Història

La indústria a Monistrol de : una aproximació

Joan-Xavier Quintana i Segalà

Presentació

La producció historiogràfica del Bages sobre aspectes parcials o totals de la comarca ha estat una realitat creixent des dels últims trenta anys. El nostre interès, en aquesta ocasió, recau sobre la indústria al Bages i en concret a . Tanmateix, continuen plenament vi- gents les observacions de Lluís Virós «el tema de la industrialització ha re- but aportacions força satisfactòries (...) encara que força aspectes no ha- gin quedat del tot explicats i d’altres s’han d’estudiar de nou»1. No repas- sarem tots els títols publicats sobre aquest aspecte fins a la data actual però si que farem esment sobre la in- dústria a Monistrol de Montserrat, en definitiva un aspecte parcial que pot servir com a punt de partida per a nous estudis. En aquesta ocasió, no al·ludirem a tota la indústria des dels seus orígens fins als nostres dies, sinó que pre- sentarem un seguit de dades sobre els anys finals del segle XVIII fins a meitat del segle XIX. Prenem com a punt de partida els anys setanta i vui- 8 tanta del segle divuit per partir de la El Molí dels Monjos al costat del pont consolidació i de la recuperació eco- nòmica emergent en aquell segle, i tanquem a meitat del segle XIX ja que a partir d’aquests anys es tornen a postes al qüestionari pel diccionari prendrà una altre dimensió. Així conèixer més detalls sobre l’activitat geogràfic de Pascual Madoz. Quan doncs cal prendre el present com una industrial moderna del municipi. En onze anys després en Roca i Llubià publicació de noves dades i aclari- concret, ens quedarem al 1847 data compren el Molí Batan2, la història in- ment sobre la indústria de Monistrol en la qual es varen remetre les res- dustrial de Monistrol de Montserrat de Montserrat. Un text que pretén ser

H IVERN 2009 - D OVELLA - 24 un instrument de partida per a noves vi6. Els avantatges del cotó en el seu vament de mans, sinó en el control i més exhaustives investigacions. tractament i fabricació van fer que dels mitjans de producció i la relle- Igualment, tota l’activitat menestral, molts paraires deixessin de treballar vància d’aquests en el devenir de la que hom hi pot englobar els oficis tra- la llana per passar al cotó. societat. Aquests moviments polítics dicionals o artesanals, no ha estat re- Hem d’afegir, que el proveïment de i socials es varen viure també en la in- flectida en el present article ja que teixits de cotó cru de Monistrol sem- dústria monistrolenca. s’ha volgut focalitzar l’objecte d’a- bla indicar un creixement de la pro- Per il·lustrar la confrontació entre quest estudi en les activitats més pro- ducció pel qual ja no sols responia a el costum de l’Antic Règim i els nous peres a la indústria. les necessitats d’un mercat local, si- corrents liberals en el pensament po- nó que arribava fora de l’àmbit geo- lític i econòmic serveix la descripció gràfic més proper. Aquest creixement que el doctor Antoni Bosch i Carde- Una consolidació sembla que es pot confirmar, o si més llach de va realitzar del par- del segle XVIII no suposar, si tenim en compte els tit judicial del Vallès. Aquest text va paraires de Monistrol estaven orga- ser escrit entre 1795 i 180412 i a tra- Sabem que la indústria a Monistrol nitzats en gremi i varen arribar a dis- vés d’ell podem testimoniar com un de Montserrat compta amb una míni- posar d’un reglament propi. L’exis- liberal català va veure la societat d’a- ma presència des del segle XVI apro- tència d’aquest reglament mostra quell moment. El contrast entre les ximadament. L’activitat principal va una certa presència social i una mí- dues maneres d’entendre la societat ser el treball de la llana, que no es va nima capacitat organitzativa que hi queda palès en tot moment. En arri- consolidar fins al divuit, quan el nom- denota una complexitat en la seva es- bar a Montserrat narrà el seu pas per bre de paraires –treballadors de la lla- tructura dins la fàbrica. Monistrol. Com a liberal que era i pro- na– creix considerablement3. No Però aquest no era l’únic molí que fessava va deixar constància del seu comptem amb masses dades sobre el existia a la població. Al costat del ba- desencant sobre la població i els seus desenvolupament d’aquesta activi- tan hi havia un molí fariner del qual hàbits. Segons aquest autor, la vila tat, tot sembla indicar que fins a la en coneixem molt poca informació. A gaudia d’un antic privilegi pel qual es segona meitat del segle XVIII la seva més d’aquest, el monestir de Santa quedava un percentatge de tota l’al- producció englobava el mercat local. Maria de Montserrat tenia un molí fa- moina que recaptava pel monestir. El centre de producció tèxtil de riner al capdavall del torrent de la ca- Els viatges per aquesta finalitat a di- Monistrol de Montserrat era el Molí naleta conegut pel “Molí dels Mon- ferents punts de la geografia catala- Batan, situat en la partida de terra jos”7. na i espanyola eren un fet habitual13. anomenada la Plana del Molí o Molí La problemàtica de la manca do- Aquesta activitat va fer que els habi- Batan. Aquest molí comptava amb cumentació es fa present en molts as- tants de Monistrol no fossin gens ben una roda hidràulica que feia moure pectes. Tal és el cas de la fàbrica de vistos per una persona que professa- els telers adjunts. El mateix nom de “cucharillas” que segons sembla exis- va un model de vida totalment oposat l’edifici ja denota la seva funció ate- tia a Monistrol a finals del segle XVIII. del què es sostenia Monistrol de nen que un batan és un molí draper. És en les respostes que es varen en- Montserrat. Amb tot, les últimes pa- No podem afirmar des de quin any, viar a Francisco de Zamora d’on po- raules sobre la vila eren esperança- emperò el Molí Batan depenia del dem extreure aquesta dada però sen- dores ja que afirmava l’existència i monestir de Montserrat4. se altre suport documental de mo- lent creixement d’una activitat fabril Les darreres investigacions posen ment9. A aquesta fabrica hi hem de que havia d’aportar “virtut” –segons de manifest algunes línies obertes a sumar la de sabons que segons mos- l’òptica de l’autor– als seus habi- desenvolupar en futurs treballs. tra Redó ja existia al segle XVIII10. tants14. Malauradament, no especifi- Aquest molí draper per definició ha- Llorenç Ferrer també en fa referència ca en cap moment de quin tipus de via de produir teixits de llana, però però la inclou en el llistat de telers11. fàbriques es tractava. segons mostra Àngels Solà, a finals No sabem si, en definitiva, es tracta- L’entrada a Catalunya de les tropes del segle XVIII va generar teixits de va d’una mínima infraestructura per napoleòniques ha estat àmpliament cotó cru. La demanda d’aquests tei- crear el sabó de sastre que el molí ba- estudiada. Encara que existeixen xits per part d’algunes companyies fa- tan podria utilitzar en la producció de pocs treballs sobre les vicissituds d’a- brils de es satisfeia del tre- teixits. questa guerra a Monistrol15, a través ball de diferents poblacions bagen- de la indústria podem afirmar algunes ques, entre altres Monistrol, abans observacions. El molí Batan continuà que de Manresa5. Llorenç Ferrer ens La Revolució Liberal actiu al llarg d’aquests anys. Quan al confirma el canvi de matèria primera a Monistrol de Montserrat juliol de 1811 els francesos realitza- al molí batan, pel què la producció de ren l’operació militar sobre el mo- cotó cru a la vila va ser una realitat El segle XIX és el temps daurat del nestir de Santa Maria de Montserrat, en poc temps. Va ser al 1780 que els liberalisme a Europa. La revolució es Collbató, El Bruc i arribaren a Man- paraires de Monistrol varen fer públi- va significar no sols en el terreny po- resa per cremar-la, també varen en- ca la queixa i argumentació del can- lític a on el poder va canviar definiti- trar a Monistrol per saquejar-la. Tot

H IVERN 2009 - D OVELLA - 25 Punt on hi havia el molí batan25

sembla indicar que l’afectació física yar que la major part de la indústria deveniments que havien ocorregut va ser molt forta. El 1817 el gremi de fos propietat del monestir ja que la vi- aquell mateix juliol al monestir, quan teixidors de Monistrol demanà a la la era de la seva jurisdicció. la Milícia Nacional establerta a la vi- Junta de Comerç de Catalunya que El comprador d’aquestes propie- la, amb els seus abusos i excessos, va els hi permetés copiar algun regla- tats va ser Salvador Vinyals i Galí de provocar l’abandonament del mones- ment ja que, per culpa de la guerra, que segons Soldevila les va tir per part dels monjos20. Les conse- s’havia arribat a perdre fins i tot el re- retornar als monjos18. Salvador Vi- qüències es varen deixar sentir per di- glament del molí sense conservar-ne nyals era germà del Pare Benet Vi- ferents vies. Tot sembla indicar que cap còpia en tot el poble16. nyals i Galí –músic i organista del mo- l’abast de l’assalt va ser molt intens Els anys de la restauració de Fer- nestir–19, el que dóna credibilitat a tant pels efectes socials com mate- ran VII no varen aportar cap moviment l’afirmació. rials. No sols el notari reial de la vila significatiu. No serà fins al Trienni Li- La dècada dels anys trenta del se- va marxar espantat per la inestabili- beral quan tornem a tenir notícies de gle dinou són àmpliament conegudes tat de la zona, sinó que les destros- moviment industrial, però en aques- per la Guerra dels Set Anys o Prime- ses varen ser importants. Sabem que ta ocasió sobre el control dels mit- ra Guerra Carlina (1833-1840). En- la família de Catarina Portas i Cas- jans. Les mesures de recuperació de cara que tradicionalment s’ha senya- cante va patir diferents afectacions l’economia sota el govern liberal va- lat com la zona d’influència de les en les seves propietats21, però a més, ren ser de molt diversa índole, enca- guerrilles era majoritàriament a les la mateixa església de Sant Pere de ra que també varen seguir un costum actuals comarques del Solsonès i Ber- Monistrol va resultar greument afec- encetat per Godoy que començava a guedà amb mínima extensió a d’altres tada. Encara que no sabem en quin ser tradició: les desamortitzacions indrets, el cert va ser que el predo- estat els francesos al 1811 van dei- eclesiàstiques. Gràcies a Llorenç Sol- mini social del primer carlisme va ser xar la parròquia monistrolenca, però devila coneixem quines propietats del més ampli. Al Bages molts pobles va- si més no el consistori municipal va monestir de Montserrat es varen po- ren inclinar-se més o menys oberta- declarar que era resultat de la guerra sar en venda al 1821. Després d’una ment per la causa del pretendent Car- dels carlins quan anys més tard de- lectura atenta del llistat hi podem les Maria Isidre. manaven diners a la Reina per a la se- comprovar com la major part de la in- Emperò, un dels fets poc coneguts va restauració22. En aquest cas, és Jo- dústria –que no del comerç– de Mo- en aquest marc bèl·lic va ser l’assalt sep Maria Mundet qui ens informa nistrol pertanyia al monestir. Els mo- a finals de 1835 de la població de que el 18 de setembre de 1835, la lins fariners, el molí del Batan i una Monistrol de Montserrat pels carlins. partida de Benet Tristany va anar a la fàbrica de sabons17. No ha d’estran- La causa l’hem de trobar en els es- fàbrica de teixits de Monistrol de

H IVERN 2009 - D OVELLA - 26 Montserrat a proveïr-se23. Com hem Com ja hem comentat, en tot cas, per això, el monestir fos el propieta- pogut comprovar era el molí Batan ja aquesta situació industrial serà man- ri dels molins. que pràcticament no hi havia altre in- tinguda per uns pocs anys, ja que poc Ja hem vist quina podria ser la re- dústria de teixits al poble. A més, després les primeres indústries mo- lació entre la esmentada fàbrica de hem de considerar que a finals d’anys dernes s’instal·larien a la vila de Mo- sabó i el molí Batan, encara que que- entrat ja l’hivern la partida guerrille- nistrol de Montserrat, però tot això ja da per conèixer més a fons sobre la ra deuria haver de menester uns és una altra qüestió. fonaria de coure –segons Madoz– o la adients teixits de llana o cotó per fàbrica de culleretes –segons Zamo- afrontar la campanya d’hivern. Tan- ra. També hem d’incloure la fabrica- mateix no podem afirmar a qui per- A tall de conclusió ció d’aiguardent que segons Redó es tanyia el molí dels Batans ja que exis- produïa a la vila, encara que de mo- teixen algunes desavinences entre els Per acabar el present article sobre ment és un tema que resta per estu- historiadors. la indústria a Monistrol de Montserrat diar. Amb tot, un cop ja establert l’es- de 1770 a 1847 podem realitzar di- En tot cas, queden obertes noves tat liberal, les pugnes polítiques va- ferents observacions. Hem vist que la vies per aprofundir en la recerca de la ren seguir uns altres camins. Igual- principal font d’ingressos de la po- indústria a Monistrol de Montserrat. ment, la indústria va començar a de- blació era el privilegi del percentatge Pel què fa al molí Batan queda pen- senvolupar-se sota uns criteris força de la recaptació pel monestir. Amb dent detallar el procés de canvi de diferents als hegemònics fins aquells tot, a part dels oficis menestrals i ar- matèria prima a finals del segle anys. Com afirmava Masats, fins a tesans que en tota població s’hi efec- XVIII. Igualment el nivell organitzatiu meitats del segle XIX des de El Pont tuaven, també hi havia una incipient dels paraires de Monistrol es deixa de Vilomara fins a Monistrol de Mont- indústria en els molins fariners i el entreveure a través d’alguns testimo- serrat el riu “era verge de cap fàbri- batan. nis com ja hem vist. Però amb tot, po- ca en les seves riberes”24. No serà Al llarg de tots aquests anys l’únic dem suposar que una investigació fins al 1856 quan a través dels socis punt de producció de teixits a Monis- més a fons ens podria aportar més de- Narcís Roca i Francesc Llubià que trol era el molí Batan, el qual es man- talls sobre el gremi local. També me- després de comprar el Molí dels Ba- té en actiu. No s’han localitzat proves reixen especial atenció els efectes de tans van donar peu al què seria la pri- documentals de l’existència d’altres l’entrada dels francesos al 1811. mera indústria moderna a aquest fàbriques de teixits, així com tampoc Les desamortitzacions i els plets tram de riu. s’han localitzat de moment restes de generats pels béns del monestir po- Tenint en compte aquesta premis- cap edificació anterior o coetània a sen de relleu el paper de la burgesia sa és interessant considerar la des- aquests anys. Així sembla ser que les i les seves relacions amb l’estament cripció que Pascual Madoz ofereix de referències de Madoz al·ludien a una eclesiàstic. Sabem qui va comprar la la vila de Monistrol de Montserrat. mateixa edificació, fàbrica o molí, ja major part dels béns i la relació que D’acord amb Madoz les aigües del riu que la primera fàbrica moderna de la tenia amb el monestir, però caldria Llobregat donaven impuls a diferents que en tenim constància no apareix detallar quan i en quines circums- batans, fàbriques de draps, de filats fins a la cinquena dècada del segle di- tàncies va portar a terme totes les de cotó, de foneria de coure i molins nou. És probable que el volum de da- operacions, a més dels possibles en- fariners26. Com podem comprovar, la des que Madoz deuria treballar en l’e- trebancs per executar l’operació. Sa- relació de l’autor no s’escau amb el laboració del seu famós diccionari no bem que Salvador Moll feia els trac- què hem pogut contrastar documen- li va permetre contrastar les informa- tes del molí Batan amb la fusteria de talment. Si no tenim en compte els cions o, si més no, les de les petites Monistrol, aquest nom resta per es- telers particulars de privats, l’únic poblacions. brinar qui era i la seva relació amb la punt de concentració de telers era el També hem de tenir en compte indústria27. batan, que per definició ja era un mo- que la principal via de comunicació Seria interessant conèixer els de- lí draper. A més, com mostra Ferrer que hi havia a Monistrol de Montser- talls de les desamortitzacions de ja a finals del segle XVIII els paraires rat era el ramal del camí ral que ana- 1835 per saber si Tristany es va pro- de la vila es van canviar al cotó. Per va fins al monestir. No serà fins a veir o assaltar la fàbrica de teixits. tant, es probable que Madoz al reco- meitats del segle XIX que arribà el Encara no sabem molt de la vila en llir les dades observés la contradicció tren a i fins a les aquest conflicte, però sembla ser que de com un batan podia treballar el co- acaballes de la mateixa centúria no van existir algunes relacions entre els tó i per tant, davant el dubte i la im- arribà el cremallera (l’Eix del Llobre- carlins i alguns dels seus habitants. possibilitat del contrast optés per fer gat tardaria encara més anys). Aques- A tot això, cal sumar-hi l’abast dels constar totes les formes per separat ta situació més o menys apartada de molins fariners, de l’aiguardent, dels creient assegurar la descripció. En tot les vies de comunicació no feia ex- pous de glaç, etc. que en diferents cas, els molins fariners els hem po- cessivament atractiva a la vila com un moments esmenten els historiadors. gut constatar encara que resta per sa- centre industrial com podrien dir-se No sabem quin era el seu grau de de- ber quelcom de la fonaria. d’altres poblacions. És probable que senvolupament, a quin mercat es de-

H IVERN 2009 - D OVELLA - 27 dicaven, quina era la seva producció, dustrialització a la Catalunya central. Dins Un any de vida monistrolenca. Art etc. Tot plegat un llarg camí per re- Rafael Dalmau Editors. Barcelona. i Esplai. Copi-Gràfic. . 1985. p. 1986. p. 58 22 – 53.REDÓ; opcit; p. 83 i REDÓ, Sal- córrer i del que aquest article esdevé 7. SOLDEVILA; Llorenç; op. cit. p. 54. vador; op. cit. p. 83. sols una nova passa. 8. Encara que potser costa d’apreciarel Mo- 16. Informe de la comissió sobre les orde- lí de la Canaleta és al costat del pont gò- nances del gremi de venedors de teixits tic de Monistrol en el gravat de 1867 de Monistrol de Montserrat. 1817. Bi- NOTES: (Extret de: MUNTADES, Miquel; Mont- blioteca de Catalunya. Fons Junta de Co- serrat. Su pasado, su present y su por- merç. Caixa 53. Lligall XXXVII. Nº16. 1. VIRÓS, Lluís; “La industrialització en el venir ó lo que fue asta su destrucción en 17. SOLDEVILA, Llorenç; op. cit. p. 54. sector textil a la comarca del Bages”. A el año 1811, lo que es desde su des- 18. SOLDEVILA, Llorenç; op. cit. p. 54. AAVV; L’activitat industrial a la Catalu- trucción y lo que será en adelante. Imp. 19. CARDÚS, Salvador. Espiritualitat mont- nya interior. De l’antiguitat als nostres Pablo Roca. Manresa. 1867. p.125). serratina de Terrassa. Comissió Abat Oli- dies. Miscel·lània d’Estudis Bagencs 6. 9. BOIXAREU, Ramon (Editor); Diario de va. Terrassa. 1947, p. 123-124. CEB. Manresa. 1989. p. 73. los viajes hechos en Cataluña de Fran- 20. Entre altres es pot veure a ALBAREDA, 2. MASATS, Joan; Història de la indústria cisco de Zamora. Curial. Barcelona. Dom Anselm M.; Història de Montserrat. textil a Castellbell i el Vilar. Monogràfics 1973. p. 49-50. Monestir de Montserrat. 1945. p. 105- 17. CEB. Manresa, 1997. p. 40. 10. REDÓ, Salvador. op. cit. p. 82. 106. 3. REDÓ, Salvador; “Monistrol de Montse- 11. FERRER, Llorenç; op. cit. p. 55. 21. MASATS, Joan; op. cit. p. 41. rrat”. Dins FERRER, Llorenç (coord.). 12. ROCA, Pere; [introducció]. Dins BOSCH 22. Cita de l’arxiu Història del Bages. Tom II. Parcir. Man- i CARDELLACH, Antoni; Idea del parti- 23. MUNDET i GIFRÉ; Josep Maria; La Pri- resa. 1988. p. 82. do del Vallés donde está situada la villa mera Guerra Carlina a Catalunya. Abat 4. El 10 de juliol de 1821 el Diario de Bar- de Sabadell que es la patria del Dr. An- Oliva 79. PAMSA. 1990, p. 110. celona publica un llistat de les propie- tonio Bosch. Fundació Bosch i Carde- 24. MASATS, Joan; op. cit. p. 25. tats desamortitzades del monestir de llach. Sabadell. 1968. p. 3. 25. Estat actual d’on es trobava l’antic mo- Santa Maria de Montserrat, el què ens 13. Francisco de Zamora també en donava lí (fotografia de l’autor). indica a qui pertanyien (SOLDEVILA, constància del privilegi i els viatges uns 26. REDÓ; Salvador; op. cit. p. 84 Llorenç; “Notes sobre la història del se- trenta anys abans (BOIXAREU, Ramon; 27. Comptes de la fusteria de Monistrol de gle XIX”. Dins Un any de vida monistro- op. cit. p. 49-50). Montserrat, dia 9 de juny de 1830. lenca Art i Esplai. 1985. p.54). 14. BOSCH i CARDELLACH, Antoni; op. cit. Col·lecció David Blasco. 5. SOLÀ, Àngels; Aigua, indústria i fabri- p.8. cants a Manrsa (1759-1860). CEB. 15. Destaquem el treball de RODRÍGUEZ, Manresa. 2004. p. 68. Assumpte; “La contribució de Monistrol Joan-Xavier Quintana i Segalà 6. FERRER, Llorenç; Els orígens de la in- de Montserrat a la Guerra del Francès”. Arxiu Municipal de Monistrol de Montserrat

H IVERN 2009 - D OVELLA - 28