 La Ribera d’Ebre zona urbana El paisatge fluvial i la producció d’energia 10 El Segrià Paisatge de regadiu en planes de secà 11 La Cerdanya El paisatge de la frontera La Vall d’Aran / Era Val d’Aran 0 0,5 1km 12 0 0,5 1km El paisatge com a escenari turístic www.catpaisatge.net www.gencat.cat/fitxespaisatge www.xtec.cat/paisatge.