Diagnosi De La Destinació Es Castell

DIAGNOSI DE LA

DESTINACIÓ

ES CASTELL

Pla de desenvolupament turístic des Castell

2018-2025

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

EQUIP DE REDACCIÓ: Marta Pérez, consultora en turisme i medi ambient, i Júlia Janer, Consell Insular de Menorca

Informe elaborat per l’equip tècnic d’assessorament en la redacció del plans turístics municipals del Consell Insular de Menorca per l’Ajuntament des Castell.

SETEMBRE 2018

Fotografia de portada: Cómete Menorca

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS ...... 5 2. ANTECEDENTS ...... 7 3. MARC D’ACTUACIÓ ...... 25 3.1. LA LLEI 8/2012, DE TURISME DE LES ILLES BALEARS ...... 25 3.2. EL PLA INTEGRAL DE TURISME DE LES ILLES BALEARS (PITIB) ...... 29 3.3. ESTRATÈGIA DE TURISME SOSTENIBLE PER A LES ILLES BALEARS 2017-2020 ...... 33 4. DIAGNOSI SOCIOAMBIENTAL...... 35 4.1. DADES SOCIALS ...... 35 4.1.1. Població de dret ...... 35 4.1.2. Població de fet ...... 35 4.2. DADES ECONÒMIQUES ...... 37 4.2.1. Diversitat sectorial ...... 37 4.2.2. Atur ...... 38 4.2.3. Estacionalitat laboral ...... 40 4.3. DADES AMBIENTALS ...... 40 4.3.1. Territori i zones protegides ...... 40 4.3.2. Pressió humana ...... 43 4.3.3. Energia ...... 44 4.3.4. Aigua ...... 46 4.3.5. Residus ...... 48 4.4. INFRAESTRUCTURES ...... 52 4.4.1. Carreteres ...... 52 4.4.2. Transport públic ...... 52 4.4.3. Atenció sanitària ...... 53 5. DIAGNOSI ENTORN TURÍSTIC ...... 54 5.1. INVENTARI DE RECURSOS TURÍSTICS LOCALS ...... 54 5.1.1. Patrimoni natural ...... 54 5.1.2. Paisatge ...... 56 5.1.3. Menorca Talaiòtica ...... 57 5.1.4. Patrimoni etnològic ...... 58 5.1.5. Patrimoni històric-cultural ...... 60 5.1.6. Medi rural ...... 65 5.1.7. Platges i cales ...... 66 5.1.8. Medi marí ...... 67

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

5.1.9. Rutes i camins ...... 70 5.1.10. Producte local ...... 74 5.1.11. Festes i esdeveniments ...... 76 5.2. OFERTA TURÍSTICA ...... 78 5.2.1. Evolució allotjament ...... 78 5.2.2. Oferta allotjament actual ...... 80 5.2.3. Oferta de restauració ...... 81 5.2.4. Altra oferta turística ...... 82 5.3. OCUPACIÓ ESTABLIMENTS TURÍSTICS ...... 83 5.3.1. Hotel ...... 83 5.3.2. Turisme rural ...... 84 5.4. DEMANDA TURÍSTICA ...... 86 5.4.1. Viatgers ...... 86 5.4.2. Pernoctacions ...... 89 5.4.3. Estada mitjana ...... 91 5.5. TENDÈNCIES TURÍSTIQUES A NIVELL INSULAR ...... 94 5.5.1. Oferta turística ...... 94 5.5.2. Demanda turística...... 96 6. RESUM I DAFO ...... 100 6.1. RESUM ...... 100 6.2. DAFO ...... 102 7. BIBLIOGRAFIA ...... 104

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS

La Llei 8/2012, de 19 de juliol, de Turisme de les Illes Balears va establir el nou marc legislatiu turístic de les Illes Balears. Dins aquesta llei, es feia constar que tots els ajuntaments de les Illes Balears havien de redactar el seus plans de desenvolupament turístic municipal.

El municipi des Castell va elaborar el seu primer pla de desenvolupament turístic pels anys 2014-2015 i comptava amb un total de 38 accions, de les quals finalment s’han portat a terme el 79 % de les accions contemplades en aquest pla.

El 2018 es redacta el nou Pla de desenvolupament turístic des Castell (PDT d’ara endavant). Es tracta d’un pla estratègic de turisme a llarg termini, però que es construeix a partir d’accions més immediates. És un pla també integral, ja que preveu tots els aspectes amb què el turisme té algun tipus de relació i que conformen els eixos d’actuació del pla (medi ambient, territori, qualitat, promoció turística, informació turística, producte turístic, societat, formació, ocupació, infraestructures, transport i accessibilitat).

El principal objectiu del PDT el municipi és definir el model turístic i planificar i gestionar el turisme a través del pla d’acció turística municipal, seguint les directrius establertes en el PDT de l’illa de Menorca.

A més de l’objectiu general del pla, el PDT des Castell preveu una sèrie d’objectius específics que es detallen a continuació:

 Definir i fomentar un model turístic sostenible d’acord amb la figura de reserva de biosfera i seguint les directrius del PDT de Menorca.  Determinar les necessitats, prioritats i programes d’acció en el desenvolupament turístic del municipi.  Impulsar els recursos turístics del municipi assegurant-ne la conservació.  Diversificar l’oferta turística i reduir l’estacionalitat.  Establir mesures per impulsar la competitivitat del sector turístic.  Potenciar la qualitat turística dels serveis, productes, recursos, etc.  Disminuir l’impacte del turisme sobre l’entorn i els recursos naturals.  Cercar sinergies amb altres administracions públiques així com el sector privat per poder realitzar accions en l’àmbit municipal.

El PDT està format per dos documents: la «Diagnosi de la destinació» i el «Pla d’acció turística».

El present document és la Diagnosi de la destinació i es tracta d’una recopilació exhaustiva de dades i informacions per analitzar la situació econòmica, social, ambiental i turística del municipi. Aquest document ha aportat informació molt útil per a la fase de propostes del Pla d’acció i ha servit per tenir una diagnosi de la situació del municipi abans de la posada en marxa del nou PDT.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

L’altre document, el Pla d’acció turística, és el document on queden plasmades les estratègies, tàctiques i accions en 6 eixos o àmbits d’actuació: territori i medi ambient, producte turístic, promoció i informació turística, qualitat, infraestructures, transport i accessibilitat, i societat, formació i ocupació. El Pla d’acció s’ha conformat mitjançant les dades recopilades en la fase de diagnosi.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

2. ANTECEDENTS

El primer Pla de Desenvolupament Turístic de Es Castell es va elaborar entre els anys 2014-2015, on hi constaven 38 accions que s’havien de portar a terme en el municipi. Per tal de valorar l’execució d’aquestes accions hem elaborat la taula següent amb un resum de cada una de les accions, el percentatge de realització i la situació en la que es troba per tal de valorar si cal seguir-les o crear-ne de noves.

EXECUCIÓ PLA DE DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC 2014-2015 Nombre d’accions PDTL 38 Nombre d’accions realitzades 30 Nombre d’accions no realitzades 8

Per l’eix de territori es van definir catorze accions:

Acció 1 Projecte de millora del carrer Sant Josep Descripció Projecte de millora zona d’afluència turística C/ Sant Josep. El carrer Sant Josep és l’accés principal a la zona d’afluència turística des Castell, com és Calesfonts. S’ampliaran les zones de vorera, es col·locaran arbres, asfalt nou amb senyalització horitzontal i vertical, i es reordenaran els fluxos, millorant així mateix la zona d’aparcament confrontant. Eix Territori Execució – grau Realitzada – 100 % execució (%) Any execució 2013 2014 Acció periòdica Si X No Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Altres administracions o entitats Interès en Mantenir-la Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions L’any 2013 es va elaborar el projecte i l’any 2014 es va acabar l’obra del carrer Sant Josep.

Acció 2 Recuperació antic empedrat Plaça Esplanada Descripció Recuperació d’espais públics com l’antic empedrat de la Plaça Esplanada del segle XIX. Eix Territori

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Acció 2 Recuperació antic empedrat Plaça Esplanada Execució – grau Realitzada – 100 % execució (%) Any execució 2014 Acció periòdica Si X No Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Altres Consell Insular de Menorca administracions o entitats Interès en Mantenir-la Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions

Acció 3 Embelliment de la Plaça Esplanada Descripció Embelliment de la Plaça Esplanada amb la plantació d’arbres per tota l’extensió. Eix Territori Execució – grau Realitzada – 100 % execució (%) Any execució 2014 2015 2016 2017 Acció periòdica X Si No Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Altres administracions o entitats Interès en X Mantenir-la Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions L’any 2014 es van plantar arbres però no per tota l’extensió, els anys següents s’ha realitzat el manteniment d’aquesta zona d’arbres.

Acció 4 Condicionar l’aparcament zona Duc de Crillón Descripció Condicionar l’aparcament de la zona Duc de Crillón amb la plantació d’arbres en els parterres de la zona de l’aparcament. Eix Territori Execució – grau Realitzada – 100 % execució (%) Any execució 2014 Acció periòdica X Si No

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Acció 4 Condicionar l’aparcament zona Duc de Crillón Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Altres administracions o entitats Interès en X Mantenir-la Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions L’any 2014 es van plantar arbres i plantes a la zona d’aparcament i els anys posteriors s’ha fet el manteniment.

Acció 5 Condicionar les façanes dels Quarters Descripció Condicionar les façanes dels Quarters que s’ubiquen a la Plaça Esplanada, pintant-les de color vermell britànic, igual que l’Ajuntament. Eix Territori Execució – grau Realitzada – 100 % execució (%) Any execució 2012 Acció periòdica Si X No Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Altres administracions o entitats Interès en Mantenir-la Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions Es va realitzar abans de la redacció de Pla de Desenvolupament Turístic.

Acció 6 Construcció d’una Rambla a la zona Fontanilles Descripció Construcció d’una Rambla a la zona de la rotonda Fontanilles fins al carrer Victory amb una zona de pàrquing, zona d’arbres i carril bici. Eix Territori Execució – grau No realitzada – 0 % execució (%) Any execució - Acció periòdica Si X No Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Altres Consell Insular de Menorca

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Acció 6 Construcció d’una Rambla a la zona Fontanilles administracions o entitats Interès en Mantenir-la X Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions Fa temps que està sol·licitat però encara no s’ha portat a terme per falta de recursos.

Acció 7 Construcció d’una zona d’oci a la zona Repòs del Rei Descripció Construcció d’una zona d’oci a la zona del Repòs del Rei amb zones enjardinades, recorregut per passejar amb bici, realitzar exercici físic i zona d’oci infantil. Eix Territori Execució – grau Realitzada – 50 % execució (%) Any execució 2017 Acció periòdica Si X No Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Altres administracions o entitats Interès en Mantenir-la Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions Es va fer una neteja del camí de Fontanillas a Fonduco per habilitar-ho com a passeig, però no s’ha construït una zona d’oci amb carril bici i un lloc on realitzar exercici físic.

Acció 8 Construcció d’una passarel·la de llenya entre Moll den Pons i Cala Corb Descripció Construcció d’una passarel·la de llenya sobre la mar que connecti la zona de Moll den Pons fins Cala Corb, amb la finalitat d’ajuntar Es Castell amb Maó per la mar. Eix Territori Execució – grau No realitzada – 0 % execució (%) Any execució - Acció periòdica Si X No Àrea/Departament Autoritat Portuària responsable Altres Ajuntament des Castell administracions o Consell Insular de Menorca

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Acció 8 Construcció d’una passarel·la de llenya entre Moll den Pons i Cala Corb entitats Interès en Mantenir-la X Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions Fa temps que està pendent però no ha estat fins aquest any (2018) que es posarà en marxa.

Acció 9 Neteja, manteniment i millora del nucli urbà i urbanitzacions Descripció Neteja, manteniment i millora del nucli urbà, urbanitzacions i Cases Consistorials. (Accions com la realització d’accions de manteniment de voreres, il·luminació, mobiliari urbà com per exemple miralls per millorar la circulació, asfaltar urbanitzacions com Noria Riera, Trebelúger i el polígon, col·locació de senyalització vertical amb el nom dels carrers i aixecament de paret seca de la carretera). Eix Territori Execució – grau Realitzada – 100 % execució (%) Any execució 2014 2015 2016 2017 Acció periòdica X Si No Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Altres Consell Insular de Menorca administracions o entitats Interès en X Mantenir-la Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions L’any 2014 es va asfaltar la urbanització de Trebelúger i el polígon i l’any següent (2015) es va asfaltar la urbanització Noria Riera. La resta d’accions de manteniment i neteja es realitzen cada any.

Acció 10 Millora d’accés a la urbanització de Trebelúger Descripció Millora d’accés a la urbanització de Trebelúger. Eix Territori Execució – grau Realitzada – 100 % execució (%) Any execució 2015 Acció periòdica Si X No Àrea/Departament Consell Insular de Menorca

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Acció 10 Millora d’accés a la urbanització de Trebelúger responsable Altres administracions o entitats Interès en Mantenir-la Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions

Acció 11 Millora del soterrament de contenidors de reciclatge Descripció Millora del soterrament de contenidors de reciclatge. Eix Territori Execució – grau No realitzada – 0 % execució (%) Any execució - Acció periòdica Si X No Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Altres Consell Insular de Menorca administracions o entitats Interès en Mantenir-la Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions No es va portar a terme perquè el pressupost que s’havia de destinar a aquesta millora finalment es va destinar a Milà. Actualment s’està portant a terme un estudi amb el Consell Insular de Menorca sobre la recollida porta a porta.

Acció 12 Embelliment urbanització Calesfonts Descripció Canvi de paviment zona d’afluència turística de Calesfonts, realitzant una actuació d’embelliment de la mateixa com pintar parets. Eix Territori Execució – grau Realitzada – 100 % execució (%) Any execució 2015 Acció periòdica Si X No Àrea/Departament Autoritat Portuària responsable Altres Ajuntament des Castell administracions o entitats

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Acció 12 Embelliment urbanització Calesfonts Interès en Mantenir-la Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions

Acció 13 Condicionament del mirador de Fontanilles Descripció Condicionament del mirador de Fontanilles

Eix Territori Execució – grau Realitzada – 100 % execució (%) Any execució 2014 Acció periòdica Si X No Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Altres administracions o entitats Interès en Mantenir-la Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions Es va fer una vorera amb bancs per poder seure.

Acció 14 Modificacions de l’ordenança municipal d’ocupació de la via pública Descripció Modificacions de l’ordenança municipal d’ocupació de la via pública amb taules, cadires, para-sols i similars. Eix Territori Execució – grau No realitzada – 0 % execució (%) Any execució - Acció periòdica Si X No Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Altres administracions o entitats Interès en Mantenir-la X Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions Des de l’any 2013 no s’ha fet cap modificació de l’ordenança però esta previst aquest any.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Per l’eix de producte es van definir cinc accions:

Acció 1 Recuperació del Molí de Santa Creu i el Molí del Camí Vell de Maó Descripció Recuperació del Molí de Santa Creu i el Molí del Camí Vell de Maó: convertir aquests molins derruïts en llocs de visita. Eix Producte Execució – grau Realitzada – 100 % execució (%) Any execució 2014 2015 Acció periòdica Si X No Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Altres administracions o entitats Interès en Mantenir-la Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions L’any 2014 es va recuperar el Molí de Santa Creu i el 2015 es va recuperar el del Camí Vell de Maó.

Acció 2 Continuar amb les recreacions històriques Descripció Continuar amb les recreacions històriques de l’entrega de Menorca a la corona espanyola per part de les tropes britàniques. Eix Producte Execució – grau Realitzada – 100 % execució (%) Any execució 2014 2015 2016 2017 Acció periòdica X Si No Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Altres administracions o entitats Interès en X Mantenir-la Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Acció 3 Donar repercussió nacional del Primer Sol d’Espanya Descripció Donar repercussió nacional del Primer Sol d’Espanya.

Eix Producte Execució – grau Realitzada – 100 % execució (%) Any execució 2015 2016 2017 Acció periòdica X Si No Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Altres administracions o entitats Interès en X Mantenir-la Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions Es va col·locar una càmera per veure el primer sol d’Espanya en directe a la pàgina web de l’Ajuntament des Castell, es va fer difusió als taxis i també hi ha disponible una revista d’informació.

Acció 4 Incorporació d’una plataforma movible i desmuntable al Port de Calesfonts Descripció Incorporació d’una plataforma movible i desmuntable al Port de Calesfonts per que petites embarcacions s’atraquin al port i puguin comprovar la tranquil·litat que ofereix el mateix i que puguin degustar qualcun plat típic de la gastronomia menorquina. Eix Producte Execució – grau Realitzada – 100 % execució (%) Any execució 2014 2015 2016 2017 Acció periòdica X Si No Àrea/Departament Autoritat Portuària responsable Altres administracions o entitats Interès en X Mantenir-la Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Acció 5 Proporcionar rutes pels camins rurals des Castell Descripció Proporcionar rutes pels camins rurals des Castell, realitzant excursions a peu i en bici organitzades per l’Ajuntament. Eix Producte Execució – grau Realitzada – 50 % execució (%) Any execució 2015 Acció periòdica Si X No Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Altres administracions o entitats Interès en Mantenir-la X Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions Es van fer rutes pels camins rurals des Castell però no es van organitzar excursions. L’any 2018, l’Ajuntament des Castell està treballant conjuntament amb el Consell Insular per l’elaboració de la Xarxa de Camins Naturals.

Per l’eix de qualitat es van definir les tres accions següents:

Acció 1 Millora del soterrament de contenidors de reciclatge Descripció Millora del soterrament de contenidors de reciclatge. Eix Qualitat Execució – grau No realitzada – 0 % execució (%) Any execució - Acció periòdica Si X No Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Altres Consell Insular de Menorca administracions o entitats Interès en Mantenir-la Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions No es va portar a terme perquè el pressupost que s’havia de destinar a aquesta millora finalment es va destinar a Milà. Actualment s’està portant a terme un estudi amb el Consell Insular de Menorca sobre la recollida porta a porta.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Acció 2 Eliminació de barreres arquitectòniques a les voreres Descripció Eliminació de barreres arquitectòniques a les voreres. Eix Qualitat Execució – grau Realitzada – 100 % execució (%) Any execució Acció periòdica X Si No Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Altres administracions o entitats Interès en Mantenir-la Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions Des de l’any 2002 es van fent actuacions

Acció 3 Senyalització vertical a les urbanitzacions Descripció Afegir plaques de senyalització vertical a les parets seques de les urbanitzacions amb els noms dels carrers. Eix Qualitat Execució – grau Realitzada – 100 % execució (%) Any execució 2017 Acció periòdica X Si No Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Altres administracions o entitats Interès en Mantenir-la Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions A mesura que es van detectant deteriorament de les plaques, es van canviant

Per l’eix de promoció es van definir 14 accions concretes:

Acció 1 Ruta de tapes Descripció Ruta de tapes al municipi. Eix Promoció Execució – grau Realitzada – 100 % execució (%) Any execució 2014 2015 2016 2017

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Acció 1 Ruta de tapes Acció periòdica X Si No Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Altres administracions o entitats Interès en X Mantenir-la Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions Cada any el mes de març, maig, octubre i desembre s’organitza una ruta de tapes al municipi.

Acció 2 2ª Fira d’Estocs Descripció Segona Fira d’Estocs. Eix Promoció Execució – grau Realitzada – 100 % execució (%) Any execució 2014 Acció periòdica Si X No Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Altres Associació de Comerciants des Castell administracions o entitats Interès en Mantenir-la Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions

Acció 3 Jornades gastronòmiques Descripció Jornades gastronòmiques. Eix Promoció Execució – grau Realitzada – 100 % execució (%) Any execució 2014 Acció periòdica Si X No Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Altres administracions o entitats Interès en Mantenir-la Activar-la mantenir-la o

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Acció 3 Jornades gastronòmiques activar-la Observacions L’any 2014 es van realitzar dues jornades gastronòmiques al municipi.

Acció 4 Representació històrica Descripció Representació històrica ruta cultural. Eix Promoció Execució – grau Realitzada – 100 % execució (%) Any execució 2014 2015 2016 2017 Acció periòdica X Si No Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Altres Consorci Museu Militar de Menorca administracions o entitats Interès en X Mantenir-la Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions Quatre vegades a l’any, es fa una representació històrica amb la hissada de bandera.

Acció 5 “Nits Màgiques” a Calesfonts i Moll den Pons Descripció “Nits Màgiques” a Calesfonts i Moll den Pons. Eix Promoció Execució – grau No realitzada – 0 % execució (%) Any execució - Acció periòdica Si No Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Altres Associació de Comerciants de Calesfonts administracions o entitats Interès en Mantenir-la Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions

Acció 6 Marató de perruqueria i estètica Descripció Marató de perruqueria i estètica. Eix Promoció

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Acció 6 Marató de perruqueria i estètica Execució – grau Realitzada – 100 % execució (%) Any execució 2016 Acció periòdica Si X No Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Altres administracions o entitats Interès en Mantenir-la Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions

Acció 7 Marató de Craft Descripció Marató de Craft. Eix Promoció Execució – grau Realitzada – 100 % execució (%) Any execució 2014 2015 2016 2017 Acció periòdica X Si No Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Altres administracions o entitats Interès en X Mantenir-la Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions

Acció 8 White Night Flower Descripció White Night Flower a la Plaça Esplanada. Eix Promoció Execució – grau No realitzada – 0 % execució (%) Any execució - Acció periòdica Si No Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Altres administracions o entitats

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Acció 8 White Night Flower Interès en Mantenir-la Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions Es va realitzar l’any 2013 però no s’ha tornat a fer. Posteriorment s’han fet esdeveniments similars sota un altre nom.

Acció 9 Mercat artesanal d’estiu Descripció Mercat artesanal d’estiu pels carrers del municipi. Eix Promoció Execució – grau Realitzada – 100 % execució (%) Any execució 2014 2015 2016 2017 Acció periòdica X Si No Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Altres administracions o entitats Interès en X Mantenir-la Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions

Acció 10 Cap de setmana màgic a Calesfonts i Moll den Pons Descripció Cap de setmana màgic de Calesfonts i Moll den Pons. Eix Promoció Execució – grau Realitzada – 100 % execució (%) Any execució 2015 Acció periòdica Si X No Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Altres Autoritat Portuària administracions o entitats Interès en Mantenir-la Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Acció 11 Trobada de Cases Regionals de Menorca Descripció Trobada de Cases Regionals de Menorca Eix Promoció Execució – grau Realitzada – 100 % execució (%) Any execució 2014 2015 2016 Acció periòdica X Si No Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Altres administracions o entitats Interès en Mantenir-la Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions

Acció 12 Trobada balear de vehicles antics Descripció Trobada balear de vehicles antics Eix Promoció Execució – grau Realitzada – 50 % execució (%) Any execució 2016 Acció periòdica Si X No Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Altres administracions o entitats Interès en Mantenir-la Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions La trobada balear de vehicles antics només es va realitzar l’any 2013 però l’any 2016 es va fer una concentració de Seat 600.

Acció 13 Dia de les oportunitats Descripció Dia de les oportunitats. Eix Promoció Execució – grau Realitzada – 100 % execució (%) Any execució 2014 2016 Acció periòdica Si X No

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Acció 13 Dia de les oportunitats

Àrea/Departament Associació de Comerciants de Menorca responsable Altres administracions o entitats Interès en Mantenir-la Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions

Acció 14 Fira d’Abril Descripció Fira d’Abril. Eix Promoció Execució – grau Realitzada – 100 % execució (%) Any execució 2014 2015 2016 2017 Acció periòdica X Si No Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Altres administracions o entitats Interès en X Mantenir-la Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions

Per l’eix de formació es van definir les dues accions següents:

Acció 1 Convocatòries públiques per donar a conèixer la importància del turisme al municipi i a Menorca. Descripció Accions conjuntes amb el Consell Insular de Menorca i l’Ajuntament des Castell, per mitjà de convocatòries públiques de les diferents entitats socials i població, amb la finalitat de donar a conèixer la importància de la indústria turística al municipi i a l’illa en general. Aquestes reunions de participació ciutadana en es faran en referència a la campanya de Proturisme portada a terme pel Consell Insular. Eix Formació Execució – grau No realitzada – 0 % execució (%)

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Acció 1 Convocatòries públiques per donar a conèixer la importància del turisme al municipi i a Menorca. Any execució - Acció periòdica Si X No Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Consell Insular de Menorca Altres administracions o entitats Interès en Mantenir-la Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions

Acció 2 Impartir formació en relació a SICTED Descripció Impartir formació en relació a SICTED a les empreses i serveis potencialment susceptibles de certificar-se a SICTED. Eix Formació Execució – grau Realitzada – 50 % execució (%) Any execució 2018 Acció periòdica Si X No Àrea/Departament Ajuntament des Castell responsable Altres Fundació Foment de Turisme de Menorca administracions o entitats Interès en Mantenir-la X Activar-la mantenir-la o activar-la Observacions L’any 2018 s’ha posat en funcionament per part de l’Ajuntament des Castell donar a conèixer el Sistema Integral de Calidad Turística Espanyola en Destinos, per tal que les empreses ho coneguin i puguin certificar-se dins aquest sistema.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

3. MARC D’ACTUACIÓ

3.1. LA LLEI 8/2012, DE TURISME DE LES ILLES BALEARS

La Llei 8/2012, de 19 de juliol, de Turisme de les Illes Balears estableix el nou marc legislatiu turístic de les Illes Balears i deroga l’anterior normativa, la Llei 2/1999, de 24 de març, general turística de les Illes Balears.* La Llei 8/2012 s’estructura en un títol preliminar, dedicat a les disposicions generals, i en cinc títols. El títol I es refereix a les competències i l’organització administrativa; el títol II, als drets i deures dels usuaris dels serveis turístics i de les empreses turístiques; el títol III, a l’ordenació de l’activitat turística; el títol IV, al foment i la promoció del turisme, i el títol V, al control de la qualitat turística.

L’objecte de la llei (article 1) és «l’ordenació, la planificació, la promoció, el foment i la disciplina del turisme i de la qualitat en la prestació de serveis turístics de les Illes Balears en el marc de l’Estatut d’Autonomia i de la resta de l’ordenament jurídic».

En particular, la finalitat de la llei (article 1) és:

«a) Impulsar el turisme sostenible com el principal sector estratègic de l’economia de les Illes Balears, generador d’ocupació i de desenvolupament econòmic. b) Promocionar les Illes Balears com a destinació turística de referència a la mar Mediterrània, atesa la seva singularitat insular i la seva realitat cultural, mediambiental, econòmica i social, impulsant la desestacionalització i potenciant els valors propis d’identitat de cadascuna de les Illes. c) Promocionar Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera com a marques turístiques, garantint-los un tractament que n’asseguri la màxima difusió interior i exterior. d) Millorar la competitivitat del sector turístic mitjançant la incorporació de criteris d’ordenació i planificació, d’innovació, de professionalització, d’especialització i formació dels recursos humans i de garantia de la qualitat turística, que millorin la rendibilitat de la indústria turística balear sense desatendre la sostenibilitat i la màxima protecció mediambiental. e) Eradicar la competència deslleial i l’oferta il·legal o clandestina. f) Fomentar la investigació, el desenvolupament i la innovació tecnològica com a prioritats que impulsin el progrés del sector turístic a la comunitat autònoma de les Illes Balears. g) Defensar i protegir els usuaris dels serveis turístics. h) Fomentar la diversificació de l’oferta turística. i) Millorar l’accessibilitat dels recursos i els serveis turístics. j) Protegir, conservar i difondre els recursos turístics d’acord amb els principis de desenvolupament sostenible i de qualitat mediambiental.»

La llei estableix en el capítol I les competències de les diverses administracions de les illes.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Competències de la comunitat autònoma de les Illes Balears (article 6):

«1. De conformitat amb el que disposen els apartats 11, 21 i 47 de l’article 30, l’article 31.6 i l’apartat 3 de l’article 58 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, corresponen a l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears les competències en relació amb el turisme següents: a) La formulació i l’aplicació de la política turística de la comunitat autònoma. b) La regulació de l’activitat turística i de la prestació de serveis turístics, incloent-hi la fixació dels drets i deures dels usuaris de serveis turístics. c) La potestat reglamentària en matèria turística en el seu àmbit competencial. d) La cooperació en matèria de turisme amb altres administracions públiques. e) Les declaracions d’interès turístic autonòmic. f) La redacció del Pla integral de turisme. g) Totes les altres competències que li atribueixi aquesta llei o una altra normativa aplicable. 2. En l’exercici de les competències anteriors, l’Administració de la comunitat autònoma ha de procurar, quan sigui necessària, la coordinació entre l’Administració General de l’Estat, els consells insulars i les entitats locals.»

Competències del Consells Insulars (article 7):

«D’acord amb el que estableix l’article 70.3 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, corresponen als consells insulars de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera, en relació amb el seu propi àmbit territorial, les competències següents: a) L’ordenació i la planificació turística mitjançant, entre d’altres, l’elaboració dels plans d’intervenció corresponents en àmbits turístics, plans territorials insulars i plans de desenvolupament turístic insular. b) L’administració i la gestió dels recursos turístics. c) La potestat reglamentària en matèria turística en el seu àmbit competencial. d) L’ordenació i la gestió del Registre insular d’empreses, activitats i establiments turístics. e) La promoció interna i externa i la protecció de la imatge turística de l’illa sobre la qual exerceixin les seves competències, fixant els criteris, la regulació de les condicions i l’execució o el control de les línies públiques d’ajuda i promoció del turisme. f) La potenciació de les mesures i les actuacions que possibilitin el desenvolupament i la implantació de polítiques de qualitat turística en les destinacions, els recursos, els serveis i les empreses turístiques del seu àmbit territorial. g) La protecció i la preservació dels recursos turístics. h) L’assessorament i el suport tècnic als municipis del seu àmbit territorial en qualsevol aspecte que millori la seva competitivitat turística. i) El desenvolupament de la política d’infraestructures turístiques i la coordinació de les accions que en la matèria facin els municipis. j) L’impuls i la coordinació de la informació turística. k) Les declaracions d’interès turístic insular.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025 l) La concessió de premis i distincions turístiques. m) La inspecció i la sanció en matèria de turisme en els termes establerts en aquesta llei. n) Totes les altres competències relacionades amb el turisme que se li atribueixin en aquesta llei o en una altra normativa aplicable.»

Competències dels ajuntaments de les illes Balears (article 8):

«Els municipis de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en el seu àmbit territorial, tenen les competències següents en matèria de turisme: a) La protecció i la conservació dels recursos turístics, així com l’adopció de mesures tendents a la utilització i el gaudi efectius d’aquests recursos. b) La promoció turística del municipi en el context de la promoció de cada una de les Illes Balears. c) El foment de l’activitat turística en el seu terme municipal. d) La col·laboració en matèria de turisme amb altres administracions públiques. e) Les declaracions d’interès turístic municipal. f) L’aprovació dels plans de desenvolupament turístic municipal. g) Qualsevol altres competències que els siguin atribuïdes per aquesta o una altra llei, transferides o delegades d’acord amb el que preceptua la legislació de règim local.»

Per tant, la llei estableix un paper en la planificació turística a cada una de les administracions de les Illes Balears. El Govern de les Illes Balears s’ha d’encarregar de la redacció del Pla integral de turisme, que és el document marc de la planificació turística de les Balears. Per altra banda, els consells insulars han de redactar els plans de desenvolupament turístic insulars i els ajuntaments els plans de desenvolupament turístic municipals (fig. 1).

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

•Redacció del Pla integral de turisme (document integral al qual es deuen adaptar Govern de les Illes Balears els plans de desenvolupament turístic insulars i municipals)

•Redacció dels plans de desenvolupament Consells insulars turístic insulars

•Redacció dels plans de desenvolupament Ajuntaments turístic municipals

Figura 1. Competències en la planificació turística de les Illes Balears. Elaboració pròpia

D’altra banda, aquesta llei en l’article 70, referent a planificació turística, estableix que:

«1. El Govern de les Illes Balears ha d’aprovar el Pla integral de turisme de les Illes Balears, que ha de contenir, si escau, els eixos d’acció del Pla integral de turisme nacional. Aquest pla ha de constituir l’instrument bàsic i essencial en l’ordenació dels recursos turístics de les Illes Balears, per la qual cosa qualsevol instrument de planejament turístic i promoció s’ha d’ajustar a les directrius que s’hi estableixin.

2. Cadascun dels consells insulars i dels ajuntaments, en l’àmbit de les seves competències, ha d’aprovar els plans de desenvolupament turístic de cada una de les seves illes i municipis, que han de tenir entre d’altres els objectius següents:

a) Definir el model i l’estratègia de desenvolupament turístic de cada una de les illes o municipis. b) Determinar les principals necessitats, objectius, prioritats i programes d’acció. c) Impulsar els recursos turístics de cada illa o municipis. d) Adoptar totes les mesures que siguin necessàries per diversificar l’oferta turística i reduir al màxim l’estacionalitat. e) Establir mesures que impulsin la competitivitat del sector turístic i permetin un desenvolupament turístic sostenible i compatible amb la protecció de l’entorn, el medi ambient i els recursos turístics. f) Establir les mesures que siguin necessàries per aconseguir un increment de la qualitat turística.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Reglamentàriament s’ha de definir el contingut dels plans de desenvolupament turístic insular i municipal, i s’ha de diferenciar també el contingut del Pla de la ciutat de Palma. En tot cas, els plans de desenvolupament turístic municipal han de preveure els principis i les directrius en matèria d’estètica en zones turístiques, d’obres i construcció, de sorolls i horaris i de zones comercials saturades.

3. Els plans turístics poden ser revisats en funció de l’evolució del sector turístic i de l’aparició de circumstàncies que no haguessin pogut ser tingudes en compte en el moment en què s’elaboraren.

4. En el marc dels plans establerts en aquest article es poden elaborar plans encaminats al desenvolupament de productes específics.

5. Cadascun dels consells insulars ha de promoure la col·laboració amb altres administracions públiques i, en les condicions fixades en la Constitució espanyola i en l’Estatut d’Autonomia, amb altres països o regions estrangeres, i ha de prioritzar aquelles que més flux turístic aporten a cada illa.

6. Els ajuntaments poden instar el Govern de les Illes Balears a ser declarats municipi turístic.

Reglamentàriament s’han de determinar el contingut i els requisits per a la declaració esmentada.»

En la disposició addicional dissetena s’especifica que «en el termini màxim d’un any des de l’aprovació definitiva del Pla integral de turisme de les Illes Balears els consells insulars i els municipis han d’iniciar la tramitació de l’aprovació dels seus plans de desenvolupament turístic i, si escau, les ordenances municipals necessàries per executar-los.»

3.2. EL PLA INTEGRAL DE TURISME DE LES ILLES BALEARS (PITIB)

Una de les moltes accions que deriven de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, és la redacció del Pla integral de turisme de les Illes Balears. Segons aquesta llei, el pla ha de ser el document marc al qual els diversos plans de desenvolupament turístics, tant insulars com municipals, s’han adaptar. Així, segons aquesta llei el Govern de les Illes Balears ha d'aprovar el Pla integral de turisme de les Illes Balears, que ha de contenir, si escau, els eixos d'acció del Pla integral de turisme nacional. Aquest pla constituirà l'instrument bàsic i essencial en l'ordenació dels recursos turístics de les Illes Balears, per la qual cosa qualsevol instrument de planejament i promoció s'ha d'ajustar a les directrius que s'hi estableixin. A més, la llei posa de manifest «la necessitat que els plans d’intervenció en els àmbits turístics estiguin absolutament coordinats amb els plans territorials insulars de cada una de

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025 les illes. Aquesta acció és la base del que ha de ser el Pla integral de turisme de les Illes Balears, en què han de confluir les accions en les matèries següents: territori, producte, qualitat, intel·ligència de mercats, promoció i formació».

Des de l’aprovació de Llei general turística (Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears) s’han redactat dos plans integrals de turisme de les Illes Balears (PITIB d'ara endavant).

PITIB 2012-20151

El PITIB 2012-2015 estableix que l’estratègia turística per a les Balears s’ha de basar a «implantar i desenvolupar el TURISME RESPONSABLE, com a nova forma que mira cap al futur», entenent com a turisme responsable «el model de desenvolupament turístic que es fonamenta en els principis de sostenibilitat, en l'equilibri dins dels estàndards socials (equitat social), la preservació dels recursos de la destinació (conservació ambiental) i l'optimització dels recursos econòmics (eficiència econòmica), en un compromís comú per part de tots els membres que conformen el sector turístic» (fig. 2).

Figura 2. Esquema del Turisme Responsable. Font: PITIB 2012-2015

D'aquesta manera, el turisme responsable està format per 3 esferes o dimensions:

1 Podeu consultar document a: http://balearicislandstourism.info/PITIB/index.php

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Dimensió social

Aquesta dimensió del turisme responsable fa referència als impactes socioculturals que l'activitat turística té sobre l'entorn i en la població que resideix en la destinació turística. Algunes de les qüestions dins d'aquesta dimensió són:

 Satisfacció de la població local  Accés real de la població resident als principals recursos de l'entorn  Conservació del patrimoni cultural i natural heretat i construït, cercant un equilibri entre la protecció i l'ús del patrimoni com a recurs  Participació de la comunitat local en el desenvolupament turístic per aconseguir una major conscienciació, implicació i participació eficaç de la comunitat en el procés de planificació

Dimensió econòmica

Aquesta dimensió recull els aspectes relacionats amb la viabilitat a llarg termini del turisme com a activitat econòmica. En aquest punt es concentren temes relacionats amb l'aprofitament dels beneficis econòmics de l'activitat turística per part dels agents del sector considerant qüestions com:

 Estacionalitat de l'activitat  Ocupació turística, creació de llocs de feina  Efectes indirectes de l'activitat en altres sectors  Nivells de competitivitat del producte turístic de la destinació  Activitats turístiques a través del nombre de turistes  Intensitat d'ús turístic  Ordenació i control del lloc de destinació, mitjançant planificació regional i local  Mecanismes de control de la posada en marxa del model turístic  Sistema de transports que garanteixi l'accessibilitat i mobilitat de la demanda  Gamma de productes i serveis de l'oferta turística de la destinació, tenint-ne en compte la qualitat, diversitat i marca  Satisfacció de la demanda, que garanteixi la consolidació de la destinació en el mercat

Dimensió ambiental

En aquest cas es tracta de la conservació i la protecció dels recursos i ecosistemes naturals assegurant la viabilitat a llarg termini (intergeneracional) de l'activitat turística en funció dels efectes que té sobre el medi. Alguns dels aspectes dins d'aquesta dimensió serien:

 Protecció dels recursos naturals de valor mitjançant la conservació i ampliació de les àrees naturals protegides i el control de la intensitat d'ús turístic d'aquestes  Gestió adequada dels recursos naturals escassos com els hídrics i els energètics mitjançant un ús racional

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

 Limitació de l'impacte ambiental de l'activitat turística, tenint en compte la pressió humana i l'estrès urbanístic  Implantació de polítiques i pràctiques de gestió ambiental en la destinació

També defineix com a objectius màxims del pla, l’optimització dels recursos públics i la millora del compte de resultats del sector empresarial.

Posa de manifest la necessitat de treballar en un canvi de tendència en l’arribada temporal dels turistes, incrementant l’arribada en els mesos anteriors i posteriors al pic d’arribades i igualant les dades de temporada alta així com en el desenvolupament de productes especialitzats amb l’objectiu de millorar i promoure la diferenciació sobre la base del producte especialitzat i incrementar la demanda, que ajudarà a augmentar la connectivitat de la destinació.

Estableix el marc d’actuació del pla, que es basa en:

 La perspectiva del client  La perspectiva del Govern balear  La coordinació entre administracions  La perspectiva de l’ens gestor-ATB

I defineix les accions a curt, mitjà i llarg termini per a les Illes Balears en sis eixos: territori, producte, qualitat, intel·ligència de mercats, promoció i formació.

PITIB 2015-20252

Si en el PITIB anterior s’establien per primera vegada accions a curt, mitjà i llarg termini, el PITIB 2015-2025 proposa un decàleg de tàctiques classificades en tres grans blocs: construcció de marca (branding), legislació i col·laboració.

Tàctiques relatives a la construcció de marca

Es proposa centrar les accions promocionals a comunicar els valors de la destinació i fer que el turista “se senti com a casa”.

 Transmetre els nostres valors, els nostres elements diferenciadors, fent el paper d’amfitrió del visitant  Desenvolupament de la construcció de marca lligada al TIE (aparador turístic intel·ligent)

2 Podeu consultar document a:

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Tàctiques legislatives i administratives

Es basa a fomentar el paper de l'Administració pública de turisme en aspectes legislatius i administratius sobre els quals pugui intervenir directament o mitjançant les relacions administratives amb l’Estat espanyol.

 Desenvolupament reglamentari de la Llei de turisme 8/2012  La redacció i aplicació dels PIAT en col·laboració amb els consells insulars  Impulsar la connectivitat entre la Península i les Illes Balears  Promoure mesures fiscals que afavoreixin la recuperació del mercat nacional i la desestacionalització  Adequació de la Llei d’unitat de mercat  Coordinació entre administracions

Tàctiques relatives a la col·laboració

 Ambaixadors/Prescriptors  Suport en espècia a tots els esdeveniments que venguin mitjançant les administracions públiques supramunicipals  Catalització i promoció de les relacions empresa-empresa en accions promocionals o de màrqueting privades

3.3. ESTRATÈGIA DE TURISME SOSTENIBLE PER A LES ILLES BALEARS 2017-2020

Amb motiu de l’Any internacional del turisme sostenible per al desenvolupament, impulsat per l'ONU, el Govern de les Illes Balears i els consells insulars han creat el document Estratègia de turisme sostenible per a les Illes Balears 2017-20203, que té com a principal objectiu la competivitat sostenible de les illes. La finalitat és orientar la política turística del conjunt dels agents del sector, públics i privats, i proporcionar un marc de generació de riquesa, de preservació i de posada en valor dels actius, entre d’altres, culturals, patrimonials o naturals de les Illes Balears.

El document consta d’11 línies estratègiques amb un total de 54 accions:

Línia estratègica 1. Promoure la sostenibilitat integral de les Illes Balears com a destinació turística, minvant els impactes negatius que es deriven de l'activitat turística i potenciant els positius.

3 Podeu consultar document a: http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?lang=ca&codi=2225484&coduo=475

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Línia estratègica 2. Fomentar només el turisme en temporada d'hivern per minvar la concentració de visitants en temporada d'estiu tot evitant concentracions elevades que causin un impacte negatiu sobre els ecosistemes, de tal manera que siguin compatibles els usos turístics amb la conservació dels recursos naturals.

Línia estratègica 3. Articular mecanismes que enforteixin la cooperació publico- privada, així com la coordinació interadministrativa, potenciant el treball en comú.

Línia estratègica 4. Fomentar la creació i desenvolupament de productes turístics i rutes que no causin un impacte negatiu sobre els recursos naturals i que contribueixin a la desestacionalització de la demanda i a generar ocupació estable i de qualitat.

Línia estratègica 5. Potenciar la complementarietat entre els diferents segments, destinacions i productes turístics de les Illes Balears, per contribuir a la millora de la competitivitat del sector, tot atenent a les especificitats de cadascuna de les illes.

Línia estratègica 6. Aconseguir l'excel·lència i la qualitat total de cadascuna de les marques turístiques de les Balears com a factor diferenciador d'altres destinacions competidores.

Línia estratègica 7. Generar l'ús de les noves tecnologies en turisme, fomentar-ne la innovació i el suport a la investigació.

Línia estratègica 8. Implementar mecanismes normatius d'harmonització i articulació de l'oferta, així com habilitar mecanismes jurídics de control al seu adequat compliment, tot tenint en compte la realitat de cadascuna de les illes.

Línia estratègica 9. Afavorir la rehabilitació de les destinacions madures de les Balears i la posada en valor de l'oferta interior, així com incentivar les destinacions i els productes turístics sostenibles emergents millorant la nostra oferta tradicional.

Línia estratègica 10. Promoure la sostenibilitat com a element indispensable i de qualitat en l'experiència turística.

Línia estratègica 11. Promoure la sostenibilitat social basada en els drets dels treballadors i la millora dels serveis, on la formació del conjunt de treballadors és una eina fonamental per garantir la sostenibilitat i qualitat de l'activitat turística.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

4. DIAGNOSI SOCIOAMBIENTAL

4.1. DADES SOCIALS

4.1.1. Població de dret

La població de dret és la població registrada oficialment al padró municipal. Si analitzem les dades de la població de dret pel municipi des Castell podem extreure les següents conclusions. Des de l’any 2008 a l’any 2011 la població de dret va créixer de manera constat fins arribar al màxim registrat durant aquest període (7.990 habitants) però des de llavors va començar a disminuir fins l’any 2017, moment en que el padró municipal va ser 7.343 habitants. Aquesta tendència es repeteix per a tots els municipis de l’illa atès que la taxa de migració neta a partir de l’any 2012 és negativa.

Figura 3. Evolució de la població de dret as Castell 2008-2017. Elaboració pròpia. Font: Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM).

4.1.2. Població de fet

La població de fet és una estimació present en cada moment de l’any calculada a partir dels residus sòlids urbans que serveix per mesurar la major o menor estacionalitat del municipi.

En el gràfic següent es veu l’evolució anual de la població de fet entre els anys 2008- 2015. Els primers anys (2008-2012) la població de fet va augmentar notablement fins arribar al màxim estimat, 6.747 persones, però just després va disminuir. Entre els anys

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

2014-2015 hi va haver un lleuger augment de 30 persones. L’any 2015 la població de fet va ser 6.461.

Figura 4. Evolució mitjana anual de la població de fet as Castell 2008-2015. Elaboració pròpia. Font: Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM).

El gràfic següent mostra l’evolució mensual de la població de fet l’any 2015. A grans trets veiem com la població de fet durant els mesos d’estiu és el doble de la població de fet durant els mesos d’hivern.

Generalment el total de la població de fet als municipis de l’illa és més gran al total de la població de dret però, en el cas des Castell trobem que la població de fet només sobrepassa la població de dret els mesos de juliol, agost i setembre.

Figura 5. Evolució de la Petjada Humana Diària as Castell 2015. Elaboració pròpia. Font: Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM).

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

4.2. DADES ECONÒMIQUES

4.2.1. Diversitat sectorial

La diversitat sectorial determina l'equilibri de l'ocupació laboral entre els diferents sectors d'activitat. El municipi des Castell presenta una elevada concentració de treballadors en el sector serveis que com veiem a la taula 1, els darrers cinc anys s’ha anat accentuant. Aquest fet ens indica una clara terciarització de l’economia del municipi, igual que a la resta de municipis de l’illa. Tot i així, el sector de la construcció ha anat guanyant presència els darrers anys. L’any 2016 la construcció representava el 24,94% dels afiliats a la Seguretat Social envers el 20,72% l’any 2011.

PRIMARI INDÚSTRIA CONSTRUCCIÓ SERVEIS 2011 40 115 247 790 2012 36 113 213 773 2013 35 112 207 803 2014 39 105 274 793 2015 39 111 324 792 2016 37 112 323 823 Taula 1. Mitjana anual de treballadors afiliats a la Seguretat Social as Castell per sectors econòmics. Elaboració pròpia. Font: Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM).

El gràfic següent reflexa el creixement del sector de la construcció entre els anys 2014 i 2015. El sector de la indústria i el sector l’agricultura i la pesca s’han mantingut constants al llarg del període analitzat. Pel que fa al sector serveis, ha augmentat lleugerament els darrers dos anys (2015-2016) sent el sector amb més afiliats a la Seguretat Social (fig. 6).

Figura 6. Evolució mitjana anual de afiliació a la Seguretat Social as Castell per sectors econòmics període 2011-2016. Elaboració pròpia. Font: Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM)

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

4.2.2. Atur

En la taula següent veiem la taxa d’atur en funció dels diferents sectors d’activitat en el municipi des Castell. La taxa d’atur en el sector serveis ha augmentat quasi un 9% els darrers cinc anys. En canvi, el sector de la construcció ha reduït la taxa d’atur a més de la meitat. Amb el pas dels anys la diferència entre les taxes d’atur dels diferents sectors es va fent més gran a causa del creixement del sector serveis i l’augment de població que es dedica a aquest sector. L’any 2017 la taxa d’atur del sector serveis va ser 85,07%, la del sector de l’agricultura i pesca va ser 1,84%, la de la indústria 4,09%, la de la construcció 6,55% i la de la població sense ocupació anterior 2,45%.

TAXA D'ATUR Sector econòmic 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Agricultura i Pesca 0,42 1,31 1,58 1,49 1,55 1,84 Industria 6,13 4,96 5,06 4,96 3,29 4,09 Construcció 14,21 10,36 9,02 9,75 8,70 6,55 Serveis 76,18 79,85 81,96 81,82 84,72 85,07 Sense ocupació anterior 3,06 3,50 2,37 1,98 1,74 2,45 Taula 2. Evolució taxa d’atur segons l’activitat econòmica as Castell període 2012-2017. Elaboració pròpia. Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) a partir de dades de Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB).

Figura 7. Gràfic evolució taxa d’atur segons activitat econòmica as Castell període 2012-2017. Elaboració pròpia. Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) a partir de dades de ervei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB).

La població en situació d’atur as Castell durant els mesos d’estiu és inferior als mesos d’hivern. Més concretament, durant l’estiu el total de població aturada és la meitat en comparació amb els mesos d’hivern. Els dos sectors que segueixen més

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025 clarament aquesta tendència són el sector serveis i el sector de la indústria. El sector de l’agricultura i la pesca els mesos de gener i febrer tenen menys gent a l’atur que durant l’estiu. El sector de la construcció el més d’agost també presenta un impàs el mes d’agost amb més població aturada que durant els mesos d’hivern.

POBLACIÓ ATURADA Sector Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des econòmic Agricultura 5 6 10 9 7 5 7 5 7 8 7 9 i pesca Indústria 14 12 16 15 13 13 14 15 18 19 19 20 Construcci 44 33 28 30 31 33 30 41 34 32 28 32 ó Serveis 463 442 404 335 238 199 187 201 251 368 440 416 Comerç 76 65 55 46 35 26 26 28 38 52 65 59 Transport 30 25 21 14 8 8 8 6 9 16 26 25 Hoteleria 151 155 139 107 59 39 35 39 63 143 171 160 Resta 206 197 189 168 136 126 118 128 141 157 178 172 serveis Sense 9 15 12 13 10 13 10 8 6 8 13 12 ocupació anterior Total 535 508 470 402 299 263 248 270 316 435 507 489 Taula 3. Població aturada segons activitat econòmica as Castell l’any 2017. Elaboració pròpia. Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) a partir de dades de Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB).

Figura 8. Gràfic població aturada segons activitat econòmica as Castell l’any 2017. Elaboració pròpia. Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) a partir de dades de Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB).

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

4.2.3. Estacionalitat laboral

L’estacionalitat laboral ens indica la influència de les temporades de l'any en l’ocupació. Entre els anys 2013-2015 la taxa d’estacionalitat va disminuir notablement de 14,2% a 7,4% però tot seguit va tornar a augmentar. L’any 2016 la taxa d’estacionalitat del municipi va ser 12,3%. Això ens indica que durant la temporada alta hi ha un 12,3% més d’ocupació.

Si comparem les dades del municipi amb les dades insulars veiem que Es Castell no ha seguit la tendència insular i tampoc pateix la forta estacionalitat característica de les balears (fig. 9).

Figura 9. Evolució de la taxa d’estacionalitat a Menorca i as Castell període 2008-2016. Elaboració pròpia. Font: Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM)

4.3. DADES AMBIENTALS

4.3.1. Territori i zones protegides

Es Castell està situat a l’est de l'illa de Menorca, i limita amb els municipis de Maó a l’oest i al sud, amb Sant Lluís (fig. 10).

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Figura 10. Mapa de Menorca i situació des Castell. Elaboració pròpia. Font: IDE Menorca.

El municipi té una superfície de 1.156,52,38 ha, això suposa el 1,7 % de la superfície total de Menorca. És el municipi més petit en extensió de l’illa (taula 4). Superfície (ha) % sobre cada illa Ciutadella 18.599,52 26,8

Es Mercadal 13.801,62 19,9

Maó 11.736,43 16,9 Alaior 10.969,73 15,8 Ferreries 6.603,18 9,5

Sant Lluís 3.466,95 5,0 Es Migjorn Gran 3.138,38 4,5 Es Castell 1.156,52 1,7

Taula 4. Superfície de cada municipi i percentatge sobre el total de Menorca. Elaboració pròpia. Font: Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) a partir de dades de Serveis d'Informació Territorial dels Illes Balears, SA (SITIBSA)

El municipi compta amb poca superfície protegida com es pot observar a la taula 5:

Superfície % sobre superficie

(ha) municipi Superficie municipi 1.156,52 Superficie protegida 263,05 22,74 Àrea d'Alt Nivell de Protecció (AANP) fora 89,48 7,74 d'ANEI Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) (No 170,32 14,73 AANP)

Autonòmic a Àrea Natura d'Interès Territorial (ANIT) 3,25 0,28

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Lloc d'Interès Comunitari (LIC) 0,01 0,00 Europa Taula 5. Superfície protegida al municipi des Castell. Elaboració pròpia. Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

Dins el municipi trobem l’ANEI Me-9 Litoral des Castell i la costa de llevant de Sant Lluís. Aquesta ANEI abarca el litoral des Castell i Sant Lluís que no s’havia edificat en el moment de redactar la Llei d’espais naturals. La superfície és de 322 ha en total. L’ANEI inclou l’illa de l’Aire, el segon illot més gran de l’illa i el que conté la població més abundant de sarganta balear. El principal valor d’aquesta zona és el mosaic d’ullastrar i camps de conreu, que crea un medi favorable per a moltes espècies. La fauna d’aquesta regió està dominada per petits ocells passeriformes. També al litoral s’hi troben espècies com la mèrlera blava, gavina corsa o corb marí (fig. 11):

Figura 11. Àrees naturals d'especial interès del municipi des Castell. Elaboració pròpia Font: IDE Menorca.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

4.3.2. Pressió humana

La pressió humana4 és un indicador ambiental (també demogràfic) que ens indica la població real que hi ha a l'illa, i per municipis, en qualsevol moment de l'any.

L’evolució de la mitjana anual de la pressió humana al municipi mostra una tendència ascendent amb algunes oscil·lacions del 2003 fins el 2013. A partir del 2013 s’observa una disminució (fig. 12).

Figura 12. Pressió humana (mitjana anual) al municipi des Castell 1998-2015. Elaboració pròpia. Font: Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM)

Per altra banda, les dades mensuals mostren com la població que hi ha al municipi no és constant al llarg de l'any, sinó que un cop s'inicia la temporada turística el nombre de persones augmenta amb l'arribada de treballadors temporals i turistes allotjats al municipi. Els màxims de població s'observen al mes d'agost on la població al municipi l'any 2015 va arribar gairebé va superar les 10.000 persones, 1,3 vegades la població de dret del municipi. A la figura 13 també es pot observar com els darrers anys els màxims observats són cada vegada més elevats. Tot i açò, no és dels municipis que experimentin una major pressió humana.

4 Més informació sobre metodologia: http://obsam.cat/indicadors/demografia/pressio- humana/poblacio-estacional/Introduccio-xifres-poblacio-Menorca.pdf

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Figura 13. Pressió humana mensual al municipi des Castell 2000,2005,2010 i 2015. Elaboració pròpia. Font: Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM)

4.3.3. Energia

Pel que fa a energia es mostren les dades referents a consum elèctric al municipi. El consum d'energia elèctrica va augmentar de forma considerable de 1997 fins el 2004. El consum disminueix fins el 2013 moment en el qual s’observa una tendència a l’alça en el consum elèctric al municipi (fig. 14).

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Figura 14. Consum anual d’electricitat as Castell 1997-2016. Elaboració pròpia. Font: Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM).

El consum d'electricitat mensual mostra un comportament estacional, tot i que no és del municipis que presentin una major estacionalitat. Tot i així, s’observa com durant els mesos de temporada turística baixa (de novembre a abril) el consum d'electricitat mensual es troba al voltant de 1,5-1,7 milions de kWh però un cop s'inicia la temporada turística el consum augmenta arribant al màxim de consum al mes d'agost amb més de 2,1 milions de kWh (fig. 15). El mes d’agost el consum elèctric és 1,4 vegades el consum del mes de novembre (mes de menor consum de l’any 2016).

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Figura 15. Consum mensual d’electricitat as Castell 2016. Elaboració pròpia. Font: Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM)

4.3.4. Aigua

El consum d'aigua anual (volum anual d'extracció d'aigua) presenta una tendència descendent com es pot observar a la figura 16. El 1999 el volum anual d’extracció superava els 670.000 m3 anuals i el 2016 no supera els 480.000 m3 anuals. Tot i açò, s’observa un increment del consum des del 2014, any de menor extracció de la sèrie de dades amb 449.883 m3 anuals (fig. 16).

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Figura 16. Volum anual d’extracció d’aigua as Castell 1999-2016. Elaboració pròpia. Font: Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM)

Analitzant el volum d’aigua extret per mesos l’any 2016 s’observa l’increment en la demanda d’aigua els mesos de temporada turística alta. El 2016 el mes amb major extracció va ser el mes d’agost i el de menor el mes de febrer (fig. 17).

Figura 17. Volum mensual d’extracció d’aigua as Castell 2016. Elaboració pròpia. Font: Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM)

El consum d’aigua (volum extret) per capità tenint en compte la població de dret presenta una tendència descendent tot i que els dos darrers anys el consum ha augmentat lleugerament. Cal remarcar que aquestes ràtios es troben

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025 substancialment per sota de la mitjana insular. Les ràtios per població de fet també presenten una tendència descendent i igual que en el cas de la població de dret, els dos darrers anys (2015 i 2016) hi ha un lleuger augment de les ràtios. En aquest cas també, el consum per càpita es troba per sota de la mitjana insular (fig. 18).

Figura 18. Consum urbà (volum extret) d’aigua per capità as Castell i Menorca segons població de dret i de fet 2000-2016. Elaboració pròpia. Font: Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM)

4.3.5. Residus

El total de residus – i de forma similar també la fracció resta- van experimentar un augment del 1998 fins el 2003, moment a partir del qual disminueixen fins el 2009. A partir de llavors la tendència és decreixent. Els residus seleccionats han seguit una altra evolució; del 1998 al 2008 augmenta el volum recollit però des de llavors s’observa una disminució del total seleccionat (fig. 19).

El municipi va generar el 2017 més de 5.700 tones de residus domèstics, dels quals només el 19 % van ser seleccionats per al reciclatge. Aquest percentatge es troba molt per sota de l'objectiu que es va marcar des de la Unió Europea del 50 % pel 2020.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Figura 19. Generació anual de rebuig, seleccionat i total de residus as Castell 1998-2017. Elaboració pròpia. Font: Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) i Consorci d’Energia i Residus de Menorca

Pel que fa a les diverses fraccions seleccionades s’observa com a partir de l’any 2000 s’enlaira la recollida separada al municipi. Des de llavors els volums més grans corresponen al paper-cartó fins el 2011 i des de llavors la fracció més seleccionada as Castell ha estat el vidre. Els envasos lleugers representen un menor volum però la seva tendència és positiva i s’observa com ha anat augmentat la recollida d’aquesta fracció tot i que del 2009 al 2014 va experimentar una davallada (fig. 20).

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Figura 20. Recollida selectiva de vidre, envasos lleugers i paper i cartó as Castell 1998-2017. Elaboració pròpia. Font: Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) i Consorci d’Energia i Residus de Menorca

En el cas dels municipis menorquins i donada la seva vocació turística és important analitzar la recollida mensual de residus, ja que mostra l'elevada estacionalitat en la generació de residus a causa del fenomen turístic. S’ha de dir que Es Castell no és dels municipis que pateixi una major estacionalitat en la generació de residus. Com es pot observar a la figura 21, la quantitat de rebuig generada al mes d’agost gairebé es duplica comparat amb els mesos de temporada turístics baixa.

En el cas de les fraccions de recollida selectiva (fig. 22) també s’observa un comportament estacional en els volums recollits, especialment en el cas del vidre.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Figura 21. Recollida de rebuig as Castell 2017. Elaboració pròpia. Font: Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) i Consorci d’Energia i Residus de Menorca

Figura 22. Recollida selectiva mensual de vidre, envasos lleugers i paper i cartó as Castell 2017. Elaboració pròpia. Font: Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) i Consorci d’Energia i Residus de Menorca

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

4.4. INFRAESTRUCTURES

4.4.1. Carreteres

La xarxa de carreteres des Castell comunica principalment el centre amb els municipis de Maó i Sant Lluís. La Me-2 (xarxa primària) i el Camí de Trepucó (xarxa secundària) comunica amb Maó i per altra banda, la carretera de Sant Lluís – Es Castell (xarxa secundària) connecta amb el municipi de Sant Lluís. El municipi compta amb un carril bici que segueix la Me-2 (fig. 23).

Figura 23. Tipificació de la xarxa viaria segons PTI més carrils bicis. Elaboració pròpia. Font: IDE Menorca.

4.4.2. Transport públic

Per Es Castell passa la línia 02 Maó-Es Castell, operativa durant tot l’any i compta amb diverses parades pel centre urbà (fig. 24).

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Figura 24. Línies i parades de bus de transport públic as Migjorn Gran 2018. Elaboració pròpia. Font: IDE Menorca.

4.4.3. Atenció sanitària

Es Castell compta amb un centre de salut públic i dues farmàcies, una situada en el centre urbà i una altra a Son Vilar.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

5. DIAGNOSI ENTORN TURÍSTIC

5.1. INVENTARI DE RECURSOS TURÍSTICS LOCALS

En aquest apartat es farà una breu descripció del patrimoni natural del municipi pel que fa a la geologia, el punts d’interès natural i ornitològics i les zones de major concentració de biodiversitat vegetal.

5.1.1. Patrimoni natural

GEOLOGIA

Geològicament, la zona corresponent al terme municipal des Castell és força homogènia, amb materials calcaris del Miocè (fig. 25).

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Figura 25. Materials geològics presents al municipi des Castell. Elaboració pròpia. Font: IDE Menorca.

CONCENTRACIÓ DE BIODIVERSITAT VEGETAL

La riquesa i diversitat vegetal de l’illa és molt rellevant. Així trobem una banda estreta però molt rica en endemismes formada per la vegetació pròpia d’ambients costaners (en sistemes dunars i penya-segats litorals). Unes desenes de metres més a l’interior destaquen l’ullastrar o les marines d’ullastre i cap a l’interior de l’illa, en canvi, és més freqüent trobar alzinars. També són freqüents les marines d’arbusts com el xipell, el bruc o les estepes.

Tot i aquesta elevada riquesa alguns punts de l’illa concentren una elevada biodiversitat vegetal. As Castell trobem la zona de Cala Sant Esteve al caló de Rafalet. Es tracta d’una franja litoral, estreta, que reuneix a la seva part més septentrional unes condicions semblants a les que hi ha l’extrem nord-occidental de l’illa, la zona de punta Nati, en canvi el seu extrem més meridional presenta una configuració ben diferent pels penyals més alts i especialment per la presència del canaló que desemboca al caló des Rafalet (fig. 26). Allà on el litoral és baix, fins la punta de sa Cigonya, la influència marina és molt elevada, la incidència directa de la tramuntana no és tan forta com al litoral nord, però l’efecte de la salinitat es deixa notar de manera semblant per aquesta poca alçada de la costa. A primera línia hi predomina una comunitat d'halòfits que aprofiten els sediments i restes orgàniques deixats per les onades i els temporals. A continuació segueix una franja amb vegetació herbàcia més persistent amb alguns socarrells, que sovint també queda entre roquissars i blocs de penya de moguts per la mar, és aquí on hi apareixen els elements florístics de més interès. A la punta de sa Cigonya es pot veure un petit

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025 arenal aïllat amb una configuració florística interessant, així com també una bassa temporal efímera d’aspecte idèntic a les que es formen per la zona de punta Nati. A partir d’aquest punt el litoral guanya alçada, açò fa que la marina litoral de mula i ullastres s’atraqui més a la costa, però sempre d’una manera poc densa amb importants clarianes de roquissars. En aquests penyals hi ha esfondrats amb talussos de penyes que generen ambients adequats per plantes rupícoles i de llocs ombrívols. Aquesta continuïtat es veu trencada de forma sobtada pel canaló des Rafalet. Un petit barranc que desemboca al caló i que està cobert per un esponerós alzinar envoltat d’ullastrar, amb prou entitat com per donar cabuda a endemismes d’ambients frescos i ombrívols.

Figura 26. Zones de concentració vegetal as Castell. Elaboració pròpia. Font: IDE Menorca.

5.1.2. Paisatge

El paisatge de Menorca és un mosaic de trames naturals, rurals i construïdes que, tot i conservar similituds amb el paisatge de les illes veïnes, té una personalitat pròpia molt marcada, fruit d'una realitat cultural, econòmica, natural i climàtica ben diferenciada. En especial, a l'illa cobra importància un paisatge rural que es caracteritza per l'omnipresència del mosaic agroforestal, la retícula de parets seques i camps tancats i la dispersió de les cases dels llocs, així com un paisatge natural ric i divers fruit de la diversitat d'ecosistemes naturals presents a l'illa (boscos, barrancs, platges i cales, penya-segats, zones humides, etc.).

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

El Pla territorial de Menorca (2003) va definir 24 unitats de paisatge5 on es representen els principals paisatges de l’illa. Dins del municipi des Castell s’ubiquen 3 d’aquestes unitats de paisatge (fig. 27):

 Unitat 21. El Migjorn interior del sud-est  Unitat 22. Franja litoral turística del sud-est  Unitat 23. Periurbà de Maó-Es Castells

Figura 27. Unitats de paisatge as Migjorn Gran definides pel Pla Territorial Insular de Menorca 2003. Elaboració pròpia. Font: IDE Menorca

5.1.3. Menorca Talaiòtica

El patrimoni prehistòric de Menorca és present per tota l’illa i engloba totes les construccions elaborades per les comunitats humanes durant un ampli període cronològic que va des de l’establiment de l’home a l’illa, devers el 2500/2100 aC, fins a la conquesta romana, el 123 aC.

En especial, gran part de les construccions talaiòtiques són excepcionals i exclusives de l'illa i s’aixecaren amb una tècnica constructiva de tipus ciclopi aprofitant la pedra de l’illa. Menorca presenta una extensa plataforma calcària al sud, que és de fet on es localitzen gran part dels jaciments. Així, les característiques geològiques

5 Més informació: http://www.cime.es/WebEditor/Pagines/file/DOCPTI/PTI%20Menorca%20catala%20PDF/03_Annex os/03_Annex_4_catala.pdf

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025 de Menorca van permetre el sorgiment d’aquest patrimoni prehistòric, que, sota el nom de “Menorca Talaiòtica” opta actualment a ser patrimoni mundial de la UNESCO.

El 2010, el Ple del Consell Insular de Menorca aprovà per unanimitat iniciar els tràmits necessaris per formalitzar la sol·licitud de la candidatura a la UNESCO, i el 2013 es va inscriure la Menorca Talaiòtica a la Llista indicativa, on hi ha les candidatures que cada estat té previst presentar a la UNESCO.

Per tal d'elaborar l'expedient de la candidatura, es van seleccionar 32 dels més de 1.500 jaciments arqueològics catalogats a Menorca. Els jaciments seleccionats sintetitzen el divers i ric patrimoni de la prehistòria insular.

As Castell trobem un talaiot que forma part de la candidatura de Menorca Talaiòtica. A continuació en trobareu una breu descripció.

TALAIOT DE TREBALÚGER

El talaiot de Trebalúger està format per una torre de grans dimensions i de planta el·líptica. Està situat sobre un sortint rocós en el qual existia una edificació anterior, una casa del bronze mitjà-final, descoberta amb l’excavació arqueològica.

Figura 28. Talaiot de Trebalúger. Font: Pàgina web de Menorca Talaiòtica.

5.1.4. Patrimoni etnològic

MOLINS DE VENT

Els molins de vent van ser molt utilitzats a l’illa des del segle XVI fins al XIX. Els més habituals van ser els fariners però també es van crear molins de vent gerrers i extractors d’aigua. El municipi des Castell conserva tres d’aquests molins descrits a continuació.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

 Molí del camí de Maó o El molí del camí de Maó està situat a un indret rural de transició. Antigament fou usat com a habitatge però avui dia està deshabitat.

 Molí de Santa Creu o El molí de Santa Creu està abandonat i engolit per la zona urbana.

 Molins de Son Saura o El molí de Sant Josep situat a la urbanització de Santa Anna està abandonat.

PEDRERES

Les pedreres han estat els llocs on tradicionalment s’ha extret el marès que s’ha fet servir en les construccions de l’illa. A Menorca actualment algunes de les pedreres resten actives (20) però moltes altres han deixat de funcionar com a tal (més de 100). Algunes de les inactives estan considerades com a pedreres d’interès etnològic de les quals quatre es troben as Castell.

 C. De Cala Sant Esteve o És una pedrera antiga de marès explotada manualment al costat del mar.

 Santa Anna o Actualment es troba coberta però antigament era explotada mitjançant el mètode de càmeres i pilars. Sobre un costat s’ha edificat i l’altre costat s’ha habilitat com aparcament descobert a uns 2 metres per sota del nivell de la carretera. Les restes d’aquesta pedrera es troben perfectament integrades dins el nucli urbà.

 Sínia de Robadones o La pedrera fou explotada per el mètode de càmeres i pilars. A l’esquerra s’hi troba una antiga explotació que s’utilitza com a museu d’embarcacions. A la dreta hi ha una altra explotació que es troba en molt mal estat de conservació, coberta de vegetació.

 Urbanització Sol del Este o Aquesta pedrera de marès està inactiva. Es troba molt a prop de la mar i està ocupada per bestiar. Es una pedrera considerada d’interès etnològic no prehistòric. El mètode d’explotació va ser per càmeres i pilars.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

5.1.5. Patrimoni històric-cultural

FORTIFICACIONS Menorca custòdia una gran diversitat de patrimoni relacionat amb la defensa de l’illa com per exemple castells, fortaleses i torres de defensa. El municipi des Castell conserva bona part d’aquestes fortificacions de les quals trobareu una breu descripció a la taula 6.

Figura 29. Mapa fortificacions as Castell. Elaboració pròpia. Font: IDE Menorca.

Nom Descripció Castell de Sant Felip El castell de Sant Felip està situat a la riba sud del port de Maó, es va alçar a mitjan segle XVI com a resposta a l’atac de Barba-rossa a Maó. Durant les successives dominacions britàniques el castell es va anar ampliant fins que el 1782, després del setge espanyol, es va aconseguir la rendició i Espanya va recuperar la sobirania pel tractat d’Amiens, i Carles III en va ordenar la demolició. Encara queden restes a la superfície però el més impressionant són les galeries subterrànies realitzades per espanyols i anglesos en les diferents ocupacions. El castell és el testimoni de gairebé dos segles i mig d’una història agitada. Fort de Marlborough El fort de Marlborough va ser construït pels britànics entre els anys 1720-1726. Està situat a la Cala de Sant Esteve, al costat sud de la bocana del port de Maó. Juntament amb altres fortificacions servia per protegir l’entrada del port de Maó. L’any 1782 va ser destruït pels espanyols i

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Nom Descripció va haver de ser reconstruït, amb algunes modificacions, durant l’últim període britànic. El seu nom prové del general britànic més destacat de l’època, el duc de Malborough, Sir John Churchill. Torre d’en Penjat La torre d’en Penjat és una torre de defensa de grans dimensions construïda l’any 1798 per ordre del general Stuart, conquistador i governador de Menorca. Primer va rebre el nom de Governador, després es va anomenar d’en Penjat perquè estava construït sobre el turó del Turc o Penjat. L’objectiu era cobrir l’entrada del port de Maó mentre es reconstruïa el castell de Sant Felip. Torre de Sant Felipet La torre de Sant Felipet es va construir l’any 1798 a l’entrada del port de Maó. És una torre de grans dimensions amb tres plantes, totes construïdes durant el mateix període. A finals del segle XIX al costat de la torre es van construir dos edificis que van servir per guardar el material de les defenses submarines del port de Maó i més tard es van adequar per als projectes d’il·luminació, auxiliars del tir de costa nocturn.

Taula 6. Fortificacions as Castell. Font: Pàgina web Menorca.es

Figura 30. Castell de Sant Felip. Font: Pàgina Figura 31. Fort de Marlborough. Font: Pàgina web Menorca.es web Menorca.es

Figura 32. Torre de Sant Felipet. Font: Pàgina Figura 33. Torre d’en Penjat. Font: Pàgina web web Lazaretodemahon.es de Menorca.es

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

PATRIMONI BRITÀNIC Durant 80 anys Menorca va ser ocupada pels anglesos en tres períodes diferents. Aquests van deixar una empremta a l’illa com per exemple les paraules d’origen anglès al vocabulari menorquí, diferents estils arquitectònics, danses i fins i tot gastronomia. Es Castell conserva gran part d’aquest patrimoni britànic.

Figura 34. Mapa patrimoni britànic as Castell. Elaboració pròpia. Font: IDE Menorca.

Nom Descripció Ajuntament i quarters És una gran plaça d’armes, considerada una peça clau de la trama urbana de finals del segle XVI ja que es troba envoltada de casernes i actua d’element centralitzador del nucli urbà. Es localitza a l’encreuament de dos carrers principals i trenca una norma fixa de l’urbanisme barroc, accentuant el caràcter militar. Va ser construïda pels britànics però també la va fer servir l’exèrcit espanyol. Avui dia, una part de les casernes acullen el museu Militar de Menorca. Castell de Sant Felip Trobareu la descripció a la taula 6. Edifici de la Unitat Sanitària Aquest edifici era un gran espai destinat a emmagatzemar queviures, construït durant el segle XVIII. Tot i que pot semblar que estigui allunyat del centre urbà , està situat estratègicament a prop del port de Calasfonts per facilitar la descàrrega i l’emmagatzematge. Fort de Marlborough Trobareu la descripció a la taula 6.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Nom Descripció Hostal de l’Almirall L’hostal de l’Almirall rep aquest nom amb honor a l’almirall Lord Collingwood perquè a mitjan segle XVIII es va instal·lar a la casa per impedir que la flota francesa ataques les costes peninsulars i l’arxipèlag balear fins que va morir. Actualment és un hotel que conserva una col·lecció privada de mapes, quadres, llibres, manuscrits i gravats que els propietaris han augmentat al llarg dels anys. Son Granot Son Granot és una casa rural d’estil colonial anglesa. Va ser construïda l’any 1712 a una ubicació estratègica. A més de ser única a l’illa per la seva arquitectura compta amb una magnífica panoràmica sobre l’entrada del port de Maó. Avui dia, és un hotel rural ambientat en l’època britànica. Torre d’en Penjat Trobareu la descripció a la taula 6. Torre de Sant Felipet Trobareu la descripció a la taula 6.

Taula 7. Patrimoni britànic as Castell. Font: Pàgina web de Menorca.es

Nota: N.U. no ubicat al plànol

Figura 35. Ajuntament i quarters. Font: Pàgina Figura 36. Castell de Sant Felip. Font: Pàgina web web Menorca.es Menorca.es

Figura 37. Edifici de la Unitat Sanitària. Font: Figura 38. Fort de Marlborough. Font: Pàgina Pàgina web Menorca.es web Menorca.es

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Figura 39. Hostal de l’Almirall. Font: Pàgina web Figura 40. Son Granot. Font: Pàgina web Hotel de l’Almirall Menorca.es

Figura 41. Torre d’en Penjat. Font: Pàgina web Figura 42. Torre de Sant Felipet. Font: Pàgina de Menorca.es web Menorca.es

PATRIMONI RELIGIÓS

A Menorca hi trobem diferents edificis de caràcter religiós que han plasmat la vida religiosa de l’illa. Es Castell conserva un dels edificis religiosos datat al segle XVIII.

Església de Nostra Senyora del Roser

L’església de Nostra Senyora del Roser va ser edificada a l’Arraval des Castell, on residien els familiars dels militars de la fortalesa del Castell de Sant Felip. Durant la primera ocupació britànica, entre el 1712-1756, l’església va ser derruïda quan es va demolir el raval. Els anglesos van edificar un altre poblat, Arraval Nova, a un altre punt més distant del castell. La nova església es va acabar d’edificar el 1722. Avui dia es conserven la font baptismal, el lindum crucis de plata i el retaule de la capella dedicat a Sant Pere, avui al Sant Crist ressuscitat.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Figura 43. Església de Nostra Senyora del Roser. Font: Pàgina Web Menorca.es

5.1.6. Medi rural

El medi rural a Menorca té una importància cabdal. A més de l’activitat primària, relacionada amb l’agricultura i la ramaderia, el medi rural manté el paisatge de mosaic agroforestal tan característic de l’illa i més recentment, s’està desenvolupant un turisme rural mitjançant la transformació de les cases de llocs en agroturismes i hotels rurals.

A l’illa de Menorca es tenen comptabilitzats més de 900 llocs, dels quals 41 es troben as Castell (fig. 44). Els llocs són les finques agrícoles típiques de Menorca que consisteixen en el casat de lloc (habitatge), l’eres/s i diverses instal·lacions agropecuàries.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Figura 44. Mapa amb localització de les cases de camp (llocs) de Menorca. Elaboració pròpia. Font: IDE Menorca.

Per altra banda, Es Castell compta amb1 agroturisme i 1 hotel rural.

5.1.7. Platges i cales

Es Castell només té 2 platges, totes dues urbanes.

Tipus Nre. % A 2 100,0 Total 2 100,0 Taula 8. Platges per tipus as Castell. Font: IDE Menorca. Elaboració pròpia

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Figura 45. Localització de les platges des Castell. Font: IDE Menorca. Elaboració pròpia.

Es Castell 1 Cala Sant Esteve A 2 Cala Pedrera A Taula 9. Platges des Castell per tipologia. Elaboració pròpia. Font: IDE Menorca

Cala Pedrera es troba a un quilòmetre de centre des Castell, entre les urbanitzacions de Sol de l’Est i Santa Anna. Es tracta d’una petita zona de bany portuària en forma de u. Aquesta platja presenta en moltes ocasions l’estat de bany prohibit o no recomanat per la qualitat de les seves aigües.

Cala Sant Esteve es troba a 2,5 quilòmetres del centre des Castell. Aquesta cala està ocupada urbanísticament per per cases de planta baixa i pis. La cala té una zona de bany sense arena.

5.1.8. Medi marí

La mediterrània és una mar oligotròfica, és a dir pobra en nutrients. Aquest fet li confereix una menor productivitat pesquera, però alhora una major transparència de l'aigua. L’absència de grans rius que hi desemboquen n’és el principal responsable, ja que els rius aporten una gran quantitat de sediments i de matèria orgànica. Aquesta oligotròfia és encara més marcada a les aigües que envolten Menorca, on l’absència de rius juntament amb l’existència d’extenses praderies de

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025 posidònia (Posidonia oceanica) els atorga una transparència i unes tonalitats espectaculars.

Sota aquestes tonalitats s’hi amaga una gran diversitat d’ambients, de la qual la geologia de Menorca té part de culpa. Les característiques geològiques de la part emergida tenen continuïtat en el fons marí i són en gran part responsables del perfil costaner (vegeu l'apartat de patrimoni natural). Així doncs, les diferencies de la part terrestre es poden observar també sota l’aigua i condicionen el tipus de comunitats marines que s’hi poden trobar.

Consegüentment, la part nord de l’illa està constituïda per una costa molt retallada que ha permès la generació d’hàbitats marins d’una singularitat molt especial, els quals alberguen una biodiversitat elevada que és objecte de conservació. D'exemples d’aquests tipus d’hàbitats en trobam a les badies tancades d’aquesta costa com ara Fornells, el port de Sanitja o la badia d’Addaia. Aquests indrets es caracteritzen per tenir un fons tou, sediments fins, ben il·luminats i arrecerats del fort hidrodinamisme de la costa nord de Menorca. Els hàbitats principals que alberguen són els d’escull barrera de posidònia, escassos a les Balears i pràcticament inexistents a la Península, i les praderies d’algueró (Cymodocea nodosa i Zoostera nolti). Aquestes comunitats són molt sensibles a les alteracions antropogèniques, les quals poden afectar greument l’equilibri d’aquests ecosistemes. No obstant això, a la zona nord de l’illa també hi són presents els penya-segats costaners, els quals tenen continuïtat davall la mar i generen fons verticals de roca, que acullen gran varietat d’espècies marines, tant d’algues i peixos com d’invertebrats. Entre els peixos que podem observar als fons marins rocosos hi ha els espàrids, com ara la variada (Diplodus vulgaris) o el sarg (Diplodus sargus), morenes (Muraena helena) o serrànids, com ara la vaca o el serrà (Serranus sriba i S. cabrilla), i si tenim sort podrem veure, amagat entre les cavitats, algun anfós (Epinephelus marginatus) o escorball (Sciaena umbra), molt abundants a la reserva marina del nord de Menorca. Més fàcils d’observar són la donzella (Coris julis) i els morets (Chromis chromis). D'altra banda, és freqüent observar aferrats a les roques poc profundes bogamarins (Paracentrotus lividus) i pitjallides (Patella sp.).

A la part sud de l’illa, la costa és més uniforme i està més exposada a l’onatge. Ara bé, la freqüència i la intensitat dels temporals marins és menor que en el cas de la costa del nord. Aquí la major part dels fons marins són arenosos, on la posidònia troba el millor substrat per créixer. Aquest fet s’observa amb l’existència d’una franja paral·lela i continua de praderia de posidònia que, tot i ser present a gairebé tota la costa menorquina, aquí forma veritables estores, que poden arribar fins als 35 metres de fondària. Aquesta franja contínua només es veu interrompuda pels canals de desguàs de les cales. En els fons de posidònia hi podem trobar diverses espècies de peixos que neden per sobre de la praderia o fins i tot que s’hi amaguen. Així doncs, podem observar diverses espècies d'espàrids com l'esparrall (Diplodus annularis) o les saupes (Sarpa salpa), o de làbrids com la grívia (Labrus viridis) o els roquers (Symphodus sp.) Dins d'aquest ecosistema cal destacar la nacra (Pinna nobilis), un mol·lusc bivalve de grans dimensions, el més gran del Mediterrani, que viu fixat sobre el fons de posidònia i està protegit. Arran de costa, apareix una comunitat d’algues calcàries que ens pot cridar l’atenció, les tenasses, veritables

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025 cornises que trobam al peu dels penya-segats just a l’altura de les onades. D’altra banda, els penya-segats d’aquesta part de l’illa es caracteritzen per tenir una elevada densitat de coves, moltes de les quals semisubmergides.

Una de les comunitats marines més destacables que apareix tant a la costa nord com a la costa sud, tot i que amb major freqüència a la costa nord, és la comunitat de maërl. Aquests fons estan formats per algues vermelles calcàries i apareixen entre els 30 i 80 metres de fondària. És en aquest tipus de fons on habita la llagosta (Palinurus elephas), un crustaci decàpode amb un valor comercial i interès gastronòmic excepcionals.

Figura 46. Mapa amb els hàbitats dels fons marins de Menorca. Elaboració pròpia. Font: IDE Menorca

La mar a Menorca és un dels reclams més importants per als turistes que visiten l’illa i una font de recursos cabdal. La mar és el medi imprescindible per al turisme nàutic,

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025 per a la pràctica d’esports aquàtics, per als banyistes i per a la pesca professional i recreativa. Així doncs, la mar rep una gran part de tota la pressió antròpica generada pel turisme i pels residents mateixos. Aquesta pressió es manifesta en forma de contaminació de tot tipus de residus (deixalles, hidrocarburs, olis, tensioactius, etc.), de pesca il·legal i sobreexplotació dels recursos, de molèsties a la fauna (aus marines, ratapinyades que habiten a les coves, sargantanes dels illots, etc.) i de danys a les comunitats dels fons marins, sobretot per les ancores de les embarcacions fondejades i la creació de ports esportius.

5.1.9. Rutes i camins

Menorca disposa d'una àmplia xarxa de camins i rutes. La ruta més coneguda el dia d'avui de l'illa és el Camí de Cavalls, que convertit en un GR (GR 223 – Camí de Cavalls) ha esdevingut un reclam turístic. Els GR (gran recorregut) són una xarxa de camins europeus pensats per a caminades de més de dues jornades i amb una longitud generalment major de 50 km. En particular, el Camí de Cavalls és un camí circular (recorre tota la costa de l'illa), té una longitud de 185 km i està dividit en 20 etapes.

Per Es Castell transcorre l’etapa 20 del Camí de Cavalls (fig. 47):

Figura 47. Etapes del Camí de Cavalls. Elaboració pròpia. Font: IDE Menorca.

A més del Camí de Cavalls existeixen altres camins i rutes d'interès turístic.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Rutes senderistes Segons l’IDE Menorca pel municipi des Castell pasa una ruta senderista definida a la publicación “A peu per Menorca – GOB”. Es tracta d’una ruta de dificultat baixa i de 11,8 km. El punt de partida i final (ruta circular) és l’aparcament del col·legi Ruiz i Pablo, del poble des Castell.

Figura 48. Ruta senderista as Castell. Elaboració pròpia. Font: IDE Menorca.

Rutes cicloturístiques Pel que fa a les rutes cicloturístiques, hi ha definides 20 rutes arreu de l’illa de les quals passen pel municipi des Castell dues rutes (fig. 49).

La ruta RC 06 Es Castell-Sant Lluís. Es tracta d’una ruta de dificultat baixa i 6,2 km de distància.

També transcorre la ruta Sant Lluís 02. Es tracta d’una ruta circular de dificultat baixa.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Figura 49. Rutes cicloturístiques. Font: Fundació Foment del Turisme de Menorca

Rutes culturals Segons l’IDE Menorca hi ha una ruta cultural definida per l’Ajuntament des Castell (fig. 50). Es tracta d’una ruta que transcorre per dins el casc urbà des Castell i que permet visitar els punts més emblemàtics.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Figura 50. Ruta cultural as Castell. Elaboració pròpia. Font: IDE Menorca.

Rutes eqüestres Segons l’IDE Menorca hi ha una ruta eqüestre definida per la Fundació Destí Menorca que transcorren pel municipi des Castell (fig. 51). Sortida de la hípica EQUIMAR per camins rurals, alguns d’ells asfaltats. Les diferents finques es separen majoritàriament per parets seca, en especial aquelles finques que tenen un ús agrícola o ramader. La ruta ens porta fins a Binissaida on el nostre camí gira a l’esquerra seguint l’antic Camí de Cavalls. Continuem entre parets seques per sobre de les quals podem veure la costa. A la nostra dreta, queda la Torre d’en Penjat i Fort Marlborough i, a l’altra banda del port natural de Maó, divisem la Mola amb la seva fortalesa. Per una baixada pedregosa arribem a la cala de Sant Esteve. Ens dirigim a la dreta fins arribar a punta de Migjorn, on gaudim d’unes grans vistes de la costa menorquina. Iniciem el camí que ens portarà de retorn a l’hípica seguint el camí asfaltat de Sant Esteve que més tard enllaça amb el de Sant Felip, el qual rep aquest nom perquè limita a la dreta amb els terrenys que envolten el fort de Sant Felip. Arribem a una cruïlla i girem a l’esquerra per la carretera que es dirigeix a la població de Sant Lluís. A uns 250 metres ens desviem a la dreta per un camí entre murs de pedra seca, arbres i finques particulars. Tornada pels camins rurals que envolten l’hípica.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Figura 51. Ruta eqüestre as Castell. Elaboració pròpia. Font: IDE Menorca.

5.1.10. Producte local

Menorca disposa d’una gran diversa varietat de productes i elaboracions que donen riquesa a la gastronomia menorquina. El producte local té unes característiques que a més de ser recomanables en l’àmbit d’alimentació i salut també fomenten positivament l’economia local.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Figura 52. Mapa de punts de venda de producte local a Ciutadella. Elaboració pròpia. Font: IDE Menorca.

PRODUCCIÓ INTEGRADA

Na Xenxa d’en Reynés és una finca situada als afores del municipi d’Es Castell. Es dediquen a la producció d’hortalisses i també fan matances («porquetjades») de manera tradicional, pel consum propi. Els porcs són criats a l'aire lliure a la mateixa finca i l'engreix el fan de manera natural amb farina d'ordi. Tenen especial interès per conservar les varietats locals i en alguns casos les han pogut cedir al Banc de Llavors de Varietats Locals de Menorca. Fa 2 anys, a petició dels seus clients més pròxims, van decidir obrir una botiga en línia on venen els seus embotits.

ALTRES MÈTODES DE PRODUCCIÓ

Al port de Calesfonts hi té la seva base la barca «Bon Aire» d’en Javier Llopis, un pescador d’arts menors que es dedica al tresmall de sípia, al tresmall de llagosta i el palangre al llarg de l’any.

As Castell hi trobem diversos punts de venda que s’encarreguen de la comercialització d’aquestes varietats de producte local com fruita, verdures, licors, embotits, etc. També es venen productes en línia.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

PUNT DE VENDA ADREÇA Can Bepis C/ Gran, 137 Herboristeria Artemisa C/ Gran, 56 Sa cuina de mo mare - Menjars preparats C/ Gran, 32 Super Es Castell C/ Victori, 40 Supermercat Mª Francisca Ramón (SUMA) C/ Ciutadella, 1 Supermercat Trebalúger Camí de Rafelet, 23 Verdures i Fruites Reynés C/ Gran, 42 Venda en línia

Taula 10. Punts de venda de producte local as Castell. Elaboració pròpia. Font: Agroxerxa.

5.1.11. Festes i esdeveniments

SANT ANTONI

Sant Antoni és el patró de Menorca per això cada 17 de gener tots els municipis celebren el que més endavant es va instituir com la Diada del poble de Menorca. As Castell cada any es beneeixen els animals davant la parròquia del Roser i es porten a terme diferents activitats com per exemple partides ràpides d’escacs a s’Esplanada o una demostració folklòrica a càrrec del Grup Folklòric Castell de Sant Felip.

Figura 53. Sant Antoni as Castell 2017. Font: Pàgina web Menorcaaldia

CARNAVAL

Carnaval és una festivitat de caràcter lúdic que es celebra a tots els pobles de Menorca. El municipi des Castell celebra el Carnaval per les escoles el dijous. El matí fan una rua per les escoles infantils i una altre més tard per l’escola municipal i el capvespre fan una festa infantil de disfresses per tots els nens i nenes. Diumenge, es fa una rua pels adults amenitzada per una banda de música i en acabar la rua es fa l’entrega de premis del concurs de Carnaval. El dia abans de la Quaresma, conegut com el darrer dimarts, es porta a terme la tradicional celebració anglesa de Carnaval: dinar de pancakes a la “Capilla de Santa Margarita” i el vespre la

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025 cercavila d’en Camestortes, acompanyat de la banda de música. Per acabar la vetllada, es llegeix el seu testament a la Sala de Plens.

Figura 54. Carnaval as Castell 2018. Font: Pàgina web Menorca.info de Josep Bagur Gomila

SANT JAUME

Cada any a Menorca es celebren les festes patronals. Es tracta de unes festes tradicionals que la gent viu amb molta alegria i emoció, caracteritzades per la presència dels cavalls amb els seus genets. Les festes des Castell és coneixen sota el nom de Sant Jaume i es celebren els dies 24,25 i 26 de juliol. El dissabte al matí el flabioler fa el primer toc a la porta de l’ajuntament i els membres de la Junta de Caixers recorren els carrers del poble per anunciar que la festa ha començat. El capvespre comença el replec de la colcada mentre els gegants fan una cercavila pels carrers. Un cop ha acabat el replec comença el tradicional jaleo davant l’ajuntament. Diumenge torna a començar la festa amb el replec seguit del jaleo. Quan acaba el jaleo té lloc la convidada de caixers a l’ajuntament i posteriorment els caixers reparteixen l’aigua-ros per les cases del poble. El darrer acte tradicional de les festes són les Corregudes de cavalls al fosquet.

Figura 55. Sant Jaume 2017. Font: Pàgina web Menorcaaldia.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

5.2. OFERTA TURÍSTICA

5.2.1. Evolució allotjament

Es Castell compta amb un dels primers hotels que es van inaugurar a l’illa, el 1953. Als anys 60 s’obren 3 hotels nous i el darrer és de 1980 (taula 11).

HOTELS ANY NUMERO PLACES 1953 1 316 1962 1 170 1967 1 76 1969 2 191 1980 1 31 Taula 11. Anys d’obertura d’hotels al municipi des Castell. Elaboració pròpia. Font: Servei d’Ordenació Turística del Consell Insular de Menorca

Els habitatges turístics viuen al municipi el major període de creixement, durant la dècada dels anys 80 amb la creació de 641 places (taula 12). A partir del 2012, la Llei 8/2012, de 12 de juliol, reconeix la seva condició d’allotjament turístic però els deixa de regular, la qual cosa suposa una aturada en les inscripcions.

HABITATGES TURÍSTICS ANY NUMERO PLACES 1983 2 8 1984 58 237 1985 47 184 1986 22 84 1987 15 60 1988 10 40 1989 7 28 1990 8 32 2005 2 10 Taula 12. Anys d’obertura d’habitatges turístics al municipi des Castell. Elaboració pròpia. Font: Servei d’Ordenació Turística del Consell Insular de Menorca

Les estades turístiques a habitatges apareixen a Menorca a partir de l’any 2006, com a conseqüència de la primera normativa relativa a les estades turístiques, la Llei 2/2005, de 22 de març, on es regula i permet l’activitat de comercialitzar estades turístiques en habitatges (amb oferta i prestació de serveis turístics), amb independència de la classificació del sòl on estan situats. Des del 2006 la creació de places en estades a habitatges turístics ha sumat 342 places al municipi (taula 13).

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

ESTADES TURÍSTIQUES ANY NUMERO PLACES 2007 2 11 2008 1 4 2012 1 5 2013 9 57 2014 8 55 2015 5 43 2016 11 78 2017 11 89 Taula 13. Anys d’obertura d’estades turístiques a habitatges al municipi des Castell. Elaboració pròpia. Font: Servei d’Ordenació Turística del Consell Insular de Menorca

Altres allotjaments turístics presents en el municipi són les següents (taula 14).

ALTRES ANY TIPUS NÚMERO PLACES 1953 Hostal residència 1 42 1970 Hostal residència 1 19 1988 Residència-Apartaments 1 367 1999 Agroturisme 1 23 2002 Hotel rural 1 81 2017 Turisme d’interior 1 8 Taula 14. Anys d’obertura d’altres tipus d’allotjament al municipi des Castell. Elaboració pròpia. Font: Servei d’Ordenació Turística del Consell Insular de Menorca

En resum, analitzant l'evolució de l'allotjament turístic del municipi (fig. 56) s'observa el primer creixement de places a finals dels anys 60 i principis dels 70 amb la construcció principalment d’hotels i d’una residència-apartament que suma de cop 804 places. Després de 1973 i fins principi dels anys 80 el creixement s'atura, com a tota l'illa, arran de la crisi del petroli i la mort de Franco l'any 1979. Durant la dècada dels 80 el municipi experimenta de nou un creixement en la capacitat d'allotjament turístic, es passa de les 1.196 places de 1982 a més de 1.800 l'any 1990 fruit de l’aparició dels habitatges turístics. La dècada dels 90 i els 2000 a es caracteritza per un creixement molt tènue en el nombre de places turístic reglades i l’aparició de noves tipologies d’allotjaments com agroturisme i hotel rural, i a partir del 2010 el nombre de places al municipi creix de la mà de les places turístiques en habitatges. El 2017 s’inaugura el primer hotel d’interior al municipi (taula 14).

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Figura 56. Evolució de les places turístiques as Castell 1953-2017. Elaboració pròpia. Font: Servei d’Ordenació Turística del Consell Insular de Menorca

5.2.2. Oferta allotjament actual

L’oferta d’allotjament as Castell compta el 2017 amb 2.233 places turístiques representa el 3 % del total de l’illa.

Al municipi destaquen les places disponibles hotels i habitatges i estades turístiques en habitatges (taula 15).

Establiments Places Hotel 9 1.212 Hotel rural 1 18 Habitatges turístics de 171 683 vacances Estades turístiques en 42 289 habitatges Agroturisme 1 23 Total 219 2.183 Taula 15. Nombre d’establiments i de places as Castell 2017. Elaboració pròpia. Font: Servei d’Ordenació Turística del Consell Insular de Menorca

La categoria predominant de l’allotjament hoteler al municipi és de 4 estrelles i de 3 estrelles (taula 16).

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Categoria allotjament hoteler Establiments Places 4 estrelles 3 626 3 estrelles 1 367 2 estrelles 1 51 1 estrelles 4 168 Total 7 1.212 Taula 16. Categoria de l’allotjament hoteler as Castell 2017. Elaboració pròpia. Font: Servei d’Ordenació Turística del Consell Insular de Menorca

El major nombre de places es troba as Castell (entès com a nucli urbà sense urbanitzacions), amb 814 places en hotels i més de 300 en habitatges turístics i estades (taula 16). A la urbanització Sol de l’Este també hi ha un nombre important de places, més de 600, que es reparteixen en hotels, habitatges turístics i estades.

H HR AT AG C TI HTV E Total Binissaida 6 6 Es Castell 814 18 23 8 220 126 1.209 Urb. Horitzó-Son Vilar 31 84 115 Urb. Santa Ana 88 42 130 Urb. Sol del Este 367 234 12 613 Urb. Trebalúger 53 97 150 Taula 17. Nombre d’establiments i de places d’oferta d’allotjament per zona al municipi des Castell 2017. Elaboració pròpia. Font: Servei d’Ordenació Turística del Consell Insular de Menorca. H: hotel; HR: hotel rural; AT: apartament turístic; AG: agroturisme; TI: turisme interior; HTV: habitatge turístic; E: estades turístiques a habitatges.

En relació a l’any anterior, s’han sumat 97 places al municipi, degut a l’obertura d’un establiment de turisme interior i 89 places en estades turístiques en habitatges.

5.2.3. Oferta de restauració

Al municipi des Migjorn hi ha 91 establiments de restauració amb un total de 4.148 places. L’oferta en places representa el 5,6 % del total de l’illa.

El que predominen són els restaurants amb 34 establiments amb 1.945 places. Els bars compten amb 31 establiments i 1.199 places. De cafeteries hi ha 21 al municipi que sumen 900 places i de bars-cafeteries 5, amb 104 places (taula 18).

Oferta de restauració Establiments Places Bar 31 1.199 Bar-Cafeteria 5 104 Cafeteria 21 900 Restaurant 34 1.945

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Oferta de restauració Total 91 4.148 Taula 18. Nombre d’establiments i de places d’oferta de restauració as Castell 2017. Elaboració pròpia. Font: Servei d’Ordenació Turística del Consell Insular de Menorca.

Al centre urbà es concentra el 82,7 % de les places de restauració (taula 19).

Bar Bar- Cafeteria Restaurant Total Cafeteria Es Castell 971 104 860 1.495 3.430 Urb. Horitzó-Son Vilar 80 110 190 Urb. Sol del Este 80 40 340 460 Taula 19. Nombre d’establiments i de places d’oferta de restauració per zona al municipi des Castell 2017. Elaboració pròpia. Font: Servei d’Ordenació Turística del Consell Insular de Menorca

5.2.4. Altra oferta turística

OFICINA D’INFORMACIÓ TURÍSTICA

A la Plaça Esplanada, al centre urbà, hi ha un centre d’informació turística que roman obert de dilluns a divendres de 10 a 14 h de juny a setembre.

INSTAL·LACIONS ESPORTIVES

AS Castell es poden practicar diverses activitats esportives: futbol, gimnàstica, bàsquet, bàdminton, judo, pilates, aeròbic, etc. Aquestes activitats es duen a terme gràcies al Departament d'Esports de l'Ajuntament des Castell i dels diferents clubs esportius del municipi.

També hi ha un servei de lloguer de les instal·lacions esportives municipals a disposició del públic en general.

MIRADORS

El municipi compta amb 6 punts-miradors des dels quals es pot observar el Port de Maó i la costa des Castell.

COMERÇOS

El municipi compta amb una diversa oferta de comerços de compres, alimentació, decoració, de salut i bellesa, etc.

EL PRIMER SOL D’ESPANYA

Es Castell és el punt de tot l’Estat Espanyol on abans surt el sol.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

5.3. OCUPACIÓ ESTABLIMENTS TURÍSTICS

A continuació es presenten les dades d’ocupació dels hotels i dels turisme rural de la zona turística de llevant, a la que pertany Es Castell. En el cas d’aquest municipi no hi ha dades específiques pel municipi. Les dades provenen de l’Enquesta d’Ocupació Hotelera i de l’Enquesta d’Ocupació de Turisme Rural realitzades per l’Institut Nacional d’Estadística i s’han extret de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (enllaç metodologia enquestes).

Dels altres tipus d’allotjament presents al municipi com les estades turístiques a habitatges es desconeixen les dades d’ocupació.

5.3.1. Hotel

Com s’ha comentat anteriorment les dades sobre ocupació hotelera es dona per zona turística (zona de llevant) i no per municipi al no estar disponible aquesta informació només per Es Castell. Per poder contextualitzar les dades és important tenir en compte que l’oferta de places hotelers des Castell representen el 8,5 % del total de places de la zona de llevant.

El grau d’ocupació per places per la zona de llevant presenta una tendència positiva des del 2017 tot i que el 2017 mostra una davallada del gairebé el 3 % respecte l’any anterior.

En el cas de la planta oberta sobre la planta existent del 2009 fins el 2013 s’observa una tendència positiva des del 2012 però tènue. El 2017 és el primer any que es supera el 50 % de tota la sèrie de dades.

Les places ocupades sobre les existents (mitjana anual) també mostra una tendència positiva des del 2012 tot i que el 2017 s’observa una lleugera davallada en relació l’any anterior.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Figura 57. Grau d’ocupació per places, planta oberta sobre la planta existent i places ocupades sobre les places existents dels hotels a la zona de llevant 2008-2017. Elaboració pròpia. Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

5.3.2. Turisme rural

Les places de turisme rural presents as Castell representen el 9,2 % del total de places de turisme rural de la zona de llevant. El grau d’ocupació del turisme rural a la zona de llevant de l’illa ha experimentat un augment significatiu des del 2013 com es pot observar a la figura 58. El 2017 el grau d’ocupació per places se situa al 54,59 %, sent lleugerament inferior a la grau d’ocupació de la zona de ponent.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Figura 58. Grau d’ocupació anual per places del turisme rural per zones turístiques 2008-2017. Elaboració pròpia. Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

Pel que fa al grau d’ocupació mensual a la zona de llevant les dades mostren com l’ocupació en els mesos d’inici i final de temporada alta l’ocupació ha augmentat els darrers anys. En canvi, en els mesos centrals (juliol i agost) el grau d’ocupació ha patit un lleuger descens (fig. 59).

Figura 59. Grau d’ocupació mensual per places del turisme rural per Menorca llevant 2008-2017. Elaboració pròpia. Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

5.4. DEMANDA TURÍSTICA

A continuació es presenten les dades de demanda turística per zona turística (Menorca Llevant i Ponent) a causa de que no es disposa de totes les dades de demanda pel municipi. Les dades s’han extret de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears.

Es Castell compta amb una sisena part dels hotels de la zona llevant (9 establiments i 1212 places). Es presenta l’evolució de la demanda durant el període 2008-2017.

El turisme rural engloba els hotels d’interior, els agroturismes i els hotels rurals. El municipi disposa de d’una vuitena part dels allotjaments de turisme rural que es troben a la zona llevant (3 establiments i 49 places). En aquest cas es mostra l’evolució entre els anys 2012-2017.

Més informació sobre la metodologia de les diverses enquestes aquí.

Dels altres tipus d’allotjament presents al municipi com les estades turístiques a habitatges es desconeixen les dades de demanda.

5.4.1. Viatgers

HOTELS

El total de viatgers registrats als hotels de la zona de llevant ha anat creixent durant quasi tot el període analitzat, excepte entre els anys 2008-2009 i 2010-2012 quan el total de viatgers va disminuir lleugerament. El creixement més gran es va donar entre els anys 2014-2015 amb un augment de més del 50% de la diferència entre els anys 2008-2017. Si comparem l’any 2017 amb l’inici del període veiem que l’augment total ha estat 109.224 viatgers. L’any 2008 el total de viatgers era 260.248 mentre que l’any 2017 va ser 369.742.

Figura 60. Viatgers anuals registrats als hotels de la zona de llevant període 2008-2017. Elaboració pròpia. Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

El total de viatgers segons el país de residència reflexa aquest augment de viatgers en gairebé totes les nacionalitats. Els residents a Regne Unit registren el volum més alt de viatgers des de l’any 2010. Els residents a Espanya durant el període 2008-2014 van disminuir fins situar-se per sota dels viatgers residents a Regne Unit. A dia d’avui encara segueix sent així però amb un increment pel que fa als viatgers entre els anys 2014-2015 i 2016-2017. Els residents a França tot i ser els que registren el total més baix de viatgers van augmentar notablement passant de 1.438 a 22.258 viatgers. Els alemanys juntament amb els italians han oscil·lat al voltant dels 20.000 viatgers però no presenten grans canvis. La resta de no residents han superat els 40.000 viatgers els darrers dos anys (2016-2017).

Figura 61. Viatgers anuals registrats als hotels de la zona de llevant per període i país de residència 2008-2017. Elaboració pròpia. Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

TURISME RURAL

El total de viatgers registrats als allotjaments de turisme rural ha incrementat més del doble els darrers cinc anys. L’any 2012 el total de viatgers era 5.280 en canvi, l’any 2017 va ser 12.660. Aquest augment va en relació a l’augment per part de l’oferta d’aquesta tipologia d’allotjaments.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Figura 62. Viatgers registrats als allotjaments de turisme rural de la zona de llevant període 2012- 2017. Elaboració pròpia. Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

El total de viatgers registrats als allotjament de turisme rural segons el país de residència reflexa el gran augment del total de viatgers analitzat anteriorment. Tots i cada un dels residents ha augmentat el número de viatgers els darrers dos anys (2015-2017). En primer lloc trobem els residents a Espanya amb un increment de 1.809 viatgers entre els anys 2015-2017, seguits dels residents a Regne Unit que presenten una tendència molt similar als nacionals amb un augment de 1.812 viatgers entre els anys 2015-2017. Els francesos són els tercers que es decanten per el turisme rural seguits de la resta de no residents. Els residents a Alemanya i Itàlia tot hi haver incrementat no presenten grans canvis fet que ens indica que de moment no presenten un gaire interès per el turisme rural.

Figura 63. Viatgers registrats als allotjaments de turisme rural de la zona llevant per període i país de residència 2012-2017. Elaboració pròpia. Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

5.4.2. Pernoctacions

HOTELS

El total de pernoctacions als hotels de la zona de llevant va disminuir lleugerament entre els anys 2010-2013 però després va remuntar passant de 1.651.092 l’any 2014, a superar els dos milions (2.191.980) l’any 2016. L’increment més gran de pernoctacions es va donar entre els anys 2015-2016 quan va augmentar més de 300.000 pernoctacions amb un any. Entre els anys 2016 i 2017 hi ha hagut una disminució però poc significativa, en total es van reduir 7.083 pernoctacions.

Figura 64. Pernoctacions anuals als hotels de la zona de llevant període 2008-2017. Elaboració pròpia. Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

Si analitzem el total de pernoctacions segons el país de residència veiem que els anglesos són el que registren el total més alt de pernoctacions seguits dels espanyols però amb una diferència de gairebé 500.000 pernoctacions. Entre els anys 2009- 2014, els nacionals van disminuir notablement el total de pernoctacions però des de llavors s’han anat recuperant. Pel que fa als residents a França veiem que des de l’any 2014 cada vegada són més els que decideixen pernoctar als hotels de la zona de llevant. Al principi del període no superaven les 20.000 pernoctacions, en canvi, l’any 2017 van registrar un total de 136.511 pernoctacions. Els italians, alemanys i la resta de no residents no presenten grans canvis durant aquest període però cal esmentar que els italians i la resta de no residents han augmentat lleugerament el total de pernoctacions entre els anys 2015-2017.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Figura 65. Pernoctacions anuals als hotels de de la zona de llevant per període i país de residència 2008-2017. Elaboració pròpia. Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

TURISME RURAL

El total de pernoctacions als allotjaments de turisme rural ha augmentat quasi el doble els darrers cinc anys. L’any 2012 es van registrar 21.504 pernoctacions mentre que el 2017 es van registrar 40.176. L’increment de la demanda ha anat lligat a l’augment per part de l’oferta d’aquesta tipologia d’allotjaments.

Figura 66. Pernoctacions als allotjaments de turisme rural de la zona de llevant període 2012- 2017. Elaboració pròpia. Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT).

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

La figura 67, ens mostra l’evolució del total de pernoctacions als allotjaments de turisme rural segons el país de residència. A grans trets veiem que els dos darrers anys, tots els residents excepte els residents a Itàlia i Alemanya van augmentar el total de pernoctacions. Els nacionals són els que registren el total més alt de pernoctacions seguits dels anglesos amb una diferència de 280 pernoctacions. Els següents són els Francesos que des de l’any 2012 podríem dir que han augmentat el seu interès per aquesta tipologia d’allotjaments. La resta de no residents s’han mantingut constants però entre els anys 2016-2017 van augmentar sobrepassant les 4.000 pernoctacions. Els alemanys i italians entre els anys 2015-2016 van disminuir les pernoctacions però tot seguit van tornar a augmentar.

Figura 67. Pernoctacions als allotjaments de turisme rural de la zona llevant per període i país de residència 2012-2017. Elaboració pròpia. Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

5.4.3. Estada mitjana

HOTELS

L’estada mitjana als hotels de la zona de llevant els primers anys analitzats va oscil·lar entre 6,4 i 7,1 dies. A partir de l’any 2011, moment en que es va registrar l’estada mitjana més llarga (7,02 dies), s’ha anat reduint fins arribar a 5,51 dies l’any 2015. L’any següent es va allargar a 6,14 dies, però el darrer any (2017) va tornar a reduir- se fins a 5,91 dies de mitjana.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Figura 68. Estada mitjana anual als hotels de la zona de llevant període 2008-2017. Elaboració pròpia. Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

L’estada mitjana als hotels de la zona de llevant segons el país de residència és força diferent entre ells. En aquest cas, els alemanys són els que registren l’estada mitjana més llarga seguits dels residents a Regne Unit, al voltant de 7,5 dies. Els italians ocupen el tercer lloc seguits dels francesos i la resta de no residents. Els residents a França han allargat molt l’estada mitjana en comparació a l’any 2008 quan l’estada mitjana era 3,49. L’any 2017 van registrar una estada mitjana de 6,13 dies. Els residents a Espanya registren l’estada mitjana més curta en comparació amb la resta de no residents. L’any 217 l’estada mitjana dels residents a Espanya va ser 4,08 dies.

Figura 69. Estada mitjana anuals als hotels de la zona de llevant per període i país de residència 2008-2017. Elaboració pròpia. Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

TURISME RURAL

L’estada mitjana als allotjaments de turisme rural (fig. 70) s’ha escurçat gairebé 1 dia sencer. Entre els anys 2012-2013 l’estada mitjana es va allargar fins arribar al màxim registrat durant el període (4,42 dies), però tot seguit es va reduït notablement. Des de l’any 2015 l’estada mitjana s’ha anat escurçant fins arribar a 3,17 dies l’any 2017.

Figura 70. Estada mitjana als allotjaments de turisme rural de la zona llevant període 2012-2017. Elaboració pròpia. Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

L’estada mitjana als allotjaments de turisme rural segons el país de residència (fig. 71) convergeix cap als 3 i 4 dies de mitjana. Els darrers anys (2015-2017) tots presenten la mateixa tendència a la baixa. Els residents a Alemanya l’any 2012 ocupaven el primer lloc però han reduït l’estada mitjana i actualment ocupen el segon lloc per sota dels residents a Itàlia. L’any 2017 els alemanys van registrar una estada mitjana de x dies i els italians de x. Els residents a Regne Unit, França i la resta de no residents han experimentat una tendència molt similar i també han disminuït l’estada mitjana els darrers anys fins situar-se al voltant de 3,3 dies. Els nacionals han disminuït l’estada mitjana per sota dels 3 dies, essent els que passen menys temps als allotjaments de turisme rural.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Figura 71. Estada mitjana als allotjaments de turisme rural de la zona llevant per període i país de residència 2012-2017. Elaboració pròpia. Font: Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

5.5. TENDÈNCIES TURÍSTIQUES A NIVELL INSULAR

5.5.1. Oferta turística

OFERTA ALLOTJAMENT

El 2017 l’oferta d’allotjament turístic reglat a Menorca suma 73.344 places. El 39,6 % corresponent a places hotelers, el 30,1 % a places en estades turístiques en habitatges i habitatges turístics de vacances i el 27,7 % en apartaments. Les altres tipologies existents (càmpings, hotels rurals, agroturismes, turisme d’interior) representen el 2,6 % del total de places.

L’augment de places en els darrers anys – des del 2014 fins 2017- mostra que algunes tipologies d’allotjament han protagonitzat aquest increment. En el cas del turisme interior, l’increment ha estat del 84,5 %. El 2014 havien 168 places en aquesta tipologia i 310 places en el 2017. És més, en relació a l’any anterior -el 2016- l’increment ha estat del 55 %, passant de 200 a 310 places.

Els agroturismes també han experimentat un augment significatiu del nombre de places des del 2014, del 32,6 %.

Les estades turístiques en habitatges i habitatges turístics de vacances han augmentat un 12,7 % des del 2014.

Els hotels han augmentat un 10 % el nombre de places des del 2014 i els apartaments turístics un 4 %.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Els hotels rurals han incrementat un 1,5 % les seves places des del 2014 i en el cas dels càmpings el nombre de places s’ha mantingut igual.

En relació a l’any anterior, els únics establiments que han experimentat creixements són els turisme d’interior, els agroturismes i les estades turístiques en habitatges i habitatges turístics de vacances. Com s’ha comentat anteriorment, en el cas del turisme d’interior s’ha passat de 200 places el 2016 a 310 places el 2017, capit. Els agroturismes han augmentat un 5 % les seves places en relació al 2016 i les estades turístiques en habitatges i habitatges turístics de vacances el 2,5 %.

OCUPACIÓ OFERTA ALLOTJAMENT

El grau d’ocupació de les places hoteleres ha sofert una lleugera davallada el 2017, respecte el 2016. Ha passat del 74,06 % al 73,95 %.

Els apartaments turístics han augmentat l’ocupació el 2017 respecte l’any anterior, de 57,85 el 2016 a 58,6 el 2017.

El turisme rural és l’allotjament que protagonitza un major augment de l’ocupació, passant del 54,62 % el 2016 al 56,18 el 2017.

Tots els tipus d’allotjament experimenten els màxims d’ocupació el mes d’agost. En el cas dels hotels és del 86,8 %, en els apartaments del 77,4 % i en el turisme rural del 81 %.

OFERTA DE RESTAURACIÓ

Pel que fa a l’oferta de restauració Menorca compta el 2017 amb 74.474 places en restaurants i bars-cafeteries. Els restaurants representen el 53,5 % de les places i han experimentat un augment del 4,1 % respecte l’any anterior. Els bars-cafeteries representen el 46,5 % de les places i l’augment ha estat més modest, del 1,5 % respecte el 2016.

ALTRA OFERTA TURÍSTICA

A més de l’altra oferta turística municipal, l’oferta de l’illa es completa amb tota l’oferta turística de tots els municipis de l’illa.

Algunes dades però com el guies turístics o les agencies de viatge són dades que es disposen a escala insular.

El nombre de guies turístics habilitats a l’illa és el 2017 de 143. L’idioma amb major nombre de guies habilitats és l’anglès (147, increment de 20 guies en relació 2016), seguit de l’alemany (91 guies, increment de 7 guies respecte 2016). El francès compta amb 32 guies (s’han habilitat 8 guies durant el 2017), l’italià amb 9 (4 nous guies el 2017), el català amb 2 i hi ha un guia habilitat pel japonès.

El nombre d’agències de viatges a l’illa és de 97. El nombre d’agències de viatges a Menorca ha crescut de forma ininterrompuda des de principis dels anys 70.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

L’augment es va intensificar des del 1990 fins el 2010, passant d’11 a 85 empreses dedicades a agència de viatges. El 2017 s’han donat d’alta 3 agències.

5.5.2. Demanda turística

NOMBRE DE TURISTES

Des del 2011 al 2014 (dades comparables) el nombre anual de turistes s’ha mantingut gairebé estable (+0,9 %), sense presentar oscil·lacions importants. El 2015 amb el canvi de metodologia hi ha una ruptura en la sèrie històrica de dades. Ara ja disposem de dades de dos anys amb la nova metodologia (2016 i 2017) i les dades mostren que el creixement de Menorca ha estat el menor de totes les illes, del 4,5%.

El turisme nacional ha anat disminuint amb el pas dels anys. Al 2011 el 42% dels turistes eren nacionals i el 2017, ho eren el 33,8 %. El 2017 el turisme nacional ha davallat un 2,5% respecte l’any anterior. Així i tot, Menorca és l’illa de les Balears amb major percentatge de turisme nacional.

El mercat turístic a Menorca està dominat, des de fa anys, pels turistes nacionals i els britànics. Com s’ha comentat anteriorment, el turisme nacional ha experimentat una davallada del 2,5 % respecte l’any anterior, però en canvi el turisme de Regne Unit ha experimentat un augment del 8,1 %. Itàlia i Alemanya són els següents mercats emissors. Itàlia ha crescut un 19 % el 2017 respecte el 2016 i en canvi, Alemanya ha experimentat un descens del 6,1 %. A dia d’avui, França és el cinquè mercat emissor, però la seva l’evolució en els darrers anys ha estat marcada per una presència cada vegada més elevada de turistes francesos a l’illa. El 2017 ha crescut el turisme francès un 17,1 % respecte l’any anterior. Els Països nòrdics també han experimentat un evolució molt positiva i el 2017 s’han situat com el sisè mercat emissor (+23,4 % de creixement el 2017 respecte al 2016), superant als Països Baixos que també han experimentat una evolució ascendent en l’arribada de turistes a Menorca en els darrers anys (+11,1 % el 2017 en relació al 2016).

PERFIL DEL TURISTA

El Sistema d’Indicadors Turístics de Menorca 2017 elaborat per l’Observatori Socioambiental de Menorca va recopilar informació sobre el perfil del turista que visita Menorca a partir de la consulta de diverses fonts d’informació. A continuació es fa un resum dels principals trets que s’extreuen d’aquest projecte però si voleu més informació podeu consultar les dades aquí.

La majoria dels turistes que visiten l’illa de Menorca són persones d’entre 45-59 anys. L’edat mitjana dels turistes és de 47 anys, superior a la mitjana de la resta d’illes, que es situa als 42 anys.

El 64 % dels turistes que visiten Menorca són dones. En canvi, a la resta d’illes la majoria dels turistes són homes (57,4 %).

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

El 65% dels visitants de Menorca disposen d’estudis superiors (universitaris i no universitaris).

A Menorca, el 49 % dels turistes viatgen amb parella. Aquest percentatge és molt superior a la mitjana per la resta d’illes Balears, que es situa en el 27 %. El 19 % viatja en família amb fills i l’11 % són famílies sense fills. Un 16 % ve amb amics, percentatge bastant inferior que a la resta d'illes, que es situa al 32%. Un 8 % venen sols, un 0,6 % amb companys de feina i un 0,5 % amb altres grups,

Tant a Menorca com a la resta d’illes els visitants prefereixen contractar el viatge a través de Tour Operadors.

“Webs i blogs”, “agències de viatges i tour operadors” i “família i amics” són els principals mitjans utilitzats pels turistes per informar-se de Menorca.

L’allotjament hoteler és el principal allotjament, superant el 60% en totes les fonts d’informació consultades.

La forma d’organització del viatge predominant a Menorca és sense paquet turístic, especialment durant la temporada turística baixa.

DESPESA TURÍSTICA

La despesa turística a Menorca el 2017 va superar els 1,3 milions d’euros, augmentant un 6 % la despesa de l’any anterior. Menorca és l’illa amb una menor menor despesa turística, a Eivissa-Formentera supera el 3 milions d’euro i a Mallorca els 11,5 milions d’euros.

La despesa turística mitjana per persona i dia s’ha situat el 2017 en 120,92 €, un 11 % més que l’any anterior. Tot i això és l’illa amb menor despesa per persona i dia, a Eivissa-Formentera la despesa mitjana supera el 156 € per persona i dia (la més alta de les Balears).

La despesa per persona i dia del turisme nacional (86,24 € per persona i dia) és força inferior que la del turisme estranger (136,05 € per persona i dia).

PERNOCTACIONS

El nombre de pernoctacions en hotels el 2017 ha estat de 4,5 milions, un 1% que l’any anterior. El nombre de pernoctacions del turisme nacional ha disminuït un 10% respecte l’any anterior i representa el 18 % del total de pernoctacions. El turisme estranger ha augmentat l’1 % respecte l’any anterior i supera les 3,7 milions de pernoctacions anuals.

El nombre de pernoctacions en apartaments turístics ha superat el 2017 les 1,7 milions, un augment de l’1 % respecte l’any anterior. Les pernoctacions del turisme nacional en aquests tipus d’allotjament representa el 20 % i ha experimentat un augment del 11 % respecte l’any anterior. En el cas del turisme estranger que

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025 representa el 80 % de les pernoctacions en apartaments ha sofert una davallada del 2% respecte l’any anterior.

Les pernoctacions en turisme rural són molt menors que en dos tipus d’allotjaments anteriors, superant les 84.000 pernoctacions el 2017. El turisme nacional representa en aquesta cas el 35 % de les pernoctacions i han augmentat un 1 % respecte l’any anterior. Les pernoctacions del turisme estranger representen el 65 % i respecte el 2016 han augmentat un 20 %.

El nombre de pernoctacions mensuals es concentren durant la temporada turística alta, especialment en els apartaments turístics on representen el 99,8 % del total anual i els hotels (96,4 %). En el cas del turisme rural el percentatge continua sent molt elevat però inferior als casos anteriors (89,1 %).

Les pernoctacions d’altres tipus d’allotjaments turístics com les estades turístiques en habitatges, segons residències, etc. es desconeixen.

ESTADA MITJANA

L’estada mitjana en els hotels es va situar el 2017 en 6,14 dies. Els turistes nacionals presenten l’estada mitjana més baixa, de 4,25 dies i els alemanys i anglesos la més elevada (7,70 i 6,88 dies, respectivament).

En el cas dels apartaments turístics l’estada mitjana el 2017 va ser de 6,6 dies. Els turistes nacional presenten una estada de 5,1 dies i els estrangers de 7,1 dies.

El turisme rural presenta una estada mitjana inferior que els dos allotjaments anteriors, de 3,3 dies. El turisme nacional passa en aquest tipus d’allotjament de mitjana 2,95 dies i els turistes estrangers de 3,52 dies.

En general, tots els allotjaments turístics han sofert una davallada de l’estada mitjana. Especialment notable ha estat la disminució en els apartaments turístics que han passat de 9,3 dies al 2008 als 6,6 del 2017. En el cas del turisme rural, el 2008 l’estada era de 4,73 dies i el 2017 de 3,3. Els hotels són els que han mantingut una estada més estable, el 2008 era de 6,5 i el 2017 de 6,14. El valor màxim es va assolir el 2011 amb 7,12 dies.

L’estada mitjana d’altres tipus d’allotjaments turístics com les estades turístiques en habitatges, segons residències, etc. es desconeixen.

PROMOCIÓ TURÍSTICA

Menorca, com les altres illes de les Balears, no ha tingut competències en promoció (la promoció l’ha feta el Govern balear), encara que totes han destinat partides pressupostàries pròpies a fer una promoció més personalitzada per illa. Des de 2006 el Consell Insular de Menorca ha comptat amb una entitat pròpia que ha dissenyat i posat en marxa estratègies de promoció turística. Fins el 2015 aquesta entitat s’anomenava Fundació Destí Menorca i a partir del 2015 Fundació Foment del Turisme de Menorca.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

Una fita important en l’àmbit de la promoció turística és el traspàs de competències en promoció turística del Govern de les Illes Balears al Consell Insular de Menorca. El traspàs s’ha iniciat el 2017 i s’ha fet efectiu el 2018. A partir d’aquest moment, la promoció queda en mans de la institució insular, el que permetrà definir des de Menorca les accions i característiques de la promoció turística.

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

6. RESUM I DAFO

La diagnosi elaborada ha permès crear una visió actualitzada de la situació econòmica, social, ambiental i sobretot, turística del municipi.

A continuació es fa un resum d’aquells aspectes més destacats de cada un dels apartats de la diagnosi així com una anàlisi DAFO a partir de tota la informació recopilada en la diagnosi.

6.1. RESUM

Àmbit econòmic

La diversitat sectorial al municipi és baixa pel fet que el sector serveis concentra bona part dels treballadors afiliats a la Seguretat Social. Això ens indica que hi ha una terciarització de l’economia, pròpia de les Illes Balears.

La població en situació d’atur durant els mesos d’estiu és quasi la meitat que durant l’hivern. El sector serveis és el sector amb la taxa d’atur més alta.

La taxa d’estacionalitat laboral l’any 2017 va ser 12,3% molt per davall de la taxa d’estacionalitat de l’illa (59%). Es Castell és un dels municipis de Menorca amb una baixa taxa d’estacionalitat.

Àmbit social

La població de dret entre els anys 2008-2011 va créixer però des del 2011 va començar a disminuir, igual que a la resta de municipis de l’illa.

La població de fet al municipi des Castell durant els anys 2008-2015 és inferior a la població de dret. Analitzant les dades mensuals del 2015 veiem que els mesos d’estiu la població de fet és el doble que durant els mesos d’hivern però tot i així, la mitjana anual es troba per sota del total de la població de dret.

Àmbit ambiental

El municipi no destaca dins el context insular per la presència d’ecosistemes i hàbitats de molts interès. Tot i açò, a la part est del municipi hi ha un ANEI on destaca el mosaic agroforestal i la presència de diverses espècies d’ocells.

Tot i que s’observa un augment de la pressió humana durant la temporada turística alta, no és del municipis que es vegin més afectats per aquest fenomen dins l’illa.

Disminució del consum elèctric des del 2007, el consum d'electricitat mensual mostra un comportament estacional, tot i que no és del municipis que presentin una major estacionalitat.

Malgrat el consum d’aigua presenta una tendència descendent des del 2005, els darrers anys (2014 fins 2016) el volum d’extracció anual ha augmentat. Estacionalitat

100

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025 en els volums d’extracció, màxims al mes d’agost. Ratis de consum per sota de la mitjana insular tant per població de fet com de dret.

Disminució dels residus generats però també dels residus seleccionats els dos darrers anys i augment del rebuig. Augment de la recollida separada de vidre i d’envasos lleugers important, davallada del paper-cartó. Taxes de reciclatge de residus domèstics del 19 %, molt lluny dels objectius marcats des de la Unió Europea.

Àmbit turístic

Recursos turístics

Dintre dels recursos turístics des Castell destaca el patrimoni històric-cultural, especialment vinculat amb l’herència britànica. El municipi compta amb 6 fortificacions i diverses edificacions relacionades amb el patrimoni britànic.

Existeixen diverses rutes dins o que passen pel municipi, entre elles el Camí de Cavalls, rutes cicloturístiques, ruta cultural i ruta eqüestre.

En el municipi es podent robar diversos punts de venda de producte local, entre botigues, restaurants i allotjaments i supermercats.

La celebració de les festes patronals a finals de juliol és un esdeveniment que concentra molta gent al municipi.

Oferta turística

L’oferta turística des Castell es basa en hotels i habitatges i estades turístiques en habitatges. Més del 55 % de les places turístiques es concentren dins el nucli urbà i la resta a les urbanitzacions del municipi, on destaca Sol de l’Este amb el 28 % de les places turístiques del municipi.

L’oferta de restauració és àmplia i diversa, sobretot en restaurants i bars.

El municipi compta amb una oficina d’informació turística, unes vistes privilegiades sobre el Port de Maó amb diversos punts-miradors i una oferta àmplia de comerços i activitats esportives.

És el punt de l’Estat Espanyol on primer surt el sol.

Ocupació

No es disposen de dades específiques per poder avaluar l’ocupació al municipi. Per aquest motiu, s’han fet servir les dades de la zona de llevant, a la que pertany Es Castell.

El grau d’ocupació per places als hotels de la zona de llevant presenta una tendència positiva des del 2017 tot i que el 2017 mostra una davallada del gairebé el 3 % respecte l’any anterior. La planta oberta sobre la planta existent presenta en

101

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025 aquesta zona una tendència positiva -tot i que modesta- des del 2012 a l’igual que les places ocupades sobre les existents, però en aquest el 2017 ha presentat una lleugera davallada respecte any anterior.

Pel que fa al turisme rural a la zona de llevant, el grau d’ocupació ha experimentat un augment important des del 2013. L’ocupació en els mesos d’inici i final de temporada turística alta han augmentat els darrers anys.

Demanda turística

No es disposen de dades específiques per poder avaluar la demanda turística al municipi. Per aquest motiu, s’han fet servir les dades de la zona de llevant, a la que pertany Es Castell.

El total de viatgers als hotels de la zona de llevant ha augmentat en més de 100.000. Els residents a Regne Unit ocupen el primer lloc pel que fa al total de viatgers seguits dels Espanyols.

El total de viatgers als allotjaments de turisme rural de la zona de llevant ha augmentat més del doble des de l’any 2012. Els residents a Espanya seguits dels residents a Regne Unit són els que mostren més interès per aquesta tipologia d’allotjaments.

El total de pernoctacions als hotels han augmentat respecte l’any 2008. Els anglesos són els residents que registren el valor més alt de pernoctacions seguits dels espanyols.

Als allotjaments de turisme rural, el total de pernoctacions han augmentat més del doble. Els nacionals juntament amb els anglesos són els que registren el total més alt.

L’estada mitjana als hotels de la zona de llevant s’ha reduït quasi mig dia. Els residents a Alemanya són els que registren l’estada mitjana més llarga seguits dels anglesos.

Pel que fa a l’estada mitjana als allotjaments de turisme rural trobem que s’ha reduït gairebé un dia. En aquest cas els residents amb l’estada mitjana més llarga són els italians seguits dels alemanys.

6.2. DAFO

102

PlaDIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

FACTORS INTERNS FACTORS EXTERNS (-) DEBILITATS (-) AMENACES (-) Baixa diversificació econòmica al municipi, forta dependència del sector serveis

(-) Elevada estacionalitat laboral dels treballadors del municipi durant l’estiu

(-) Sector serveis taxa d’atur més alta

(-)Augment del consum d’aigua els darrers anys (-)Recuperació de l’estabilitat en destins del nord d’Àfrica (-)Ratis de consum d’aigua superior a la mitjana insular

(-) Baix percentatge de reciclatge de residus

(-) No dades específiques sobre ocupació i demanda turística per Es Castell

(-) Pla de turisme anterior amb un compliment de les accions del 79 %

(+) FORTALESES (+) OPORTUNITATS (+) Traspàs de les competències en promoció turística al Consell (+) Important patrimoni històric-cultural, especialment relacionat Insular de Menorca amb l’herència britànica de l’illa

(+) Oferta de restauració àmplia i diversa (+) Interès creixent del turisme vers la sostenibilitat

(+) Oficina d’informació turística oberta durant estiu (+) Millora de l’economia, indicis de superació de la crisis econòmica (+) Municipi prop de l’aeroport i port de Maó

103

DIAGNOSI DE LA DESTINACIÓ | ES CASTELL Pla de desenvolupament turístic des Castell 2018-2025

7. BIBLIOGRAFIA

PÀGINES WEBS CONSULTADES

Agència de Turisme de les Illes Balears (ATB): http://www.caib.es/govern/organigrama/area.do?lang=ca&coduo=475

Ajuntament des Castell: http://aj-escastell.org

Cami de Cavalls – Rutes per a descobrir Menorca: http://camidecavalls.com

Centre de Geologia de Menorca: http://geologiamenorca.org/

Cercle d’Economia de Menorca: https://www.cercleeconomiamenorca.org/

Consorci de Residus i Energia de Menorca: http://cremenorca.org/

IDE Menorca: http://cartografia.cime.es

Institut Balears d’Estadística (IBESTAT): http://ibestat.caib.es

Menorca.es: http://www.menorca.es

Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM): http://obsam.cat

Menorca Talaiòtica: http://www.menorcatalayotica.info

Menorca.info: https://menorca.info/

104