El passat mineroindustrial de la conca potassica de Catalunya
1 Sergi Falguera i Torres
1. Situació geogrifica
La conca potissica catalana es tro- ba en plena Depressió Central. Els ja- ciments potissics, en els quals s'ha realitzat l'explotació subterrinia in- dustrial, són al nord de la comarca del Bages, als municipis de Balsareny, Cardona, Sallent i Súria. Per altra banda, en les comarques properes de l'Anoia (Alta Anoia), Ber- guedh (sud), Segana (nord), Solsones (sud) i la Noguera (sud-oest) es realit- zaren prospeccions de delimitació de la conca potissica per la desconei- xenca de la presencia d'aquest mine- ral, present al subsbl de les comarques mencionades; el cas de Vilanova de l'Aguda, on antigament existia una font d'aigüa salada, era l'únic lloc on les possibilitats de trobar-hi mineral pothssic eren molt mis altes. Cardona. Fabrica de clorur potassic de la mina "Nieves", en funcionarnent des de 1926, situada al A destacar, com a tipus de jaciment barri de la Coromina. de la conca minera, l'aflorament su- perficial de sal potissica de la famosa "muntanya" de sal roja (d'uns 150 m d'alcada), situada a la Val1 Salina del res investigacions mineres: Cardona enginyers Rubio i Maín perque re- municipi de Cardona, de la que l'his- (neolític); Súria (1837); Balsareny alitzin un estudi geolbgic de la con- toriador Ilatí Plini "el Vell" ja fa re- (1920); Sallent (1929). ca potissica. ferencia en la seva famosa Historia 1-10-1914: Es publica un Reial Decret Natural. Cronologia histbrica de la conca per tal de fer 1'Estat la seva reserva potissica en els seus inicis: d'una zona determinada de la con- ca potissica (472.000 Ha de ter- 2. Historia minera1 1912: Es descobreix a al casa del Salí reny). de Súria la potassa pels senyors 1-12-1914: Es redacta un projecte de S'ban ordenat les localitats segons Macari i Viader llei perque I'Estat realitzi una inter- l'antiguitat de I'explotació i les pnme- 1914: L'Institut Geolbgic envia els venció a la zona, dedicada a tre- balls d'investigació i explotació minera. 1915: Reial Decret segons el qual s'imposen als registres miners de la conca condicions especials en els títols. 1918: L'Estat intervé als jaciments de les sals potissiques. 19 18: Es prorroga la reserva a favor de I'Estat dels terrenys limitats pel Reial Decret del 1- 10-1914. 191 8: L'Institut Geolbgic i Miner pu- blica la segona memoria referent a les sals potissiques de Catalunya, deguda als enginyers Rubio i Ma- rín. Inici de les explotacions mineres modernes industrials a la localitat de Súna.
12-12-1918: S'obre el primer concurs i - per al reconeixement per sondeig Cardona Sala de rnaauines d un dels castelleis de la m!na 'Nieves" dels terrenys reservats a 1'Estat. Posteriorment s'inicien les explota- cions mineres modemes a Súria. 31-10-1919: Es reobre el primer con- curs per al reconeixement per son- cretes d'explotació a la zona fins al tisfer I'empresa explotadora dels jaci- deig dels terrenys reservats a 1'Es- període de dominació irab, si bé bi ha ments salins potissics. tat indicis anteriors d'ocupació romana a El 1838 es tenen notícies de la 12-3-1920: Reglament especial de la la zona. Així mateix, foren atorgats a construcció del fortí de Meer (torre de policia minera per a la investigació la població cardonina i als seus sen- guaita encara existent) per defensar i explotació dels jaciments de sals yors feudals, nombrosos privilegis les salines dels carlistes que intentaren potissiques. gricies a l'explotació i comerq de la apoderar-se diverses vegades. 16-9-1920: Descobriment de I'e- sal. Prova d'aixb, és la imponent for- xistkncia de potassa a Balsareny, al talesa dels Cardona que domina la po- realitzar-bi un sondeig a la zona de blació i la Vall Salina. El 986 el comte Explotacions de la "Muntanya de la Sal Can Vila per 1'Estat. Borrell 11, en donar la carta de pobla- Roja" (No conservades) 1923: L'Institut Geolbgic i Miner pu- ment, va atorgar als cardonins I'auto- La sal extreta (majoritiriament la blica tres membries dedicades a les ntzació d'extreure mineral a la munta- sal blanca), es tallava a pic en bancs investigacions efectuades a la con- nya (els dijous era el dia de la setrnana de 6 a 8 pams (160 cms) i uns pics de ca pothssica de Catalunya, pels en- que els cardonins estaven autoritzats). 40 a 50 lliures (16 a 20 kg). ginyers Marín, Larragán i Menén- Des del 1352, els vescomtes otorgaren Es destinava per al bestiar; la resta, dez. una mesura d'extracció (8 quintars i es trinxava en un molí per a ús domes- 1925: Inici de les explotacions mine- mig). A la Guerra dels Segadors tic. L'exportació a frica es feia en res modemes industnals a Cardona. (1640-59) i la Guerra de Sucessió forma de llosetes i també a d'altres 1932: Inici de les explotacions mine- (1702-14) la producció salina fou in- parts de Catalunya, i per privilegi al res modernes industrials a Sallent tervinguda, produint-se sota el govern comtat de Foix (Franqa). 1934: Inici de les explotacions mine- de Felip V, una Reial Cedula establint Totes aquestes explotacions és rea- res modernes industrials a Balsa- l'estanc de la sal. Els cardonins no po- litzaven a cel obert (pedreres). reny. dien extreure sal. Fins que els antics Les instal.lacions eren provistes de benefeciaris pledejaren I'any 1859, i dues "casetes": la del Rei amb el seu el Tribunal Suprem falla a favor fidel administrador i un comptable i la Cardona d'ells. L'aleshores duc de Medinaceli, del Duc de Cardona amb un "Baile" bagué de donar anualment 15.000 rals (batlle?), un comptable, un oficial i un Antecedents rniners i una indemnització de 100 milions de majordom que s'encarregaven del be- L'explotació minera es remunta al rals per endarreriments. Aquest diners nestar del~picapedrers. Aquest "edifi- Neolític i es localitza a la Vall de les els administrava el Comú i ho destina- ci" era constrnit de fusta i provist de Salines, molt a prop de la muntanya va a obres d'interes general. Aquesta dos magatzems. de sal. No tornem a tenir notícies con- mena d'impost, encara l'bavia de sa- Explotacions de la Vall de les Salines (Aquestes explotacions actualment són colgades sota les escombreres de la mina "Nieves", en desús des de 1989) - Mina "Romana". - Mina "Sant Onofre". Es beneficia- va de la sal comuna. - Salines del Duc de Tarifa. Hi tenia un pou d'extracció. Existents el 1788 (citades pel viatger enviat pel rei, Francisco de Zamora).
Antiga explotació S'obrí un pou amb la seva ma- quinaria d'extracció, en la qual es va excavar una sala d'uns 25 m. d'alca- da. Amb l'avanc dels treballs, s'en- grandí encara més. La sal és tallava en grans blocs mitjancant una serra. Des- prés, amb una serra múltiple, es talla- ven aquests blocs en forma de llose- Súria. Fabrica de clorur sbdic envoltani el castilet del pou vell on es descobreix a potassa el 1912. tes. Al fons, les escombreres iniciades cap a la decada dels anys 60 del segle XX.
Ex~lotacióindustrial
"Sociedad de Industria y Comercio": Aquesta societat va adquirir les mi- de reconeixement a la "muntanya de mitjancant un telefkric fins a I'estació nes que envolten les antigues salines la sal roja" i descobriren la seva nque- de Súria d'on una part S' emmagatze- del duc de Tarifa. sa potassica, fins aleshores descone- mava i l'altra es carregava en vagons Mina "Manuela": Es perfora un guda. Compra els terrenys de les sali- dels trens fins a Sant Vicenc de Caste- pou de només 100 m. S'abandona la nes dels ducs de Medinaceli el 1923. llet (amb una estació d'emmagatze- perforació a causa d'importants vies Altres sondeigs, realitzats el 1920 en matge i distribuidora), d'on sortia cap d'aigua i la localització d'una falla. una altra zona de Cardona, localitza- a la planta química de Solvay Ibkrica No s'amba a la formació salina. ren jaciments de potassa: a Martorell (Baix Llobregat) i també Mina "Nieves": El 1925 es perforen fins al pon de Barcelona (Barcelones). dos nous pous: el pou "Alberto", que Sondeig de Cardona-l es prolonga amb un contrapou fins els (sondeig de Llardella) 1020 m. El castellet metil.lic tenia una Situació: A 8 quilometres de Cardona Súria alcada d'uns 385 m. i el pou "María i a prop de la casa Llardella. Teresa". Tenia un castellet metal,lic Profunditat: 1643 m. Antecedents miners d'uns 51,50 m. d'alqada. Annex al cas- Mena explotable: potassa. En Francisco de Zamora, al des- tellet s'instal.la un edifici, on hi havia criure el vuite viatge realizat per Cata- la maquinhia d'extracció del castellet. Sondeig de Cardona-2: lunya (Viatge a la Vall $Aran i Ando- De forma esglaonada, s'instal.len un Situació: Carretera de Solsona, km 35.5 rra) realitzat al setembre de 1788 i, tren de cadenes reguladores del des- Profunditat: 1200 m. més concretament, el dia 15 quan arri- cens del mineral i un vibro i un molí de Mena explotable: Negativa. No s'arriba a ba a Cardona i Súria ens parla d'una martells. Cexplotació subterrania de la la formació salina. font salada i afirma que les salines de mina es realitzava mitjancant grans Cardona arriben fins a aquesta locali- cimeres de fins a 200 x 60 m. i 30 m. Es va constmir una planta de clorur tat bagenca. d'alqada. Només s'explotava la silvi- potassic al barri cardoní de la Coromi- S'extreia sal gemma del marge nita. A la mina "Romana", situada a la na (1926), com també un hospital, ha- esquerre del Cardener, del qual es Vall de les Salines, es realitzaren dos bitatges per als miners, xalets peral tenia coneixement des de la primera pous paral.lels. director i els enginyers i una església carlinada (1837). Hisenda paralitzi les dedicada a Santa Barbara. Un teleferic extraccions a causa d'una prohibició "Unión Espnñoln de Explosii~os": provinent de la mina "Nieves" feia establerta a les mines. El 1880, s'aban- Aquesta societat, creada el 1896 ambar el mineral extret fins al peu de donen les explotacions. per a la fabricació d'explosius (inicial- la fabrica de clorur potassic. Una ve- ment dinamita) realitza uns sondeigs gada tractat el mineral, era transportat
Sondeig 4: Profunditat: 590 m Formació salina als 207 m.
Sondeig 5: Als 458 m. apareix la formació salina.
Sondeig 6: Profunditat: 799 m. Als 533 m. apareix la formació salina.
Sondeig 7: Profunditat: 878 m. Als 368 m. apareix la formació salina.
Sondeig 8: Profunditat: 878 m. Als 500 m. a~areixla sal
Sondeig 9: Als 420 m. apareix la sal.
Sondeig 10: Situació: Al nord de Súria. Profunditat: 1023 m. Apareix potassa als 233 m.
Sondeig 11: Situació: Proximitats del Km 55 de la carretera Súria-Balsareny. Profunditat: 1069 m. Sallent. Castellet de forrnigó del pou 1, en I'actualitat inactiu, situat a I'entorn de la Butjosa, als peus del Cogulió (Sallent). Als 678 m apareix la potassa.
Sondeig 12: Situació: Prop del km 19,s de la carrete- ra Súria-Cardona. Profunditat: 1165 m. Balsareny pou es va revestir de maons els pri- Als 874 m. apareix la formació salina. mers 30 m. L'extracció es realitzava En aquesta localitat es descobreix mitjancant grans galeries. El mineral Sondeig 13: la potassa per mitji d'un sondeig rea- té una riquesa del 35% de K, O. No- Situació: A uns 200 m. a I'oest del km litzat per l'Estat cap al 1920. No hi ha- més s'explotava la silvinita. 50 de la carretera Súria-Balsareny. via anteriorment cap activitat minera. Profunditat: 1256 m. Castellet: Als 874 m. a~areixla formació salina. Explotació industrial Construit de formigó, amb una alcada d'uns 40 m. Junt amb el castellet Estat: s'instal.li un edifici per áI molí i per "Sociedad Salinas Victoria ": Sondeig de Balsareny (16-9-20) seleccionar els diferents tipus de sal. Situació: Junt a Can Vila. Realitza un sondeig a Súria Profunditat: 781 m. Via ferroviiria: Als 674 m. es va tallar el jaciment potis- Es constmeixen 800 m de tracat fins a Sondeig 1: sic. connectar amb la línia dels Ferroca- Situació: A tocar del pont de la carretera rrils Catalans situats entre les esta- de Súria-Cardona. "Explotaciones Potásicas S.A. ": cions de Balsareny-Sallent. Profunditat: 1256 m. S'inicii una petita explotació el Als 1018 m es troba potassa. 1934 a la mina "Emérika" mitjanqant Magatzem: l'obertura d'un pou amb un diimetre Amb una capacitat de 17.000 tones. de 5,50 m. i una profunditat de 529 m. Existeixen vanes cintes que surten del Es va tallar la sal als 426 m. Aquest magatzem fms a I'estació de mercade- rics dcl tren on es carreguen als va- Comunicacions: tuada al municipi de Sallent. Es realit- gons. iMiijan<;antuna carretera anib un re- zaren diversos sondeigs detectant la corregut d'uns 600 m. que connecta la potassa als 300 m. de profunditat. I:hhrica de dissolució: mina amb la carretera de Manresa- S'inicii lii producció el 1954. En Berg;~i enllac ferroviari amb I'estació Mina "Enrique": ;icluesta Iabric~i,s'enriqueixen les sals de mercaderies de "Explotaciones Po- Es perforen dos pous de secció cir- ~xtrctcsdc la mina, amb una produc- tásicas S.A.". cular: cií) d'unci 12 toncsihora. - Pou 1 : Situat a 1 Km al sud de la localitat de Sallent i a 100 m. a l'o- Altrcs instal.i;sions: Sondejos de la concessió "Beta": est de la carretera de Manresa-Ber- i~~iboriiti~ris,p<~lvorí, iní'ermeria, cen- ga. Diametre d'uns 450 m. i una tral translOrmad
clor) "Electro Química de Flix, S:A. " d'uii ventilador que permet una bo- fui! acreedora de la societat (1928) iia ventilació entre els dos pous. ~ilnhseu a Flix (Ribera d'Ebre). Castellet de formigó, encara que Propietaria de les se&"ruents conces- inicialrnent era de fusta. sions mineres (1919 i 1923): Fabrica d'enriquiment: Amb un rendiment de 50 toneshora. Provincia de Barcelona: Magatzem: ALPHA no 1920 4843 pertiner ices 14-4-1923 (data permis concessib) Amb una capacitat de 30.000 tones de BETA nY 1921 2835 " mineral al peu del tracat ferroviari de GAMMA no 1922 2800 " la estació de Sallent dels Ferrocarrils KAMMA no 1925 3900 " Catalans. Xl no 1931 3569 " FRONTERIZA no 1955 18 "
"Sociedad La Minera": Perfora al nord de Sallent dos son- Provincia de Lleida: deigs de prospecció:
P nV302 6120 " Sondeig 1: OMIKRON no 2303 6000 " Situació: 1 km al Sud de Balsareny. RHO n"2304 1117 " Profunditai: 474 m. PRECISA n' 2334 132 " Als 361 m. aoareix la formació salina.
Aquests jaciiiients miners són tots de Sallent Sondeig 2: potassa. No s'lian explotal n~ai. Situació: 3,3 km al SE de Baisareny. S'inicia un pou mestre prop del son- No hi ha cap tipiis d'activitat mine- Profundiiat: 530 m. deig de la concesió "Beta 11" i a uns ra d'extracció de sals potassiqucs an- Ais 453 m. apareix potassa. 800 m. del pou de la mina "Einérika". terior a les descrites a continuació. Té una profiioditai de 123,30 m. (19501, revestir de inaons i ciinentat Exolotació industrial Sondejos de delimitació de la conca parcialment. El casteliet era de fusta; potdssica actualment no és conserva. "Potnsus I/?éricns": És constitueix la societat el 20 de "Sociedad Fodina": Edificis principals: setembre de 1929 amb la finalitat de Prospecta I'krea de Vilanova de Oficines. vestuaris i menjador, taller i prospectar i realitzar i'explotació de I'Aguda (Nogueral i la zona compresa presa per I'abastiment d'aigua (riera les concessions inineres "Luís" (1 200 entre el Llobregós i el Cardener mit- de Conangle). pertinences) i "Enrique" (950 perti- jancant set sondejos: nences); aquesta darrera concessió si- Sondeig de Sernis: Sondeig de Puig-reig: als miners i església (dedicada a Santa Situació: Prop del torrent de Coaner i de Situació: Al nord de Puig-reig (Bergueda). Barbara). Semís (Sant Mateu de Bages). Profunditat: 817 m. Aquesta zona pertany a la mina "Alpha". No apareix potassa. Profunditat: 726 m Súria Es descobreix potassa als 655 m. Sondeig de Castellfollit: Situació: Al Est de Castellfollit de Riubre- Rodalies del Salí: Sondeig 1: gós (Anoia) Pou vell: Actualment es conserva el Situació: Mina "Alpha" a prop del pobe Profunditat: 894 m. castellet metal.lic i d'obra d'aquest de Semís. Als 546 m. apareix la potassa. pou sitnat als peus dc la fabrica de Profunditat: 727 m. tractament de la poiassa, Tracat ferro- Sondeig de Tora viari dels Fenocarrils Catalans provi- Sondeig de Boixadors: Situació: Llanera de Segarra (Segarra) nent de Manresa. Situació: Mina "Pi", prop de Boixadors Profunditat: 1215 m. (Sant Pere Sallavinera-Anoia). Als 35m. apareix marga amb sal. Dmera el ceinentiri: Profunditat: 861 m. Dos castellets metai.lics' un dels Als 250 m. es descobreix sal. quals encara avui dia esta en Funcio- "Sociedad Anónima Fodifzri": nament. (pou 2). L'altre casiellet es Sondeig de Sanaüja: troba eii mal estat de coiiservació. Situació: Mina "Omikron" a 1200 m. de Sondeig: Sanaüja (Segarra) Situació: Al costat a la casa Bosch Sud del Pla de les Hories: Profunditat: 785 m. Profunditat: 873 m. Un castellet inetai.lic en Fiinciona- Als 133 m apareix potassa. Als 400 m. apareix potassa. ment (pou 4). Al seu costat lii ha una central elkctrica. La boca de la inina Sondeig 4: Sondeig: esta situada en un ni\~eilinferior al Situació: Mina "Pi", prop de Vilanova de Situació: Prop de la casa Nova del Moris castellei, a partir del quul Iii ha I'Aguda (Nogueral. co (Avinyó). instai.lada una cinta transportadora Profunditat: 737 m. Profunditat: 450 m. que finalitza a la planta de tractament Als 450 m. apareix potassa. que hi ha al costat del "pou vell". Pou de ventilació proper a ayuest.
Sondeig 1: Salipota: Situació: Rodalies de Cabrianes 3. Patrimoni miner conservat Barri miner creat el 1959 on hi re- (Sallent). sideixen els miners. Església dedicada Profunditat: 280 m. a Santa Birbara. Als 110 m apareix potassa. Cardona
Sondeig 2: Mina "Nieves": Es coiiserven els Sallent Situació: Mas de les Coves (Sallent). dos pous d'extracció. Un d'ells amb el Profunditat: 300 m. castellet metal.lic i la casa de maqui- La Butjosa: Als 227 apareix sal. nes corresponent arnb la seva ma- Dos castellets de ciment a les nla- quinaria conservada. Respecte a I'ex- teixes instal.lacions de magatzem de Sondeig 3: plotació minera, actualineiit es pot I'explotació. Situació: Rodalies de Santpedor. visitar tant I'exterior con1 recórrer al- És en aquest punt, a peu de fabrica, Profunditat: 751 m. gunes galeries interiors. Així mateix oii finalitzu el traqat dels Ferrocarrils Als 604 m apareix la formació salina. podem veure la inajestuositat i espec- Catalans provinent de Manresa. tacularitat de la "muntanya roja" de Cinta transportado~.ade mineral Sondeig d'Avinyó 1: sal, única a Europa. Existeix uii mu- provinent del pou 3 i que s'endinsa a Situació. A 1 km al SS0 d'Avinyó. seu dedicat a la sal on es poden veure la plaiita de tractament per iiiitji d'un Profunditat: 340 m. diverses escultures Fetes arnb aquest pont inetal-lic per sobre de la cai-retei-a Als 197 m. es talla la formaiió salina. mineral. (c/ Pompeu Fabra, 4 - Cai-do- C-1411. Colonia minera (Les Mines) per als Sondeig d'AvinyÓ 2: treballadors i església dedicada a San- Situació: Proximitats de la riera de Coaner. Altres iiistal.lacions: ta Barbara. (Sant Mateu de Bages) La Coroinii~a:Colonia iiiinera. Torrent del Sola (als pcus del cas- Profunditat: 751 m Aquí es va construir la fibrica de clo- te11 de Sallent): Pou 3. Als 604 m, apareix la formació salina. rur potissic (1926). Xalets peral di- Castellet metil.lic al peu de les rector i els enginyers. habitatges per inateixes instal.lacions de I'explotació. D'acluí, una cintii tfii~isportadoraporta 4. Concessions mineres de potassa de les diverses empreses mineres cl mincriil extret fins a la fabrica de de la zona existents el 1951 tractiiment situada a la Butjosa. Aques- ta inina es comunica siibterriniament ainb la situada a Vilafruns (Balsareny). Provincia Municipis N' Registre Nom N' Ha Empresa
Barcelona Calonge de Segarra 1938 San Pasalas ll 144 Minas de Potasa de Súria (Anola) Barcelona Sant Pere Sallavinera 1969 Unión Española de Explosivos (Anoia) Mina "Atnirika" o Vilafruns: Barcelona Sant Pere Sallavinera- 1980 Salavinera 990 Unión Española de Explosivos Un castcllet dc f'ormig6 junt a la fa- Calaf (Anoia) brica de tractament cle le potassa. Xa- Barcelona Sant Mateu de Bages 1970 Castelltailat 300 Unión Española de Expiosivos icts clels enginycrs i col¿)nia minera. (Bages) Barcelona Cardona-Surla (Bages) 1920 Al fa 4843 S. A. Fodina Mina "Rcta II": Barcelona Súria-Castellnou 1921 Beta 2835 7 Connectat per carretera a la mina de Bages (Bages) Barcelona Sant Mateu de Bages- 1931 S.A. Fodina "Emérika". Un pou sense castillet; Sant Pere Sallavinera l'antic castellei era de fusta. Edificis (Bages-Anoia) pera higiene deis ininers, oficines, ta- Barcelona Sant Pere Sallavinera 1955 Fronteriza 18 ller i una presa de coiitenció de la rie- (Anoia) ra de Conangle. Barcelona Súria-Callús-Manresa- 1916 Montserrat 5422 Sociedad La Minera S. Salvador de Guardiola Barcelona Castellgali (Bages) Núria lll
Provincia Municipis N" Registre Nom N" Ha Empresa
5. Empreses mineres de la conca Lleida La Molsosa-Pinds 2295 San Pasalas 1463 Minas de Potasa de Súria potassica catalana (Solsonés) ílnicis explotació-anys 50) Lleida La Molsosa-Pinós 2329 San Pasalas lll 203 Minas de Potasa de Súria (Solson6s) Lleida Riner-Freixenet 2346 3Wueva Cardona 107 (Solsones) Principais empreses Lleida La Moisosa 2347 Molsosa 98 (Solsones) - Sociedad de Indústria y Comercio Lleida La Molsosa 2319 Pinos ll 200 Sociedad La Minera (mines de Cardona, inici explotació (Solsones) 1925). Lleida Pinós-Llanera 2344 Pinós 2021 Unión iSolson&s) Española de Explosivos Lleida Pinás (Solsonés) 2350 Segunda Pindc 661 - Unión Española de Explosivos (mi- Lleida La Molsosa 2368 Bassas Z8 41 Unión Espanola de Explosivos nes de Cardona, soiidejos cls anys (Solsones) 20 i posreriors). Lleida Pinos-Valimanya 2318 Pinós l 1255 Sociedad La Minera - Solvay y Compañiaa (mines de Sú- sol son es) ria, priiners estndis geolbgics a Sú- Lleida Pinós (Solsones) 2362 Pinbs lll 1746 ria realitzats el 1918). Lleida La Molsosa 2408 Ampliación Molsosa 13 - Sociedad Minas de Potasa de Súria (Solsones) (canvi de nom de I'anterior empre- Lleida La Molsosa- Pinds 2304 Rho 1117 S.A Fodina (Solsones) sa, noiis sondejos d'investigació a Lleida La Molsosa 2324 Precisa 132 Súria). - Sociedad Salinas Victoria (realitza un sondeig a Súria). - Potasas Ibéricas (constituida el 1929 per explotar les concessions - Sociedad Fodina, S.A. (inines priil- de 1919 i 1923; sondejos de la con- "Luis" y "Enrique" situades a Sa- cipals situades a Balsareiiy, als cessió "Beta" , Vilanova de 1'Agu- Ilc11t). anys 50; altres inines a Avinyó, da, Sanauja, etc). - Sociedad "La Minera" (realitza Balsarcny, Biosca, La Molsosa, Pi- - Estat (sondejos d'investigació i de- sondejos de prospecció a Sallent). nell, Ponts, Sallent, Sanaiija. Santa limitació de la conca potassica a - Explotaciones Potásicas, S.A. (mi- Maria d301ó,Sant Mateu de Bages, Avinyó, Balsareny, Cardona, Cas- nes de Balsareny, iniciades I'any Sant Pere Sallavinera, Tori, Tiura- tellfollit de Riubregós, Puig-reig, 1934). na i Vilanova de 1'Aguda als anys Santpedor, Tori, etc.), Sallent. Colonia minera (Les Mines) situada a la Butiosa, moit propera a les instal.lacions dels pus Sallent. Primer pla del pou 3, que es troba als 1 i 2. ~eusdel turó del castell sallenti.
Empreses rninoritaries i particulars - Instituto Geológico y Minero de España. Notes: (1950) Mapa Geológico de España. Escala - La Sevillana, S.A. (concessió mi- 1 :50000 Hoja N" 331: Puig-reig IGME Ma- 1. Compren fins a la decada dels anys 50 drid págs 31-43. 2. El descobriment de la potassa fou realitzada nera a Sallent, el 1925). - Instituto Geológico y Minero de España. ~elssenyors Macari i Viader a I'analitzar - Rob. Stow Bradley (concessió mi- (1951) Mapa Geológico de España. Escala unes boles per al bestiar que eren rebutjades nera a Viver i Montmajor-Ber- 1:50000 Hoja N" 362: Calaf IGME Madrid wl sseu mal mist. guedi, el 1925). págs 69-83. 3 El< cstaiutc de I'empresa fnren arordats u 13 - Instituto Geológico y Minero de España. ~ ~ Junii General del 21 d'octuhre de 1918. - Enrique Villate y Carralón (dues (1956) Mapa Cieolfipicode Cspaaa Escila Aixb explicaria el peque de les coneessions concessions mineres a Sallent el I 5UOUO Iloia N" 3h3: hl~nrcsaIGME Ms- atorgades en una data tan reccnt i anterior a 1925). drid págs 8099. la creació oficial de I'empresa. - Félix Martorell Foc (concessió mi- - LARRAGÁN. A (1923): Datos acerca de los 4. L'empresa Solvay avui dia encara conserva sondeos realizados en la cuenca potásica de aquest nom, perb amb una petita variació nera a Sant Llorenc de Morunys- Cataluña. Boletín del Instituto Geológico y (Soluay Ibérica). Ea dedica al sector químic Solson&s,el 1931)5. Minero de España, tomo 44, Madrid. págs 3- entre d'altres. Junt amb Iberpotash (accionis- - Juan Vives Gibert (dues conces- 77. ta majoritari) i La Seda de Barcelona consti- sions mineres a Pinós-Solsonks, el - MARÍN, A (1923): Investigaciones en la Neixen un "holding" empresarial de I'explo- cuenca potásica de Cataluña. Boletiii del Ins- tacció de la potassa de les actuals mines de 1932). tirtrto Geólogico de EspoEo, tomo 44. Ma- Balsareny, Sallent i Súria. - Teodoro Vega Diaz (concessió mi- drid págs 3-77. 5. Prop del poble de la Pedra es troba una font nera a Vallfogona de Riucorp-Con- - MARÍN. A. & RUBIO,C. (1914): Sales po- d'aigua salada. Possiblement es tracti d'a- ca de Barberi, el 1936f. tásicas de Cataluña. Boletín de! Instin