El

Al Baix Camp, el Pla territorial aposta perquè la capital comarcal esdevingui una ciutat mitjana de rang europeu, que aculli part dels importants creixements previstos per a 2026 al Camp de i que faci possible l’ambiciosa aposta de tren i tramvia que el Pla proposa per servir sosteniblement la conurbació emergent. Tot i que la ciutat hauria d’aspirar encara a majors creixements, per al període esmentat el Pla proposa l’extensió del teixit urbà i la creació de ciutat en l’àmbit sud-occidental de , entre la ciutat actual i la carretera T-11, i en l’àmbit oriental de Reus, entre la ciutat actual i la carretera C-14, que és l’expansió lògica de la ciutat cap a l’aeroport i que pot ser servida en el futur, tal com proposa el Pla, per tren i tramvia. En conseqüència, s’assenyala per a Reus una estratègia de creixement potenciat i s’insta el planejament urbanístic a fer una aposta contundent i decidida en benefici del conjunt de la conurbació central, de la comarca i del conjunt del Camp de Tarragona. Òbviament, l’estratègia d’espais oberts i de noves infraestructures està en consonància amb aquesta voluntat del Pla.

El Pla també assenyala una estratègia de creixement potenciat per a , com a polaritat subcomarcal indiscutible que és i amb previsions de ser servida en el futur, tal com proposa el Pla, per tren i tramvia.

El Pla proposa l’estratègia de creixement mitjà, atès el paper nodal que juguen, l’adequació dels terrenys confrontants, la posició territorial i l’accessibilitat per als nuclis de , Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp i a la plana sud del Baix Camp i per al nucli de a la plana nord. Tant la Selva com les Borges tenen una accessibilitat ferroviària que s’espera que millori en el futur i una robusta accessibilitat viària. Les tres altres poblacions, que se situen al llarg de la carretera T-310 i enmig de la franja prelitoral, uneixen un entorn tranquil i d’elevada qualitat residencial amb la proximitat del corredor mediterrani d’infraestructures, un esperit que caldria preservar. Mantenir la seva mida mitjana i un relativa compacitat és un objectiu de Pla. També ho és la intensificació de la disciplina urbanística en el sòl no urbanitzable tenint en compte que es tracta d’una plana agrícola de gran valor paisatgístic que el Pla vol preservar i que té una densitat d’edificacions de tota mena superior a la que seria desitjable.

El Pla proposa l’estratègia de creixement moderat, amb l’objectiu que es puguin atendre les necessitats endògenes i fins atreure una petita quantitat de població forània, per als nuclis d’, Arbolí, , , , Duesaigües, l'Aleixar, l'Argentera, la Febró, , Prades, , , , Vandellòs, Vilanova d'Escornalbou, i .

S’identifiquen com a centres urbans en continus urbans els nuclis d’, i l'Hospitalet de l'Infant atès que es troben absolutament envoltats d’urbanitzacions, que el Pla considera àrees especialitzades i, per tant, tenen limitacions a l’hora de desenvolupar-se com a pobles compactes. El Pla es planteja com objectiu preservar el caràcter i les funcions urbanes del nucli central i formula determinacions específiques per a les àrees especialitzades que els envolten. En el cas de l'Hospitalet de l'Infant, es proposa concentrar els aprofitaments de la manera més nodal possible, pròxims al nucli urbà i l’estació de ferrocarril. En el cas d’Almoster i Castellvell del Camp el Pla admetrà les operacions urbanístiques de millora de l’estructura urbana i creació de centralitats associades a una reducció i replantejament de peces de sòl no desenvolupades que contradiuen els criteris d’ordenació territorial.

Per a la resta de nuclis històrics i les seves extensions que s’assenyalen en els Plànols d’ordenació, es proposa l’estratègia de millora i compleció amb l’objectiu que puguin atendre’s les petites necessitats endògenes d’aquests nuclis sense desnaturalitzar el seu caràcter i sense generar situacions d’ineficiència, insostenibilitat i sobrecost al conjunt del sistema.

Pel que fa al sòl per activitat econòmica, a banda de les petites peces que puguin situar-se en contigüitat amb els nuclis urbans i d’acord amb les estratègies de desenvolupament urbanístic que assenyala el Pla, es considera que l’oferta actual és suficient.

Entre les estratègies específiques per a determinades àrees especialitzades que s’expliquen més endavant, a banda de les ja esmentades, cal destacar la directriu d’intensificació urbana dels sectors

Assentaments. Memòria 5.69

del nord de Reus, propers a l’estació de tren, i els que Vinyols i els Arcs té planejats en contigüitat amb Cambrils; també la directriu de mantenir no urbanitzable la part sud de la carretera T-11.

Pel que fa a les noves infraestructures previstes, la comarca es dota d’un excepcional corredor mediterrani, tant viari com ferroviari, i millora l’accessibilitat cap el Priorat. Per a Reus i Cambrils, ja dins la conurbació central, s’estableix una ambiciosa proposta de tren i de tramvia.

Assentaments. Memòria 5.70

Finalment, pel que fa als espais oberts, el Pla garanteix la connexió ecològica entre les muntanyes de Vandellòs i de Prades i protegeix les planes agrícoles més netes i de major exposició visual a la part sud de la comarca, però també a la conca del Francolí i a la part nord de Reus. Igualment, es preserva obert el corredor mediterrani d’infraestructures i es restringeix l’entorn de l’aeroport a operacions estratègiques.

Assentaments. Memòria 5.71

Estratègies específiques per a determinades “Àrees especialitzades”

Per als sectors residencials B9_Planas Boada, B10 Calderons Nord, i B11 Calderons Sud, situats al nord del municipi de Reus, l’estratègia d’intensificació urbana amb l’objectiu d’augmentar la densitat d’habitatges i d’usos urbans i aprofitar la proximitat a una de les principals estacions de ferrocarril del sistema de rodalies del Camp de Tarragona per crear un teixit urbà amb mixticitat d’usos i, si escau, elements d’intermodalitat en el transport de persones, com correspon a una ciutat per a la qual el Pla assenyala l’estratègia de creixement potenciat.

Per al sector residencial SUPP-1 que s’assenyala en els Plànols d’ordenació proper a la Fontcoberta, al municipi de Vinyols i els Arcs, l’estratègia d’intensificació urbana amb l’objectiu d’aprofitar la proximitat a una de les principals estacions del sistema ferroviari del Camp de Tarragona per crear ciutat amb mixticitat d’usos i, si escau, elements d’intermodalitat en el transport de persones, com correspon a una àrea urbana tant pròxima a Cambrils, per a la qual el Pla assenyala l’estratègia de creixement potenciat.

Per al sòl d’ús residencial de Mas Pinyol, al municipi de Pratdip, l’estratègia d’extinció amb l’objectiu de no consolidar un sòl residencial especialitzat que contradiu els principis de compacitat i contigüitat amb els nuclis urbans, d’estalvi i utilització eficient del sòl, de protecció de la biodiversitat i del paisatge, d’eficiència en la prestació dels serveis i l’habitatge protegit, de creació de ciutat mixta i de foment del transport col·lectiu i sostenible.

Assentaments. Memòria 5.72

Per al polígon industrial C8 la Comarcal, al municipi de Reus, l’estratègia de reducció o extinció amb l’objectiu d’impedir el salt del teixit industrial de Reus a l’altre costat de la carretera T-11/N-420, per raons paisatgístiques i de visibilitat del territori des de les infraestructures principals i per coherència amb el model d’espais oberts que propugna el Pla. Encara més tenint en compte que l’aprofitament pot ser transferit a posicions més adequades dins el terme municipal de Reus.

Més enllà de la màxima reducció possible de la superfície ocupada, es recomana la seva extinció o, si escau, la transferència dels aprofitaments cap a localitzacions més adients del municipi.

Per als sectors residencials litorals PERI5, PPEPS 2 N-340, PPR Els Corralets, PPR1 Cala d'Oques, PPR4 Hospitalet Ponent, PPR 5 Barranc Cala Oques, PPR6 Camí la Porrassa, PPR7 Barranc la Porrassa, PPR8 Alcantarilla Gran, PPR9 La Portella, PPR10 Barranc la Basseta, PPR11 Barranc Forat Negre – Llevant, PPR12 Barranc Forat , Negre – Ponent, PPR13 Camping les Oques, SUNP 1, SUNP 2, SUNP 3, SUNP 4, SUNP 5, SUNP 6 i SUNP 7 al municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, una estratègia específica amb el doble objectiu de deixar lliure, tant com sigui possible, el corredor mediterrani d’infraestructures i, sobretot, de concentrar els aprofitaments de la manera més nodal possible, pròxims al nucli urbà i l’estació de ferrocarril, allunyant el sòl residencial de la central nuclear, tal com reclama la Direcció General de Protecció Civil, i alliberant sòl costaner.

S’insta a extingir els sectors no programats situats al llarg de l’autopista AP-7 i tot el sòl classificat al sud del barranc del Forat Negre. Igualment, a reduir l’ocupació de la resta de sectors concentrant part de l’aprofitament, si escau, al nord, en contigüitat amb el nucli urbà. Es recomana estudiar la possibilitat que alguns sectors amb planejament derivat però encara no consolidats, situats fora de l’àmbit objecte d’aquesta estratègia, puguin replantejar-se i ajudar a materialitzar l’estratègia acollint, si escau, aprofitaments provinents d’altres sectors.

Assentaments. Memòria 5.73

Per al sector residencial PPR 2, al municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, una estratègia específica amb la recomanació d’estudiar l’extinció d’aquest sector residencial situat a l’altre costat de l’autopista i del polígon industrial que contradiu els principis de compacitat i contigüitat amb els nuclis urbans, d’estalvi i utilització eficient del sòl, de protecció de la biodiversitat i del paisatge, d’eficiència en la prestació dels serveis i l’habitatge protegit, de creació de ciutat mixta i de foment del transport col·lectiu i sostenible. En tot cas, en el marc de revisió del POUM serà obligat estudiar mecanismes de correcció d’aquesta situació.

Per als sectors PPUD-03 PIC-Variant de Reus i PPUD-04 PIC-Mas del Sol, al municipi de Constantí, i per al sòl no urbanitzable confrontant al terme municipal de Reus, una estratègia específica amb l’objectiu de garantir que aquesta peça de sòl romangui vinculada a usos estratègics i d’alt valor afegit lligats a la seva proximitat a un aeroport i una gran ciutat, la seva accessibilitat viària actual i la seva futura accessibilitat ferroviària i tramviaire. En tot cas, cal evitar la seva utilització per a usos banals que tenen alternatives de localització en el Camp de Tarragona i s’ha d’entendre com una reserva de sòl per a més enllà de l’horitzó temporal del Pla.

El Pla Parcial de delimitació dels dos sectors situats en el terme de Constantí han d'acreditar l'oportunitat i conveniència de l'actuació, mitjançant informe favorable del Programa de planejament territorial. En cap cas es podrà procedir a l'aprovació del Pla Parcial de delimitació abans de què s'hagi executat el 50% del nou sòl industrial, o en tot cas, justificant el seu desenvolupament com àrea empresarial i tecnològica de gran valor afegit”. Qualsevol proposta de classificació de sòl en l’àmbit de sòl no urbanitzable situat en el terme de Reus, es regirà pel procediment establert en l’article 1.14 de les Normes d’ordenació del Pla territorial.

Assentaments. Memòria 5.74

Per al sector residencial els Servians, al municipi d’Alforja, una estratègia específica amb la recomanació d’estudiar l’extinció d’aquest sector residencial encara no consolidat que contradiu els principis de compacitat i contigüitat amb els nuclis urbans, d’estalvi i utilització eficient del sòl, de protecció de la biodiversitat i del paisatge, d’eficiència en la prestació dels serveis i l’habitatge protegit, de creació de ciutat mixta i de foment del transport col·lectiu i sostenible. En tot cas, en el marc de revisió del POUM serà obligat estudiar mecanismes de correcció d’aquesta situació.

Per a les urbanitzacions residencials de Castellvell del Camp i Almoster, que inclouen els sectors PP1, PP2A, PP2B, PP3, PP4 i PP5-6 al municipi d’Almoster i el SAU1, SAU3, Subsector I, Subsector II, SAU4, SAU5, SAU6, SAU7, SAU8, SAU9 i SAU10 al municipi de Castellvell del Camp, la indicació de centralitat amb el doble objectiu d’admetre i afavorir les operacions urbanístiques de millora de l’estructura urbana i creació de centralitats que exigeix un continu residencial especialitzat que actua de forma conurbada amb la ciutat propera i de reduir l’assentament pel que fa a les peces de sòl urbà i urbanitzable no consolidat que contradiuen els principis els criteris d’ordenació territorial. La reducció de sòl en posicions contradictòries i l’esforç efectuat de reformes interiors pot justificar la classificació de nou sòl, de major intensitat urbana, en contigüitat amb el nucli històric. En tot cas, s’insta el planejament a estudiar la modificació d’aquells sectors encara no desenvolupats per tal d’obtenir un major rendiment, en termes d’interès públic per al municipi, que el que ofereix la urbanització de baixa densitat i a no estendre un model d’urbanització que s’ha demostrat insostenible. La prioritat ha de ser crear estructura, nodes de centralitat, equipament i activitat econòmica i reduir el consum ineficient de sòl i la fragmentació territorial.

Assentaments. Memòria 5.75

Per a la urbanització de les Masies Catalanes, al municipi de l’Albiol, la indicació de centralitat, per tal de permetre una certa extensió de la mateixa associada a l’obtenció de les dotacions d’equipament necessàries per al municipi i que no és possible o no és adient materialitzar en el nucli històric.

Aquesta estratègia té per objectiu atendre, només, les necessitats endògenes de municipis amb un nucli històric petit i de baixa accessibilitat o situat en terrenys topogràficament complicats i en els quals la població es concentra, majoritàriament, en un assentament especialitzat residencial discontinu del nucli urbà.

Assentaments. Memòria 5.76