SENDERISME A ANDORRA Prop delacollada fonoll seves inflorescències grogues i globulars. També força abundant, hi trobem el viridis) ésunaplantaaromàtica queompletotselsracons secsirocososambles . mus glabra)ielcirerer (Prunus avium) (Santolina Lacamamillade muntanya Entre lesespèciesexòtiquesplantades alsjardinspropers, destaquen l’om(Ul- recorregut (GR). des d’aquífinsalscortalsde Manyat, correspon auntramgran d’unsenderde la carretera principalpelseumarge esquerre. Laprimera partdelrecorregut, peu delaserra delaCreu. Justal’entrada delpoble, elnostre camíabandona El camídeManyattéelseu inici alpobletdeCertés, unpetit nuclisituatal 42 (Foeniculum vulgare). Camí de Manyat més pedregoses deSant JuliàdeLòria. pyrenaica), un dels mamífers més espectaculars d’Andorra, volta per les zones negra s’obrel’ull, ilacotxafumada(Phoenicurusochruros) . L’isard (Rupicapra més petitd’europa, elcòlitgris(Oenantheoenanthe) , fàcild’identificar perlataca que altreescurçó(Viperaaspis) . Hi(Regulusregulus) destaquemelreietó, l’ocell La faunaméshabitualenaquest racóandorràsónelsmamífers, els ocellsialgun (Juniperus phoenicea). (Pinus sylvestris), acompanyades, en les zones més assolellades, per savines A mesuraqueanemascendint, perpinedesdepiroig està dominat elpaisatge
(Vipera aspis)
Escurçó Borda
Sant JuliàdeLòria
Ovelles al camí al Ovelles
proporciona l’aigua. l’aigua. proporciona
sabies que... qual al poble mateix del
La font rep el seu nom nom seu el rep font La
la quèstia era el tribut que 1877. l’any gravat ha hi
els andorrans feien als qual la en circular forma coprínceps, segons una en tallada pedra d’una clàusula dels Pareatges del
1278. Es pagava en anys centre del brolla l’aigua
alterns a cada un dels dos i empedrats, graons uns Gaspà. S’hi arriba pujant pujant arriba S’hi Gaspà. senyors: els anys parells, al cal de prop dreta, la a ble,
bisbe d’Urgell; els anys se
troba a l’entrada del po del l’entrada a troba
nars, al copríncep francès. es que Certés, de font la En l’actualitat, la quèstia ja perdis... et no no es paga. seus voltants. als sense boscatge és unpobletquasi tació”. Efectivament, indicar “fi devege- “branca”, ivindriaa o significa “tany” basca zarta, que deriva delaparaula Segons Coromines, Certés: TOPONÍMIA
www.andorra.ad -
- Sant Julià TOPOGUIA de Lòria
Camí de Manyat
FITXA TÈCNICA
N 2h 30 min O E
1h 30 min S
+760 m 4.060 m LLOC DISTÀNCIA TEMPS COORDENADES DESCRIPCIÓ SENYALITZACIÓ LLOC DISTÀNCIA TEMPS COORDENADES DESCRIPCIÓ DESNIVELL DEL RECORREGUT DESNIVELL 4 Uns metres més amunt de les bordes, girem 1 COLLET AMB 2.800 m 2h N42 28.686 a la dreta en l’encreuament i deixem de ban- GR 7 CERTÉS -- -- N42 28.579 Per arribar al punt de sortida, agafem la re- RESTES DE (+215 m) E1 31.125 CONSTRUCCIONS da el GR 7. A partir d’aquest punt, seguim el 1.385 m (--) E1 30.403 virada carretera de Certés (CS-120), des de sender que, tot i no estar marcat, es troba DIRECCIÓ Sant Julià de Lòria. L’encreuament se situa 1.875 m EQUIVOCADA molt fressat i és fàcil de seguir. Remuntem la davant la plaça Laurèdia, al costat de l’oficina vall fins al replà on es reconeixen les restes de turisme. Arribem a Certés i continuem d’antigues cabanes de muntanya. amunt fins al final de la carretera on, al costat d’una font, a mà dreta, comença la pista. 5 Continuem pujant per la vall per un pendent COLLADA 4.060 m 2h 30’ N42 28.846 moderat fins que un pujador final més fort DE LA (+270 m) E1 31.918 2 CAÜLLA ens acosta a l’ampla collada de la Caülla. Des d’aquest punt, la vista és àmplia, tant al sud, FINAL DE 800 m 30’ N42 28.703 Iniciem el recorregut seguint la pista forestal. 2.145 m sobre la vall de Sant Julià de Lòria i l’Alt Ur- PISTA I (+125 m) E1 30.379 Fem algun retall però reprenem la pista fins gell, com a l’oest i al nord, amb les crestes del INICI DE que trobem el corriol ben indicat, amb mar- Comapedrosa com a punt més alt. CORRIOL ques de GR 7. 1.510 m PERFIL DEL RECORREGUT 3
CORTALS 1.600 m 1h 10’ N42 28.823 El corriol remunta la vall i fa un seguit de 2.225 m 5 DE MANYAT (+150 m) E1 30.660 marrades fins al collet de Costasseda. Abans TORNADA 2.100 m 1.975 m 1.660 m d’arribar-hi, hem de girar a la dreta tot seguint 4 les marques del GR 7 que ens acosten, per La millor opció és el retorn pel mateix iti- 1.850 m 1.725 m una pujada lleugera, als cortals de Manyat. nerari, ja que altres opcions allarguen de 3 1.600 m manera notable el recorregut. El descens 2 permet al muntanyenc gaudir de la magní- 1.475 m 1.350 m 1 fica panoràmica. www.andorra.ad 0 0,9 km 1,8 km 2,7 km 3,6 km 4,5 km SENDERISME A ANDORRA Santuari deCanòlich 43 Camí de
Canòlich
carbonera Mallerenga (Parus caeruleus) (Parus cèrvid forestal demusell negre,cèrvid curtes. culblanc ibanyetes , un capreolus) Un altrehabitant delsboscosd’aquestazonaés el cabirol(Capreolus tons mésmonòtons imetàl·lics. (Fringilla coelebs). Les mallerengues(Parus tambés’hideixenescoltar, sp.) amb seu potentimelòdiccantelcargolet (Troglodytes obéelpinsàcomú troglodytes) durantelcamí,Entre elsocellsméscomunsque ensacompanyen hidestacapel parets carbonatades, osigui, deroquesmés omenyscalcinals. flora d’abansdeladarrera glaciació, del’era quaternària, queviusempre ales (Ramonda myconi), una planta molt particular, considerada una relíquia de la xeres espècies caducifòlies, tambéhi són presents. Caldestacartambélesmadui- avellana),(Corylus eltil·ler (Tilia platyphyllos) ielbeç (Betula pendula), toteselles (Pinus sylvestris), d’escorçarogencaifullesdecolor verd glauc, peròl’avellaner per alsllargs icalorososdiesd’estiu.L’estrat arbolariestàpresidit pelpiroig de lazona, orientadaalnord, majorment elboscésfresc ihumit, refugi ideal porta aBissisarri, elcamís’endinsa muntanyaamunt. A causadel’orografia Des delpuntdesortida, a960metres d’altitudperlacarretera CG-6queens (Fragaria vesca), l’herbafetgera(Hepatica nobilis)i, comno, l’orella d’ós Camí d’ascens Rierol
sabies que...
diu la llegenda que un veí de Bissisarri va veure un ocell molt acolorit al tros on anava a pasturar. L’agafà i se l’endugué a casa seva, però l’endemà l’ocell tornava a ser al lloc on l’havia trobat. I així
un dia i un altre, fins que l’home s’adonà que on d’altitud. metres 1652
s’estava l’ocell hi havia , mig amagada, la imatge a l’itinerari, de final al
de la Mare de Déu. Amb devoció, la van baixar al situat Lòria, de Julià Sant
poble i li construïren una ermita, però l’endemà la de parròquia la de patrona
van trobar a terra. Llavors van entendre que l’havien Canòlich, de Déu de Mare
de construir on la van
trobar, a Canòlich. la a dedicat Canòlich
la visita al Santuari de de Santuari al visita la no et perdis... et no de colons”. “casa depagès, terra colonica, del motllatí sil·làbic metaplasme la hipòtesid’un no podemexcloure sentit.altre Tampoc edifici canònicenun canonges, od’un d’una possessióde nonicus, tractament Pot provenirdeCa- Canòlich: TOPONÍMIA www.andorra.ad Sant Julià de Lòria
Camí de Canòlich
FITXA TÈCNICA
N 2h 45 min O E
1h 30 min S +645 m -50 m TOPOGUIA 3.700 m LLOC DISTÀNCIA TEMPS COORDENADES DESCRIPCIÓ LLOC DISTÀNCIA TEMPS COORDENADES DESCRIPCIÓ SENYALITZACIÓ DESNIVELL DESNIVELL DEL RECORREGUT 1 5 AIXOVALL -- -- N42 28.579 Per arribar al punt de sortida, agafem la ca- ENCREUAMENT 2.960 m 2h 20’ N42 28.339 Passat el collet, fem un lleuger descens (CG-6 (--) E1 36.222 rretera de Bissisarri i, al km 0,7, al davant CAMÍ (-50 m) E1 27.424 i ens trobem amb un tram pla de bellesa KM 0,7) del dipòsit d’aigua, a mà esquerra, hi ha el DEL SOLÀ sorprenent, en un entorn força humit amb DIRECCIÓ DAVANT punt de sortida d’aquest camí, tot passant CAMÍ DE presència d’avets. Arribem a l’encreuament i EQUIVOCADA DIPÒSIT per un pontet sobre el riu d’Ós. L’AVETAR seguim el camí que planeja cap a la dreta, en 950 m 1.390 m direcció a Canòlich.
2 6 FONT DELS 470 m 30’ N42 28.427 El recorregut segueix els punts grocs co- SANTUARI 3.700 m 2h 45’ N42 28.480 Planegem fins que travessem el rierol i re- MENERS (+165 m) E1 28.752 munals, en un tram de fort ascens per dins DE (+155 m) E1 27.142 muntem pel solà fins que fem cap al punt 1.115 m d’un bosc de pi roig. CANÒLICH de destí, el santuari de Canòlich, bell em- 1.545 m plaçament amb una visió formidable de la 3 parròquia de Sant Julià de Lòria. COLLET 1.170 m 1h 10’ N42 28.328 Continuem pujant per un fort pendent en- PURGAT (+275 m) E1 28.442 mig del bosc, amb l’ajuda d’uns esglaons 1.390 m de fusta ben tallats. TORNADA PERFIL DEL RECORREGUT 4 El retorn es pot efectuar seguint el mateix itinerari en sentit invers, COLLET 1.900 m 1h 50’ N42 28.373 L’ascens segueix sent força exigent i pos- o preveure un vehicle a la zona 1.650 m MARTÍ (+50 m) E1 28.050 teriorment planeja fins al collet, on trobem d’arribada i baixar posteriorment 1.550 m 6 una font i un refugi de muntanya. Es tracta 1.450 m 4 1.440 m per la carretera de Canòlich. 3 5 d’un tram ben agradable amb una vista àm- 1.350 m plia sobre la vall. 1.250 m 1.150 m 2 1.050 m 950 m 1 www.andorra.ad 0 0,8 km 1,6 km 2,4 km 3,2 km 4 km SENDERISME A ANDORRA Panoràmica meridional cant sec ipla,, ielbitxaccomú (Saxicola torquata) quefauns reclams guturals. (Emberizacirlus),ha elgratapalles espècieforçaescassa alpaís, queemetun Entre elsocells que hipodemescoltari, siportem prismàtics, finsitotveure, hi centímetres. principi delsegleXXquese’nva referlateuladaiesvasobrealçarunscinquanta a lanit. iincendiat A mitjansegleXIXeltempleva serassaltat Nofoufinsal al muroest, ésforçarudimentàriaiestàformadaperdovelles de pedracalcària. quan elsmestresllombardsvanarribaraterresandorranes.de quadrat Laporta, un absissemicircular, queésposterioraltempleiescreuenva substituirun d’Olivesa, queestàformadaperunapetitanaurectangular, al’estper capçada A pocsminutsdel’inicil’itinerari, delPui deSantMateu hitrobemlacapella alguns lledoneres odelloners(Celtisaustralis) inoguers(Junglansregia) . alzines taneda. Elsarbres queméshiabundensónlesfreixeres (Fraxinus excelsior) , les El camídeFontanedateinicialnucliurbàSantJuliàLòria, alpontdeFon- 44
(Emberiza cirlus)
Gratalla (Quercus rotundifolia) ielsroures(Quercus pubescens) . Elsacompanyen Camí de
Fontaneda finsalacolladadeGallina
Borda en runes en Borda Pista forestal Pista Vista panoràmica
sabies que... Sant Mateu del Pui galleda. d’Olivesa és una de les
esglésies més petites i la deixar-hi per reixa petita
documentades més antiga una i broc un ciment, de
font, formada per un cóm cóm un per formada font,
ment d’Andorra (any 985). bonica una ha hi més, A
romànica de Sant Miquel. Miquel. Sant de romànica
Llosa, la visita a la capella capella la a visita la Llosa,
construït sobre el riu de la la de riu el sobre construït
al poble de Fontaneda, Fontaneda, de poble al no et perdis... et no mitats. fluvials delesproxi- i altrespetitscorrents canal GrandelaQuera Hi passaelriudela el solàdeMossers. cara amigdia, sota de molt benorientat Poblet ques’estén, “font”. fons , Del llatí Fontaneda: TOPONÍMIA www.andorra.ad fontis,
- Sant Julià TOPOGUIA de Lòria LLOC DISTÀNCIA TEMPS COORDENADES DESCRIPCIÓ DESNIVELL
1 FONTANEDA -- -- N42 27.240 Per arribar al punt de sortida des de Sant 1.305 m (--) E1 27.799 Julià de Lòria, agafem la CS-140, al pont de Fontaneda, i pugem fins al poble de Fon- taneda. El camí surt del mig del poble, per sobre de la urbanització Prat del Colomer.
2 DESVIAMENT 4.190 m 1h N42 27.099 Agafem el camí, indicat amb punts grocs, Fontaneda fins la pugem per sobre del poble i ens enfilem DE LA PISTA (+330 m) E1 26.994 collada de PRINCIPAL entre els prats fins que trobem una pista la Gallina RIU DE que ens condueix a la borda del Gastó, on MOSSERS girem a la dreta i pugem per la pista princi- 1.635 m pal fins al riu de Mossers, punt on el camí deixa la pista forestal.
3 ENCREUAMENT 5.310 m 1h 40’ N42 27.270 Aleshores el camí s’enfila per la solana i FITXA TÈCNICA s’endinsa en un bosc de pi roig, on més AMB LA (+145 m) E1 26.683 PISTA endavant planeja tot remuntant el serrat PRINCIPAL Palleró. En un tram poc fressat, arribem a 1.780 m la pista forestal, un xic més amunt de la borda de Muxellaire. 2h 15 min
1h 30 min 4 COLLADA DE 6.900 m 2h 15’ N42 27.561 Hem de seguir la pista principal amunt fins LA GALLINA que arribem a la collada, tot dibuixant un +605 m (+130 m) E1 27.001 1.910 m parell de girs de 180º. 6.900 m
SENYALITZACIÓ DEL RECORREGUT N
O E
S
DIRECCIÓ EQUIVOCADA
PERFIL DEL RECORREGUT
TORNADA 2.000 m 1.900 m 4 1.800 m El retorn es pot efectuar seguint 3 1.700 m el mateix itinerari en sentit invers, 2 o preveure un vehicle a la zona 1.600 m 1.500 m d’arribada i baixar posteriorment per 1.400 m la carretera CS-142 fins al punt de 1.300 m 1 sortida. www.andorra.ad 0 1,4 km 2,8 km 4,2 km 5,6 km 7 km SENDERISME A ANDORRA el roure geixen d’altres espècies. Entrelesmésgrans, l’alzina (Quercusrotundifolia)i .pendula) ielcirerer (Prunus avium) A mesuraqueanem pujant, però, s’hiafe- En elcamíhitrobem unavegetacióforçavariada, presididapelbeç(Betula amb lesfullesdentades. força especial, la saxifraga paniculada escletxes delesparets depedra properes alcamí, s’hiamagaunaplanta recció aEspanya.Unrètoldefustaens marca elpuntdesortida.Enles L’inici d’aquest itinerari estrobaalasortidadeSantJuliàLòriaendi- 45 (Quercus pubescens). Ja més amunt, hi podem descobrir una espècie Camí de
la Senyoreta Escales de pedra seca pedra de Escales (Saxifraga paniculata) , planta crassa
(Saxifraga paniculata)
Osmona borda Tolse Camí delaSenyoreta
menjar al sòldelsboscos. lapresència,Les furgadesdels senglars(Susscrofa)endelaten jaque busquen ielsimpàticesquirol (Sciurusvulgaris). sylvaticus) debosc(Apodemus el ratolí hi destaca bàsicament Entre elsanimals mésabundantsperaquests terrenys i elsrourestrenquenl’hegemonia delspins. amunt, (Genista scorpius). ginebre(Juniperuscommunis)iargelaga Les alzines i,una pinedadepiroig(Pinussylvestris) ambboix(Buxussempervirens) més les fullesdentades, lluentsiforçagrans. Ascendint elcamí, ensendinsemen força escassaa Andorra,, (Castaneasativa) elcastanyer arbre caducifoliamb
que supleix la calç. la supleix que
d’argila, del mateix terme, terme, mateix del d’argila,
arrebossades amb terra terra amb arrebossades
Les seves parets són són parets seves Les
sabies que... d’enterrament. cripta una
romànic, i sota terra hi ha ha hi terra sota i romànic, al darrere de la llegenda, del propis elements els generalment s’hi amaga
alguna veritat històrica. tots Té finestra. una i ull
La senyoreta es troba un amb campanar el ha petrificada en una “famosa hi l’oest, a i, sud al troben
pedra” enmig del bosc es finestra una i porta La l’absis gairebé soterrats. soterrats. gairebé l’absis
entre Auvinyà i Juberri. i nau una amb romànica
de Juberri, una capella capella una Juberri, de
la capella de Sant Esteve Esteve Sant de capella la no et perdis... et no sempre degranbellesa. diferents versions, senyoreta, segonsles ésuna la protagonista laurediana enlaqual d’una bellallegenda que tésenyoria. Prové el sentitdedonzella Aquí, topònimamb i elsseusderivats. que haproduïtsenyor persona d’autoritat”, seniore, “vell,Del llatí La senyoreta: TOPONÍMIA www.andorra.ad
Sant Julià TOPOGUIA de Lòria LLOC DISTÀNCIA TEMPS COORDENADES DESCRIPCIÓ DESNIVELL 1 Per arribar al punt de sortida, agafem la SORTIDA -- -- N42 27.093 CG-1 des de Sant Julià de Lòria. El camí –CG1 KM 8 (--) E1 29.191 inicia el seu recorregut uns metres més 890 m avall de la zona de supermercats i estacions de servei.
2 MIRADOR 520 m 15’ N42 26.928 El camí guanya altitud, tot fent marrades, Camí de DE TOLSE (+95 m) E1 29.139 dins un bosc mediterrani poc freqüent a les 985 m valls d’Andorra. En un petit replà sota unes la Senyoreta feixes, gaudim de la vista sobre la borda de Tolse i els seus prats.
3 ENCREUAMENT 1.010 m 40’ N42 26.739 El camí segueix remuntant per una puja- DE LA (+135 m) E1 29.174 da còmoda que, després de travessar la RIBEROLA canal de les Fontanelles, planeja fins a FITXA TÈCNICA 1.120 m l’encreuament del camí de la Riberola.
4 CAMÍ 1.540 m 55’ N42 26.534 Avancem tot planejant dins el bosc de pi DE LA (+65 m) E1 29.253 roig, remuntem per uns prats i travessem, 1h 20 min JUBERRUSA per un pontet, la canal de les Esquiroles. 1.185m Arribem al camí de la Juberrusa, seguim 45 min uns metres amunt i girem a la dreta per una pista força planera. Un gir a l’esquerra torna +370 m a situar l’itinerari a dins del bosc.
1.880 m 5 JUBERRI 1.880 m 1h 20’ N42 26.513 Seguim pujant pel bosc i, després, sota SENYALITZACIÓ 1.260 m (+75 m) E1 29.382 unes feixes que ens condueixen al poble DEL RECORREGUT de Juberri.
GRP
DIRECCIÓ EQUIVOCADA
PERFIL DEL RECORREGUT
TORNADA 1.375 m 1.300 m N 5 1.225 m Es pot tornar pel mateix recorregut, 4 O E 1.150 m o fer una combinació de vehicles 3 1.075 m S deixant-ne un a Juberri prèviament. 1.000 m 2 925 m 850 m 1
www.andorra.ad 0 0,4 km 0,8 km 1,2 km 1,6 km 2 km SENDERISME A ANDORRA Basseta d’aigua de lasolana delsLlimois, a laplanaconeguda completa deBaix. a1.865metresd’altitud, situat que ésunrefugi demuntanya aladretadeltorrent Al finaldel’excursió arribemalrefugide Francolí, pera6persones, amb capacitat (Quercus pubescens)i, sobretot, lespinedesdepiroig (Pinus sylvestris). A unaaltitudmésconsiderable, hipredominenlesrouredesde rouremartinenc a uns850metresd’altitud, basal). hidestacalavegetaciómediterrània (estatge topogràficaigeològica.tuació geogràficailavarietat Alapartmésbaixa, situada La vegetaciómésfreqüentdela parròquiaésmoltdiversa, acausa delasevasi- poble, olarondalaurediana . coml’itineraridel’homeilamatèria (segles XI-XII),ca de SantCerniNagol de fer visites guiadespel ilapossibilitat de laMareDéuCanòlich, deSantJuliàLòria, patrona l’esglésiaromàni- L’oferta cultural laurediana és rica i variada: hi hael museu del Tabac, el santuari població d’uns9.600habitants. Escaldes-Engordany i, al’est, alsudial’oest, ambterritoricatalà. Té una dorra. Limita, alnord ialnord-est, amblesparròquiesd’Andorra la Vella i La parròquia deSantJuliàLòriaés la més meridionaldelPrincipatd’An- 46
Bordes de Servellà Camí de
Francolí
(Pinus sylvestris) (Pinus Pi Roig Pi
Salt d’aigua
Tallat rocòs
l’escultura.
l’expressió que proporciona proporciona que l’expressió
útils, sempre necessitat de de necessitat sempre útils,
necessitat de recipients recipients de necessitat
subordinació a l’home, sempre sempre l’home, a subordinació
i el metall parlen de la seva seva la de parlen metall el i
Al costat de l’aigua, la pedra pedra la l’aigua, de costat Al
sabies que... domèstica. i social religiosa,
la llengua oficial d’Andorra vida seva la de d’encontre
és el català. Entre les obres punts fer-ne per vall la de
més importants escrites per d’aigua abundants conductes
escriptors andorrans cal els segles fa de des aprofita
destacar el Manual Digest, muntanya, de poble petit Lòria,
d’Antoni Fiter i Rossell, i el de Julià Sant d’expressió.
Politar andorrà, d’Antoni forma a com també però
Puig. El 1838 es va escriure l’existència, assegurar-se per
el primer llibre imprès en matèria la i elements els guen
català al país, “Relació sobre doble homes els Matèria: la i
la Vallde Andorra”. l’Home de guiada visita la no et perdis... et no extingida arreu. dància alllocdit. Avui, existit encertaabun- exquisida, n’havia Considerada menja nus, semblantalfaisà. Francolinus francoli- perdícides, espècie la famíliadeles Au gal·linàciade Francolí: TOPONÍMIA
www.andorra.ad - Sant Julià de Lòria
Camí de Francolí
FITXA TÈCNICA
2h 40 min
2h N
+580 m O E 3.300 m S
SENYALITZACIÓ TOPOGUIA DEL RECORREGUT
LLOC DISTÀNCIA TEMPS COORDENADES DESCRIPCIÓ LLOC DISTÀNCIA TEMPS COORDENADES DESCRIPCIÓ DESNIVELL DESNIVELL 1 DIRECCIÓ 4 Continuem planejant pel fons de la vall, tot CARRETERA -- -- N42 29.463 Per arribar al punt de sortida, seguim la EQUIVOCADA CG-6, des de la rotonda d’Aixovall fins al REFUGI DE 3.300 m 2h 40’ N42 29.402 passant per unes basses d’aigua de gran be- D’OS DE (--) E1 26.805 FRANCOLÍ llesa. Travessem el riu i arribem a un gran prat CIVÍS km 5,5. La sortida de la ruta es troba en (+160 m) E1 25.573 (CG-6) una àrea de berenada i s’inicia en un petit 1.860 m de dall, on hem de girar a l’esquerra, tot re- muntant pel prat en direcció sud. El camí puja 1.280 m pont sobre el riu d’Ós, al costat esquerre de la carretera. per la canal dels Cóms i girem a l’esquerra tot pujant pel bosc. Un darrer pujador per un 2 prat ens condueix al punt d’arribada, el refugi BASSA 950 m 1h N42 29.499 El camí, indicat amb punts grocs, segueix el de Francolí. En destaca la vista sobre el bony de la Pica, amb el pic de Casamanya al fons AL RIU (+150 m) E1 26.331 riu del Coll de l’Aquell per un tram encaixo- 1.430 m nat i força tècnic, on cal que vigilem per tal sobre la collada de Muntaner. de no relliscar sobre les pedres molles. El sender no està gaire fressat i, per tant, hem d’estar pendents de les marques grogues. PERFIL DEL RECORREGUT TORNADA
3 1.900 m El retorn es pot efectuar seguint el 4 Seguim pel fons de vall, en un tram tècnic per 1.800 m BORDA DE 2.240 m 1h 50’ N42 29.559 mateix itinerari en sentit invers, tot MOLINES (+270 m) E1 25.737 on cal que caminem amb compte. Ens enfi- 1.700 m 3 baixant amb la precaució que reque- 1.600 m 1.700 m lem per la solana després de travessar el riu i reix un descens d’aquestes caracte- remuntem, tot fent marrades, per un pendent 1.500 m rístiques tècniques. Una altra opció 1.400 m 2 sostingut. Girem a la dreta en direcció oest i és preveure un vehicle 4x4 al refugi, 1.300 m 1 planegem fins a la borda de Molines. on s’arriba per pista forestal des del 1.200 m www.andorra.ad poble d’Os de Civís. 0 0,7 km 1,4 km 2,1 km 2,8 km 3,5 km SENDERISME A ANDORRA Conangle ens acompanyen les vinyes (Vitisvinifera) i algunes pereres les vinyes ens acompanyen interessant iescàs alnostrepaís, l’auróblanc(Acercampestre) . Jamésamunt, dóna fruitsdolços durantlaprimavera. També hipodemdescobrirun arbreforça En aquestazona, que hisónabundantsarbrescom elcirerer(Prunusavium), excelsior), queaprofitenlahumitatd’una petitariera. sortida estrobaenvoltatdepollancres (Populusnigra)ifreixeres (Fraxinus tram del GRP, Gran Recorregut País, que fa tota la volta a Andorra. Elpunt de L’itinerari queaquí espresenta tésortidaalpobledeJuberri, icorrespon aun 47 Camí de Juberri a la Rabassa (Pyrus communis) i i elpit-roig (Erithacus rubecula). Entre elsocells hi destaquenelstallarols(Sylviasp.) , lesmallerengues(Parus sp.) sort deveure’n, sí queenpodemdeduirlapresència pelsrastresd’excrements. tela opaniquera (Mustelanivalis)ilaguineu(Vulpes vulpes) que, sinotenimla Entre elsanimalonsméscomuns quehiviuen, hihapetitsmamífers comlamos- defreixeresiperunamoreranegra(Morusnigra). camí estàenvoltat pomeres (Pyrus malus)i, com no, campsdetabac. Enl’últimtramdel’itinerari, el (Mustela nivalis)
Mostela
(Acer campestre) (Acer Auró blanc blanc Auró Arribant aConangle
sabies que...
el 28 de juliol de 1993,
Andorra va ser admesa a metres. 400 de desnivell l’ONU, fet que significà el un amb Rabassa, la de reconeixement internacional
del país. neu de camp el amb base rregut, que uneix el camp camp el uneix que rregut,
5.300 metres de reco de metres 5.300
més llarg del món, amb amb món, del llarg més
Tobotronc, el tobogan alpí alpí tobogan el Tobotronc,
provar les sensacions del del sensacions les provar no et perdis... et no separats. potser, agrupaments denominacions i, diverses n’apareixen D’aquest nublicurbà, poble”. erri, delbasc, “lloc o amb laterminació iugus ,del llatí “jou”, Juberri: TOPONÍMIA
www.andorra.ad - Sant Julià de Lòria
Camí de Juberri a la Rabassa
FITXA TÈCNICA
N
O E
2h 35 min S
1h 30 min
+700 m TOPOGUIA 5.470 m LLOC DISTÀNCIA TEMPS COORDENADES DESCRIPCIÓ LLOC DISTÀNCIA TEMPS COORDENADES DESCRIPCIÓ SENYALITZACIÓ DESNIVELL DESNIVELL DEL RECORREGUT 1 4 JUBERRI -- -- N42 26.396 Per arribar al punt de sortida des de Sant Ju- PISTA 5.000 m 2h 20’ N42 26.082 El pendent se suavitza lleugerament i pas- GRP lià de Lòria, agafem la carretera de la Rabas- 1.345 m (--) E1 29.568 FORESTAL (+115 m) E1 30.977 sem un parell de clarianes entre el bosc fins sa (CS-130) davant de la plaça Laurèdia en 2.030 m que arribem a la pista forestal que ens por- DIRECCIÓ direcció a Juberri. A la sortida del poble (km taria a la font del Traginers. EQUIVOCADA 5), agafem el carrer del Bosc, per on transita el GRP, i el seguim fins al punt d’arribada 5 d’aquest recorregut. PLA DE 5.470 m 2h 35’ N42 26.090 Travessem la pista i reprenem el GRP uns CONANGLE (+15 m) E1 31.212 metres més endavant. Per un suau pendent i 2 2.045 m una curta baixada, ens acostem a Conangle, ENCREUAMENT 1.590 m 50’ N42 26.402 El recorregut segueix un corriol que s’enfila on trobem la zona d’activitats de muntanya AMB EL (+210 m) E1 29.888 dins del bosc, passa sobre el planell de Co- de Naturlandia, excel·lent lloc d’esbarjo per CAMÍ DE mabella i remunta per un pendent força exi- a tots els públics. SANT gent fins a l’encreuament del camí de Sant CRISTÒFOL Cristòfol. El travessem i seguim l’ascens per 1.555 m l’anomenada costa de Bescaran.
3 TORNADA PERFIL DEL RECORREGUT SOLANA 3.760 m 1h 45’ N42 25.997 Remuntem pel bosc seguint la vall del riu La millor opció és el retorn pel mateix 2.075 m D’ARCAVELL Runer, frontera natural d’Andorra, alternant 4 5 (+360 m) E1 30.598 itinerari, tot i que es pot preveure una 1.950 m fortes pujades amb petits descansos. En 3 combinació de vehicles des del camp 1.825 m 1.915 m arribar en aquest punt, el sender dibuixa un de neu de la Rabassa-Naturlàndia. 1.700 m gir a l’esquerra en direcció nord-est vers la 1.575 m 2 collada Fosca. 1.450 m 1.325 m 1 1.200 m www.andorra.ad 0 1,1 km 2,2 km 3,3 km 4,4 km 5,5 km SENDERISME A ANDORRA Muntanya deRocafort Muntanya (Monticola solitarius)tambés’hi deixaveure, si eltempshopermet. (Juniperusphoenicea) ielxuclamella savina (Lonicerxylosteum) . Lamerlablava Ja mésamunt, d’arbustos, hi trobem unagranvarietat entreels qualsdestaquen d’aigua lèia lus nigra), salzes (Salixalba)ifreixeres(Fraxinus excelsior),olamaquíssimabud- En eltranscursdelsender, alavoradelriu, pollancres (Popu hipodemobservar - unes fantàstiquesvistesdela parròquiaavold’ocell. Sant JuliàdeLòria.Desdelcapdamunt, lamuntanyadeRocafort ensregala El camídeRocafortestrobaalacarretera deFontaneda, alaparròquiade 48 .(Buddleja davidii) Entre lafaunaméscomuna, no ésdifíciltrobar-hi la serp (Natrix maura), queestotalmentinofensiva,(Natrix ilatruitaderiu(Salmotrutta). Camí de Rocafort
truïda al segelXX, ésdedues vessants. finestres,quatre una als peus, una a l’absis i dues al mur sud. La coberta, recons- est,ja que l’únic accés possible és pel costat onestroba la porta d’entrada. Té penya. A tramuntana téunabsissemicircular, orientació condicionadapelterreny, planta rectangular, nord elmuresrecolzacontrala untantirregular;pelcostat l’orientació.per sobred’unpenya-segat, cosaqueencondicionava Lanauésde Martí deNagol, de1048, untemplequedata iquevaserconstruït contralapenya No caloblidar-nos quetambépodemgaudirdelesvistes l’església deSant els seuscadells. l’óssa acopsdedestralquanaquestavaintentarentrar-hiva abatre persalvar l’óssaqueviviaalacova. matar i Desprésvacalarfocal’entradadelacavitat cavitat, va i amb la qual va lligada una cruel llegendaque explica com un pagès En aquest itinerari, també hi podem descobrir la cova de l’Óssa, una cova de poca
Nanisme al coll de Finestres de coll al Nanisme Tram equipat amb corda fixa corda amb equipat Tram Sant JuliàdeLòria Camí deRocafort
sabies que... al centre històric de Sant Julià de Lòria, hi ha el carrer Mossèn Enric Marfany, que antigament s’anomenava carrer dels
xiulets, a causa del soroll 1957. al 1909
que feien les màquines del del funcionar va que Reig,
teixidors que hi havia en fàbrica l’antiga trobava es
aquest carrer. on XX, segle del principi de bac, un edifici emblemàtic emblemàtic edifici un bac,
la visita al museu del Ta del museu al visita la no et perdis... et no prendre”. amb forçaadeixar-se dre, queesresisteix al pas, difícildepren- el sentitde “resistent I fort, forte, delllatí en exacte. qual s’ignoral’origen significat,mateix del mot pre-romàrocca, Roca provéd’un Rocafort: TOPONÍMIA
www.andorra.ad - Sant Julià TOPOGUIA de Lòria
LLOC DISTÀNCIA TEMPS COORDENADES DESCRIPCIÓ DESNIVELL 1 COLL -- -- N42 27.392 Per arribar al punt de sortida, agafem la ca- DE JOU (--) E1 28.785 rretera de Fontaneda des de Sant Julià de 1.140 m Lòria (CS-140). L’encreuament se situa al costat sud de la vila. Passat el km 2, arri- bem al coll de Jou, on podem estacionar el vehicle. L’entrada del camí se situa al costat Camí de dret del punt de berenada.
Rocafort 2 LA SENYAL 1.141 m 30’ N42 27.885 El recorregut segueix el camí GRP, que pla- DE MIGDIA ( -5 m) E1 29.138 neja tot franquejant la muntanya de Roca- 1.135 m fort, amb alguna petit desnivell poc rellevant. La vista sobre la vall de Sant Julià de Lòria és àmplia durant tot el trajecte. El camí no és especialment tècnic, però cal que anem FITXA TÈCNICA amb compte en travessar una canal on hi ha instal·lada una corda fixa. S’aconsella utilitzar-la per major seguretat.
3 2h COLL DE 2.450 m 1h 20’ N42 28.300 Sense pendents significatius, el sender tra- LA TÀPIA (+5 m) E1 29.355 vessa canals i sortints sota la muntanya de 2h 1.140 m Rocafort i porta al coll de la Manyiga. Crida +5 m l’atenció l’espectacular vista de l’església -215 m romànica de Sant Martí de Nagol.
3.800 m 4 AIXOVALL 3.800 m 2h N42 28.543 Des del coll, baixem per un bosc de pi roig SENYALITZACIÓ 930 m (-210 m) E1 29.276 tot fent marrades fins que arribem a un prat, DEL RECORREGUT que cal resseguir per l’esquerra i davallar pel sender que condueix a Aixirivall. Es trac- ta d’un descens agradable que, per un petit GRP pontet sobre el riu d’Ós, arriba a l’hotel Pe- ralba, a Aixovall. DIRECCIÓ EQUIVOCADA
TORNADA
La millor opció és fer una combinació PERFIL DEL RECORREGUT de vehicles, deixant-ne un a Aixovall prèviament per poder recuperar el ve- 1.250 m
N hicle del coll de Jou. Una altra opció és 1.200 m el retorn pel mateix recorregut, alter- 1.150 m O E 1 2 3 nativa ben agradable després d’arribar 1.100 m S al coll de la Tàpia. 1.050 m 1.000 m 950 m 900 m 4 www.andorra.ad 0 0,8 km 1,6 km 2,4 km 3,2 km 4 km