- Jo faig un becassó - Pos besa el cul al retor Notes sobre el Bellestar i el seu parlar Per Tere Izquierdo Salom

A Rogelio, Maria, Pilar i Víctor, perquè són del Bellestar

"Aquesta era la situació que re- els termes de Rossell, al Baix Maestrat i coneixia el farmacèutic de Vallibona i Morella, als . Antiga- Sogorb, l’excel·lent botànic ment també hi formava part Bel. El Mo- Carles Pau, quan el 1918 torna- nestir se servia d’estos pobles -sobre els va a recórrer, vint anys després, quals tenia plena jurisdicció- per tal la Tinença de Benifassà: allà on ell recordava pedregars erms, d’abastir-se. Posteriorment, els diferents plens de còdols, trobava ara ai- nuclis es van anar poblant, concretament guavessos amens, coberts de hem trobat documentat que el Bellestar platetes i grífols d’arbres". es va repoblar dos vegades: el 1261 i el 12783. Cal dir, també, que durant algun temps, el Convent va tindre drets sobre l Bellestar1 (o el Bellestar de la altres pobles: Rossell, Vallibona i Her- Tinença segons la Gran Enciclo- bers. E pèdia Catalana) és un xicotet po- La Tinença, per definició, sempre ha ble de la Tinença de Benifassà2, o la Ti- sigut un enclavament controvertit: ge- nença, tal com es coneix popularment. neralment se la considera una subco- Tal com assenyala aquesta obra, el po- marca del Baix Maestrat, però no ens ble és accidentat pels contraforts meri- volem estar d’assenyalar que la nostra dionals del Ports de Caro i els septentri- informant bellestarenca ens va respon- onals de les serres del Maestrat. Si bé el dre que abans pertanyia al partit judici- 1977 fou annexat a la Pobla de Beni- al de Morella, que sempre ha sigut així fassà, actualment Àngels Mascarell n’és fins fa poc i transcrivint les seues pa- l’alcaldessa. Avui en dia viuen al raules: "ara diuen si és de Vinaròs". Ar- Bellestar 15 persones, encara que n’hi ribat este punt, volem fer memòria del ha censades 73. magnífic treball La divisió comarcal que Si ens remuntem en la història, po- Carles Ripollés va publicar en esta re- drem comprovar que la Tinença de vista4 per tal de constatar que la inclu- Benifassà forma una unitat geogràfica sió de la Tinença en el Baix Maestrat és ben definida: la Pobla de Benifassà, el moderna. Reproduïm tot seguit el frag- Bellestar, el Boixar, Coratxà, Fredes i ment que ens interessa: (Fent referència són els pobles que la al treball d’Emili Beüt): "Cal reivindi- delimiten, sense oblidar el seu centre car la pertinença d’este territori, sense neuràlgic: el Monestir cistercenc de discussió, als Ports de Morella, de què Benifassà, fundat el 1233. Llinda amb forma part per tots els conceptes, prin-

En primer terme, muntanya del terme del Bellestar i, al fons, muntanya del terme del convent de Santa Maria de Benifassà. Entre les dues es troba la cova de la Bagassa. Tractament de diftongs àtons El diftong /kwa/ pot diftongar en [o] en la paraula Coresma7 i 8 , mentre que es manté en el terme Pasqua. A la co- marca del Montsià, també es troben les dos formes (BUJ 2001: 108).

Consonantisme - Combinació d’infinitiu més pronom feble: Enviâ-te Canviâ-se-la Castigâ’ls La r dels infinitus no s’articula quan es troba combinada amb pronoms febles. - Sonorització de bilabial oclusiva

Rogelio, Alfredo, Felipet i Dalmacio amb el rodet per a rebatre l'era. Festa del batre, juliol de 2000. sorda [p] en la preposició cap quan va seguida dels adverbis aquí i allà: cipalment històrics". Beüt acaba dient des d’aquí els ho vull agrair- van con- cab aquí que la Tinença ja pertanyia al Castell de testar pacientment les meues preguntes. cab allà Morella en època musulmana, i quan Abans de començar la descripció d'al- este va ser conquistat pels cristians va guns dels trets propis del parlar tornar a ser dels seus Térmens Generals.5 2. Morfologia bellestarenc, recordem que este forma Bellestar és la forma que la normati- part del (sub)dialecte tortosí, el qual Morfologia nominal va ha convingut a grafiar. Tot i així, la abraça una zona mig partida adminis- Conservació del plural d’antics pro- pronúncia popular actual és Ballestar. trativament, però amb una unitat paroxítons llatins: Els informants, però, van fer memòria históricocultural i lingüística comuna. Hòmens del fet que antigament "los agüelets que Les comarfques que el formen són: la Jóvens prenien lo sol dien que astaven molt bé Ribera d'Ebre, la Terra Alta, el Baix Màrgens (en el sentit de particions) aquí, que fee un bell estar". Aquesta eti- Ebre, el Montsià, el Matarranya, els mologia popular és un indici del fet que Ports i el Maestrat. Cal destacar que és Però: les generacions passades i les grans una zonade transició lingüística perquè Termes d’avui en dia puguen dir Bellestar i no es barregen característiques pròpies del Ballestar. Sanchis Guarner en el seu lli- català nord-occidental i del català sud- bre Els pobles valencians parlen els uns occidental, meridional o valencià. Morfologia verbal dels altres (pàg. 77-78) inclou la forma Present d’indicatiu. Verbs I grup (- Ballestar: AR) Mira si hai corregut terres 1. Fonètica Jo dono que hai estat a Coratxà, Tu dónes a Bel i Castell de Cabres, Vocalisme tònic Ell/ella done a Fredes i al Ballestar. Al Bellestar hem recollit al forma lleit i no llet. Aquesta pronúncia [ei] prové L'informant, Rogelio Verge, encordant una cadira amb boga. Les xiques del Ballestar del grup de iod llatí -CT-. Així, doncs, Juliol 2000. són moltes i valen poc, la forma llatina LACTU, per evolució, p’a rostir una sardina esdevé lleit i posteriorment llet. Aques- l’arrastren per tot lo foc. ta pronúncia també la trobem a Vallibona. Al poble del Ballestar ja no vull tornar-hi més, perquè no tenen rellonge, Vocalisme àton mai saben quina hora és. La /a/ i la /e/ pretòniques internes ca- uen en entrar en contacte amb /r/: A la Pobla botifarres, escarbat i tacons al Ballestar; escarbitxa per a vore xiques guapes verma a Fredes i Coratxà. vermar (Cobletes recollides a la Pobla de Escarbat es retroba a Vallibona, Benifassà). escarbitxa s’ha recollit al Mas de Bar- El dilluns 6 d’agost vaig tindre l’opor- berans i a Masdenverge (BUJ 2001) i tunitat de xarrar una estoneta amb los vermar al Castell, Mas de Barberans, Colets6, un matrimoni que viu a la plaça Sant Joan del Pas, Santa Bàrbara, la del Bellestar. Amb molta amabilitat -i Sénia i Sant Jaume d’Enveja (Buj 2001). Natros donem Vatros doneu Ells/elles donen El morfema de 1a persona és -o. Aquest morfema és el propi del català nord-occidental. Recordem que el mor- fema de 1a persona del present d’indi- catiu del valencià és -e. El morfema de 3a persona és -e, pro- pi del català nord-occidental i de part del valencià. Present de subjuntiu. Verbs I grup DONAR i ANAR DONAR Que jo dono Que tu donos Que ell/ella dono Que natros donem

Que vatros doneu Marta i Rogelio porgant blat mentre Mercdes Cervera el va tirant a l'erer. També hi apareix Alfredo Verge. Festa del batre, juliol Que ells/elles dónon 2000. La desinència de 1a, 2a, 3a i 6a per- sones és la -o. Aquesta desinència, este- tindre en compte, en tot cas, que és una , en el sentit d’una dormida sa amb discontinuïtat d’Andorra fins a isoglossa amb discontinuïtat, és a dir, es encara més curta que una becada. Alcalà de Xivert, és pròpia del dialecte troba en els parlars d’alguns pobles i en Blanet/blaneta:diminutiu lexicalit- nord-occidental. La desinència -e per- altres no (sempre partint de la zona del zat. La forma blan s’estén arreu del tor- tany al valencià, però també és dóna dins (sub)dialecte tortosí: grosso modo, les tosí, valencià i tarragoní. terres que formen la Diòcesi de Tortosa del subdialecte tortosí: que jo cante/ Colomello: Navarro (1996: 245) con- i el Matarranya). càntigue, que tu cantes/càntigues,... a sidera aquest terme una relíquia del mos- Tortosa. sàrab, origen que Coromines ja li atri- ANAR Lèxic bueix. Gimeno (1998: 88-89) tracta Que jo vaiga aquesta forma en el seu estudi sobre el Que tu vaigues Batxiller/batxillera: d’ús general a la Vocabulari de Mn. Garcia Girona i es- Que ell/ella vaiga comarca de la Terra Alta (NAVARRO menta la possibilitat que puga ser un Que natros anem 1996). aragonesisme. S’ha documentat a Valli- Que vatros aneu Becassó: el DCVB localitza aquest bona i a Arnes, població de la Terra Alta Que ells/elles vaiguen terme a Morella i el defineix com: "dor- (NAVARRO 1996). Observem que el morfema de 1a i 3a mida curta feta sense jeure". Esta parau- Cornitxol: Gimeno (1998: 158-159) persones és -a, això és, l’etimològic, i la, doncs, acosta el parlar del Bellestar assenyala que es troba a i Mo- no l’analògic -e: que jo vaigue, que ell/ amb la capital dels Ports. Mestre i Noé rella. Actualment, també és viu a , ella vaigue. documenta les formes abecar-se i beca- Tírig, , la Salzedella, el , da en el seu Vocabulari Català de Vallibona i la Torre dels Present de subjuntiu. Verb del II Tortosa. És viva la forma becassina a Domenges. grup. DIR

Que jo diga El carrer major Que tu digues Que ell/ella diga Que natros diguem Que vatros digueu Que ells/elles diguen Present de subjuntiu. Verb del III grup. DORMIR Que jo dòrmiga Que tu dòrmigues Que ell/ella dòrmiga Que natros dormim Que vatros dormiu Que ells/elles dòrmiguen Un tret característic del subdialecte tortosí és la confusió de la 4a i 5a perso- nes del present de subjuntiu amb les de l’imperfet de subjuntiu: vull que natros anéssem, volia que natros anéssem. Al Bellestar, però, no es dóna. Hem de Text de Rogelio Verge i Maria Verge9

MARIA: Pos dis que vas nàixer meu home, van baixar, que astaven al Ballestar, que tos pares eren del d’arrendament a un mas, i ja van Convent i van viure uns anys al partir el Convent, perqué ma iaia al Ballestar. cap d’un any u any i mig se va mo- ROGELIO: Al ser dones, s’ajun- rir, que em va fer de padrina a mi, i taven més la mare i sa mare d’ella, allavons, claro, m[u]n iaio ja no po- perqué ells vinien a treballar al Con- dia dominar allò. I ho va repartir per vent, los hòmens, i sempre dinaven, tots los fills: onze fills, m[u]n pare portaven pataques i quatre coses i era el quart, i ells pos tamé ja es van son pare era molt reparós i llavons quedar a viure allí d’hastos ara que com no la coneixia tant i ‘vie d’anar fa uns trenta anys u així, que ho va a donar lo dinar a son pare i llavons, comprar la Diputació i s’hi van po- pos me va fer gràcia. Ma mare era sar-hi a viure monges. Perqué la Di- germana de son pare d’ella i jo vaig putació volia fer un parador nacio- nàixer al Bellestar, perqué mos vam nal. M[u]n pare va ser dels hòmens, posar a la casa que mon iaio tenia al dels germans, que es va fer més fort Bellestar i tíniem allí dos u tres a no vendre-ho i li van dir: Li posa- bancals. I vaig nàixer lo dia set rem tanta contribució que vosté ma- La informant, Maria Verge Bel, quan tenia un any amb son d’agost de 1923. I allavons, pos, va pare Vicent Verge Cardona, sa mare Dolores Bel Segura i teix vindrà detrás a vendre-mos-ho”. arribar que ny’havie un mas que sa germana Ramoneta, 1930. I allavons los van convéncer les s’havie d’arrendar, que es dia el mas cartu[¡]es de fer el Convent que hi ballo ell". del Peraire, prop de Fredes, i vam cartu[¡]o en vés de fer el parador. anar d’arrendadors i vam astar vuit I allavons quan vinia a buscar l’aigua Pero natros tenim molt bona relació anys, arrendats al mas del Peraire. I al povet, a natros allí mos baixava l’ai- perqué com no van comprar tota la allavons son pare i sa mare se van gua per aquells bancals avall en tuberies terra, jo ancara la tinc a propet i sóc casar i van viure a la mateixa casa i d’allò de terra, en tubos, cadups. Aque- veïna d’elles. I natros anem al Con- els dos vam nàixer a la mateixa ha- lla aigua tinia molta tosca i se queda la vent, antrem quan volem, claro les bitació. Mira quina casualitat! I tosca dins, i allavons s’ambossava. I els piquem antes. allavons, pos, quan se va fer el temps que es traïen bé los posàvem allí a la La crema va ser quan astava este, que van comprar el Convent, bueno, punta d’un marge, tots arrengleradets en lo terror del Maestrat, Cabrera, lo van anar d’arrendadors los nostres una pilera i allavons allí mos féem les terror de la Tinença. I va tancar, este iaios al Convent, bueno, els tata- cartes. Allò era casa Correus. home, allí, dos mil hòmens, dins del raiaios ja, i allavons natros astàvem Allà al Convent mos baixava l’aigua Convent i minjaven gram. Que a al Convent i mô’m vam anar a de la font de Santa Escolàstica. natros ja mos ho havien dit los iaios n’aquell mas d’arrendadors, perqué MARIA: Quan se va ascomençar la i ara tamé ho diu aquí. I només se’n ja eren tanta gent i quan van partir guerra aspanyola, fea cent cinquanta van salvar cinquanta. I a n’aquells el Convent pos vam tornar a baixar anys que s’havia cremat lo Convent i ho cinquanta los van portar a Morella a a viure al Convent i allavons jo ja va comprar uns sinyors de Tortosa, los reparar les muralles de Morella. I els tenia catorze anys. Allavons va mo- sinyorets de Còrdova, tinien la casa a atres, tots morts. I m[u]n pare treba- rir ma iaia i van partir la terra i va Jesús. Allavons, al comprar-ho ells, van llant a l’hort nostre, que mos va to- tocar un tros a cada u. A natros mos anar d’arrendaments dos germanes, car un tros d’hort d’allí, treballant va tocar la terra junta, partíem, allà rebisiaies nostres, molt més llèrg, va trobar vint-i-dos hòmens tots a l’ampalme de Fredes mateix. I allí perqué, claro, para fer tants d’anys, i allí nugadets de mà a mà, en cadenes de al mig la finca natros teníem un pou es va quedar lo nostre iaio, de tots los mà a mà, anterrats tots en una ras- i vinia ella a buscar aigua pa son germans, lo nostre iaio, heredero, no del trera. Mira si havien de ser jovenets, pare. Tíniem la sort que son pare Convent, d’arrendament, perqué no era que només los faltava un quixal. sempre dia: "tan prompte ja em por- d’ell. I allavons quan se van morir los Ancara m’anrecordo jo que ho dien. tes lo dinar?" Jo treballant i ja la vea sinyorets d’aquí baix de Tortosa, los Eren soldats. Demostre de que eren que baixava. sinyorets de Còrdova, pos ho van dixar jóvens, que no els fea falta ni una Tenia un tio, i son pare igual, que a uns flares de Tortosa, a un convent de dent. Treballant, treballant, asco- em dia, "que no veus que astà verda Tortosa, pero que si passaven a vendre- mence a trobar i tots, vint-i-dos, tots esta xiqueta?" i jo dic: "Ai, i jo hai ho, que ho venguessen als arrendadors i lligats de braç a braç. Natros diem d’asperar a que maduro? I si quan en lo preu fet, allò que no podien fer pa- nugats, aquí baix lligats. astà madura la cull un atre, qué?" I gar més del que aquella sinyora -l’ho- Tota la vida s’ha dit a la Pobla, un dia sa mare me ho diu: "Xè, a ton me ja s’havia mort- va dir. I això fa, que botifarres i al Ballestar, tacons10. Un padrí no li agrada això que ballos, es va vendre, setanta-dos anys, tinc jo apodo. I al B[u]ixar, m[e]nos11, i a no pots ballar en una atra tamé, que setanta-dos anys i tinia mes i mig quan Bel, gatxos12 . sempre balles los balls en ella?» «Pos mons iaios van comprar-ho. I allavons ROGELIO: I a la Sénia, ja baixa- li diu a mon padrí que en aquella atra va ser quan, ell, mon c[u]sí, que és lo ràs. Cucamela: l’hem recollit com a si- - (2001): Lèxic del Montsià. Estudi ge- MESTRE i Noé, Francesc (1916): Vo- nònim de la curumbela de Vallibona. olingüístic. Volum I. Tortosa: Consell cabulari Català de Tortosa. Tortosa: Ll. Estar dolent/dolenta: estès arreu del Comarcal del Montsià. Mestre. Citem per l’edició de 1973. tortosí, valencià i eivissenc. Gimeno COROMINES, Joan (1980-1991): Dic- MIRAVALL, Ramon & Josep Maria (1993: 62) assenyala que dins del torto- cionari Etimològic i Complementari de BRULL (1981): "Toponímia del Port de sí, les úniques comarques a on no apa- la Llengua Catalana. : Curial Tortosa" dins Societat d’Onomàstica. reix esta expressió són la Ribera d’Ebre Edicions Catalanes. Butlletí Interior. Tortosa. i l’Alt Maestrat. A la primera tenim com CUBELLS, Olga (2001): El parlar de NAVARRO, Pere (1996): Els parlars de a ús generalitzat malalt i a la segona mal. la Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre). La la Terra Alta. Tarragona: Diputació de És general a la comarca del Montsià (Buj Palma d’Ebre: Associació Cultural l’Es- Tarragona. 2001: 60). pona. PÉREZ, Òscar (1996): "Un regatxol que Fardatxo: d’origen mossàrab, es do- GIMENO, Lluís (1993): "El lèxic po- baixa del Maestrat: el Vocabulari de Mn. cumenta arreu del tortosí i el valencià. pular regional i les seves mancances al Joaquim Garcia i Girona (1922)" dins Es retroba a Vallibona, a la majoria de Diccionari de la Llengua Catalana: al- Passadís, 17. Benicarló: Associació Cul- pobles de la Terra Alta, a Paüls (Baix guns exemples" dins Jornades de la Sec- tural Alambor. Ebre) i a diferents localitats del Montsià: ció Filològica de l’Institut d’Estudis Ca- al Barri Castell, la Galera, Sant Joan del PRADILLA, Miquel Àngel (1990): "La talans a Castelló. Barcelona/Castelló: nostra parla". Rossell 750 anys. Rossell: Pas, la Sénia, Ulldecona i els Valentins Institut d’Estudis Catalans i Universitat (BUJ 2001: 74). Grup d’Estudis "Rossell, 750 Aniversa- Jaume I. ri". Fadrí/fadrina: propi del tortosí, va- - (1994): Estudi lingüístic dels par- lencià i alguerès. Per a més informació, lars de les comarques del nord de RIPOLLÉS, Carles (1999): "La divisió veeu Gimeno (1998: 185-189). També Castelló. Castelló: Societat Castello- comarcal" dins Au! Revista Comarcal es troba arreu de la comarca del Montsià nenca de Cultura. dels Ports, núm 52. Any XIII. (BUJ 2001: 68). - (1998): De lexicografia valenciana. SANCHIS GUARNER, Manuel (1957): Ll[u]drigola: paraula recollida tam- Estudi del Vocabulari del Maestrat de "De toponímia aràbigo-valentina" dins bé a Vallibona. Joaquim Garcia Girona. València/ Revista Valenciana de Filologia. Tom Barcelona: Institut Interuniversitari de I, núm. 4. València: Instituto de litera- Nuet/nueta: diminutiu lexicalitzat. És Filologia Valenciana. Publicacions de tura y estudios filológicos. un paral·lelisme amb el valencià. l’Abadia de Montserrat. Biblioteca - (1992): Els pobles valencians par- Palometa: arreu del tortosí, valencià, Sanchis Guarner. len els uns dels altres. Fundació Cai- català nord-occidental i eivissenc. El Vo- IZQUIERDO, Tere (1998): "Què parlem xa Castelló. Obra Social i Cultural cabulari de Benassal recull esta parau- la gent de Vallibona?" dins Au! Revista Bancaixa. la amb el significat de papallona menu- Comarcal dels Ports, 48. Any XII. SALVADOR, Carles(1998): "Petit Vo- da. Recollit a la Sénia (BUJ 2001: 76). Rabera: propi del tortosí i el valen- El carrar Major amb el campanar de Sant Salvador al fons. cià. També a Vallibona. Es troba reco- llit al Vocabulari de Benassal de Carles Salvador. Documentada arreu de la co- marca del Montsià (BUJ 2001: 79). Roín/roïna: com a sinònim de ser dolent, és un terme propi del valencià. És viu a les localitats terraltenques, però administrativament aragoneses de Favara i Maella (Navarro 1996: 244).

Bibliografia ALCOVER, Antoni Maria & Francesc de Borja MOLL (1926-1968): Diccio- nari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Editorial Moll. BUJ, Àngela (2000a): El Vocabulari Català de Tortosa, de Francesc Mestre i Noé. Una anàlisi lexicogràfica. Tortosa: Cinctorres Club. - (2000b): Davall la figuera. Històri- es de la tia Pasquala. Calaceit: Penya Rostoll de la Portellada i Associació Cultural del Matarranya. - (2000c): "Alguns trets lingüístics co- muns entre la parla d’Alcanar i el va- lencià" dins II Congrés d’Història d’Alcanar. Desembre de 2000 (en premsa). cabulari de Benassal (Maestrat)" dins mateixa Tinença de Benifassà i el el parlar de la Palma d’Ebre les dos for- Miscel·lània Fabra. Recull de treballs Maestrat, això és, la no articulació de la mes: Coresma i Quaresma. de Lingüística Catalana i Romànica -r final. L’estudiós recull també mostres 9.- Agraeixo l’interès mostrat per aquest dedicats a Pompeu Fabra. Barcelona: d’antigues grafies, per exemple, la que matrimoni del Bellestar, tots dos criats Institut d’Estudis Catalans. Biblioteca apareix en l’Spill (sic) de Jaume Roig: al Monestir. Sense ells, no hauria sigut Filològica, XXXVII. "Per la fredor/ molt me cansà/ Benifaçà/ possible aquest treball. Moltes gràcies. UBACH, Francisco (1956): "Real e Vallivana". Cal afegir que fa molts anys que viuen a Monasterio de Santa Maria de Benifa- 3.- UBACH, Francisco (1956: 352). Tortosa, per la qual cosa poden aparèi- çar" dins La Zuda, 18. Any II. Tortosa. 4.- Au! Revista Comarcal dels Ports, 52, xer trets en variació i trets propis del any XIII, tardor ’99, pàgines 7-13. parlar de la ciutat tortosina. Pel que fa a 5.- En l’entrada castell del Diccionari la transcripció ortogràfica del text, el Notes català-valencià-balear, Alcover i Moll pronom ho s’ha convingut a escriure’l 1.- Ramon MIRAVALL i Josep Maria inclouen Castell de Cabres com un po- amb o, tot i que la pronúncia és [u]. Els BRULL(1981:30) presenten un recull ble de la Tinença de Benifassà i aquesta segments inicials àtons em- en- i es- es toponímic del Port de Tortosa. Un dels dins de la comarca de Morella. transcriuen amb a, com es pronuncia. pobles del País Valencià que inclouen 6.- Este malnom prové del nom Pasqua- 10.- SANCHIS GUARNER (1992: 78): és el Bellestar amb aquesta grafia. let. El diftong àton del grup /kwa/ mo- "Tacó és el malnom dels ballesta-rencs; 2.- Per a la grafia de Benifassà (i no noftonga en [o]. Si hi afegim una afère- en aquesta comarca donen el nom de Benifassar, Benifasar o Benifaçar), veeu si o caiguda de la síl·laba àtona inicial, tacons a un cuinat de budells de corder l’article del mestre SANCHIS GUAR- tenim la forma Colet. Aquesta és l’ex- (DCVB, X, 98)". NER (1957: 261-264). L’autor pren com plicació lingüísticament científica, però 11.- SANCHIS GUARNER (1992: 78): a base per a determinar aquesta grafia la la mateixa informant, Maria de Colet, "Meno és a l’Urgell el nom del vedell; a pronúncia de la gent de dels Ports, la ja m’ho va explicar quan em contava que altres comarques catalanes mè és el nom a l’avantpassat Pasqualet la gent del del corder o de la cabra (DCVB, VII, Bellestar l’anomenava Colet. Els iaios de Maria, Ramon Bel Bel i Maria Abella Bel, amb 353)". son fill Ramon Bel Abella a l'era de lAgautzil. 7.- Esta diftongació és el mateixa que 12 SANCHIS GUARNER (1992: 77): es produeix en el malnom Colet. "Gatxo és el nom comarcal d’un ocell 8.- CUBELLS (2001: 37) documenta en semblant a la garsa (DCVB, VI, 231)".

WIJ HEBBEN ALLES NOG TE GOED. 26 Juli 2001 El dijous 26 de juliol del 2001 va tindre lloc al Bellestar un casament. Una parella de belgues es van casar a l’església del poble dedicada a Sant Salvador - les festes majors són el primer cap de setmana d’agost, ja que el dia 6 és Sant Salvador. La festa que va haver-hi després va ser grossa: a les set i mitja es va començar a fer la paella (per cert, molt bona). La imatge de vore desenes de belgues veent com es feia una paella era curiosa: mentre tastaven el piscolabis servit davant l’església observaven els cuiners. Una majestuosa paella s’anava fent al costat del campanar del Bellestar. Després va vindre l’àpat nupcial: a la plaça del poble van asseure’s en una llarga taula els 119 comensals. El Mesón Ballestar va servir el menjar. Allò va ser no parar fins a altes hores de la matinada: arròs, sifó, ball i a les dos de la matinada, sardines amb un bon vi que els convidats i convidades degustaven del mateix porró. Un dia especial a la Tinença de Benifassà.