PATRIMONI DE CATALUNYA - 78 El monestir cistercenc de Vallbona de les Monges
DenorninaciO: El monestir cistercenc de Vallbona de les monges Terme municipal: Vallbona de les Monges Comarca: L'Urgell Cronologia: Segle Xíi i següents Estils: Romiinic, gbtic i ogival
El monestir cistercenc cle dones de Valll~onade les hlonges s'aixeca ennlig cl'una iimplia va11 formada pels contraforts de la serra del Talat. que clelinlita la pro\,incia de Lleida IGUALADA arn11 la de Tarragona. Fornla part de la trilogia cistercenca junt aml~Poblet i Santes Creus i 6s el 1n6s inlportant de la branca femenina cistercenca de Catalunya, amb una continiiitat de vicia religiosa de més cle \-uit segles.
L'origen clel monestir arrenca cl'una comilnitat cl'an:~coretes-homes i clo- nes- clocumentada a partir clel 1150 sota el guiatge espirit~lnlde Ramon de \T:~lll~onaque f~~ncl;iun emlitori a la I~almaconegucla per Santa Masia. sohre la qual es basti la primera esglesiola.
Al 1175, Berenguera cl'Anglesol¿~, senyorli cle \TerdO, s'incorpo~-a:I la comunitat ja exclusi\-arnen1femeni- na cle l'orcle tlel Cistes i porta de Tulehras (Pamplona) ln primera al~:iclessa. 0ria Rnmires. con- DE LES MONGES sicleracles totes dues, les Si~nclaclores clel ~nonestir.
El conjunt nrcli~itecthnicti- una gr:~~icles:~i una sumptuositat c1ue sejiueix els esquemes jiener:~ls cle l'orde cistercenca.
L'esgli-sia i el cl;~l~slre.;iclossats 31 ~nonestir,ocupen gran pal-t del recinte de clausura, emrnar-cat pcr la I~ellaplaca de l'exterior -allans cementiri del cenolli- en I:I clual es poclen veure alguns sarcbfrrgs clc
ESPAIS OCTUBRE-DESEMBRE/ 61 interessants lloses sepulcrals d'abadesses del monestir i una imatge de la Mare de Déu de la Misericbrdia, de terracota policro- mada, atribu'ida a Pere Joan, del segle XV.
Ventrada es fa per I'hostatgeria on hi ha la porteria, el locutori, els cellers i els dipbsits de grans. D'aqui es passa al claustre, al voltant del qual trobem les dependsncies monacals, el refetor, la cuina, el calefactorium, la biblioteca, l'es- criptori, etc.
El monestir té un bon arxiu i té inter6s per la historiografia comar- cal i nacional, s'hi conserven col.leccions diplomatiques dels papes i reis i cbdexs litúrgics. La bi- blioteca posseeix un bon fons de volums &espiritualitat cistercenca i barroca. Recentment s'ha creat el museu amb mostres d'atuells, moblatge d'gpoca, d'orfebreria i indumentfia propis del monestir. A més de la rica col.lecció de l'antiga apotecaria del monestir.
A part del nombrós turisme que aflueix a Vallbona, el cenobi, freqüentat per persones que cerquen allí el repbs i la pau &esperit, hi són famílies nobles. També hi trobem la &Hongria, esposa del rei Jaume I, i molt concorregudes les vespres porta romknica d'entrada a l'església, el de llur filla Sanca &Aragó. Al fons cantades per la comunitat cada del segle XIII, amb arquivoltes i del brac dret del creuer, s'hi troben captard dels dies festius i els cicles timpk amb la Verge i dos kngels els sepulcres dels esposos senyors de concerts de música clkssica turiferaris. Guimera, Alemany de Toral1 i el de anomenats Música al Monestir de la pubilia de la casa Guímerk. Vallbona, que s'ofereixen durant L'interior és un bon exemple &estil l'estiu. de transició del romknic al g6tic, Presideix l'altar una bella imatge de bastit en els segles XIII i XIV. La plan- Santa Maria, de pedra policromada, Actualment s'hi estan fent grans ta és de creu llatina, d'una sola nau obra de Guillem Seguer, del segle obres de restauració i consolidacici, molt allargada amb tres absis m. ben necess& per altra part, a &ec rectangulars. La volta és de creueria del Servei del Patrimoni Artistic ogival feta el segle XIV. A la El claustre, situat a migdia de la Generalitat de Catalunya. . intersecció de la nau i el creuer, s'alca l'església, té planta trapezoydal i un primer cimbori de cos octogonal mostra diferents estils a cada una de sobre trompes, amb vuit finestrals i les ales. És romknica la de migdia, obra de creueria. Per6 el gran dels segles XII i XIII, amb capitells cimbori-campanar, obra de gran llisos; també és romknica la de atreviment i admiració dels visitants llevant, amb capitells més rics de Duch i Mas, Joan. Gran Geografia és el que s'alga damunt la nau amb temes vegetals i uns interessants Comarcal de Catalunya. Volum 9. La un ample llanternó, també de vuit bculs amb radis d'influ6ncia arab. És Segarra, 1'Urgell i la Conca de cares, llaceries en els finestrals i plenament gbtica, del segle XIV, la Barbera. cresteria amb filigranes. de tramuntana, amb arcades ben Lladonosa i Pujol, Josep. "El monas- decorades i llaceries; finalment, el terio de Santa Maria de Vallbona". De I'església destaca la gran segle XV es basti la de ponent seguint Instituto de Estudios Ilerdenses. col.lecci6 de laudes sepulcrals de les el model romknic. Lérida. 1973. abadesses de rica ornamentació que Piquer i Jover, Josep J. Santa Maria es troben al cor de la comunitat. Al Al fons de l'ala nord hi ha la magní- de Vallbona. Edició de la Biblioteca presbiteri hi ha encastats a les parets fica sala capitular, molt austera, Municipal de Bellpuig i la Comunitat laterals el sepulcre de la reina Violant coberta de creueria i en el sbl les de Santa Maria de Vallbona. 1974.
ESPAIS OCTUBRE-DESEMBRE/ 62