La flauta màgica W. A. Mozart La flauta màgica W. A. Mozart

1756-1791 dos actes en Òpera amb d’Emanuel alemany en llibret Schikaneder. al Theater auf der Estrenada de 30 el de Viena Wieden de 1791. setembre Zuid escènica de l’Òpera Producció Baixos). de Maastricht (Països representació al Darrera de Palma Principal Teatre de 2013. el 21 d’abril OCTUBRE 16 20 hores Divendres hores 19 18 Diumenge 21 20 hores Dimecres Durada Acte I: 65 minuts 20 minuts Pausa: Acte II: 80 minuts DIE ZAUBERFLÖTE KV620 DIE ZAUBERFLÖTE Amadeus Mozart Wolfgang Edition Kassel GmbH Alkor (n.21) Egypt King of THAMOS, Amadeus Mozart Peces musicals de Wolfgang Edition Kassel GmbH Alkor Adaptacions musicals: Jorinde Keesmaat Tongeren van i Wout Wolfgang Wolfgang Mozart Amadeus En dos mots LA FLAUTA MÀGICA, TAMBÉ PER ALS NINS

Sí, La flauta màgica de Mozart és també una òpera per als més petits. I especifictambé ja que no és només una partitura de caràcter familiar, com es pot pensar inicialment.

La flauta màgica és una de les obres més representades del repertori operístic, i com a tal té la lectura habitual per a adults. Ara bé, d’entrada es pot enfocar com si fos un típic conte de fades, amb animals fantàstics, bruixes, encanteris i personatges que fan riure. Però quedar-se només amb aquesta línia argumental és situar-se en una primera fase, la més elemental, que també és vàlida, però incompleta.

L’argument de La flauta màgica té un toc més intel·lectual, per dir-ho de qualque manera. Darrere aquest primer fil d’éssers enigmàtics que fugen de monstres per endinsar-se en terrenys màgics n’hi ha un altre de més profund que té a veure amb un procés iniciàtic: a Tamino se li plantegen unes proves que, si les supera, el convertiran en un membre més d’una comunitat selecta de savis. No és això una pràctica pròpia d’alguns grups elitistes?

També hi podem trobar l’etern combat entre el bé i el mal, tots dos disfressats del que no són: la Reina de la Nit sedueix Tamino i li entendreix el cor amb fins malèfics. Sarastro reté empresonada Pamina, però per deslliurar-la de les mans diabòliques de sa mare. Som davant el mal vestit de bé i el bé que sembla el mal.

Tot això pel que fa a la història. I què en podem dir de la música? Doncs tres quarts del mateix. La partitura té moments aparentment frívols, però només en una primera audició. Ni les àries de Papageno són senzilles, ni els seus duos amb Pamina primer i amb Papagena després tenen res de lleugers. I què me’n deis de les intervencions de Sarastro, de la dels dos sacerdots o dels cors dels membres de la comunitat? I tot això sense comptar amb les dues àries de la Reina, sobretot la segona, que estan entre les més virtuoses del repertori. Tot, sense excepció, és d’una bellesa sublim.

Sí, podem veure i escoltar La flauta màgica de Mozart amb ulls d’infant, però pensem que més enllà d’aquesta lectura en tenim una altra, la dels adults.

Pere Estelrich i Massutí

4 La flauta màgica – W. A. Mozart Fitxa artística Fitxa Repartiment DIRECTOR MUSICAL ORQUESTRA SIMFÒNICA TAMINO JOVE 1 - GENI Josep Planells DE LES ILLES BALEARS Antoni Lliteres Nadia Akaadir

DIRECTORA D’ESCENA COR DEL TEATRE PAPAGENO JOVE 2 - GENI Jorinde Keesmaat PRINCIPAL David Pershall Paula Riera Diana de Juan ESCENOGRAFIA PAMINA Ascon de Nijs Romeu JOVE 3 - GENI Laura Alemany VESTUARI REINA DE LA NIT Marina Mudoy Leo van den Boorn Aleksandra Jovanovich ORADOR IL·LUMINACIÓ SARASTRO Felipe Bou Paul van Laak Önay Köse SACERDOT 1 DRAMATÚRGIA DAMA 1 I HOME ARMAT 1 Wout van Tongeren Marta Bauzà Antonio Aragón

AJUDANT DE DIRECCIÓ DAMA 2 SACERDOT 2 Ana Cuéllar Begoña Gómez I HOME ARMAT 2 Joan Miquel Muñoz PIANISTA COREPETIDOR DAMA 3 Borja Mariño Frédérique Sizaret

REGIDORIA D’ESCENA MONOSTATOS Sara Illán Jorge Juan Morata

REGIDORIA DE LLUMS PAPAGENA Aurora Gornals Maia Planas

ASSISTENTS DE REGIDORIA I ATTREZZO Carmen Amengual Elionor Sintes

REGIDORA DE SOBRETÍTOLS Aina Sánchez-Monge

6 La flauta màgica – W. A. Mozart 7 Guia d’audicióGuia Obertura 13. Dialog Mutter – Mutter! 6. Dialog Heil dir, Jüngling! 19. Dialog Nicht wahr, Tamino, ich (Pamina) (Orador, dos sacerdots, Papageno) kann auch schweigen (Papageno)

Acte I 14. Dialog Bin ich nicht ein Narr, 7. Dialog Ha, da find’ ich ja die 20. Nº 18 Chor der Priester O Isis, dass ich mich schrecken lieb spröde Schöne! (Monostatos) und Osiris, welche Wonne! 1. Nº 1 Introduction Zu Hilfe! (Papageno, Pamina) Nº 13 Aria Alles fühlt der Liebe Zu Hilfe! sonst bin ich verloren Nº 7 Duetto Bei Männern, Freuden (Monostatos) 21. Dialog Prinz, dei Betragen (Tamino, Tres dames) welche Liebe fühlen (Pamina, war bis hieher männlich (Sarastro, Dialog Wo bin ich! (Tamino) Papageno) 8. Dialog Zurücke! (Reina de la Pamina, Tamino) nit, Pamina, Monostatos) Nº 19 Terzetto Soll ich dich 2. Nº 2 Aria Der Vogelfänger bin 15 a 19. Nº 8 Finale Zum Ziele Nº 14 Aria Der Hölle Rache Teurer nicht mehr sehn? (Pamina, ich ja (Papageno) führt dich diese Bahn (Tres joves, kocht in meinem Herzen (Reina de Tamino, Sarastro) Dialog He da! (Tamino, Tamino (Erster) Priester, Chor, la nit) Papageno) Pamina, Papageno, Monostatos, 22. Dialog Tamino! Tamino! Sarastro) 9. Dialog Morden soll ich? (Papageno) 3. Dialog Papageno! (Tres dames, (Pamina) Papageno, Tamino) 23. Dialog Mensch! du hättest 10. Dialog Sarastros Sonnenkreis verdient (Orador, Papageno) 4. Nº 3 Aria Dies Bildnis ist hat also auch seine Wirkung? Nº 20 Aria Ein Mädchen oder bezaubernd schön (Tamino) (Monostatos, Pamina) Weibchen wünscht Papageno sich! Acte II (Papageno) 5. Dialog Rüste dich mit Mut 11. Dialog So fahr denn hin! (Monostatos, Sarastro) 24. Dialog Da bin ich schon, mein und Standhaftigkeit (Tres dames, 1. Nº 9 Marcia Engel! (Dona, Papageno) Tamino) Dialog Ihr, in dem 12. Dialog Herr, strafe meine Weisheitstempel eingeweihten 6. Nº 4 Recitativo ed Aria O zittre Mutter nicht! (Pamina Sarastro) 25. Dialog Fort mit dir, junges Diener der groben Götter nicht, mein lieber Shon (Reina de Weib! (Orador, Papageno) Osiris un Isis! (Sarastro, Orador, la nit) 13. Dialog Hier seid ihr euch beide Tres sacerdots allein überlassen (Orador, dos 26 a 33. Nº 21 Finale Bald prangt, Nº 10 Aria O Isis und Osiris 7 i 8. Dialog Ist’s denn auch sacerdots) den Morgen zu verkünden (Tres (Sarastro, Cor) Wirklichkeit, was ich sah? dames, Pamina, dos homes armats, (Tamino) 14. Dialog Tamino! (Papageno, Tamino, Cor, Papageno, Papagena, 2. Dialog Eine schreckliche Nacht! Nº 5 Quintetto Hm! hm! hm! Tamino) Monostatos, Reina de la nit, tres (Tamino, Papageno) (Papageno, Tamino, Tres dames) dames, Sarastro) 15. Dialog Ist das für mich? 3. Dialog Ihr Fremdlinge, was 9. Dialog Ha! Ha! Ha! (Tres (Papageno, dona) sucht oder fordert ihr von uns esclaus) (Orador, Tamino, dos sacerdots, 16. Terzetto Seids uns zum Papageno) 10. Dialog He Sklaven! zweiten Mal willkommen (Tres Bewahret euch (Monostatos, Tres esclaus) Nº 11 Duetto dames) vor Weibertücken (Dos sacerdots, 11 i 12. Nº 6 Terzetto Du feines Orador) 17. Dialog Tamino, wollen wir Täubchen nur herein (Monostatos, nicht speisen? (Papageno) 4. He, Lichter her! Pamina, Papageno) Dialog (Papageno, Tamino) 18. Dialog Du hier?-Gütige Götter! (Pamina, Tamino, Papageno) 5. Nº 12 Quintetto Wie? Wie? Nº 17 Aria Ach ich fürhl’s, es ist Wie? Ihr an diesem Schrecksort? verschwunden! (Pamina) (Tres dames, Papageno, Tamino)

8 La flauta màgica – W. A. Mozart 9 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal Notes dedirectora la HOME, DONA, ÉSSER HUMÀ

El meu lloc dins del món de l’òpera està format per projectes que parteixen de l’essència femenina. Cerco la part més íntima dels personatges femenins (i masculins) i, en posar en escena òperes a partir d’un repertori determinat, normalment arribo a la conclusió que, tot i els meus assajos musicals, les connotacions i fins i tot el fet d’aguditzar l’expressivitat, no puc treballar de forma satisfactòria amb el material de què disposo. Els rols femenins sovint es representen de forma estereotipada. Normalment coneixem la dona a través dels rols masculins. És prou decebedor. Per això busco refugi en la poesia i en texts teatrals escrits per dones. Texts que són capaços d’interpretar el tema de l’empoderament de forma abstracta.

Quan veig Die Zauberflöte, em sorprèn molt la desigual representació de les dones en comparació a la dels homes. En canvi, l’òpera no tracta essencialment de relacions entre homes i dones. Mozart i Schikaneder no només li donen a Tamino l’oportunitat de créixer, sinó també a Pamina. Fins i tot deixen que Pamina sigui la primera en fer la prova de foc i aigua.

Die Zauberflöte tracta sobre com un ésser humà pot guanyar autonomia. Encara que De Beauvoir es va criar a una família i va rebre una educació Desfer-se dels prejudicis, desenvolupar qualitats com el coratge, el seny religiosa, va rompre els seus vincles amb la fe. Segons ella, “no hauríem i l’amor. No obstant, donat que el món de Sarastro es caracteriza per una de fer els déus i altres circumstàncies externes responsables de la nostra imatge femenina obsoleta, automàticament ens enfrontam al problema pròpia vida i les nostres accions”. Juntament amb Jean-Paul Sartre, va ser d’esperar que els homes tinguin un tipus d’autonomia diferent a la que una de les fundadores de l’existencialisme, el moviment filosòfic que creu s’espera de les dones. que tots som responsables de la nostra pròpia existència.

I així és com acabam treballant el tema de les relacions entre homes i El matrimoni era, des del seu punt de vista, una institució civil que no feia dones. No m’interessa molt com es posicionen les dones en relació als justícia a la implicació o a l’amor que un individu pugui sentir per una altra homes. Com diu Simone de Beauvoir, “no neixes dona, et fan dona”. No persona. són les dones contra els homes allò que m’importa, sinó com les dones assoleixen la seva autonomia. Aquesta va ser la Beauvoir tardana. La que va escriure a l’edat de dinou anys el text que estic emprant. Llesta per fer el salt: de nina a adulta, Com es descriu? Al principi, aquesta òpera tracta sobre el viatge dels d’al·lota a dona. Escriu molt sobre l’amor. Pensa en el matrimoni. Dubta, homes: el desenvolupament de Tamino n’obté la part més potent. El món pren decisions, torna a dubtar. exterior assisteix i guia les dones de Die Zauberflöte tant com els homes? A la nostra versió, Pamina resulta ser una heroïna que sembla anar més És un testimoni del periode que va néixer la Beauvoir tardana, escrit en el lluny i que sembla atrevir-se més que tots els que l’envolten. moment que tenia més o menys la mateixa edat que Pamina de Die Zauberflöte.

Que romp amb una espècie d’entrega religiosa amb la qual Tamino sosté Aquest text es recita durant l’obertura de Pamina, de vegades a l’uníson l’esperit de Sarastro i també canta les paraules finals de Sarastro: “Els amb la Reina de la Nit i Papagena, les altres dues figures femenines rajos del sol expulsen la nit, tot destruint el pervers poder dels hipòcrites”. importants de l’òpera.

M’agradaria començar l’òpera amb un text des del cor i el poder de la A través del món del Reina de la Nit, l’òpera condueix cap al món sagrat, dona. Un text que és un desig profund que pot fer-se realitat al final inicialment tan sincer, de Sarastro. Llavors, voldria fer una passa més. de l’òpera. Aquest text prové de Cahiers de jeunesse (1926- 1930), de Acabam l’òpera en l’existencialisme. En un escenari buit, amb només les Simone de Beauvoir. restes del vestuari, les pells dels personatges. Sis ànimes independents: Sarastro, la Reina de la Nit, Paganeno, Papagena, Tamino i Pamina. Sense matrimoni, sense resposta, sense religió, però en primer lloc: tot i assumint la responsabilitat de qui ets.

Jorinde Keesmaat

La flauta màgica – W. A. Mozart 11 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal Argument Acte I Acte II

El príncep Tamino fuig per un bosc misteriós encalçat per una serp. Sarastro explica que en realitat ha segrestat Pamina per salvar-la de sa Després de caure esgotat, perd el coneixement, i en aquest instant és mare, la Reina de la Nit, ja que en realitat és una dona malvada ansiosa de salvat per tres fades al servei de la Reina de la nit. poder. Tamino i Papageno comencen les proves, no sense dificultats, ja que la Reina de la Nit envia les seves tres fades per truncar-les. Però, gràcies a Les tres fades desapareixen de l’escena per explicar els fets a la seva la flauta màgica, aconsegueixen anar-se’n sortint. senyora. Llavors entra un personatge còmic, de nom Papageno, que és un ocellaire (duu una gàbia plena d’ocells penjada a l’esquena) que es dedica Mentrestant, la Reina de la Nit decideix visitar la seva filla Pamina a vendre ocells i comprar-ne, i que desperta Tamino. En la seva entrada d’amagat, moment en què li dona una daga perquè assassini el canta un ària molt simpàtica i coneguda: l’Ària d’entrada de Papageno. seu protector, Sarastro. L’ària en el qual li diu com l’ha de matar és probablement una de la més famoses de la música. Es diu l’Ària de la Llavors tornen les fades i li demanen a Tamino que salvi la filla de la Reina Reina de la Nit. de la nit, Pamina, una jove bellíssima segrestada pel malvat i poderós Sarastro en el seu temple. A canvi, la Reina de la Nit li’n concedirà la Sarastro ho descobreix tot i, al final, l’assassinat no es produeix i perdona mà. Per ajudar-lo en les possibles adversitats, la Reina de la Nit li lliura a Pamina. El príncep Tamino segueix intentant superar les proves, amb Tamino una flauta màgica, i a Papageno, que serà el seu acompanyant, l’ajut de la flauta màgica, però Papageno decideix abandonar, ja que unes campanetes també amb poders màgics. Guiats per tres nins, es troba amb una anciana que li diu que si es casa amb ella el traurà comencen el seu camí cap al temple pel bosc misteriós. del temple en el qual es troba realitzant els reptes. Quan hi accedeix, l’anciana es converteix en una bella jove, Papagena. Els dos cauen Tamino, ple d’alegria, fa sonar la seva flauta màgica per avisar Papageno enamorats i canten una altra de les més famoses àries de Mozart: l’Ària i encantar les feres del bosc que l’amenacen. Però Papageno, que durant de Papageno i Papagena. aquest temps ja havia arribat al temple, ha estat capturat pels servidors de Sarastro. Quan a la fi arriba el príncep, entra al temple i veu Pamina. En Quan les tres proves han estat superades, Tamino i Pamina s’uneixen aquest moment tots dos s’enamoren a primera vista i volen fugir junts. feliçment, i Sarastro els concedeix el permís per casar-se. La mare d’ella, la Reina de la Nit, intentarà al costat de les seves tres fades impedir les Amb això, es presenta el summe sacerdot de la saviesa, Sarastro, i li diu noces, però al final acabaran condemnades desapareixent en els foscos i que només permetrà deixar anar Pamina amb ell si l’ocellaire i ell superen tenebrosos passadissos del temple. tres proves a l’interior del temple.

12 La flauta màgica – W. A. Mozart 13 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal

Biografies Jorinde Keesmaat Directora d’escena

Jorinde Keesmaat és una directora holandesa d’òpera i de concerts clàssics. Entre els anys 2016-19, va ser la directora en residència del Center for Contemporary de Nova York. Actualment té la mateixa posició al National Sawdust de Nova York. En el seu immersiu treball multidisciplinari, Keesmaat juga amb la relació entre l’espectador i l’actor/músic, i amb els límits entre els concerts clàssics, l’òpera i el teatre. És coneguda pel seu enfocament modern del format artístic i està especialitzada en la creació d’òperes des de zero.

Jorinde ha dirigit produccions de les òperes , Die Zauberflöte i Le Nozze di Figaro de Mozart, per a la Filharmònica de l’Haia. Per a la Royal Concertgebouw Orchestra, va realitzar la producció de l’òpera Hansel i Gretel el 2014. I el 2015 va dirigir La Clemenza di Tito de Mozart, per a l’Opéra National de Montpeller a França.

Com a directora en residència convidada del Center of Contemporary Opera de Nova York, Jorinde va crear una nova posada en escena de l’òpera To be sung, del compositor francès Pascal Dusapin, i la doble funció Odysseus ‘Women & Anais Nin, de Louis Andriessen, amb actuacions al National Sawdust de Nova York i al Muziekgebouw aan ‘t IJ d’Amsterdam.

També ha dirigit L’enfant et les sortilèges de Ravel, per a l’Orquestra Nacional de Bèlgica.

Ha dirigit l’òpera drag queen Chimera, de la compositora Angelica Negron, per al National Sawdust de Nova York i la Zauberflöte per a l’Opera Zuid dels Països Baixos, que avui presentam al Teatre Principal de Pala.

Va desenvolupar el concepte Shape shifters per a l’Orquestra de Cambra Mahler i la violinista Pekka Kuusisto a Alemanya. I ha dirigit el projecte Fantastic Women, un nou treball format per deu compositores internacionals. Una peça encarregada per November Music.

Jorinde Keesmaat va rebre una beca per al desenvolupament de talents de l’Amsterdam Fund for the Arts i la Fast Forward Grant del Dutch Performing Arts Fund, el 2016 i el 2019. El 2017 Jorinde va rebre el premi Operadagen del Rotterdam Operadagen Festival. El 2020 ha estat guardonada amb la beca Horizon dels Pins Bernhard Cultuurfonds.

17 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal Josep Planells Antoni Lliteres Director musical Tenor – Tamino

Josep Planells Schiaffino nasqué a València l’any 1988. Al Conservatori D’Artà (Mallorca), on creix i s’enriqueix en la música popular. Inicia la Superior de Música de la mateixa ciutat hi va obtenir el diploma de seva formació a l’Escola Municipal de Música. Anys més tard treballa Clarinet. Més tard es llicencià en Composició sota el mestratge d’Arnulf amb la mestra de cant Francisca Alomar i accedeix al Conservatori Hermann i Hanspeter Kyburz, a la Hochschule für Musik “Hanns Eisler” Professional de Música i Dansa de Mallorca per cursar els estudis de Grau de Berlín. Actualment cursa un doctorat a la Universitat de Cambridge Professional amb Antoni Aragón i Joana Llabrés. Després realitza el Grau supervisat per Richard Causton. Superior al Conservatori del Liceu de Barcelona amb Eduard Giménez, i al Conservatori Superior de les Illes Balears amb Josep Ribot. També realitza Ha col·laborat amb formacions com Basel Sinfonietta, Ensemble masterclasses amb figures mundials com Teresa Berganza, Fiorenza Mosaik, Studio MusikFabrik, Zafraan Ensemble, Lucerne Festival Cedolins, Dolora Zajick, Jaume Aragall, Joan Pons o Carlo Colombara. Academy Orchestra, Remix Ensemble, Sigma Project, Bayerisches Acutalment treballa sobretot amb Darrell Babidge (The Juilliard School Landesjugendorchester, IEMA, Deutsche Radio Philharmonie Saarbrücken, of Music NY) i Marta Pujol (Conservatori Superior del Liceu). El 2018 Danubia Orchestra Óbuda, WDR Sinfonierochester Köln i Kritisches obté el 3r Premi al Concurs Josep Mirabent i Magrans (Sitges), i el 2019 Orchestre, i a escenaris com el Theatre Basel, Fondation Royaumont, el 1r Premi al Concurs Internacional de Cant Ciudad de Logroño. També Festival de Lucerna, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, esdevé l’únic espanyol seleccionat per acudir a l’IYDV (Institute for Young Fundación Juan March, Rudolf-Oetker-Halle, Bockenheimer Depot, Dramatic Voices) creat i dirigit per Dolora Zajick als Estats Units, els anys Frankfurt LAB, Auditorio Nacional de España, Festival Mixtur Barcelona, ​​ 2018, 2019 i 2020. Theaterhaus Stuttgart, Casa da Música Porto i Wittener Tage für neue Kammermusik. Arreu de les Illes Balears cultiva gran varietat de repertori i esdevé solista fix en les temporades d’òpera del Teatre Principal de Palma des de l’any 2013 en títols com La flauta màgica de W.A. Mozart (2013); Otello de G. Com a compositor ha estat guardonat amb premis com la Jove Roche del Verdi (2014 i 2015); Salome de R. Strauss (2016); Nabucco de G. Verdi Festival de Lucerna, les Noves Escenes IV de la Deutsche Oper Berlin, el (2016); Macbeth de G. Verdi (2017); Norma de V. Bellini (2018); i Madama DAAD-Prize, el primer premi “Vorhof der Völker” de Berlín, el tercer premi Butterfly de G. Puccini (2019). al Bartholdy Hochschulwettbewerb i el primer premi en el concurs INJUVE. Els seus treballs per encàrrec inclouen una peça per al El 2016 debuta el rol de Fernando (Goyescas, E. Granados) al Festival taller de direcció INTERAKTION, Zafraan Ensemble, Sigma Project i per al Internacional d’Alsàcia (França). L’any 2019 representa un punt d’inflexió Beethoven-Haus Bonn. en la seva projecció artística: es converteix en el primer mallorquí en debutar al Teatro de La Zarzuela amb rol protagonista (Shakespeare) a Com a director, Josep Planells Schiaffino assisteix Franck Ollu des de l’obra El sueño de una noche de verano de J. Gaztambide; debuta el paper 2015, amb qui participa en les produccions de Jakob Lenz de Rihm a la de Rodolfo (La Bohème, G. Puccini) amb la JONC (Jove Orquestra Nacional Staatsoper de Berlín (Dir. Andrea Breth), Medea de Dusapin en el Salzburg de Catalunya); Alfredo (La Traviata, G. Verdi) a Milà amb l’orquestra La Festspiele i Macbeth Underworld a l’Opéra Comique de París (Dir. Thomas Verdi; i Roberto (Bohemios, A. Vives) a Andorra. El 2020 encarna novament Jolly) i a la Oresteia de Xenakis en el Theatre Basel (Dir. Calixto Bieito). Alfredo de La Traviata amb els AAOS (Catalunya), i s’ajornen els debuts de Macduff (Macbeth, G. Verdi) amb els AAOS, i Leandro (La Tabernera del El 2015 guanyà el primer premi d’interpretació al concurs Hanns Eisler. Puerto, P. Sorozábal) al Teatro de La Zarzuela. Recentment ha treballat amb Matthias Pintscher i Heinz Holliger com a part de la beca de direcció del Festival de Lucerna. Aquests darrers anys ha col·laborat amb l’Ensemble Modern, amb qui ha participat en projectes com Story Water (Emanuel Gat Dance) i Dresden Frankfurt Dance Company.

18 La flauta màgica – W. A. Mozart 19 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal Carmen Romeu David Pershall Soprano – Pamina Baríton – Papageno

Nascuda a València, ha format part de l’Opera Studio de la “Academia Aclamat com a “Rising Star” a l’Opera News, com a “apassionat i Santa Cecilia” de Roma i ha estat guardonada amb el premi a Cantant ressonant” al New York Times i com “jove, atractiu” amb “cant culte” Revelació per la fundació dels Premios Líricos Teatro Campoamor. al Der Neue Merker, el baríton nord-americà David Pershall s’està consolidant com un dels artistes amb més projecció dels Estats Units. Ha treballat amb mestres com L. Maazel, R. Chailly, K. Nagano, A. Zedda, D. Renzetti, P. Fournillier, M. Mariotti o P. Carignani, entre d’altres. Aquesta temporada, les seves actuacions han passat pel retorn al Metropolitan Opera de Nova York per fer Carmen de Bizet i pel seu debut En els darrers anys, calen destacar actuacions a títols com Otello de en el paper de Silvio a Pagliacci de Leoncavallo, a la San Francisco Opera. Rossini (Desdemona) en el Theater an der Wien, Opera Vlaanderen i San Carlo de Nàpols; Idomeneo en el Palau de les Arts de València; La Pershall es va incorporar a la prestigiosa Viena State Opera el 2014, on va Bohème (Musetta) en el San Carlo de Nàpols, Teatro Real de Madrid, Les interpretar papers com Figaro d’Il Barbiere di Siviglia, Belcore de L’elisir Arts, ABAO i Campoamor d’Oviedo; São Carlos de Lisboa i Auditorium d’amore, Sharpless de Madama Butterfly, Lescaut de Manon Lescaut i de Roma; Armida (Armida) a l’Opera Vlaanderen i Rossini Opera Festival Sebastian de The Tempest. de Pesaro; La Donna del Lago (Elena) en el ROF; Poliuto (Paolina) en el São Carlos; Adina (Adina) de Rossini en el Reate Festival; La Traviata La temporada passada, Pershall va participar a la producció de La (Violetta) a Oviedo i Córdoba; Il Barbiere di Siviglia (Rosina) a Oviedo; La Bohème com a Schaunard, al Metropolitan Opera, i va debutar com a del manojo de rosas (Ascensión) en el Teatro de la Zarzuela i Teatro de la Lescaut a Manon de Massenet, a San Francisco Opera. Va ser el solista Maestranza de Sevilla; Las golondrinas en el Teatro de la Zarzuela i Teatro de la sèrie de concerts d’estiu de Central Park anomenada Opera Italiana Campoamor; Marina (Marina), Clementina (Doña Clementina) y La casa i va debutar com a Eisenstein a Die Fledermaus, amb Des Moines Metro de Bernarda Alba (Adela) en el Teatro de la Zarzuela; un concert benèfic Opera Festival. en el Musikverein convidada per Juan Diego Flórez; homenatges al mestre Zedda a La Corunya i Opera Vlaanderen; i El sombrero de tres picos amb Concertista apassionat, ha actuat al Carnegie Hall, Avery Fisher Hall, la Mahler Chamber Orchestra i Pablo Heras-Casado en diversos concerts Vero Beach Opera, The View in Old Forge, la Sergio Franchi Foundation i per la geografia espanyola l’enregistrament dels quals ha editat Harmonia la Yale School of Music. Va ser el baríton solista de Carmina Burana amb Mundi. Especialment recordat és el seu paper de Fiordiligi a Cosi fan tutte, l’Orquestra Simfònica de Hartford i a A Sea Symphony amb l’Eastern de Mozart, a la nostra temporada d’òpera de 2017. Connecticut Symphony Orchestra.

Les actuacions d’aquesta temporada inclouen Rinaldo a l’Ópera d’Oviedo, i Ha debutat recentment al Salzburger Landestheater, on la seva varis concerts amb Harmonía del Parnás a Nova York i Chicago. interpretació com a Marcello a La Bohème. També ha col·laborat amb el prestigiós Festival de Pasqua de Beethoven a Polònia, on va interpretar els papers d’Orestes a Iphigénie en Tauride i de Manfredo a L’Amore dei Tre Re.

Pershall ha guanyat el primer premi en diversos concursos internacionals, entre els quals hi ha el George London Award, la Gerda Lissner Competition, la Jensen Foundation, la Marcello Giordani Foundation, la New Jersey Verismo Competition, la Connecticut Opera Guild Competition i la Hugo Kauder Competition for Voice, entre d’altres.

David Pershall es va formar a la Yale School of Music i es va graduar al San Francisco Opera’s Merola Program i al Virginia Opera Resident Artist Program.

20 La flauta màgica – W. A. Mozart 21 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal Alekasandra Jovanovic Önay Köse Soprano – Reina de la nit Baríton – Sarastro

Nascuda a Belgrad, Sèrbia. Entre els seus projectes actuals i futurs, hi El baríton baix turc Önay Köse ha deixat recentment la famosa figuren els debuts a la Deutsche Oper Berlin, al Staatstheater Wiesbaden Komische Oper de Berlín, on ha interpretat diversos papers, incloent- i a la Vienna State Opera com a Reina de la Nit, així com a l’Opéra de Paris hi Nightwatchman a Die Meistersinger von Nürnberg, Prince Gremin com a Le Feu de L’enfant et les sortileges i a Le Rossignol, entre d’altres. a Eugene Onegin, Sarastro a Die Zauberflöte i Pluto a la versió de Monteverdi/Katz-Chernin d’Orpheus. El 2013, Aleksandra va debutar com a Reina de la Nit a La Flauta Màgica de Mozart a l’Opera and Theatre Madlenianium i va continuar actuant en Recentment, Köse ha tornat a la Canadian Opera Company com a Timur la mateixa producció en les següents cinc temporades. També va debutar a Turandot i ha debutat amb la Boston Youth Symphony Orchestra al Teatre Nacional de Belgrad (2014) amb el paper de Reina de la Nit i va com a Ramfis a Aida. La temporada passada va fer diversos debuts continuar actuant en aquesta producció en les tres temporades següents, importants: amb la Canadian Opera Company com a Lodovico a Otello així com al Teatre Nacional Serbi de Novi Sad (2017). La temporada i com a Colline a La Bohème, amb l’Oper Köln com a Timur a Turandot 2014/15 també va interpretar el paper de Pepi Pleininger a Wiener blut i al Teatro Municipal de Santiago de Chile com a Oroveso a Norma. En d’Strauss, a la producció de l’Opera and the Theatre Madlenianum, així concert, Köse ha cantat recentment Lodovico i l’Herald a Otello amb la com el paper de Servilia a l’Operosa Studio Production de La clemenza di Los Angeles Philharmonic i Gustavo Dudamel al Hollywood Bowl. També Tito (2015). ha actuat en recital al festival Bard’s Summerscape a diferents peces russes. Ha cantat el solo de baix a la Messa da Requiem de Verdi amb el Des de 2016, actua regularment amb l’Orquestra Simfònica i el Cor de Cäcilienchor de Frankfurt. la Corporació Nacional de Radiodifusió de Sèrbia – RTS, amb la qual ha realitzat actuacions notables, que inclouen els dos concerts de Cap d’Any Abans d’això, Köse va debutar amb l’Oper Frankfurt com Sparafucile en la (sala de concerts Kolarac 2016 i Sava Center 2018), així com l’estrena seva nova producció de Rigoletto. La temporada 2017-2018, amb el Bard mundial (2017) i l’enregistrament (2018) de The Lake de Božo Banović per Music Festival a Roméo et Juliette de Berlioz i amb la Tulsa Opera com a a soprano i orquestra simfònica, a més de les actuacions com a soprano Mefistopheles a Faust de Gounod, a més d’interpretar tant papers nous solista al Rèquiem de Fauré i múltiples representacions de Carmina Burana com reinterpretats amb la Komische Oper, inclòs el Commendatore a Don d’Orf, inclosa l’actuació a The Music Night Open-Air a l’estadi Tašmjdan, Giovanni i Don Basilio a Il Barbiere di Siviglia. amb 20.000 persones assistents. Al març de 2014, Köse va debutar a l’Alice Tully Hall a un Juilliard Vocal Aleksandra Jovanovic també col·labora freqüentment amb altres Arts Recital i va aparèixer a un Concert d’Artistes Joves al Festival de formacions de primera línia a Sèrbia ( Symphonics, Stanislav Salzburg. El 2015 va debutar al Carnegie Hall com a baix solista a la Binički Millitary Symphony Orchestra, Dušan Skovran String Orchestra). Simfonia núm. 9 de Beethoven amb la New York Youth Symphony i va Va a començar la seva formació musical als nou anys i, després de cantar el Cappadocian a Salome amb l’Opera San Antonio. graduar-se en el programa de teoria de la música de l’Escola Secundària de Música de Mokranjac (2009), va obtenir el títol de grau i el màster en Köse va cursar el màster i va obtenir el diploma d’Artista en Estudis musicologia de la Facultat de Música de la Universitat d’Arts de Belgrad. d’Òpera a la Juilliard School. Aquí, els seus papers van incloure Pantalone Juntament amb els estudis de musicologia, va començar els seus estudis a Le donne curiose, Sacerdot/Badger a The Cunning Little Vixen, Bartolo a vocals a l’Escola Secundària de Música de Stanković, amb la soprano Le Nozze di Figaro, Príncep Gremin a Eugene Onegin, Le Roi a Cendrillon i Tatjana Bajalica, i va continuar els estudis vocals a la Facultat de Música Sarastro a Die Zauberflöte. de Belgrad amb la soprano Aneta Ilić, on també va obtenir un grau i un màster. Va ser guardonada per la Facultat de Música de Belgrad amb els premis especials Anita Mezetova (2017) i Danica Mastilović (2018), degut als resultats obtinguts durant els seus estudis.

22 La flauta màgica – W. A. Mozart 23 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal Marta Bauzà Frédérique Sizaret Soprano – Dama 1 Mezzosoprano – Dama 3

De Pollença, estudia al Conservatori Superior de Música del Liceu de Estudia al Conservatori de la ciutat francesa de Tours, on va néixer, i obté Barcelona amb Carmen Bustamante. Continuà els estudis superiors amb el primer premi en violí, música de cambra i cant. El 1996 obté el master Francisco Araiza a la Hoschschule fur Musik und Darstellende Kunst en Musicologia i entra a formar part del Centre de Formation lyrique de Sttutgart, on es graduà amb Menció d’Honor. la Opéra de Paris.

Ha rebut el premi extraordinari del Concurs Internacional Francisco Viñas El 1997 debuta a l’Òpera de Rennescom a Dryade a Ariadne auf Naxos i (2016) i el premi Jardí dels Tarongers del 25é Concurs Josep Mirabent i a Bordeaux en el rol de Miss Rose a Lakmé. El 1999 ofereix un recital a Magrans de Sitges (2019). Ha cantat amb el baríton Joan Pons al Teatre Nagaoka, al Japó. Actua en diferents títols a l’Òpera de la Bastille de París Principal de Palma, on debutà com Isidra Guzmán (María Moliner, d’A. i el 2000 debuta a Carmena diversos teatres d’Alemanya. Aquest mateix Parera Fons). any interpreta el paper de Dido a Dido and Aeneas al Teatre Principal de Palma. Amb la companyia Saarbrücken interpreta diversos papers La temporada 2017/2018 accedí a l’Opera Studio de l’Opéra National de reconegudes òperes com Madama Butterfly entre d’altres. I la seva du Rhin a França i hi debutà com Sheherazade (Sindbad, d’H. Moody) i presència es cada vegada més habitual al Principal de Palma en òperes Garsenda (Francesca da Rimini, de R. Zandonai) paper que cantà també al com Carmen, Lakmé, Suor Angelica, Rigoletto o Salomé, entre d’altres. Teatro allà Scala de Milà amb direcció de Fabio Luisi. En música de cambra i oratori té una ampla trajectòria amb concerts a Recentment ha actuat a l’Auditori de Tenerife a l’Oratori de Nadal de J.S. ciutats com Tours, Chartres, Bourges i París. Amb l’Orquestra Simfònica Bach, i de nou a l’Opéra National du Rhin a Parsifal de Wagner. de Balears ha cantat l’Oratori de Nadal, de Bach, i amb Studium Aureum peces de Debussy i Haydn. Begoña Gómez Mezzosoprano – Dama 2 Maia Planas Soprano – Papagena Nascuda a Palma, el primer contacte amb la música és el cor infantil de la UIB. Completa la seva formació a la Escuela Superior de Canto de Madrid Nascuda a Mallorca, inicia els estudis de cant amb la mezzosoprano Sylvia de la mà de Virginia Prieto i a la Johannes Gutenberg Universität Mainz. Corbacho i continua la seva formació a la Hochschule für Musik Köln amb També ha estudiat amb artistes de la talla de Viviana Ciavorella, Emiko Edda Moser i Arthur Janzen. Okuyama, Nancy Fabiola Herrera, Carlos Chausson i David Menéndez, el seu actual mestre. Participa en nombroses produccions d’òpera i sarsuela del Teatre Principal de Palma com Doña Francisquita, Turandot, Rigoletto, I Paglacci i El reloj Ha interpretat des de papers barrocs fins a altres de l’òpera del segle XX de Lucerna entre d’altres. Realitza recitals arreu del país, Espanya, França, passant per el Romanticisme i la sarsuela. És el cas de rols com Charlotte Jordània i Nova York. Ha col·laborat amb l’Orquestra Simfònica de les Illes a Werther de J. Massenet; Siébel i Marthe a Faust de C. Gounod; Fidela de Balears, Orquestra Barroca de Mallorca, Orquestra Nacional de Cambra La Malquerida de M. Penella; Miss Baggot en El pequeño deshollinador de d’Andorra i la bcn216 B. Britten; o Nicklausse de Les contes d’Hoffmann de J. Offenbach. entre d’altres. Participa en l’estrena de l’Òpera-documental Amb els peus a Dins de l’àmbit de l’oratori, ha cantat el rol de Vagaus a Juditha Triumphans la lluna d’A. Parera Fons i direcció de Paco Azorín. de A. Vivaldi, així com el paper d’alt solista en el Requiem de W.A. Mozart i el sextet solista de la Fantasie de Beethoven a l’Auditorio Nacional de Participa habitualment a les temporades del Gran Teatre del Liceu de Música de Madrid. Barcelona.

Fou guardonada amb el 3r Premi del VIII Certamen de Cant, Premi Manuel Ausensi.

Enregistra de Geografies de l’Ànima, i Enllà del mar, cançons per a veu i piano d’A. Parera Fons. Acaba d’enregistrar pel prestigiós segell discogràfic Deutsche Grammophon el disc Poetic Logbook amb música de Joan Valent.

24 La flauta màgica – W. A. Mozart 25 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal Jorge Juan Morata Antonio Aragón Tenor – Monostatos Tenor – Sacerdot 1 i Home armat 1

Valencià, estudia tècnica vocal i repertori amb Carlos Chausson. També Nascut a Palma, on estudia cant. Rep classes de Lambert Climent, W. ha rebut classes de mestres com Rockwell Blake, Margreet Honig, Ricardo Hollweg, Juan Oncina, H. Crook, William Mateuzzi, Carmen Bustamante i Visus, Raúl Gimenez, Ana Luisa Chova, entre d’altres. Alejandro Zabala. Ha cantat en diversos festivals d’Alemanya, Bèlgica, Eslovènia, Espanya, Col·labora amb diferents grups de música antiga, Capella de Ministrers, França, Holanda, Hongria, Itàlia, Noruega, Polònia i Estats Units, i també a Capella Reial de Catalunya, Estil Concertant, Camerata Iberia i Ensemble l’Auditori Nacional de Madrid, Palau de les Arts València, Teatre Arriaga de Elyma entre d’altres. També amb l’orquestra Barroca de Sevilla i Bilbao, Teatre Gayarre de Pamplona, Early Music Festival of Whashington l’Orquestra Barroca de Salamanca, així com amb el grup Studium Aureum and Connecticut, Festival Poznań Baroque, Musikfestspiele de Potsdam, dirigit per Carles Ponsetí. Bayer Kultur de Leverkusen, Düsseldorf Festival, Quinzena Musical de Ha participat en les temporades d’òpera del Teatre Principal a Palma en Sant Sebastià, Teatre Alighieri Ravenna o Grand Théâtre de Provence. produccions com ara Bastien und Bastienne, Die Zauberflöte, L’italiana Ha representat Don Giovanni, Le Nozze di Figaro i Bastien und Bastienne in Algeri, La Fanciulla del West, Marina, La sonnambula, Don Pasquale, de Mozart; L´Italiana in Argeli, , Il Barbiere di Siviglia de Pagliacci, Salome, La Madrileña, Cosa Rara, Il mondo della Luna, Otello, Le Rossini; L’Elisir d’amore i Rita, le mari battu de Gaetano Donizetti; Acis i Nozze di Figaro, Carmen, Turandot, Eugen Oniegin, etc. Galatea de Handel; Orfeu de Monteverdi i Fairy Queen de Purcell. En el repertori orquestral ha interpretat obres com el Magnificat, Oratori Ha treballat amb directors musicals com Eduardo Lopez Banzo, Massimiliano de Nadal i diverses Cantates i Passions de Bach; Missa de Santa Cecília de Toni, Matteo Beltrami, Erina Yashima, Filippo Arlia, Juan Luis Martínez, Eduardo Gounod; Missa de la Coronació, Réquiem, Missa en do menor, de Mozart; Egüez, Mathieu Romano, Doris Hagel, Johan Duijck o Andrea Certa. I amb Les Estacions i La Creació de Haydn; El Messies i Judas Maccabeus de directors d’escena com Adrián Schvazrstein, Allex Aguilera, Paco Azorin, Renato Haendel; El Retablo de Maese Pedro, de Falla; Les passions de Johan Bonajuto, Alberto Paloscia, Mauro Avogadro, Pablo Ramos i Carlos Harmuch. Sebastian Bach; Missa Solenelle i Stabat Mater, de Rossini, entre d’altres. Grava per al prestigiós segell holandès Brilliant Classics un CD dedicat a És professor de Cant del Conservatori de Música i Dansa de Mallorca des les cantates italianes de Handel amb l’Ensemble Recondita Armonia. de l’any 1999.

Felipe Bou Joan Miquel Muñoz Baix – Orador Baríton – Sacerdot 2 i Home armat 2

Es llicencia en Dret el 1990, i perfecciona els estudis de cant amb Nascut a Palma, inicia la seva formació musical en els cors del col·legi Sant Antonio Blancas i Alfredo Kraus. Josep Obrer, on estudia cant amb Margalida Ripoll. El 2015, obté el Títol Superior de Cant al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears Ha interpretat rols principals en teatres internacionals de primer nivel amb Josep Miquel Ribot i posteriorment, amplia la seva formació a la com el Théâtre du Capitole de Toulouse, Òpera de Roma, Òpera de Guildhall School of Music and Drama de Londres. Düsseldorf, Festival de Bregenz, Teatro Regio di Parma, Concertgebouw d’Àmsterdam, Teatro Massimo di Palermo, Wiener Staatsoper, Municipal Des de l’any 2012, ha col·laborat amb formacions com l’Orquestra de de Santiago de Chile, Teatro del Maggio Musicale Fiorentino, entre Cambra de Mallorca, Orquestra Simfònica de les Illes Balears, Orquestra moltes d’altres ciutats i festivals. Barroca Catalana o la London Symphony Orchestra, en interpretacions de peces com l’oratori A Child of Our Time de Michael Tippet, al Barbican Entre els recents compromisos destaquen Wurm en el Teatro San Hall de Londres o el Requiem de Mozart al Palau de la Música Catalana de Carlo di Napoli, Ferrando i Colline a Sao Paulo, Sparafucile en el Teatro Barcelona. Així com la interpretació del rol de Elder Brother en l’estrena Campoamor d’Oviedo, Conte Rodolfo i Banco amb Amigos de la Ópera mundial de l’òpera per a nins The Hogboon, de Peter Maxwell Davies, de Vigo, Timur i Ramfis en el Cervantes de Màlaga, Filippo II amb Amics dirigida per Simon Rattle. de l’Òpera de Sabadell, l’estrena mundial de Fuenteovejuna a Oviedo en el rol d’Esteban, Bonzo (Madama Butterfly) i Milleocchi (estrena mundial El 2013, rep el primer premi en el Concurs de Solistes del Conservatori de L’enigma di Lea) en el Gran Teatre del Liceu, Nourabad (Pescadors de Superior de Música de Balears i el 2017, en el Concurs Mirna Lacambra de perles) a Bilbao, Antonio (Nozze di Figaro) a Les Arts i Goffredo (Il Pirata) Sabadell. en el Teatro Real de Madrid.

26 La flauta màgica – W. A. Mozart 27 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal Cor TP SOPRANOS TENORS Cor del Teatre Principal de Palma Marta Aguiló Llorenç Bonet Catalina Bonet M. Àngel Gayà Maria Caballero Jordi Fontana Des de la seva creació el 1983, ha tengut com a directors a Rafel Nadal Marga Coll Sergio Fresneda (1983-1989), Francesc Bonnín (1989-2012) i José María Moreno (2012- Lourdes Colom Pedro Macías 2015). Des de 2015, el director és Pere Víctor Rado i el professor de cant, Cristina Marí Santi Pérez Manuel Velasco. Camila Duran Manuel Velasco

El Cor ha interpretat els principals títols lírics dels autors més MEZZOS I CONTRALTS BARÍTONS I BAIXOS importantscom Verdi (Il Trovatore, Don Carlo, La Traviata, Nabucco, Rigoletto, Aida, Macbeth, Un ballo in maschera i Falstaff); Puccini (La bohème, Tosca, Àngels Ramis Toni Cabot Le villi, Suor Angelica, Turandot, La fanciulla del West i Madama Butterfly); Eva Bustamante Biel Bennàssar Montsalvatge (Una voce in off); Mozart (Così fan tutte, Don Giovanni, Rapte Alícia Díez Óscar Ferreyra en el Serrall i Die Zauberflöte); Rossini (Il barbiere di Siviglia, L’Italiana in Rosa González Joan F. Riera Algeri i La Cenerentola); Bellini (Norma); Donizetti (Lucia di Lammermoor, María José Pons Carles Virgili L’elisir d’amore, Il Campanello); Mascagni (Cavalleria Rusticana); Leoncavallo (Pagliacci) Giordano (Andrea Chénier); Bizet (Carmen i Les Pêcheurs de Perles); Wagner (Der Fliegende Höllander); Gounod (Faust); Cilea (Adriana Lecouvreur); Offenbach (Les contes d’Hoffman); Saint-Saëns (Samson et Dalila); Boito (Mefistofele); Bretón (Los amantes de Teruel); Arrieta (Marina); Gluck (Orfeo ed Euridice)... i les sarsueles Gigantes y Cabezudos, Doña Francisquita, Luisa Fernanda, La Tabernera del Puerto, Marina, Los gavilanes, El huésped del sevillano, La viuda alegre, etc.

Tota aquesta activitat li ha permès col·laborar amb artistes internacionals com E. Obratzova, D. Zajick, A. Milo, C. Álvarez, V. Sardinero, A. Cupido, C. Chausson, J. Pons, F. Cossotto, K. Rydl, M. Manguerra, I. Vinco, A. M. Sánchez, J. Bros, R. Kabaivanska, N. Martinucci, P. Giuliacci, G. Casolla, F. Patané, L. Flanighan, D. Mazzola Gavazzeni, I. Salazar... i amb directors com F. Mónica, L. Remartínez, P. Bender, E. Colomer, G. Simon, N. Santi, E. Khon, R. Gandolfi, G. Carella, F. Haider, M. Amiliato, J. Acs, C. Davis, R. Palumbo, R. Paternostro, F. M. Carminati, etc.

A més de les actuacions que ha fet en molts indrets de Mallorca, el Cor també ha actuat al Festival de Santander (1994) al Festival Gstaad (Suïssa) (1989) als Concerts d’Estiu de Sant Lluís (Menorca), al Teatre Arriaga de Bilbao, a la Basílica de Sant Pere del Vaticà (2004) i a la Berliner Philarmonie amb l’Orquestra Simfònica de Berlin en un concert dedicat a Beethoven (2015). És col·laborador assidu de les temporades de l’Orquestra Simfònica de Balears.

El Cor ha interpretat (en alguns casos en estrena absoluta) i enregistrat, música d’autors mallorquins com: la música coral d’Antoni Noguera, El pi de Formentor i Nuredduna de Bernat Julià, L’enamorada de B. Poquet, El castell d’iràs i no tornaràs de B. Porcel, Rua Fosca de J. Santandreu i M. Brunet (en DVD, guardonada amb un Premi 31 de desembre de la OCB), Angelus i La Balanguera de Joan Valent, La Balanguera de Joan Martorell, Concert de XX Aniversari dels Cors de la FTPP (en DVD), i la cantata El Rei Jaume I d’Antoni Parera Fons.

28 La flauta màgica – W. A. Mozart 29 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal OSIB PRIMERS VIOLINS OBOÈS Orquestra Simfònica Margarita Navarro Javier Arnal Marc Nogués Carlos Fortea de les Illes Balears Paula Marquès Gina Nicola CLARINETS Gabriel Martí Eduardo Bernabéu L’Orquestra Simfònica de les Balears està considerada un dels referents María Luisa Torres Silvia Insa simfònics a Espanya. Va ser creada l’any 1988 sota la institució denominada Fundació Pública de les Balears per a la Música. SEGONS VIOLINS FAGOTS Ferenc Racz Malgrat que la història del simfonisme a les Illes Balears s’inicia als anys José V. Tatay 40, la formació de l’orquestra com es coneix avui es deu al mestre Luís Carmen Fullana Joana Rullàn Remartínez, que va ser-ne titular i director artístic des de l’any 1988 fins a Sebastià Pou l’any 1994. Després l’han seguit Philippe Bender (1994-1997) (2005-2009), Ariadna Ferrer TROMPES Salvador Brotons (1997-2000) (2009-2013), Geoffrey Simon (2001-2002), José Fortea Edmon Colomer (2002-2005), Josep Vicent (2013-2014) i com a codirector VIOLES Joan Barceló titular Joji Hattori (2014-2018). Actualment el mestre Pablo Mielgo és el Marta Hatler director titular. Miguel Arola TROMPETES L’Orquestra desenvolupa la seva temporada regular en l’àmbit simfònic Filippo Maschio Michel Herment (temporada d’abonament a l’Auditorium de Palma, concerts simfònics a Cyril Pouillet Menorca, Eivissa i Formentera, temporada d’abonament a l’Auditorium VIOLONCELS de Manacor, concerts extraordinaris a Mallorca), així com en l’àmbit líric Ibolya Roszas TROMBONS (temporades d’òpera del Teatre Principal de Palma i dels Amics de l’Òpera Felipe Temes Jean C. Brunet de Maó). En la temporada d’estiu, l’OSIB desenvolupa el festival Estius Mirian Jiménez Vicente Cascales simfònics, amb el Castell de Bellver com a seu principal, i col·labora Miquel Sáez amb altres festivals com el de Pollença o el Sunset Classics. A més de la CONTRABAIXOS seva programació artística, desenvolupa una extensa tasca pedagògica mitjançant el programa Simfònica en família, així com el programa Martin Gregg PERCUSSIÓ Simfònica en societat en què porta la música a diferents mitjans socials Wojtek Sobolweski Susana Pacheco més desfavorits. FLAUTES CELESTA Durant els últims 25 anys, l’Orquestra ha tingut com a acompanyats Enrique Sánchez Llorenç Prats solistes de la rellevància internacional de Juan Diego Flórez, Frank Peter Estela Córcoles Zimmermann, Emmanuel Pahud, Khatia Buniatishvili, Giuliano Carmignola, Valentina Nafornita, Celso Albelo, Juan Manuel Cañizares, Kiri Te Kanawa, Teresa Berganza, Joaquín Achúcarro, Piotr Anderszewski, María Bayo, Simón Orfila, Katia i Marielle Labèque i el jove Francisco Fullana. L’OSIB ha actuat en nombroses ocasions fora de les Illes Balears. Destaca el concert al Teatro Real de Madrid amb el tenor Juan Diego Flórez; el concert a Zurich amb la mezzo Kate Lindsey; el concert al Radio Hall France de París amb Khatia Buniatishvili i el concert a la Sala de Drets Humans de la ONU.

La Simfònica compta amb un segell discogràfic que permet distribuir els seus enregistraments per més de 40 plataformes musicals. Ha publicat quatre discos: Revolució amb la Simfonia núm. 7 de Beethoven i The rite of Spring de Txaikovski; Simfonia núm. 2 de G. Mahler, i obres dels compositors mallorquins de Mallorca Suite de Baltasar Samper i Foners d’Antoni Parera Fons.

El 2020 l’OSIB fou guardonada amb la medalla d’or major de la Comunitat Autònoma.

30 La flauta màgica – W. A. Mozart 31 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal

Todo esto en cuanto a la historia. ¿Y qué esto historia. cuantola a en ¿Y Todo tres Pues podemos música? decir de la cuartos La del mismo. partitura tiene peromomentos frívolos, aparentemente Ni las arias audición. sólo una primera en dúos son con sencillas, ni sus de Papageno después y con Papagena primero Pamina me decís que ¿Y tienen nada de ligeros. de de la Sarastro, de intervenciones de las los dos sacerdotes o de los de los coros comunidad? de la Y todomiembros esto sin contar con dos las Reina, arias de la sobre todo segunda, la están que más las entre sin excepción, virtuosas del repertorio. Todo, es de una belleza sublime. Sí, podemos La y escuchar ver flauta mágica de Mozart pensamos con pero ojos de niño, de esta másque allá tenemos lectura otra, la de los adultos. 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal del Teatre d’Òpera 35 Temporada La flauta mágica de Mozart es también LA FLAUTA MÁGICA, TAMBIÉN PARA LOS NIÑOS LOS PARA TAMBIÉN MÁGICA, LA FLAUTA 35 Sí, los más para pequeños.una ópera Y especifico que no es ya sólo una también como se puede partitura de carácter familiar, pensar inicialmente. La flauta mágica más es una de las obras representadas del repertorio operístico y como tal habitual para tiene lectura la adultos. De entrada, se puede enfocar como si se tratara de un típico cuento de hadas, con animales fantásticos, brujas, encantamientos y personajes hilarantes. sólo con esta quedarse Pero línea argumental más la fase, una primera en es situarse elemental, también que es válida, aunque incompleta. de La argumento flautaEl mágica tiene un toque más intelectual, por decirlo de alguna este Detrás hilo de seres manera. primer enigmáticos de monstruos para huyen que mágicos más otro hay terrenos en adentrarse con un proceso tiene ver que que profundo se le plantean unas iniciático: a Tamino pruebas si las supera, que, lo convertirán en más una comunidad de selectaun miembro de sabios. es ésta ¿No de una práctica propia algunos grupos elitistas? podemos el eterno encontrar También combate y el mal, ambos el bien entre de no son: Reina la de lo que disfrazados el y le ablanda seduce Noche la a Tamino retiene con corazón fines maléficos. Sarastro liberarla para pero a Pamina, encarcelada manosde las diabólicas Nos madre. de su anteencontramos mal vestido y el de bien parece el mal. que del bien En breve

Traducciones Notas de la directora HOMBRE, MUJER, SER HUMANO

Mi lugar dentro del mundo de la ópera está Die Zauberflöte trata sobre cómo un Me gustaría empezar la ópera con un texto Este texto se recita durante la obertura de formado por proyectos que parten de la ser humano puede ganar autonomía. desde el corazón y el poder de la mujer. Un Pamina, a veces al unísono con la Reina de esencia femenina. Busco la parte más íntima Deshacerse de los prejuicios, desarrollar texto que es un deseo profundo que puede la Noche y Papagena, las otras dos figuras de los personajes femeninos (y masculinos) cualidades como la valentía, el raciocinio y hacerse realidad al final de la ópera. Este femeninas importantes de la ópera. y, al poner en escena óperas a partir de un el amor. Sin embargo, dado que el mundo texto procede de Cahiers de jeunesse (1926- repertorio determinado, normalmente llego a de Sarastro se caracteriza por una imagen 1930), de Simone de Beauvoir. A través del mundo de la Reina de la la conclusión de que, a pesar de mis ensayos femenina obsoleta, automáticamente nos Noche, la ópera conduce hacia el mundo musicales, de las connotaciones e incluso enfrentamos al problema de esperar que Aunque De Beauvoir se crió en una familia y sagrado, inicialmente tan sincero, de del hecho de agudizar la expresividad, no los hombres tengan un tipo de autonomía recibió una educación religiosa, rompió sus Sarastro. Entonces, querría dar un paso más. puedo trabajar de forma satisfactoria con el diferente al que se espera de las mujeres. Y vínculos con la fe. Según ella, no deberíamos Terminamos la ópera en el existencialismo. material del que dispongo. así terminamos trabajando el tema de las hacer a los dioses u otras circunstancias relaciones entre hombres y mujeres. externas responsables de nuestra propia En un escenario vacío, con solo los restos del Los roles femeninos a menudo se vida y nuestras acciones. Junto a Jean- vestuario, las pieles de los personajes. Seis representan de forma estereotipada. No me interesa mucho cómo se posicionan Paul Sartre, fue una de las fundadoras del almas independientes: Sarastro, la Reina Normalmente conocemos a la mujer a las mujeres en relación a los hombres. Como existencialismo, el movimiento filosófico de la Noche, Paganeno, Papagena, Tamino través de los roles masculinos. Es bastante dice Simone de Beauvoir, “no naces mujer, te que cree que todos somos responsables de y Pamina. Sin matrimonio, sin respuesta, decepcionante. Por eso busco refugio en hacen mujer”. No son las mujeres contra los nuestra propia existencia. sin religión, pero ante todo: asumiendo la la poesía y en textos teatrales escritos hombres lo que me importa, sino cómo las responsabilidad de quién eres. por mujeres. Textos que son capaces de mujeres logran su autonomía. El matrimonio era, desde su punto de vista, interpretar el tema del empoderamiento de una institución civil que no hacía justicia a Jorinde Keesmaat forma abstracta. ¿Cómo se describe? Al principio, esta la implicación o al amor que un individuo ópera trata sobre el viaje de los hombres: el pueda sentir por otra persona. Esa fue la Cuando veo Die Zauberflöte, me sorprende desarrollo de Tamino obtiene la parte más Beauvoir tardía. La que escribió el texto que mucho lo desigual que es la representación potente. ¿El mundo exterior asiste y guía a estoy usando a la edad de diecinueve años. de las mujeres en comparación con la de las mujeres de Die Zauberflöte tanto como los hombres. Sin embargo, la ópera no trata a los hombres? En nuestra versión, Pamina Lista para dar el salto: de niña a adulta, esencialmente de relaciones entre hombres resulta ser una heroína que parece ir más de chica a mujer. Escribe mucho sobre el y mujeres. Mozart y Schikaneder no solo le lejos y parece atreverse más que todos los amor. Piensa en el matrimonio. Duda, toma dan a Tamino la oportunidad de crecer, sino que la rodean. Que rompe con una especie decisiones, vuelve a dudar. Es un testimonio también a Pamina. Incluso dejan que Pamina de entrega religiosa con la que Tamino del período en el que nació la Beauvoir sea la primera en hacer la prueba de fuego sostiene el espíritu de Sarastro y también tardía, escrito en el momento en que tenía y agua. canta las palabras finales de Sarastro: “Los más o menos la misma edad que Pamina de rayos del sol expulsan la noche, destruyendo Die Zauberflöte. el perverso poder de los hipócritas”.

36 La flauta màgica – W. A. Mozart 37 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal Argumento

ACTO I Tamino, lleno de alegría, hace sonar su flauta ACTO II Sarastro lo descubre todo y, al final, el mágica para avisar a Papageno y encantar a asesinato no se produce, y éste perdona a El príncipe Tamino huye por un bosque las fieras del bosque que le amenazan. Pero Mientras Sarastro explica que en realidad Pamina. El príncipe Tamino sigue intentando perseguido por una serpiente. Tras caer Papageno, que durante ese tiempo ya había ha secuestrado a Pamina para salvarla de superar las pruebas, con ayuda de la flauta agotado, pierde el conocimiento y durante llegado al templo, había sido capturado su madre, la Reina de la noche, ya que en mágica. Pero el pajarero Papageno decide ese instante es salvado por tres hadas al por los servidores de Sarastro. Cuando por realidad es una mujer malvada ansiosa de abandonar, ya que se encuentra con una servicio de la Reina de la noche. fin llega el príncipe, entra en el templo y poder. Tamino y Papageno comienzan las anciana que le dice que si se casa con ella lo ve a Pamina. En ese momento ambos se pruebas, no sin dificultades, ya que la Reina sacará del templo en el que está realizando Las tres hadas desaparecen de la escena enamoran a primera vista, queriéndose de la noche envía a sus tres hadas para los retos. Cuando éste accede, la anciana para contarle lo sucedido a su señora. escapar de allí juntos. truncarlas, pero gracias a la flauta mágica, se convierte en una bella joven, Papagena. Entonces entra Papageno, un personajillo consiguen ir saliendo de ellas. La Reina de Los dos caen enamorados y cantan otra de cómico (muy pillo) que es un pajarero (a sus A todo esto, se presenta el sumo sacerdote la noche decide mientras visitar a su hija las más famosas arias de Mozart: Aria de espaldas lleva una jaula llena de ellos) que se de la sabiduría Sarastro, y le dice que sólo Pamina a escondidas, y cuando lo hace le Papageno y Papagena. dedica a vender pájaros y comprarlos. Éste permitirá dejar ir a Pamina con él si el da una daga para que asesine a su protector despierta a Tamino. En su entrada canta un pajarero y él superan tres pruebas en el Sarastro. El aria en el que le dice cómo ha Cuando las tres pruebas han sido superadas, aria muy simpática y conocida: El aria de interior del templo. de matarlo, es probablemente una de la más Tamino y Pamina se unen felizmente, entrada de Papageno. famosas de la música. Se llama el aria de La y Sarastro les concede el permiso para Reina de la noche. casarse. La madre de ella, la Reina de la Entonces regresan las hadas y le piden noche intentará junto a sus tres hadas a Tamino que salve a la hija de la Reina impedir la boda, pero al final terminarán de la Noche, Pamina, una joven bellísima condenadas desapareciendo en los oscuros y secuestrada por el malvado y poderoso tenebrosos pasadizos del Templo. Sarastro en su templo. A cambio la Reina de la Noche le concederá la mano de dicha hija. Para ayudarse en las posibles adversidades, ésta le entrega a Tamino una flauta mágica, y a Papageno, que será su acompañante, unas campanillas también con poderes mágicos. Guiados por tres niños, comienzan su camino hacia el templo por el bosque misterioso.

38 La flauta màgica – W. A. Mozart 39 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal Pere Estelrich i Massutí Estelrich Pere All this makes up the story. But what can we can what we But story. up the this makes All of the same. more aboutsay music? Well, moments, hasThe score frivolous seemingly Papageno’s listen. upon but only a first duets his with not simple, nor are arias are Papagena with and then at first Pamina anything simple. And what about Sarastro’s that of the two priestsinterventions, or the hearts And of the communitymembers? all this without counting the two Queen’s arias, especially the second are one, which in the repertoire.among the most powerful with no exception, is of sublime Everything, beauty. The Magic cansee we and hear Mozart’s Yes, we but of a child, the eyes Flute through recognise that beyond this interpretation, we one, that of the adults. another have 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal del Teatre d’Òpera 35 Temporada THE MAGIC FLUTE, FOR CHILDREN TOO CHILDREN FOR FLUTE, THE MAGIC 41 Indeed, Mozart’s The Magic The Flute is also an Indeed, Mozart’s It is also in that unique children. for opera piece, as one mightit is not just a family initially think. The Magic Flute is one of the most widely within the operatic works performed by read is usually repertoire, and as such it can be as approached if adults. However, tale, a typical fairy it were imaginative with that animals, witches, spells and characters just sticking people However, laugh. make with this particular is an line of argument initial is incomplete which step, while being valid. plot has a more The Magic Flute’s this intellectual Beyond touch, as it were. enigmatic of beings who fleelayer first to monsters magical enter there lands, from deeperthat has one to do with is another, is presented process.an initiatory Tamino with some tests that, if he passes will them, of a select him a member communitymake this a practice of some Isn’t of wise men. elitist groups? battle the eternal between have we Also, good both and evil, disguised as what they not;are of the Night seduces the Queen and softens his heart evil for Tamino in Pamina is holding purposes. Sarastro mother’s her from her toprison, but only free in the form with evil faced are We grasp. evil of good and good seems to be evil. In two words two In

Traslations Director’s notes MAN, WOMAN, HUMAN BEING

My place within the world of opera is made Die Zauberflöte is about how a human being I would like to start the opera with a text This text is recited during Pamina’s overture, out of projects that originate from the can gain autonomy. To get rid of prejudices, from the heart and power of women. A text at times in unison with the Queen of female essence. I search for the most inner to develop qualities such as courage, reason that is a deep wish that may come true at the Night and Papagena - the other two part of female (and male) characters, and and love. the end of the opera. This text comes from important female figures from the opera. when staging from the established Cahiers de jeunesse (1926-1930), by Simone repertoire, I regularly conclude that, despite However, because Sarastro’s world is de Beauvoir. Through the world of the King of the Night, my musical rehearsals, the connotations characterised by an outdated female image, the opera leads to the initially so sincere, and the sharpening of expressiveness, I we are automatically faced with the problem Although De Beauvoir was raised in a Sarastro’s sacred world. Then, I would like cannot work satisfactorily with the offered that men are expected to have a different religious family and received a religious to take an extra step. We end the opera in material. Female roles are often being kind of autonomy from the one expected of education, she broke her bonds with belief. existentialism. On an empty stage, with stereotypically staged. We usually get women. And that is how we end up working According to her, gods or other external just the remains of the costumes, the skins to know the woman through male roles. out the theme itself: the relationships circumstances should not be blamed for the of the characters. Six independent souls: Quite disappointing. This is why I seek between men and women. responsibility in your own life and actions. Sarastro, the Queen of the Night, Paganeno, refuge in poetry and theatrical texts written Together with Jean-Paul Sartre, she was Papagena, Tamino and Pamina. No marriage, by women. Texts that can perform the I am not that much interested in how one of the founders of existentialism, the no answer, no religion, but first: taking empowerment theme abstractly. women are positioned in relation to men. As philosophical movement that believes that responsibility for who you are. Simone de Beauvoir says, “you are not born everyone is responsible for his/her own When I take Die Zauberflöte, it a woman, you are made a woman”. It is not existence. Marriage was, from her point of Jorinde Keesmaat really surprises me how unequal the women versus men that matters to me, but view, a civil institution that did not do justice representation of women is compared to how women achieve their autonomy. to the involvement or love that an individual that of men. can actually feel for someone else. That was How is it described? At first, this opera is the later Beauvoir. She wrote the text that I Yet, the opera is essentially not about about the journey of men: the development am using at the age of nineteen. male-female relationships. Mozart and of Tamino gets the strongest part. Are Schikaneder do not only give Tamino the women in Die Zauberflöte as assisted Ready to make the leap: from child to chance to grow, but also Pamina. They even and guided by the outside world as men? adult, from girl to woman. She writes a lot let Pamina be the first to take the fire and In our version, Pamina turns out to be a about love. She thinks about marriage. She water test. heroin who seems to go further and seems doubts, makes decisions, doubts again. It is to dare more than everybody else around a testimony of the period the later Beauvoir her. She breaks with a kind of religious was born in written at the time she was more surrender with which Tamino holds the or less the same age as Pamina from Die spirit of Sarastro and, she also gets to sing Zauberflöte. Sarastro’s closing words: “The rays of the sun drive out the night, destroying the devious power of the hypocrites.”

42 La flauta màgica – W. A. Mozart 43 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal Plot

ACT I Tamino, full of joy, plays his magic flute to ACT II Sarastro discovers everything and, in the end, alert Papageno and enchant the beasts of the murder never takes place, and he forgives Prince Tamino flees through a forest being the forest that threaten him. But Papageno, While Sarastro explains that he has, in fact, Pamina. Prince Tamino continues to try to chased by a snake. After collapsing due to who during this time had already arrived at kidnapped Pamina to save her from her pass the trials, with the help of the magic exhaustion, he loses consciousness and is the temple, had been captured by Sarastro’s mother, the Queen of the Night, because she flute. But Papageno, the bird catcher, decides saved by three fairies who serve the Queen servants. When the Prince finally arrives, he is truly an evil, power-hungry woman. Tamino to give up because he meets an old woman of the Night. enters the temple and sees Pamina. At that and Papageno begin the trials, not without who tells him that if he marries her, she moment, the two fall in love at first sight, difficulty, as the Queen of the Night sends will take him out of the temple where he is The three fairies disappear from the scene wanting to escape from there together. her three fairies to break them up, but thanks completing the challenges. When he agrees, to tell their master what happened. Then to the magic flute, they manage to escape the old woman becomes a beautiful young Papageno enters, a comical character (very The high priest of wisdom, Sarastro, comes from them. The Queen of the Night decides woman, Papagena. The two fall in love and roguish) who is a bird catcher (he carries along and tells him that he will only allow when visiting her daughter Pamina in secret, sing another of Mozart’s most famous arias: a cage full of them on his back) who sells Pamina to go with him if he and the bird- to give her a dagger to kill her protector Papageno’s and Papagena’s aria. and buys birds. This awakens Tamino. Upon catcher pass three trials inside the temple. Sarastro. The aria telling her how to kill him entering, he sings a very gentle and well- is probably one of the most famous in music. When the three trials have been passed, known aria: Papageno’s entrance aria. It is called the Queen of the Night aria. Tamino and Pamina are happily united, and Sarastro grants them permission to marry. Then the fairies return and ask Tamino to Her mother, the Queen of the Night, together save the Queen of the Night’s daughter, with her three fairies, tries to prevent the Pamina, a beautiful young woman kidnapped wedding, but in the end, they shall be by the evil and powerful Sarastro in his condemned to disappear into the dark and temple. In return, the Queen of the Night will gloomy passages of the Temple. grant him the hand of her daughter. And to help him overcome possible adversities, she gives Tamino a magic flute, and Papageno, who will be his companion, some bells that also have magical powers. Guided by three children, they begin their journey to the temple through the mysterious forest.

44 La flauta màgica – W. A. Mozart 45 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal Fundació Teatre Principal de Palma EQUIP Direcció Àrea d’administració Josep R. Cerdà, director gerent i serveis generals Marta Ferré, adjunta a la direcció Susana Fuentes, cap d’àrea Lidia Carrillo Toni Cañellas, cap de sala M. Eugenia Marina Esther Moralejo PATRONAT Presidenta Àrea de Producció i Cors Albert Abad Sra. Catalina Cladera, Miquel Martorell, cap d’àrea Estefanía García presidenta del Consell de Mallorca Juan F. González Cati Abellán Jaume Fiol Paquita Martínez Vicepresidenta Adrià Aragunde Sra. Bel Busquets, vicepresidenta primera Àrea de Comunicació Francisco Canet i consellera executiva de Cultura, i relacions externes Personal de sastreria Patrimoni i Política Lingüística Bartomeu Homar, cap d’àrea i tècnics (borsins) Anna Murillo Ana Belén Cortès M. Pau Ruiz Juan Cruz Vocals Azahara Juaneda Sr. Jaume Tortella (PSOE) María García Sra. Catalina Cirer (PP) Àrea Tècnica Brian Pin Sr. Guillem Balboa (Més) Sebastià Amorós, cap d’àrea Rubén Ramírez Sra. Magdalena Gelabert (Podem Mallorca) Bernat Damians, cap d’escenari Inmaculada Gimeno Sra. Francisca Mora (El Pi) Marga Amengual Sra. Margalida Isabel Roig Catany (Ciudadanos) Alfredo Pino Cors del Teatre Principal Sra. María Cristina Macías (Vox) Rafel Juan de Palma Mariano Meca Pere Víctor Rado Joan A. Terrasa Vocal del Govern de les Illes Balears M. Francisca Mir Antoni Salom Sra. Catalina Solivellas, delegada de Cultura Margalida Ripoll Guiem Terrasa Manuel Velasco Diego Fuentes Carles Pujols Tòfol Sbert Vocal de l’Ajuntament de Palma Núria Fiol Pau Tarongí Sr. José Hila, batle de Palma Mar Fiol (Aules obertes) Suplent: Sr. Antoni Noguera Ortega Pere Campaner Josep Maroto Serveis externs i col·laboradors Antonio Saavedra Secretari i director gerent Disset direcció d’art i disseny gràfic Sr. Josep R. Cerdà FotografiaElena Rotger Hexel Event acomodació i auxiliars de taquilla Astra seguretat i vigilància Tomgar neteja Perruqueria i Maquillatge Natcher Estilismes i Atelier Make Up Serveis tècnics de suport Fabián Pereira

46 La flauta màgica – W. A. Mozart 47 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal Normes generals

El Teatre Principal de Palma agraeix als ENREGISTRAMENTS I FOTOGRAFIES espectadors la seva confiança i els demana No és permès realitzar cap mena que segueixen les següents recomanacions. d’enregistrament sonor o visual en cap suport sense prèvia autorització del PUNTUALITAT Teatre Principal. En consideració al públic i als artistes, es prega la màxima puntualitat. No es permetrà TELÈFONS, ALARMES l’entrada a la sala una vegada que la funció I APARELLS ELECTRÒNIC hagi començat (inclòs l’accés a les llotges). Abans d’accedir a la sala, és necessari desconnectar els telèfons mòbils i les Els espectadors que arribin un cop iniciat alarmes dels rellotges, així com qualsevol l’espectacle, podran seguir-lo a través dels tipus d’aparell electrònic. Si per motius de monitors instal·lats al vestíbul - cafeteria, tot salut és necessari entrar amb algun aparell, esperant que es produeixi algun intermedi. consulti-ho amb el personal de sala.

CANVIS EN LA PROGRAMACIÓ MENJAR I BEGUDA I DEVOLUCIÓ DE LOCALITATS No es pot introduir cap tipus d’aliment o El Teatre Principal, per causes d’indisposició beguda dins la sala o en les llotges. dels intèrprets anunciats, tècniques o de Si per motius de salut necessita fer-ho, força major, o si altres circumstàncies ho consulti amb el personal de sala. exigeixen, podrà suspendre les funcions, alterar les dates, els programes i els ZONA LLIURE DE FUMS intèrprets anunciats. No es permet fumar en tot el recinte del Teatre Principal. Únicament la suspensió o cancel·lació d’una funció és motiu de la devolució de l’import DRET D’ADMISSIÓ de la localitat. El Teatre Principal es reserva el dret REVENDA DE LOCALITATS d’admissió. No es permet l’entrada amb objectes considerats perillosos. El Teatre Principal no garanteix l’autenticitat de les localitats si aquestes no han estat MENORS comprades en els punts oficials de venda. El Teatre Principal no autoritza cap altre No és permesa l’entrada a les sistema de venda de localitats que els punts representacions a menors de 5 anys, oficials de venda. excepte en aquelles funcions especialment orientades al públic infantil. Alguns QUEIXES I SUGGERIMENTS muntatges tenen una edat recomanada. Si té dubtes, consulti a taquilla abans de comprar Hi ha formularis de queixes i suggeriments a l’entrada. disposició del públic, que seran facilitats pel personal de sala.

La flauta màgica – W. A. Mozart 48 DL PM 765-2020 35 Temporada d’Òpera

OCTUBRE 2020 La flauta màgica W. A. Mozart

MAIG 2021 Il trovatore G. Verdi

FEBRER MARÇ 2021 L’elisir d’amore G. Donizetti

ABRIL 2021 L’òpera dels tres rals (versió concert) Bertolt Brecht i Kurt Weill 35 Temporada d’Òpera amb el suport de: