EL PATRIMONI BARROC A LA COMARCA DE LES

Blanca Seró Guixà EL PATRIMONI BARROC A LA COMARCA DE LES GARRIGUES

INTRODUCCIÓ

Sempre m'ha sobtat la poca informació sobre el patrimoni que no va començar amb gaire bones perspectives per artístic de les Garrigues i l'escassa bibliografia que fa a Catalunya, aconseguirà que els beneficis econòmics referència a les nostres petites joies arquitectòniques. Sóc augmentin l'activitat constructiva; a més l'arquitectura prou conscient que no comptem amb espectaculars es manté dins d'una estètica sòbria i ordenada, en la monuments com tenen a la Vall de Boi, o amb altres qual no hi ha excés de moviment, de plantes ni algats, edificis carismàtics com la Seu de , al Segrià, o bé sinó que presenta una major profusió d'elements amb claustres i monestirs d'altres contrades. decoratius que el segle passat. No obstant, resulta gratificant verificar que a la nostra La major part de les esglésies de les Garrigues, tret de comarca també hi ha mostres de tots els estils. A les la d', que fou acabada el 1686, i la de Garrigues també tenim el nostre patrimoni artístic. , també del s. XVIII, foren construïdes a Amb aquest treball vull apropar-me justament a una època partir de la segona meitat del s.XVIII: bastant rica en tot el que es refereix a l'art. Durant les (1740), l'Albi (1751), l'Albagés (1793), etc. També successives guerres i reversos històrics s'han malmès moltes hem de mencionar la construcció d'alguns edificis civils, obres, però les pedres de moltes esglésies van mantenir- com el Palau del Marquès d'Olivart, a , se dempeus, i el llegat barroc del s.XVIII és prou que avui en dia, convenientment restaurat, és la seu de interessant com per estudiar-ne les manifestacions. l'ajuntament. I la reestructuració d'altres edificis, com la Històricament, des del 1714, Catalunya va deixar de capella del castell de l'Espluga Calba, que es dugué a terme tenir personalitat política amb la desfeta de 1' 11 de al S.XVIII dins el gust barroc.1 setembre. Les nostres institucions van desaparèixer, i De i cal mencionar dues obres els catalans...(com diuToni Soler en la seva particular d'aquesta època: la Font Vella, a la primera població, i el Història de Catalunya: ) «van canviar el rotllo i es van Pou de la Cometa, a la segona. Ambdues poden ser petits dedicar amb cos i ànima al treball; un àmbit en el qual exemples de l'interès urbanístic que caracteritza el segle. van tenir força més sort. El nostre s.XVIII no té noms Per finalitzar la introducció, és interessant destacar la propis, ni dates significatives, ni fets d'armes glorio- gran importància retaulística d'aquests anys. Els pobles sos; és un segle de formiguetes anònimes...i amb gran gaudien de suficients recursos per poder adornar els pujança econòmica! seus altars amb retaules molt valuosos, alguns d'ells El segle XVIII és bàsicament pacífic, amb un augment atribuïts a famosos escultors, com Lluís Bonifàs i de població i d'estabilitat social. L'agricultura va tenir Massó; així tenim el de les Borges Blanques2 el de Sant un bon desenvolupament, ja que els pagesos mantenien Cristòfol de l'Espluga Calba3, i el de Sant Ignasi de la la figura de l'hereu, i això va impedir el minifundisme. Granadella4. També cal destacar els sis retaules de En conseqüència, hi ha més àrees cultivables, es po- Juneda, obra d'Antoni Ochando.5 tencia el regadiu i l'especialització dels conreus i hi ha He d'afegir que malauradament cap d'aquests retaules un boom de l'olivera i la vinya». es conserva avui dia, ja que van ser destruïts arran de Tot això es reflecteix en la nostra comarca: en les façanes la Guerra del 36. tan treballades i en els rics retaules amb què les famílies Passem ara a presentar l'anàlisi i la descripció de totes doten les seves esglésies. Així, doncs, aquest segle XVIII, les obres que s'han pogut recopilar:

1 Castells Catalans, 1979, pàg.171. 2 Diccionari Ràfols, pàg. 141. 3 Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 1983. 1 Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 1983. 5 Diccionari Ràfols, pàg.255. L'Albagés La nau central es cobreix amb volta cilíndrica i arcs torals que sobresurten de les corresponents pilastres i llunetes,

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JOAN BAPTISTA amb finestrals ornats amb motllures barroques.

L'església de l'Albagés, situada al carrer Major i dedi- cada a Sant Joan Baptista, es va acabar de construir el RETAULE DE SANT JOAN BAPTISTA 1793, possiblement damunt d'una d'anterior. S'aixeca mostrant una magnífica façana barroca feta amb El retaule, tot de fusta treballada, va ser elaborat per pedra picada de gran qualitat, i distribuïda en tres cossos Manuel Coscelles Sauri, mestre fuster, escultor 6 que marquen les tres naus interiors. A la nau central, on d'imatges de Lleida. hi ha el portal, trobem una gran profusió ornamental Encara que no estava datat, se suposa que és de amb pilastres adossades, capitells corintis, elements principis del 1800. vegetals i rocalla; una petita fornícula conté la imatge del Al mig hi havia Sant Joan Baptista, patró de la localitat, sant titular que el veí de la localitat Miquel Tarragó, amb i als costats, Sant Zacaries i Santa Isabel, pares de Sant la col·laboració d'Abelard Seró i de Marc Iglésies, Joan. Una mica més avall, al costat esquerre, hi havia escolpiren en les seves estones de lleure per tal de Sant Sebastià, un altre dels sants votius del poble, i a la reemplaçar l'original, que fou destruïda el 1936. dreta, el Cor de Maria. A dalt de tot, un altre Sant El campanar és de dos cossos, vuitavat a la part superior. Sebastià, amb dos àngels als costats. A principi de segle va ser esquerdat per un llamp i en la Mossèn Casimiro Seró apunta a la seva Història de seva reconstrucció es va fer servir teula i ceràmica verda. l'Albagés que daurar aquest altar va costar 3.000 ptes. L'interior consta de tres naus separades per pilastres quadrades amb basament de pedra i capelles composades i adossades a la nau central. Cap als anys 70 van ser descobertes de guix i ressalta la pedra, que contrasta amb les parets pintades de blanc.

6 RÀFOLS, J.F.: Diccionario biográfico de artistas de Catalunya, vol. I, pàg. 285. L'Albi RETAULE MAJOR DE L'ASSUMPCIÓ L'Altar Major de l'Albi era un dels més sumptuosos ESGLÉSIA DE SANTA MARIA de les Garrigues i estava dedicat a l'Assumpció de la L'onze de juny del 1744 fou col·locada la primera pedra Mare de Déu. per part del baró de l'Albi, Francisco Galceran, i el És una obra de finals del segle XVIII, però és encara rector, Isidre Conillera. La consagració del temple es un clar exemplar barroc, tal com es mostrava en la féu el dia 1 de setembre del 1751 - Aquest s'havia aixecat imatge policromada de la Verge de grans dimensions, en substitució d'una antiga mesquita. vestimenta vaporosa i en actitud de pujar al cel La façana és barroca, amb alguns elements neoclàssics, i envoltada pels àngels. A sota, s'hi podia apreciar el mostra el portal flanquejat per columnes jòniques que sepulcre buit i els apòstols al voltant, admirant el sostenen un entaulament amb fornícula central envoltada prodigi entre raigs de glòria. d'elements decoratius propis de l'època. Recentment, s'hi A la mateixa alçada i entre sis columnes daurades amb ha incorporat una imatge feta pel P. Casanoves, que capitells d'ordre compost s'hi trobaven quatre imatges recorda l'original, destruïda durant la Guerra Civil (1936- de la mateixa mida, que d'esquerra a dreta 1939). Un frontó triangular remata la façana. Al costat, representaven: Sant Francesc Xavier, Sant Josep, Sant es veu el campanar de base quadrada amb els dos pisos Francesc d'Assís i Sant Isidre Llaurador. Les columnes superiors octogonals. emmarcaven dos quadres en relleu (un a cada costat L'interior és de tres naus i molt modificat. La nau cen- del nínxol central) i que representaven escenes del tral es cobreix amb volta cilíndrica i arcs torals, llunetes Naixement de la Verge, emmarcant un preciós relleu amb finestrals finament motllurats. de la Sagrada Família, i de la Presentació de l'Infant Les naus estan separades per grans pilastres, amb Jesús al Temple. Seguia a tot aquest conjunt una gran capitells d'ordre compost i una gran cornisa decorati- cornisa, i completaven l'altar les imatges de Sant Jaume va. Als peus de l'església hi ha el cor elevat, on es troba muntant a cavall, Sant Roc i Sant Esteve. un magnífic orgue barroc, del qual tan sols resten la La part inferior del retaule estava sostinguda per quatre caixa de fusta i algunes manxes. atlants i a l'altura del Sagrari hi havia també uns baixos relleus que representaven el Naixement de Jesús i l'Adoració dels Reis Mags. Tot l'altar estava profusament decorat amb volutes, angelets, ornamentació vegetal i arquitectònica, típics elements barrocs. L'altar fou construït l'any 1788 i, segons l'arquitecte i historiador de l'art César Martinell7, fou obra de l'escultor navarrès Felipe de Sayas, que havia treballat a Saragossa, Barbastre i Lleida juntament amb Adam retaulista, autor dels retaules de la Catedral Nova de Lleida entre el 1776 i ell783, i el qual durant la seva estança a Roma rebé la influència de Bernini. Sayas imità l'estil del seu mestre, fet que quedà palès en el retaule de l'Albi. "L'any 1792 va ser daurat per a Francesc Vidiella de Girona, i pel seu treball cobrà 2.800 lliures. El 7 de juliol de 1826, el Papa Lleó XII declarà l'altar de l'Assumpta de l'Albi Altar privilegiatum, amb les indulgències i privilegis que per tal categoria li corresponien".

7 LLADONOSA, Josep: Història de la Baronia de L'Albi. 1986, pàg. 206. Arbeca

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JAUME drica, arcs torals i llunetes. També disposa de capelles laterals corregudes que s'acaben a l'alçada del L'església de Sant Jaume es creu ubicada damunt d'una transsepte. Al centre, trobem un cimbori amb finestrals. d'antiga d'estil gòtic, ja que al 1606 la duquesa de Car- L'altar Major està decorat amb tres grans plafons dona concedeix la llicència per construir una església dedicats al Naixement, a la Immaculada i a la Crucifixió nova, i el 14 de març del 1612 es posa la primera pedra, de l'any 1955. Actualment està essent decorada per la utilitzant per a la seva construcció pedres de l'església pintora Carme Benet, de la mateixa localitat. anterior. Fou acabada aproximadament cap al 1686, tal com consta en el portal. A finals del segle XVII i inicis del XVIII, es construeixen les capelles del Santíssim Sagrament i de la Immaculada. El 1729 s'hi instal·la un magnífic orgue, que fou restaurat el 1867 per Giovanni Florenzano i que desaparegué durant la guerra. El 1778 es fa l'actual campanar i la sagristia, obra de Magí Salat (fill de Ramon Salat), mestre d'obres de l'església de l'Albi. La façana, a la qual s'accedeix mitjançant unes esca- les, acaba en un triple frontó triangular. El portal és d'estructura barroca, però amb pocs ornaments, i està flanquejat per pilastres adossades que sostenen un fals entaulament amb fornícula apetxinada per fornícules i un petit frontó corbat. L'interior és de grans dimensions, sembla més ample i consta d'una sola nau amb capelles laterals corregudes. Està coberta amb volta cilíndrica d'arcs torals i llunetes. El paviment està fet amb grans lloses de pedra, algunes de les quals són sepultures del s.VIII.

Les Borges Blanques

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE L'ASSUMPTA

La nova església del s. XVIII va ser construïda damunt d'una església gòtica (de Sant Joan) encarada al carrer de l'Abadia, és a dir, al recinte emmurallat del casc antic. La va reconstruir després de la guerra l'enginyer Escartín Bescós i es va obrir al públic el 1946. La seva façana acaba en un frontó decorat amb àngels barrocs. Pertany a un barroc sever, de grans dimensions i datat el 1727. El portal destaca per la seva magnitud: és semicircular, flanquejat per dues parelles de pilastres que allotjen a l'interior dues fornícules apetxinades, en les quals hi manquen les imatges. Tot això sosté un fals entaulament, damunt del qual es reprodueix en dimensions reduïdes el portal principal. Damunt de la portada s'hi troba l'escut de la població. El campanar és de base quadrada, amb tres pisos superiors. A l'interior té una àmplia nau central amb volta cilín- La Granadella

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL SANT CRIST DE GRÀCIA

La façana de l'església del Cogul, dedicada a Santa L'església de la Granadella (1774), anomenada també Maria, és d'estil barroc. Té una estructura simètrica i Catedral de les Garrigues, es troba situada davant d'una està acabada amb un frontó semicircular al centre, i plaça que substitueix la ubicació de l'antiga bassa. dos de petits a cada banda de forma triangular. El por- La façana té un portal barroc molt ornamentat, al qual tal és similar al dels altres pobles de la comarca: porta s'accedeix per una àmplia escalinata. A cada banda hi semicircular, amb pilastres als costats que sostenen un ha dos pedestals, decorats amb motllures i elements entaulament amb fris decorat, i una fornícula envoltada vegetals, damunt dels quals hi veiem dos parells de per una garlanda vegetal. columnes estriades i rematades amb capitells d'ordre El campanar, a la part dreta, és de base quadrada, compost. La part posterior de les columnes està deco- octogonal en el tram superior, i acabat amb cupuleta rada d'igual manera. L'entaulament, molt treballat amb rematada per un punxó amb bola. mètopes, dóna pas a una fornícula central que conté L'interior consta de tres naus: la central és de volta la imatge d'un Crist ara decapitat, i envoltada amb cilíndrica, amb llunetes i arcs torals, i les laterals de gran profusió d'elements decoratius: volutes, elements volta d'aresta. Grans pilastres amb arcs i capitells vegetals, petxines, etc. d'ordre compost separen les naus. Existeix un transsepte El campanar és de base quadrada, i dos cossos vuitavats amb cimbori central, i als extrems hi ha una absidiola superposats; és ple d'obertures com les del cimbori. poligonal. L'absis també és poligonal i està cobert per L'interior consta de tres naus i està cobert amb volta una volta de quart d'esfera. cilíndrica, arcs torals i llunetes a la nau central, i amb volta d'aresta a les laterals. Té transsepte i cimbori. L'altar major és un frontó partit que cobreix una ober- L'Espluga Calba tura en arc flanquejat per dues imatges. Dins de l'arc hi ha un Crist negre. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA

L'església de Sta. Maria de l'Espluga Calba fou construïda per Francesc Rovira, mestre d'obres d'Arbeca, i acabada l'any 1784. El seu preu s'elevà a 140.000 lliures catalanes. La façana és un gran portal barroc amb ornamentacions florals i figures, com el sol i la lluna. Dues columnes amb capitell corinti sostenen sobre un alt basament l'entaulament on s'emmarca una petita fornícula envoltada per volutes de diferents mides, formant una decoració que recorda un cortinatge, i a damunt de les quals hi trobem una rosassa, envoltada únicament per unes motllures i que conté la imatge de la Immaculada. El campanar de base quadrada es fa vuitavat i està compost de quatre cossos d'alçada. L'interior consta de tres naus: la central, coberta amb volta cilíndrica d'arcs torals i llunetes. El paviment és encara de lloses de pedra. Hi ha capelles laterals, un cor aixecat als peus de l'església, i sanefes decoratives a les pilastres, intradós, voltes i als absis. Fins a la guerra del 1936 hi havia un retaule dedicat a Sant Cristòfol, tallat i pintat per Lluís Bonifàs l'any 1761. També hi podem trobar la carcassa de fusta d'un gran orgue. ALTAR DE SANT IGNASI POU DE LA COMETA

L'altar de Sant Ignasi de la Granadella fou construït Magnífic pou de pedra, construït amb motius per Lluís Bonifàs i Massó, que era mestre tallista, ornamentals propis de l'època, com són les grans boles imatger i pintor, i que havia nascut a Valls en el si rodones. d'una família amb llarga tradició artística. Tot i la importància que possiblement tingué en El retaule mostrava, en el centre, una gran imatge de èpoques passades, actualment està tapat i tan sols Sant Ignasi de Loiola sostenint un llibre amb la s'aprecia la construcció superior feta amb grans blocs inscripció: "Ad Majorem Dei Gloriam". La talla del de pedra repicats, que donen forma a un arc de mig sant ressalta pel seu realisme i el seu moviment, sobretot punt, de gruixuts contraforts laterals i rematats amb en els vestits amb efecte vendaval, característic en unes boles com a motiu decoratiu. diferents obres de l'autor. Als dos costats de Sant Ignasi És un conjunt de sòlida construcció i d'aspecte pesant. i entre dues columnes amb capitell d'ordre compost, hi havia dues talles de dimensions més petites que corresponien a Sant Francesc Xavier i a Sant Francesc de Borja; ambdós, amics i companys del cavaller basc. Les columnes sostenen dos petits arquitraus que serveixen de suport a les peanyes superiors, on es trobaven les imatges de Sant Joan Baptista i Santiago. Entremig i a sobre mateix de la imatge del sant titu- lar, Sant Josep, acompanyat de dos àngels als seus peus. Rematava l'altar el símbol IHS, envoltat d'un núvol i de raigs de llum i tres capes d'àngels. Ornamentaven el retaule motius vegetals i arquitectònics, motllures i volutes, i pintures imitant el marbre que ressaltaven damunt del daurat.

Detalls de la façana de l'església de la Granadella. Granyena de les Garrigues Juneda

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SALVADOR

La façana de l'església de Sant Miquel és un magnífic L'església de Sant Salvador és un prototipus del segle exemplar barroc de pedra picada i decorada amb XVIII: de façana neoclàssica amb elements barrocs, murs motlluracions. La portalada que imita una petxina està sense obertures, i campanar de base quadrada que passa flanquejada per dues columnes que tenen la base ador- a octogonal per damunt de la teulada. Va ser construïda nada amb motius vegetals i capitells corintis, els quals el 1740 i reconstruïda després de la guerra civil. sostenen un entaulament irregular. Damunt d'aquest La façana de pedra mostra un portal central consistent s'hi pot apreciar un nínxol flanquejat per dues pilastres en una portada d'arc de mig punt. Està coronada per sostingudes per unes petxines i decorades per dues una fornícula apetxinada, i resguardada per un volutes treballades, la cara d'un angelot (pensem que guardapols, on podem veure una moderna escultura en referència a Sant Miquel), i una creu de set braços. de Sant Salvador, sota la qual hi ha la data de 1740. La Rematant tot el conjunt hi ha una rosassa gallonada. porta està flanquejada per unes columnes estriades i El campanar és de base quadrada, amb el cos superior helicoïdals col·locades damunt d'unes bases octogonal, i les cares estan separades per columnes i motllurades i d'uns capitells rematats per unes boles. capitells. Tota la porta està protegida per un guardapols, damunt L'interior és de tres naus: la central, més alta amb volta del qual hi ha un finestral rodó. cilíndrica de llunetes i finestrals, i les laterals, cobertes L'interior té tres naus; la central és més elevada i coberta amb volta d'aresta. Estan separades per pilastres amb amb volta cilíndrica, amb arcs torals i llunetes amb capitells molt guarnits i plens de volutes, fulles d'acant finestrals. Les naus laterals són de volta d'aresta i estan i raïms de vegetació. La cornisa està molt motllurada. separades per gruixudes pilastres de grans capitells i En els murs i finestrals abunden motius decoratius una cornisa. Té un fals transsepte, amb cimbori cen- barrocs, com les rocalles i els angelots. tral amb finestrals. L'església fou restaurada i pintada fa set o vuit anys. L'altar major presentava un retaule fet per Antoni Ochando el 1763 al preu de 800 lliures. A les capelles laterals hi havia altres altars dedicats a Sant Joan, a Santa Antònia, a la Santa Soledat i a Sant Esteve, fets pel mateix autor entre el 1760 i el 1800.

RETAULE DE SANT SALVADOR

El 31 d'agost del 1763, l'ajuntament va contractar l'escultor Antoni Ochando, que residia a Constantí, i va treballar d'acord amb el traçat prèviament presentat i signat per les dues parts. Aquest retaule havia d'ocupar l'absis de l'església, i en el contracte s'establia que la semicúpula havia de quedar totalment recoberta: el retaule excedia de l'absis i assolia tota l'amplada i alçada del tem- ple. El preu va estipular-se en 1.800 lliures, que havien de pagar-se en diversos terminis a mesura que s'anés col·locant, i fins al dia de la Degollado de Sant Joan del 1766, en què havia de ser acabat, i van quedar llavors 800 lliures que es pagarien en quatre terminis de 200 lliures anuals. Aquesta obra va ser executada a Constantí, i els regidors tingueren cura del seu trasllat a Juneda. El daurat el va fer Miquel Fernández des del 1792 al 1797, i va costar 3.350 lliures. El cos principal el formava una columnata de planta corbada, que donava lloc a una gran fornícula per fora, ha una peanya amb capets d'àngels alats que devia lm sostenir la imatge del sant titular. Tot seguit hi ha un rosetó amb vidrieres modernes. SECCIÓ D'UNA PILASTRA L'interior és d'una sola nau, amb capelles laterals, i entre capella i capella hi ha pilastres adossades al mur amb capitells decoratius. També hi veiem una àmplia cornisa de fris corregut amb tríglifs i mètopes. Hi ha un cor su- perior als peus de l'església, i també se sap que hi havia, a l'altar major, un retaule barroc atribuït a Lluís Bonifàs i Massó, que fins ara no hem pogut documentar.

Els Torms

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JOAN BAPTISTA

Aquesta façana d'estil barroc manté la seva divisió en tres parts, i la mateixa divisió en la distribució ante- rior. La part central està coronada per un frontó corbat amb un element decoratiu al final. Al centre de la façana, i a sobre d'una escalinata, hi trobem el portal decorat amb volutes, medallons, copes amb fruits, petxines, i flanquejat per pilastres decoratives sobre un • basament, i acabades per un capitell compost. Cal des- tacar el majestuós medalló central amb peanya i que sostenia Sant Joan (figura avui desapareguda). El medalló està envoltat per rocalles, fullam estilitzat, flors i motllures. Planta de l'església de Juneda i una galeria o espai lliure al fons, d'excel·lent efecte acústic. La columnata s'estenia fins a enllaçar amb les parts laterals, i la decoració de l'entaulament i l'àtic es desenrotllava amb diverses imatges. En els elements arquitectònics es veia la intenció de simplicitat, malgrat que el conjunt era d'una gran riquesa. Era un exemplar interessantíssim, malauradament desaparegut durant la guerra i del qual en resten escassos gràfics.

Tarrés

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE L'ASSUMPTA

L'església parroquial de l'Assumpta es creu construïda amb pedres d'una antiga església gòtica més petita. Datada l'any 1799, els elements barrocs són gairebé inexistents. La façana està acabada amb un frontó trian- gular. El portal és força senzill i mostra una porta rec- tangular perfilada per motllures i flanquejada per pilastres decoratives de capitells amb volutes que sostenen un entaulament que té al damunt una fornícula envoltada d'elements florals, i en la qual hi El campanar és de base quadrada, amb dos trams BIBLIOGRAFIA superiors octogonals i acabats en cupuleta. L'interior té tres naus separades per gruixudes pilastres, AMAT I FLOTATS, Salvador: L'Espluga Calba: un sostingudes per un basament de pedra i acabades en poble amb passat, que viu el present, obert al futur. Pagès capitells decorats amb volutes i vegetació estilitzada. ed„ Lleida, 1990. Les naus laterals presenten volta d'aresta, i la central, volta cilíndrica reforçada per arcs torals amb llunetes, ARQUES GORGUES, R: La vila de Juneda (Breu que contenen petites finestres emmarcades amb resum històric). Impremta: Joan Gibal, les Borges motllures arquitectòniques i elements vegetals. Els Blanques, 1925. murs presenten una decoració que recorda els carreus i el marbre en les pilastres. FARRÉ I LLORETA, Benet: , un poble a l'ombra de Poblet. Edició de l'autor, 1984.

CONCLUSIONS GAVÍN I BARCELÓ, Josep M.: Lnventari d'esglésies. Vol. VII, Artestudi, Barcelona, 1980. El recorregut d'aquest treball abraça des de finals del segle XVII, amb l'església de Sant Jaume d'Arbeca LLADONOSA I PUJOL, Josep: Gran Geografia Co- (1680), fins al darrer any del segle XVIII, amb l'església marcal de Catalunya, vol. VIII, ed. Enciclopèdia Cata- de Tarrés (1799). lana SA, Barcelona, 1983. En els diferents exemples d'esglésies barroques que proposem es veu evolucionar l'estil, des d'una estètica LLADONOSA I PUJOL, Josep: Història de l'Albi i de austera, sòbria i ordenada a una major riquesa decora- la seva antiga baronia, Ed. Diputació de Lleida i tiva, que suposa una major quantitat d'elements Ajuntament de l'Albi, Lleida, 1986. vegetals i de revestiments. S'inicia el segle amb les esglésies de caràcter més MARTINELL, César et al.\ Art Renaixentista i Barroc, classicista, com les de les Borges, l'Espluga Calba, l'Albi vol. II, L'art Català, Ayma SA Editora, Barcelona, 1958. o la d'Arbeca mateix, amb austeres façanes, emmarcades per sobris frontons triangulars per passar NOGUEIRA, G; TORT, J„ i FONT, J.: Les Garrigues. a altres de frontons arrodonits i amb més ornaments, Estructura territorial, demogràfica i econòmica. Ed. Caixa de les quals són exemples clars: l'Albagés, Granyena, de Catalunya, Barcelona, 1991. i la Granadella, on tots els revestiments decoratius arriben a la màxima profusió tant a l'exterior ROCAFORT, Ceferí: Excursions pel Pirineu i Pla de com a l'interior; els motius vegetals, la rocalla, les Lleida, Pagès ed., Lleida, 1991. columnes estriades, els capitells corintis i les fornícules àmpliament decorades es fan presents en aquestes SANS I GENÉ, Josep M. & PAU I SANS, Antoni: façanes que, si ens permetem aventurar-nos dins del Arbeca: Història i record. Gráficas Molino, 1983, terreny de les hipòtesis, podríem atribuir-les totes a . un mateix mestre d'obres. El que sí que podem asssegurar és l'herència de Fra SERÓI SERRA, Casimiro: Història de l'Albagés, Artis, Josep de la Concepció(tl689) en els models de Lleida, 1980. campanars que trobem en gairebé totes les esglésies de les Garrigues: cos de planta quadrada i octogonal decreixent, com el que va idear per a Tàrrega el 1672. L'interior de les esglésies sol ser de tres naus separades per pilastres amb el basament quadrat. Tenen capelles laterals i la bóveda de canó té llunetes a les finestres. De totes elles potser cal assenyalar com la més arcaïtzant la de les Borges, ja que és d'una sola nau, amb les capelles entre els contraforts, com les de la Selva del Camp i d'Ulldemolins del segle XVII.