Ressenyes i bibliografia comarcal

RESSENYES Quaderns de la , 28 (2016) • 237 RESSENYES

L’any 2005 Fugarolas va fer la seva pri- mera incursió en el món dels llibres amb el seu Gaserans, anys 50: tal com érem. Vida, treball i tradicions d’un poble de pagès. Amb el suport del bredenc Jordi Goñi en aquella ocasió, Fugarolas va construir, dèiem en aquell moment, “unes autèntiques memò- ries col·lectives, que se centren en la casa i família on va néixer i viure, però que mica en mica abracen tota la comunitat”. Hi exposava amb dicció clara i to lite- rari, les formes de vida, el pas de l’any, les feines agrícoles, els veïnats i els camins, els personatges singulars o les tradicions festi- Pere Argemí i Garròs ves. No responia als cànons de la història Jaume Fugarolas i Masó professional, sinó més aviat a un desig de construcció de la memòria col·lectiva. Les La màquina de batre de Gaserans. dades que l’historiador pot pouar, però, en El seu temps aquesta mena de treballs són precioses, Arbúcies, els autors, 2016, 328 p. sobretot per comparar-les amb les d’altres indrets, per fer la radiografia dels anys 50 Acaba d’aparèixer (juliol de 2016) un més completa, més real. nou llibre de Jaume Fugarolas, en aquest El 2007, junt amb Josep Vilà, van ela- cas dedicat a una aventura particular, la borar , temps ha. Nova- màquina de batre de Gaserans, i redactat ment, aquell volum considerable, molt ben en col·laboració amb el protagonista de il·lustrat, aplegava muntanyes de notícies l’aventura, Pere Argemí. No és pas el primer sobre passat i present de la població i de la cop que parlem en aquestes pàgines de les seva gent: des dels masos i els veïnats, amb aportacions de Fugarolas a la memòria local, profusió de dades documentals, fins a la que ja són unes quantes. La dedicació a la història institucional i els alcaldes coneguts, recerca local i la participació en entitats des dels els oficis, passant per les parròquies i com ara el Centre d’Estudis Selvatans ens ermites, els goigs, les festes, fins a la flora i la han fet coincidir en diverses ocasions. No fauna. A destacar la notícia sobre les notes és debades, però, que amb motiu d’aquest del rector Gaspar Oller inserides dins els nou lliurament revisem el que n’hem dit llibres parroquials i referides a la Guerra dels amb anterioritat, per recordar-ho i perquè Nou Anys, a la fi del segle XVII, i alhora les permet resseguir les altres publicacions que nombroses dades d’interès etnogràfic i humà l’autor, junt amb altres col·laboradors, ha referides a les penalitats, esforços i limitaci- ofert a la col·lectivitat en els darrers anys ons (higièniques, sanitàries...) de la vida a i que emmarquen el seu treball i la seva pagès en els segles passats. Com sempre en contribució actual. les seves obres, s’adreçaven en primer terme 238 • Quaderns de la Selva, 28 (2016) RESSENYES a la gent de Fogars i Ramió, que havien de basats en els llibres parroquials, en les dades trobar en el llibre un monument a la seva recollides de les llibretes del seu oncle Sal- permanència identitària. vador Fugarolas i Massaguer (incloses les El 2011, ara amb Josep Pla Massaguer, seves peripècies al front durant la Guerra treu a la llum Grions, història i memòria civil) i en els seus propis records personals. gràfica (284 p.) i en Com en la resta de llibres en què Jaume el temps (644 p.), dos llibres compendiosos, Fugarolas ha intervingut o que ha elaborat no especialitzats, sobre els dos pobles en ell mateix, destaquen uns trets definidors. el seu conjunt: clima, territori, vegetació i D’una banda, el fet de deixar-se ajudar i de arbres singulars, demografia històrica, vida reconèixer de bon primer les col·laboracions a pagès, masos, collites, bosc, institucions i suports rebuts. Diu molt d’un autor, això. municipals, cultura, associacions, despobla- En segon lloc, per a mi molt rellevant com ció de pagès els anys 60 i 80, participació a filòleg, el fet de recuperar materials per- de la gent o el territori que avui forma el sonals (memòries, dietaris, opinions...), municipi en fets rellevants de la història del salvar-los de la destrucció (i un dia fer-los país. Novament, sense entrar en el detall arribar als arxius públics) i completar-los per a especialistes, que no obstant en poden amb informació documental en la mesura treure molt de suc, hi preval la memòria. del possible. Finalment, val a dir que la cura En aquest cas d’ara, del llibre que comen- a il·lustrar bé els llibres amb fotos antigues ceu a llegir, el detonant ha estat la màquina i actuals, d’àlbums familiars, aporta un de batre adquirida per un grup de famílies interès etnogràfic de primera magnitud de Gaserans per millorar en la seva activitat que no hauria de passar desapercebut. Els agrícola. De les pàgines del llibre, aflora destinataris, ja ho hem dit i repetit, són la com a protagonista destacat el seu coautor gent de l’entorn immediat, de qui es vol Pere Argemí Garrós, del qual coneixem la preservar la memòria per a les generacions història personal i tots els detalls i vicissi- futures. Però els investigadors professionals tuds de la màquina i de les feines que s’hi no poden desatendre aquesta mena d’apor- feien. No degué ser fàcil per aquella gent, tacions si volen treballar adequadament en el seu moment, constituir una societat, sobre molts aspectes vinculats a la vida a adquirir una màquina, renovar-la quan va pagès. Tot plegat conforma un volum molt convenir, organitzar el treball, distribuir variat i molt amè de llegir, a les pàgines les feines i els eventuals guanys... Tota una del qual tornen a granar les llavors de la aventura col·lectiva que no s’acabarà esvaint memòria conreades per Jaume Fugarolas “a del tot, perquè ha trobat en aquest llibre els ús i costum de bon pagès”. seus memorialistes. Les experiències i records d’en Pere Narcís Figueras Capdevila Argemí (que acabà sent propietari únic del negoci iniciat amb la compra col·lectiva de la màquina) i les dades de l’arxiu familiar són la base de tota la part central del llibre, a la qual en Jaume ha adherit un conjunt de textos complementaris sobre la història i la memòria de Gaserans i de la vida de les famílies pageses que l’integraven, textos RESSENYES Quaderns de la Selva, 28 (2016) • 239

la portada hi ha una foto d’Aitor Roger on es veu Josep Bota-Gibert treballant a l’arxiu i una nota biogràfica preparada pel seu fill Fèlix Bota, que repassa la seva activitat professional i les àrees de coneixement en què va aprofundir. S’hi destaca la passió i l’entusiasme que el van moure i la seva ferma voluntat de divulgació. Creiem que el llibre té dues caracterís- tiques que el fan interessant: que va ser un encàrrec directe que ens va fer Josep Bota pocs dies abans de morir i que, com ja es Josep Bota-Gibert dedueix del paràgraf anterior, el llibre és Entre tantes llums. Recerca, molt més que un recull dels seus articles a estudis i notes sobre art, societat Blanda. En aquest darrer sentit destacaríem tres coses: la bibliografia de Josep Bota, que i saber, publicades a la revista va preparar Toni Reyes, director de l’Arxiu Blanda (1998-2015) Municipal de ; l’estructura del llibre Blanes: Ajuntament de Blanes, 2016, 569 p. que, a criteri de Fèlix Bota i Rodríguez, vam La vigília de Sant Jordi d’aquest any dividir en tres parts: Estudis i recerques, Apro- 2016 presentàvem a la Sala de Plens de ximacions al pintor Àngel Planells i Ressenyes, l’Ajuntament de Blanes el llibre Entre tantes i les noves il·lustracions que s’hi inclouen. llums de Josep Bota-Gibert, que recull tots El llibre comença amb tres citacions, la els articles i treballs que l’enyorat amic va primera d’Homer, la segona de Josep Bota publicar a la revista Blanda fins a l’any 2015. i la tercera d’André Gide. El text d’Homer Recordem que ens va deixar a mitjans de és un fragment de l’Odissea que parla de febrer de l’any passat. la vida d’Ulisses després de la mort en una El llibre porta el subtítol següent: illa envoltada pel corrent; la segona és un Recerca, estudis i notes sobre art, societat i fragment del poema “Amagar-se de Maud” saber, publicades a la revista Blanda (1998- adreçat per Bota a la seva néta Elna on 2015) i va ser publicat conjuntament pel hi ha una referència velada a la mort i un seu fill Fèlix Bota i per mi mateix, i per consell per a la menuda; la tercera és en l’Ajuntament de Blanes. A la coberta porta llatí, evocant Virgili: “…et nunc manet in te”. la fotografia de Mayte Vieta “Els fantasmes El llibre és presentat pel primer tinent de la memòria” feta a la Punta de S’Agulla d’alcalde de l’Ajuntament de Blanes, Joa- l’any 2009; i a la contracoberta hi ha un quim Torrecillas, que situa Josep Bota fent poema inèdit de Josep Bota escrit la mati- de professor a l’Institut Sa Palomera de nada del 14 de juliol de 2011, “Ser enlloc i a Blanes, argumentant que el Full Parroquial tot arreu”. El disseny de la portada és de Pep havia de ser considerat premsa escrita o Rondon Compte i les fotografies que inclou divulgant entre antics alumnes Les foneres la publicació han estat cedides per l’Arxiu de les mars de Blanes. Segueix una nota Municipal de Blanes, MayteVieta i Ricard d’Irene Rigau, que signa com a mestra, ins- Ferrer. Els textos són tots de Josep Bota i pectora i ex-Consellera d’Ensenyament, en han estat revisats pels editors. A la solapa de què destaca Josep Bota com un director 240 • Quaderns de la Selva, 28 (2016) RESSENYES actiu, compromès i reivindicatiu i, pel que fa o el llegat d’Alemany i Borràs. El capítol al seu període com a inspector, en remarca Aproximacions al pintor Àngel Planells ens la lluita a favor del domini de les matèries acosta la vida i l’obra d’aquest artista bla- instrumentals a primària. Fèlix Bota signa nenc des dels seus inicis, la celebració del seu una nota sobre l’edició en què explica que, centenari, les relacions amb Salvador Dalí si bé els textos publicats són els mateixos i altres personatges tan importants com el que els de la revista, revisats, no passa pas poeta José Maria Hinojosa, Magí Cassanyes, igual amb les fotografies, ja que amb la Sebastià Gasch o Joan Massanet. Ressenyes nova maquetació se n’hi han incorporat de és la part més breu (quatre ressenyes) i noves facilitades per l’Arxiu Municipal de en destacaríem l’interès de Josep Bota per Blanes, Mayte Vieta, Ricard Ferrer i d’altres l’onomàstica (Diccionari d’antroponímia) i de cercades per l’editor mateix. Toni Reyes, la literatura () arxiver municipal de Blanes, situa Josep Bota Queden moltes llums encara per enfo- entre els principals ’fabricants’ d’història car sobre la vida i l’obra de Josep Bota- blanenca, distribueix la seva obra en tres Gibert. Algunes de les claus romanen a etapes vitals molt ben comentades i abans l’Arxiu Municipal de Blanes on el Fons de fixar la bibliografia escrita ens avisa que Josep Bota està dipositat i s’està catalogant. el material inèdit és abundant i s’hi haurà I hi ha, encara, el Josep Bota inspector de treballar per treure’n encara més llum. que va impulsar el gust per la lectura a La bibliografia que presenta va del 1970 fins l’escola i l’avaluació com a eina de millora al 2015 i és indispensable per comprendre pedagògica. I el Josep Bota poeta. Tenim la la trajectòria investigadora i de publicació seguretat que en anys propers s’afegiran més de Josep Bota, que supera en quantitat els llums al llibre que ara presentem i que, a treballs que anava publicant a la revista poc a poc, tindrem publicada i anotada tota Blanda i que recull el llibre que presentem. la seva obra. Això ens permetrà entendre A partir d’aquí entrem ja en l’estruc- millor el seu pensament i tot el que l’em- tura de tres parts que comentàvem i que penyia a viure amb passió. permet que ens fem una idea molt clara de Acabem aquesta ressenya amb els matei- la diversitat d’interessos que movien en Pep xos versos de Rilke que vam fer servir per i del treball ingent de documentació i inves- dedicar-li un llibre de poemes quan estava tigació que va dur a terme al llarg de disset malalt i per iniciar l’article amb què vam anys només a Blanda. El que era escampat tenir el privilegi de cloure Entre tantes llums. i repartit entre número i número de la Però ara ho fem amb la versió més lliure revista queda aplegat i unificat en el llibre. que ha publicat recentment Pere Rovira I aquest crec que és un tret molt destacable dels mateixos versos, perquè estem segurs d’aquesta publicació. L’apartat d’Estudis i que a Josep Bota-Gibert li hauria agradat recerques recull treballs sobre història de aquesta traducció o, si més no, hauria estat l’art centrats en artistes com Rafael Bataller, un bon motiu de conversa i, potser també, Joan Padern, Ricard Ferrer, Mayte Vieta o segurament, de controvèrsia… I a nosaltres Antonello da Messina; i treballs sobre his- la versió de Pere Rovira ens va millor per toriografia, llengua i cultura a Blanes: des acabar aquestes ratlles: Les coses volen len- de la llengua al primer franquisme fins al titud: / obscuritat i claredat, / la flor i el llibre. teatre i la premsa blanenca, passant per les cartes de Josep Portas des de l’exili a França, Joaquim Vilar i Sais RESSENYES Quaderns de la Selva, 28 (2016) • 241

personatges tossencs que moriren: Na Pepita Gelmà ens ha deixat, En Telm (Zaragoza) ens ha deixat, Jaume Oates ens ha deixat i D’en Vicenç (Esteban i Darder), què us en diré?. El llibre també inclou textos sobre el paisatge, l’art i la cultura de la població com ara El pi de Tossa és un pi singular, Homenatge de Tossa a Josep Maria Ainaud, L’Esg l é s i a Parroquial de Sant Vicenç, El monumental orgue de tubs, El mosaic de la Vil·la Romana d e Tossa, Emplaçat al cor de Vila Vella (Museu Municipal de Tossa), La Galeria d’art “Joan Planellas” i La Mar Menuda. Joan Carreres i Péra Pel que fa a aspecte quotidians hi trobem: Assegut darrere el despatx, Arribo Tossa: fulls de calendari. de mercat, Em llevo a les vuit del matí i Cròniques viscudes d’un rector de En la meva passejada de cada nit. L’autor, la costa. però, no deixa de prestar atenció alhora Pròleg de Jordi Xargayó i Teixidor; epíleg a aspectes de caràcter local o general que de David Moré Aguirre. van ser d’actualitat en el seu moment: Adéu Barcelona: Claret, 2016, 224 p. pesseta!, No demanem pas una autopista, Què són per mi les vacances? i La crisi del llibre L’autor de l’obra que comentem, mossèn convencional és un fet. Joan Carreres i Péra (Sant Pol de Mar, Tampoc no hi falten diversos lliura- 1945), és rector de des del ments setmanals dedicats al turisme, que 1997. També és doctor en filosofia i lletres, podem assenyalar com la principal font de llicenciat en filologia catalana, i autor de riquesa d’aquesta vila selvatana de la Costa diversos llibres. Pel que fa a l’àmbit peri- Brava: De Blanes al Cap de Creus, Aquest odístic, fou un dels fundadors del diari El inici de la temporada turística, Ben pocs indrets Punt (aleshores Punt Diari) i va escriure trobaríem (hi parla dels diversos atributs una columna setmanal al Diari de turístics de Tossa), L’estiu avança a tot drap, fins al 2015. Fa quinze anys (sobre els canvis en l’oferta Aquest llibre que Carreras i Péra acaba turística) i El primer bany. de publicar és una selecció de les seves En definitiva, doncs, aquest nou llibre columnes setmanals des de l’any 1997 fins de l’autor compila per al lector interessat la al 2015. L’acurada tria d’aquest recull d’ar- tasca periodística recent de Joan Carreras i ticles abasta molts aspectes de la vida local ens permet de gaudir de la seva rica prosa tossenca i dels seus elements identitaris. i de les seves opinions i criteris, alhora que Així, en tenim de caire religiós: El dijous degustem novament múltiples aspectes de de Corpus, Pòrtic de Setmana Santa, El meu la vida, de la identitat i del patrimoni locals Nadal i Diumenge de Rams. També n’hi de Tossa. ha de referits a aplecs i festes populars: A Tossa, la Festa Major d’Estiu, Sant Grau i Josep Formiga i Bosch Avui sou Vós, Pare Pelegrí. I d’altres recorden 242 • Quaderns de la Selva, 28 (2016) RESSENYES

de juliol. Un testimoni de la revolució lliber- tària (236 p.), centrat en les vicissituds del període convuls de la revolució i la guerra a i molt revelador de l’ambient social i polític i de les decisions personals amb què homes com Aleixandri es varen haver d’enfrontar en aquells moments. A més, Ribera va estudiar també la premsa de partit en “Acció Ciutadana, Girona 1932- 1934. Un setmanari de partit, model de premsa”, publicat a la revista Gazeta, de la Societat Catalana de Comunicació, en el seu número 2 (2010, p. 161-165), que es va dedicar a “La premsa d’Esquerra Republi- cana de Catalunya, 1931-1975”. Carles Ribera Ara, amb la publicació d’aquesta nova El carrer de l’Infern. entrega, Ribera recupera els textos més Diari de Joaquim Aleixandri. personals d’Aleixandri, els més íntims i més punyents. De fet, és un manera tancar Lleida, Pagès Editors, 2016, 240 p. el cercle (sense que això vulgui dir que no El maig de 2016 Pagès Editors, de Lleida, es puguin “esprémer” més aquests magnífics ha publicat El carrer de l’Infern, que duu el materials) i aprofitar l’escriptura personal de subtítol aclaridor de Dietari de Joaquim Alei- l’exiliat, que ell té a l’abast, per fer arribar al xandri. Feia 10 anys de la primera dedicació públic general les angúnies del desterrament del seu autor, el periodista i historiador i de la penúria econòmica i vital (els camps Carles Ribera Rustullet (Girona, 1968), de refugiats, els intents infructuosos de a la figura de Joaquim Aleixandri Babot marxar a Amèrica, les condicions penoses (1906-2002), ferroviari de Caldes de Mala- de vida i d’habitatge, la feina dura a bosc, vella exiliat de la Guerra civil a França. la malaltia, la mort de l’esposa, l’enyorament En efecte, Ribera, que havia descobert els del país i de la família, la mort dels pares papers personals del seu oncle avi Aleixan- en la distància...). Com el mateix Ribera dri arran de la mort d’aquest i de la visita al assenyala, les imatges de refugiats con- seu darrer domicili francès, a Grandchamp temporanis que ens passen constantment (departament de Yonne, França), va fer el davant els ulls i de vegades ens tornen 2006 dues aportacions rellevants. D’una insensibles al sofriment d’éssers humans banda, veia la llum en primer lloc, editat pel com nosaltres, esdevenen més reals, més Centre d’Estudis Selvatans i l’Ajuntament vives, quan les llegim de la mà i del neguit de Caldes de Malavella, Notícia d’un repu- d’un conciutadà nostre obligat a viure en blicà. Biografia i textos de Joaquim Aleixandri condicions molt dures lluny del país a causa (267 p.), una presentació de la trajectòria del conflicte bèl·lic que va esquinçar la vital del personatge a partir del material nostra societat els anys trenta i de la llarga recuperat, memorialístic i de reflexió polí- i sagnant dictadura posterior. tica; i el mateix any Proa publicava com a La figura d’Aleixandri, de la qual anem núm. 81 de la seva col·lecció Perfils Cent dies descobrint tots els replecs a base dels tre- RESSENYES Quaderns de la Selva, 28 (2016) • 243 balls que hi ha dedicat Carles Ribera, ens d’un home capolat per les circumstàncies situa també en les transformacions socials tan dures que li toca de viure a França; un i culturals produïdes al nostre país des de home que acabarà els seus dies implicat en l’inici del segle XX i fins als anys 30, amb la la vida local de la població d’adopció i que, República i l’autonomia. Unes classes mitja- com ell secretament esperava en confiar a nes i treballadores, conscients del seu paper, l’escriptura totes les seves angoixes i espe- que havien adquirit una formació general i rances, ara podem conèixer una mica més política, lectores de diaris i col·laboradores gràcies a aquesta imprescindible aportació en premsa, com el mateix Aleixandri, van que humanitza i fa alhora més real i palpa- veure frustrades les expectatives de viure en ble el drama del desterrament polític sense democràcia un període de progrés en tots retorn que afectà una part molt important els ordres. En el seu cas, es posa de relleu de la nostra societat la segona meitat del també la figura dels ferroviaris. De família segle XX. tortosina instal·lada a Girona, Aleixandri es polititza en la seva estada mit- Narcís Figueras Capdevila jançant la lectura de diaris i juga un paper clau en els moments crucials a Caldes de Malavella, on està destinat. En una societat fortament desigual i on no sempre hom podia expressar-se lliurement, el fet de dis- posar d’una feina en un servei públic, con- cedia a persones com ell una major llibertat de moviments, ja que no estava lligat, com altres persones de la població, al control dels sectors locals conservadors propietaris rurals o de les indústries i negocis. En diverses poblacions s’observa com els ferroviaris, entre d’altres professionals, van jugar un paper clau en aquells moments d’obertura política i de més possibilitats de compromís social i actuació des dels nous ajuntaments. La polarització del conflicte, però, amb l’es- clat de la guerra i de la violència, varen fer pagar a persones progressistes, responsables i pacífiques, com Aleixandri un preu molt elevat, de derrota i exili. No seria bo desvelar ara amb exemples o citacions el grau de profunditat i esquin- çament dels textos d’Aleixandri. Només podem recomanar-ne vivament la lectura. Situats per la introducció que ofereix Carles Ribera, amena i informativa, que flueix pel coneixement profund que té del cas i del seu context, ens endinsem en les vivències 244 • Quaderns de la Selva, 28 (2016) RESSENYES

és que va tenir una notable repercussió que explica que s’exhaurís ràpidament. La primera trentena de pàgines d’aquell primer llibre de la mà de Pere Gifre i Rosa Congost permetien situar les tradicionals genealo- gies com una font per als nous estudis de demografia històrica, i l’anàlisi d’un grup social sorgit dels pagesos de remença que en un paradigmàtic procés d’ascens social van nodrir en gran mesura els hisendats, els quals van tenir la seva eclosió durant el s. XIX, i a la fi d’aquest segle van iniciar Fernando Viader Gustà un lent declivi que esdevingué progressiu al llarg de les primeres dècades del s. XX, i Fernando. Genealogies. 383 definitiu i generalitzat a mitjans segle. De genealogies de famílies gironines. pagesos a hisendats però van ser gent que Edició a cura de Narcís de Puig i de Traver. sempre es van caracteritzar per un estret Girona. 2016. 2 volums. vincle a la terra. Pel seu contingut aquell llibre del 2004 El 2004 l’Associació d’Història Rural presentava un format que depassava els de les Comarques Gironines va editar 127 estàndards habituals (23x34cm), la qual cosa genealogies de Fernando Viader. La memòria va fer necessari cercar recursos econòmics familiar dels propietaris gironins, a cura de addicionals per a garantir l’edició en paper, Ricard García Orallo i Pere Gifre Ribas, alhora que obligava els curadors d’ales- una compilació genealògica de primera hores a fer una tria. Tota selecció suposa divisió en l’àmbit territorial gironí, amb deixar de banda materials, bo i sabent de un acurat estudi introductori que perme- la seva extraordinària vàlua, però obligats tia contextualitzar i ancorar la recerca per l’imperatiu dels costos d’edició. Hi havia, genealògica en relació a la història social tanmateix, intenció futura de donar sortida i econòmica, en aquest cas de les terres a d’altres genealogies. de Girona. Fernando Viader Gustà (Parets Dotze anys han transcorregut perquè els d’Empordà, 1916-Girona, 2006), llicenciat amants de la genealogia puguem gaudir de en dret, genealogista, heraldista i historiador dos nous volums de les genealogies elabo- vocacional, era hereu de diverses nissagues rades per Fernando Viader. La iniciativa ha d’hisendats, i va esmerçar bona part de estat d’un seu nebot, l’historiador Narcís de la seva vida a resseguir el passat dels seus Puig i de Traver, home discret i de treball llinatges i de molts altres vinculats als seus, minuciós i rigorós, que ha tingut cura de fins aplegar un ingent volum de dades des la publicació de dos nous volums amb 383 de l’Edat mitjana fins dates ben recents. noves genealogies i 668 pàgines. Ens en con- Aquella primera edició de 127 genealogies gratulem, per la seva aposta personal, gràcies i 286 pàgines va resultar tot un referent a la qual ha posat a l’abast dels investigadors per als qui valorem la genealogia com a i del públic en general, uns materials molt mètode complementari imprescindible per valuosos que de ben segur repercutiran en a estudis d’història social i local, i el cert múltiples recerques de l’àmbit territorial RESSENYES Quaderns de la Selva, 28 (2016) • 245 gironí i més enllà. És de justícia agrair a logia i Heràldica, i una breu introducció de Narcís de Puig i de Traver els anys esmerçats Pere Gifre que en les seves paraules quali- per conduir a bon port el seu propòsit de fica oportunament la feina feta per Viader tractar i difondre bona part de la recerca com “l’obra d’un pioner”. Aquests dos nous de Fernando Viader. volums es van presentar el 21 d’octubre de El conjunt de genealogies recopilades 2016 a la Casa de Cultura de Girona, en abans i ara corresponen majoritàriament un acte que va comptar amb la participació a un àmbit geogràfic molt vinculat a l’Alt de Santiago de Llobet i Pere Gifre. La seva i el Baix Empordà i el Pla de l’Estany, en publicació ha estat possible gràcies als ajuts una geografia que per la pertinença social rebuts de la , la dels protagonistes, recorda molt aquell antic Diputació de Girona i el Reial Estament districte electoral de tant singu- Militar del Principat de Girona-Confraria lar de la Restauració. Amb tot, els territoris de Sant Jordi, entitat que pren el nom d’una històrics de la Selva també hi són presents. organització d’època medieval fundada el Si en el llibre del 2004 s’hi recollien els Ciu- 1386 i reformada el 1949, i a la qual va rana de , els Cobarsí estar estretament vinculat Fernando Viader. de , els Mundet de Caulès, els Ens agradaria que aquest camí fressat Noguera de Santa Seclina, els Pasqual de per Viader i de Puig, es pogués veure ampliat Vilobí d’Onyar, els Saleta de la Vila de en els propers anys amb noves recerques , els Sobirà de Santa genealògiques que puguin veure la llum, Creu d’Horta, o els Vernatallada d’Amer; en ja sigui des d’una perspectiva local, o bé els dos volums d’enguany hi trobem entre social, a partir de l’anàlisi i estudi d’altres d’altres els Batlle i els Cendra d’Estanyol, col·lectius o grups socials. els Blanquera d’Amer, els Bonet de Salt, els Farners de , David Moré Aguirre els Fonolleras de , els Mataró de Franciac, els Prats del veïnat de Mata de Llagostera, els Raset de i de Girona, els Reig i els Rovira d’Estanyol, els Valls de Sant Julià de Llor, els Vedruna de Girona, o els Xiberta de Cassà de la Selva. A través de totes aquestes genealogies hom pot resseguir polítiques matrimonials, natalitat, mortalitat, crisis econòmiques i endeutament, establiments emfitèutics, establiments de masos, ennobliment, reli- giositat, ascens o caiguda social, xarxes socials, vincles territorials i geogràfics, etc. Narcís de Puig diu que aquesta obra recons- trueix una xarxa de relacions socials, que és el retrat d’un grup social, i no s’equivoca. Els dos volums actuals compten amb un pròleg d’Armand de Fluvià Escorsa, presi- dent de la Institució Catalana de Genea- 246 • Quaderns de la Selva, 28 (2016) RESSENYES BREUS RESSENYES BREUS

Cal valorar molt positivament el resul- tat d’un treball d’investigació que es va iniciar força anys enrere i que s’ha traduït en un estudi de 657 pàgines amb nombroses informacions inèdites i innovadores res- pecte a la vila de Tossa i a la indústria surera catalana, a més d’un àlbum fotogràfic molt preuat i un apèndix documental que serà útil per a futures recerques sobre el món his- tòric del suro. El Centre d’Estudis Tossencs treballa hores d’ara en diverses monografies que garanteixen properes publicacions i que contribuiran a fer de Tossa una de les Joaquim Alvarado Costa poblacions amb un millor coneixement del Francisco Manuel Parejo Moruno seu passat històric. Indústria i comerç del suro. Els Torrellas de Tossa (1879-1923) Tossa: Centre d’Estudis Tossencs (Quaderns d’Estudis Tossencs, 13), 2016, 657 p.

L’investigador de la indústria surera gironina Joaquim Alvarado i el professor de la Universitat d’Extremadura Francisco Manuel Parejo han dut a terme una recerca sobre els germans Torrellas Nadal i el seu negoci de fabricació i comercialització de suro, que els va portar primer a establir-se a Extremadura i posteriorment a expandir-se a diversos països europeus, especialment a Alemanya. El llibre es va presentar el 15 Margarida Casacuberta d’octubre a Tossa, a l’era de ca l’Aromir, Irene Forts (coord.) casa pairal vinculada familiarment a la Santiago Rusiñol en terres nissaga que s’estudia en la monografia, amb gironines [catàleg d’exposició] la presència de Josep Espadalé, director del Museu del Suro de , que va oferir Girona: Museu d’Art de Girona, 2016, 155 p. una brillant contextualització del període Amb motiu de l’exposició celebrada al històric que van viure aquests emprenedors Museu d’Art de Girona del 7 de maig a l’1 tossencs, i dels autors, que van ponderar de novembre de 2016 sota el comissariat de l’interès d’aquest cas en el marc de la història Margarida Casacuberta i Vinyet Panyella del sector surer català, espanyol i europeu. hom va publicar aquest catàleg que en recull RESSENYES BREUS Quaderns de la Selva, 28 (2016) • 247 el contingut gràfic i documental i que el fa perdurar en el temps. Exposició i catàleg permeten resseguir, documentar i il·lustrar mitjançant obra de l’artista (26 pintures i una vintena de dibuixos i fotografies, a més de documents i escrits) els vincles inten- sos d’aquest amb la ciutat de Girona, ben coneguts i estudiants, i els no tan tractats amb altres terres gironines (la Garrotxa, el Ripollès, la Cerdanya o la Selva). I ho fan a partir del treball de l’equip del museu i de textos de diversos especialistes (M. Joaquim M. Puigvert Casacuberta, J. Falgàs, M. L. Faixedas, N. Narcís Figueras (coord.), Figueras, G. Granell, M. Palau-Ribes, V. Panyella, J. M. Puigvert, E. Vázquez, I. Vila La Mancomunitat de Catalunya a i M. Vilallonga). les terres de Girona. Pel que fa referència a la nostra comarca Girona: Diputació de Girona / Obra Social i espais adjacents, s’hi documenta (a càrrec “la Caixa” (Quaderns de la Revista de de Narcís Figueras) el vincle primerenc i Girona, 179. Guies, 78), 2016, 96 p. sostingut de Rusiñol amb les Guilleries i el arran de les temporades de Síntesi actualitza­da de les principals jove al balneari de la Font Picant de Sant actuacions de la Mancomunitat de Catalu- Hilari Sacalm, les sortides a la recerca de nya (1914-1924) a les terres de Girona, així ferros vells o art religiós, les estades o visites com de les claus per comprendre la primera a Llinars del Vallès o Sant Celoni i les més experiència d’autogovern de la Catalunya llargues a Arbúcies a la fi dels anys 20 per contemporània, amb un èmfasi especial pintar jardins i també a (1930). en les comarques gironines (comunicaci- Precisament la mostra va poder exhibir en ons, patrimoni, agricultura, biblioteques, el seu àmbit final dedicat a la Selva un oli arquitectura, etc.). Pel que fa a la Selva magnífic i crepuscular, procedent de col· hi trobem la proposta de biblioteca no lecció particular i titulat “Hostalric”. realitzada a Sant Hilari Sacalm (projecte empès per la presència de l’estiuieg) o la sí realitzada primera biblioteca de la Caixa a Santa Coloma, entre d’altres aspectes. L’obra pondera fins a quin punt es van fer efectius a la pràctica els plans de modernització que la Mancomunitat es proposà d’impulsar i sobre els quals va construir un relat propi que ha persistit en el temps. Els autors van preparar els diversos capítols per a l’exposició del mateix títol inaugurada a Santa Coloma de Farners el setembre de 2014 i closa a Palafrugell el març 2016 (després d’una dotzena d’itin- 248 • Quaderns de la Selva, 28 (2016) RESSENYES BREUS eràncies) amb la presentació del llibre. A la Selva coneixem col·leccions impor- Amb els coordinadors Joaquim M. Puigvert tants de fotògrafs o afeccionats al llarg (UdG) i Narcís Figueras (UOC), l’equip del temps. Als coneguts Toldrà, Roisin o ampli d’especialistes l’integren Jordi Bohi- Fargnoli, cal afegir hisendats o capellans gas, Mònica Bosch, Pere Bosch, Xavier amb afeccions fotogràfiques i també profes- Carmaniu, Xavier Castanyer, Jordi Falgàs, sionals locals pioners. A Hostalric sobresurt Maximiliano Fuentes, Rosa M. Gil, Carles la figura de Benet Frigola (1893-1972). Les Gorini, Andreu Pujol i Enric Pujol. seves nombroses instantànies, sumades a les de molts altres, forasters, vilatans i antics vilatans, i curosament distribuïdes en capí- tols i apartats temàtics, configuren aquesta tria àmplia i saborosa, que és el testimoni d’una època i d’una societat en transforma- ció, un patrimoni gràfic d’Hostalric que és bo d’aplegar, classificar i difondre.

Ramon Reyero Pla Dolors Illa Morera L’Abans d’Hostalric. Recull Gràfic 1882-1976 El Papiol, Ed. Efadós, 2016, 856 p. El projecte L’A b a n s (d’Efadós), de fas- Antoni Reyes; Aitor Roger; Josep cicles col·leccionables, pot contribuir –i, Lluís Pons; Joaquim Torrecillas de fet, ho fa en molts casos– a exhumar Josep Pons Girbau. El retratista material fotogràfic nou en les poblacions on de Blanes (1889-1966) aterra. A Hostalric els entusiastes Ramon Reyero i Dolors Illa han aplegat amb rigor Blanes: Ajuntament de Blanes, Arxiu i dedicació més de 1000 imatges represen- Municipal de Blanes (Fons de l’Arxiu, 8), tatives de la vida local (persones, famílies, 2016, 104 p. festes religioses i cíviques, visites rellevants, Vuitè volum de la col·lecció Fons de l’Ar- espais i elements patrimonials, efemèrides xiu, de Publicacions Municipals de Blanes, polítiques i fenòmens climatològics...), tant “Josep Pons Girbau. El retratista de Blanes de fons particulars i de famílies com de (1889-1966)” és un homenatge a l’artista fotògrafs professionals. en el cinquantenari de la seva mort amb RESSENYES BREUS Quaderns de la Selva, 28 (2016) • 249 motiu de l’exposició organitzada per l’Arxiu Municipal. S’hi repassa la vinculació amb Blanes a través de la seva obra fotogràfica de persones i paisatges. L’exposició mostrà multitud de retrats que va fer a blanencs (al seu estudi obert el 1909 al núm. 18 del carrer de Mercaders) i alguns dels paisatges que va immortalitzar. Són especialment remarcables els retrats de mariners, gitanos i rodamóns, així com la sèrie de paisatges i carrers. El volum inclou un nodrit recull de retrats i textos d’investigació de Josep Lluís Pons Targarona, nét del fotògraf, i d’Antoni Reyes i Aitor Roger, director i tècnic de l’Arxiu, respectivament. Albert Roura, David Sarsanedas i Pons Girbau fou un pioner de la cine- Narcís Pou matografia a Catalunya. Col·laborà amb les : senderisme principals productores i va rodar La Costa i nomenclatura històrica de Brava (1915), Unión que Diós bendice (1918), l’entorn [mapa] Producció i exportació d’oli (1920) o El expósito (1920). Cal remarcar la sèrie de fotos de La Cellera de Ter: Ajuntament, 2015. núvols que realitzà per al Servei Meteorològic Els mapes tenen la capacitat d’aplegar de Catalunya (1921-1939). La seva col·lecció un gran conjunt d’informació en relativa- d’imatges del cel és de les més valuoses del ment poc espai. És el cas del mapa editat món. A més, va crear un sistema de mesura recentment per l’ajuntament de la Cellera de de paràmetres físics a partir de la fotografia Ter per tal de “preservar i donar a conèixer de núvols. És autor de moltes de les imatges –afirmen– el patrimoni material i immate- de l’Atlas Internacional del Núvols (1935), rial de l’espai comprès entre les muntanyes encara vigent. Col·laborà a Recull i Butlletí de Puigdefrou i , el riu Ter i del Centre Excursionista de Gràcia i publicà la riera d’Osor”. En una superfície de 41,5 unes memòries (Recordances, 1958). x 59 cm s’hi recull el terme municipal de la Cellera, amb les corbes de nivell, els cursos d’aigua, les vies de comunicació –carreteres, pistes forestals, camins, corriols, senders perdedors– i més de 200 noms del terme relatius a cases de pagès, partides de terra i indrets situats enmig de les muntanyes. En relació amb aquest darrer aspecte, resulta molt necessari que els topònims reco- llits en aquesta recerca, iniciada el 2003, es comuniquin a l’Institut Cartogràfic de Catalu- nya perquè quedin registrats en els seus mapes topogràfics. Així, la iniciativa de publicar aquest mapa, a més de generar una excel·lent 250 • Quaderns de la Selva, 28 (2016) RESSENYES BREUS guia per a tots els interessats a conèixer el tothom. En una segona etapa va ser requerit terme de la Cellera, esdevindria plenament per integrar el Consell Consultiu de la Gent útil per iniciar una recerca més aprofundida Gran de la Comarca de la Selva, on va sobre la toponímia local i, en el fons, la histò- promoure, entre altres activitats, el Butlletí ria de la població i dels seus habitants. Informatiu de la Gent Gran de la comarca, i també les caminades pels pobles selvatans. L’obra que ara ha aparegut impresa deixa constància en 176 pàgines –i d’una manera senzilla i assequible, amb text i imatges– d’aquestes excursions de descoberta dels valors paisatgístics i patrimonials de les diverses poblacions (dinou dels vint-i-sis municipis de la comarca).

Martí Tomàs Surós Descobrint la comarca de la Selva Maçanet de la Selva, Ed. Gregal (Edicions Celobert), 2016, 176 p. Martí Tomàs Surós (Maçanet de la Selva, 1927-2016), malauradament desaparegut quan la nostra revista entrava a les premses, ens oferia en aquesta seva aportació recent la crònica de les excursions a poblacions de la nostra comarca entre els anys 2000 i 2012, organitzades pel Consell Consultiu de la Gent Gran. Com a jubilat que va passar a ser en complir els 65 anys, Tomàs es va implicar en la vida associativa local i comarcal del col·lectiu al qual començava a pertànyer i al qual ha dedicat temps i esforços en els darrers anys. Inicialment ho va fer al Casal de Jubilats i Pensionistes de Maçanet de la Selva, amb la idea d’obrir-lo a perfils diversos i d’organitzar actes culturals i lúdics per a BIBLIOGRAFIA COMARCAL Quaderns de la Selva, 28 (2016) • 251 Bibliografia comarcal

«Història de la U. E. Osor». Festa del Terç d’Osor, 2015, p. 28-30. «Llançà 1797: L’emergència d’un nou ideari després del pas dels francesos». Annals 2014- 2015-IBIX. : Centre d’Estudis del Ripollès, 2016, p. 191-204. «L’ahir i l’avui de la fotografía a Tossa». La Revista de l’Ateneu Popular de , 51 (desembre 2015), p. 5-7. «La ‘Lliçó del silenci’ vint-i-cinc anys després. A Dolors Condom i Gratacòs In Memoriam». Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, LVII (2016), p. 410-433. «Un home de pau. Mariano Sánchez». Gavarres, 29 (primavera-estiu 2016), p. 24-25. «Un venecià a Tossa». Gavarres, n. 27 (tardor-hivern 2015), p. 66-67. La llum del far de Sant Sebastià de Palafrugell. Tossa de Mar: Centre d’Estudis Tossencs, 2016, 36 p. [Publicació de la VI Trobada de Faroners, familiars i Amics dels Fars] Pensaments, ocurrències, versos, rimes i rodolins de l’avi Miquel [Miquel Balcells Massó, enginyer de La Canadenca, membre de la colònia d’estiuejants de Tossa]. Barcelona: Noves edicions Paulines, 2015, p. 147 [Edició famliar] Aguirre i Font, Josep M. «150 anys de regulació jurídica dels camins de ronda». Revista de Girona, 295 (març-abril 2016), p. 82-85. Albesa i Riba, Carles. «Arbúcies vista pels primers excursionistes». Monografies del Mont- seny, 30 (2015), p. 155-160. Almuzara, Rosa; Sànchez, Georgina; Serrano, Alexis (coord.). El Maresme en la línia del temps de la Guerra de Successió (1702-1714). Mataró: Consell Comarcal del Maresme, 2015, 89 p. Alvarado Costa, Joaquim. «La explotación catalana de las dehesas extremeñas. Los Torrellas, 1879-1923». Dins: AUTORS DIVERSOS. El alcornocal y el negocio corchero: una perspectiva histórica e interdisciplinar. Badajoz: Diputación de Badajoz, 2016, p. 91-118. Ansón Pérez, Bonaventura. Amb gust de sal. Girona: Papers on Demand, 2016, 300 p. [Primer llibre de memòries de l’escultor de Tossa] ARXIU MUNICIPAL DE BLANES. «A la memòria de Josep Pruna i Cortacans». Recull, 2071 (setembre 2016), p. 13. ARXIU MUNICIPAL DE SILS. «Sils ara fa 100 anys». Quadern de Sils, 93 (octubre 2016), p. 26-27. Augé, Anna. «La vil·la romana de les Cavorques de Sant Julià». L’A m i c, 43 (setembre 2015), p. 41-43. AUTORS DIVERSOS. Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Santa Coloma de Farners, amb motiu del centenari de les “Normes ortogràfiques” de l’IEC 252 • Quaderns de la Selva, 28 (2016) BIBLIOGRAFIA COMARCAL

(25 i 26 d’octubre de 2013). Barcelona - Santa Coloma de Farners: Institut d’Estudis Catalans, 2015, 156 p. AUTORS DIVERSOS. Monografies del Montseny, 30. : Amics del Montseny, 2015, 402 p. AUTORS DIVERSOS. Torres de guaita, defenses i fortificacions. Canet de Mar: Centre d’Estudis Canetencs, 2016, 197 p. Bataller i Vila, Josep. «Quan jo anava a estudi». Llibre de la Festa Major de Vilobí, 2016, p. 8-10. Blanch, Agustí. Records d’infantesa. : Club Marina, 2016, 136 p. Boada Juncà, Martí; Pujantell i Albós, Josep A.; Sànchez Mateo, Sònia. «La producció hidroelèctrica a la vall de Santa Fe. L’obtenció d’una nova font d’energia per al Baix Montseny a principis del segle XX». Monografies del Montseny, 30 (2015), p. 339-356. Boix, Mireia. «Empremtes del passat. Memòria viva a l’entorn de ». Mestall, 38 (desembre 2015), p. 6-7. Borrell i Mató, Josep; Coenders, Germà. «La demografia de Vilobí d’Onyar, ara i fa cent anys (1915-2015)». Llibre de la Festa Major de Vilobí, 2016, p. 14-20. Borrell Sabater, Miquel. Sant Pol i S’Agaró. Anglès: [e. a.], 2016, 46 p. Bosch i Cuenca, Pere. La lluita per la terra. Solidaritats pageses i conflictivitat rural a la regió de Girona (1931-1936). Girona: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines - Universitat de Girona. Centre de Recerca d’Història Rural - Documenta Universitaria, 2015, 388 p. Bosch Mir, Glòria; Portell, Susanna. «Pintura i revolta a Tossa. Fred Uhlman i Oskar Zügel». L’Av e n ç, 417 (novembre 2015), p. 46-51. Bou i Illa, Joan; Bou I Pla, Joan; Vellvehí i Altimira, Jaume. «La Torre de Can Gelmà o Jalmar, /Fogars de la Selva. Estat de la qüestió (1999-2015)». Dins: AUTORS DIVERSOS. Torres de guaita, defenses i fortificacions. Canet de Mar: Centre d’Estudis Canetencs, 2016, p. 111-124. Bou-Manobens, J.; Rodríguez-Prieto, C.; Vilar, L. «L’Herbari de la Universitat de Girona». Revista de Girona, 295 (març-abril 2016), p. 46-49. Brescó Esteve, Mei. «Xavier Viñolas, pintura i vida». L’A m i c, 43 (setembre 2015), p. 39-40. Brugada, Martirià. «On és l’ermita de Sant Agustí?». L’A m i c, 43 (setembre 2015), p. 47-49. Bruguera Ligero, Fèlix. «Les Guilleries als ulls d’Anton Busquets i Punset en dos textos de 1902 i 1908». Programa de la Festa Major, 2015, p. 58-62. Bruguera Ligero, Fèlix. «Osor ara fa... 100 anys: 1915...». Festa del Terç d’Osor, 2015, p. 44-48. Bruguera Ligero, Fèlix. «Toponímia i arqueologia industrial: els molins de la riera d’Osor». Onomàstica, 1 (2015), p. 221-263. BIBLIOGRAFIA COMARCAL Quaderns de la Selva, 28 (2016) • 253

Bruguera Ligero, Fèlix. «Una inauguració amb ressò: l’escola (juny 1936)». Festa del Terç d’Osor, 2015, p. 39-43. Bruguera Ligero, Fèlix. «100 anys: 1916». Festa del Terç d’Osor, 2016, p. 30-32. Bruguera Ligero, Fèlix. «La cançó a la vila d’Osor». Festa del Terç d’Osor, 2016, p. 49-51. Brugulat, M. Carme. «En Ramon i la Pilar de can Ramon Flequer. Desenvolupament de Vilobí vist des d’una botiga». Llibre de la Festa Major de Vilobí, 2016, p. 56-61. Busquets i Punset, Anton. «L’Hostal del Malcuynat». Festa del Terç d’Osor, 2016, p. 55-57. Cals Güell, Joan. «Els camins de ronda des del punt de vista econòmic». Revista de Girona, 295 (març-abril 2016), p. 86-87. Cantal i Coll, Joan. «Occitans a Osor. Cercant els orígens». Festa del Terç d’Osor, 2015, p. 54-61. Cantal i Coll, Joan. «Cercant els orígens (2) (mitjan s. XVIII)». Festa del Terç d’Osor, 2016, p. 42-47. Cantalozella, Assumpció. «La memòria d’un poble». Ressò, 431 (juny 2016), p. 42. Cateura i Valls, Xavier. «La fàbrica de cadires “Guàrdia” de Tona i “La Corbadora” d’Arbúcies». Monografies del Montseny, 30 (2015), p. 305-337. Cerdà i Mellado, Josep Antoni. «Miquel Lapuja i Mates, escudeller i rajoler barceloní (1673-1706)». Festa del Terç d’Osor, 2015, p. 49-53. Christ, Tobias (ed.); Ferrer, Anacleto (ed.); Hölderlin, Friedrich; Vinyoli, Joan. Anto- logía. Versiones y probaturas de Joan Vinyoli. Madrid: Visor Libros, 2015, 184 p. Climent Domènech, Hanníbal. «En Lluís del Molí». L’A m i c, 43 (setembre 2015), p. 36-38. Clos Busquets, Toni; Clos Busquets, Xavier. «Marco Polo a Sant Hilari». Programa de la Festa Major, 2015, p. 34-36. Congost Colomer, Rosa (ed.). The catalan mas. Origins, transformations and the end of an agrarian system. Girona: Associació d’Història Rural - Centre de Recerca d’Història Rural, Documenta Universitària, 2015, 117 p. Coromina, Joan. «Torpedes i espies a la ». Club Vela Blanes, 23 (estiu 2016), p. 18-19. Cufí Jou, Maria. «Un cens elaborat per la Guàrdia Civil de Vilobí d’Onyar l’any 1946». Llibre de la Festa Major de Vilobí, 2016, p. 72-84. Curbet, Joaquim. «Terra de castanyers». Festa del Terç d’Osor, 2016, p. 41. Daban Massana, Joaquim. «El fons patrimonial de l’Agustí M. Vilà i Galí». Sesmond, 15 (maig 2016), p. 10-11. Danés, Quico. «Tastet de mots». Programa de la Festa Major, 2015, p. 52-53. Daviu, Damià. «Joan Parés i Clarà, tible». Som, 329 (2016), p. 18-27. 254 • Quaderns de la Selva, 28 (2016) BIBLIOGRAFIA COMARCAL

Deredita, Laurie M.. «“Els que no tornen”: les arrels de la família Bou Galí de Corozal (Puerto Rico) a Lloret de Mar». Sesmond, 15 (maig 2016), p. 22-25. Dilmé Burjats, Ricard. «L’hostal del Malcuynat. Territori d’en Serrallonga i d’històries de por». Festa del Terç d’Osor, 2016, p. 52-54. Domènech Moner, Joan. «Joan Llaverias: el descobridor plàstic de la Costa Brava». Revista de Girona, 292 (setembre-octubre 2015), p. 34-37. Domènech Moner, Joan. «El record de Salvador Comas Planet». Sesmond, 15 (maig 2016), p. 18-21. Feliu Latorre, Ponç. «Un espai reduït, una diversitat immensa». Revista de Girona, 295 (març-abril 2016), p. 79-81. Figueras Capdevila, Narcís. «Els jocs florals al territori. Els de Sant Hilari Sacalm de 1913 i 1919. Religiositat, estiueig i humor». Programa de la Festa Major, 2015, p. 37-41. Figueras Capdevila, Narcís. «Frederic Culí. Advocat municipalista, funcionari i formador de funcionaris». Revista de Girona, 294 (gener-febrer 2016), p. 42-44. Figuereda, Pere. «Costum i dret comú versus codificació i la seva incidència dins el sis- tema de fonts del dret administratiu». Dins: AUTORS DIVERSOS. Dret andorrà, entre els usos i costums i el codi. Andorra: Societat Andorrana de Ciències, 2015, p. 105-109. Font i Valentí, Gemma; Llorens i Rams, Josep M.; Mateu i Gasquet, Joaquim; Puja- das i Mitjà, Sandra; Tura Masnou, Jordi. «100 anys de recuperació del castell de Montsoriu». Monografies del Montseny, 30 (2015), p. 49-66. Formiga Bosch, Josep. «La Torre de l’Esparra, la Torre Gallina i la Torre de Bedós». Dins: AUTORS DIVERSOS. Torres de guaita, defenses i fortificacions. Canet de Mar: Centre d’Estudis Canetencs, 2016, p. 137-148. Forn Salvà, Francesc. «Les torres de defensa a la marina de Llevant durant la resistència catalana dels anys 1713 i 1714». Dins: AUTORS DIVERSOS. Torres de guaita, defenses i fortificacions. Canet de Mar: Centre d’Estudis Canetencs, 2016, p. 181-190. Forn Salvà, Francesc. El Corpus de 1714. La Marina de Llevant durant la Guerra de Suc- cessió. Mataró: Fundació Iluro, 2016, 266 p. Gaitx, Jordi. Santa Cristina d’Aro. Llocs d’història. Santa Cristina d’Aro: Ajuntament - Arxiu Municipal, 2015, 31 p. Gaitx, Jordi. «El temple de Malvet, de mausoleu privat a església». Revista de Girona, 297 (juliol-agost 2016), p. 74-76. Gaitx, Jordi. «Sidillà, un conjunt preromànic. De parròquia altmedieval a indret desco- negut en procés de recuperació». Revista de Girona, 297 (juliol-agost 2016), p. 82-85. Galindo López, Esteban. «Bellesguard: Dels orígens fins als Cabrera. Els vescomtes de Cabrera, propietaris de la residència reial de Bellesguard». Dins: AUTORS DIVERSOS. Torres de guaita, defenses i fortificacions. Canet de Mar: Centre d’Estudis Canetencs, 2016, p. 95-104. BIBLIOGRAFIA COMARCAL Quaderns de la Selva, 28 (2016) • 255

García Algilaga, David. «Aviació internacional i professional». Revista de Girona, 295 (març-abril 2016), p. 88-91. Gil Tort, Rosa Maria. «Els inicis de l’obra cultural de la Caixa. Bibliotecàries, polítics, intel·lectuals i banquers al servei de la cultura i del progrés». Revista de Girona, 298 (setembre-octubre 2016), p. 46-49. Ginestà, Lluís; Masó, Lluís. Temps de Revolta. Santa Coloma de Farners: IB Fils : CPI La Sega, 2016, p. Giol, Mn. Carles M.. «La mirada». Programa de la Festa Major, Sant Hilari Sacalm: Ajuntament, 2015, p. 24. Goday Cuixart, Sebastià. «Només des del cor, Natàlia». Revista de Girona, 293 (novembre- desembre 2015), p. 42- 43. Gómez, Abraham; IRIZAR, Maritxu. «Bibliografia de Sant Feliu de Buixalleu». Sant Feliu Diu, 31 (agost 2015), p. 40-42. González Rocafort, M. del Vilar. «El port de Blanes: Orígens, història i curiositats». Recull, 2066 (febrer 2016), p. 20-21. Grau i Ferrando, Dolors. «El fons esperantista de l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva. Enric Genoher i l’entitat esperantista Flugiloj». Revista de Girona, 294 (gener- febrer 2016), p. 82-83. Guanyabens i Calvet, Nicolau. «El Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró». Frontissa, 31 (juny 2016), p. 16-17. Illa Morera, Dolors; Reyero Pla, Ramon. L’Abans d’Hostalric: Recull gràfic 1882-1976. El Papiol: Efadós, 2015, 855 p. Jiménez Fernández, M. Carme. «Entrevista a Antoni Pladevall i Font». Frontissa, 31 (juny 2016), p. 11-12. Jordi Pinatella, Moisès. «L’oportunitat de Caldes». Revista de Girona, 295 (març-abril 2016), p. 31. Juan, Natàlia. «El Fons Joan Vinyoli (Santa Coloma de Farners, la Selva) i el projecte “Les fotografies d’una vida”». Frontissa, 31 (juny 2016), p. 13-15. Llach Palmada, Emma; Llinàs Pol, Joan. «Els Béns Culturals d’Interès Nacional de Caldes de Malavella». Aquae, 54 (juny 2016), p. 58. Llausàs, Albert. «Les moltes facetes del paisatge favorit de Catalunya». Revista de Girona, 295 (març-abril 2016), p. 88-91. Llinàs Pol, Joan. «El fugisser poblament rural dels segles VI al X. Viure al camp durant la transició entre l’antiguitat i el món medieval». Revista de Girona, 297 (juliol-agost 2016), p. 77-78. Llobet Masachs, Santiago de. Recull fotogràfic de la família Llobet. [s. l.]: [e. a.], 2016, 40 p. 256 • Quaderns de la Selva, 28 (2016) BIBLIOGRAFIA COMARCAL

Loredo, Josep. «Breu biografia musical de Josep Gravalosa i Geronès (1882-1975)». Som, 330 (2016), p. 10-15. Maciá Aldrich, Carlos. «La subhasta a l’antiguitat». Sesmond, 15 (maig 2016), p. 26-27. Mallorquí Garcia, Elvis. «Els Senyors del Castell de Dosrius, segles XI-XX. Aproxima- ció al seu fons documental». Dins: AUTORS DIVERSOS. Torres de guaita, defenses i fortificacions. Canet de Mar: Centre d’Estudis Canetencs, 2016), p. 51-66. Mallorquí Garcia, Elvis. «L’últim manuscrit de Mn. Josep M. Marquès i Planagumà». Llibre de la Festa Major de Vilobí, 2016, p. 36-46. Margenats, Assumpta; Tremoleda, Nydia; Llebot, Gerard; Castán, Tanit. Històries de Tossa...un xic diferents. Associació Tossa Solidària. 2016. 52 p. Martí, Carolina. «La història dels camins de ronda». Revista de Girona, 295 (març-abril 2016), p. 76-78. Martínez Comas, Marc. «Quan Franciac tenia ajuntament: creació i extinció d’un muni- cipi». Aquae, 54 (juny 2016), p. 21-23. Martínez Giralt, Alejandro. «Un intent de refer el Castell de Montpalau durant el primer quart de segle XIV». Dins: AUTORS DIVERSOS. Torres de guaita, defenses i fortificacions. Canet de Mar: Centre d’Estudis Canetencs, 2016), p. 67-74. Masferrer, Josep. «Homenatge al mestre Tasanet Alsina». Ressò, 430 (maig 2016), p. 7. Massa Ros, Joaquim. 75 anys 1939-2014. Col·legi Puig d’Arques, les escoles de Cassà. Cassà de la Selva: Escola Puig d’Arques, 2015, 217 p. Massana Ribas, Rosa M.. «Maria Comas Delàs, una mare en defensa del seu fill». Ressò, 425 (novembre 2015), p. 39. Maymí Rich, Josep. Josep Dalmàs. Un model de gestió política. Cassà de la Selva: Ajuntament de Cassà de la Selva (Història de Cassà Manuel Tolosà, 3), 2015, 141 p. Mompió Azemar, Miquel. Les memòries d’en Miquel. Detall de cinc generacions Mompió. Riudarenes: [e. a.], 2015, 195 p. Moré Aguirre, David. «El I Concurs de Pintura Ràpida de Tossa». Festa Major d’Estiu, 2016, p. 8-12. Nogué Vilar, Martí. «L’evolució dels masos de Sils». Quadern de Sils, 93 (octubre 2016), p. 24. Pagès i Rovira, Josep. «Itineraris romànics pel voltant del Montseny, els campanars llombards». Monografies del Montseny, 30 (2015), p. 247-262. Pagès Jordà, Vicenç. «Llums i ombres del primer turisme». Revista de Girona, 293 (novembre-desembre 2015), p. 72- 74. Palaudelmàs, Salvador. «Les visites del president Lluís Companys a Lloret de Mar». Sesmond, 15 (maig 2016), p. 28. BIBLIOGRAFIA COMARCAL Quaderns de la Selva, 28 (2016) • 257

PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DE SILS. «Nova edició dels goigs». Quadern de Sils, 93 (octubre 2016), p. 36. Pastells, Jaume. «Els carreters o traginers i les minyones». Quadern de Sils, 89 (octubre 2015), p. 18-19. Pastells, Jaume. «Aprenents i barbers a les Mallorquines». Quadern de Sils, 91 (març 2016), p. 28-30. Pastells, Jaume. «L’impacte de la Guerra dels Segadors a les Mallorquines». Quadern de Sils, 92 (juny 2016), p. 31- 32. Pinto Oliveras, Ramon. «Cataluña en vacaciones. San Hilario». Programa de la Festa Major. Sant Hilari Sacalm: Ajuntament, 2015, p. 16--17. Pinyol Llésera, Eva. «Na Maria de can Pere Jan». Gavarres, 28 (tardor-hivern 2015, p. 28-29. Piqué, Montse. «El naixement de la colònia d’estiuejants de Sant Hilari Sacalm i Sant Julià de Vilatorta. Dues històries paral·leles». Programa de la Festa Major. Sant Hilari Sacalm: Ajuntament, 2015, p. 18-21. Pladevall Font, Antoni. «El bandolerisme a Sant Hilari i el seu entorn a mitjan segle XIX». Programa de la Festa Major. Sant Hilari Sacalm: Ajuntament, 2015, p. 30-32. Pladevall Font, Antoni. «Josep Moragues, un montsenyenc il·lustre, en el tercer centenari de la seva mort». Monografies del Montseny, 30 (2015), p. 281-291. Portals i Martí, Joan. «El Montseny de Víctor Balaguer. “Al pie de la encina”. Una aproximació romàntica i llegendària al Montseny de finals del segle XIX». Monografies del Montseny, 30 (2015), p. 191-209. Puig i Amat, Neus; Viader i Crous, Montserrat. La vida quotidiana a l’Edat Mitjana. Actes del IV Seminari d’Estudis Medievals d’Hostalric (20-21 de novembre de 2014, Hostalric). Hostalric: Ajuntament, 2015, 218 p. Puigdemont i Reverter, Lluís. «Sant Hilari, un plató de cinema». Programa de la Festa Major. Sant Hilari Sacalm: Ajuntament, 2015, p. 51. Puigdemont, Joaquim. «La venda d’un alou de la parròquia de Sant Dalmai (1204), el segon document més antic de l’Arxiu Comarcal de la Selva». Llibre de la Festa Major de Vilobí, 2016, p. 64-68. Puigvert Pastells, Joaquim. «Trossos d’història». Llibre de la Festa Major de Vilobí, 2016, p. 100-102. Pujol Mas, Andreu. «Quan el bosc es torna negre». Revista de Girona, 292 (setembre- octubre 2015), p. 56-59. Quer Vila, Lluís. «Les fonts del terme d’Osor». Festa del Terç d’Osor, 2016, p. 39. Quer, Josep. «Víctimes de la postguerra». L’A m i c, 43 (setembre 2015), p. 30-35. Rams Riera, Emili. «Els bosquerols guilleriencs». Programa de la Festa Major. Sant Hilari Sacalm: Ajuntament, 2015, p. 28-29. 258 • Quaderns de la Selva, 28 (2016) BIBLIOGRAFIA COMARCAL

Rams Riera, Emili. «Records guilleriencs. Regustos afruitats». Festa del Terç d’Osor, 2015, p. 31-34. Rams Riera, Emili. «Els bosquerols guilleriencs». Festa del Terç d’Osor, 2016, p. 58-59. Reig, Dolors. «Un calaix de sastre curull d’art». Revista de Girona, 295 (març-abril 2016), p. 92-95. Roger Delgado, Aitor. «La SAFA i Blanes. Apunts d’un vincle emocional». Recull, 2070 (agost 2016), p. 20-21. Sabanés, Mireia. Vull inventar Jesús Vilallonga. Santa Coloma de Farners: Arts Gràfiques Cantalozella, 2015, 34 p. Sala i Vila, Núria. «Agustí M. Vilà: evocant el passat mariner des de la terrassa del seu estudi». Sesmond, 15 (maig 2016), p. 28. Santané Ribas, Josep. «De Sant Grau al Montclar». Gavarres, 29 (primavera-estiu 2016), p. 116-117. Santané Ribas, Josep. «Ses carboneres d’en Pere Bota». Gavarres, 28 (tardor-hivern 2015), p. 84-85. Santané Ribas, Josep. «Vilademont i Gorg Gitano». Gavarres, 28 (tardor-hivern 2015), p. 110-111. Serradesanferm, Angel. «1915 i 1965. Fa cent i cinquanta anys». Programa de la Festa Major. Sant Hilari Sacalm: Ajuntament, 2015, p. 44-47. Serras Vila, Manel. «La universitat de Can Serras». Programa de la Festa Major. Sant Hilari Sacalm: Ajuntament, 2015, p. 22-23. Soldevila i Temporal, Xavier. «El castell de al segle XV». Dins: AUTORS DIVERSOS. Torres de guaita, defenses i fortificacions. Canet de Mar: Centre d’Estudis Canetencs, 2016, p. 75-80. Soliguer i Mas, Jordi. «La capella del Santíssim del temple parroquial de Lloret de Mar». Recull, 2069 (juliol 2016), p. 26-27. Sureda Presas, Marc. El món rural durant el franquisme i la seva aplicació a la comarca de la Selva, Tesi doctoral dirigida per Josep Pich i Mitjana, Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives, 2015, 440 p. [Consulta: octubre, 2016] Taberner i Bosch, Rosa. «Les empreses del nostre municipi». L’A m i c, 43 (setembre 2015), p. 20-25. Teixidor i Palau, Ricard. «El camí ral de Girona a Amer (i II)». 43 (setembre 2015), p. 44-46. Teixidor i Palau, Ricard. «Els masos postremences de la parròquia de Sant Dalmai (segles XVI i XVII)». Llibre de la Festa Major de Vilobí, 2016, p. 88-98. Torrents i Buxó, Jacint. «L’Ecomuseu del Blat, una xarxa per posar en valor la cultura pagesa». Monografies del Montseny, 30 (2015), p. 161-189. BIBLIOGRAFIA COMARCAL Quaderns de la Selva, 28 (2016) • 259

Turon Izquierdo, Pau. «Masos i masies en el massís de les Gavarres. La pagesia medieval en el territori del Bisbat de Girona». Revista de Girona, 297 (juliol-agost 2016), p. 90-92. Turon Izquierdo, Pau. «Sant Esteve de Caulès: vida a l’Ardenya-Cadiretes medieval. El fer quotidià a partir de les fonts escrites i de les arqueològiques». Revista de Girona, 297 (juliol-agost 2016), p. 79-81. Viader i Crous, Montserrat. «L’Arxiu Històric d’Hostalric (AHH)». AUTORS DIVERSOS. Torres de guaita, defenses i fortificacions. Canet de Mar: Centre d’Estudis Canetencs, 2016, p. 9-12. Vilà Ribot, Antoni. «Estada de 1.000 mariners italians a Caldes de l’11 de gener al 5 de juliol de 1944». Aquae, 52 (desembre 2015), p. 21-26. Vilar, Albert. «Dels surers empordanesos al tap “únic”. Artur Mundet, Josep Torres i José Combalía formen part de la història del tap corona». Revista de Girona, 298 (setembre- octubre 2016), p. 90-92. Vivas i Solà, Joaquim. «Discurs d’agraïment de Joaquim Vivas, vilobinenc il·lustre 2015». Llibre de la Festa Major de Vilobí, 2016, p. 50-53. Xirgu Encesa, Montse. «La torre Campderà. Una primera aproximació estadística». Sesmond, 15 (maig 2016), p. 12- 17. Yubero Rodríguez, José Luís. «El capità blanenc Juan Ruiz Carbó i la fragata Syskonen: el quaderns de bitàcola de la fragata “Marcelino Jané” (1a part)». Club Vela Blanes, 23 (estiu 2016), p. 10-11.