L’enemic viu al sofà
Joan Baixas en el 50 aniversari del Teatre de La Claca
Dossier de premsa
CaixaForum Barcelona Del 26 de novembre de 2018 al 3 de febrer de 2019
Dossier de premsa
Organització : La Claca i Obra Social ”la Caixa”. Comissariat i dramatúrgia : Glòria Rognoni i Marina Baixas. Lloc : CaixaForum Barcelona (av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8). Dates : del 26 de novembre de 2018 al 3 de febrer de 2019. L’enemic viu al sofà Joan Baixas en el 50 aniversari del Teatre de La Claca
• L’Obra Social ”la Caixa” i La Claca celebren el cinquantè aniversari de la creació de la històrica companyia de teatre amb l’organització de L’enemic viu al sofà , una instal·lació a CaixaForum Barcelona que en repassa la trajectòria des del 1968.
• La commemoració es completa amb l’edició de Desordre general. Joan Baixas en el 50 aniversari del Teatre de La Claca , que publica l’Institut del Teatre de Barcelona —amb el qual Baixas ha estat vinculat durant dècades— en les Edicions de la Diputació de Barcelona.
• L’any 1968 Joan Baixas i Teresa Calafell van començar una aventura que va tenir un notable èxit internacional a finals del segle XX , amb actuacions en festivals d’arreu del món i escenaris com el Gran Teatre del Liceu, el Centre Pompidou de París, l’Òpera de Sydney o el Lincoln Center de Nova York, i col·laboracions amb pintors com Joan Miró i Antonio Saura.
• L’exposició, comissariada per Glòria Rognoni i Marina Baixas, ens endinsa en la ingent tasca que ha dut a terme Joan Baixas durant aquest mig segle de singladura de La Claca amb una instal·lació amb materials originals de l’obra escènica i visual de la companyia, amb ninots, pintures, vídeos, cartells, ginys, ombres, fotografies i altres objectes.
• La relació entre l’Obra Social ”la Caixa” i La Claca es remunta a la dècada dels setanta i ha tingut continuïtat en el temps. Ara, coincidint amb l’aniversari, la institució ha encarregat una nova producció a la companyia teatral. Baboia! , un espectacle de titelles, ombres, animacions i música en directe, es podrà veure per Nadal a
2
Dossier de premsa
CaixaForum Barcelona.
Barcelona, 26 de novembre de 2018. El pintor, director d’escena i cofundador de la companyia teatral La Claca, Joan Baixas, acompanyat de Valentí Farràs, director de CaixaForum Barcelona, i Carles Batlle, director de Serveis Culturals de l’Institut del Teatre, han presentat aquest matí l’exposició L’enemic viu al sofà i el llibre Desordre general, projectes que formen part de la commemoració de Joan Baixas en el 50 aniversari del Teatre de La Claca.
La companyia de teatre de titelles i teatre amb objectes fundada el 1968 per Joan Baixas i Teresa Calafell celebra enguany el cinquantè aniversari. Per commemorar-ho, i de la mà de l’Obra Social ”la Caixa”, es presenta una mostra a CaixaForum Barcelona que fa un repàs de la història de la companyia a partir dels materials originals de l’obra escènica i visual de Joan Baixas i dels seus col·laboradors. S’hi acumulen objectes de nombroses produccions: titelles i ninots, pintures i dibuixos, escultures, ceràmiques, vídeos, cartells, ginys, ombres, fotografies i un llarg etcètera.
Com a ànima de La Claca, Baixas aprecia totes les arts i les converteix en una de sola que esdevé l’esperit de la companyia. D’aquesta manera, la instal·lació permet veure algunes de les constants del seu treball: imaginació, humor, provocació, sensibilitat, tendresa, creativitat, simplicitat.
La instal·lació, amb Glòria Rognoni i Marina Baixas en les tasques de comissariat i dramatúrgia, s’endinsa en la ingent tasca dels cinquanta anys de la singladura de Joan Baixas, que va començar amb Teresa Calafell amb el grup Putxinel·lis Claca, va continuar amb la companyia independent Teatre de La Claca i segueix desenvolupant-se en un treball plural i personal.
La Claca van ser continuadors de la tradició titellaire catalana i la van enriquir a partir de la utilització d’un ampli ventall de matèries plàstiques i nous recursos tècnics. D’aquesta manera, van evolucionar des del format de titelles més clàssic fins a espectacles de caire més pròpiament teatral. El grup va aconseguir un gran prestigi internacional gràcies, especialment, a Mori el Merma , un espectacle basat en Ubu roi , d’Alfred Jarry, amb ninots dissenyats per Joan Miró. Al cap de deu anys, La Claca s’especialitza en teatre visual i col·labora amb diversos pintors, entre els quals destaquen Joan-Pere Viladecans ( La caixa de sorpreses ), Antonio Saura ( L’espasa blava ) i Roberto Matta ( El Quid de Don Qui - Laberint ), a més de Joan Miró.
3
Dossier de premsa
Al llarg de la seva trajectòria, La Claca va ser companyia convidada en més de seixanta festivals nacionals i internacionals, i va actuar en espais tan emblemàtics com el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, els Riverside Studios de Londres, el Centre Pompidou de París, la Sydney Opera House o el Lincoln Center de Nova York. El 1989 Joan Baixas va clausurar temporalment la companyia per dedicar-se a la seva obra personal de recerca pictòrica i teatral.
Comissariat i dramatúrgia: Glòria Rognoni i Marina Baixas Elaboració d’elements escenogràfics: Àlex Alonso, de Jaleo Volums Disseny tècnic: Clea Parcerises i Àlex Alonso Recuperació i restauració de peces històriques i creació de peces noves: equip de La Claca Edició de vídeo: Martí Sans, d’Altervídeo Fusteria: Eduard Narbona Ferreteria: Serralleria Casacuberta, Sant Celoni Elements vegetals: Cultius Viure Manteniment: Josep Baixas Instal·lació i programació d’il·luminació: Vicenç Sampera Coordinació general: Marina Baixas Direcció artística: Joan Baixas
L’Institut del Teatre publica Desordre general
La relació de Joan Baixas amb l’Institut del Teatre ha estat constant des que el 1973 va participar en la creació del Departament de Titelles i Marionetes de l’Institut del Teatre de Barcelona i el Festival Internacional de Teatre Visual i de Titelles de Barcelona, que va dirigir en diverses ocasions. Durant el curs 2001- 2002, va dirigir l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre. En l’actualitat, els arxius de Joan Baixas-La Claca són al MAE (Museu de les Arts Escèniques) de l’Institut.
Per tot això, l’Institut ha volgut ser present en la commemoració del cinquantè aniversari de la companyia La Claca amb la publicació del llibre Desordre general. Joan Baixas en el 50 aniversari del Teatre de La Claca , que publica a les Edicions de la Diputació de Barcelona. Es tracta d’un volum molt complet que recull, en un collage de textos i il·lustracions, els cinquanta anys de poesia escènica i visual. Està previst que es faci en edició trilingüe (català, castellà i anglès).
4
Dossier de premsa
A càrrec per dues persones properes a Joan Baixas com són Glòria Rognoni i Marina Baixas, representants de dues generacions diferents, tot i que amb molts punts d’intersecció, Desordre general és un llibre construït a partir de notes i fragments de diaris personals, anècdotes i pensaments, reflexions i conclusions del mateix Baixas. Aparentment desordenats, inconnexos, els diferents capítols del llibre serveixen per presentar les produccions més importants de Baixas, la seva trajectòria, alguns dels reptes que s’ha anat plantejant al llarg de la seva carrera artística i la manera com els ha abordat.
Tanmateix, no és un llibre de memòries, sinó de reflexió i d’aportació intel·lectual de qui és, sens dubte, un dels referents principals del teatre visual, de titelles i d’objectes del nostre país i que té una projecció i un reconeixement internacional molt elevats.
Com no podria ser d’una altra manera, el llibre té un plànol de lectura visual . Amb una composició acurada, les fotografies i els dibuixos que acompanyen els textos serveixen per documentar la producció escènica i els processos de creació de l’artista i la companyia La Claca, i tenen, per això, un gran valor documental. Amb aquest llibre, l’Institut del Teatre vol reivindicar el paper d’un dels creadors principals de l’escena catalana contemporània i de la tradició teatral que representa, no sempre prou reconeguda.
CaixaForum Barcelona estrena el nou espectacle Baboia!
També hi ha una relació històrica entre la companyia La Claca i l’Obra Social ”la Caixa”. Cal remuntar-se fins a l’any 1972, en què es va organitzar l’exposició Titelles de La Claca , a càrrec de l’Associació de personal de ”la Caixa” de Pensions. Posteriorment, la companyia va participar de manera molt activa en el programa pioner ”la Caixa” a les escoles , que es va dur a terme entre el 1977 i el 1987.
El suport de l’entitat es va intensificar i, així, per exemple, gràcies al finançament de ”la Caixa” es va poder portar a terme l’històric espectacle Mori el Merma . El 1999 es va produir una nova col·laboració: La música pintada , espectacle de pintura i música en directe (Debussy i Ravel) que va rodar per Espanya, França, Turquia i Anglaterra. Aquell mateix any, Baixas va dirigir El teatre de les formes , espectacle amb guió de Jorge Wagensberg, que es va presentar durant diverses temporades als centres CosmoCaixa de Barcelona i Madrid.
5
Dossier de premsa
Precisament, l’espectacle La música pintada s’ha fet servir com a punt de partida del nou encàrrec que l’Obra Social ”la Caixa” ha volgut fer a La Claca en el seu cinquantè aniversari. Del 22 al 31 de desembre de 2018, CaixaForum Barcelona estrenarà Baboia! , una faula contemporània sobre la mandra i la felicitat, mitjançant les tècniques que els membres de La Claca dominen a la perfecció, com són la manipulació de titelles i objectes, el teatre d’ombres i la projecció d’animacions, i també amb un poderós aliat en la narració de qualsevol història: la música.
Fitxa artística:
Concepció de l’espectacle: Joan Baixas En escena: Marina Baixas i Josep Baixas Pianistes: Pau Hernández i Roger Vilarnau Vídeos: Estudi 9Ojos i Merlí Borrell Tècnica: Sara Jansen Direcció escènica: Maria Castillo Música: piano a quatre mans amb obres de: Claude Debussy (1862-1918), Petite suite Maurice Ravel (1875-1937), Ma mère l’Oye
Durada: 50 min. Activitat recomanada per a famílies amb infants a partir de 3 anys Horaris: 22 i 29 de desembre, a les 18 h / 23, 26, 27, 28, 30 i 31 de desembre, a les 12 h
6
Dossier de premsa
Cronologia de Joan Baixas i la companyia La Claca
Joan Baixas neix a Barcelona (1946) en una família de pintors i viatgers. Amb una dotzena d’artistes joves crea l’Equip d’Expressió Claca, des d’on realitzen nombroses activitats artístiques en barris i universitats i en centres escolars, socials i esportius. El seu treball creix en l’entorn hostil de la dictadura franquista i se suma al moviment de resistència cultural i democràtica.
El 1965 funda la companyia El Vaixell Blanc, on dirigeix i interpreta espectacles de poesia (Bertolt Brecht, Federico García Lorca, poesia xinesa, Joan Salvat-Papasseit, James Baldwin, Josep Carner). El 1967 coneix Teresa Calafell. Calafell procedeix d’una família anarquista, estudia art a l’Escola Massana, participa en el grup de mims Rodamón i balla. Teresa s’uneix a l’Equip d’Expressió Claca.
Fascinat per l’antropologia, Baixas descobreix les màscares, els titelles i altres formes tradicionals del teatre de la imatge i fa diversos viatges per interessar-se per algunes de les tradicions de màscares i titelles encara vives (Sicília, Indonèsia, el Brasil) i per conèixer-ne els mestres contemporanis (Yves Joly, Peter Schumann, Jerzy Grotowski, Michael Meschke).
Teresa i Joan decideixen dedicar-se professionalment a l’espectacle i s’inicien en el teatre de titelles, on poden desenvolupar les habilitats respectives, fusionant modelatge, pintura, escriptura, interpretació, veu, disseny d’espai i objectes. Dissolen l’Equip d’Expressió i funden la companyia Putxinel·lis Claca, que, anys més tard, el 1975, es converteix en Teatre de La Claca i on creen i interpreten nombrosos espectacles visuals amb titelles, objectes i imatges per a públic familiar i adult: A tot arreu se’n fan de bolets quan plou , de X. Romeu (adaptació d’El cercle de guix caucasià de B. Brecht); Breu record de Tirant el Blanc , de M. Aurèlia Capmany, o Les aventures d’Hèrcules a l’Atlàntida , de J. Baixas amb textos de Jacint Verdaguer.
Després de deu anys de teatre itinerant actuant per a tots els públics, la companyia es concentra en espectacles de teatre visual en col·laboració amb pintors: The passing bird (Ocell de pas) , homenatge a Paul Steinbeck; Joan-Pere Viladecans, La caixa de sorpreses , homenatge a Georges Méliès; Joan Miró, Mori el Merma ; Antonio Saura, L’espasa blava-Peixos abismals 1 , estrenat al Centre Dramàtic de la Generalitat; Antoni Tàpies, Joan de l’ós-Peixos abismals 2 , estrenat a Riverside Studios, Londres, o Roberto Matta, El Quid de Don Qui - Laberint , estrenat al Centre Pompidou de París.
A partir d’aleshores, i convidats en més de seixanta festivals, Teatre de La Claca viatja arreu del món.
L’Institut del Teatre
7
Dossier de premsa
En diferents etapes al llarg de la seva vida professional, Joan Baixas ha desenvolupat, a l’Institut del Teatre de Barcelona, activitats docents, de recerca i de gestió. El 1971, sota la direcció d’Hermann Bonnín, funda el Departament de Titelles i Marionetes i el Festival Internacional de Titelles de Barcelona. Els dirigeix durant dos anys. En aquest marc activa la recuperació del llegat artístic de titellaires de les generacions anteriors, el treball dels quals va quedar molt afectat per la guerra civil i la llarga postguerra. El 1994 dirigeix el vintè aniversari del Festival Internacional de Teatre Visual i de Titelles de Barcelona, per al qual va organitzar una extensa celebració amb la participació de 32 entitats de la ciutat.
Del 1989 al 2012 és professor i crea amb els alumnes diversos espectacles, com ara Ubu encadenat d’Alfred Jarry, Guilgamesh de José Sanchis Sinisterra, Fedra d’Eurípides i Efecte Browning , de creació col·lectiva. Durant el curs 2001-02 és director de l’Escola Superior d’Art Dramàtic. Imparteix cursos de dramatúrgia de la imatge a l’Escola Superior de Coreografia i en diverses escoles europees.
El Merma El 1975 Baixas proposa a Joan Miró compartir un espectacle de titelles per celebrar la fi de la dictadura. Inspirant-se en els nombrosos dibuixos que el pintor havia realitzat al llarg de la seva vida sobre el personatge d’Ubu, d’Alfred Jarry, La Claca dissenya i fabrica cinc grans personatges portats pels actors des del seu interior i nombroses màscares, telons i objectes escènics. Joan Miró els pinta a l’estudi de La Claca.
Un primer espectacle, amb el títol de Mori el Merma , es presenta al Teatre Principal de Palma de Mallorca i s’estrena al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Després viatja arreu del món durant uns quants anys: Centre Pompidou, Riverside Studios, Sydney Opera House, Lincoln Center, Hong Kong Arts Festival, Teatro di Porta Romana i molts llocs més. A més de l’espectacle, els personatges participen en improvisacions, actes institucionals, programes de televisió i festes de carrer.
El 1988, després d’uns quants anys de silenci, el Merma reapareix a Nova York, en la peça Merma rides again! L’any 2006, a la Tate Modern de Londres, s’inicia Merma never dies! , nova entrega motivada pel cinisme dels ubús que van mentir al món per decretar la guerra de l’Iraq.
Amanita Circus L’any 1984, Joan Baixas, amb la col·laboració de l’arquitecte Marià Pedrol, dissenya i construeix la carpa Amanita Circus, teatre mòbil proveït d’escenari, habitatge, bar, taller i cabina tècnica, on es concentra el treball de la companyia durant quatre anys. Es programen setmanes completes d’activitats diverses adaptades a les poblacions on s’instal·len: espectacles, balls, concerts, tallers, conferències, projeccions, exposicions, cabarets, concursos i diversos esdeveniments gastronòmics.
8
Dossier de premsa
Amanita Circus du a terme estades en molt diverses poblacions de Catalunya, Madrid, Granada, el País Basc, Lisboa, París i altres poblacions franceses. Els hiverns recala a la seu de la companyia a Sant Esteve de Palautordera, on serveix per a programació d’espectacles i bar de copes els caps de setmana i espai de treball de la companyia la resta del temps.
A la carpa es crea l’espectacle El Quid de Don Qui , de Roberto Matta i música de Ramuntxo Matta. A l’obra s’encreuen línies narratives del mite del laberint amb aventures del Quixot i referències a Moby Dick . Una bona part de l’espectacle es realitza a l’interior d’un laberint de teles que ocupa tot l’espai, amb el públic en moviment. Els actors realitzen una gran part de la seva actuació en l’espai aeri del centre de la carpa.
El 1989 la companyia, cansada i endeutada, s’ha de dissoldre temporalment. Baixas se centra en la seva obra personal pictòrica, literària i teatral.
Teresa Calafell Durant els anys vuitanta, Calafell continua la seva carrera artística personal i s’especialitza cada vegada més en el llenguatge de les mans, al costat d’altres projectes com la festa d’inauguració dels Jocs Paralímpics de Barcelona —amb Glòria Rognoni—, o amb l’estrena de La Guinda , on mostra la plenitud del seu llenguatge personal. L’espectacle rep el premi honorífic del FAD Sebastià Gasch i viatja per Europa. La producció continua viva en mans del seu fill Nico, que segueix representant-lo pel món, actualment al Cirque du Soleil. Teresa Calafell mor l’any 2000. Quatre anys després, Frederic Amat presenta els seus films Deu dits i Teresa , sobre la figura d’aquesta artista i el seu treball.
Joan Baixas, obra personal El 1987 dirigeix Escena del teniente coronel de la Guardia Civil , una peça de l’espectacle 5 Lorcas 5 al Centro Dramático Nacional - Teatro María Guerrero de Madrid, amb Lluís Pasqual, José Luis Castro, Lindsay Kemp, José Luis Alonso i Gerardo Vera.
El 1992, després d’un viatge al desert d’Austràlia, crea l’espectacle Arbre tremolant , amb música de Joan Albert Amargós.
D’una experiència al Festival Kikart, neix l’espectacle Terra prenyada , amb música de Francisca Rodrigo, estrenat el 1996, que gira pel circuit internacional durant vint anys. L’any 1999 estrena La música pintada , espectacle de pintura i música en directe per a la Fundació Bancària ”la Caixa”, que itinera per tot Espanya, França, Turquia i Anglaterra.
Realitza exposicions de pintura en diferents localitats d’Espanya, al Centre Georges Pompidou de París, a Palo Alto de Barcelona, a The Gallery de Londres i a Artopia de
9
Dossier de premsa
Nova York, i diverses actuacions en centres d’art. Entre el 1997 i el 2014, representa la performance Mapamundi , un cicle d’accions col·lectives al voltant de la pintura que s’estén al llarg d’uns quants anys.
El 2008 crea Brindis for Zoé , sèrie d’improvisacions amb el compositor Agustí Fernández, en el programa Radicals Lliures del Teatre Lliure de Barcelona i a Granada i Màlaga. El 2016 arriba Daurrodó , espectacle visual amb Cildo Meireles, al TNC (Teatre Nacional de Catalunya) i el Festival Grec de Barcelona. L’espectacle està format per cinc peces de formats absolutament diferents: una instal·lació, una escultura col·lectiva, una desfilada, la narració d’un text de Guimarães Rosa i un joc per al públic.
Durant tot aquest temps, ha col·laborat en la creació d’espectacles d’artistes i companyies diverses com Els Joglars, Iago Pericot, Albert Pla, Marcel·lí Antúnez, Xavier Mariscal, Cesc Gelabert i Àngels Margarit. Ha participat en diverses experiències en els camps de la televisió, la publicitat i la moda, ha publicat llibres i discos i ha participat com a actor a les pel·lícules de Frederic Amat Viaje a la Luna de Federico García Lorca; Memorias de tortuga de Juan Goytisolo, i a la performance Homenatge del FAD a Joan Miró i J.V. Foix .
Ha rebut el Premi d’Honor Sebastià Gasch del FAD (2017).
10
Dossier de premsa
L’enemic viu al sofà Joan Baixas en el 50 aniversari del Teatre de La Claca
Del 26 de novembre de 2018 al 3 de febrer de 2019
CaixaForum Barcelona Preus Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8 Entrada a les exposicions:* 5 € 08038 Barcelona Menors de 16 anys: entrada gratuïta Tel.: 934 768 600 * Exposició L’enemic viu al sofà www.CaixaForum.es amb accés lliure
Servei d’Informació de l’Obra Social Venda d’entrades ”la Caixa” Taquilles de CaixaForum i Tel.: 900 223 040 www.CaixaForum.es De dilluns a diumenge, de 9 a 20 h
Horari De dilluns a diumenge, de 10 a 20 h Els dies 24 i 31 de desembre i 5 de gener, de 10 a 18 h Tancat els dies 25 de desembre i 1 i 6 de gener
Àrea de Comunicació de l’Obra Social ”la Caixa” Josué García: 934 046 151 / 638 146 330 / [email protected] Sala de Premsa Multimèdia: https://premsa.lacaixa.es/obrasocial/ @FundlaCaixaCAT @CaixaForum_CAT #VelazquezCaixaForum
11