LA REVISTA D’ESPARREGUERA NÚMERO 126

OCTUBRE-NOVEMBRE 2012 3€ SUMARI

5 EDITORIAL Consell de Redacció 6 AMB EL 777

SETSETSET.CAT PEL MÓN i NÚMERO 126 OCTUBRE -NOVEMBRE 2012 I SI DEMÀ FOS 600 EXEMPLARS COL·LABORACIÓ: 3 € NOTÍCIA…?

Edita: Setsetset AC 7 TWITTS 777 Apartat 24 [email protected] EL TEMPS 08292 Esparreguera. 93 777 84 21 per Enric Gili Director: Joan Espinach Consell de redacció: Miquel Al- 8 RECULL DE PREMSA tadill, Carles Batlles, Gerard Bi- degain, Alex Casanovas, Oriol 12 ELECIONS 25N Esteve, Edmon Piqué, Ingrid Re- per Edmon Piqué galado, Pep Llopart, Eulàlia Santilari. Consell d’opinió: Josep 15 COLLBATÓ ES Maria Brunet, Enric Gili, Eloi Mestre, Carme Paltor, Ramon Pa- DECLARA TERRITORI rís, Josep Paulo, Antoni Puig, Jo- LLIURE sep Ràfols, Carles Reynés. Opinió: Gerard Bidegain, Edmon Piqué, per Edmon Piqué Josep Maria Brunet, Josep Paulo, Teresa Prats, Carles Reynés, Edu- 16 RACÓ D’HISTÒRIA ard Rivas, Ramon Alemnay, ICV, JOAN BELLÉS ESTRUCH Anna Valldeperas, Ade Palomar, per Josep Ràfols Paquita Vives. Col·laboració: Zo- na Bici. Còmic: Pep Llopart. Foto- grafi a: Joan Vera, QSitjà. Correc- 18 ENTITATS ció: Rita Maria Vila Publicitat: 620 “BATUCO PERCUSSIÓ” 810 890 Disseny i distribució: per Oriol Esteve TD’G Impressió: Gilaver 19 ÉS MOLT BELLA La revista 777 Comunica és mem- bre de l’Associació Catalana de LA COMARCA… Premsa Comarcal per La Sarganta

La revista 777 Comunica no fa 21 PARADA CULTURAL seves les opinions ni els criteris exposats pels seus 29 VERSIÓ 2012 col·laboradors. La revista 777 Comunica no es per Gerard Bidegain fa responsable de les opinions exposades pels seus 31 L’ENTREVISTA col·laboradors. JOSEP BORRÀS El lector pot enviar cartes, fotos o alguna col·laboració a per Carles Reynés [email protected] o a l’apartat 24 de correus. ANUNCIAR-SE ÉS COL·LABORAR

3

El proper dia 25 se celebren a Catalunya les eleccions al Parlament. D’aquí en sortirà el nou president i la confi guració de la cambra durant la propera legislatura. Una legislatura que es preveu històrica, amb el futur del nostre país en joc. Per primera vegada des del restabliment de la Generalitat, el dret a decidir i la possible independència de Catalunya han centrat els programes de tots els partits polítics, fi ns al punt d’arriscar-nos a deixar en un segon pla el delicat context so- cial i econòmic en què vivim. Els partits polítics i els ciutadans s’han anat posicionant, tant pel que fa a la relació entre Catalunya i Espanya, com per la seva situació davant les retallades. D’aquests dos eixos, tanmateix, és el primer el que ha centrat totes les mirades durant les jornades prèvies a les eleccions, gràcies, sobretot, a la intel·ligència del partit del Govern; sense oblidar les mas- sives mostres de suport ciutadanes. No descobrim res si diem que l’encaix actual de Catalunya a Espanya és una via morta. Una enorme majoria de la societat catalana demana un canvi que permeti una major autonomia de les institucions catalanes. En aquestes eleccions decidim quin ha de ser el futur del nostre país i demanem que es deixi triar als catalans, d’una vegada per totes, com ha de ser el país on volen viure. Per tal d’analitzar la situació a Esparreguera i de donar al món local la importància que es mereix, ens proposem estu- diar la situació al nostre poble, el posicionament de tots els partits davant els interrogants clau d’aquestes eleccions i què és allò que els preocupa. A partir d’aquí, intentarem fer un exercici de política-fi cció i endevinar què pot passar durant la següent legislatura a Catalunya segons la composició del Par- lament que surti el dia 25 de novembre de les urnes. Ara bé, sigui quin sigui el camí que decideixi la majoria dels ciutadans de Catalunya, ens ha de servir per viure en una societat més igualitària i més justa, on els drets socials no es vegin amenaçats dia a dia i l’estat del benestar, pel que tant s’ha lluitat, no corri perill.

5 AMB EL 777 PEL MÓN

L’alumnat del Cairat visita el Parlament Europeu a Brussel·les els dies 27 i 28 de setembre.

I SI DEMÀ FOS NOTÍCIA…? :)

Avions de combat sobrevolen Esparreguera El passat 11 d’octubre 5 caces i 2 bombarders van sobrevolar el cel d’Esparreguera entre les dotze i la una del migdia. Mul- titud de veïns van sortir al carrer de casa seva i de les feines per el so escandalós dels avions. A més, els avions caça van deixar un rastre de colors tot formant la bandera espanyola i el bombarder va llençar confeti groc i vermell. L’Ajuntament d’Esparreguera i d’altres poblacions afectades i la Generalitat van demanar explicacions al Ministeri de Defensa, que va al·legar que els avions portaven massa temps parats i s’havien de posar en funcionament perquè no es fessin malbé.

Jordi Pujol demana el vot per Gd’E El President Pujol va aprofi tar l’acte de campanya de CiU del passat diumenge 11 de novembre a l’Ateneu per donar el seu suport explícit a la candidatura municipal de Gent d’Esparreguera. Malgrat fer campanya per Artur Mas a les eleccions del Parlament de Catalu- nya, va advertir als esparreguerins que ningú com Gustau Pérez governaria l’Ajuntament del nostre poble. Davant d’aquestes parau- les, l’alcalde Udina, que acompanyava Jordi Pujol, va mostrar-se perplex. Més tard, en decla- racions a Rac1 va admetre estar molt decebut amb Pujol i va anunciar que votaria a les CUP el proper 25 de novembre.

Els autobusos Hispano Igualadina augmentaran la seva capacitat Davant la polèmica generada després que es descobrís que passat- gers de la línia d’autobusos viatjaven de peu, l’empresa de trans- ports ha decidit prendre mesures perquè no es torni a repetir. Per tal d’encabir més gent en els seus viatges, la companyia ha trobat un buit legal i ara els vehicles aniran equipats amb un remolc en que sí que està permès viatjar dret. El màxim responsable de l’empresa ha reconegut que és una bona gestió pels seus interessos, ja que compraran els remolcs de segona mà a la Coo- perativa de l’Àrea de Guissona, que tenia previst jubilar-los.

6 setsetset TWITTS777 EL TEMPS Enric Gili / Estació automàtica AEVSA

L’actualitat d’Esparreguera en 10 “piulades” El temps del mes de setembre a Esparreguera Aquest setembre s’ha de qualifi car de sec amb temperatures su- aus. Només en el tram fi nal s’han produït tres dies de pluges amb Ràdio Esparreguera @EsparregueraFM Santa Maria del Puig, sense llum. Uns lladres s’han endut 300 m de un total de 56,4 mm/m2, dels quals la quantitat màxima s’ha reco- cable, el comptador, una bomba d’aigua i un motor de nevera #Es- llit el dia 29 amb 48,7 litres. La temperatura mitjana ha estat de parreguera 22,4ºC, un 0,7ºC per sobre de l’habitual. Del dia 5 al 13 es varen donar temperatures màximes per sobre els 30ºC i la màxima es dona el dia13 amb 33,0ºC. Els dies esplèndids es mantenen fi ns el Gent d’Esparreguera @GentdEspa dia 16, i desprès comença un període que destaca per un augment @sindicdegreuges L’abandonament TOTAL de la piscina d’estiu de la nuvolositat de tipus baix amb molta humitat. Del 26 al 30 d’#Esparreguera. Un estat lamentable i vergonyós. baixen les temperatures coincidint amb els dies de pluja. La míni- ma del mes s’enregistra el dia 27 amb 10,0ºC. Joan Vendrell @Joan_Vendrell Dades a destacar del mes Bona presentació a Can Pascual #Esparreguera llibre “Lliures o Morts” Temperatura mitjana: 22,4ºC El Braveheart català del 1714, autors Jaume Clotet i David de Mont- (mitjana de setembre) 21,7ºC serrat Mitjana de les màximes: 28,0ºC Mitjana de les mínimes: 16,7ºC Guillem Arnal @guillemgarnal Temperatura màxima: 33,0ºC el dia 13 Sembla ser que la publicació al @777comunica sobre el sostre de la Temperatura mínima: 10,0ºC el dia 27 nova biblioteca d’#Esparreguera a funcionat! #VISCA Precipitació acumulada en el 2012: 357,7 mm/m2 Precipitació acumulada en 12 mesos: 531,7 mm/m2 Maria Mas @mariamas_ Tanca la Pastas Gallo d’Esparreguera? Jo crec que n’hi ha que aprofi ten El temps del mes d’octubre a Esparreguera la crisi per tenir + benefi ci L’octubre de 2012 s’ha de qualifi car de temperatures suaus a excepció del fred dels darrers dos dies afi rmació avalada per Gerard Bidegain @GerardBidegain la temperatura mitjana enregistrada que ha estat de 18,1ºC, o Ahir feia anys E. Morricone, avui celebrem els del mestre Josep Borràs, sigui un grau per sobre la mitjana dels darrers 32 anys. Mal- compositor de la música de la Passió d’#Esparreguera!#ViscaelTutu grat aquesta bonança general la mínima del dia 29 amb 3,5ºC es la temperatura més baixa per aquest mes des de l’any 1976. Un Guillem Arnal @guillemgarnal altre fet a destacar es la quantitat i freqüència de la pluja. S’han Isabel I d’#esparreguera ja triga l’ajuntament en posar un carrer al recollit 111,1 l/m2 en 13 dies repartits entre els dies 10 i 31 seu nom. #tenimpressa (mitjana de pluja de l’octubre 80 mm) El dia de més pluja va ser el 30 d’octubre amb 33,6 l/m2. Malgrat les fructíferes plu- Carme Parras @CarmeParras ges d’aquest octubre, la pluja acumulada en aquests deu Tornant a #esparreguera amb @higualadina. Bus articulat ple gent mesos es troba per sota de la mitjana anual. dreta i tots els que s’han quedat a terra. L’anterior no ha parat. Drama Dades a destacar del mes Temperatura mitjana: 18,1ºC. CFS Esparreguera @cfsesparreguera Mitjana de les màximes: 23,0ºC. Busquem juvenils pel nostre equip de 1a divisió! no t’ho pensis i vine Mitjana de les mínimes: 13,2ºC. a provar! truqueu al 638752836. Màxima del mes: 30,5ºC el dia 9 Mínima del mes: 3,5ºC. el dia 29 Ràdio Esparreguera @EsparregueraFM Precipitació: 111,1 mm en 13 dies 2 Dos policies locals d’#Esparreguera, detinguts pels Mossos d’Esquadra Precipitació acumulada durant l’any: 468,2 mm/m 2 com a presumptes integrants d’una xarxa de tràfi c d’anabolitzants Precipitació acumulada en 12 mesos: 585,7 mm/m

7 RECULL DE PREMSA

Zona blava gratuïta els dissabtes a la tarda

La demanda popular d’usuaris de la zona blava a fet reconsiderar les tardes dels dissabtes

L’Ajuntament ha tirat endavant una prova pilot en la que la zona blava serà gratuïta els dissabtes a la tarda els mesos d’octubre novembre i desembre. La proposta va néixer a partir de les peticions d’usuaris de que es modifi qués l’horari de zona blava. La franja de dissabte a la tarda és una en la que la recap- tació era més baixa, i per aquest motiu s’ha escollit per la prova pilot. De moment la Unió de Botiguers s’ha mostrat satisfeta amb la proposta. Sense abandonar aquesta qüestió, el partit de Gent d’Esparreguera ha demanat que la primera hora de zona blava sigui gratuïta. ©Josep Alonso Pastas Gallo abandona Esparreguera

Pastas Gallo tanca la planta que té a Esparreguera deixant al carrer 64 treballadors

La planta que la companyia Pastas Gallo té al nostre poble tancarà les seves portes i acomiadarà els 64 treballadors a qui donava feina. El comitè d’empresa s’esperava una reducció de personal, però en cap cas el tancament de la fàbrica. L’empresa justifi ca el tancament afi rmant que vol centralitzar la producció a Primera Jornada dels les plantes de i Córdoba. Gallo ha anunciat que el tan- cament serà progressiu i es nega a recol·locar els treballadors que Premis Baldiri i Reixach ha acomiadat a les dues plantes que quedaran obertes. A Espar- reguera es fabricava un 8% de la producció total de l’empresa. L’Institut El Cairat participa a la Jornada dels Premis Baldiri Reixac, a la Universitat de

La Fundació Lluís Carulla organitzà, el passat 20 d’octubre, la primera Jornada Premis Baldiri Reixac, que pretenia posar en Entre Nadal i cap d’any, valor i compartir alguns dels treballs premiats a la última edició, Pressupostos 2013 entre els quals s’hi compten diversos premis esparreguerins com ara l’Escairats. Un dels seminaris fou impartit per la profes- El govern municipal preveu presentar els sora Joana Llordella, cap de Departament de Llengua Catalana i Literatura de l’Institut El Cairat. pressupostos del 2013 en un ple extraordinari el 27 de desembre

Segons la previsió, hi haurà una baixada dels ingressos de 800.000€, cosa que l’alcalde i regidor d’Hisenda, Joan-Paül Udi- na, espera recuperar reduint les despeses municipals. A més, el 2013 s’hauran de començar a retornar la part de les bestretes que el govern central va donar dos anys enrere, amb un cost de 30.000€ mensuals. L’alcalde s’ha mostrat molt descontent amb el govern central per la quantitat de normes i controls que impo- sen als ajuntaments. Ampliarem més informació dels Pressu- postos 2013 en el proper 777 Comunica. ©jllordella Dos detinguts a Esparreguera per un robatori a un polígon de Sant Esteve

A principis d’octubre, dos veïns d’Esparreguera van ser detinguts acusats de robar electrodomèstics d’un camió aparcat en un polígon industrial

El furt va tenir lloc el 24 de setembre al polígon industrial Anoia de , i es van endur 51 caixes amb aparells elèctrics. Els dos presumptes lladres ja tenien antece- dents per delictes contra el patrimoni. Els detinguts van passar a disposició del jutjat de guàrdia qui els va posar en llibertat amb càrrecs. ©cps El campanar tornarà a sonar

Sembla que la reparació del campanar ja està en marxa i per Cap d’Any les podrem fer sonar

Després de cinc mesos amb un campanar mut i en el que ningú es feia càrrec de la reparació, l’empresa Fecsa Endesa ha acabat assumint la responsabilitat de l’avaria. Tot plegat va co- mençar el primer de maig, quan un llamp va tocar el campanar i va provocar una pujada sobtada de tensió, cosa que va causar danys en el rellotge i tota la instal·lació. La notícia ha aparegut a diferents mitjans, cosa que n’ha agilitzat la reparació, com Els Matins de TV3, on els Amics del Campanar va anar-hi a explicar la situació en la que es trobaven.

Desarticulada una plantació de marihuana a Esparreguera ©amics del campanar

En una operació de la Guàrdia Civil s’han 4a edició del projecte localitzat més de 3.000 plantes en un solar a Civisme i Convivència l’aire lliure d’Esparreguera. Cada escola farà una sessió per trimestre i En la mateixa operació, també s’han intervingut dos punts algunes es portaran a terme al carrer de cultiu més: un a (Vallés Occidental) on la plantació es feia dins d’un hivernacle de 800 metres quadrats, el més gran Un any més la policia local i les regidories d’Ensenyament i trobat a l’Estat espanyol; i l’altre en un pis d’ (Garraf). S’ha Nous Catalans han organitzat xerrades d’agents de policia lo- detingut a dues persones i 14 més han estat imputades. La poli- cals a les escoles del poble. L’objectiu és apropar el cos de poli- cia calcula que el material intervingut tindria un valor d’entre 1,5 cia a l’alumnat de 10 i 11 anys i convertir aquests estudiants en i 2 milions d’euros. agents cívics que denunciïn determinades conductes incíviques. 10 setsetset RECULL DE PREMSA

Premi per a l’Institut El Cairat

L’institut El Cairat rep el primer premi de l’apFQc (Associació de professors de Física i Química) de l’UB

El passat dia 3 d’octubre, a la Sala Eduard Fontserè de les Facultats de Física i de Química de la UB, va tenir lloc l’acte de presentació de treballs i activitats referents a l’AIQ (l’Any Internacional de la Química) que els centres de secundària van desenvolupar amb alumnes. El lliurament de premis atorgats per l’apFQc (l’associació de professors de Física i Química) va ser presidit pel Sr. Ferran Ruiz, president del Consell Escolar de Catalunya. Jordi Pujol a L’institut El Cairat d’Esparreguera va rebre el primer premi per l’activitat proposada per Esparreguera l’apFQc: Entrevistem un científi c. Entrevista virtual. En aquesta activitat vam participar, el curs 2011-12, més de 90 alumnes de 3r d’ESO, a més a més del grup de 1r BAT de Ciències A l’arribada a l’Ateneu la comitiva Socials i Humanístic. L’alumnat havia d’imaginar què li preguntaria a un químic il·lustre si se’l trobéssim cara a cara. Així vam elaborar un munt d’entrevistes virtuals als il·lustres es va trobar amb grup de químics i químiques de diferents èpoques. Per tant, d’una manera amena van aprendre treballadors afectats pel sobre les contribucions científi ques. Aquesta activitat va ser tot un èxit que es va transfor- tancament de l’empresa Pastas mar en un treball transversal en haver d’exposar-les a la classe de català. El Gallo

El diumenge 11 de novembre, Conver- gència i Unió va celebrar un acte electoral en el marc del cafè de l’Ateneu d’Esparreguera amb la presència del Molt Honorable Sr. Jordi Pujol i Soley acompanyat de Joan-Paül Udina i Tormo, alcalde d’Esparreguera i d’en Josep Llop diputat del Parlament. Una assistència nombrosa de més de 200 ciutadans va omplir la sala del cafè de l’Ateneu. A l’arribada a l’acte el President i l’alcal- de van compartir amb un nombrós grup de treballadors afectats pel tancament de l’em- presa Pastas El Gallo, que van expressar-los les seves angoixes per l’anunci del tanca- ment de la planta d’Esparreguera. ©joan espinach Trobada de reiki solidaria

La primera trobada d’intercanvi solidari va entregar a Caritas uns 200 quilos d’aliments

Esparreguera, concretament el Teatre de La Passió va ser el marc per a la primera trobada de reiki al Nord. L’objectiu era fer un intercanvi solidari, diversos mestres del reiki impartien les seves ensenyasses a qui les volgués experimentar, i a canvi les entitats i particulars que hi participaven aportaven aliments bàsics amb l’inten- ció de donar-ho després al banc d’aliments. La trobada va tenir lloc el dia 4 de novembre, des de les 09:30 a 19:00h, i era organitzat per Reiki Olesa. Caritas va ser la receptora dels aliments percebuts en una quantitat entre els 150 i 200 quilos.

11 Això de la ELECCIONS 25N Independència està molt bé, però no TEXT: Edmon Piqué oblidem els companys IL·LUSTRACIONS: @pepllopart de Palestina vist com CiU s’ha apropiat el seu discurs, així que busca desmarcar-se de la federació po- sant l’accent en l’aspecte social. No obstant això, els resultats se’ls hi presenten favora- bles, gràcies, sobretot, a l’augment dels inde- pendentistes a Catalunya. A causa de la inconcreta estratègia electoral dels Socialistes, segons les en- questes, Ciutadans és el partit que més crei- xerà en percentatge, pels motius ja exposats. Juntament amb el PP, són la garantia anti- independentista, tot i que es desmarquen dels Populars a l’hora de defensar polítiques no tan liberals. No obstant això, darrere la seva imatge de partit nou, jove i progressista s’amaga una preocupant tendència al discurs 25N demagògic a l’hora de defensar la continuïtat El proper dia 25 es celebren eleccions al minació ha fet que vagin perdent simpatit- de Catalunya dins d’Espanya. Parlament de Catalunya. Unes eleccions an- zants de manera progressiva. El seu intent ticipades, precedides per una demostració perquè es parli més de polítiques socials que ciutadana sense precedents a favor de l’au- del dret a decidir de moment ha estat frus- todeterminació de Catalunya i en un context trat, i encara és hora que aconsegueixin ex- si puja el de crisi social i econòmica realment greus. plicar de manera sensata com faran d’Espa- transport m'és Així, doncs, i tenint en compte les circums- nya un estat federal. Amb tot això, si Pere igual, jo vaig am tàncies, els partits polítics que s’hi presenten Navarro no aconsegueix recuperar la confi an- el meu cabrio han articulat el seu programa al voltant de ça del seu electorat, és possible que deixin de dos grans eixos: el dret a decidir i les políti- ser la segona força al Parlament durant la ques socials. propera legislatura. Gràcies a la intel·ligència estratègica de El Partit Popular és l’altre partit que Convergència i Unió –i perquè la possible in- s’ha vist benefi ciat pel debat del dret a deci- dependència de Catalunya és un procés que dir. Juntament amb CiU és el responsable del il·lusiona a una gran part de la societat– la fet que s’hagin aprovat la majoria de decisi- campanya electoral s’està centrant, sobretot, ons a favor de simplifi car l’administració pú- en aquesta qüestió. Els partits s’han hagut de blica, d’aprovar pressupostos menys genero- posicionar davant d’aquests aspectes, i, en sos amb la sanitat i l’educació i de tirar enda- funció de com ho han fet, han marcat la seva vant privatitzacions i polítiques neo-liberals. línia durant la campanya electoral. Malgrat Gràcies a l’estratègia de CiU de posar el dret l’intent de la majoria de les forces de l’oposi- a decidir com a eix central de la campanya, el ció, les retallades no estan al centre del debat Partit Popular podrà consolidar el seu electo- electoral, i això és positiu per a uns i més ne- rat en contra de la celebració de la consulta, Pel que fa a Solidaritat per la Indepen- gatiu per a uns altres. Per a uns ens trobem malgrat que les posicions defensades pels dència, després del fracàs de presentar-se davant d’una situació històrica, per a uns al- dos partits són diametralment oposades. en coalició amb altres partits independentis- tres el futur és apocalíptic. Aprofi tant la progressiva polarització de la tes, totes les enquestes els deixen fora del D’entre tots els partits polítics el més societat catalana, aspira a convertir-se en la Parlament. Caldrà veure fi ns a quin punt po- ben posicionat, sens dubte, és Convergència i segona força al Parlament. den mobilitzar el seu electorat, però ara ma- Unió. Amb un discurs cada cop més sobiranis- Iniciativa per Catalunya Verds es con- teix sembla ser que el seu espai electoral ja ta i un Artur Mas triomfalista, ha aconseguit solida com el partit d’esquerres institucional. l’han ocupat altres partits. que les retallades socials que ha fet des del Prioritza les polítiques socials i aturar les re- Finalment, i no menys important, cal govern hagin quedat en un segon pla, i ha fet tallades de la despesa pública al dret a deci- destacar la irrupció de la Candidatura d’Uni- una aposta clara a favor del dret a decidir que dir, una qüestió que sempre han defensat. La tat Popular. Una alternativa assembleària a ara és el centre de totes les mirades, a Catalu- seva gran batalla durant aquesta campanya, l’esquerra institucional, clarament anti-capi- nya i a Espanya. Hauria d’haver-hi un autèntic de la mateixa manera que en el cas socialista, talista i independentista, que pretén portar al terratrèmol perquè la federació catalanista no és aconseguir que es parli més de justícia Parlament la veu de tots els moviments soci- guanyi les eleccions d’una manera molt sobra- social que d’autodeterminació. als i de les classes populars. De fermes con- da, i no és gens descabellat pensar que puguin La nova Esquerra d’Oriol Junqueras viccions, el seu programa gira sobre dos eixos assolir la majoria absoluta. promet fi delitat a CiU amb el dret a decidir, igualment importants: la independència dels Pel que fa al Partit Socialista de Catalu- sempre que emprengui un camí decidit cap a Països Catalans i el socialisme, ho volen tot. nya les coses es presenten magres. Amb un la independència de Catalunya. La situació Malgrat ser la primera vegada que es presen- candidat poc conegut i una aposta federalis- d’ERC no és senzilla: l’únic partit parlamen- ta a unes eleccions, és una opció que pot en- ta poc concreta, han vist com la seva indeter- tari que ha estat sempre independentista ha trar amb força durant la següent legislatura.

12 setsetset OPINIÓ I de PxC no habéis dicho nada!? d’aquesta consulta així com el temps, i el rol A PEU DE CARRER catalufos... dels altres grups seria totalment secundari. Eduard Rivas, politòleg Govern d’entesa entre CiU i ERC. Aquest (www.noucicle.org/erivas) plantejament seria el resultat de prioritzar la qüestió nacional a la qüestió social. Difícil- ment seria possible l’entesa de CiU amb al- OPINIÓ PÚBLICA gun altre partit que no fos Esquerra, ja que I OPINIÓ PUBLICADA: ICV és totalment contrària a les polítiques de CiU i el PSC no comparteix el dret a decidir de DUES VISIONS la manera que el defensa la federació catala- SOBRE EL 25N nista. En aquest escenari, Esquerra, com a soci de govern de CiU, pressionaria perquè les decisions que sortissin de la Generalitat Ja estem immersos en la campanya anessin encaminades cap a la construcció per a les eleccions al Parlament de Catalu- d’un nou Estat Català. Possiblement, la con- nya del proper 25 de novembre. En el que ha sulta seria més aviat que tard. estat la legislatura catalana més breu des Tripartit. Menys probable però no per això de la democràcia, aquests dos anys de man- Tenint en compte la situació en què arri- impossible. La preocupant situació social i dat han estat marcats per la greu situació ben els partits als comicis, des del 777 ens econòmica actual motivaria als partits d’es- de crisi i per les retallades imposades per proposem un exercici de política-fi cció. Ens querres a aventurar-se de nou a governar CiU a la Generalitat, amb el suport del PP. plantegem quatre confi guracions diferents plegats. Assistiríem, amb tota seguretat, a un el del Parlament després del dia 25, algunes La lògica ens portaria a pensar que m'és canvi substancial de les polítiques fetes du- més possibles que d’altres: una majoria sim- rant els darrers dos anys. En aquest cas, seria l’epicentre d’aquesta campanya hauria de g amb ple de CiU; una majoria absoluta de CiU; un ser un balanç de la gestió del Govern de la brio la consulta independentista la que passaria a govern de CiU amb ERC, prioritzant la realit- un segon pla, malgrat que, indubtablement, Generalitat d’aquests 14 mesos de legisla- zació de la consulta; i la reedició del tripartit, es farien moviments en aquesta direcció. tura, de la presentació de noves propostes entesa entre PSC, ICV i ERC. Tanmateix, tots aquests plantejaments i alternatives, i sobretot, sobre com acon- Majoria simple de CiU. Amb les enquestes a són hipotètics. Si bé tots són interessants, seguir sortir d’aquesta crisi. la mà, aquesta és una de les opcions més només un resultarà de les urnes el proper dia Paradoxalment, però, ens trobem possibles. La diferència substancial amb la 25, i potser no és cap d’aquests. Mentrestant, davant una campanya amb un marcat to confi guració actual és el compromís adquirit caldrà estar atents a la campanya electoral, plebiscitari en el que la principal qüestió a durant la campanya de realitzar una consulta que es preveu de les més decisives dels dar- tractar són les relacions entre Catalunya i d’auto-determinació durant la propera legis- rers anys. I ho serà per dos factors: pel gran Espanya. El candidat-president Mas està latura. En aquest sentit, trobaria el suport nombre d’indecisos que hi ha els dies previs, i demostrant ser un gran estratega a l’acon- dels partits independentistes, i el govern es perquè la maquinària mediàtica espanyola seguir superar el desgast de les seves po- veuria obligat a pactar els aspectes de la s’ha posat en marxa, cosa que no havia passat lítiques que deixen una Catalunya més consulta amb els altres grups. En aquest cas, els últims anys. La resposta de tots aquests endeutada i amb més atur, tot posant l’ac- és molt possible que es convoqués la consul- dubtes la tindrem les properes setmanes. En celerador cap a l’Estat propi després de ta durant la legislatura, ja sigui d’acord amb tot cas, és innegable que ens trobem davant l’èxit de la massiva manifestació del pas- la Constitució espanyola o amb una possible d’unes eleccions que marcaran el futur de sat 11 de setembre. llei catalana de consultes. En quant a les po- Catalunya durant les properes dècades. Mentre la ciutadania segueix preocu- lítiques econòmiques i d’austeritat, seguiria pada, segons mostren les enquestes, per necessitant el recolzament puntual d’altres la sortida de la crisi i l’empitjorament de la partits, però difícilment el Partit Popular se- seva qualitat de vida, els mitjans de comu- ria el seu soci preferent, ja que la ruptura ha Jo això de la nicació centren la seva atenció (abans i estat defi nitiva després que la federació independència ja després de la manifestació) sobre la qües- apostés pel dret a decidir. Així doncs, assisti- no ho veuré! tió nacional i l’encaix entre Catalunya i ríem a un canvi en les polítiques del govern. Espanya. Sembla, doncs, que opinió públi- Majoria absoluta de CiU. En aquest escenari ca i opinió publicada no coincideixen. Convergència i Unió es veuria lliure de mans per tirar endavant tota mena de polítiques Tot i l’aparent contradicció, l’opinió sense rendir comptes a ningú, tant pel que fa publicada sembla que tindrà un important a l’àmbit nacional com a polítiques públiques efecte sobre la ciutadania al moment i socials. En principi, convocaria la consulta d’exercir el seu dret de vot donat que les independentista al llarg de la legislatura, ja enquestes també mostren com el candi- que és una promesa electoral i l’hauria de dat-president Mas pot reeixir en la seva complir, com ja va fer retirant l’impost de estratègia d’avançar les eleccions mentre successions. La principal diferència amb el les esquerres podrien perdre presència al supòsit anterior seria que CiU tindria la po- Parlament. Serà interessant veure i estu- testat absoluta de negociar les condicions diar els resultats d’aquestes eleccions.

13 OPINIÓ ELECCIONS 25N

ICV-EUA Esparreguera Qüestionari electoral 777 La Redacció del 777 va enviar el qüestionari a tots els grups polítics amb representa- ció a l'Ajuntament d'Esparreguera, en publiquem les respostes dels que han contestat ICV-EUA DAVANT en el moment de tancar la redacció, a les 24:00 hores del dijous 15 de novembre. Les preguntes: LES ELECCIONS - Creieu que Catalunya té el dret a decidir sobre el seu futur per mitjà DE NOVEMBRE 2012 d’un referèndum? SÍ/NO - Sou partidaris de la Independència de Catalunya? SÍ/NO El 25 ens juguem molt més que el - Com creieu que quedarà constituït el Parlament després d’aquestes eleccions? destí de Catalunya. Ens juguem el destí de les persones: treballadors, treballa- dores, famílies, infants amb un futur empobrit, joves, dones, gent gran, em- CIU ICV PSC preses i serveis poden patir més retalla- des o poden començar a canviar el rumb. Els governs de dretes d’Europa, Espanya 1> Creiem que Catalunya 1> SÍ. Els ciutadans i ciuta- 1> Els i les socialistes de- i Catalunya ens porten a la deriva. L’es- té el dret a decidir sobre danes de Catalunya podem fensem que el poble de Ca- querra verda ho denuncia fa temps i el seu futur per mitjà d’un decidir de forma lliure i de- talunya pugui decidir a tra- proposa altres polítiques. referèndum, SÍ. mocràtica sobre les qüesti- vés de la celebració d’un re- Mas i CiU (gairebé sempre amb el ons que ens afecten: En el ferèndum vinculant acordat suport del PP) han fracassat: vivim pitjor 2> Som partidaris de la tema nacional, el referèn- en el marc de la legalitat. que fa dos anys. Alguns dramàticament. Independència de Cata- dum és l’expressió principal Volem exercir el nostre dret Ens diuen: “és inevitable”, “tot està fatal”. lunya, SÍ. de la llibertat per decidir el a decidir en una qüestió que Però els propietaris del capital, els bancs i nostre camí. considerem cabdal. les grans fortunes cada dia tenen més di- 3> Creiem que el Parla- 2> Som partidaris del DRET 2> Des del PSC apostem pel ners i més poder. ment quedarà constituït A DECIDIR. ICV continua i federalisme que ha d’estar CiU ha votat a favor de la Reforma de la següent manera: renova aquesta lluita per un basat en una reforma de la Laboral del PP. Tanca serveis sanitaris CiU=69 temps i un país que neces- Constitució Espanyola, que ERC=17 públics i afavoreix els privats. Encareix sita: més serveis públics i reconegui la nació catalana, PSC=16 les medicines. Vol més ajuts a la banca. més equitatius; desenvolu- que defi neixi clarament les PP=15 Elimina l’impost de successions a les pament econòmic i social regles competencials entre IC-EV=12 600 grans fortunes de Catalunya i ofe- amb valors ecològics; igual- l’Estat federal i les nacions Cs=4 reix amnistia fiscal als defraudadors i tat efectiva entre homes i o comunitats, que estableixi SI=2 evasors de capital. Tanca escoles i en- dones; més qualitat demo- un veritable Senat federal careix Llars d’infants, FP, Universitat i cràtica, participació i dret a representatiu del territori i ensenyaments artístics. Redueix el pres- decidir individualment i que estableixi un federalis- supost d’ajuda als que no tenen res com a poble. ICV és punt de me fi scal basat en els prin- (PIRMI). Aposta per Eurovegas i una eco- trobada de persones amb cipis de sufi ciència, justícia nomia basada en l’especulació, el joc i diferents sensibilitats: uns i solidaritat. l’absència de drets laborals. No explica més independentistes, d’al- 3> La principal incògnita el saqueig del Palau de la Música i el tres més federalistes. probable fi nançament irregular de CiU. per aquestes eleccions serà La situació és difícil; inevitable no. 3> Opinar sobre el que veure si CiU assoleix la ma- A ICV-EUA fa anys proposem canviar el passarà condiciona les joria absoluta motiu pel rumb a favor de les persones: Més impos- decisions de moltes per- qual han avançat les elec- tos als més rics. Recuperar l’impost de sones. Per això els partits cions després tan sols de successions. Aposta pels serveis públics, difonen només les enques- dos anys de legislatura. Si no amb tarifes socials. Reformar la llei hipo- tes que els són favorables. ho assoleixen, serà un fracàs. tecària. Transformar hipoteques en llo- No participarem en una En segon lloc, caldrà veure guers socials. Assegurar una renda míni- “porra”. Volem un Parlament quina serà la presència de ma. Recuperar drets laborals perduts. que legisli a favor de la ma- les esquerres en un Parla- Transparència en el cas Palau, veritable joria, no a favor dels podero- ment que es preveu amb una mostra del que fan per darrere els qui es sos, com estan fent actual- hegemonia de CiU i un apa- consideren amos del país. ment CiU i el PP junts. rent empat entre la segona i Amb el nostre vot podem canviar el quarta força política. rumb… I TANT QUE PODEM! Dret a decidir sí Drets socials, també! INFORMACIÓ COLLBATÓ

EDMON PIQUÉ Collbató es declara territori català lliure D’aquesta manera s’afegeix la llista de 168 poblacions catalanes que ja han fet aquest acte reivindicatiu, i que va iniciar Sant Pere de Torelló.

El passat dilluns 24 de setembre l’Ajunta- ment de Collbató va declarar el municipi ter- ritori català lliure, va ser el primer municipi del Baix Llobregat en fer-ho. D’aquesta ma- nera s’afegeix la llista de 168 m poblacions catalanes que ja han fet aquest acte reivindi- catiu, i que va iniciar Sant Pere de Torelló. La moció, presentada conjuntament pels grups municipals d’ERC, CiU i GIC-E va ser aprovada per 8 vots a favor (ERC, CiU, GIC-E i 2 vots del PSC), una abstenció (PSC) i 2 vots en contra (PP i un vot del PSC). El text desta- ca la voluntat manifestada per la societat catalana el passat 11 de setembre i es fi xa com a objectiu “preservar el benestar dels veïns i veïnes de Collbató i impedir que l’agreujament d’aquesta situació de crisi derivi en greus problemes de cohesió social, de degradació de les activitats empresari- als i en més increments de l’atur i la pobre- sa”. Entre d’altres punts, la moció també demana al Parlament la celebració d’un re- ferèndum independentista, la creació d’una hisenda pròpia i que l’estelada onegi al po- ble fi ns assolir la llibertat nacional. L’acte, que va ser seguit per un centenar de perso- nes, va transcórrer amb total normalitat. Només quan va intervenir el regidor del Partit Popular es va sentir una certa remor a la sala, que va ser silenciada immediata- ment pels propis assistents al Ple. Al fi nalit- zar l’acte, i davant la joia dels veïns que s’hi havien desplaçat, es van destapar ampolles

de cava i es van encendre coets. roig © ester

15 RACÓ D’HISTÒRIA OPINIÓ Josep Ràfols

ELS RICS I ELS RUCS Teresa Prats Margalef

TOTS A VOTAR Joan Bellés Estruch Des del dia de la Diada en que molts de nosaltres vam estar a Barcelo- La victòria del general Franco va na a la manifestació, que la voràgine de representar la supressió legal la gesta encara no ens ha deixat. Segur dels sindicats i partits polítics que aquesta data passarà a la història, que hi havia a la República, que hi haurà un abans i un després, sigui els militants dels partits i dels sindicats, sobretot els dels partits quin sigui el resultat de les properes d’esquerres i catalanistes foren eleccions. Ja hem engegat i costarà fortament reprimits. Algunes molt parar-nos. La cosa marxa i ja no persones van intentar continuar la ens faran callar. Massa anys aguantant lluita clandestina contra el règim els despropòsits de més enllà de l’Ebre. franquista. Per primera vegada albirem un horitzó per a les nostres reivindicacions. Ja ho va dir Joan Maragall en el seu poema Els maquis “Escolta Espanya” però Espanya, com Els maquis van ser els primers grups de té per costum no va escoltar i ara que el resistents que amagats en algunes serres o poble ha alçat la veu, ara no poden fer en les grans ciutats van resistir el règim amb diverses accions armades. Envers els anys veure que no ens senten i què fan? Ens cinquanta les organitzacions guerrilleres van amenacen amb les set plagues d’Egipte decidir deixar les armes i fer un altre tipus de i vinga a dir mentides, a tractar-nos de lluita, no així un sector petit però molt com- rucs, a dir-nos que no ens en sortirem i batiu de l’anarcosindicalisme que va actuar no sé quantes coses més. Ja n’hi ha fi ns l’any seixanta a Catalunya. Per fer-ho prou, s’ha acabat el bròquil, que parlin necessitava el suport de la població i on el trobava normalment era en antics militants les urnes i després ja veurem què farem, de la CNT. A Esparreguera també van trobar perquè el que és segur és que pitjor que aquest suport en homes molt convençuts de ara no podem anar i quan un està amb les idees anarquistes, homes valents, molt d’Esparreguera, vuit de Ripoll, sis de Moià, l’aigua fi ns al coll o s’arrisca o s’ofega i valents, perquè si jugaven, la presó, l’exili, i deu de , un total de quaranta-qua- és ben sabut que qui no s’arrisca no fi ns i tot la vida. tre persones que eren considerades part de pisca. Així estan les coses. A ningú no li l’aparell logístic del maqui Quico Sabaté i agrada que vinguin de fora a passar-li Detencions a pertanyents a l’organització clandestina de la CNT que el Quico havia organitzat per fer comptes i a dir-li com s’ha d’adminis- Esparreguera El dia 8 de gener de 1957 hi va haver possible amb aliments, refugis, armes, etc. la trar. Ja som prou bons nosaltres per rebombori a la nostra Vila, la Guàrdia Civil seva estada a Catalunya i a Barcelona i el re- aquesta feina. Cada u a casa seva que escorcorava les cases i detenia a tres veïns partiment de propaganda clandestina. s’arregli com pugui però és molt lleig d’Esparreguera, a Joan Bellés, a Climent Veïns d’Esparreguera afi rmen que, en això de posar-se a la casa dels altres. Ja Massó i a Ramon Solé. Se’ls acusava de for- afecte, aquest militants anarquistes ajuda- n’hi ha prou. El dia 25 tots a votar i que mar part del col·lectiu de persones que aju- ven al famós maqui quan passava pel nostre guanyi el millor. daven al maqui Quico Sabaté quan passava terme, els feixos de llenya que portaven pels pels nostres indrets camí de Barcelona. forns de ceràmica i de pa, eren un bon ama- A fi nals de desembre de 1956, arran de gatall pel que necessités el visitant clandes- la detenció i de la informació que donà a la tí. En el registre que va fer la Guàrdia Civil a policia l’Àngel Marqués, company del Quico les seves cases, i que van veure alguns dels Sabaté, la policia política del règim de Franco nostres veïns, donat que els van fer declarar i la Guàrdia Civil van detenir catorze persones com a testimonis, hi van trobar armes. de , tres d’, tres En el consell de Guerra de 14 de juny de 16 setsetset OPINIÓ

nal i retornà a Esparreguera, on, per la seva CIU ESPARREGUERA condició de llibertat vigilada havia de pre- Ramon Alemany sentar-se cada dia a la caserna de la Guàrdia Civil. Aviat però, demanà permís per anar a Monistrol a una festa familiar i aprofi tant-se CATALUNYA de no haver-se de presentar a la caserna de la Guàrdia Civil, fugí a França pels camins ÉS UNA NACIÓ dels Pirineus que tan bé coneixien alguns resistents al franquisme. Arribà a Tolousse on l’organització anar- quista, encara dirigida per Federica Mont- “Catalunya és una nació, i volem seny, li facilità la documentació per obtenir resoldre pacífi cament i de manera es- l’estatut de refugiat polític, condició que el trictament europea el nostre futur”. govern francès li va concedir amb la prohibi- El nostre projecte ha estat durant ció de viure a prop de la frontera espanyola. dècades intentar transformar l’estat S’instal·la a la ciutat de Clemont Ferran, al espanyol perquè fos el nostre, i això no centre de França, en el Massís Central Fran- és possible, perquè potser Catalunya no cès, on l’organització anarquista li trobà feina té prou força per aconseguir-ho. Si això a la Michelin. Allí continua les seves activi- tats dins de l’anarcosindicalisme fi ns que, és així, el que s’ha d’entendre és que amb l’arribada de la democràcia a l’Estat Es- Catalunya necessita un estat. panyol, les continua des de Perpinyà. Catalunya necessita l’instrument Sembla que la relació entre Bellés i d’un estat, perquè qualsevol nació el Quico Sabaté continuà fi ns la mort d’aquest. pot arribar a tenir. I Catalunya, l’instru- Bellés era un home de la seva confi ança, així ment que signifi ca un estat, el necessi- ens ho mostra aquests fragment de carta1 ta, i crec que aquest és el clamor de la que li adreça quan Bellés és ja a França. “No gent del carrer. I, a més, de manera pa- creguis, amic Bellés que alguna vegada he cífi ca, democràtica i il·lusionant, ne- oblidat els que estàveu entre reixes; la meva cessitem un estat. vida no comptava, només em preocupava de Havíem pensat durant molt temps la vostra” i li pregunta entre altres coses, que aquest estat podia ser l’espanyol i “Digues-me si a la Model rebíeu ajuda, si no hem treballat molt perquè això fos així, tots, alguns de vosaltres. Vull saber si tota però potser nosaltres mateixos no hem l’ajuda que us enviava arribava a les vostres treballat prou bé, o no hem tingut força mans.” Dies després Bellés li contestà que per aconseguir que això fos d’aquesta rebien alguns diners però que la distribució manera, però, en qualsevol cas, Catalu- es feia malament i li detallava les quantitats nya necessita un instrument d’estat i que havien rebut. Li explicava també com el crec que aquest és el llenguatge que se sector anarquista refugiat a Tolousse i dirigit ens està transmetent des del carrer. per la Federica no estava d’acord 1958, onze dels detinguts varen ser absolts i amb la lluita armada dels maquis. Catalunya és una nació. Si partim la resta se’ls condemnà a diverses penes de Joan Bellés va morir a Clemont Ferran d’aquí, hi ha moltes coses que es poden presó, penes que anaven de 30 anys a un any. on estava en una residència malalt d’alzei- resoldre, però, si neguem això, si ne- Els veïns d’Esparreguera els hi van caure, 8 mer el 2006 i amb ell un lluitador i testimoni guem la pura evidència, aleshores hi ha anys de presó a Climent Massó i 7 a Ramon de la resistència al franquisme. moltes coses que no es poden resoldre. Solé. A Joan Bellés sabem que el fi scal li va I si no es poden resoldre, aleshores un demanar vint anys. poble que té molta història al darrere i NOTES anhel de futur, volem resoldre pacífi ca- Joan Bellés ment i de manera estrictament europea Sabem alguna cosa més de Joan Bellés: 1) La carta i altres informacions han estat tre- tes del llibre d’ANTONIO TÉLLEZ SOLÀ: Saba- aquest futur. que havia nascut l’any 1919, que vivia al car- té, quinze anys de guerrilla urbana antifran- rer de Sant Antoni, i sabem també que des- quista (1945-1960), Virus editorial, Barcelona (Extret de la conferència d’Artur Mas al prés de ser detingut el 8 de gener del 1957, va 2001. Fòrum Europa, 13 de setembre del 2012) ser força maltractat a la caserna de la Guàr- A l’Arxiu Nacional de Catalunya hi ha el fons Jo- an Bellés i Estruch amb documentació personal dia Civil de la nostre població, després portat i d’associacions anarquistes de l’exili on es a Barcelona a “la Jefatura Superior de Poli- mostra la seva dedicació, fi ns a la seva mort, a cia”, a la Via Laietana, on va estar incomunicat l’ideal anarquista. i tornat a apallissar, i fi nalment el portaren a Un alumne de l’IES el Castell, Manel Santilari, va fer d’aquesta historia un excel·lent treball de la presó Model d’aquesta ciutat. recerca que obtingué un premi del Centre d’Es- Sortí de la presó amb llibertat provisio- tudis del Baix Llobregat. 17 ENTITATS-) ORIOL ESTEVE

Foto: Joan Vera BATUCO PERCUSSIÓ

Moltes vegades els esparreguerins pe- pensar de donar-li més formalitat al grup”. responsabilitzessin d’alguna cosa i canvies- quem de ser poc curiosos. No ens preguntem Amb aquest objectiu, els timbalers del Cen- sin l’hàbit agressiu s’han complert”. Tot el re- per què no sonen les campanes (alguns ni tre Obert la Fulla van començar a sortir al coneixement que rep el grup ha ajudat a se’n van adonar que havien deixat de sonar) carrer participant en algunes festes majors i augmentar l’autoestima dels membres del ni per què ens pugen la quota del gimnàs si cercaviles de reis i carnestoltes, fent que poc grup de batukada. no s’hi fa cap millora. També se’ns escapen a poc el grup anés agafant el seu rodatge i Fins l’any 2011 el grup depenia de moltes entitats que veiem en cercaviles però assolint un reconeixement social fi ns a con- l’Ajuntament i rebia una subvenció, però com que no sabem si són d’aquí o venen convi- solidar-se com a grup de batukada. que va agafar una gran dimensió i no només dats. Com el grup Batuco Percussió, present A dia d’avui, la dimensió del grup ha ar- en formaven part infants del Centre, el grup en les cercaviles de Festa Major, Carnestol- ribat a un nivell tant alt que ja no només hi Batuco es va decidir de constituir com a as- tes i la Cavalcada de reis. participen nens i nenes de La Fulla, sinó que sociació juvenil. Aquest fet els hi va obrir la El grup de batuka va néixer dins el Cen- també les famílies d’aquests i altres perso- porta a poder actuar a molts llocs, però tam- tre Obert la Fulla l’any 2000, com una nova nes alienes a l’entitat que s’han animat a bé a poder fer altres activitats i tallers no metodologia per a motivar a joves del centre apuntar-s’hi després de veure’ls actuar. I és necessàriament relacionats amb la música. a defugir la violència en la resolució de con- que una altra de les particularitats de l’enti- El grup de batuka és tot un exemple de fl ictes. La idea va sorgir del psicòleg que La tat és que és oberta a tothom que hi vulgui superació, constància i esforç, i segurament Fulla tenia aleshores, que havent intentat participar. En total el grup Batuco Percussió hauríem d’aprendre a valorar més les entitats altres dinàmiques prèviament, va proposar la compta amb 40 membres. que tenim. No pot ser que a aquest grup se’l idea de tocar tambors per desfogar-se. En un Al principi, els tambors eren cedits per tracti millor a Cunit, on ha inaugurat dues principi eren coneguts com els timbalers del l’Ajuntament, però des de ja fa uns anys, la vegades el seu carnaval i on els esperen amb Centre Obert la Fulla i no buscaven ser un pròpia entitat es nodreix de les donacions candeletes, i que aquí molta gent ni els cone- grup d’una gran qualitat musical, sinó dismi- dels membres i dels ingressos per actuaci- gui. La batuka és molt més que picar un tam- nuir l’agressivitat. ons per proveir-se de material. bor, també inclou dansa, rauxa, diversió; i el L’experiència va anar molt bé com així El director de la Fulla insisteix en que fet de fer-ho en comunitat és el que la fa més ho confi rma el director del Centre Obert la “mai hi ha hagut un objectiu musical darrere atractiva ja que convida, a grans i petits, a Fulla, Víctor Martos: “Vam guanyar molt d’or- el grup, sinó que la intenció era i és la integra- saltar, ballar i picar de mans sense parar per dre i responsabilitat dins del grup, ja que ca- ció de persones que estan en situació d’exclu- fusionar-se amb el grup. dascú s’havia de fer càrrec del seu instrument. sió social”. Víctor Muñoz afegeix que “tant Tot plegat ens va despertar l’interès i vam aquest objectiu com el de que els nens es

18 setsetset Equip La Sargantana - Collbató lasargantana.cat És molttb bella la comarca… Aquesta secció dedicada a les activitats de muntanya és un recorregut proper i molt adient per a fer-lo amb la família. PUJADA A SANT JERONI

Una excursió que no podia faltar en aquesta secció és la pujada a Sant Jeroni. Amb infants la millor opció seria pujar des del Monestir a Sant Joan pel funicular. Els 300 metres de desnivell entre aquests dos punts són massa importants per a fer-los caminant amb els més menuts.

Temps aproximats: a pas infantil Temps d’anada des del pla de les taràn- tules: 2 h 30’ Temps de tornada fi ns al funicular: 2 h Temps de tornada fi ns al monestir: 2h 15’

ment arribem al cim de Sant Jeroni, de 1237m i punt més alt de les comarques de l’Anoia i del Bages. Per cert que no és el punt més alt del Baix Llobregat, això és degut que aquesta comarca acaba uns cinc-cent metres per so- ta i per tant, el punt més alt és l’agulla de l’Albarda Castellans (1177m), que també es pot pujar de manera fàcil. Ja per tornar se’ns presenten dues opcions ben diferenciades, o be desfer el camí d’anada dins al pla de les taràntules per a agafar el funicular fi ns el Començarem dons des de l’estació su- alguna cordada d’escaladors per les seves monestir o be retrocedir pel mateix camí fi ns perior del funicular de Sant Joan, anomenat parets. Des de l’inici, el camí va planejant en que a mà esquerra ens aparegui el camí que el Pla de les Taràntules o de les bruixes (nom suau pujada i camí ample. Un cop passats els va entre les dues serres, la de les lluernes (la segurament degut a la persecució entre els últims Gorros arribarem a un mirador a la del Cavall Bernat) i la de l’alzina de les papar- anys 1618-1622 de suposades bruixes a les nostra esquerra on podrem observar gran res (camí per on hem pujat). Aquest camí va nostres comarques i que va suposar la crema part de Montserrat i els seus punts més ca- pels boscos d’alzines fi ns a arribar a l’ermita o forca d’unes 400 persones, la majoria racterístics. Seguin pujant suaument sempre de Santa Anna i d’allí baixar per les escales d’elles dones d’edat avançada, humils i anal- ja amb vistes fantàstiques del Cavall Bernat, de ciment fi ns al monestir (bastant dures i fabetes. Des d’aquí agafarem el camí que nom que prové de Carall, nom que rebia a poc motivadores pels més menuts). surt direcció Nord, de seguida passarem per l’edat mitjana aquella pedra o roca amb for- una barrera de fusta i deixarem el trencall ma que evoqués un membre viril. Però com evident que surt per la dreta i que ens porta- era una expressió que es considerava obsce- ria cap a l’ermita de Santa Anna, zona de Te- na i desagradable, al segle XVII a totes aque- baida (anomenada també Sant Benet) i el lles pedres considerades Caralls, es comença Monestir. Des d’aquest punt tenim una vista a nomenar-les com a Cavalls Bernat. Però el privilegiada de les agulles de Gorros i de Sant que no té gaire sentit en tot plegat és el per- Benet. Identifi car-ne el nom per la seva mor- què de Bernat, segons les hipòtesis, deriva de fologia pot ser un joc divertit i entretingut. Vernat “aïllat” o de Trempat. Anem seguint Continuarem pel camí ample que ens farà camí i després d’una pujada forta ens arri- passar per sota dels Gorros, podent-ne con- bem fi ns l’ermita de Sant Jeroni, fi nalment templar les vies d’escalades i de ben segur, després d’una dura pujada per escales de ci-

19 CLÍNICA DENTAL Dr. Llor Farré

odontoestomatologia general ortodòncia - implantaments restauracions computeritzades

C/ Arbres, 1 - 2n T. 93 777 21 00 ESPARREGUERA Èxit de “La Viejecita” Les representacions de La Viejecita abaixa teló amb èxit

Aquest mes de novembre hem pogut veure al Patronat Parroquial tres funcions de la Sarsuela còmica La Viejecita, una obra en vers, d’un acte i dos quadres amb text original de Miguel Echegaray i música de Manuel Fernández Caballero. El mestre Josep Borràs n’ha dirigit la part musical, que ha comptat amb nombrosos músics i cantaires de la vila. La protagonista la encarnà la jove esparreguerina Anna Niebla. Les dues últimes representacions de La viejecita han estat tot un èxit. Segons l’organització, a part de la bona crítica per part del públic remarquen que “força estona abans de començar les representacions ja estaven les entrades exhaurides, i força gent es va quedar amb les ganes de poder-nos veure”. Consideren que han aconseguit, “de llarg l’objectiu primordial”, que era recollir diners per dur a terme treballs de manteniment a les instal·lacions del Patronat Parroquial i de l’Església de Santa Eulàlia. Concurs de Ratafi es I Concurs de Ratafi es casolanes a Esparreguera i Montserratí, organitzat pel Col·lectiu El Torn, al nou Casal Independentista i Popular La Llançadora

El proper 15 de desembre, tindrà lloc el primer Concurs de Ratafi es a Esparreguea i el Montserratí. A les 20:00 h Passi del documental “La ratafi a, una beguda per compartir”. Tot seguit, un tast popular de les ratafi es participants i entrega de premis als guanyadors. A les 21:30 h Sopar-refrigeri amb productes elaborats amb ratafi a. Per només 5 euros.

BASES fi ns el dia anterior de la data del concurs. Poden participar-hi tots els elaboradors de ALTRES ASPECTES DEL CONCURS ratafi a casolana. *Hi haurà tres premis per als tres primers 1- La ratafi a s’ha d’entregar dins d’una classifi cats (importants premis per els ampolla de vidre de mig litre sense etique- guanyadors) tes ni distintius. *L’organització no retornarà la ratafi a 2- A part, caldrà lliurar un sobre tancat amb restant per poder-ne fer un tast popular les dades del concursant (nom i cognoms, entre els concursants i la resta d’assistents. adreça, mail i telèfon del participant). Po- *Les qüestions no previstes en aquestes deu presentar la recepta bases les resoldrà l’organització segons el 3- La ratafi a a d’estar elaborada artesanal- seu lliure criteri. ment amb nous verdes –ingredient caracte- *El jurat estarà format per diferents rístic i indispensable. persones i experts en la matèria. La 4- La ratafi a ha de ser de l’any 2012 decisió del jurat es inapelable 5- Es podran entregar les ratafi es al Casal *La participació implica la total accepta- Independentista i Popular la Llançadora ció de les bases del concurs. OPINIÓ

D’UN TEMPS NO TAN LLUNYÀ Paquita Vives Llonch

ELS VINS D’ABANS

Sembla que ja no recordem quan a Tardor a La Passió les majories de les cases es comprava el vi a granel, en garrafes de 4 litres, a les La temporada de tardor començava a La a la Marató de TV3. L’acte també servirà per bodegues de Cal Marin o Cal Castells. Passió amb més representacions de la co- commemorar els cinquanta anys de la com- També hi havia algun pagès que repartia mèdia Fuita, de Jordi Galceran que s’havia posició de la banda sonora de La Passió per les cases el vi de la seva collita, fos estrenat durant la Festa Major. El mes d’oc- d’Esparreguera, del mestre Josep Borràs. d’aquí o del Mas de’n Gall. De vinyes a les tubre, el Festival Lola programava Dreamin nostres contrades sempre n’hi han hagut, Ballet Rus. El 6 de desembre, tindrem a La & Rappin, en sessions especials per a alum- més abans que ara, però avui dia, els pa- Passió El llac dels cignes, un espectacle nes d’instituts, i el novembre La casa sota la gesos, el deuen dur als embotelladors per magistral del Ballet de Moscou. sorra, un musical per a tots els públics. fer-ne vi o potser cava. Anys enrera a la majoria de les cases, a l’hora de dinar o Loco. El ballarí esparreguerí de fl amenco Els Pastorets. Un any més, Eloi Mestre diri- sopar, a taula no hi faltava el porró de vi, Oscar Poyatos, director del Cuadro de baile geix Els Pastorets, de Josep Maria Folch i recordo quant els meus pares anaven de Oscar, presentarà el 24 de novembre el seu Torres. El diumenge 23, a les 11:30 h i el di- viatge, l’últim dia em telefonaven (sense nou espectacle Loco. mecres 26, dia de Sant Esteve, a les 18:00h. Com cada any podrem gaudir d’aquesta obra mòbil, és clar) hi em deien l’hora que arri- Presentació del cartell de La Passió. L’1 de tradicional i popular catalana, amb la partici- barien, amb l’afegit “tingues a punt el pa desembre, com cada any, La Passió d’Espar- pació de joves actors i actrius de la vila. amb tomàquet i el porró amb vi fresc”. No reguera presentarà el cartell de la propera sé si actualment trobarien algun porró temporada de l’espectacle emblema de la Concert de Nadal. Finalment, La Coral de sobre alguna taula. Com molts recorda- vila. La presentació coincidirà amb l’espec- La Passió ja es prepara de valent per oferir- rem a hi havia dos restaurants que tacle “Passió per la Marató – We are all the nos el tradicional Concert de Nadal. Serà el la seva icona eren els porrons, a mi sem- same” que destinarà, un any més, els bene- 23 de desembre a les 19:00h, tancant la pre m’havien fet molta gràcia, sobretot pel fi cis de les entrades d’aquest macroconcert temporada tardoral del Teatre de La Passió. rètol que deia: “con una mano beberás, tu fuerza probarás y nada pagarás”. Avui tots som experts en vins i ens ventem de co- nèixer molt bé la seva procedència: Rioja, Un nou Casal a Esparreguera Ribera del Duero, Priorat, Penedès… O les varietats: chardonnay, verdejo, cabernet… Casal Independentista i Popular d’Esparreguera, La Llançadora, Abans quan bevíem el vi en porró no sabí- una eina per ajudar a teixir l’entramat social de la nostra vila em si era xarel·lo o macabeu, i això que eren les dues úniques varietats que co- El divendres dia 30 de novembre un nou Casal s’obre a Esparreguera i estarà situat al neixíem la majoria. carrer de Sant Jaume número 53. Aquest nou espai aproparà, de la mà dels seus impulsors Sigui com sigui, el vi, a granel o em- i socis, tot un ventall de possibilitats: tallers xerrades, seminaris i reunions… botellat, sempre ha format part de les La Llançadora, el Casal Independentista i Popular, pren aquest nom com a símbol del nostres taules i de les nostres festes. passat tèxtil del nostre territori i com a eina per a organitzar el teixit social. Una eina que vol fer avançar la vila en la consciència i el compromís en favor de la llibertat, la igualtat entre totes i tots, pel dret a decidir i per la dignitat de les classes populars, en difi nitiva, perquè els seus impulsors creuen en una gran aposta que uneix totes les lluites del poble català: la independència i el socialisme. Aquí us deixem el seu Manifest fundacional: La Llançadora Casal Independentista i Popular ...una entitat que defensa el territori, compromès d’Esparreguera és... amb el seu entorn i els seus espais naturals, així ...una entitat que agrupa persones i organitzacions com també amb el seu patrimoni urbà i el dret a un que lluiten per la independència nacional dels Paï- habitatge digne per a tothom. sos Catalans, defensant la nostra llengua i cultura. ...una entitat que forma part del teixit associatiu ...una entitat que defensa els interessos de les clas- de la nostra vila alhora que el fomenta, oberta a la ses populars i treballadores enfront de les envesti- participació, al debat i a la crítica. des d’un sistema capitalista cada cop més agressiu; ...un espai de trobada, de cultura, de gastronomia, i que està a favor d’uns serveis públics i de qualitat. on s’hi realitzen tallers, seminaris, conferències, ...una entitat que lluita contra la dominació patri- exposicions, etc. arcal i sexista i a favor dels drets de les dones i la llibertat d’opció sexual. OPINIÓ PARADA CULTURAL

UNA REFLEXIÓ Josep Maria Brunet UNA TASCA DIFÍCIL, EL DIÀLEG

Tots som conscients que vivim temps con- vulsos, difícils, motivats per crisis de tipus eco- nòmic, de manca de treball -amb un índex d’atur realment esfereïdor-, de convivència, de comuni- cació, d’ètica, d’honestedat...Fer una radiografi a del nostre temps és cosa força engrescadora per a economistes ( per cert, cada vegada n’hi ha més, tots ells de solvència contrastada, però també de criteris ben dispars), sociòlegs, antro- pòlegs, psicòlegs... Voler abastar tota aquesta problemàtica no és l’objectiu de la meva refl exió, primerament per Notícies sobre el català llur complexitat temàtica, després, per la seva exhaustivitat i, fi nalment, per la meva desconei- Des del dia 4 i fi ns el 9 de novembre va tenir lloc la II Setmana xença de molts d’aquests aspectes. El meu món de la Llengua Catalana a Esparreguera ha estat sempre el de l’ensenyament –l’educa- tiu-, per professió, però també, i en general, el de Bones notícies sobre el català per la magnífi ca acollida que van tenir les acti- les relacions humanes per afi ció i per ser inhe- vitats proposades en el marc de la II Setmana de la Llengua Catalana a Esparreguera, rent a l’anterior. organitzada conjuntament per la Regidoria de Política Lingüística, el Servei Local de Aquest és el motiu que em mou a expressar Català i la col·laboració de diferents entitats de la vila, entre les quals la Plataforma la meva refl exió i, alhora, preocupació en veure per la Llengua, el Festival Lola, Ràdio Esparreguera, el Cer o La Passió. Del programa darrerament un notable deterior d’aquestes rela- d’activitats, que incloïen cinema en català, concerts, teatre, sortides… destaquen els cions, motivades per la discrepància de criteris organitzats pel Servei Local de Català de la població per tal de prestigiar l’ús social polítics i/o d’identitat. Tot ve a tomb que, de fa un de la llengua catalana i, a més, difondre públicament les activitats que el caracterit- parell de mesos, una bona part d’un poble –el ca- zen i que duu a terme any rere any: talà- s’expressà de manera prou manifesta per un • La sisena edició del Dictat Català d’Esparreguera, el qual va comptar amb setanta- quatre concursants i una presència de més de noranta persones a l’acte celebrat a dret inalienable : el de decidir sobre ésser un es- Can Pasqual. tat propi, dins del marc europeu. Aquesta mani- • La Classe pública de Pronoms Febles, amb el lema “El més difícil de la gramàtica festació, pel que es veu, féu mal en alguns cercles catalana explicada de la manera més fàcil” i al llarg d’una hora i mitja, la tècnica de polítics de casa nostra, i també en mitjans de co- Normalització Lingüística encarregada de l’àrea d’Ensenyament del Servei Local de municació, bàsicament forans quant a localitza- Català d’Esparreguera Maria Romero va explicar els aspectes essencials de l’orto- ció d’edició. Això ha provocat una degradació del grafi a i la sintaxi dels pronoms febles, amb la participació activa del nombrós pú- diàleg, una declaració de por, d’amenaces vela- blic assistent. des- algunes- i d’altres de més evidents. En fi , • El programa especial de Ràdio Esparreguera des de Can Pasqual: Programa 500 que resulta que no hem entès res de res... del “Notícies en Català” per celebrar l’edició número 500 d’aquest l’espai setma- Som persones que, per damunt de llurs ide- nal dedicat a la llengua catalana que és en antena a la ràdio municipal ininter- ologies, no podem diferenciar-nos de grau tenint rompudament des de l’any 1998. en compte criteris ètnics, socials, lingüístics...I no pot ser que adduint aquests criteris trenquem allò que ha estat sempre tan nostre: el diàleg. Treballant honestament a favor de les perso- nes –expressió que tan malda actualment-,pot Calendari dels Castellers haver-hi discrepàncies, però en cap cas, aques- tes, no haurien de ser motiu d’intolerància que Alguns membres de la colla han elaborat un calendari “eròtic” sovint deriven en imposició de criteris i insults – per l’any vinent, il·lustrat amb fotografi es de castellers cosa que s’està produint. Sembla que en campa- lleugers de roba. nya electoral tot sigui permès...! Crec, sincerament, que ara és un bon mo- Encara no se saben els punts de venda d’aquest calendari així que caldrà està ment per a la refl exió, per al diàleg...i que aquest atents al facebook dels Castellers d’Esparreguera (facebook.com/castellersdespar- també ens farà més lliures. reguera) i a la seva web (http://www.castellersdesparreguera.cat). OPINIÓ

PER AMOR A L’ART Carles Reynés Montoriol ELECCIONS 25N

Com més va, les coses se succeeixen a velo- citats més vertiginoses. Qui ho diria que quan va aparèixer el darrer número del 777, que ara estarí- em en plena campanya d’unes eleccions al Parla- ment de Catalunya i en una situació política tensa Beques Lola Lizaran amb la resta de l’estat espanyol? Pel fi rmament La Fundació Lola Lizaran ofereix anualment 10 beques polític català planen darrerament conceptes com: a joves valors esparreguerins que vulguin estudiar teatre, el dret a decidir, l’independència, el federalisme i altres formules. És evident que una situació simi- dansa, música o circ o disciplines dins les arts escèniques. lar no s’havia donat mai en els darrers anys de democràcia. El passat diumenge 7 d’octubre a la tarda es van lliurar al Patronat Parroquial En general, els grans sentiments populars es les beques que la Fundació Lola Lizaran atorga cada anys. La junta gestora de la posen en acció quan la conjuntura econòmica no fundació va decidir les deu beques de mil euros cadascuna per a deu estudiants és per fer volar coloms, i com que no podia ser esparreguerins. Tots ells van participar el mateix diumenge en una mostra de les d’altre manera, la campanya electoral té al seu seves arts, que van poder gaudir els assistents. A Oriol Escursell li ha estat concedi- subsòl una crisi econòmica de dimensions colos- da un any més la beca per estudis de circ a Torí; Marina Ibáñez rep per primer cop la sals i els que la van provocar encara campen amb beca per estudiar dansa; Elisabet Marín i Pilar Ortí també la reben per estudis supe- el front ben alt. Però com que vivim en un desco- riors de dansa; Juan Jurado la rep per darrer any per a estudis de composició musical neixement de tot el que realment interessa, a l’estranger; Anna Niebla continua amb els seus estudis de cant –recentment l’hem aquestes eleccions provocades per la voluntat pogut veure a la sarsuela La viejecita, com a protagonista–; Mariano Pascual rep la popular es presenten com un exercici democràtic beca per primer any per estudis de violoncel; Aina Pérez un any més per estudis de nou, capaç d’oferir noves prestacions i nous ca- fl auta travessera; Marta Babot seguirà un curs més becada per guitarra i cant i, fi - mins per seguir cap a la utopia. nalment, Gerard Bidegain la rep per primer cop per estudiar dramatúrgia i direcció Si sou assidus lectors del 777 us haureu ado- teatral. Aquests deu estudiants posen de manifest, un cop més, la inquietud espar- nat que un dels apartats més extensos, per varietat reguerina per les arts escèniques i la música. i quantitat d’informació, és la Parada Cultural. A Esparreguera com a la majoria de pobles de Cata- lunya es generen moltes activitats culturals que apleguen una part important de la ciutadania, acti- vitats oblidades pels poders quan les subvencions Temporada castellera poden ser indiscriminades i que ara davant de la crisi resulta que són un valor ciutadà. Mentida. Des Una de les millors actuacions al fi nal del mes de setembre tot allò que és font de cultura de temporada dels Castellers i coneixement es grava amb un 21 % d’IVA. Aquí hi escau més que mai allò de, cornuts i pagar el beure. El diumenge 28 d’octubre es va celebrar la diada Ara resulta que com amants de l’art i de la del Castellers d’Esparreguera. Aquesta actuació va ser cultura i com a ciutadans estem en crisi per parti- una de les millors de la temporada i la darrera de l’any da doble però les nostres tasques continuen es- 2012. Els castells que es van portar a plaça van ser el 4 sent les mateixes. En primer lloc fer mans i màni- de 7, el 3 de 7 i el 5 de 6, tots ells descarregats. El balanç gues per continuar amb l’enriquiment cultural i de la temporada dels bordeus és de 12 castells de 7 anímic del nostre poble i en segon estar alerta pisos (11 dels quals s’han descarregat) i 47 construcci- dels qui ens manaran properament, perquè això ons de 6 pisos. El 2013 es vol superar el nombre de castells de 7 i per aquest motiu la colla seguirà assa- de la cultura, com ve sent habitual, els interessa jant fi ns que es reprenguin les actuacions. Un altre en la mateixa mesura de sempre, és a dir gens. objectiu és estrenar la nova temporada descarregant el Per tant, tot i seguir en les nostres crisi, no 4 de 7 i el 3 de 7 per Santa Eulàlia a Esparreguera, cosa deixarem que la ignorància ens esclavitzi. Perquè que donaria un gran impuls als bordeus per afrontar les no hi ha països ni nacions millors ni pitjors, però sí actuacions del 2013. persones que s’esforcen per educar-se. OPINIÓ PARADA CULTURAL

DES DE LLUNY Ade Palomar

EXILI

En quin moment vam deixar de fer el que fem per plaer havent de fer-ho per necessitat? Sóc una exiliada més. Formo part d’aquest col·lectiu de re- cent llicenciats que ha emergit de l’Espanya per trobar alguna cosa millor. Alguns han anat a la recer- ca de treball perquè ja tenen el nivell sufi cient d’an- glès per fer-ho. Altres simplement invertim un any a aprendre l’idioma natiu del país mentre treballem en alguna cosa per a la que no hem estudiat i per a la que no es requereix formació acadèmica. ‘Cangurs’ a famílies estrangeres, professors d’espanyol per a anglesos, empleats en restaurants de menjar ràpid. Des que va acabar extraofi cialment l’estiu aquest 1 de setembre fi ns avui, he experimentat aquesta prostitució laboral. Marta està a Holanda, Paula a Alemanya i jo a Irlanda. Totes treballem com au pairs per poder fer una bona immersió en l’anglès i arribar Batxillerat d’arts a trobar un lloc en el periodisme que tant estimem. I El batxillerat d’arts musicals i escèniques que tant es fa esperar. Mireia està a Londres, a l’es- pera de saber si és l’afortunada que treballarà en un ja està en marxa a l’ Institut el Castell fast food per pagar el màster en comunicació que li obrirà moltes portes (allà). Estem passant per un El Batxillerat d’Arts Musicals i Escèniques ja ha començat a l’Institut El Castell. estat obligatori d’adaptació. Alguns, d’exili. El que Els alumnes que cursen aquesta modalitat procedeixen tant d’Esparreguera com de abans fèiem per pur plaer de viatjar, de conèixer al- diverses poblacions de la nostra comarca. El curs està organitzat de manera que les tres cultures, d’aprendre idiomes, ara s’ha convertit assignatures comunes es fan a l’Institut i, durant l’última franja del matí, els alum- en una necessitat que lluita contra la paràlisi laboral nes acompanyats de les professores es desplacen a l’Escola de Música i Dansa i la precarietat en què es troben milers de joves a d’Esparreguera on cursen les matèries de modalitat: Arts Escèniques, Llenguatge i Espanya. La pitjor sensació, la que tenim quan ens Pràctica Musical, i Anàlisi Musical-I. arriben les notícies de la situació a Espanya. Ens Aquesta organització és possible gràcies al conveni de col·laboració entre sentim impotents per no poder fer res, i en certa l’Institut i l’Escola de Música, i hem de destacar que tant alumnat com professorat i manera culpables ja que sabem que hauríem d’estar famílies valorem extraordinàriament poder gaudir d’aquests espais i instal·lacions. lluitant aquí, com molts dels que intenten cada dia canviar les coses. Resulta molt tòpic dir que sumant molts granets de sorra es forma una muntanya, però per això es diuen tòpics, no? Perquè tenen tota la raó del món. Avui per exemple, en la meva rutina matine- festival lola ra de xerrada post esmorzar amb la meva mare per l’Skype, la tristesa s’apoderava de la seva expressió. ‘Mai vaig imaginar que arribéssim a veure aquí, als carrers, el que tantes vegades hem vist per la tele.’ Cada vegada més gent demana al carrer, menjadors plens de famílies famolenques, ONG recollint dona- tius, no per al ‘tercer món’, sinó per a nosaltres. Gent desnonada, bancs que es queden amb les seves ca- ses per ser habitades per silencis i buit absolut. Ja van dues persones que es van veure abocades al su- ïcidi en aquestes dues últimes setmanes, perquè el banc els obligava a abandonar casa seva. Coses així són les que cauen fort dins del cap. Perquè, si això passa en un ‘petita gran ciutat’, la proporció en les grans ciutats provoca malestar. Em desperto cada dia pensant que tenim molta sort de tenir on anar a aixecar-nos del llit’, em diu malenconiosa i, em con- fi rma el que fi ns ara tractava d’evitar. Hem acceptat que el treball és un privilegi, no un dret. I això no hauria de ser així. OPINIÓ

Dia de la Traducció DES DE ZAGREB Anna Valldeperes Prats El dissabte 29 de setembre va ser el dia Internacional de la Traducció. Amb aquest motiu, els alumnes de 1r i 2n de CAIGUDA DE PLUTÓ Batxillerat de l’Institut El Castell van assistir a l’acte organitzat pel Fòrum 21 i el Col·lectiu Esparreguerí de Es diu que amb la distància es guanya pers- Recerques a Can Pasqual pectiva. Aquí a Plutó les coses es veuen a la màxima distància i, en ser un planeta nan, els seus habi- tants podem percebre les interioritats del planeta Hi van actuar com a ponents Francesc Serra, traductor de Edip Rei i Rita M. Terra sense ser detectats. Vila, traductora de Les colònies industrials: la Colònia Sedó. A continuació es van En el període històric que estem vivint, asse- llegir fragments d’ambdues obres a càrrec dels rapsodes de la vila: Josep Borràs, guren els anomenats tertulians o altrament dits Llàtzer Hidalgo, Pere Cuscó i M. Rosa Badia. Va ser un acte molt interessant per a agitadors del desconeixement, s’està guanyant un l’alumnat de Batxillerat, ja que els va donar l’oportunitat d’aprofundir en diferents capítol als llibres d’història que d’aquí a uns anys matèries a partir de les valuoses aportacions dels traductors, així com de les lectu- no sabem amb quina llengua estaran escrits, o pot- ser ni tan sols si tindrem llibres de text. Les pàgines res. Des de l’Institut El Castell valorem especialment aquestes activitats de la nostra de la història les haurien d’escriure els seus ciuta- vila, ja que permeten l’alumnat enriquir la seva formació, alhora que estimulen la dans amb les seves lluites i les seves victòries de participació i l’interès per la cultura. progrés i de justícia social i no les declaracions in- cendiàries de tertulians. Una de les grans armes de la societat són els seus mitjans de comunicació i, en moments de transformació com els que estem vivint, és molt important que fomentin la honestedat. Els habi- tants de Plutó, tenen molt present la manipulació a la que van ser sotmesos durant els anys noranta. Sovint, en algunes tertúlies matinals de les ràdios o en alguns diaris, els seus agitadors exemplifi quen el moment actual comparant-lo amb la història re- cent de Plutó. Són aquests mateixos tertulians i periodistes que, des de la seva poltrona i mentre esmorzen un cafè amb pastes davant d’un micròfon o ordinador, fomenten la violència verbal mitjançant els seus missatges tergiversats i deshonestos. Una de les campanyes més surrealistes percebuda des de Plutó ha sigut la que han creat alguns mitjans de comunicació sobre un suposat boicot al vot dels catalans a l’estranger. I dic suposat perquè quan un català passa més de sis mesos en un altra país s’ha de registrar al Registre de Matrícula Consular, i au- tomàticament canvia de padró i passa a formar part del CERA (Cens electoral dels residents absents). D’aquesta manera, quan hi ha eleccions, tota la TerraBaixa 2.0 documentació arriba al domicili a l’estranger i, en cap cas, s’ha d’anar al consolat. La meva sorpresa S’apropa el fi nal de la desena edició del Festival Lola i la ha sigut que cap mitjà de comunicació dels que he companyia organitzadora, Tramateatre, prepara un any més contactat per explica’ls-hi aquest deure del ciutadà a l’estranger, no s’han fet ressò de la evidència i han una producció per estrenar dins de la programació seguit fomentant el boicot sense contrarestar els testimonis i parlant de drets i no de deures. Com diu Terra Baixa 2.0 serà, doncs l’espectacle que clausurarà el Festival els propers una bona amiga ciutadana de Plutó; si una nació vol 15, 16, 22 i 23 de desembre al Teatret. La companyia posa en escena aquest projec- ser estat ha de fomentar la honestedat. te que preparaven per l’abril però que van haver de posposar per la paternitat del protagonista. La passada festa major d’estiu la companyia GIT Produccions també la va posar en escena el text d’Àngel Guimerà als Jardins de Can Comelles. El direc- tor i adaptador del text de Terra Baixa 2.0, Carles Reynés, remarca que “fa més de cent anys de Terra Baixa”, per això la proposta de Tramateatre és diferent. Reynés ens explica que “posar en escena Terra baixa avui, ens obliga a fer-ne una lectura que vagi més enllà del típic drama rural”. La proposta vol generar “un diàleg que pugui ser enriquidor” entre el públic i els personatges de l’obra. Els protagonistes de Terra Baixa 2.0 seran Isaac Serrano, Ernest Leon i Laura Seró; el repartiment el completen Raül Aguado, Gerard Bidegain, Montserrat , Eloi Mestre, Que- ralt Sáez, i Jaume Torruella. L’espai escènic va a càrrec de Rafa Haro i la il·luminació Vista del planeta Plutó (Parc nacional de les és de David Oriol Rebollo. Illes Kornati, Croàcia) ©: Jaume Moragues OPINIÓ PARADA CULTURAL

ENVIAT ESPACIAL Edmon Piqué

FREE DAMM? DAMM IT!

Molts haureu vist el nou anunci de la cervesa sense alcohol de la Damm, la Free Damm, aquella oda a les hores mortes del migdia. Sense entrar en valoracions estèrils sobre la utilitat d’una cervesa que no porta alcohol, darrere d’aquest simpàtic anunci barceloní, amb música bonrotllista, que ens convida a veure cada migdia de les nostres vides com unes “diminutes vacances” s’hi amaga una ideologia terrible. Ara que Europa està tan de moda i que som un país amb vocació europea i europeït- zador i bla, bla, bla, caldria plantejar-nos una mica Parlamentaris què ens està dient aquest anunci. Temps entre obligacions i obligacions. Fotre’t una cervesa quan surts a les dues de l’ofi cina fi ns que tornes a entrar per un dia a les quatre, per quedar-t’hi fi ns les set. Exacta- Text: Esteban Jerónimo, Lluís Ochando, Juan Raya, Queralt Sáez ment igual que el model laboral dels països euro- peus capdavanters. O no? El curs passat, un grup d’alumnes de l’INS El Cai- Doncs, ja em disculpareu, cada cop que veig rat vam anar al Parlament a participar al projecte Fem l’anunci per la televisió jo penso que se’ns pixen a la una llei. Aquesta activitat oferta pel Parlament de Ca- boca i ens diuen que plou, que diria el Mohammed talunya té l’objectiu que alumnes de quart d’ESO i pri- mer de Batxillerat discuteixin, modifi quin i creïn unes Jordi. Vivim en una societat tan feta pols, tan des- llei a partir d’unes ja redactades per polítics i fi nalment trossada, i tenim unes vides tan buides amb unes siguin votades pels mateixos estudiants. feines –això els qui en tenen– que no ens omplen, Les lleis i conjunts d’articles que les formaven que hem de ser feliços bevent cervesa al migdia. I explicaven i regulaven l’ús de les TIC i les noves tecno- cervesa sense alcohol. Volen que ens conformem logies a les aules d’ensenyament o llocs públics. Per amb això, amb les petites estones, els petits plaers, exemple, es parlava del temps que pots estar connec- les petites migdiades... Que s’han de valorar, sí, tat a una xarxa d’Internet a un lloc públic o a quines pàgines pots entrar dintre dels recursos TIC. Cada ins- però siguem una mica ambiciosos. titut va rebre un projecte de llei i, a les tardes, ens tro- Podria no mirar la televisió. O mirar-la i inter- bàvem un grup d’entre quinze i vint alumnes de primer pretar l’anunci com una defensa del nostre esperit de batxillerat que discutíem i escrivíem les esmenes mediterrani. Però aleshores no tindria cap mena d’aquelles lleis. Cada institut es trobava dins d’un grup d’idea per escriure aquest article. D’acord, ja de cinc centres que ens van assignar i vam discutir m’imagino que a aquestes alçades molts us haureu sobre les esmenes que havíem fet al Parlament. Un cop cansat d’aquest discurs anti-tot, derrotista i provo- tot el grup s’havia posat d’acord, ens vam reunir al ge- ner amb molts altres grups de tota Catalunya i allà vam cador sense gràcia, però si gràcies a aquestes líni- decidir i parlar article per article amb una moderadora es algú s’ha plantejat mirar una mica més enllà de que ens anava dirigint la reunió. l’anunci, i de la publicitat en general, ja em dono per Finalment, el dia 18 de maig ens vam reunir tots a satisfet. l’hemicicle del Parlament i allà cada centre va triar un representant per a que parlés sobre la llei que fi nal- P.S.: Evidentment que no tot és tan apocalíp- ment s’havia proposat i la seva experiència allà. Els tic, tot al contrari. Ens trobem davant de reptes alumnes estaven escoltant el que cada representant de les diferents escoles de Catalunya deia, asseguts a engrescadors com a país i com a poble, podem les butaques dels diputats i diputades del govern cata- construir un nou estat, més democràtic i més just. là. Per acabar la sessió parlamentària dels “diputats I això mola. per un dia”, dirigida per la presidenta del Parlament de Catalunya, es va donar pas a una votació i la llei va P.S. 2: La cervesa amb alcohol, collons! quedar aprovada per unanimitat pels estudiants. Cal OPINIÓ

APASSIONAT PER L’ESPÀRREC Gerard Bidegain i Figuerola

VOTAR EN MAJÚSCULES

Aquells que encara se’n riuen, sorneguers, no els entenc. Parlo de la INDEPENDÈNCIA, sí, en majús- cules. Fa deu anys semblava que aquesta opció era minoritària, però ara és el clam de tot un poble que avança decidit cap al seu futur. Després de segles d’escarni, de maltractaments i de pagar justos per pecadors, hem decidit que les coses han de canviar. No hi ha volta de full. Tots estem al mateix carro remarcar que aquest any va ser el primer cop que una i hem de decidir com serà el trajecte. També hem de llei quedava aprovada per unanimitat per tots els estu- decidir com volem que sigui aquest nou Estat on ar- diants. Per últim, direm que per als més desconfi ats aquestes lleis van ser revisades per els diputats i dipu- ribarem d’aquí poc. Però en cap cas tenim la potestat tades i que seran més tard votades i fi nalment esperem de fer-nos enrere i d’aturar un procés que –la histò- que puguin sortir i ser aplicades. ria ho confi rmarà– ha de ser el defi nitiu. Gràcies a l’Eduard Ribas, secretari de Raimon Els que votarem INDEPENDÈNCIA en aquestes Obiols, que es va assabentar del gran paper fet pel eleccions –que ja són, en el fons, un referèndum– no nostre centre al projecte fem una llei, ens va convidar volem tenir un Estat només pels que el votem: volem un que visitéssim la seu del parlament Europeu durant Estat per totes i cadascuna de les persones que viuen dos dies amb despeses pagades, el 27 i 28 de setembre en aquest país, Catalunya, i que volen viure millor. d’aquest any. Ens ha tocat viure un moment de canvis histò- Vam sortir de l’aparcament de les Hortes a dos rics. És l’hora de mullar-se, ho vulguem o no. Qui digui quarts de cinc de la matinada cap a l’aeroport del Prat, que ara és moment de no mullar-se i de deixar que ho on allà vam agafar l’avió que ens portà després de dues arreglin els polítics crec que s’equivoca. Ara és el hores de vol a l’aeroport de Brussel·les. Un cop allà vam moment que el poble de Catalunya decideixi el seu anar a l’hotel per deixar l’equipatge i anar ràpidament a futur, després de gairebé tres-cents anys de con- veure el famós àtom de Brussel·les, situat a les afores questa, Borbons, dictadures totalitàries, assassinats, de la ciutat. Després de la visita, ens vam dirigir cap al prohibicions, burles i furts nacionals. Ara hem de fer parlament Europeu situat al centre de la ciutat on vam que els polítics facin, d’una vegada, el que anhelem. dinar. Just després del dinar ens vam dirigir a una con- Ells són l’instrument del poble, més ben dit, són la ferència donada per Raimon Obiols, Anna Colombo i cara visible dels instruments, que són els partits. Carmen Romero, en la qual els vam poder preguntar Què volem aquests milions de persones? No certes qüestions sobre la situació actual del país, so- volem anar contra ningú, només volem anar a favor bre la situació de les dones a la política, sobre confl ic- nostre. Aquesta és la gran diferència de l’indepen- tes internacionals, alguns dels temes tractats ens van dentisme actual. Volem construir, no destruir. Volem servir d’ajuda per als nostres treballs de recerca, i al- poder viure lliures i sense tabús a la nostra terra, guns de nosaltres encara seguim en contacte amb ells. d’una manera legal, democràtica i pacífi ca. Volem Després de la conferència, vam passar per l’hotel que la llei ratifi qui qui som, no que ens imposi ser el i vam sopar a una pizzeria a l’aire lliure. Després de que no volem ser. Volem que el fruït del nostre treball sopar, vam anar a fer una ruta nocturna pel centre de la es plasmi en el nostre nivell de vida. ciutat de Brussel·les, on vam veure la gran plaça cen- Per qui volem la INDEPENDÈNCIA de Catalu- tral amb l’Ajuntament i els edifi cis dels gremis, i el mackenpis, l’escultura d‘un petit vailet que, segons diu nya? Per molta gent. Per tots aquells que han anhelat, la llegenda, va salvar la ciutat de l’explosió d’una bom- patit, lluitat i mort per aquesta idea. Per tots els que ba pixant-hi a sobre. Vam tornar ràpidament cap a ens han precedit i ens han llegat la nostra identitat. l’hotel perquè feia molt fred. També la volem pels que encara heu de néixer. Perquè Al dia següent ens vam llevar ben d’hora per fer visqueu en un país millor, perquè pugueu gaudir la un bon esmorzar i tot seguit ens vam dirigir un altre cop llibertat, de la que tant se’ns ha parlat i que tant poc cap al centre de la ciutat, de manera que vam poder hem conegut. Però, per damunt de tot, la volem per passejar pels carrers. Seguidament vam visitar el Ma- nosaltres. Perquè la INDEPENDÈNCIA és ara més que gritte Museum i en acabar ens van deixar temps lliure mai un fet de present. Ja no la volem només per drets per dinar i després podíem escollir entre anar al museu històrics, o per donar un millor futur als nostres fi lls i del còmic o anar a comprar records de la ciutat. néts. La volem per nosaltres. En un món on tot va molt Finalment vam tornar a l’hotel, vam recollir l’equi- ràpid, és niciesa preveure les coses a anys vista. Vo- patge i vam anar cap a l’aeroport per tornar a casa lem un referèndum i volem un Estat. Volem la lliber- després de dos dies molt intensos. tat, i la volem avui. La volem ara. Ens la mereixem. OPINIÓ

JOSEP RÀFOLS A POC A POC I AMB MALA LLETRA

A un any i mig de les passades eleccions tàncies als diferents departaments però municipals podem afi rmar que l’actuació del aquest no sempre es contesten. nostre govern és controvertida. És veritat que Hi ha actituds agressives d’alguns regi- els temps no són fàcils, i que les majories dors del govern i del mateix batlle que ens minoritàries de les que disposa el govern di- recorden temps passats, fer por constant- fi culten les actuacions del govern municipal. ment als empleats de l’Ajuntament, els quals Veiem com hi ha un petit nombre de re- deuen viure sota l’amenaça constant de ser gidors i regidores dels grups que governen dels que sobren i de ser acomiadats. Actituds que estan més presents a la vida del poble, que s’haurien de canviar cercant l’acord amb que hi són, que fan acte de presència, que jubilacions anticipades, fent, si no es pot tenen iniciativa. N’hi ha d’altres que estan evitar, el mínim mal possible. desapareguts o apareixen de tant en tant i S’han posat multes a les Entitats que quan els aires els són propicis. Alguns co- més cohesionen la vida de la població, sem- mencen a perdre la humilitat dels que van a bla que per satisfer l’ego d’algun regidor. servir El poble per la supèrbia dels que van a S’actualitzen les taxes havent d’aportar manar el poble. els usuaris dels serveis públics el que ha Hi ha la impressió que la nova corpora- deixat de pagar la Generalitat, i és posen a ció que havia de solucionar uns quants antics preus no assumibles per masses famílies. problemes ha estat capaç de començar a Pares mares que baixen els nens amb cotxe solucionar-los, dic començar perquè la lenti- perquè els transport escolar és car, places tud de la nostra administració és esfereïdora. buides a les escoles bressol, i a l’Escola de L’etern problema de l’ascensor de la Música (aquí vull remarcar que la Generalitat ràdio, tres anys parat, els va costar sis mesos ha fet una enredada als ajuntaments –feu solucionar-lo. L’aprovació del pressupost de escoles bressol que nosaltres us ajudarem a l’any 2012, que consideraven de gran urgèn- mantenir-les... Ara ha tret 1.000 € per alumne cia donat que l’últim pressupost era del 2009, i any dels 1.800 € que aportaven). no la van fer defi nitiva fi ns aquest setembre. Els plens s’eternitzen, debats i debats L’edifi ci de l’escola bressol Cucuruga fi nal- que duren, de vegades fi ns a les tantes de la ment ha estat en condicions de rebre de nou matinada, sense que s’aportin ni grans ni els infants després d’estar quasi bé dos cur- brillants idees, però si més d’un insult. L’opo- sos en locals provisionals. La nova biblioteca, sició, exceptuant rares excepcions, tampoc que fa tres anys que és acabada, encara no la destaca per les seves aportacions. El regidor podem gaudir. Sembla que les persones que de la Plana, fa força demagògia, si no en fes han de cercar ajuts alimentaris als serveis tanta i es centrés en algunes denuncies més socials tindran un lot regular, fi ns ara a més concretes, guanyaria amb credibilitat, la qual d’escàs, era irregular i de vegades misèrrim. cosa li aniria força bé. Iniciativa, és el grup La burocràcia ha esdevingut més important municipal de les mocions pròpies del Parla- que el benestar de les persones. ment de Catalunya o de les Corts de Madrid. Sembla que a la maquinària adminis- Alguna està bé, però quatre en un ple no. trativa absolutament rovellada que va deixar Quant parlen dels problemes d’Esparreguera l’altre consistori li hagin posat una mica d’oli són la inconcreció i el fer volar coloms, po- i es comenci a bellugar però, encara molt ques propostes seves estan estudiades i són lentament, la burocratització la domina. No realistes. Els altres grups, els regidors del PP, existeixen les urgències, tots els problemes de Plataforma, de Gent d’Esparreguera se’ls es solucionen, si es solucionen, amb temps, nota que no saben que és un ajuntament ni molt de temps, de vegades massa temps. com funciona. Esperem que n’aprenguin. Fins Fins i tot, en problemes senzills les solucions i tot, des de l’oposició els socialistes, que • FABRICACIÓ D’ACCESSORIS I es retarden –encara que els usuaris d’un després de la davallada, es mostren patètics MOBLES METÀL·LICS servei passin fred, no s’arregla una caldera de quan volen justifi car els seus quatre últims • ESPECIALITAT PER A ELECTRÒNICA calefacció d’un edifi ci públic– com va passar anys de govern, feina inútil i impossible. “DISSENY MODULAR ESPECIAL” a l’actual biblioteca en ple mes de gener, i els Últimament, però, són els únics que des usuaris van estar un mes passant fred... –no de l’oposició intenten fer una política diferent Àrea Industrial Can Sedó hi havia partida deien. No veiem encara als a la del no per el no. Amb les seves abstenci- C/ Tallers, 10 08292 ESPARREGUERA (BCN) nostres carrers les màquines d’escombrar, fa ons, aconsegueixen, diria que intel·ligent- T. 93 777 35 00 F. 93 777 38 12 molt de temps espatllades. Els permisos i ment, si més no, una certa infl uència en el www.fayme.com llicències, les poques que es tramiten, encara govern al necessitar aquests abstencions per [email protected] fan un llarg o un lent tràmit. Els i les adminis- poder aprovar temes tant importants com els tratives que hi ha a l’entrada, fi ltren i les ins- pressupostos municipals. 28 setsetset VERSIÓ 2012 NÚMEROS 53 i 54 (juliol - octubre 2000) Una visió d’Esparreguera a través de la història del 777 per GERARD BIDEGAIN

Coses que A més també es deien… explicàvem…

Editorial número 53 ACTRIUS. Gemma i Berta Piñero dirigeixen Per Consell de Redacció “Entre Mujeres” a la Sala Petita de La Passió, “A Esparreguera no volem ser més primera amb un repartiment de cinc actrius. pàgina de diaris ni de revistes. No volem més BIBLIOTECA. La Biblioteca Beat Domènec Cas- soroll. No en volem enlloc més de soroll. Se’ns tellet rebrà, del Pla Únic d’Obres i Serveis de fa difícil comptar amb vides humanes les Catalunya, 35 milions de pessetes per tal de mancances de la nostra societat i hauria de portar a terme obres de millora i remodelació. ser fàcil assumir responsabilitats per a evitar que coses com aquestes tornin a passar. Es- CAMPIONA. La jove esparreguerina Pilar Ortí parreguera ha de seguir essent coneguda per guanya la categoria aleví del Campionat de La Passió, per les germanes Lizaran o pel Catalunya d’artística. futbol... però mai més per desgràcies tan DEBAT. Amb la creació de l’Associació de ve- malignes amb capacitat de segar la vida de Portada número 54 ïns de l’Avinguda Francesc Macià es reobre el les persones.” debat sobre convertir l’avinguda –juntament amb Francesc Marimon– en un boulevard vertebrador de la vila. Coses que ESPECTACLE. La companyia de teatre de La Passió prepara “La reina ha relliscat” per la passaven… Festa Major. FESTIU. Durant el mes de maig el 777 comu- 10 de juny: la rierada nica amb la col·laboració de la Unió de Boti- Reportatge per Toni Puig guers i l’Ajuntament organitza el Primavera’t, “La nit del 10 de juny serà una de les primeres un seguit d’actes i d’obres exposades sota que recordarem tristament, d’aquest any una imatge vinculada a la primavera. 2000. (...) Des de les 3 de la matinada va plou- GUARDÓ. L’ADF d’Esparreguera rep el Cam- re amb gran intensitat als termes de Collbató panar d’or de l’Ajuntament en reconeixement (250 l/m2) i d’Esparreguera (165 l/m2); fi ns a a la seva tasca per la vila. les 6 del matí va estar descarregant amb INAUGURACIÓ. Inauguració de la nova Escola aquesta força. La pluja arrencà arbres i s’en- Montserrat. dugué tot el que trobava pel davant arribant LOCAL. El Pilu celebra els seus tres anys de al Torrent Mal (...) Havia caigut tot un segment Pàgina 24 número 53 Assaig de vida. del nou pont de la riera Magarola –el que ha- La reina ha relliscat. via estat construït en una primera fase fa 30 MÚSICA. El Trio Montserrat enregistra un CD. anys, i ampliat tot just en feia 10, coincidint NENS. Nens i nenes saharians vénen a Es- amb la construcció de l’autovia. (...) Tot i això, parreguera en una acollida iniciativa del ca- semblava que no s’havia de lamentar la pèr- sal Anirat Anilmet, Esparreguera Solidària i dua de vides humanes, fi ns que a mitja tarda l’Ajuntament. prengué cos la sospita de la desaparició dels PROJECTE. Es posa en marxa el projecte de dos germans Jordi i Antonio Sánchez Justo.” restauració del Campanar, que ha de costar 100 milions de pessetes. La Diputació està 28 de juny: explosió disposada a invertir-ne 65. Reportatge per Redacció ROTONDA. S’anuncia la construcció d’una ro- “Tres i cinc de la matinada, un fort terrabas- tonda a l’entrada del polígon de Can Comelles, tall despertà el poble d’Esparreguera. Una per tal de reorganitzar el trànsit de la vila. terrible explosió assolà l’edifi ci de la canto- nada Beat Domènec Castellet i Tomàs Cabe- SHAKESPEARE. Enric Martínez prepara “Ro- za. La tragèdia segà tres vides humanes (...) meo i Julieta” a la Sala Petita de La Passió. Pàgina 7 número 53 Ensulsiada Rafaela Beltrán, Severiano Carmona i Encar- TRAMATEATRE. Joan Castells dirigeix la com- del pont de Magarola nación Jaraba.” panyia a “Del pont estant”, d’Arthur Miller.

29 El Josep Borràs sempre té la taula dels despatx plena de papers i partitures, sempre amb ordre i sempre comentant si li han demanat això o allò, però la seva bossa d’idees encara té molts departament per descobrir.

molta feina. Quasi vaig haver de transcriure-la tota des enregistraments discogràfi cs de pès- sima qualitat. Només vaig poder trobar la partitura d’un número per piano. Quasi es pot dir que és una versió del Borràs”. El Josep Borràs, que a mitjans de no- vembre va fer vuitanta tres anys, va adaptar les partitures a les veus que disposava i va fer una nova instrumentació per piano, violí, cla- rinet i fl auta. I ja està pensant en la propera: Bohemios de Vives? El Josep Borràs és l’artista de l’oportu- nitat: quan creu que es pot aprofi tar la con- juntura humana i es pot fer lluir, tan li és diri- gir un cor, una orquestra, una obra de teatre o una sarsuela. Tot i que la sarsuela no ha estat mai sant de la seva devoció, si creu que l’oca- Foto: Carles Reynés Carles Foto: sió és bona per fer una sarsuela, doncs es fa. “La sarsuela quasi sempre s’ha fet malament, Josep Borràs tot i així ha estat un art popular i la prova d’ai- xò és que gairebé fi ns els anys seixanta, no Músic de vocació L’autor de la música de La Passió, va diri- s’entenia la Festa Major d’un poble sense la i fl equer de professió gir la seva primera obra de teatre el 2004. “Va sarsuela”. ser una sol·licitud de la Fundació Lola Lizaran, El Josep Borràs sempre té la taula dels Estic escrivint aquesta i m’hi vaig engrescar, i mira fi ns avui que ja en despatx plena de papers i partitures, sempre entrevista i per la porto vuit, sis d’elles de Josep Mª de Sagarra. amb ordre i sempre comentant si li han de- ràdio, com de manera La pretensió era fer les obres menys represen- manat això o allò, però la seva bossa d’idees premeditada, sona l’inici del tades d’aquest autor dramàtic el més popular encara té molts departament per descobrir. Rèquiem de Verdi, una de de la primera meitat del segle XX”. “L’any que ve és el dos-cents aniversari de la les obres musicals que més La música de tota la vida el va portar al mort de Wagner i Verdi, però rellegint una aprecia Josep Borràs. No és teatre i darrerament, de nou a la música sen- carta d’un amic meu de la Bonanova, mort fa debades que faci aquesta se deixar el teatre. “L’any passat va semblar poc, hi llegia que em deia ja aleshores (1948), referència musical quan el que era bona ocasió representar la sarsuela que jo era molt de Wagner, i la veritat és que que es tracta és de parlar Gigantes i Cabezudos de Caballero i vist l’ in- ho continuo essent. La meva il·lusió seria amb un músic afi cionat, terès dels intèrprets i del públic, vaig aprofi tar muntar un festival Wagner amb el cor i l’or- un músic dels de debò, l’avinentesa per intentar representar una no- questra de la Passió”. però que darrerament es fa va sarsuela on els solistes principals fossin El Josep Borràs cada vegada que acaba notar més com a director de dones i que hi hagués cor. Sempre busco que una cosa sempre diu prou, però segueix. Per- teatre i de sarsueles. hi hagi cor que és el que de veritat m’agrada”. què fa la feina de gust i gaudeix amb la pres- La primera quinzena de novembre Jo- sió de tot allò que li demanen i que ell mateix sep Borràs va estrenar al Patronat La Viejeci- s’imposa. Ell no creu que tingui una energia L’ENTREVISTA Carles Reynés ta, una sarsuela també de Caballero amb especial: “tothom la té amb el que li agrada”. molt bona acollida del públic. “Em va donar Mestre, salut i per molts anys.

30 setsetset CENTRE D’ESPECIALISTES EN FISIOTERÀPIA I OSTEOPATIA

TRACTAMENTS CENTRATS EN Sílvia Luna, fi siote- ELS PROBLEMES DE LA DONA rapeuta especialis- ta en sòl pèlvic. Prepart i postpart Incontinències a l’esforç i postpart Exercicis hipopressius de recuperació abdominal

REHABILITACIÓ ESPORTIVA Isaac Serrano, fi sioterapeuta Especialistes en tendó, múscul i lligament especialista en Reentrada a l’activitat esportiva teràpia manual i rehabilitació DEFORMITATS DE COLUMNA esportiva. Reequilibració postural

OSTEOPATIA Miriam Ávila, fi sioterapeuta i Columna vertebral, cefalees tensionals i osteòpata (adults, d’origen cervical embarassades i Osteopatia infantil, treball amb nadons nadons) Tractament en període de gestació Visceral (digestions, regles doloroses, restrenyiment…) av. mil·lenari, 4 local c 08292 esparreguera t. 93 777 80 82 www.fi sioterapiarevers.com

ACTIVITATS TERÀPIES tai-chi acupuntura ioga quiromassatge pilates shiatsu chi-kung osteopatia kung fu adults i aiurveda infantil drenatge limfàtic gimnàstica per naturopatia a gent gran homeopatia moviment reiki conscient i creatiu flors de bach bollywood astrologia salsa constel.lacions dansa viva familiars

francesc macià, 135 esparreguera 93 770 94 12 | 619 73 66 60 [email protected] www.espiral108.net 31