I trobada estudiosos.qxd:I Trobada Estudiosos 22/12/09 09:48 Página 109

I Trobada d’Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central · V Trobada d’Estudiosos | 109 del Montnegre i el Corredor · p. 109-113 · Diputació de · 2009 | 109

Distribució i Resumen abundància del ratolí Distribución y abundancia del ratón leonado (Apodemus flavicollis) en la Red de Parques lleonat (Apodemus Naturales de la Diputación de Barcelona El ratón leonado es un roedor forestal de requerimien- flavicollis) a la Xarxa tos centroeuropeos con una distribución restringida al tercio norte de la península Ibérica. La combinación de de Parcs Naturals de métodos de muestreo directos (trampeo) e indirectos (dieta de la gineta) han permitido determinar el área y la Diputació de los patrones de distribución. Hasta el momento, se ha confirmado la presencia del ratón leonado en el Barcelona , el Montnegre y el Corredor, y Les Guilleries- Savassona, y es probable su presencia en Montesquiu. No ha sido posible encontrarlo en Sant Llorenç del Ignasi Torre, Alexis Ribas, Carles Flaquer Munt i l’Obac (pese a que es factible su presencia en i Antoni Arrizabalaga él), y queda por determinar si está presente en la Museu de . Ciències Naturals Serralada Litoral. El análisis de la dieta de la gineta per- mite observar ciertas tendencias espaciales en la fre- cuencia de aparición del ratón leonado, que se incre- menta con la altitud y es más frecuente en el Montseny que en el Montnegre.

Palabras clave Ratón leonado, trampeo, Montseny, Montnegre i el Corredor, Guilleries-Savassona

Resum Summary

El ratolí lleonat (Apodemus flavicollis) és un rosega- Distribution and scale of the yellow-necked dor forestal de requeriments centreeuropeus amb mouse (Apodemus flavicollis) in Barcelona una distribució restringida al terç nord de la penín- Provincial Council’s Natural Park Network sula Ibèrica. La combinació de mètodes de mostreig The yellow-necked mouse is a forest rodent featuring directes (trampeig) i indirectes (dieta de la geneta) Central European requirements with a restricted distri- han permès determinar l’àrea i els patrons de distri- bution in the northern third of the Iberian peninsula. The bució. De moment s’ha confirmat la presència del combination of direct (trapping) and indirect (genet’s ratolí lleonat al Montseny, el Montnegre i el Corredor diet) sampling methods has allowed its area and pat- i les Guilleries-Savassona, i és probable la seva pre- terns of distribution to be determined. For the moment sència a Montesquiu. No s’ha pogut trobar a Sant the presence of the yellow-necked mouse has been Llorenç del Munt i l’Obac (tot i que és factible la seva confirmed in Montseny natural park, Montnegre i el presència), i resta per determinar si és present a la Corredor park and Guilleries-Savassona natural spa ce, Serralada Litoral. L’anàlisi de la dieta de la geneta per- and its presence is likely in Castell de Montesquiu park. met observar certes tendències espacials en la fre- It has not been found in Sant Llorenç del Munt i l’Obac qüència d’aparició del ratolí lleonat, que s’incrementa natural park (although its presence there is feasible), amb l’altitud, i és més freqüent al Montseny que al and it remains to be determined whether it is present Montnegre. in the Serralada Litoral. The analysis of the genet’s diet enables certain spatial trends to be observed in the Paraules clau frequency of the yellow-necked mouse’s presence, Ratolí lleonat, trampeig, Montseny, Montnegre i el which increases with altitude and is more frequent in Corredor, Guilleries-Savassona Montseny park than Montnegre park.

Keywords Yellow-necked mouse, trapping, Montseny, Mont - negre i el Corredor, Guilleries-Savassona I trobada estudiosos.qxd:I Trobada Estudiosos 22/12/09 09:48 Página 110

110 | I Trobada d’Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central · V Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor · Diputació de Barcelona · 2009 Introducció espècies del gènere Apodemus fa que moltes dades obtingudes mitjançant tècniques directes de El ratolí lleonat (Apodemus flavicollis) és un rose- mostreig (trampeig) no ens permetin determinar la gador forestal de requeriments centreeuropeus presència del ratolí lleonat en molts llocs on pro- amb una distribució restringida al terç nord de la bablement és present. Malgrat tot, els individus península Ibèrica, des d’on penetra escassament que es van recollir morts als paranys poden ser cap al sud (ARRIZABALAGA iTORRE, 2007). Les identificats a posteriori mitjançant l’anàlisi de la poblacions del Montseny i el Montnegre-Corredor seva morfologia dentària (ARRIZABALAGA et al., són les més meridionals de Catalunya i d’Espanya 1999). És per això que darrerament estem fent un (ARRIZABALAGA iTORRE, 2007). La seva distribució a esforç important per obtenir dades sobre la distri- Catalunya i a la resta d’Espanya és parcialment bució i l’abundància relativa del ratolí lleonat, i el coneguda a causa dels errors en la determinació mètode més adient (malgrat ser bastant exigent en específica d’aquesta espècie per la seva confusió el temps invertit) sembla l’anàlisi de la dieta de la amb el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) geneta. La geneta ha estat considerada tradicio- (ARRIZABALAGA iTORRE, 2007). Això és degut al fet nalment com un carnívor generalista que depreda que el ratolí lleonat incrementa la seva mida cap les seves preses en funció de la seva disponibili- al nord del seu rang geogràfic de distribució (regla tat al medi on caça (VIRGÓS et al., 1999). Així doncs, de Bergmann), mentre que el ratolí de bosc dis- la proporció de les restes esquelètiques (en espe- minueix la seva mida cap al nord (ALCÁNTARA, cial, els queixals) en els seus excrements, ens 1992). Així doncs, a Catalunya trobem ratolins de informa de l’abundància relativa de l’espècie presa bosc i ratolins lleonats de mida semblant, fet que durant un determinat període. El costum que té la dificulta la seva determinació pel seu aspecte geneta de dipositar els seus excrements en latri- extern. nes facilita l’obtenció de mostres grans d’excre- Des de la seva descoberta per a la fauna cata- ments i que ens permeten identificar gran nombre lana el 1996 al Montseny (ARRIZABALAGA et al., d’individus (TORRE et al., 2004). Les latrines s’agru - 1999), les cites de ratolí lleonat s’han incrementat pen en unitats mostrals (quadrícules UTM d’un a la vegada que el seu estatus d’espècie rara quilòmetre quadrat) de superfície semblant a l’àrea s’anava revisant. No obstant això, no hi ha enca- vital de la geneta (CAMPS i LLIMONA, 2004), i de ra cap treball de recopilació sobre l’estatus moment hem recollit informació sobre més de d’aquesta espècie «críptica» a la Xarxa de Parcs trenta unitats distribuïdes pel Montseny, el Mont- Naturals de la Diputació de Barcelona (XPN). negre-Corredor, Sant Llorenç del Munt i l’Obac i les L’objectiu d’aquest treball és donar a conèixer Guilleries-Savassona. noves dades sobre la distribució i l’abundància relativa del ratolí lleonat a la XPN. Per a això, durant aquests darrers anys s’ha utilitzat diferents mèto- Resultats i discussió des de mostreig, tant directes (trampeig en viu, revisió de caixes niu...) com indirectes (excrements Des de la seva descoberta a la XPN i a Catalu nya de geneta, entre d’altres), per aprofundir en el el 1996, hem pogut confirmar la presència del coneixement d’aquest rosegador. ratolí lleonat al Montseny (ARRIZABALAGA et al., 1999; RIBAS et al., 2007), al Montnegre-Corredor (FLAQUER et al., 2001; RIBAS et al., 2006), i recent- Material i mètodes ment a les Guilleries-Savassona (TORRE et al., 2007) (fig. 1). De moment, aquesta espècie no ha Durant les dues darreres dècades, el Museu de estat trobada a Sant Llorenç del Munt i l’Obac, on Granollers ha dut a terme seguiments i inventaris s’ha prospectat ambients a priori favorables per de petits mamífers en gran part dels espais natu- a l’espècie (rouredes), i s’ha analitzat la dieta de rals de la XPN. Així doncs, es tenen dades (en la geneta de sis localitats diferents (TORRE et al., alguns casos parcials) sobre la distribució i abun- 2006). La seva presència a Montesquiu és molt dància de petits mamífers al Foix, el Garraf, Coll- probable, tot i que calen estudis per confirmar-ho. serola, la Serralada Litoral, el Montnegre-Corredor, A la resta de la XPN la presència del ratolí lleonat Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el Montseny i les és poc probable, amb l’única excepció de la Guilleries. No obstant això, l’inconvenient a l’hora Serralada Litoral, on resten encara ambients ade- de determinar pel seu aspecte extern les dues quats per a l’espècie i on s’ha detectat la presèn- I trobada estudiosos.qxd:I Trobada Estudiosos 22/12/09 09:48 Página 111

I Trobada d’Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central · V Trobada d’Estudiosos | 111 del Montnegre i el Corredor · Diputació de Barcelona · 2009 | 111

Segur

Probable

Possible

Absent

Figura 1. Distribució del ratolí lleonat (Apodemus flavicollis) a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

cia del talpó roig (Myodes glareolus), una altra cia entre sectors de la XPN (ANOVA: F2,27 = 3,63, espècie de requeriments ambientals eurosibe- p = 0,04, fig. 3). Al Montseny el ratolí lleonat és rians. En tot cas, la seva presència en aquest més freqüent que al Montnegre (25,3% vs 8,8%), sector de la Serralada Litoral seria gairebé anec- i alhora, al Montnegre ho és més que al Corre- dòtica, ja que la seva freqüència es preveu infe- dor (8,8% vs 2,4%), un fet ja apuntat per FLAQUER rior a la trobada al Corredor. et al. (2001). L’anàlisi de la dieta de la geneta ha permès La seva distribució altitudinal coneguda va des constatar que el ratolí lleonat és la segona espè- dels 300 fins als 1.550 msnm, i ocupa ambients cie presa de petit mamífer més freqüent després mediterranis humits (alzinars), caducifolis (fage- de l’ubiqüista ratolí de bosc (Apodemus sylvati- des, rouredes), boreosubalpins (avetoses, mato- cus). Aquesta anàlisi permet obtenir dades sobre llars de ginebró), i segurament és capaç de pene- l’abundància relativa del ratolí lleonat en les comu- trar a la zona mediterrània a través dels boscs de nitats de petits mamífers depredades per la gene- ribera. El trampeig, en aquest cas, ens ha permès ta. La freqüència d’aparició ha oscil·lat entre el 0% establir a quins ambients es pot trobar el ratolí i el 75% dels petits mamífers consumits en les lleonat, un fet que no ens permet analitzar la dieta latrines analitzades. És interessant constatar que de la geneta. la freqüència relativa del ratolí lleonat a la dieta Els resultats obtinguts fins al moment semblen de la geneta indica certes tendències espacials apuntar que el ratolí lleonat és relativament freqüent que poden ser interpretades en base als reque- en zones forestals més fredes i humides del Mont- riments ambientals de l’espècie presa. Així doncs, seny, i esdevé més rar en les més càlides i eixu- la seva freqüència augmenta amb l’altitud a la qual tes, com és el cas del Corredor. Així doncs, sola- es troben les latrines analitzades (fig. 2), la qual ment s’ha trobat en sectors amb una precipitació cosa permet detectar tendències en la freqüèn- mitjana anual superior als 750 mil·límetres. I trobada estudiosos.qxd:I Trobada Estudiosos 22/12/09 09:48 Página 112

112 | I Trobada d’Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central · V Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor · Diputació de Barcelona · 2009

80

70

60

50

40

30

20

Apodemus flavicollis (%) 10

0

–10 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400 Altitud (msnm)

Figura 2. Regressió entre la freqüència relativa d’aparició del ratolí lleonat a la dieta de la geneta i l’altitud a la qual es troben les latrines (r = 0,65, p = 0,0001).

30 28 26 24 22

(%) 20 18 16 14 12 10 8 Apodemus flavicollis 6 4 2 0 Montseny Montnegre Corredor

Figura 3. Freqüència relativa (± error estàndard) del ratolí lleonat a la dieta de la geneta en funció del sector estudiat.

Agraïments Bibliografia

A l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Dipu- ALCÁNTARA, M. (1992): Distribución y prefe- tació de Barcelona pel seu suport logístic i econò- rencias de hábitat de los micromamíferos mic, i a la Lídia Freixas per la seva col·laboració. (insectívora y rodentia) de la sierra de Guada- I trobada estudiosos.qxd:I Trobada Estudiosos 22/12/09 09:48 Página 113

I Trobada d’Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central · V Trobada d’Estudiosos | 113 del Montnegre i el Corredor · Diputació de Barcelona · 2009 | 113

rrama. Tesi doctoral, Universidad Compluten- genetta) i distribució dels petits mamífers al Parc se de Madrid. Natural del Montseny (any 2005). Diputació de ARRIZABALAGA, A., TORRE, I., CATZEFLIS, F., RENAUD, Barcelona, 31 pàgines. F. i S ANTALLA, F. (1999): «Primera cita d’Apodemus RIBAS, A., ARRIZABALAGA, A., TORRE, I. i FLAQUER, flavicollis (Melchior, 1834) al Montseny. Determina- C. (2007, inèdit): Dieta de la geneta (Genetta ció morfològica i genètica» dins III i IV Trobada genetta) i distribució dels petits mamífers al Parc d’Estudiosos del Montseny, Diputació de Barce- Natural del Montnegre-Corredor (any 2006). Dipu- lona, p. 193-195. tació de Barcelona, 26 pàgines. ARRIZABALAGA, A. i TORRE, I. (2007): «Ratón leo- TORRE, I., ARRIZABALAGA, A. i FLAQUER,C. nado (Apodemus flavicollis)» (Melchior, 1834), pàgi- (2004): «Three methods for assessing richness nes 445-448, dins PALOMO, L. J., GISBERT, J. i BLAN- and composition of small mammal communi- CO, J. C. (eds.), Atlas y Libro Rojo de los mamíferos ties» dins Journal of Mammalogy, núm. 85 (3), p. terrestres de España. Dirección General de Con- 524-530. servación de la Naturaleza-SECEM-SECEMU, TORRE, I., RIBAS, A. i ARRIZABALAGA, A. (2006, Madrid, 588 pàgines. inèdit): Seguiment de les poblacions de petits CAMPS, D. i LLIMONA, F. (2004): «Space use of mamífers dels Parcs del Garraf i de Sant Llorenç common genets Geneta genetta in a Mediterra - del Munt i l’Obac (2005). Diputació de Barcelona, nean habitat of northeastern : differences 55 pàgines. between sexes and seasons» A:. Acta Theriologi- TORRE, I., RIBAS, A. i ARRIZABALAGA, A. (2007, ca, núm. 49, p. 491-502. inèdit): Dieta de la geneta (Genetta genetta) apli- FLAQUER, C., ARRIZABALAGA, A. i TORRE, I. (2001): cada a l’estudi de la distribució i abundància dels «Latrines de gat mesquer (Genetta genetta): eina petits mamífers a l’Espai Natural de Guilleries- d’es tudi de la fauna del Parc Natural del Mont- Savassona (any 2007). Diputació de Barcelona, 26 negre i el Corredor», dins III Trobada d’Estudiosos pàgines. del Montnegre i el Corredor, Monografies, núm. 32, VIRGÓS, E., LLORENTE, M. i CORTÉS, Y. (1999): p. 59-62. «Geographical variation in genet (Genetta genet- RIBAS, A., ARRIZABALAGA, A., TORRE, I. i FLAQUER, ta) diet: a literature review». A: Mammal Review C. (2006, inèdit): Dieta de la geneta (Genetta núm. 29, p. 119-128.