El Butlletí De L'amic

Construïm grans audiències

Subscriu-te aquí a El Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

El Butlletí de l’amic

Premsa, comunicació, publicitat i màrqueting

número 144 10/07/2015 amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT ACTUALITAT La primera: El periodisme actual està sent portat a coll per aquestes deu tendències D’aquí i d’allà: Diari de Vilanova canvia de propietari i evita el tancament. Ara, apostarà pel digital

COMUNICACIÓ DIGITAL Les Xarxes Socials fitxen a periodistes de prestigi per fer continguts

PUBLICITAT I MÀRQUETING Social paid media. Com els utilitzen les marques espanyoles?

NOVES EINES Polétika, una eina per vigilar i pressionar els polítics

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA Quart poder i empresa: El 91,3% d’entrevistats afirma que la seva empresa ha de relacionar-se amb els mitjans de comunicació

EN PROFUNDITAT La crònica: “No facis res estúpid”: les normes de la BBC per als seus periodistes a xarxes socials tribuna: Nou mètode de creació de projectes comunicacionals entrevista: Eric Newton, “Innovar en periodisme mentre es retallen llocs de treball és un gran repte” anÀlisi: Le Un: ales a la premsa en paper Dossier: Informe econòmic de NERA sobre l’impacte del nou article 32.2 de la LPI Opinió: La confiança, una eina reeixida dels mitjans de proximitat per lluitar contra la crisi

La propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. D’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

actualitat/ La primera

El periodisme actual està sent portat a grafies i fins i tot editar textos des del mateix lloc de la notícia. coll per aquestes deu tendències I el més important. Poden fer-ho sense perdre necessàriament ni una mica de qualitat. Per Marketing Directo 2. Els social media.- La comunicació entre periodistes i usuaris és molt més fluïda gràcies a les xarxes socials. I no només això. Mitjans com The Huffington Post i BuzzFeed aposten cada vegada més pel contingut generat per l’usuari, un tipus de contingut en què el mateix lector es converteix en periodista.

3. El periodisme de dades.- El periodisme de dades o el que el mateix, les anàlisis periodístics basades en dades i els ma- terials gràfics que arrelen en grans quantitats de dades, són ja el pa de cada dia a les redaccions de l’altra banda de l’oceàl. A Europa aquesta nova tendència ho està tenint més complicat per calar en la indústria periodística. El periodisme actual té nombrosos fronts oberts a l’horitzó. No obstant això, en els temps difícils és el moment de créixer i el 4. El periodisme de format llarg.- És el periodisme online periodisme ho està fent deixant-se portar a coll per les 10 ten- sinònim de petits “canapès” periodístics? No necessàriament. dències que desgrana a continuació Internet World Business: Diversos estudis demostren que l’usuari està disposat a llegir notícies de gran format en els seus smartphones i en les seves 1. El “mobile reporting”.- Equipats únicament i exclusivament tauletes sempre i quan estiguin ben elaborades. Un exemple de amb un telèfon intel·ligent, els periodistes poden filmar, fer foto- la bona parella que fa internet amb el periodisme de format llarg El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

actualitat/ La primera

és la plataforma Narrative.ly, que compta ja amb al voltant de manera natural en els continguts dels mitjans, s’està convertint 700.000 lectors mensuals. en una important font alternativa d’ingressos per a la indústria periodística. 5. El periodisme de marca.- Les marques volen deixar de de- pendre dels mitjans ja assentats en el mercat per treballar en 10. El periodisme multimèdia.- Les fronteres que antany se- els seus propis mitjans. Uns mitjans que en el futur tindran tanta paraven la ràdio, els mitjans online i la televisió se’n van en o més reputació que els mitjans tradicionals. orris a poc a poc. El futur del periodisme és inevitablement mul- timèdia. 6. El periodisme filantròpic.- Als Estats Units els rics més rics no només inverteixen els seus diners en l’últim model de cotxe esportiu sinó també en capçaleres de la seva confiança.

7. Els bloc “hiperlocals”.- Els blocs limitats temàticament a una localitat estan de moda a l’altre costat de l’Atlàntic. És el cas del bloc Bushwick Daily, centrada únicament i exclusivament en un barri del districte de Brooklyn a Nova York.

8. El “crowdfunding”.- Als Estats Units, on els projectes cul- turals reben en general menys suport de les institucions gover- namentals que en el vell continent, el “crowdfunding” s’ha obert pas amb èxit en el món del periodisme.

9. La publicitat nativa.- La publicitat nativa, la que s’integra de El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

L’ENERGIA ÉS EL QUE TU ÉS INSPIRADORA FAS AMB ELLA

A ENDESA UTILITZEM LA NOSTRA INNOVANT PER FER-TE LA VIDA MÉS FÀCIL

ONE - INFOENERGIA - MOBILITAT ELÈCTRICA TELEGESTIÓ - CIUTATS INTEL·LIGENTS

CREIEM EN L’ENERGIA D’AQUEST PAÍS

ÉS CONTAGIOSA

ÉS REVELADORA

endesa.com

ACPG_188x122_S&S_Endesa_Reposicionamiento_A_CAT.indd 1 14/05/15 17:46 El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

actualitat/ d’aquí i d’allà

Diari de Vilanova canvia de propietari El relleu en la propietat ha comptat amb l’informe favorable de i evita el tancament. Ara, apostarà pel l’administrador concursal, a més de la plantilla, al considerar que el projecte presentat garanteix la viabilitat del mitjà i el digital manteniment dels llocs de treball. Si el Jutjat hagués tombat la Per Comunicació 21 i AEC proposta, el setmanari estava abocat al tancament després de 165 anys.

El nou editor del Diari de Vilanova és el periodista i escriptor Isidre Cunill, que fins ara col·laborava amb el setmanari com a columnista.

Per altra banda, l’advocat Lluís Subirats és l’administrador d’Edicions Comarca 17, i Annabel Casas la gerent. El projecte compta amb el suport de diverses personalitats del món econò- El periòdic degà de la premsa a l’Estat finalment ha pogut evitar mic, social i cultural del Garraf. el tancament i endegar una nova etapa. Des de la setmana passada, Edicions Comarca 17, SL és la nova empresa propietària Reformulació del Diari del Diari de Vilanova arran de l’adquisició de la unitat produc- Per dur a terme el projecte, Edicions Comarca 17, SL pensa im- tiva de l’anterior editora del setmanari. L’objecte de la societat plementar una “profunda reforma” del disseny i els continguts. Edicions Comarca 17 és “activitats relacionades amb la edició Per una part, l’edició en paper es transformarà en una publica- i venda de premsa escrita, radiofònica i digital, contractació de ció “interpretativa” i de “reflexió”; en una “eina d’aprofundiment” publicitat per als mitjans propis, suplements gràfics i revistes. El dels temes principals a través de reportatges, entrevistes i seu capital fundacional és de 3.000 euros. anàlisis, segons explica el mitjà. El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

actualitat/ d’aquí i d’allà

Per l’altra, es potenciarà l’edició digital, que concentrarà Finalment, la redacció del Diari de Vilanova deixarà l’actual seu l’actualitat diària, incrementant la seva actualització i incorpo- a l’edifici històric del Pont del Nin, per a la qual cosa manté ne- rant un canal de vídeo i un nou tractament de la informació gociacions avançades per traslladar-se a Neàpolis-Espai de la d’acord amb les noves eines digitals. tecnologia i les idees, edifici municipal on, entre d’altres, hi ha les instal·lacions de Canal Blau ràdio i televisió. A banda, el Diari de Vilanova també incorporarà informacions d’abast més general i ampliarà el seu radi d’acció; és a dir, con- Història tinuarà informant de Vilanova i el Garraf, però no restarà al mar- Diari de Vilanova és un setmanari fundat a Vilanova i la Geltrú ge del que passa a la resta del país, amb una especial atenció l’1 d’agost de 1850 per Josep Pers i Ricard. Amb la suma de cap al Penedès. diverses capçaleres i passant per alt alguns anys sense sortir, es considera el periòdic més antic de Catalunya que continua La intenció és posar al dia la informació local i comarcal, adap- actiu. Inicialment era redactat en castellà, però publicava molt tar-la les demandes dels lectors i connectar-la amb la realitat sovint col·laboracions en català. El 1886 va ser adquirit durant catalana. Tots aquests canvis s’aniran implementant de forma un any per la junta de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, per progressiva en les properes setmanes, segons explica el mitjà. fer-ho servir com a plataforma de difusió de les idees de Víctor Balaguer. Continuà la seva edició fins al 1936 com a Periódi- Reorganització de la redacció i canvi de seu co de Intereses Morales y Materiales, Avisos y Noticias. Temps Per a la nova etapa, l’editora manté Guillem Mercader com a després de la guerra civil va ser editat per Falange Españo- director i Ramon Francàs com a director adjunt. A més, ha no- la, primer, y per la Red Catalana de Premsa del Movimiento, menat Llorenç Avinyó com a responsable digital, i ha reorganit- després. El 1957 va publicar un escrit en català que li causà zat la resta de periodistes per seccions, amb dos redactors en problemes amb les autoritats franquistes. Morta la premsa cap, Montserrat Martorell i Gerard Muñoz. La responsable de del Movimiento, la capçalera va passar a mans d’una societat publicitat és Beatriz Rodríguez. anònima, tenint com a soci de referència i editor-director Jo- El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

actualitat/ d’aquí i d’allà

sep Francesc Huguet Prats, pare de la fins ara presidenta de altres del nou fracàs per bastir una llei electoral pròpia, la qual la societat, Conxita Huguet i Sesma. El 1976, coincidint amb el està pendent des de fa 35 anys. canvi de propietat, va renovar el nom de la capçalera per Diari de Vilanova. La ponència ha demanat als lletrats del Parlament l’elaboració d’un document de síntesi dels treballs realitzats de cara a la Els blocs electorals es mantenen per propera legislatura, quan es torni ha abordar la qüestió. És a dir, perquè els punts en els quals s’havia arribat a acords (entre ells a les eleccions del 27-S els blocs electorals) es puguin aprofitar. (de Comunicació 21)

No hi haurà Llei electoral catalana en aquesta legislatura, de Prisa posa a la venda Cinco Días manera que els blocs electorals que s’imposen als mitjans pú- blics no seran ni superats ni suavitzats, i de cara al 27-S es mantindran com fins ara. Prisa ha encarregat a Deloitte la posada al mercat de Cinco Dias, i la consultora ja té preparat el quadern de venda, se- Aquest dimarts, la ponència que elaborava la normativa va aca- gons confirmen a Vozpópuli diverses fonts coneixedores de bar la seva feina sense aconseguir que el text compti amb el l’existència del document. Hi ha ja diferents interessats en una suport de dues terceres parts del Parlament, que és el neces- possible compra del diari econòmic del grup creat pel difunt Je- sari per aprovar-se la normativa, de manera que els grups van sús de Polanco. Tot i que la venda de la capçalera era un rumor decidir no elevar-lo a la Cambra per a la seva votació. del mercat des de fa temps, ha estat aquesta setmana quan s’ha posat en marxa el procés, segons les fonts consultades. Com és habitual, el principal escull ha estat el model electoral, la fórmula que ha de transformar els vots en escons, i els El diari Cinco Días, dirigit en l’actualitat per Jorge Rivera, se- diferents partits, com era de preveure, s’han culpat els uns als ria així l’última baixa d’un dur procés de desinversió iniciat per El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

actualitat/ d’aquí i d’allà

Juan Luis Cebrián. El conseller delegat tracta de regnar en el La classificació d’aquest segon examen del curs del EGM tam- rampant deute en el qual ell mateix va incórrer amb grans ad- bé col·loca a dues publicacions d’aquest àmbit en els següents quisicions, i que va portar a Prisa a acumular, al juny de 2013, llocs del rànquing. Es tracta de Diez Minutos, amb 1.085.000 un deute que superava els 3.300 milions d’euros. Des de llavors lectors i Semana, amb 895.000. Ja a molta distància apareix s’han produït vendes, acomiadaments massius i dràstics pro- Interviú amb 586.000 lectors. L’EGM xifra a més a més el to- cessos de refinançament del deute amb la banca i hedge funds tal de lectors de revistes setmanals en 7.285.000 enfront dels que, a canvi, s’han fet amb gran part del grup. (de Voz Pópuli) 8.045.000 que aconseguia en el mateix període l’any passat. La pèrdua de lectors arriba, per tant, els 760.000. Les revistes setmanals es deixen en

un any 760.000 lectors Com els ha anat als suplements? En el cas dels suplements, el nombre total de lectors també ha La segona onada de l’Estudi Ge- baixat notablement. Si fa dotze mesos arribava als 7.285.000 neral de Mitjans (EGM) de 2015 aquest any la xifra es redueix als 5.335.000. La caiguda de se- ha ratificat la posició dominant de guidors en aquest tipus de publicacions que s’ofereixen amb Pronto com la revista més llegida la premsa ronda el 11,2% amb un retrocés de gairebé 600.000 a l’Estat. La capçalera arriba als lectors. 3.250.000 lectors de mitjana per davant de la prestigiosa capçale- Quant als suplements més llegits Xl Semanal encapçala aquest ra Hola, que arriba als 2.236.000 rànquing amb 2.162.000 lectors amb un ampli avantatge en- lectors. En tercer lloc se situa Lec- front del segon, El País Semanal, que s’anota 1.360.000. La turas, amb 1.384.000, el que demostra l’estirada de les revistes revista destinada al públic femení Mujer Hoy, del Grup Vocento, del cor entre l’audiència. tanca el pòdium amb 1.265.000 lectors. (de Prnoticias) El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

actualitat/ d’aquí i d’allà

El Punt Avui, tres anys consecutius superat per La Vanguardia i El Periódico. Vall va remarcar que sense pèrdues. El 2014 va registrar l’objectiu és evolucionar cap al diari nacional per edicions, i cen- guanys trant l’organització en les sortides de paper, web i televisió. L’exercici del 2014 ha estat molt intens: s’han ingressat 18,7 milions d’euros amb un lleuger augment de la publicitat, i s’han gastat 18,3 milions, inclosos els interessos financers, perquè s’ha elaborat més producte i s’ha ampliat la xarxa comercial. El resultat abans d’impostos és de 309.150 euros, i ha estat el tercer any consecutiu sense pèrdues.

Repassant les realitzacions del 2014, destaca la posada en fun- cionament d’El Punt Avui Televisió, el rellançament de L’Esportiu El president del consell d’administració d’Hermes Comunica- i l’aposta per la tercera llengua amb el Catalonia Today En els cions, Joaquim Vidal, va remarcar durant la presentació de objectius traçats en el pla estratègic s’ha culminat la primera l’informe de gestió del 2014 que, després de set anys de crisi, fase de territorialitzar l’edició nacional amb la posada en marxa les vendes s’han estabilitzat i el resultat econòmic presenta un de les edicions Camp i Ebre, Lleida i Maresme, que se sumen a balanç positiu, tot i que l’objectiu és portar les de Barcelona i Girona. Es continua estudiant quines noves edicions es poden afegir al projecte en un futur pròxim, com l’explotació a uns guanys d’uns dos milions d’euros anuals. En ara Baix Llobregat, Catalunya Central, Penedès i Vallès. També la seva intervenció, el conseller delegat, Joan Vall, va presentar s’ha renovat el web, per potenciar el vessant periodístic i trobar l’informe de gestió del 2014, destacant que El Punt Avui s’ha camí en el negoci digital, tot reforçant en paper l’àmbit local, el consolidat com el tercer diari en difusió de Catalunya, només nacional i l’esportiu. (d’El Punt Avui) El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

actualitat/ d’aquí i d’allà

Revolució a El Mundo: es prioritza Un d’ells, la petició a alguns dels seus redactors, com Victoria l’edició a Internet Prego i Lucía Méndez, que fossin més actius en xarxes socials, concretament a twitter.

Però els canvis de David Jiménez per digitalitzar El Mundo van més enllà. Segons ha pogut saber El Confidencial Digital, el director proposa calcar el model americà de diaris. Això vol dir que els periodistes del generalista d’Unidad Editorial redacta- ran les seves notícies al llarg del dia per a la versió web. Més tard, la direcció decidirà quins textos s’adapten a l’edició en paper i quins es redacten específicament per al diari convencio- nal. La redacció començarà a escriure les notícies per al paper a última hora de la tarda, perquè surtin impreses al dia següent. El diari El Mundo prepara una revolució en el seu estil de tre- (d’El Confidencial Digital) ball. El nou director vol tendir a la digitalització de la redacció. S’inspiraran en el model americà, és a dir, escriuran les notícies Brauli Duart proposa crear un per a la web i moltes d’elles es reelaborarán al diari. La resta, s’escriuran al final de la jornada. consorci amb IB3, Canal 9 i TV3

David Jiménez va substituir a Casimiro García-Abadillo a El El president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual Mundo ja que Unidad Editorial va considerar que el diari ne- (CCMA), Brauli Duart, va proposar la creació d’un consorci for- cessitava un nou director amb “perfil digital”. Des que va ocu- mat per la tele de les Illes Balears (IB3), la ràdio i televisió va- par aquest lloc ha incorregut en canvis en aquesta direcció. lenciana (Canal 9) i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovi- El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

actualitat/ d’aquí i d’allà

suals (CCMA). Duart explica que l’objectiu seria “col·laborar en De fet, Teletaxi ja hauria d’haver deixat d’emetre el mes de juny tot allò que es pugui i a ser possible al màxim nivell”, passant passat. per la producció de continguts de forma comuna o per la xarxa de corresponsals. Duart, que és d’origen valencià, va revelar que, mentre no es recupera Canal 9, TV3 ha ofert la possibilitat de realitzar un informatiu en desconnexió “específic per al País Valencià, en valencià i fet des d’allà”.

Duart convida IB3 i Canal 9 “a parlar de com donar cobertura als territoris comuns”. Les fórmules que es trobin dependran de “la voluntat que hi hagi per part de valencians i illencs; per part nostra hi és tota”, va subratllar. Va dir que la predisposició al País Valencià per crear un consorci dels ens televisius és “bona”. (de Comunicació 21) Aquest contenciós es remunta a l’any 2006, quan la Generali- tat va convocar el concurs de concessió de les freqüències de Teletaxi TV perd el seu canal de Televisió Digital Terrestre locals. Amb l’informe preceptiu i vin- culant del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, es van atorgar televisió a Sabadell les concessions. Una freqüència de Sabadell va correspondre a Teletaxi TV, però un recurs (presentat per l’empresa M&M) va Teletaxi TV, empresa audiovisual de Justo Molinero, ha per- fer que aquesta concessió fos anul·lada als jutjats, que va con- dut el canal que tenia a Sabadell, una freqüència que, se- siderar que la puntuació que s’havia donat a l’oferta presentada gons una sentència judicial, va tenir deficiències en la fórmula per Justo Molinero no era correcta. La nova puntuació va deixar d’adjudicació, per la qual cosa li ha sigut revocada la concessió. la candidatura de Teletaxi TV per darrere d’Uniprex i Diari de El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

actualitat/ d’aquí i d’allà

Girona, de Prensa Ibérica. La primera ja no existeix, i per tant En aquest sentit, el CIC demana als mitjans que respectin el la segona s’ha quedat amb aquesta concessió, que va atorgar criteri 9 del Codi Deontològic que diu que cal “respectar el dret oficialment la Generalitat el 31 de març. de les persones a la seva pròpia intimitat i imatge, especialment en situacions de vulnerabilitat i malaltia i en casos o esdeveni- “Estem interessats a explotar comercialment aquesta freqüèn- ments que generin situacions d’aflicció o dolor, evitant la intro- cia de TDT, tot i que encara estem amb els tràmits legals per missió gratuïta i les especulacions innecessàries sobre els seus posar-la en marxa i encara hem d’estudiar com serà el nos- sentiments i circumstàncies, especialment quan les persones tre projecte”, explica Fèlix Noguera, gerent de Diari de Girona. afectades ho explicitin”. (d’El Periódico) El CIC recomana als mitjans que reflexionin sobre la incidència que pot tenir en la opinió pública la difusió d’aquestes imatges El CIC censura el tractament d’alguns que fomenten la morbositat i el sensacionalisme. (d’FCIC) mitjans del tiroteig de Santa Coloma El Grup Barnils demana traslladar El Consell de la Informació de Catalunya (CIC) considera sen- el canvi polític valencià i balear als sacionalista el tractament d’alguns mitjans de comunicació en mitjans reproduir íntegrament les imatges enregistrades per les càme- res de vigilància d’una sala de jocs de Santa Coloma de Gra- El Grup de Periodistes Ramon Barnils ha fet una crida perquè menet en el moment d’un tiroteig que va provocar un ferit greu. el canvi polític que s’ha produït al País Valencià i les Illes Ba- Constata, però, que alguns mitjans sí que han desenfocat el lears repercuteixi en els mitjans públics d’ambdós territoris, fent rostre de les víctimes i del presumpte agressor, fet que minimit- possible una televisió “més plural, millor finançada, més trans- za l’impacte de les imatges. parent i amb una aposta clara pel servei públic i la qualitat”. El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

actualitat/ d’aquí i d’allà

Així, el GPRB demana que els nous governs prioritzin les pro- d’Atresmedia; així com un dels dos canals que posseeix Net TV postes al respecte que els partits portaven als seus programes; i un altre dels dos que té Veo TV. (d’Expansión) és a dir, que el País Valencià recuperi el servei de ràdio i tele- visió públiques, i que IB3 es tregui de sobre “l’estricte control La BBC acomiadarà 1.000 persones polític” al qual havia estat sotmesa els darrers anys. (de Comu- nicació 21) perquè “la gent veu la tele per internet” Els vuit canals de TDT que estaven La BBC retallarà més de 1.000 llocs de treball. Una decisió que pendents de sentència seguiran ha justificat amb el fet que la gent ara “veu la televisió per inter- oberts net”. En particular, la BBC ja no rebrà 150 milions de lliures (211 milions d’euros) en llicències de l’exercici següent. Cada llar al Les incògnites que pesaven sobre el panorama de la TDT es Regne Unit amb una televisió ha de pagar 145,5 m lliures (205 van aclarint. A l’espera que el Govern de l’Estat completi en els d’euros) anuals a l’ emissora pública fundada el 1922. propers mesos el procés pel qual s’adjudicaran sis noves llicèn- cies, i pocs dies després que iniciés la seva marxa Mega, el nou “Aquesta reducció dels ingressos és perquè més i més gent uti- canal en obert que ocupa des de l’1 de juliol la freqüència en litza iPlayer, serveis en línia i mòbils, mentre que el nombre de la que estava Gol-T, el Tribunal Suprem ha dictaminat que els llars que tenen les televisions està caient”. També proporciona vuit canals contra els que s’havia interposat un recurs perquè tanquessin podran continuar amb la seva activitat. una prova més de la necessitat que la llicència es modernitza Després del tancament de nou canals de TDT fa un any, amb per cobrir serveis digitals”, va dir la BBC en un comunicat. aquesta decisió judicial es salven ara de la desaparició FDF, Divinity, Boing i Energy, propietat de Mediaset; Neox i Nova, Segons dades del regulador britànic telecomunicacions, 69 per El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

actualitat/ d’aquí i d’allà

cent dels adults britànics Veure TV en viu, xifra que es redueix Una seixantena d’editors van debatre durant tot el matí del passat a només la meitat quan es parla de joves entre 16-24. (d’El divendres l’actualitat i les perspectives del sector, des del marc Confidencial) d’una entitat que actualment agrupa més de 150 capçaleres digitals i impreses, tant gratuïtes com de pagament. Tanmateix, un L’assemblea anual de l’AMIC esdevé punt central va ser el reconeixement al president sortint, Alfons Udina, veterà editor i pioner de la premsa de proximitat a Catalun- un homenatge a Alfons Udina ya, per la gran tasca efectuada durant molts anys des de l’entitat i des de la seva empresa editora de Vilafranca del Penedès.

El treball d’Udina va ser reconegut i agraït en diverses de les intervencions al llarg de la jornada i, en especial, pel secretari de Comunicació de la Generalitat, Josep Martí i Blanch, quan es va referir a la “bona gent” que havia conegut durant els seus anys de treball al Govern, a la gent neta, honrada i que actua amb sentit de país, i va assenyalar Alfons Udina com la persona en qui pensava quan definia aquestes virtuts.

Relleu a la presidència de l’Associació de Mitjans d’Informació Per la seva banda, la candidatura encapçalada per Ramon i Comunicació (AMIC), antiga Associació Catalana de Premsa Grau, president del grup editor TotMedia, de Sant Cugat del Gratuïta i Mitjans Digitals (ACPG). En l’assemblea anual cele- Vallès, va ser proclamada directament, ja que era l’única que brada a Calella de Palafrugell (Baix Empordà), Alfons Udina ha s’havia presentat. En el discurs de presa de possessió, Grau estat rellevat en el càrrec de president per Ramon Grau, que ja va assenyalar els tres objectius en que es basarà el treball de havia estat el primer president de la història de l’entitat, el 1997. l’Associació: la qualitat, la utilitat i la representativitat. El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

actualitat/ d’aquí i d’allà

Premi de recerca en nous models de negoci per a periodisme de proximitat

Durant l’Assemblea es va fer públic el nom de la guanyadora del premi de recerca en nous models de negoci per a periodisme de proximitat que ha organitzat l’AMIC juntament amb la Xarxa Vives d’Universitats. Carmina Crusafon, professora de l’UAB, ha estat la guardonada amb: “10 claus per una fórmula més eficient a partir de l’anàlisi de la innovació digital i internacional”. (Naciódigital.cat) El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

comunicació digital

Les Xarxes Socials fitxen a (Projecte Llampec), i Linkedin fa temps ja que va contractar a periodistes de prestigi per fer periodistes per treballar amb ells. Les xarxes socials ja volen deixar de ser xarxes: comencen a deixar enrere el concepte continguts de ser mers ‘canals’ i volen començar a donar-li un valor humà Per 233 grados a les seves pàgines. Alguns van fins i tot més enllà: les xarxes volen començar a produir els seus propis continguts, com va quedar clar en l’anunci de Youtube, que és la xarxa que més clar ho ha deixat.

Un moviment per part de xarxes socials que potser no és del tot nou (el 2012, Facebook ja va contractar el periodista de Bloom- berg Donen Fletcher), però que llança algunes claus: El periodista guanya a l’algorisme. Gran part dels moviments que s’han iniciat les diverses xarxes socials busquen a periodistes... però no necessàriament per a crear contingut propi. Així, l’exemple de snapchat és un dels més clars. El periodista que busquen contractar els gegants socials té tasques més dirigides a selec- Al maig va ser snapchat: buscaven a un periodista per exercir cionar contingut que a crear-lo. d’editor i cobrir la campanya electoral als EUA. l juny, Apple: vol a un redactor i periodista per a la seva aplicació News. Una Un factor humà que se suma als algoritmes i mètriques que setmana després, Youtube va anunciar que s’aliava amb l’equip operen en aquestes xarxes. Un factor humà que, han descobert de periodistes de Storyfull per al seu canal Newswire. Twitter les xarxes, seria necessari. No tot ho pot l’algoritme, i la selec- també està muntant redacció per a la seva Project Lightning ció ‘humana’ té el seu lloc. El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

comunicació digital

Els millors periodistes no han de treballar en mitjans. Si abans Els mitjans digitals desplaçaran als eren els nadius digitals els que “robaven” el talent dels diaris, mitjans tradicionals? ara li toca el torn a Twitter i companyia. Gran part dels grans Per Sergio Villani / Roasbief fitxatges d’aquestes xarxes arriben dels grans mitjans. Així, els periodistes que abans treballaven a Bloomberg, Washington Post, Forbes, The Guardian, The New Yorker s’han sumat a l”altre costat” social.

Els grans mitjans no són el punt final per a professionals de re- nom, sinó que s’obre una nova via: ser periodista a Facebook. I les xarxes competiran amb els mitjans... en continguts. Les xarxes socials han vist el filó que tenen a les mans: tots els continguts que cada dia pugen milions d’usuaris a les seves xarxes. Continguts que, en ocasions, es fan virals i ocupen por- tades a tot el món. Ara, a més de “seleccionar” el contingut, les Aquest titular ha tingut sempre visions oposades, sobretot des xarxes han decidit que aprofitaran aquesta milionària audiència de l’òptica de les noves generacions nadiues digitals i també en que tenen, per als seus propis continguts. Deixen de ser canal, els experts de mitjans digitals que moltes vegades afirmen que per començar, a més, a ser productors. Una idea que podria fer l’internet desplaçarà als mitjans tradicionals. tremolar a més d’un mitjà. Particularment jo sóc dels que difereix d’això, almenys en el present actual, ja que si bé és cert que la nova era digital ha canviat radicalment la forma en què es consumeixen els contin- El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

comunicació digital

guts, i que aquest canvi ha estat de manera accelerada, també teral. Els missatges en una sola direcció cada vegada causen és cert que estem en l’era de la informació. Avui dia es consu- més rebuig en les audiències. Arribem als continguts interactius meix la major quantitat de continguts que mai s’hagi vist en la on el consumidor marca la pauta i és protagonista del que desi- història, l’únic és que ara s’han incorporat altres hàbits i és allà tja veure; gairebé tota la programació en viu d’avui es basa en on els mitjans tradicionals tenen el repte d’integrar de manera la comunicació bidireccional on s’usen les xarxes socials com a audaç per continuar amb el seu rol i poder adaptar-se a les no- acompanyant del programa i s’involucra constantment al públic ves demandes que requereixen les audiències actuals. dins del contingut, això inclusivament permet fer ajustos en la producció segons el que marqui la resposta de la audiència. Els mitjans han de tenir clar que la forma de comunicar-se amb Per a mi això és grandiós per a tothom, ja que s’aconsegueix la seva audiència va canviar, per tant, es fa necessari revisar realment democratitzar els espais radioelèctrics de les socie- l’oferta de contingut que s’ha vingut lliurant en el passat i ade- tats, els mitjans es veuen obligats a esforçar-se més per rea- quar al que exigeix el públic, a més d’entendre que per exemple litzar produccions de qualitat perquè estan conscients que els els mitjans impresos ja no donen els breaking news perquè les mesuraments es donaran immediatament. xarxes socials generen les notícies de forma immediata, per tant el paper de l’imprès és oferir als seus lectors una anàlisi, En conclusió, sostinc la tesi que així com ha passat al llarg de investigació, entrevista de les fonts, entre altres coses que li la història, el naixement d’un nou mitjà no ha desplaçat al mitjà permeti poder accedir a un contingut amb més profunditat sobre anterior, sinó per contra, s’han complementat. No obstant això, el tema que potser va sortir publicat el dia anterior a les xar- sóc dels partidaris que els mitjans tradicionals en definitiva han xes socials, i d’aquesta manera lliurar un proposta de valor que de transformar-se en pro de la nova era i les noves tecnologies potser el lector no aconseguirà a internet. per poder evolucionar i adaptar-se als canvis que ha sofert el consumidor i el que espera rebre. Altres dels elements que crec que ja estan entenent els mitjans tradicionals és que es va acabar l’era de la comunicació unila- El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

comunicació digital

El català, en plena forma a Internet El futur de la comunicació passa per la telepatia, segons Mark Zuckerberg Segons el VIII Informe sobre la situació de la llengua catalana de l’IEC (2014), el català arrasa a la xarxa. I és que la llengua catalana és la dissetena amb més articles a la Viquipèdia i prop del 64% de les empreses i institucions amb seu als territoris de parla catalana tenen webs en català. A més, ja hi ha més de 200.000 tuitaires que fan servir la versió en català de Twitter.

La Fundació puntCAT remarca que el bon estat de salut del català també es demostra en l’increment continuat de dominis .cat. I la mateixa tendència es manifesta en l’ús del català als mitjans; i és que en les dades dels vint mitjans digitals en català amb més audiència han crescut en un 43,7% al passar de 6,6 a 9,6 milions d’usuaris únics. El creador de Facebook, Mark Zuckerberg, ha mantingut una A tall de reflexió, la Fundació puntCAT es pregunta fins a quin conversa amb els seus seguidors a través d’aquesta xarxa so- punt, més enllà de les estadístiques, fem servir el català en cial, en la qual ha analitzat la situació de l’univers digital i cap a l’àmbit diari i personal. I és que si es viu en català, el més cohe- on donarà els seus passos la companyia que dirigeix. D’aquest rent és que es faci servir també a les xarxes. (de Racó Català) diàleg s’extreu una conclusió controvertida, ja que en opinió del fundador d’aquesta plataforma en el futur els usuaris seran ca- paços de compartir pensaments sense que hi hagi intermedia- ris, únicament a través de la tecnologia. El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

comunicació digital

Sens dubte un fenomen com el que l’any passat descrivia el Cal acostumar-se a comprar els diaris cap de Motorola, Dennis Woodside a l’assegurar que molt aviat digitals eclosionarà la nova era del “xip humà”, confirmant a més que la companyia nord-americana es troba treballant en tatuatges electrònics o petites càpsules per identificar als usuaris i així Independència, credibilitat, honestedat i transparència. Aquests acabar amb les contrasenyes. No obstant això, les seves apli- són els criteris que ha de complir tot mitjà de qualitat segons cacions també podrien estendre a l’àmbit de la publicitat. Un va manifestar el periodista Jesús Maraña, director editorial xip capaç d’emmagatzemar informació valuosa que serveixi per d’InfoLibre, a la Universitat Autònoma de Madrid, on va analit- segmentar la publicitat que rebem. Serà aquest l’adéu a la pri- zar la influència dels poders fàctics sobre els mitjans de comu- vacitat? nicació.

En aquest sentit, Zuckerberg va sostenir que en l’esdevenidor, Maraña va reflexionar sobre com els mitjans estan supeditats els usuaris seran capaços de que quan pensin alguna cosa “els al poder econòmic. “Els bancs i empreses no només condicio- seus amics ho experimentin, si així ho desitgen”, un procés par- nen, sinó que ja estan asseguts en els consells d’administració ticularment telepàtic que va denominar com “l’última tecnologia d’algunes de les grans capçaleres”, va assegurar el periodista, de la comunicació”. Així, i malgrat que en l’actualitat no hi ha que també va insistir en que la independència econòmica és senyals que Facebook estigui experimentant amb la tecnologia clau per aconseguir un mitjà periodísticament independent. telepàtica, el seu compromís en millorar la comunicació dels usuaris sí que és un fet. Podeu obtenir més informació CLI- En aquest sentit, el director d’InfoLibre ha defensat que la qua- CANT AQUÍ (de Neoteo) litat i el model de negoci han de “estar en mans de lectors i periodistes”. Per això va incidir en la necessitat de conscienciar la gent que la informació té un valor, i va assenyalar als lectors i subscriptors com una de les bases imprescindibles per assolir El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

comunicació digital

la independència econòmica. Va aprofitar també per fer una rei- vindicació sobre les diferències en l’IVA de les subscripcions a premsa digital, que arriben a un 21%, enfront de les de premsa impresa, que descendeixen fins al 4%. Va tancar la seva in- tervenció amb un contundent “Cal acostumar-se a comprar els nostres diaris digitals”. (d’InfoLibre)

Prisa no cobrarà als agregadors de notícies que facin servir els seus enllaços

El president executiu del Grupo Prisa, Juan Luis Cebrián, va El directiu de Prisa va aprofitar l’obertura del curs Els drets anunciar dilluns que el grup que dirigeix no cobrarà la taxa reco- intel·lectuals de la creació, el coneixement i la creació. Xarxes llida en la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI) que els agregadors socials globals, de l’escola d’Estiu d’El Escòria per ironitzar so- de notícies com Google, Yahoo o Facebook haurien d’abonar bre l’assumpte: “El Govern volia trobar consens i ho ha acon- als editors dels que indexin els seus enllaços. La LIP estableix seguit formidablement: no agrada a ningú”. Juan Luis Cebrián el cobrament irrenunciable per part dels mitjans d’un cànon a va considerar que s’hauria de deixar elegir els mitjans de co- tots els agregadors de notícies que utilitzin els enllaços d’una municació si volen cobrar o no el seu contingut. El tancament informació que doni un mitjà de comunicació. Cebrián va as- de Google News a Espanya el passat mes de desembre va segurar que és un dret renunciable perquè es tracta d’un dret suposar una caiguda d’audiència als mitjans digitals del 6 per patrimonial. cent de mitjana. (d’El Economista) El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

comunicació digital

Un nou mitjà: Democracia Abierta polítiques socials, la debilitat de l’Estat davant la violència, les dinàmiques de la emigració/immigració i les noves formes de pràctica democràtica. Democracia Abierta és un nou mitjà d’informació global en cas- tellà i portuguès. Fruit d’un acord amb openDemocracy.net, Democracia Abierta està dirigida per Francesc Badia i Dalma- l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI) acull Demo- ses, conegut analista polític en afers internacionals, i compta cracia Abierta a la seva seu en el campus de la Ciutadella de la amb la col·laboració dels periodistes Oleguer Sarsanedas, a UPF. El nou mitjà es la secció en castellà i portuguès d’ open- Barcelona, i Jeremy Fox, a Londres. Podeu conèixer la nova Democracy, el prestigiós mitjà electrònic global amb seu central publicació CLICANT AQUÍ (de CPC) a Londres. Fundat l’any 2000 sobre la base del compromís amb els drets humans i la democràcia i com a espai per al debat sobre temes de política internacional i llibertat d’expressió, ofereix MetroNews deixa d’imprimir-se a informació i articles d’opinió de reconeguts acadèmics, periodistes i policymakers, així com d’activistes i noves veus sobre França temes de primera línia de l’actualitat internacional. La premsa gratuïta francesa compta des de dimarts amb tan Davant d’un panorama dominat per corporacions empresarials sols dos diaris en paper. MetroNews ha deixat d’imprimir-i deixa i mediàtiques i les seves ramificacions polítiques, Democracia orfes a 20 Minutes i Direct Matin. Els gratuïts francesos són les Abierta resulta a més estratègica per a reforçar l’ecosistema de capçaleres que més han patit les conseqüències de la crisi de mitjans independents d’interès públic i les iniciatives que sor- la publicitat impresa en ser la seva geixen des de la regió. La publicació posa inicialment el focus en qüestions de particular interès als països de parla hispa- única font d’ingressos. MetroNews mantindrà la seva edició on- na i portuguesa que tenen abast global, com la innovació en line però eliminarà 60 llocs de treball. El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

comunicació digital

El grup televisiu TF1, propietari de la capçalera, ha pres aquesta decisió després d’una caiguda continuada dels ingressos publicitaris: 6,7 milions d’euros el 2013 i 12 milions d’euros en 2014. MetroNews no és l’únic gratuït que ha patit pèrdues, ja que s’estima que els ingressos d’aquest diari i els dels altres dos gratuïts de França van disminuir en el primer trimestre de 2015 un 21,6% respecte l’any anterior. (de Le Figaro) El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

PUBLICITAT I MÀRQUETING

Social paid media. Com els utilitzen El primer “Estudi sobre l’ús del social paid media per les mar- les marques espanyoles? ques espanyoles”, elaborat per l’associació d’Agències Digitals (AD), amb la col·laboració de les agències Territorio Creativo, Social Noise, Neo Ogilvy i Carrots, analitza la inversió que les marques espanyoles fan en social paid media i conclou que el pressupost destinat a aquesta activitat s’ha mantingut al llarg de l’any i que en molts casos fins i tot ha augmentat a fi d’aconseguir els objectius anteriorment esmentats, així com activar els mitjans digitals de la marca i ampliar la qualitat dins de la plataforma.

Així, en el 50% dels casos, aquesta inversió ha crescut en un 10 i un 20%. D’altra banda, per al 25% dels enquestats, la xifra Vagi per endavant que “Paid Media és el concepte que s’aplica ha superat el 30%, mentre que per al 25% restant, la inversió ha quan paguem per l’ús del canal de comunicació propietat d’un estat menor al 10% o s’ha mantingut respecte a l’any anterior. tercer, per a una activitat de promoció”. Segons les dades de l’estudi, la publicitat inorgànica en xarxes Aconseguir major engagement a les xarxes socials, millorar la socials ja representa un 18,33% del pressupost d’aquelles em- notorietat i generar més vendes són alguns dels objectius de preses que inverteixen en televisió, un pressupost que supera les marques espanyola a l’hora d’invertir en social paid media, al d’altres mitjans tradicionals com la ràdio (6,67%) i la premsa la publicitat digital que admet l’explotació dels espais de pa- (1,67%). No obstant això, les empreses que no inverteixen en gament que els mitjans socials ofereixen amb finalitats publi- publicitat per a la petita pantalla, inverteixen un 30% del total citàries. del pressupost en social paid media, augmentant la bretxa que El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

PUBLICITAT I MÀRQUETING

separa la publicitat pagada en xarxes socials de mitjans com la La decisió de Ada Colau afectaria la publicitat pura i a una altra premsa (6%), altres offline (3,33%) o la ràdio (0,67%). més o menys ‘institucional’. El periòdic del comte de Godó tindrà accés a les campanyes publicitàries i les insercions de tipus ad- Facebook ministratiu que realitzi l’ajuntament, però com la resta de mitjans. Facebook és considerat com el millor mitjà social per a la inversió en social paid media en pràcticament tots els aspectes. La xarxa Les fonts que han informat a ZoomNews assenyalen que aques- social es converteix en la més valorada a causa dels formats pu- ta quantitat equival als beneficis del diari. Altres, però, asseguren blicitaris que ofereix, les opcions de segmentació, les exigències que el grup podria haver entrat ja en pèrdues, tot i els ingressos de pressupostos mínims necessaris i la capacitat d’interacció ‘atípics’, com l’acord amb l’Ajuntament de Barcelona, o les com- amb l’usuari. Tan sols la xarxa de microblogging Twitter supera pres d’exemplars en bloc que realitzen entitats com els Ferro- Facebook en viralitat de contingut. D’altra banda, Google+ pre- carrils de la Generalitat. Aquesta ha estat una de les primeres senta unes característiques que no acaben de convèncer els decisions de la nova alcaldessa de Barcelona. (de ZoomNews) anunciants. Els lectors d’El Butlletí poden accedir gratuïtament a l’estudi CLICANT AQUÍ (d’Adigital) Guia d’anàlisi i seguiment de xarxes socials de Kantar L’acord publicitari entre l’Ajuntament

barceloní i La Vanguardia no es renova En els últims anys, les Xarxes Socials han experimentat un creixement continu i com a resultat s’han convertit en un dels prin- L’Ajuntament de Barcelona ha comunicat al diari La Vanguardia cipals canals, si no el principal, per a les marques que disposen que no renovarà l’acord pel qual el consistori venia contractant d’una infinitat de plataformes, com Facebook i Twitter, i altres publicitat en el rotatiu per un valor anual de 5 milions d’euros. de nou nínxol. El potencial del Social Media es fa evident per a El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

PUBLICITAT I MÀRQUETING

moltes empreses... però també complex per altres. La situació IAB Spain, presenta el “Qui és Qui” en actual en el sector del Marketing i la Comunicació, presenta un la publicitat i la comunicació digital a desafiament per als professionals. Espanya

Com podem adaptar-nos a aquest desafiament? Tinguis o no un compte en aquests mitjans, el teu públic, els teus clients o parts interessades encara poden parlar més de la teva publicació. Allà on les converses es duguin a terme, el seguiment s’ha convertit en un punt de partida fonamental per mantenir una estreta vigilància sobre el que es diu sobre la teva capçalera o del teu mercat. IAB Spain, l’associació de la publicitat, el màrqueting i la comu- nicació digital a Espanya, ha presentat l’actualització del “Qui Aquesta guia proporciona alguns detalls, consells i estratègies és Qui a la publicitat i la comunicació digital a Espanya, un di- senzilles que pots utilitzar per comprendre i gestionar les teves rectori que conté les dades de contacte actualitzades de les seguiments i anàlisis amb gran eficàcia. Els lectors d’El Butlletí principals empreses dedicades a la Publicitat i la Comunicació la poden obtenir gratuïtament CLICANT AQUÍ (d’AEC) Digital a Espanya, així com informació relativa a la seva activi- El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

PUBLICITAT I MÀRQUETING

tat. Les empreses que formen part del “Qui és Qui”, són més publicitat mitjançant un sistema de verificació prèvia i de classi- de 200 companyies associades a IAB Spain i representen més ficació horària de continguts televisius. (de Cinco Dias) del 90% del volum de negoci de la indústria digital a Espanya. BBVA nomena Rosa Menéndez nova Segons Antonio Traugott, director general d’IAB Spain, “El Qui és Qui reuneix la gran família d’empreses associades a IAB directora global de Mitjans que impulsen el sector de la publicitat i la comunicació digital a Espanya. Es tracta d’un document imprescindible per a establir La fins ara directora de Publicitat global corporativa de BBVA, relacions de networking i possibles contactes de negoci. Cada Rosa Menéndez, passa ara a integrar-se al Departament de any aquesta valuosa eina de màrqueting cobra més rellevància Màrqueting, Digital i Vendes sota el càrrec de directora global entre empreses del sector i anunciants que volen treballar amb de Mitjans. D’aquesta manera l’actual vicepresidenta de l’AEA companyies punteres de la indústria digital”. Els lectors d’El (Associació Espanyola d’Anunciants) treballarà en l’equip lide- Butlletí poden accedir gratuïtament a aquest estudi CLICANT rat per Javier Escobedo, que inclou les àrees d’eCommerce, AQUÍ (d’IAB) màrqueting, Gestió de Marca (abans departament de Comuni- cació i Marca a Àrea de Comunicació). Autocontrol i la CNMC fomenten la Rosa Menéndez va iniciar la seva carrera en el món de l’agència publicitat regulada on va ocupar durant diversos anys diversos càrrecs en la di- recció de comptes o direcció de Task Force. A principis dels La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i noranta, quan es crea un dels primers bancs virtuals a Espan- l’Associació per a l’Autoregulació de la Comunicació Comercial ya, Banco Directo, Menéndez va assumir la responsabilitat de (Autocontrol) han signat un acord per a la coregulació de les liderar l’estratègia publicitària del mateix; posteriorment es va comunicacions comercials en televisió, pel qual es controlarà la incorporar a Argentaria com a responsable de l’estratègia de El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

PUBLICITAT I MÀRQUETING

mitjans del banc fins a la creació de BBVA on, en el departa- Eroski adjudica a Grey la campanya ment de comunicació i imatge, va ser nomenada directora de de comunicació 2015 Publicitat Corporativa Global, posició que ha ocupat fins a la data. (d’El Publicista)

Pernod Ricard adjudica el seu compte de mitjans a Mediacom

Mediacom prestarà els seus serveis tant en els mitjans conven- cionals com en l’àrea digital, que es reforça amb el concurs. Pernod Ricard Espanya, ha decidit adjudicar el seu compte de mitjans a Mediacom Espanya, després d’un concurs d’agències desenvolupat durant els últims mesos. Amb data efectiva a L’agència Grey ha estat l’adjudicatària de la campanya de partir de l’1 de juliol, la planificació i compra de mitjans per a llançament de la nova imatge de la marca Eroski, després d’un marques com Ballantine’s, Beefeater, Seagrams, Ron Ritual, concurs en què han participat diverses agències. L’assignació Absolut, o xampany Mumm, seran gestionades per Mediacom. inclou el desenvolupament estratègic i de la campanya de publicitat per presentar la nova imatge de les botigues Eroski que Pernod Ricard Espanya és la companyia d’espirituosos amb el responen al concepte “Amb tu” i a les inquietuds dels seus pressupost més gran en mitjans del sector. A partir d’ara, Me- clients. diacom començarà a treballar en l’estratègia de mitjans de totes les marques del grup. (de Programa Publicidad) La campanya ressalta a més la importància i els avantatges de ser soci-client de club Eroski, amb especial èmfasi en la promo- El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

PUBLICITAT I MÀRQUETING

ció 2x1 “omple la teva targeta”, comprant 2 unitats et carreguen Endesa i la seva campanya d’aires 1 unitat a la targeta. condicionats

La difusió de la campanya contempla televisió, ràdio, premsa, exterior i digital i es desenvolupa a Catalunya, País Basc, Rioja, Navarra i Galícia. (de Periódico Publicidad)

Pingüíno Torreblanca treballa per a Bankia

A principis d’any, Bankia va seleccionar Pingüíno Torreblanca per formar part del seu pool d’agències. Ara s’estrena el primer treball de l’agència, una campanya per explicar el compromís de l’entitat amb la FP Dual. Bankia aposta per l’Educació i posa en marxa el cicle superior FP Dual Bankia especialitzat en Adminis- tració i Finances per formar joves a treballar en la nova banca. Tots ens passem l’any enyorant l’estiu... però, una vegada que La campanya consta de dues fases. La primera va arrencar la és aquí, tots els que no tenen aire condicionat el passen tancats setmana passada en premsa, tant en paper com digital, i ràdio. a pany i clau. Amb aquest “insight” com a punt de partida, s’ha desenvolupat la nova campanya d’aires condicionats d’Endesa. En paral·lel a aquesta, Pingüíno Torreblanca està treballant en una altra campanya per a Bankia que s’estrenarà en breu a la La campanya, estructurada en dues fases, una teaser i una televisió, ràdio i premsa. (de Programa Publicidad) altra de resolució, recorre als codis del cinema de terror per El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

PUBLICITAT I MÀRQUETING

presentar-nos a tots aquests éssers misteriosos que, fins ara, Mor el publicista i empresari Leopoldo han habitat les ombres durant els mesos de calor. La campanya Rodés és a tv, premsa, ràdio , xarxes, etc. (d’El Publicista)

L’AM llança una campanya de Nascut a Barcelona, era el president del grup de comunicació Havas Media, conseller de La Caixa i del grup Financer Inbursa. publicitat per posar en valor la tasca També presidia la Fundació Macba i era vicepresident del Reial de la comunicació Automòbil Club de Catalunya. A mitjans dels 80, Rodés va pre- sidir el Comitè de Candidatura dels Jocs Olímpics de Barcelona La Asociación de Agencias de Medios d’Espanya (AM) va pre- 92. Després, va formar part del Comitè Executiu de Barcelona sentar dimecres, a Madrid. la seva campanya de comunicació. 92. Va ser el primer president de l’Institut d’Empresa Familiar, al Aquesta acció s’engloba sota el claim “Perquè la comunicació que seguia lligat com a president d’honor. Era, sens dubte, una funcioni” i s’emetrà i veurà en tots els mitjans (TV, Gràfica, Ex- de les figures més rellevants de l’empresariat del país. (d’AEC) terior, Internet i Ràdio) per tal de posar en valor la comunicació i “que es valori”, tal com va destacar el president de l’entitat durant l’esdeveniment.

Darrere de la producció de l’espot hi ha The Panda Bear Show i ha estat dirigit per Pablo Hernández Smith. La campanya de l’AM es va presentar en presència de la directora general de Comunicació de la Secretaria d’Estat de Comunicació; la directora general de l’AEA; i el director general de la AEACP, entre d’altres. (d’AEC) El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

NOVES EINES

Polétika, una eina per vigilar i A partir d’ara els polítics seran escoltats en els seus mítings, pressionar els polítics analitzades les seves propostes en els programes electorals i examinat el compliment dels seus compromisos. Fins a Per Eduardo Mesa / Prnoticias l’octubre, els candidats estaran sota escolta per recollir tots els compromisos en temes de cooperació, política exterior, fis- calitat, educació, salut, salaris, protecció social, participació i transparència i pobresa infantil. La plataforma exigirà que els partits situïn aquests temes en els seus discursos i programes electorals. Un cop publicats es comprovarà la coherència entre els projectes i els discursos de la campanya electoral.

En una tercera fase situada a 2016, i fins al final de la legislatura, la plataforma vol vigilar i pressionar perquè els nous di- rigents compleixin amb les seves promeses i programes. Les Els seus creadors adverteixen des del principi que Polétika no fonts d’informació utilitzades per Polétika són les pàgines web és una pàgina web, sinó una eina per vigilar i pressionar als dels sis principals partits polítics, les pàgines web personals o nostres polítics. Més de 150 associacions i col·lectius (Oxfam blocs dels principals líders, les xarxes socials (Facebook i Twit- Intermón, Metges del Món o Access Info, entre d’altres) s’han ter) i un ventall de diaris, programes de televisió i ràdio d’ampli unit per impulsar aquest projecte que planteja una col·laboració abast social i audiència. necessària i constant de la ciutadania. En un any electoral com el que estem vivint, la solidesa del projecte i l’abast que aconse- Política + ètica: Polétika. Aquesta és l’equació plantejada per la gueixi, poden condicionar l’opinió dels votants i utilitzar-se com plataforma que alerta de la necessitat de la població de sentir- una poderosa eina d’informació. se representada al centre del debat polític. I per això convi- El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

NOVES EINES

den a la ciutadania a participar de diferents maneres en aquest exercici de vigilància dels poders públics. Entre les propostes hi ha la de ser vigilant 2.0, ser analistes o entrar a forma part de l’equip creatiu (escriure, dissenyar, il·lustrar), viralitzar continguts i idees en els cercles o de manera més compromesa, unir-se a l’equip de Polétika. Tota la informació recollida pot descarregar-se en formats fàcilment reutilitzables i contrastar d’aquesta manera els resultats i treure les seves pròpies conclusions. CLIQUEU AQUÍ

Storypress, una manera simple de A mesura que anem seguint aquesta línia narrativa, podem anar gravant àudio i pujant fotografies i vídeos que ens ajudaran a crear històries amb fotografies i vídeos il·lustrar la nostra història. I quan hem acabat de crear la nostra història, només resta personalitzar algunes opcions per compartir-la. Podem agregar música, una imatge per a la presenta- Storypress és una interessant opció que podem tenir en compte ció, títol i altres dades si volem dirigir els usuaris a alguna pàgi- si necessitem guia i recursos per crear una història. Storypress na web o perfil social. Per realitzar tot això i utilitzar les funcions té 10 guies que ens ajudaran a crear la nostra història depenent que ofereix Storypress, només hem de crear-nos un compte i de l’escenari que escollim. Per exemple, si la nostra girarà al seguir les instruccions de la plataforma. (de WWwhatsnew) voltant de la nostra infància, la guia ens anirà fent preguntes sobre el lloc on vam néixer, el paper dels avis en la nostra in- fantesa, la nostra escola, etc. El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

NOVES EINES

Bankia llança una eina en línia “Des Bankia volem ser el motor del canvi de les nostres pimes, perquè les pimes posin nota a la seva ajudar-los a adaptar-se a les necessitats del mercat”, va explicar dimecres el president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri. estratègia digital Un cop avaluada la web del comerç, autònom o pime, l’usuari podrà sol·licitar al banc finançament per millorar en els aspectes que consideri i també assessorament per optar a les subvencions per a la transformació digital que concedeix la Unió Europea.

Segons Goirigolzarri, només el 17% de les empreses espanyoles ven per Internet i només el 28% de les microempreses té web. Altres dels aspectes que Bankia Índicex estudia són l’daptació als dispositius mòbils, la presència a la web de con- L’entitat Bankia ha llançat una eina gratuïta en línia perquè les tingut multimèdia, els mètodes de pagament, etc. Un cop fet una pimes espanyoles puguin mesurar la seva competitivitat a Inter- anàlisi bàsic inicial mitjançant la introducció de la ULR al web net: el Índicex. A través de l’avaluació de fins a 100 paràmetres, de Índicex, l’usuari té la possibilitat de registrar-se i demanar repartits en vuit àrees, qualsevol usuari podrà obtenir una nota l’informe global sense cap cost. Bankia Índicex atorga una nota Índicex per a la pàgina web del seu negoci, una qualificació en- a a cada una de les vuit àrees analitzades i després, mitjançant tre el 0 i el 10 que reflectirà els punts forts i febles de la seva es- un algoritme, calcula la nota final del web presentada -no totes tratègia digital. Així mateix, l’eina generarà un informe complet les àrees tenen el mateix pes-. Així mateix, realitza una sèrie amb una anàlisi d’aspectes bàsics com l’estructura de la web, de recomanacions a l’usuari que, si així ho vol, pot sol·licitar la navegació segura, el trànsit, els continguts, el posicionament llavors el seu Segell Índicex de certificació. Podeu obtenir més o les xarxes socials. informació CLICANT AQUÍ (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació) El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

NOVES EINES

Google vol portar wifi gratis a totes les ciutats Com a part de l’adquisició ambdues companyies s’han fusionat creant un nou consorci anomenat Intersection. Google imagina un escenari futur on el 86% del món desenvolupat i el 64% dels països en via de desenvolupament visquin Si el projecte inicial desenvolupat a Nova York té èxit, progra- en ciutats. El procés l’ha iniciat recentment el gegant amb la po- mes similars podrien dur-se a terme en altres grans urbs del sada en marxa del seu Sidewalk Labs, una divisió independent planeta. Aquesta tendència està prenent força a causa de la centrada en millorar la vida a les ciutats i solucionar els pro- creixent urbanització del nostre món. Les dades demogràfiques blemes urbans a través de la tecnologia. El propòsit d’aquesta apunten, com ja hem esmentat, a una poderosa concentració iniciativa no és altre que reduir el cost de la vida a les ciutats, de la vida a les grans ciutats de tots els continents. Quan arribi fer més eficients els transports o l’ús de l’energia. En definitiva aquest moment d’aglomeració (que els experts situen al voltant fer de les ciutats uns espais més saludables per a l’ésser humà. de 2050) serà necessari disposar d’eines útils per a comunicar- El primer pas d’aquest laboratori de Google ha estat comprar nos i accedir a dades rellevants per a la nostra vida quotidiana. dues empreses que treballen per portar wifi gratis a la ciutat de (d’ Adslzone) Nova York. Twitter Ads millora el seu servei Les dues corporacions, Control Group i Titan, porten temps im- pulsant el projecte LinkNYC (implantar wifi i pantalles digitals amb anuncis a la xarxa de 10.000 cabines telefòniques, majo- Amb la nova app Twitter Ads Companion els anunciants podran ritàriament abandonades, repartides per tota la ciutat). Aquests comprovar el rendiment de les seves campanyes a la xarxa punts d’accés wifi també proporcionaran la possibilitat de ca- social, optimitzar la seva planificació, i fins i tot, respondre a rregar els mòbils i trucar de manera gratuïta a qualsevol lloc notificacions. Twitter presenta Twitter Ads Companion perquè dels Estats Units, així com pantalles digitals amb informació útil els anunciants puguin gestionar les seves campanyes de forma per al ciutadà com l’estat del trànsit o esdeveniments puntuals. més senzilla, des de qualsevol part i ca qualsevol hora. Es trac- El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

NOVES EINES

ta d’una eina mòbil que permet comprovar el rendiment d’una campanya a Twitter Ads, optimitzar el pressupost i la planifica- ció i respondre a notificacions. Està disponible a nivell global -en dispositius iOS i Android- per a tots els anunciants que hagin creat una campanya en el portàtil o a l’ordinador a través de l’aplicació de Twitter. (d’Interactive) El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

COMUNICACIÓ estratègica

Quart poder i empresa: El 91,3% zat amb directius de Comunicació de grans empreses i institu- d’entrevistats afirma que la seva cions. D’ells un 43,7% considera que les empreses tenen capacitat d’influir en els Mitjans mitjançant pressions o concessions empresa ha de relacionar-se amb els econòmiques, mentre els Mitjans especialitzats són vistos com mitjans de comunicació els més proclius a deixar-se influir per empreses i institucions. Per Servimedia El treball, per al qual s’ha entrevistat a professionals del sector de la Comunicació en empreses i institucions (un 72,2% de les respostes provenen de directius), ha aprofundit en les relacions actuals entre aquestes i els mitjans. Les respostes obtingudes permeten definir la situació i els efectes de la crisi sobre aquest ‘Quart Poder’ que són els Mitjans de Comunicació.

Com a reflex de la importància que, a dia d’avui, les empreses i institucions segueixen donant als Mitjans de Comunicació, un 91,3% dels entrevistats afirma que tenen la necessitat de rela- El 91,3% dels entrevistats afirma que la seva empresa o insti- cionar-se amb periodistes i mitjans. Un 49,6% d’ells considera tució té la necessitat de relacionar-se amb els Mitjans de Co- que, després de la crisi econòmica, la relació de la seva organit- municació i l’altre meitat creu que la relació ha variat en l’actual zació amb els professionals dels Mitjans ha variat però que no situació de crisi, segons Estudio de Comunicación i Servimedia. s’ha vist especialment afectada de forma negativa. Es tracta de l’estudi titulat “Quart Poder i Empresa” presentat a la jornada inaugural del curs “El poder del periodisme”, que té Segons els entrevistats, la crisi ha provocat que les empreses lloc a la Universitat Rei Joan Carles de Madrid. Un estudi realit- i institucions puguin influir més sobre els mitjans. Pel 43,7%, El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

COMUNICACIÓ estratègica

la major capacitat d’influència es deu a factors econòmics per El Col·legi de Periodistes lliura avui ser les empreses inversores en publicitat. En aquest context, les Petxines Oberta i Tancada els mitjans especialitzats són considerats com els més proclius a ser influenciats per empreses o institucions. El mitjà menys influenciable són les agències de notícies. Avui, divendres, 10 de juliol, es farà als jardins del Cafè Me- tropol de Tarragona la celebració de la tradicional festa de les La televisió és considerada com el Mitjà amb major capacitat Petxines de la Informació, que enguany arriba a la 24a edició. d’influir en els resultats, l’activitat o la reputació de les empre- Un cop recomptats els vots dels col·legiats i col·legiades, ja es ses i institucions. Li segueixen com a mitjans més influents els coneix quins són els finalistes tant a la Petxina Oberta com a diaris d’informació general. L’estudi dóna a conèixer també la Tancada. la consideració que tenen els Mitjans de Comunicació com a ‘Quart Poder’ davant els tres poders clàssics, Executiu, Legis- Pel que fa a la Petxina Oberta, que distingeix la font informa- latiu i Judicial. Un 54,8% dels entrevistats considera que els tiva que, per la seva accessibilitat, facilita la feina als mitjans mitjans exerceixen aquesta funció. Entre els que van respondre de comunicació, estan nominats: el gabinet de comunicació de negativament, la majoria creu que hi ha un excés de clientelis- l’Ajuntament de Torredembarra, per la gestió de la comunicació me polític en els Mitjans de Comunicació. en una situació de crisi municipal; el gabinet de comunicació dels Bombers de la Generalitat, per la disponibilitat dels seus A dia d’avui encara hi ha molt escepticisme al voltant de la ca- professionals a l’hora d’atendre les peticions dels mitjans, i el pacitat de les xarxes socials per convertir-se en el pròxim ‘Quart gabinet de comunicació de l’AEQT, per la seva gestió fluïda de Poder’, principalment a causa d’una menor credibilitat ja que la informació generada per la indústria química tarragonina. molta gent no les utilitza. Pel que fa a la Petxina Tancada, que distingeix la font informativa que ha posat més obstacles a la tasca dels periodistes, El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

COMUNICACIÓ estratègica

opten al guardó el gabinet de comunicació de Tarragona dels producte és fruit del treball col·laboratiu d’ambdues institucions, Mossos d’Esquadra, “per la poca predisposició a facilitar infor- amb la voluntat de difondre en línia i de manera unitària els mació als periodistes”; el del Port de Tarragona, “per la falta lèxics elaborats pel Grup de Treball de Terminologia i Nomen- d’informació del dia a dia” generada pel segon port de Catalun- clatura, integrat per diversos serveis lingüístics universitaris, de ya i un dels agents econòmics més rellevants de les comarques la Comissió de Llengua de la Xarxa Vives d’Universitats. Aques- de Tarragona; i Adif, “per normalitzar la desinformació en temes ta nova interfície de consulta facilitarà, també, d’ara endavant, d’interès al Camp de Tarragona, principalment el tercer carril”. la gestió i l’actualització d’aquestes dades terminològiques. (de Diari de Tarragona) El Multidiccionari conté 5.451 termes dels àmbits d’especialitat El TERMCAT publica el Multidiccionari següents: botànica, ciència política, didàctica de l’educació fí- sica, educació musical, enginyeria industrial (mecànica i termo- de la Xarxa Vives d’Universitats dinàmica), fotoquímica i infermeria. En funció de les caracterís- tiques de cada diccionari d’origen, els articles poden contenir equivalències en castellà, francès i anglès, definicions o notes.

El TERMCAT és un consorci de la Direcció General de Política Lingüística adscrit al Departament de Cultura i format per la Ge- neralitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística, que coordina i promou les actuacions terminològiques en llengua catalana. Els lectors d’El Butlletí poden accedir al Multidiccionari CLICANT AQUÍ (d’AEC) El TERMCAT publica, dins la seva col·lecció de diccionaris en línia, el Multidiccionari de la Xarxa Vives d’Universitats. Aquest El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA

“No facis res estúpid”: les normes de la BBC per als seus periodistes a xarxes socials Per Trecebits

Fa uns dies, amb certa polèmica, RTVE anunciava noves normes per als seus periodistes a la xarxa social Twitter. Els comptes dels periodistes de la cadena pública tenen noves li- Aquestes són, de forma resumida, les normes de la BBC per mitacions a l’hora d’usar la marca TVE (per exemple @+ nom als seus periodistes a Twitter, Facebook i qualsevol altra xarxa d’empleat + tve). Sota aquest segell de Televisió Espanyola, no social que es preï. Potser ens poden ser útils. es podran compartir notícies que no siguin extretes del web de TVE, entre altres mesures. 1. “No facis res estúpid”: ets un periodista de la BBC, actua com a tal.

Polèmiques o no, potser una mica exagerades -o no- en alguns 2. Cuida els teus missatges, siguin privats, directes, oberts o punts, el fet que RTVE sigui un ens públic afecta també a la seva públics. Encara que creguis que un missatge sigui restringit, presència en xarxes socials. I sí, també als seus periodistes. Els pot ser compartit molt fàcilment i ràpidament amb un públic més nous mitjans, xarxes i finestres a les que accedir a l’entitat poden ampli. Assumeix que tot el que facis pot ser vist per qualsevol. suposar un repte a l’hora de definir la seva presència a la web i la seva reputació. I això implica a tots els seus empleats. No és la pri- 3. Si ets un editor, és igual si t’identifiques com algú que treballa mera entitat pública a intentar establir normes per als seus empleats o no per a la BBC. Pots posar-ho en el teu bio (a Twitter, per en xarxes. Val la pena subratllar què fa un referent: la corporació exemple), però no com a part del teu nom d’usuari: donaria la britànica BBC, va actualitzar les seves regulacions fa poc temps. impressió del que fas (i dius) és la postura oficial de l’ens. El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA

4. Has de deixar molt clar que el que dius a les xarxes és la teva provocar aquestes eleccions. Fes una selecció equilibrada, si opinió, no la de la BBC. cal. El mateix s’aplica al que publiquis o donis a “favorits”.

5. No diguis obertament les teves preferències polítiques, no 12. Compartir o retuitejar contingut d’altres persones és una diguis res que posi en compromís la imparcialitat, no parlis de base de les xarxes socials. Però vés amb compte amb el que forma “partidista” de res, i que no et sedueixi l’aparent informa- decideixis compartir o retuitejar: pot donar la impressió que el litat de les xarxes socials. recolzes o que hi dóna suport la BBC, així que potser necessitis context. “Els retuits no són suports” a la bio no és suficient. 6. No editis de forma anònima les pàgines de Wikipedia ni altres similars sobre la BBC. 13. Tingues en compte l’impacte de distribuir o compartir ru- mors. 7. No critiques companys. 14. Sigues respectuós amb la gent. Si se’t critica o s’insulta, vés 8. No revelis informació confidencial de la BBC. amb compte de reaccionar de manera agressiva: evita bloque- jar a persones, o accions equivalents. S’hauria de reservar per 9. Aneu amb compte amb revelar informació que posi en perill a situacions límit. la teva seguretat o la dels teus companys. 15. Si tens un bloc i creus que pot provocar un conflicte 10. Si vas a un lloc perillós, desactiva els serveis de geoloca- d’interessos, parla amb el teu cap: no t’impedirà tenir-lo, però lització. voldrà discutir els potencials perills.

11. Tingues en compte que tothom pot veure a qui segueixes Entre els altres apartats cal destacar altres mesures que ens o tries ser “amic de” a les xarxes: valora la imatge que poden semblen interessants (i assenyades) El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA

1. La precisió és sempre millor que ser els primers.

2. Si tens notícies d’última hora, alerta abans a la secció a la qual afecti.

3. Si tens un lloc “oficial” a la BBC, no només has de parlar de la teva feina. De fet, la BBC recomana el contrari: però re- corda, molta gent et seguirà pel fet de tenir un lloc oficial a l’organització.

4. Les imatges o vídeos no són sempre de domini públic. De- mana permís abans de publicar. Cita al professional que hagi fet la feina. El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EN PROFUNDITAT/ tribuna

Nou mètode de creació de projectes professionalitzats tots ells en diverses àrees de la comunica- comunicacionals ció i educació, dotats de visió universal i d’una gran capacitat de percebre els canvis que es donen actualment a la societat Per Gabriel Jaraba (bloc) complexa.

Aquest mètode és fruit de la meva creació a partir dels 45 anys llargs de la meva feina en els mitjans, en què vaig estar impli- cat en la posada en marxa i remodelació de gran nombre de mitjans de comunicació impresos, radiats i televisats, i del meu aprenentatge acadèmic, que m’ha portat al doctorat en Comuni- cació i Periodisme. Es tracta d’un mitjà hàbil que pretén fer fàcil el difícil i que mostra com és possible treballar creativament tant en el pla racional com en l’intuïtiu. És un mètode progressiu i racionalitzat que permet alliberar la força creativa neutralitzant les ideacions obstaculitzadores i posant a la vista amb claredat Aquests últims quinze dies he tingut l’oportunitat d’impartir un tots els elements implicats en la construcció d’un projecte. La seminari al Màster Internacional en Comunicació i Educació de meva intenció és que aparegui publicat en un llibre a principis la UAB titulat “Gestió creativa de projectes comunicacionals: de l’any, un manual breu, molt didàctic i immediatament apli- mètode cable.

per convertir una idea en un projecte”. Vull agrair als alumnes En aquests temps es valora molt la creativitat, fent de la neces- l’interès que van mostrar en les sessions i la gran qualitat hu- sitat virtut. Per això cal considerar aquesta habilitat aplicada mana i intel·lectual que van demostrar. Joves adults ja formats, com una cosa que va més enllà de les arts, de la publicitat i del El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EN PROFUNDITAT/ tribuna

màrqueting. La creativitat no és ja el rar privilegi d’uns pocs do- Des d’aquest punt de vista, aquesta creativitat del viure diari tats, l’expressió de la genialitat o l’excel·lència en la producció està a l’abast de tots, ja que no requereix cap do, qualificació o artística o científica sinó una qualitat desitjable per tots, que és aptitud extraordinària sinó que exigeix la utilització efectiva del vista així mateix com possiblement assequible per una majoria, que cadascú ja posseeix: la vida, la intel·ligència, l’energia, la un bé alhora personal i social al qual aspirar a fi d’una millora consciència, l’amor, la voluntat. Aquesta capacitat creadora es en la qualitat de vida i una idea que associa a la mateixa la mi- manifesta en tota acció que l’home executa amb la plenitud de llora potencial de les qualitats personals al voltant de la idea de tot el seu ésser , amb la sinceritat, espontaneïtat i totalitat d’una la pròpia personalitat individual (idea de la qual arrenquen els ànima desperta i senzilla. significats i atributs de nous conceptes com “empoderament”).

Es tractaria de tenir en compte que la creativitat és l’aplicació d’una qualitat humana que és central en la constitució de l’home com a ésser. I d’aquí, portar-la a totes les expressions de l’existència, ja que com va dir el nostre admirat i sempre recordat Antonio Blay Fontcuberta, “l’ésser humà aspira a viure els fets de la vida quotidiana, fins i tot els més habituals, d’una manera constant nou, intens i ple de sentit “.

L’aprenentatge continu és la forma que adopta la creativitat adaptativa pròpia de la facultat humana de la creació. Per això les disciplines de la comunicació i l’educació vénen a incidir en qüestions centrals rellevants per a la humanisme i el pensa- ment crític. El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA

Eric Newton, “Innovar en periodisme darrers 15 anys ha supervisat el desemborsament de 300 mi- mentre es retallen llocs de treball és lions de dòlars destinats a iniciatives periodístiques d’innovació en mitjans. El mes passat va acceptar l’oferta de l’escola de un gran repte” periodisme Cronkite. de la Universitat d’Arizona. per convertir- Per Alfredo Casares / Diario de Navarra se en el seu director d’innovació.

Exdirector de l’Oakland Tribune i autor de diversos llibres so- Els periodistes poden mirar al futur amb optimisme. Fins i tot bre periodisme i educació, Newton va visitar Pamplona, con- amb entusiasme. Eric Newton, periodista i professor nord-ame- vidat per l’Associació Espanyola d’Universitats amb Titulació ricà, considera que hi ha motius per afrontar la transició digital d’Informació i Comunicació (ATIC). Va pronunciar la conferèn- dels mitjans amb bones dosis d’emoció. Tot i la cultura litúrgi- cia inaugural de la trobada a la Universitat de Navarra. ca i defensiva de les redaccions tradicionals, Newton assegura que els periodistes són creatius i seran capaços d’adaptar-se: aprendran noves habilitats, incorporaran al ciutadà al procés de creació de notícies i es desenvoluparan en un corrent informatiu constant en la qual ja no seran protagonistes.

“Aquest és el millor moment de la història per estudiar periodisme. Pots ajudar a reinventar el periodisme. Si estàs còmode amb la incertesa, si ets un explorador, si ets valent, aquest és el teu moment”, assegura en una entrevista per correu electrònic. - Com ha canviat l’era digital al periodisme? L’era digital ho ha canviat gairebé tot sobre el periodisme: qui Com a assessor del president de la Fundació Knight, durant els pot ser periodista, què constitueix una història, quan i on es El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA

reben les notícies, i com... És a dir, de forma interactiva, en la informació” no és una paraula buida. És real. La tecnologia comunitats que participen en lloc de ser una audiència passiva dirigeix el nou món i segueix la llei de Moore, dobla la seva que només consumeix les notícies. força cada 18 mesos. Un any i mig és com una vida sencera en el món digital. Potser una persona que neixi avui dia vegi 50 Encara que el “qui, què, quan, on i com” hagin canviat, hi ha generacions de tecnologia digital al llarg d’una única vida. La alguna cosa que no ho ha fet, el “per què” del periodisme. La velocitat d’aquesta transformació atordeix a moltes persones i societat necessita persones que actuïn de forma independent empreses. per verificar i aclarir les dades, successos, qüestions i idees actuals. Necessitem un bon periodisme, al qual jo definiria com No obstant això, això resulta més dur per a les empreses infor- la persecució de la veritat justa, fiable i contextual. Necessitem matives. Havien invertit fortunes en l’antic sistema tipus cade- un flux lliure de notícies i informació actuals perquè això ens na de muntatge de l’era industrial dels mitjans de comunicació. ajuda a fer que els nostres governs i les nostres pròpies vides Moltes de les empreses encara confien en la publicitat tradicio- funcionin de forma eficaç. nal. Però la publicitat i el màrqueting xoquen amb el ciberes- pai. Alguns diaris han perdut la meitat dels seus ingressos de - Considera que el periodisme necessita canviar molt més publicitat en l’última dècada. Estan en una posició difícil. Han ràpidament del que les empreses tradicionals i els perio- d’innovar mentre els seus ingressos s’esgoten. Canviar mentre distes poden assumir? es retallen llocs de treball és un gran repte. Però el món no Tots i tot s’està refent amb l’era digital. Mai abans milers de espera a ningú. (...) milions de persones havien tingut la capacitat de comunicar- se amb un col·lega que està en un altre continent. Mai havíem Són les redaccions el millor lloc per dur a terme una inno- estat capaços de sostenir una impremta o un estudi de televisió vació? en els palmells de les nostres mans. Estem tan sols al principi Si els empresaris, líders i treballadors així ho volen, la innovació d’aquesta nova era. Hi haurà molts canvis més. L’”economia de pot ocórrer en qualsevol lloc i, per descomptat, això inclou les El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA

sales de premsa. El Washington Post s’ha mogut molt ràpida- Un altre exemple és The Guardian, que als Estats Units ha ment des que, el 2013, el fundador d’Amazon, Jeff Bezos, el va llançat un laboratori amb una beca de la Fundació Knight de adquirir. El lloc web i les aplicacions del Washington Post reben 2,6 milions de dòlars i experimentant amb les notícies en dis- 50 milions de visites al mes. Gairebé la meitat es produeixen positius mòbils. des d’un dispositiu mòbil. El seu trànsit ha crescut d’un 50 a un 100 per cent, depenent de l’any. BuzzFeed està començant un laboratori a San Francisco. La Universitat d’Arizona té un laboratori en el qual els estudiants Fa quatre anys, el Washington Post tenia quatre desenvolupa- desenvolupen noves aplicacions. L’NPR té un laboratori en el dors. Ara en té 47 i l’any que ve tots ells estaran a la redacció. qual tracten de reinventar les notícies a la ràdio. Les incuba- Els programes informàtics són els periodistes del segle XXI. dores i els acceleradors estan aflorant a les sales de premsa Quan en un diari tradicional hi ha més gent programant que individuals. manejant la premsa, hi ha esperança. - Vostè sosté que la innovació Segons Martin Baron, l’editor del Washington Post, entrar a en els mitjans de comunicació l’era digital és com qualsevol altre tipus de canvi. Diu que hau- implica córrer riscos i aprendre ríem de respondre tres preguntes: “De què ens desfem? Què amb rapidesa dels errors. Però haurem d’adquirir i aprendre? Què conservem?”. Baron afirma els mitjans no hi estan acostu- que hem de desfer-nos de la idea que el col·lapse dels models mats. És això un repte cultural? de negoci no és el nostre problema, hem d’acomodar-nos al Molts periodistes ja són creatius. canvi amb un esperit emprenedor i comprometre’ns amb una Els millors són enginyosos i tenen iniciativa a l’hora de relatar cobertura informativa amb testimonis presencials, amb un tre- històries. Assumeixen riscos quan persegueixen una notícia. ball original i perspicaç. Al meu entendre, això sona bé. Hem d’aplicar aquest mateix esperit a la tasca de explicar-la. Per exemple, quan a un reporter li arriba una pista, ell la verifi- El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EN PROFUNDITAT/ EnTREVISTA

ca. Un rumor pot ser fals. Així que el reporter no explica la his- l’arbre. Va dir que els altres gats no eren notícies. No crec que tòria. No es veu aquest procés com un fracàs, és un èxit. Diem: Walter veiés el que ha passat a YouTube. Milions de persones “Bé per tu, has evitat que aquesta història falsa aparegués en gaudeixen veient gats fent tot tipus de coses. Potser ells tinguin les notícies”. Un rumor és un experiment, pot sortir bé o no. un gat. Potser els agrada riure. Molts tipus de gats són notícia Per què no podem tenir aquesta mateixa actitud i experimentar ara (gats ficats en problemes i gats adorables) i els mitjans de amb noves maneres de recopilar i explicar notícies? Cada mitjà comunicació digital ens ajuden a portar els gats correctes a les podria tenir una “zona de laboratori” dins del seu lloc web, on persones correctes. Les notícies són més mòbils. Sempre ens es comprometria amb la societat per fer experiments amb les ha agradat portar el diari a sobre. Ara podem portar tot tipus de notícies. Podem advertir a la gent sobre que, al laboratori, al- mitjans de comunicació a la butxaca. I el telèfon sap on som. gunes coses podrien no sortir bé. El repte cultural consisteix a Pot saber el que ens envolta, dir-nos si plourà, si la carretera veure el laboratori de la mateixa manera que veiem un rumor està bloquejada a causa d’un accident de trànsit, dir-nos les que no arriba a bon port. No és un lloc on fracassem. Quan una notícies que ens interessa saber no per qui som sinó per on idea no surt bé, si ens adonem amb rapidesa, és un èxit, ja que som. Els telèfons seran cada vegada més intel·ligents. Podrien hem seguit endavant. Igual que el rumor d’una mala història, convertir-se en els nostres propis periodistes personals. necessitem obrir-nos pas cap al bon periodisme. - Els periodistes han d’apropar-se més a la gent? Com re- - Com canvia la digitalització el paper dels periodistes? cuperar l’espai que ocupaven? Les notícies són més interactives. Tot el que tingui un telèfon Hem de trobar la manera d’interactuar amb la societat al co- intel·ligent és competència potencial, o un col·lega potencial. mençament d’una història quan estem decidint portar-la a ter- Parlem de milers de milions de persones. Hem de reinventar me, mentre la fem, i finalment mentre la relatem, i fins i tot que la nostra relació amb la societat a la qual esperem servir. Les ells participin en el procés. No podem seguir creant notícies notícies són més personals. El gran Walter Cronkite va dir una com en una cadena de muntatge. No hauríem d’utilitzar les xar- vegada que les notícies són el gat que es queda atrapat en xes socials només per explicar a la gent el que hem fet quan ja El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA

ho hem fet. No crec que els mitjans tradicionals recuperin mai - Des de 2008 més de 11.200 periodistes espanyols han per- el seu lloc de monopoli dels mitjans. Hem d’obrir la nostra ment dut els seus llocs de treball. Com es fa un periodisme millor i ser part d’un espai més ampli. amb menys professionals? Hi ha una paradoxa amb les notícies digitals. A causa de inter- - ¿El periodisme obert és una opció o una necessitat? net, els consumidors d’arreu del món poden accedir a perio- Fa més de 20 anys, vaig escriure un llibre per a l’Institut May- disme de qualitat des de qualsevol lloc. Es produeix més pe- nard d’Educació en Periodisme titulat “El diari obert”. Vaig inten- riodisme excel·lent en el món cada dia del que una persona és tar descriure el que fèiem a l’Oakland Tribune quan jo treballa- capaç de consumir. Alhora, la quantitat de notícies locals varia va allà com a director. Els amos, Bob i Nancy Maynard, creien tremendament d’un lloc a un altre. Als Estats Units, 20.000 pe- que els diaris havien de comprometre’s amb la societat. Teníem riodistes han perdut els seus llocs de treball en l’última dècada. grups d’assessorament comunitari, activitats en les que la gent En algunes comunitats, això ha creat una crisi de notícies locals coneixia els editors, reunions de notícies a què qualsevol po- i un augment en la corrupció local. Si es viu en un “desert de dia assistir, tota classe d’enquestes i sondejos i aquest tipus notícies” es pot ser capaç de veure les millors històries de re- de coses. Suposo que avui dia es podria anomenar periodisme cerca del país i del món però no saber el que està passant a la públic a algunes de les coses que fèiem i periodisme obert a mateixa ciutat en què es viu. altres. Simplement pensàvem que era bon periodisme, ajudar a la comunitat a comprendre’s a si mateixa. Per desgràcia, a Bob Al mateix temps, ocorren moltes coses esperançadores: diver- li van diagnosticar càncer i va haver de vendre el diari abans sos centenars de noves empreses locals, una gran quantitat que comencés la xarxa d’internet mundial. Va ser molt tràgic, de periodisme ciutadà, més periodisme juvenil, nous tipus de perquè ell hauria liderat el camí cap a una manera oberta de fer mitjans de comunicació públics. No s’ha reemplaçat tot el perio- les coses en l’era digital. disme que falta, però en algunes comunitats hi ha fins i tot més del que hi havia abans. Un sol periodista digital pot dur a terme (...) una investigació que hauria necessitat l’ajuda de moltes perso- El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA

nes abans d’aquesta era de bases de dades fàcils d’utilitzar. En al periodisme. Hi ha moltes coses que ensenyar. Això reque- les agències de notícies, l’automatització va reduir el personal reix una nova relació entre professors i alumnes. Un professor perquè ja no necessitaven gent a les redaccions per fer coses podria dir que hi ha massa que ensenyar, així que necessitarà com els informes meteorològics tradicionals, les cotitzacions mostrar el més important i com aprendre pels seus propis mi- borsàries, les pàgines de còmic, els resultats esportius... Coses tjans. I els alumnes hauran de ensenyar-li coses que ell no sap. informatives. Cal que el periodisme cobreixi totes les ciutats i pobles petits. En algunes d’aquestes comunitats, els ciutadans - ¿Quin missatge necessita avui un estudiant de periodis- estan relatant les seves pròpies notícies, el que tenen ara és me? molt millor que no tenir res. Així que varia d’una organització a Aquest és el millor moment de la història per estudiar periodis- una altra i d’un col·lectiu a un altre. me. Pots ajudar a reinventar el periodisme. Si estàs còmode amb la incertesa, si ets un explorador, si ets valent, aquest és el (...) teu moment. (Foto entrevistat: Diario de Navarra)

- Com s’educa i es forma els periodistes per al futur si no hi ha un futur clar i cert? Això pot semblar obvi, però si no hi ha un futur clar, cal ensenyar als alumnes que no hi ha un futur clar. Cal ensenyar creativitat, adaptabilitat, flexibilitat. Diferents mitjans, periodisme emprenedor, periodisme social, periodisme obert. Cal ensenyar a adquirir coneixements ràpidament utilitzant noves eines. Cal ensenyar a innovar, a treballar en grups col·laboratius i oberts, a captar la societat en lloc de simplement informar. Cal ensenyar als estudiants a adaptar ràpidament les noves tecnologies El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EN PROFUNDITAT/ anàlisi

Le Un: ales a la premsa en paper El 9 d’abril de l’any passat Éric Fottorino, escriptor, exdirector ge- Per Conversaciones Con, bloc neral de Le Monde; Laurent Greilsamer, assagista i ex sotsdirector de Monde i Natale Thiriez, especialista en informatització de les redaccions de Télérama, Vogue, Match, etc., van tenir la go- sadia o la insensatesa de llançar un periòdic setmanal de format més que llençolat batejant-lo amb la triomfalista capçalera Le Un.

Le Un: Aquesta és la seva declaració d’intencions: “Des del 2000, el món dels mitjans està experimentant una revolució dramàtica ocasionada per les tecnologies digitals d’un poder sense precedents. El desbordament d’informació desdibuixa el sentit dels esdeveniments i els priva de la perspectiva. Davant Canvi de model, innovació disruptiva, redaccions integrades. A d’aquesta escomesa, hem construït un diari decididament dife- hores d’ara pocs mitjans de comunicació no s’han enfilat a la rent, d’un radicalisme assumit. El seu títol porta amb si la nostra muntanya russa del canvi i resisteixen, com romàntics capitans voluntat d’innovar. El seu nom Un”. nàufrags, si vaixell de paper. “Un” d’unitat de coneixement i sensibilitat artística, amb un sol Els progressistes auguren la mort del diari tradicional, els con- tema obert al diàleg amb altres universos del saber; “Un” de servadors a ultrança enarboren la seva bandera i l’ample marge lectura inferior a una hora, perquè el lector d’avui no disposa de dels apòstols del diàleg busquen solucions per aconseguir la més temps; d’inspiració i energia primigènia en cada número; coexistència en aquesta “evolució tecnològica de les espècies” de 100% informació sense publicitat; de rupturisme amb la ma- sense precedents en el món mediàtic des de la invenció de la nera d’escriure i de llegir, on temps i actualitat no imposen els impremta. continguts; d’innovació en la maquetació i el format. El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EN PROFUNDITAT/ anàlisi

Per això compten amb una redacció periodística i un equip de De moment els va bé. La venda directa i les subscripcions són disseny i edició jove, creatiu i sobradament preparat; un immo- les seves úniques fonts d’ingressos. Tenen 25.000 compradors ble modern i diàfan i un consell editorial de campanetes: Louis setmanals, 7.000 abonats i 18.000 que van cada dimecres al Chevaillier, director editorial d’Edicions franceses camp Phe- quiosc, més 2.000 que van a comprar-ho a les llibreries. El seu bus; Julien Clément, doctor en Antropologia i sotsdirector del objectiu és arribar a 10.000 abonats a la fi de 2015 i arribar als departament d’investigació i ensenyament del Museu del Quai 30.000 lectors setmanals. Cada exemplar val 2,80 € a França Branly; Sylvain Cypel, periodista especialitzat en temes inter- i es ven a més en països francòfons com Bèlgica, Suïssa, el nacionals; Anne-Sophie Novel, economista i escriptora; Robert Canadà o el Marroc. Solé, escriptor i periodista durant 40 anys de Le Monde ; Hé- lène Thiollet, investigadora al CNRS/Sciences Po, especialista Le Un, de la companyia FGH Invest, pot ser una alenada d’aire en relacions internacionals i migració; i Loup Wolff, sociòleg fresc i una font d’inspiració per a tots els models de negoci, un Estadístic, director de INSEE investigador en l’ús de Centre prodigi de tradicionalisme i innovació que s’obre a l’únic futur d’Estudis i codirector de gestos dom. possible de la premsa en paper com a analista d’informació i creadora d’opinió, alhora que recull les llàgrimes de la nostàlgia El setmanari físic “no mira, es plega i es desplega com les ales amb format, tipografia i colors elegants i gràfics i il·lustracions d’un ocell”, diu Fottorino, però miraculosament té vuit pàgines, plenes d’estil, glamour i charme, dignes d’un col·leccionista. perquè combina formats, segons les posicions i moments de plegat i les diverses cares del paper. En digital es pot veure a http://le1hebdo.fr/ però es perd l’experiència deliciosa dels tres moviments: el “Origami Ioga”, com li diuen. Un sol full en format A4 que es desplega, en dos i després en quatre i en vuit, ajus- tant gèneres a l’extensió, fins a convertir-se en un gran pòster amb reportatges, infogràfics i fotografies. El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EN PROFUNDITAT/ dossier

Informe econòmic de NERA sobre per a les publicacions, així com per als consumidors (lectors de l’impacte del nou article 32.2 de la LPI premsa digital) i els anunciants.

Per NERA L’informe assenyala la important caiguda de trànsit que ha afec- tat sobretot a les capçaleres més petites, de nínxol, independents i nous projectes innovadors i l’impacte de milers de milions d’euros anuals en els consumidors, creadors d’informació, anunciants.

L’informe va ser presentat ahir, dijous, a Madrid. Pedro Posa- da, consultor sènior de NERA Economic Consulting (del grup Oliver Wyman), ha presentat aquest informe econòmic sobre l’impacte del nou article 32.2, de la reforma de la Llei de Pro- El Canon AEDE i el tancament d’agregadors com Google News pietat Intel·lectual. En l’informe, s’analitza l’efecte sobre la ja han provocat danys, i es preveu un impacte econòmic milio- competència per als agregadors de notícies, com el tancament nari, danys i perdudes en l’ecosistema d’internet i de la informa- d’alguns d’aquests serveis, així com per a les publicacions on- ció en línia, d’aquí que s’encarregués un estudi en profunditat. line i per als consumidors, com a conseqüència de l’entrada en Aquest informe respon a la petició que l’Associació Espanyola vigor de la reforma, el passat mes de gener. d’Editorials de Publicacions Periòdiques ha fet a l’empresa es- pecialitzada NERA per valorar l’impacte de la introducció del Entre les conclusions més destacades de l’informe es troben el nou article 32.2 de la Llei de Propietat Intel·lectual. L’anàlisi se seu important impacte sobre la competència en el mercat, els centra, principalment, en els efectes de l’esmentat article sobre agregadors de notícies, els consumidors, el mercat de la prem- la competència, principalment per al sector dels agregadors i sa on-line i els anunciants. El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EN PROFUNDITAT/ dossier

Per al president de l’Associació d’Editorials de Publicacions Pe- Impacte en el sector de la informació i els consumidors ródicas, Arsenio Escolar el text reafirma el que “hem dit els editors i que també van subratllar la CEOE o la Comissió Nacional de Competència: el 32.2, vulnera la lliure empresa i ataca la lliure competència. Per això, reiterem la petició al Govern espanyol que deixi sense efecte l’esmentat article de la llei i el retiri. Tenim intenció de presentar aquest informe a l’Executiu, especialment, a la Secretaria d’Estat de Comunicació i al Ministeri de Cultura”.

Impacte sobre la competència. L’estudi assenyala que afecta no només als propis agregadors de notícies sinó a tot l’ecosistema d’Internet, relacionat amb la provisió de continguts. A més, les conseqüències de la reforma es repartirien de manera desigual, perjudicant més acusada- L’informe fa un repàs als diversos impactes que la nova norma- ment a les publicacions petites o menys conegudes, com les de tiva i el tancament d’agregadors com el de Google News tenen diversos diaris nadius digitals. per a diversos sectore. Aquests són alguns dels impactes més greus reflectits per l’informe: La disminució de fonts d’informació implica a més una menor a. Implicacions per al segment d’agregadors de notícies: diversitat en l’accés a la informació ia l’opinió, així com una • Tancament d’agregadors. barrera d’entrada per a noves iniciatives digitals. • Barreres a l’entrada ia l’expansió i major concentració del mercat. • Fre a la innovació. Com ha assenyalat el responsable de l’informe, Pedro Posada “no hi • Incertesa regulatòria i dret de cita. ha cap justificació, ni teòrica ni empírica, per a la introducció del Cànon” El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EN PROFUNDITAT/ dossier

b. Implicacions per als consumidors de notícies: Els lectors poden conèixer íntegrament l’informe “Impacto del • Menor varietat de continguts i gaudi d’innovacions. Pèrdua en Nuevo Artículo 32.2 de la Ley de Propiedad Intelectual” CLI- l’excedent del consumidor.el increment en el temps de recerca CANT AQUÍ de notícies per al total d’internautes a Espanya es pot estimar, en el curt termini, en aproximadament 1.750 milions d’euros anuals.

c. Implicacions per al mercat de premsa on-line • Menor audiència i menors ingressos per publicitat. caiguda del 16% del trànsit de mitjana. La caiguda afecta ja especialment als mitjans petits o emergents i es preveu augmenti a llarg termini. • Reducció de l’excedent del productor.7 milions d’euros anuals, que afectarà de manera desigual al sector, presumiblement més a les publicacions més petites posant en risc la viabilitat financera d’aquestes empreses. • Barreres a l’entrada ia l’expansió i major concentració del mercat • Impacte a la innovació. • Vulnera la llibertat d’empresa. Per exemple per cedir els continguts a tercers sense cobrar per això. d. Impacte per als anunciants • Menor impacte de la publicitat i major concentració del mercat. • Pèrdua d’abast en canals especialitzats i innovadors. El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EN PROFUNDITAT/ opinió

La confiança, una eina reeixida dels bondats i les mancances de la nostra premsa, però per sobre mitjans de proximitat per lluitar contra de tot mostra que, aquesta indústria basada en el periodisme de proximitat, local i comarcal, va molt millor que la premsa edi- la crisi tada a Barcelona, és més creïble i, a més, transmet confiança. Per Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor / Comunicació 21 Al Palau Robert, on es féu la presentació, es van sentir veus que anunciaven que el silenci dels grans mitjans seria la res- El llibre blanc que tradicio- posta al contingut d’aquest document elaborat per una empresa nalment ha vingut editant del màxim rigor i responsabilitat –amb bon cartell a tot l’Estat– l’Associació de Premsa Co- com és Media Hotline. La premonició ha estat completa: ni un marcal, ha esdevingut en- sol comentari en cap dels mitjans amb seu a Barcelona. Que la guany el Llibre blanc de la indústria de la proximitat tingui millors resultats que els mitjans premsa de proximitat i les re- amb una nòmina impressionant d’executius i editors, directors, vistes en català. L’ampliació directors-adjunts, subdirectors i caps i més caps..., no és bo de l’estudi és fruit de la fe- que se sàpiga. Cal mantenir en posició de ferms els polítics i deració de les associacions altres poders fàctics. No fóra bo per al negoci reconèixer que el AMIC, ACPC i APPEC. Un periodisme fet fora del Cap i Casal surt enfortit de la crisi i no treball que ha de millorar en només té el respecte i el reconeixement dels seus lectors, sinó anys successius però que, a que mou millor el món publicitari, que també se sosté sota el fe de Déu, va sorprendre tots paraigua de botiguers i empresaris de comarques. els presents en el seu acte de presentació, a Barcelona. Poca broma, fixem-nos quins poders: 577 publicacions de El llibre, en certa mesura, respira optimisme tot mostrant les premsa, revistes i mitjans digitals de pagament i gratuïtes edi- El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EN PROFUNDITAT/ opinió

tades en català, 309 publicacions en format paper i 268 en format El Llibre blanc demostra que les publicacions comarcals i locals digital. El conjunt de totes les publicacions genera 2.459 llocs de també es van netejar les ulleres i veuen el futur amb més ni- treball, el 67% a la redacció; és a dir, a la fabricació dels continguts. tidesa, fent una aposta decidida cap a la transformació digital. Això ha donat com a resultat que, el 2014, es va tancar amb Les publicacions gratuïtes distribueixen 27 milions de còpies 5,4 milions d’usuaris únics mensuals i el creixement previst per a l’any, i les publicacions de pagament difonen 13,5 milions aquest any superarà el 20%. L’estudi recull que el 66% de les d’exemplars a l’any, amb un afegitó més que notable –i únic publicacions interactuen amb els seus lectors a les xarxes so- a la Península–, el 46,6% de les vendes són per subscripció. cials. Cada vegada les publicacions desenvolupen més formats Volem més fidelitat i confiança en el producte? diferents per poder ampliar la base de lectors; per exemple, tenen web per a PC el 57% de les publicacions; per a PC i App Segons l’EGM, la premsa de proximitat i les revistes en català mòbil, el 25%, i tenen web per a PC, App mòbil i tauleta el 18%. tenen 1.465.000 lectors que hi dediquen 25,5 minuts a la lectura del producte, un resultat brillant, també per sobre de la resta Des del punt de vista estrictament econòmic, la premsa de proximi- de mitjans. A destacar també que estem davant una premsa tat i les revistes en català mouen un negoci de 47,7 milions d’euros de perfil clarament comercial, els seus lectors van dels 25a de facturació; el 63% és facturació publicitària i el 34% per la venda i 54 anys, de classes socials alta, mitja-alta i mitja-mitja, i actius subscripció d’exemplars, percentatges que els editors es plantegen laboralment; és a dir, clients potencials per als anunciants que acostar. Per silenciar moltes veus que acusen la premsa comarcal aposten per aquest sector. i local i les revistes en català de viure de subvencions, en un signe més del menyspreu i la pressió a la qual és sotmesa, com veiem en Nou de cada deu lectors que llegeixen premsa i revistes en ca- l’estudi de Media Hotline, es demostra que la suma dels ingressos talà ho fan en una de les publicacions de la Federació, la qual d’aquests mitjans (publicitat, venda i subscripció) només deixa un agrupa la pràctica totalitat de les capçaleres en català (només 3% obert a altres menes d’ingressos, com patrocinis, ajudes a pro- parlem de premsa en català!) que s’editen al país. jectes i subvencions. Un miserable 3 per cent! El Butlletí de l’amic actualitaT Comunicació digital PUBLICITAT I MÀRQUETING noVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EN PROFUNDITAT/ opinió

Una altra dada rellevant és que la facturació publicitària del conjunt dels associats a la Federació representa el 10% de la inversió publicitària de tots els mitjans catalans: televisions (TV3, 8tv), ràdios (Catalunya Ràdio, RAC1, SER, Cope, Onda Cero, etc.), diaris de Barcelona (El Periódico, La Vanguardia), revistes d’abast estatal, cinema, etc., etc.

Davant de tot això que un de cada deu euros de publicitat als mitjans catalans sigui invertit en les publicacions de la Federa- ció de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals té un significat brutal, digne de ser reconegut per tothom, fins i tot per les institucions que agrupen els planificadors, publicitaris, dircoms i comunica- dors, i també –per descomptat– pel món universitari.