NÚM. 145 · JUNY/JULIOL 2004 · PREU: 1,05 €

trLA REVISTA D’INICIATIVAeball PER CATALUNYA VERDS Publicació fundada el 1936 com a òrgan central del Partit Socialista Unificat de Catalunya Joan Saura, reelegit president d’ICV

oan Saura ha estat reescollit presi- per fer una Iniciativa innovadora, amb dent d’ICV amb més del 90% dels més organització i amb diàleg permanent Jvots dels adherits i adherides i dels amb els moviments socials”. amics i amigues d’ICV, que han partici- L’elecció del president d’ICV és un pat en el procés de consulta interna, a dels objectius de la 8a Assemblea falta de l’escrutini definitiu. La consulta Nacional, juntament amb la discussió i s’ha celebrat entre el 26 d’abril i el 23 de aprovació dels diferents documents i juny i el cens era d’una mica més de resolucions i l’elecció de la Comissió 5.000 persones. Política Nacional. ICV va instaurar el Segons Saura “ara tenim el repte sistema de primàries per l’elecció del d’ampliar el projecte de l’esquerra verda president o presidenta de l’organització nacional, de fer créixer ICV fins assolir en la 6a Assemblea, l’any 2000, amb les seves potencialitats, d’esdevenir l’objectiu de desenvolupar els mecanis- un instrument encara més útil per la mes de democràcia interna. Amb aquest transformació social. Som una força sistema d’elecció, ICV segueix sent l’única arrelada a la història que mira el futur força política de l’arc parlamentari amb optimisme i esperança”. El reescollit català i estatal que escull directament el president ha afirmat que “tenim una president/a mitjançant la participació feina engrescadora per davant, nous reptes tots els adherits i adherides, així com i oportunitats com a organització als dels amics i amigues d’ICV, que també quals tothom hi ha de ser compromès, tenen dret a vot. ICV tanca el cicle electoral amb un eurodiputat niciativa per Catalunya Verds ha recuperat l'escó que es va escapar per molt poc el 1999. Després Id'una excel·lent campanya electoral Raül Romeva serà el representant de l'esquerra verda catalana al Parlament Europeu. Romeva ha assegu- rat que aquestes eleccions europees han estat "parti- cularment importants" perquè la ciutadania "ens estem jugant el futur no només d'Europa, sinó també de Catalunya i, en definitiva, del món". Romeva serà el primer català que formarà part del grup dels Verds al Parlament Europeu, la quarta força política en aquesta cambra. Per la seva banda, Joan Saura, pre- sident d’ICV, ha destacat que, mentre a la majoria de països les eleccions han castigat els governs, aques- ta situació no s’ha donat a Catalunya, de manera que “els resultats suposen un recolzament a la política del tripartit”. Saura ha explicat que a nivell estatal s’ha produït una alta bipolarització, ja que les elec- cions s’han entès com una segona volta de les gene- rals. El president d’ICV ha destacat que quasi tots els partits més petits “han disminuït els seus vots, només ERC i ICV han aconseguit créixer”. Joan Saura ha volgut destacar també que, amb les elec- cions europees, ICV-EUiA tanca el cicle electoral que va començar amb les eleccions municipals amb uns excelálents resultats. Imma Mayol, Jordi Miralles, Raül Romeva i Joan Saura, la nit electoral, celebrant els resultats a la seu nacional d’ICV 2 TRIBUNA treball NÚM. 145 - JUNY/JULIOL 2004 Amb els deures fets... i molt per fer

DOLORS CAMATS PORTAVEU D’ICV I DIPUTADA AL PARLAMENT Una de les primeres reunions de treball que vaig tenir com a diputada a l’inici d’aquesta legislatura va ser amb les organitzacions locals d’ICV i EUiA per presentar-nos com a mem- bres del nou grup parlamentari i per presentar també la nostra feina de cara a la legislatura. Aquella tarda, en Joan Boada va reclamar a les organitzacions locals que continuessin fent arribar les seves percepcions, inquietuds, pro- postes i queixes al Grup parlamentari tal i com ho havien fet fins ara, perquè poguéssim continuar fent la nostra feina. Ser un dels grups que dóna suport al Govern no significa amortir la feina parlamentària a favor de la que faci el Govern, sinó tot el con- trari. Demana més responsabilitat i més atenció a la realitat a l’hora d’impulsar l’acció de govern, però alhora ofereix la possibilitat de tenir més incidència en les polítiques a definir. La mateixa reflexió em serveix per a ICV. ICV és un partit que està a les institucions, però és també més que això. Un partit amb responsabilitats de govern en l’àmbit local i nacional, però també amb d’altres responsabilitats polítiques i socials. La propera Assemblea ens ha de permetre afrontar I es renoven també les persones. La incorporació d’una Hem de ser capaços d’explicar que malgrat que el els reptes en aquest doble nivell. nova generació de persones compromeses i amb experiència resultat de l’acció de govern pot no ser exactament el que Com a organització política, ICV arriba a l’assembla política en molts fronts diferents, però fora de partits i insti- nosaltres defensem, sense la nostra aportació seria ben amb els deures fets. Amb renovació d’organització, de tucions, des del carrer a vegades, garanteix la continuïtat diferent i amb tota seguretat estaria més lluny d’allò que missatge i de persones. Una renovació organitzativa que d’uns valors amb una nova manera d’entendre la política. defensem com a just. ha d’acabar de definir-se en l’Assemblea, però que ha En aquest sentit, la propera Assemblea ha de garantir La presència d’ICV no és testimonial, no és una quota, permès treballar amb organitzacions i moviments socials, l’aprovació d’un nou disseny de l’organització que permeti significa aportar innovació i radicalitat en els continguts i de costat; construint alternatives plegats; fent permeable continuar sent partit de lluita i de govern. compromís amb la transparència i la participació a l’hora el discurs polític d’ICV a plantejaments elaborats des de Ara més que mai, quan es dóna aquesta doble tasca de prendre decisions. Radicalitat en el Què, responsabilitat la mateixa ciutadania a partir entre d’altres del i tu què institucional i de govern però també de defensa d’alter- en el Com. opines? o participar en els Fòrums mundials de debat per natives a un sol model d’entendre el món i d’exigència La capacitat que tinguem d’explicar quin és aquest una altra globalització. de fer un pas més en la democràcia com a forma valor afegit i diferenciat que aporta ICV i que ve lligat i També hi ha una renovació del missatge, lligat a la defi- d’organitzar-nos, tenim un altre repte al davant. Cal que condicionat per la voluntat transformadora dels nostre nició d’un espai propi, que recull els valors de l’esquerra sapiguem explicar-nos. plantejaments és un tema que em preocupa com a diputa- tradicional, que incorpora la consciència d’un món que és És imprescindible que la tasca de comunicació, d’ex- da, però especialment com a portaveu del partit. Perquè la limitat en recursos i que planteja la necessitat d’acostar les plicar la nostra aportació diferenciada en l’acció de govern, tasca que es pugui fer des del carrer Ciutat és fonamental, decisions a les persones, i ho fa des de la realitat d’un poble el valor afegit que representa tenir a ICV en els llocs de però és del tot imprescindible organitzar-nos per a que i una nació pròpies. L’espai d’esquerra verda nacional. decisió, sigui una tasca colálectiva, de l’organització. sigui també i eficaçment una tasca de tots i totes. Il·lusió i treball al Congrés CARME GARCIA DIPUTADA AL CONGRÉS a tres mesos tot just de les El sistema electoral ja el coneixem Les iniciatives parlamentàries a través Poques vegades, doncs, o com a passades eleccions generals; i sabem tots com funciona i quines d’Interpel.lacions o Proposicions no de mínim moltes menys vegades que Fpossiblement les eleccions són les seves “lògiques”, les quals Llei, per exemple, no es realitzen per odre gairabé tots els grups, menys el Europees, quan llegiu aquest article, ja es poden reduir en una màxima: cal de qui les ha presentat en primer lloc (que mixt, podrem presentar propostes seran també història. Com que sóc de fomentar el bipartidisme. podria ser un criteri més o menys just, però pròpies. En la majoria d’ocasions tarannà positiu, vull pensar que ho Ara bé, del “ Reglamento del objectiu), sinó que la seva presentació haurem de sumar-nos, si estem d’a- haurem celebrat i que tindrem en Raül Congreso de los Diputados”, en sabem es realitza a través del criteri de “cupos”. És cord, a les propostes d’altres grups. Romeva fent les maletes camí menys, i com a molt ens sona que s’ha a dir, tenim dret a una interpel.lació i a una Francament la majoria de ciutadans i d’Europa, per empènyer aquesta idea dit moltes vegades que és necessari proposició no de Llei per cada 10 Diputats ciutadanes no poden entendre per nostra que Una Europa d’esquerres i reformar-lo. o fracció, i per un període de sessions. què són altres grups qui presenten ecologista és possible. El que també ens imaginem tots Cal recordar que només hi ha dos períodes propostes que sempre hem defensat Voldria en aquest primer article, i totes, és que el tipus de reforma de sessions anuals, i que quan diem fracció nosaltres i són descaradament compartir amb tots i totes vosaltres que segurament nosaltres voldríem, estem parlant d’un sistema percentual del nostre perfil. És dificil d’enten- les primeres impressions d’aquests no s’assembla gaire a la Reforma que en el cas del nostre grup -que som cinc- dre, si no es coneix el meravellós tres mesos en el Congrés dels que possiblement vulguin els partits ens suposa encara molt menys “cupo”. “reglamento”. Diputats. I ho voldria fer trobant el majoritaris. Aquest sistema i aquest funcionament, Per això caldrà que tinguem molta millor to possible, és a dir, no des de Malgrat això, crec que incidir en distorsiona molt les coses. Tots els grups imaginació, tant per a les propostes, la victimització del qui diria “què un determinat canvi ha de ser una a l’inici de la lesgislatura, vàrem presentar com sobretot (i el més dificil) per acon- poquets que som, quanta feina hau- de les nostres tasques fonamentals. -per registre- un bon grapat (nosaltres...) seguir difondre el màxim possible el rem de fer, i què poc que es visualit- I això ho penso perquè amb les con- d’iniciatives parlamentàries, moltes són treball que fem. Esperem el vostre ajut. zarà” sinó des de la reflexió que és dicions actuals es fa molt dificil les mateixes, o molt similars, i d’altres Tot i les dificultats no dubteu que molt necessari difondre algunes de rentabilitzar políticament la nostra vegades poden ser del mateix tema, no escatimarem ilálusió, esforç i treball, les coses que comentaré. feina. però amb propostes clarament diferents. en el Congrés i on calgui. treball OPINIÓ 3 NÚM. 145 - JUNY/JULIOL 2004

EDITORIAL Preparats per Rafael Ribó, seguir creixent nou Síndic de Greuges niciativa per Catalunya Verds ha tancat amb les eleccions europees del passat 13 de juny un dels l Parlament ha nomenat l'expresi- Icicles electorals més exitosos de la seva història. dent d'ICV, Rafael Ribó, Síndic de Aquest èxit no es refereix tan sols al nombre de vots, EGreuges en substitució d'Anton fins i tot tampoc a la presència institucional. El que ICV Cañellas, amb el suport de tots els grups a ha posat de manifest és la consolidació d’un projecte, excepció de CiU, que s'ha abstingut. Ribó d’unes idees, d’una estratègia i d’un capital humà. És a ocuparà així el càrrec de Cañellas, veterà dir, d’allò imprescindible per créixer electoralment. exdirigent de Centristes de Catalunya- Respecte les eleccions europees, no hi ha cap dubte UCD que va ser elegit Síndic de Greuges que l’espectacular abstenció és necessàriament el centre el 1993 i el 1998 va ser reelegit de nou. del debat. No obstant, no és només la incapacitat de la Rafael Ribó i Massó va néixer a classe política en general per fer notar la importància de Barcelona el 10 de maig de 1945. la cita electoral europea la que explica aquest desinterès. Llicenciat en Dret i Doctor en Ciències Cal anar una mica més enllà i preguntar-se si per a molts Econòmiques, és professor de Ciències europeus la construcció europea és des de fa molt de Polítiques de la Universitat de temps l’euro i poca cosa més. Les eleccions europees són Barcelona. Va participar en l’Assemblea un reflex d’un procés que ve de lluny: la desconnexió de Catalunya i el 1974 va ingressar al absoluta entre els ciutadans i aquells que lideren la cons- PSUC, del qual va ser secretari general trucció europea. A la vegada, això és compatible amb entre 1986 i 1997. Des d’aquest càrrec múltiples iniciatives i mobilitzacions que han demostrat va ser un dels promotors de la fundació que, encara de forma incipient, comença a néixer una d’IC el 1987 i n’és elegit president fins a consciència de ciutadania europea que depassa unes insti- la 6a Assemblea del 2000, cedint el tucions opaques i condicionades per les lògiques estatals. relleu a Joan Saura. Paralálament, Ribó ICV ha estat segurament tant per les formes com pels ha estat diputat al Parlament de continguts la força política que, sense deixar de banda Catalunya entre 1980 i 1993 i entre 1995 la seva vessant nacional, ha volgut apropar Europa als i el 2003. A més, va ser diputat al ciutadans. Els resultats confirmen l’encert. Congrés entre 1993 i 1995. El Síndic de Greuges de Catalunya és la institució que defensa els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans. Amb aquesta finalitat supervisa l'actuació de l'Administració de la Generalitat i dels ens locals de Catalunya. És elegit pel vot àmpliament majoritari del Parlament de Catalunya i és políticament independent i actua amb objectivitat, llibertat de criteri i independència. El Síndic de Greuges demana informació a l'Administració, que està obligada a facilitar-li. En el curs de la investigació, el Síndic de Greuges pot fer suggeriments i recomanacions que, malgrat no tenir caràcter vinculant, són sovint acceptats. Anualment informa al Parlament de les actuacions realitzades i de la colálaboració prestada per les administracions. Des de Treball i en nom de la gent d’ICV, volem felicitar el Rafael per aquesta nova i important responsabilitat. Sens dubte, el seu bagatge prefessional i polític li permetran exercir amb èxit la tasca de Síndic de Greuges. Enhorabona i bona feina!

Amb aquest èxit i amb aquest balanç és amb el que En record de Venanci arriba ICV a la seva 8a Assemblea Nacional, que es AGRUPACIÓ D’ICV DE SANT BOI cel.lebrarà els propers 9, 10 i 11 de juliol. Per primera vegada, ICV arriba a una Assemblea sense preguntar-se l diumenge 18 d’abril ens va deixar en Venancio Ramón Garcia, als 78 anys, i és per això que l’Agrupació de per la seva identitat o cap a on vol encaminar els seus Sant Boi d’Iniciativa ha quedat tocada per la tristesa i el dol. Si haguéssim de definir els trets característics del esforços. En aquest pla ja ha quedat fora de dubtes, dins i Eprototipus del “Gran Militant”, sens dubte en el Venanci els tenim tots. Ell era un Gran Militant: no va ser mai fora, que el projecte d’esquerra verda nacional que repre- diputat, ni regidor, ni alcalde ni tan sols membre de cap direcció, però va ser capaç de reunir el respecte i l’admira- senta ICV té un rumb clar i coherent. És doncs el moment ció de tothom a dins i a fora del partit. per sentar les bases d’una organització preparada per Des de l’època ja llunyana de la clandestinitat mai va fallar en cap campanya. En cap. En totes hi va treballar amb seguir creixent territorialment, programàticament i electo- il.lusió i eficàcia: cartells, pancartes, actes, etc., tota la gran feina sorda duia la seva empremta. Però a més, la seva ralment, per debatre el paper que ha de jugar en el Govern gran intel.ligència i intuïció política el van dur a ser lleial sempre al partit quan, massa sovint, les ruptures traumàti- d’esquerres i catalanista, la relació amb els moviments ques obrien ferides que només el seu ànim serè sabia guarir. socials, quina ha de ser l’estratègia en la nova situació En els moments durs, difícils, que n’hi ha hagut, la paraula i la presència d’en Venanci no van fallar mai. Com no política a l’Estat així com la política d’aliances. ha fallat mai tampoc la certesa que l’honestedat, el treball honrat i la calidesa de la seva trajectòria esdevenen un Just després d’aquesta Assemblea començarà una exemple a seguir per tots nosaltres. A la seva família i als seus amics d’Iniciativa ens ha quedat un buit que res ja etapa en què ICV haurà de compaginar el dia a dia de la podrà omplir, perquè la tendresa, l’afecte i l’amistat eren els valors amb els quals s’ha acompanyat fent el camí de la política institucional amb la seva capacitat d’estar alerta seva vida. Però també sabem que ell s’emprenyaria si no tiréssim endavant, que tot allò que va estimar i pel que va i de forma sensible al què passa al carrer. En la que haurà lluitar ha d’arribar a bon port; Pots estar-ne segur, Venanci, que continuarem la teva feina. de compaginar gestió amb debat i reflexió. Una etapa en Un petó molt fort. la que Iniciativa ja no ha de limitar-se a consolidar el patrimoni actual, sinó anar a buscar nous espais, noves complicitats. En definitiva, créixer sense complexes. treball treball BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ ANY XIII NÚM. 145 JUNY/JULIOL 2004 Nom i cognoms...... DIRECTOR: Marc Rius REDACCIÓ: Roger Morales, Enrique Esteve i Àngels Manent Adreça...... Codi Postal...... Població...... Telèfon...... MAQUETACIÓ: Enrique Esteve Desitjo subscriure'm a Treball, en la modalitat: FOTOS: M.J. Mora i Enrique Esteve COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO: Ordinària trimestral (6€); D'ajut ( ...... €) Dolors Camats, Carme Garcia, Ricard Gomà, Roger Morales, Butlleta de domiciliació bancària àmbit de llibertats sexuals d’ICV, Pere Garriga, Josep Espadalé, Joves d’Esquerra Verda, Imma Mayol, Gabriel Losada i Oriol Costa Sr./a. Director/a del Banc o Caixa...... Agència Núm...... Adreça...... REDACCIÓ: Ciutat, 7 08002 Barcelona Titular llibreta o C/C...... Núm. llibreta o C/C...... TEL.: 93 301 06 12 FAX: 93 412 42 52 CORREU ELECTRÒNIC: [email protected] Li prego que carregui al meu compte llibreta, els rebuts que presentarà Treball WEB: http://www.ic-v.org a nom de...... IMPRESSIÓ: Rotimprès DIPÒSIT LEGAL: B-36.406.91 Signatura: EDITA: Fundació NOUS HORITZONS (NIF: G-60193331) Treball no es responsabilitza necessàriament de les opinions que expressen els articles signats Envieu aquesta butlleta a Treball; C/Ciutat, 7; 08002 Barcelona. O al fax: 93 412 42 52. O bé truqueu al telèfon 93 301 06 12 4 ASSEMBLEA NACIONAL treball NÚM. 145 - JUNY/JULIOL 2004

ICV ha de ser l’esquerra de les persones ICV i la construcció d’un espai d’esquerra verda: balanç i reptes de futur

Ricard Gomà 3. Un projecte carregat de futur, Regidor d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Barcelona que creix amb les persones Una cultura antiestablishment, una identitat La celebració de la 8a Assemblea Nacional d’ICV ens ofereix l’espai per a una reflexió política d’esquerra ecologista, i un programa creatiu i amb serena, després del brogit de quatre campanyes electorals seguides. És, doncs, un bon moment per capacitat d’estendre el radi del conflicte polític. A fer inventari, convertir experiències en aprenentatges, fer un bon cabàs d’idees carregades de futur partir d’aquesta triple base, Iniciativa per Catalunya Verds està en bones condicions per debatre, a la 8a i, parafrasejant Pere Casaldàliga, “connectar els esforços d’avui amb els somnis de demà”. Assemblea Nacional, sobre projectes i reptes de futur. ICV, a partir de la seva 5a Assemblea Nacional, però amb Només algunes pinzellades per completar la reflexió. molta més força des de l’any 2000, aposta clarament per Al llarg de 2003-2004, ICV s’ha situat en la banda construir un nou espai sociopolític a Catalunya, diferent i no alta de la seva trajectòria electoral, ha modificat les assimilable al que havia ocupat el PSUC/IC. Més enllà de seves bases sociològiques de suport, ha fet un extra- l’esquerra clàssica. Més enllà de la política de la transició. ordinari salt d’extensió territorial, i ha accedit als Es tracta d’avançar en un procés de canvi de paradigma polí- governs de Catalunya i de les principals ciutats del tic. Cap a una esquerra de nou tipus: ecologista i feminista, país. Tanmateix, crec que cal considerar tots aquests radicalment democràtica, convençuda que un altre món és èxits com a simples punts d’arrencada. Trampolins possible, oberta als moviments socials, autodeterminista i cap a un futur on volem una ICV encara molt més intercultural, compromesa amb un projecte d’emancipació forta, més descarada, socialment arrelada, pròxima social que articula la igualtat, l’autonomia dels projectes i útil a les persones, i capaç d’aglutinar majories a vitals i el dret a la diferència, amb voluntat de governar des l’entorn de valors de transformació social i ecològica. dels valors, de forma responsable, humil, i conscient de Iniciativa no és el complement d’esquerres i la complexitat, convençuda que la tranformació passa per ecologista d’un mapa polític que fixa el PSC com a l’eix d’una nova quotidianitat. En definitiva, ICV es torna a força majoritària de les esquerres a Catalunya. Això situar en unes coordenades ideològiques emergents des de pot canviar i més ràpid del que sembla. El PSC és un les quals impulsa i articula un nou espai sociopolític: l’espai partit ancorat en la vella política, que forma part de de l’ecosocialisme, de l’esquerra ecologista i nacional. l’establishment, amb un reduït suport social i electo- ral entre la població jove. Entusiasma ben poc, per dir-ho suau. A Catalunya, una àmplia franja de 1. L’esquerra ecologista com a projecte joves d’esquerres s’han socialitzat políticament des de superació de la vella política de l’oposició als socialistes (OTAN, centralisme, Per a ICV, entesa com aposta de futur, es fa indis- vagues generals, GAL i tortures, primera guerra del pensable trencar amb les pautes culturals i simbòliques Golf, objecció i insubmissió...). En aquestes franges de l’establishment. L’esquerra verda ha d’expressar d’edat, ICV tendeix a disputar-se el suport amb un projecte de superació de la vella política. El recent ERC (i sobretot amb l’abstenció). Però ERC té cada cicle de grans mobilitzacions ciutadanes reflecteix un vegada més un projecte de centralitat política i de procés riquíssim de repolitització de la societat. Però replegament cap a formes i identitats convencionals. cap de les formes emergents d’apropiació col.lectiva A Esquerra Republicana estan convençuts del seu de l’espai polític (reivindicatives, creatives, mobilitza- 2. Innovació programàtica: enfortiment, però han optat per fer-ho des d’un procés dores, propositives, deliberatives...) no s’ha vehiculat a solidesa i creativitat roja, verda i violeta de dretanització políticocultural. A ICV també hem través dels paràmetres tradicionals: la gent ha Més enllà d’aquests elements que reformulen la d’estar segurs del nostre potencial, però sobre les començat ja a deconstruir la vella política. La reactiva- seva dimensió identitària, ICV ha de seguir arrelada bases que abans consideràvem: l’alternativitat cultural, ció social i electoral d’ICV s’explica en gran part en una forta solidesa programàtica. Innovació la identitat roigverda i la radicalitat programàtica. perquè Iniciativa ha començat a ser percebuda, per simbòlica i cultural rotundament sí, però sobre bases ICV ha de percebre’s des de l’afirmació del seu propi molta gent, com a referent de noves identitats i nous programàtiques potents, amb capacitat de traduir en projecte -cultural, identitari i programàtic- i no en estils de fer política. Encara amb límits, però també clau propositiva els valors d’emancipació. Els fils referència a d’altres partits. No és que Iniciativa es amb avenços molt significatius. Refermant quotidiana- roig, verd i violeta es van trenant en alternatives situï “a l’esquerra dels socialistes”, és que treballa ment aquest compromís amb la nova política, ICV concretes, per tal de donar resposta als conflictes per consolidar una nova polaritat a Catalunya, confi- esdevé un projecte engrescador i carregat de futur. socials, ecològics i de gènere. gurada per components de nova política, amb vocació El fil conductor d’aquesta identitat emergent d’es- ICV té, en l’esfera dels continguts, un doble d’alternativitat no subordinada. I des d’aquests querra ecologista passa per una concepció creativa i repte. En primer lloc, construir agendes públiques. paràmetres, caldrà seguir fent realitat el potencial de participativa de la política i la democràcia. Aquesta Incorporar al debat cívic i polític tot un conjunt de creixement. De fet, els valors subjacents a les concepció es tradueix almenys en dues dimensions temes tradicionalment exclosos, i on s’amaguen propostes ecosocialistes tenen avui a Catalunya un principals. D’una banda, la radicalitat democràtica relacions de dominació i desigualtat, fruit de rela- nivell d’extensió i arrelament social que supera ja entesa des d’una forta voluntat d’imbricació d’ICV en cions inqüestionades de poder (pobresa i exclusió, amb escreix la mitjana de suport electoral a ICV. l’espai simbòlic i cultural dels novíssims moviments organització dels temps, drets polítics de la immi- ¿És aquesta una posició de tancament, de reple- socials, en les noves narratives emancipatòries que gració, violència intrafamiliar, comerç just i banca gament respecte a la cultura -tan pròpia d’ICV- de es van teixint en aquests àmbits emergents d’alterna- ètica, habitatge a l’abast i urbanisme no especulatiu, suma i confluència en tasques de govern amb la resta tivitat col.lectiva: des dels Fòrums Socials fins a les energies netes i renovables, solució dialogada a la de les esquerres? Ni molt menys. Iniciativa ha d’estar plataformes contra la guerra, passant pels moviments violència de base política...). En segon lloc, formular present -sempre sobre bases d’acord programàtic- en en defensa del territori. En aquest espai polític i cultu- propostes creatives i innovadores, arrelades en la governs progressistes plurals, però no com a crossa ral, sobre la base de valors d’esquerres fortament societat del risc i del coneixement en què vivim, esquerra de ningú, sinó des de la plena autonomia del renovats, es vertebren dinàmiques resistencials i superadores de les ortodòxies i de les inèrcies que que som i aportem. Amb convenciment i lleialtat, sí, mobilitzadores amb pràctiques reflexives i propositives es puguin arrossegar del paradigma de l’esquerra però no oblidant mai que Iniciativa és l’esquerra de molt elaborades; s’hi articulen àmbits de proximitat clàssica. I a tots els àmbits: la renda bàsica i les les persones, i que el primer i més important contracte -forts referents d’identitat comunitària i nacional- amb polítiques d’inclusió social com a reformulació de coalició d’ICV és amb la gent, amb una base de àmbits globals construïts de forma horitzontal, des de estratègica de l’estat de benestar industrialista; les suport electoral sortosament reflexiva i no captiva, les xarxes, les solidaritats i les interdependències. polítiques d’habitabilitat sostenible, alternatives als que seguirà confiant en ICV en la mesura que D’altra banda, la radicalitat democràtica entesa des models territorials i de consum avui predominants, Iniciativa segueixi al costat de les persones, i mai per d’una aposta per la política com a expressió d’una com a espais de confluència de l’ecologisme polític sobre. En la mesura que ICV escolti, dialogui, faci quotidianitat participativa, on el criteri vivencial és tan amb el fil roig; o les polítiques de temps i de vida pedagogia de la complexitat, i no renunciï a governar o més important que el criteri expert a l’hora de cons- quotidiana com a estratègia de subversió de les des dels valors i els estils que li confereixen identitat truir alternatives. En definitiva, la reconnexió dels relacions de gènere patriarcals. En síntesi, construir i raó de ser. En definitiva, Iniciativa com a espai de móns de la política i de la vida, per mitjà de persones les temàtiques i el ventall d’innovacions que dotin participació que situa les persones al bell mig d’un i col.lectius amb oportunitats permanents d’implicació de perfil, contingut i gruix substantiu els valors projecte de transformació quotidiana cap a unes en un espai públic compartit i pluralista. culturals de l’esquerra ecologista. ciutats, un país i un món decents i habitables. treball ELECCIONS EUROPEES 5 NÚM. 145 - JUNY/JULIOL 2004

ICV és el partit que més vot reté respecte les eleccions generals Algunes conclusions sobre les eleccions europees

En el cas de CiU (17.4%), obté el Marc Rius pitjor resultat des de 1979 i es situa en ICV-EUiA Responsable de comunicació i d’estudis electorals d’ICV tercer lloc a Catalunya. Els seus resultats s’expliquen per la baixa capacitat de ICV-EUiA obté un 7.1% i uns retenir electors que li havien donat 151.000 vots. Hi ha dos aspectes suport aquest cicle electoral. També que val la pena considerar d’a- pateix retrocesos a les zones on té quests resultats. Les tendències que tradicionalment més implantació, com s’han anat produint en tot el cicle les comarques de Lleida i Girona. electoral es tornen a repetir: incre- A la resta de l’estat, els partits nacio- ment de la homogeneïtat del vot, nalistes han sofert un retrocés en general, extensió territorial, millor entrada excepció del PNB i en menor mesura EA. en ciutats de la segona corona Tenen un descens important el BNG, CC, metropolitana i capitals de comarca el PA i la CHA. en general, estancament a certes Els resultats d’ERC (11.8%) tenen localitats i barris de l’àrea metro- dues lectures. Per un costat, aconsegui- politana de Barcelona i del Camp xen doblar el seu espai respecte 1999. de Tarragona, etc. Sobre aquesta Però per una altra banda, en aquestes última tendència cal considerar eleccions obtenen el nivell de suport que el 1999 les eleccions europees més baix de tot el cicle electoral. van coincidir amb les municipals i, De fet, ERC és el partit català que per tant, aquells resultats es proba- menys electors reté de les eleccions ble que estiguessin una mica generals (400.000 votants menys). inflats, sobretot en el cas de les A més, malgrat el descens de CiU, alcaldies d’ICV que van arrossegar aquesta segueix sent la primera força vot més en clau municipal que no en l’espai nacioanlista. pas europea. Raül Romeva i Joan Saura, a l’acte d’inici de campanya a Tortosa Un segon aspecte és que ICV- EUiA és el partit català que més vot La participació és sens dubte la Pel que fa a IU, els seus resultats són reté de les eleccions generals o, protagonista d’aquestes eleccions al preocupants en tots els sentits (4.1%). dit d’una altra manera, és el que Parlament Europeu. En aquest sentit, Després d’un descens tant important com menys s’ha abstingut. Això vindria destaca que Catalunya, amb un 40.2% el de les generals, ha tingut una capacitat a confirmar que el vot obtingut a les de participació, estigui per sota de la de retenció dels electors que li van donar eleccions generals era un espai mitja europea (44.2%) i de l’estat suport el 14 de març molt baixa. De les molt blindat i fidel. Aquest espai (45.9%) i sigui la tercera comunitat 17 comunitats autònomes, només en 3 es situa, sense els efectes d’un vot més abstencionista, només superada per supera el 5%. També en grans ciutats útil tan alt com el del 14 de març, Canàries i Balears. Entre les províncies com Madrid, València, Sevilla o en un 7%. catalanes les diferències són menors. Saragossa, es mou entre el 4% i el 5%. A nivell de la UE, els Verds També en aquestes eleccions el nivell Pel que fa a la UE, el grup de obtenen un 5.7%, el que representa de participació és menys díspar entre l’Esquerra Unitària es manté en cinquè un descens respecte el 1999, on van municipis. lloc, si bé ha passat del 6.7% del 1999 obtenir un 7.7%. El PSC ha aconseguit guanyar les al 5.3% del 2004. eleccions a Catalunya amb claredat (42.7%). El més destacable és la gran diferència que el separa del segon partit, Participació Unió Europea el PP, a més de 25 punts. Això també (Les dades respecte la composició dels grups al PE són provisionals) s’ha traduit en una victòria a Lleida i 44,2% % Dip. Girona amb una claredat sobre CiU inèdita fins ara. Partit Popular Europeu 37,7 278 El PSC i el PSOE s’han beneficiat de la bipolarització i de la mobilització del Partit Socialista Europeu 27,5 199 seu electorat motivat per la victòria del 14 de març. Cal remarcar, però, que el Liberals 9 67 PSOE guanya gràcies especialment al vot d’Andalusia i Catalunya. Verds (Verds/regionalistes) 5,7 41 Pel que fa a nivell de la UE, els socialistes segueixen mantenint-se com Esquerra Unitària (comunistes) 5,3 39 a segona força, amb un 27.5%, pràctica- ment el mateix resultat que el 1999. Unió per l’Europa de les Nacions (dreta) 3,7 27 El PP s’ha situat com a segona força a Catalunya (17.7%). Els resul- Europa de les Democràcies i les Diferències (euroescèptics) 2,1 15 tats dels populars són bons tant perquè milloren els seus resultats de les Altres 9 66 anteriors eleccions europees de 1999 com perquè són el seu millor resultat en el cicle electoral. No obstant, cal tenir en compte que aquesta segona Participació Catalunya Participació Espanya posició també és possible gràcies al descens de CiU. 40,25% Vots % Dip. 45,9% Vots % Dip. A l’estat, el PP ha obtingut un resultat notable. Ha millorat el resultat de les ICV-EUiA 150.925 7,12 1 PSOE 6.621.570 43,3 25 eleccions generals, en tant per cent, i ha retingut un alt percentatge de votants del PSC 898.491 42,78 3 PP 6.315.294 41,3 23 passat 14 de març. És a dir, que manté una alta fidelitat de vot. També segueix PP 372.905 17,76 1 GALEUSCA 790.051 5,1 3 guanyant a la majoria de les comunitats, 11 de les 17. CiU 365.961 17,42 1 IU-ICV 636.458 4,1 2 Pel que fa a la UE, els populars man- tenen la primera posició amb claredat, ERC 248.263 11,82 1 EdP 380.095 2,4 1 el 37.7%. 6 LLIBERTATS SEXUALS treball NÚM. 145 - JUNY/JULIOL 2004

Àmbit de llibertats sexuals d’ICV [email protected] 28 de juny, dia de l’Orgull

ls drets humans no es limiten a estar presents en el treball, en el salari o en El'habitatge. Aquests són els principis per- què l'ésser humà visqui, però quan aquestes necessitats són satisfetes tot just comencen els drets estrictament humans que involucren ni més ni menys que la felicitat de les persones, on la sexualitat juga un rol molt especial. Ocorre que tota la nostra sexualitat està subjecta a valors que són repressius. L'erotisme, el plaer i la satisfacció de la sexua- litat i de la capacitat d’estimar de l’ésser humà condueixen necessàriament a la llibertat. Per això tots els processos autoritàris han atemptat contra la llibertat sexual i han tractat de fixar fèrriament determinats patrons de conducta en els quals, a més, el sexisme de gènere té un pes fonamental. Precisament, són sistemes que fan pes en la força, en l'autoritat encarnada en un estereotip de mascle. En els cinquanta anys de la Primera Declaració Universal dels Drets Humans, hem d’expressar que els nostres drets humans, els drets de lesbianes, gais, bisexuals i homes i dones transsexuals no són habitualment considerats ni respectats. L’orientació sexual, la identitat de gènere, no és motiu de privació d'aquests drets humans. Al juny de l'any passat, en el marc de les activi- tats del dia l'Orgull Gai -que es commemora en tot Opinions sobre el 28 de juny el món des de 1969 quan es va produir una revolta en un bar gai de Nova York-, celebràvem els 25 Lluís Parera, Raul Sanz, anys de la primera manifestació del moviment del Colálectiu Gai de Barcelona (CGB) de l’Associacó d’Estudiants LGTB “SIN VERGÜENZA” homosexual a Barcelona. Per a molta gent, els Doncs aprofito aquestes 5 línies, primer de tot per “Sin vergüenza” és una associació formada per moviments homosexuals són una espècie de moda, aclarir que per a nosaltres "PROUD" no és orgull sinó estudiants, molt d’ells encara s’estan descobrint ells però fa un segle, l’any 1897, es creava aquest movi- autoafirmació (que té un significat prou diferent) i que mateixos. Això comporta que encara no saben què va ment a Alemanya, guiat per Magnus Hirschfeld, el 28 de juny és, sobretot, la diada de l'alliberament. passar un 28 juny de 1969 en Stonewall, ni qui es Judy psiquiatra i sexòleg. Aquest moviment va influir D’altra banda, i ja més personalment, per a mi és un Garland, ni què va significar “Over the rainbow”,.... sobre la política moral de la revolució soviètica dels dia amb tres significacions: la primera, de visibilitat i de aquestes coses les aniran aprenen quan s’involucrin en primers anys, i va ser sagnantment aixafada pel mostrar-me i de "envair" els carrers; la segona, és un dia la nostra associació i vegin que per un problema de nazisme. Quan les tropes aliades van irrompre en de reivindicació, i la tercera i potser més important, és pigments la nostra bandera de l’orgull té set colors els camps de concentració, van trobar barracons un homenatge, senzill però sentit, a tants i tants que que signifiquen: sexe, vida, salut, naturalesa, art.... destinats a l'escòria de la societat, on hi havia s'han deixat la pell al darrere meu per tal que jo pugui I s’adonaran que hi han hagut moltes persones que han homosexuals i prostitutes. Aquesta població homo- sortir amb alguna llibertat. lluitat, molt, pels nostres drets, i nosaltres hem de sexual va ser sotmesa a tota classe d'experiments continuar lluitant per aconseguir cada dia més aquesta genètics i la majoria d’ells van morir als camps de Eugeni Rodríguez, llibertat, no solament personal, siné, a més a més, en concentració. del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) altres àmbits de la nostra societat. El món lliure que va substituir al procés nazi És un dia de lluita i celebració. Per fer-nos visi- -que seguia professant els mateixos valors patriarcals bles, perquè el carrer també és nostre. Reivindiquem Jordi Samso, que el nazisme- va entendre que s'havia fet un favor la cultura de la resposta contra les agressions i discri- del CASAL LAMBDA eliminant això que ells també consideraven una minacions. Hem d’estimar-nos com volem. No hem Data de commemoració molt important. El conjunt escòria. Per aquest motiu, aquest holocaust no va d’oblidar que el 28 de juny és fruït d’una revolta. d’actes convocats suposen oportunitats de visualització transcendir. Quan les Nacions Unides estableixen els Revoltar-nos contra tot allò que no ens deixa viure i de pedagogia social. Una oportunitat per tal que les drets de la persona humana, no van recordar aquest lliurement la nostra sexualitat, sigui públic o privat, i organitzacions esmercem complicitats i sapiguem dret humà fonamental de tot individu, que és tenir que cal denunciar la resta dels 364 dies de l’any. desenvolupar una major implicació i participació de tots una sexualitat plena com a part del seu procés de els agents socials i polítics. Conjuntament, ens caldrà realització com a persona. aconseguir que el dret humà a l’homosexualitat esde- Cal fer una reflexió i una anàlisi sobre una vingui a l’abast de tota la ciutadania. El 28j és una opor- forma de discriminació absent de la Declaració i tunitat de reivindicació, de cultura, de festa i de ressò vinculada amb l'orientació sexual. En la llista de social per fer entendre que la sexualitat és quelcom més drets no figura el dret de la persona a la lliure orien- que un afer personal, atès que la sexualitat ha estructu- tació sexual i afectiva, i a la identitat del gènere. rat i segueix estructurant models de societats. En aquest La minoria gai, lèsbica i transsexual no està sentit, el 28j té grans reptes que segur anirem assumint contemplada expressament. Del que es tracta és de a diferents ritmes, tal i com ho ha estat la mateixa histò- salvaguardar la dignitat personal i els drets humans ria del moviment gai i lèsbic. i civils de tots, no solament dels heterosexuals. Més Enguany, el 28j té el marc de 2 fets transcendents: ben dit, s’ha de defensar la llibertat sexual com a les darreres agressions homòfobes i els guanys legals i Dret Humà amb independència de l’orientació socials amb els nous governs. Caldrà, a l’empar del sexual de la persona. simbolisme d’aquesta data, cercar la pauta per una Lesbianes, gais, bisexuals i transgèneres, millor gestió d’ambdós fets tant transcendents. existim en totes les regions, cultures i religions, Posteriorment al 28j i davant el conjunt de necessi- però els nostres drets humans són quotidianament tats i circumstàncies, ens caldrà establir prioritats de tre- abusats per la nostra orientació sexual, identitat i ball i d’intervenció, així com també una paralálela expressió de gènere. presència pública; factors que seran bàsics pel gran L'homofòbia forma part, junt amb la xenofòbia objectiu; la plena equiparació social i legal de l’homo- i les fòbies a d’altres grups humans per ètnia, color, sexualitat. religió, sexe, edat, etc., d'un conjunt que té en la reacció fòbica individual i colálectiva, i en la discri- Joan M. Miró, minació social, un complex denominador comú. del Club Esportiu Panteres Grogues L’homofòbia és un problema universal, ja que El 28 de juny té una doble vessant. D’una banda ha es dóna arreu i en tots i en totes nosaltres. de servir per recordar que Gais, Lesbianes i Transexuals L’equiparació de drets de lesbianes, gais i transe- encara som ciutadans de segona, i de l’altra, per mostrar xuals és una qüestió d’igualtat. La llibertat d’estimar a la societat la visibilitat de gais i lesbianes en tota la és una qüestió de drets humans. seva diversitat. S’ha de saber combinar per tant, la part reivindicativa amb la lúdico-festiva i de participació. treball ICV AL GOVERN 7 NÚM. 145 - JUNY/JULIOL 2004

Ruben Tosoni, expresident de Gais Positius L’acció d’ICV al Govern de la Generalitat i col.laborador de la Revista Zero Des de fa uns mesos els diferents col.lectius de gais, Llei del Memorial Democràtic lesbianes, bisexuals i transexuals (GLBT) estem preparant El conseller de Relacions Institucionals i el Dia de l’Orgull Gai que celebrem a tot el món el 28 de Participació, Joan Saura, preveu portar la llei del juny. Es tracta d’organitzar unes jornades a les quals ens Memorial Democràtic al Parlament a finals d’aquest donem a conèixer, per manifestar-nos orgullosos de la mateix any. Saura ha explicat que el Memorial serà nostra identitat sexual. És un dia d’alegria i festa per tot allò “una àgora” que tindrà com a objectiu “la recuperació aconseguit i en el qual sortim a manifestar-nos per obtenir el de la memòria històrica, amb treballs de difusió, que encara ens falta. Orgullosos, reivindiquem que el nostre recerca, participació… perquè el coneixement de la col.lectiu va resistir des dels anys 30 una dura repressió memòria històrica sigui un dret civil”. Saura ha de base legislativa, que no fou abolida fins ja ben avançada destacat que “aquest no és un acte d’enyor, sinó de la “Transició Democràtica”. Recolzant-nos en la nostra salut democràtica del país”. El conseller de lluita diària i en aquestes raons, apel.lem a la solidaritat a la Relacions Institucionals i Participació, s’ha reunit solidaritat i a la memòria històrica de tots aquells qui amb entitats que treballen per a la recuperació de han estat perseguits perquè, de la manera que considerin la Memòria Històrica perquè s’impliquin en el convenient ens facin sentir el seu recolzament o adhesió. projecte, ha assegurat que el Memorial es farà amb les associacions que han treballat durant anys per Sabine i Joana Roc, difondre els valors i els processos de la lluita per la membres de la Comissió de Solidaritat Internacional democràcia i “han mantingut viva la memòria anti- de la Federació Coordinadora Gai-Lesbiana franquista i antifeixista”. Entre les entitats que han Encara que en un principi el dia de l'Orgull és per assistit a la trobada hi ha l’Amical Mauthausen, conmemorar els fets de Stonewall de 1969, amb els l’Ass. d’Ex-presos Polítics, l’Ass. d’Excombatents i anys s'ha anat diluint aquesta celebració i crec que és el Víctimes de la Guerra, l’Ass. per la Recuperació de dia que hauríem d'aprofitar per aconseguir que es parli la Memòria Històrica, etc. exhaustivament de nosaltres als mitjans de comunicació: fer una mani immensa, barrejant totes les variants d'opinió dins el col.lectiu, fins i tot els qui fan negoci Pisos de protecció oficial per als 'sense sostre' Transferències pendents (discoteques, revistes, etc.). Recordar la nostra existència, El conseller de Medi Ambient i Habitatge, El conseller de Relacions Institucionals i encara que molts de nosaltres ja ho fem en l’àmbit quo- Salvador Milà, ha manifestat la necessitat de reservar Participació de la Generalitat, ha anunciat que la tidià, i aprofitar el 28J per sumar energies i reivindicar pisos de protecció oficial per a les persones en situació Generalitat ha inclòs la gestió dels permisos de tre- coses concretes, d'acord amb el moment històric. de risc social i, concretament, per als ‘sense sostre’. ball dels estrangers al document de transferències Sabine "Cal que a les zones destinades a equipaments nous pendents. Aquesta petició inclou “la gestió, expedi- s’incorporin habitatges de transició entre l’exclusió i ció i renovació dels permisos de treball dels treba- El Dia de l'Orgull Gai és el dia en què tota persona que la integració social. A Europa ja existeixen experièn- lladors estrangers, la gestió de la contractació en respecta la llibertat, indiferentment de la seva opció cies d’integració a partir de l’habitatge", ha recordat origen, i la determinació del contingent anual de sexual, i de la seva forma de gaudir de la sexualitat, surt Milà durant la presentació de les jornades Catch, treballadors estrangers”. El conseller ha assegurat al carrer a cridar, a xisclar que estem orgullosos de ser organitzades per Adigsa, que reuneixen 40 represen- que aquesta transferència, tot i que requereix modi- com som. Que la diversitat és una joia de la humanitat i tants de 13 organitzacions i administracions europees ficacions normatives, és “urgent políticament”. que aquesta diversitat s'ha de celebrar. Tant la comunitat que treballen amb els ‘sense sostre’. El conseller ha També ha anunciat que “la prioritat de negociació LGTIBQ com també els heterosexuals que es sumen als proposat que les persones ‘sense sostre’ s’haurien de la Comissió Mixta serà que, de forma immediata, actes del dia 28J manifestem públicament la nostra alegria d’implicar en el manteniment dels habitatges i el seu es transfereixin les competències que ja tenen per les distintes formes d'estimar i de practicar la sexualitat entorn per tal d’integrar-se bé i "evitar guettos". sentència favorable al govern de la Generalitat que hi ha al planeta. Afirmem que l'amor i la sexualitat Salvador Milà ha puntualitzat que "la universalització del TC i, en segon lloc, les que ja tenen cabuda en sense prejudicis, sense dictadures religioses, sense cap dels serveis socials comporta que el ‘sense sostre’ l’actual Estatut”. mena de censura formen part de les nostres vides i que deixi d’estar exclòs del mercat de l’habitatge i n'estem ORGULLOSES i ORGULLOSOS. que d’aquesta manera es pugui evitar l’existència Ordenació territorial Joana d’albergs o centres d’internament". En aquesta línia, El departament de Relacions Institucionals Medi Ambient i Habitatge treballarà amb la resta i Participació ha anunciat que la Comissió de departaments i conselleries competents de la d’Organització Territorial ha acordat la creació de 7 Generalitat, especialment amb Benestar i Família i vegueries que seran “organismes de desconcentració Política Territorial i Obres Públiques. de la Generalitat i àmbits de cooperació supramuni- cipal”. Sobre el primer punt, Saura ha avançat que les vegueries tindran un grau important de competències; es reforçarà políticament la figura del delegat territorial i “tots els Departaments de la Generalitat hauran d’adequar la seva divisió territo- rial a les vegueries”. El conseller també ha explicat que les vegueries substituiran les diputacions i es José Benito Eres, reclamarà “que els diners que fins ara distribuïa del Grup d’Amics Gais (G.A.G.) l’Estat entre les Diputacions vinguin a la Generalitat El dia de l’orgull -28j- és un dia per a la reivindicació perquè sigui ella qui distribueixi els diners entre les dels nostres dretes que com a minoria sexual, encara se’ns vegueries”. continuen negant en un estat democràtic, d’igualtat i de dret. D’aquesta manera, cal recordar els nostres companys Catalunya pionera en la recollida i el reciclatge agredits al Passeig de Gràcia, la qual cosa és indicativa del de residus d'aparells elèctrics i electrònics fet que és necessària encara una pedagogia social per Catalunya s'avança més d'un any en l'aplicació respectar les minories. També es tracta d’un dia lúdic on de la directiva europea per a la recollida i el es pugui expressar tota la varietat del col.lectiu LGTBI, reciclatge d'aquests residus. El Departament de i convidem la resta de la societat que també participi d’un Medi Ambient i Habitatge de Catalunya i dia tan important en l’àmbit estatal i internacional. l’Associació d’Empreses d’Electrònica, Tecnologies de la Informació i Telecomunicacions d’Espanya Gerónimo Pereira, (AETIC) han signat un conveni de colálaboració per de l’Associació Catalana per a la Integració realitzar una prova pilot de recollida d’aparells d’Homosexuals, Bisexuals i Transsexuals elèctrics i electrònics (RAEE) a través dels centres Immigrants.(ACATHI) de distribució i de venda d’aquests productes. Com a nova Associació acabada de crear, per a nosal- Catalunya implanta la prova pilot més d’un any tres aquesta data -28j- adquireix una especial importància, abans del que marca la Directiva i s’avança a les a escala reivindicativa, ja que som molts els qui patim altres comunitats autònomes espanyoles. Tal com una doble discriminació: pertànyer al col.lectiu LGTB, i preveu la Directiva europea sobre els residus d’apa- discriminació Xenòfoba, en moltes ocasions sense tenir rells elèctrics i electrònics, els fabricants d’aquests entitat legal a l’estat en què residim -Espanya-; pretenem productes han d’organitzar sistemes de recollida organitzar activitats per fomentar el coneixement de la selectiva dels aparells vells (residus), per tal que els diversitat cultural, elaborar projectes d’acció social, jurídica, seus posseïdors els puguin retornar, de manera prevenció i de cooperació internacional... Aquesta data per gratuïta, i així assegurar la valorització i el tracta- a nosaltres es converteix en solidaritat internacional amb ment mediambiental correcte. països on l’homosexualitat està fins i tot penada. 8 INTERNACIONAL treball NÚM. 145 - JUNY/JULIOL 2004

El conflicte del Sàhara Occidental, un conflicte enquistat 29 anys després, encara el Sàhara

Roger Morales Breu cronologia del conflicte El paper de la comunitat internacional Responsable de moviments socials d’ICV per entendre la situació del poble sahrauí i de l’Estat espanyol El Sàhara Occidental era una de les colònies que Si el conflicte del Sàhara Occidental continua 29 anys són molts anys. I són els anys que l’Estat espanyol tenia a l’Àfrica. De fet la qüestió del estant a l’ordre del dia dels conflictes mundials fa que el poble sahrauí lluita pels seus drets Sàhara és una de les últimes que s’aborda en el procés és degut, en bona part, al fet que no hi ha hagut com a poble. Ho fa en campaments en el desert de descolonització i independència dels països africans. una pressió internacional sobre el Marroc. L’interès A partir dels anys 60 les Nacions Unides van començar dels països occidentals a mantenir bones relacions de la “hamada”, situat a Algèria, prop de la a pressionar per tal que aquest procés s’apliqués també econòmiques, comercials i polítiques amb el Marroc ciutat de Tindouf, prop de les línies frontereres al Sàhara Occidental. En aquest sentit dicta resolucions (passant per alt el fet que el que existeix al Marroc és que separen aquest país del Marroc, per tal que Espanya iniciï el procés de descolonització i un règim dictatorial que no respecta els drets humans Mauritània i de les ciutats del Sàhara promogui un referèndum d’autodeterminació. i les llibertats colálectives i individuals) i el fet que Occidental ocupades pel Marroc. L’any 1975 l’Estat espanyol signa un acord amb l’Estat espanyol no hagi jugat el paper de lideratge el Marroc i amb Mauritània que, tot i que desobeïa les que li pertocava a l’hora d’abordar aquesta situació, resolucions de l’ONU, implica un repartiment del no han permès que s’arribi a una solució pacífica del Sàhara Occidental entre aquests dos països. És en conflicte. aquest moment quan el Front Polisari, nascut dos El nou govern de l’Estat espanyol hauria de tenir anys abans, inicia la lluita armada i quan es produeix el conflicte del Sàhara Occidental com una de les un autèntic èxode de la població sahrauí, que fuig de prioritats pel que fa a la seva política internacional. les ciutats ocupades. El seu destí: el desert del sud- No obstant, les declaracions que va fer Rodríguez oest d’Algèria. D’això en fa 29 anys. I allà continuen. Zapatero al Marroc, en el seu primer viatge oficial Durant aquests anys hi ha hagut intervencions tími- com a President de l’Estat espanyol, van ser força des de la comunitat internacional per tal de resoldre el tímides ja que instava les parts a solucionar el con- conflicte. L’any 1991 es signa un pla de pau que, a més flicte, però no semblava decidit que l’Estat espanyol d’incloure un alto el foc, preveia la celebració d’un jugués un paper principal en aquesta qüestió. Així referèndum per a l’any següent. El referèndum no es mateix, declaracions com les de Pasqual Maragall, va celebrar per la negativa del Marroc a acceptar com també al Marroc, afirmant que la solució al conflicte a vàlid el cens de població que l’Estat espanyol havia del Sàhara Occidental ha de ser una solució regional realitzat l’any 1974. al marge de les Nacions Unides, d’una banda demos- Dotze anys després, l’any 2003, es presenta el II tren poc interès en la solució del conflictes, de l’altra Pla Baker. El Polisari i el Marroc han acollit de forma són contràries a les resolucions de les Nacions Unides diferent aquest pla. En un informe del mes d’abril de i, finalment, no respecten el sentiment del poble 2004, el Secretari General de l’ONU, Kofi Annan, afir- català que durant aquests anys ha demostrat un gran ma que, contràriament al que ha fet el Front Polisari, el compromís polític i social amb la causa del poble Marroc no accepta el Pla Baker. En aquest informe, sahrauí. Annan afirma que el Marroc no accepta aspectes Així doncs, cal exigir de la comunitat internacio- essencials del pla de pau, no accepta una negociació de nal en general i de l’Estat espanyol en particular, l’autonomia del Sàhara Occidental “en el marc de la una actitud més ferma i decidida per solucionar el sobirania marroquina”. Malgrat tot, Annan pensa que conflicte del Sàhara Occidental. És necessari que es el pla de pau, que contempla el dret a l’autodetermina- respecti la legalitat internacional. És imprescindible ció, continua sent la millor solució al conflicte. Per que s’acompleixin les resolucions de les Nacions això ha proposat una prolongació de 10 mesos del Unides i que, d’una vegada per totes, s’hi apliqui mandat de la MINURSO (Missió de les Nacions el pla de pau i s’hi pugui celebrar un referèndum Unides per al Referèndum al Sàhara Occidental). d’autodeterminació.

Solidaritat amb el Comité de Unidad Campesina de Guatemala En els darrers mesos s’han realitzat Redacció 18 desallotjaments violents de terres i en moltes ocasions han estat detinguts es accions del govern del sr. camperols, han estat agredits, se’ls ha Berger a Guatemala han per- cremat els cultius i els habitatges, etc. Ljudicat greument les comuni- Les diverses accions judicials contra tats indígenes i camperoles: Es va dirigents camperols són una amenaça ja anulálar un augment del salari que, en el fons, el que pretenen és moti- mínim, mentre que va augmentar el var un enfrontament entre les comuni- cost de la vida, l’electricitat, la ben- tats camperoles i les autoritats, cosa que ICV amb el poble saharaui D’altra banda el grup ha denunciat que zina, etc. podria provocar un vessament de sang. la Mesa del Parlament es va negar a Pel que fa al tema agrari, malgrat Davant d’aquesta situació d’inestabi- acceptar una proposta d’ICV-EA que les perspectives, amb el nou govern litat i de clima de violència, el Comité de Redacció defensava que en la visita al Marroc s’a- els grans terratinents s’han envalentit i Unidad Campesina (CUC) està fent una bordés la necessitat del referèndum estan exercint accions violentes contra crida a la comunitat internacional solálici- n relació al viatge oficial al Marroc d’autodeterminació del Sàhara. Davant les comunitats camperoles indígenes, tant que es faci pressió internacional per d’una delegació de la Mesa del d’aquesta situació, la representant amb suport de jutges i de l’administra- tal que el govern de Guatemala acabi EParlament, el grup parlamentari d’ICV-EA a la Mesa del Parlament, Bet ció pública. amb les injustícies que estan patint. d’ICV-EA lamenta que en aquesta troba- Font, no ha assistit al viatge oficial, per da no s’abordin les reivindicacions del protestar per l’exclusió d’aquesta pro- poble saharauí i que per tant es torni a blemàtica en l’agenda de temes a trac- perdre una oportunitat en aquest sentit, tar. Des d’ICV-EA apostem per modifi- com ja va passar amb la recent visita del car el Pla Director de Cooperació al president de la Generalitat, Pasqual Desenvolupament perquè s’hi inclogui Maragall, que va qualificar de “problema el Sàhara. Exigim que el Pla Director regional” aquest conflicte. Per ICV es inclogui el Sàhara com un dels països tracta d’un problema de legalitat interna- prioritaris a l’hora d’enviar ajuts de cional, i s’hauria d’aplicar el pla Baker II cooperació i desenvolupament. En la consensuat i aprovat pel Consell de la passada legislatura, aquesta proposta ja ONU del 2003 (pla de pau per a l’autode- va ser defensada al Parlament per part terminació del Sàhara Occidental). d’ICV. treball INICIATIVA 9 NÚM. 145 - JUNY/JULIOL 2004

ICV-EPM també ha d’esdevenir un referent cultural Empordà Roig 2004 Quan la utopia perd la seva raó de ser per transformar-se en realitat

Pere Garriga Secretari d’organització de l’EPM

i quan a finals del 2003 es va Ara cal treballar per donar-li la forma començar a gestar la proposta de que ha de tenir d’aquí a dos o tres anys. Sl’Empordà Roig algú ens hagués Un espai on tots els colálectius i entitats, afirmat que tindríem tan bona resposta de de les quals nosaltres som el referent, gent de ben segur que li haguéssim agraït puguin desenvolupar la seva tasca, la complicitat, però no ens ho haguéssim donar-se a conèixer a la resta, fer cregut. I si ha estat possible és gràcies a propostes i que algú els escolti, cohesio- un grapat de gent. Vinguts especialment nar-se, treballar amb altres colálectius de gairebé tots els racons del Baix afins o semblants. Empordà i també d’alguna altra comarca Un punt de trobada que sigui referent i amb la implicació des de bon comença- de la igualtat de gènere, de la cultura de ment dels Joves d’Esquerra Verda. Una pau, de la sostenibilitat, de la solidaritat, de resposta com la que es va tenir no era la participació ciutadana, del sindicalisme, gens fàcil, però es va aconseguir. En de la llibertat nacional, de la igualtat... aquests canvis constants dels temps ara Però també de la festa, de la coneixença comencen a girar cap a nosaltres. El tre- entre les persones, dels bons moments ball i aquest fer coses noves, diferents, amb la música. Un punt de trobada en tots segur que hi ajuda més del que molts es i cadascun dels sentits de les paraules. volen creure. I no cal oblidar la data en I no vull desaprofitar l’ocasió per què es va fer, l’1 de Maig, va ser una data retre una sincera admiració a les més de volguda, buscada espressament. vuitanta persones que ho hem fet possible. Un festival embrionari del qual Gent que ens hem conegut treballant només es van començar a sentar les bases perquè tot anés bé. Gent que ha fet la del possibilisme. Això és l’Empordà feina que se li ha encomanat i com a Roig’04. Però també una realitat incon- únic cobrament tenim la satisfacció que testable que no podem desaprofitar ni l’Empordà Roig funcionés. I va funcionar. obviar. Dos dies, música, acampada, Oh, i tant que sí! trobada de penyes antifeixistes, actes Ara toca arremangar-nos de nou perquè polítics... més de tres mil persones. l’Empordà Roig’05 sigui encara millor. Cartell anunciant del primer festival Empordà Roig, realitzat a Palamós

L’esquerra verda nacional El començament d’una altra història? com a referent cultural L’Empordà Roig va requerir el treball voluntari Josep Espadalé intensiu de més de 80 persones procedents de l’Entesa Joves d’Esquerra Verda Regidor d’ICV-EA-EPM a l’Ajuntament de Palamós de Palamós, de Palafrugell, d’ICV de La Bisbal i d’altres poblacions, d’associacions joves de Palamós, dels Joves l cicle electoral que hem tancat ha consolidat ls passats dia 30 d’abril i 1 de maig (festa del d’Esquerra Verda. Sense el seu treball desinteressat, el projecte polítc d’ICV com a espai electoral Treball) va tenir lloc a Palamós, a les rodalies sense els seus recursos, no s’haguessin pogut cobrir les Epropi, nítid, alternatiu i alhora necessari per a Ede l’Espai d’Interès Natural de les Gavarres, el taquilles, el bar, la cuina, la neteja de l’espai, la seguretat, la conformació de majories plurals d’esquerres als concert-acampada “Empordà Roig”, impulsat per l’organització... A més d’això han servit per cohesionar ajuntaments, al Parlament i al Congrés. I, a més, l’Entesa pel Progrés Municipal de Palamós, Joves territoris, per crear sinèrgies de futur entre els col.lectius aquesta consolidació electoral s’ha dut a terme d’una d’Esquerra Verda i ICV. participants. forma força homogènia arreu del territori. Aquesta Aquesta activitat, cal emmarcar-la en el canvi de L’Empordà Roig va néixer amb la idea de tenir situació ens posa en un molt bon punt de partida per context polític que hi ha hagut a Palamós i, en general, continuïtat, no volia ser flor d’una volada. Ara bé, per encetar una nova fase de creixement que podríem a la Comarca del Baix Empordà, on ICV i les EPM han aconseguir-ho, per anar més enllà del concert musical, determinar, entre molts d’altres, en tres fronts: en primer crescut notablement i han contribuït a desplaçar de perquè la política i els valors que representem tingui lloc en la consolidació territorial, que és un element molts governs municipals i del Consell Comarcal, CiU, una major presència i un caràcter més multiforme, indispensable per a un projecte d’àmbit nacional com la força hegemònica fins aleshores. Enteníem que calia capaç d’atreure més públics, cal que tots ho veiem clar el de l’esquerra verda; en segon lloc, caldrà treballar donar senyals de vida més enllà de les manifestacions i que ens hi posem al més aviat millor. per una major proximitat amb la gent jove, que ha relacionades estrictament amb el dia a dia polític i esdevingut un espai essencial en les nostres poten- més enllà dels feus tradicionals en àrees urbanes i cialitats de creixement; i, finalment, serà fonamental metropolitanes. complementar el paper d’ICV com a referent polític En el cas de Palamós, CiU havia governat durant de l’espai roigverd, amb el d’esdevenir també, refe- més de 23 anys i així havia anat deixant arraconada, rent sòciocultural de tota aquella gent que, com si no proscrita, una cultura jove, crítica i alternativa nosaltres, forma part del que podem anomenar societat a propostes musicals relacionades amb el tipisme, civil alternativa. I és en aquests tres aspectes on el els tòpics i els productes de la indústria discogràfica. Festival Empordà Roig impulsat per l’Entesa-ICV-EPM Calia, doncs, fer-la aflorar, donar-li via lliure. de Palamós conjuntament amb Joves d’Esquerra Els concerts, als quals van assistir més de 3.000 Verda pot esdevenir una eina capaç d’abordar i donar persones, van tenir com a denominador comú grups que, cos a aquests tres reptes essencials de creixement. De malgrat tocar estils musicals diversos, destacaven per la la primera edició del festival, n’hem extret vibracions seva crítica social i política. Als grups vascos MCD, molt positves; així doncs, més de 3.000 joves d’arreu Parabellum i Segismundo Toxicómano, s’hi van afegir la es van aplegar a l’esdeveniment que ha obert, ja en el Banda Bassotti i Brams (en la seva darrera gira), a més seu primer any, un forat important en les comarques de diversos grups de comarques per als quals era una gironines, i que amb una major dosi d’ambició bona oportunitat per poder tocar amb equips professio- pot convertir-se en un esdeveniment de referència nals. Paralel.lament s’hi va desenvolupar la primera en l’àmbit nacional, que reforci aquell altre peu trobada de penyes futbolístiques antifeixistes i un que sempre hem defensat que ha de tenir el nostre coláloqui d’en Raül Romeva i la Dolors Camats, que duia projecte ecosocialista: el peu al carrer. com a títol “alternatives a la globalització neoliberal”. Imatge de part del públic assistent, durant un dels concerts 10 BARCELONA treball NÚM. 145 - JUNY/JULIOL 2004

La vida quotidiana ha de ser el proper gran esdeveniment Barcelona més enllà del Fòrum

La bona predisposició dels organit- Imma Mayol zadors a introduir canvis hauria d’orien- Tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona tar-se a abordar aquests riscos. Alguns són de difícil solució, com la concepció ingú es sorprendrà que comenci tancada del recinte. Tot i que podria l’article dient que no sóc par- pal.liar-se amb la realització de jornades Ntidària que Barcelona es conti- de portes obertes coincidint amb la nuï transformant a base de grans esde- Diada Nacional o la Mercè. D’altres veniments. Sé que múltiples sectors poden tenir més fàcil solució. Permetre socials i polítics defensen la fórmula per exemple l’entrada lliure als diàlegs, del gran esdeveniment com a motor de com oients, a totes aquelles persones generació d’inversió transformadora, interessades que xoquin amb la barrera davant de la realitat d’una ciutat que no dels preus d’inscripció. O aconseguir disposa dels ressorts d’una capital que les exposicions connectades amb d’Estat. En el passat, aquesta aposta els valors del Fòrum, reeixides en la ha tingut encerts destacables per a major part dels casos, romanguin com a Barcelona. Els Jocs Olímpics i la seva mínim un any a Barcelona. En definitiva, bona gestió pública van deixar una podrien trobar-se fórmules per connec- quantitat important de millores urbanes. tar millor el recinte, el debat de les idees Malgrat això, però, la insistència a con- i la ciutadania. Totes aquestes qüestions tinuar per aquest camí presenta riscos són qualitativament importants, més enormes i és, al nostre entendre, un enllà del parer, passarà per la capacitat error. Per aquest motiu, el nostre grup de projectar els seus eixos temàtics municipal no recolzarà cap reedició del sobre les polítiques municipals de futur model Fòrum. Existeix una dinàmica, Calia regenerar els barris del Besòs, la Al nostre entendre, no. Alguns dels i de generar processos de canvi ciutadà. avui dia predominant en el món occi- zona popularment anomenada Txernòbil riscos que aquesta fórmula comporta, i Els assoliments del Fòrum en sostenibi- dental, que mesura la valoració d’una pel seu alt grau de degradació ecològica. que de manera reiterada hem assenyalat litat, accessibilitat de persones amb ciutat en funció d’una espècie de carrera En efecte, això s’està fent, i amb notables en els òrgans de govern del Fòrum, discapacitat i convivència multicultural per conquerir el rànquing: la que més encerts. El fet de convertir infrastructures semblen confirmar-se al poc temps del han d’incorporar-se sense rebaixes i de creix, la que atrau més negocis, la més com la depuradora, la incineradora o les seu inici. El risc d’un recinte tancat que forma irreversible sobre les polítiques visitada, la que està més de moda... centrals de generació energètica en trama dificulta l’apropiació de l’espai públic de ciutat. I encara més important serà Molt em temo que l’organització del urbana de qualitat és una aposta sostenibi- per la ciutadania. El risc, per tant, que que moltes més persones comprin Fòrum es troba també d’alguna manera lista de primer ordre. Enfront de les solu- l’espai es percebi com un parc temàtic productes de comerç just, visquin la inscrita en aquesta filosofia: Barcelona cions típicament “desarrollistes”, que de les bones intencions i que el valor diferència cultural com una riquesa o haurà estat capaç de ser la primera a consisteixen a foragitar-les cap a la perifè- intrínsec dels temes abordats no deixi siguin crítiques davant de qualsevol organitzar un esdeveniment de nou ria, s’ha optat per interioritzar les infras- el pòsit desitjable a la ciutat. El risc que conflicte local la solució del qual no tipus. Un fòrum que haurà estat, a més, tructures, dotar-les de gran qualitat una gestació insuficientment participati- passi pel diàleg... motor de regeneració urbana i que, per ambiental i innovar cap a un model va i amb un discurs dèbil hagi produït I quan acabi el Fòrum, decidim que tal d’aconseguir això, haurà desenvolu- energètic més sostenible. De la mateixa en sectors socials reflexius i dinàmics el nou gran esdeveniment de Barcelona pat tot un conjunt de diàlegs, exposi- manera, hem de destacar-ne el procés de un allunyament emocional del Fòrum. serà ni més ni menys que la vida quoti- cions i espectacles al voltant d’un dels dignificació dels barris oblidats de la El risc que l’espectacle -interessant i diana. La quotidianitat com a eix de la grans reptes del segle XXI: pau, soste- Mina i La Catalana, que tenen el compro- necessari- tapi l’objectiu primigeni del transformació i l’emancipació, en una nibilitat i diàleg intercultural. És la mís del nostre grup en la lluita per acon- debat de les idees. El risc que l’absència ciutat on totes les persones puguem dis- fórmula encertada? Ens sembla que no. seguir la seva integració urbana definitiva. de debats centrats en conflictes concrets senyar lliurement els nostres projectes Ni ens agrada la lògica competitiva I en cap cas el resultat pot considerar-se existents -Euskadi, Sàhara, Palestina, vitals, sobre bases d’igualtat, autono- d’haver estat una vegada més els pri- exemple d’especulació. Només cal recordar l’Iraq...- pugui fer aparèixer els diàlegs mia personal i valoració de les diferèn- mers, ni creiem en el model que situa que el 83% de l’espai del Fòrum és espai com extemporanis. El risc, en definiti- cies, i puguem viure col.lectivament els valors -encertats i oportuns- com públic. Però tornem a la qüestió central: va, que el preu i el format d’aquests sense hipotecar el futur de les noves a pretext i cobertura d’altres objectius Calia inventar-se un gran esdeveniment diàlegs hi dificulti l’accés de persones generacions. Aquest sí que és el nostre de ciutat. per escometre aquesta transformació? interessades. projecte!

Imma Mayol es troba a Bonn amb el ministre de medi ambient alemany

locals reclamen, tant als governs estatals com a Grup Municipal d’ICV-EUiA tots aquells encarregats de prendre les decisions internacionals, que involucrin les administracions n el marc de la Conferència Internacional municipals en la formulació i implementació de les sobre Energies Renovables que es va polítiques energètiques, tenint en compte el seu Ecelebrar la primera setmana de juny a paper fonamental per facilitar i portar a terme Bonn, Imma Mayol, tercera tinenta d’alcalde de inversions en energies renovables, per tal d’influir Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient de en el desenvolupament de noves infrastructures i l’Ajuntament de Barcelona, ha participat activa- per implicar als ciutadans en la gestió energètica a ment en la Reunió de Líders Municipals sobre partir de processos de concertació i participació. Energies Renovables en l’àmbit local: LOCAL Junt amb l’intercanvi d’experiències amb altres RENEWABLES 2004, a la qual ha estat convidada líders municipals, Imma Mayol també ha compartit la ciutat de Barcelona, conjuntament amb altres l’experiència de la ciutat de Barcelona amb diversos representants de governs locals, per explicar el seu líders nacionals i internacionals en l’àmbit de les lideratge com a ciutat impulsora de les energies energies renovables i el medi ambient, com ara renovables i de la sostenibilitat energètica. En Jürgen Trittin, Ministre Alemany de Medi Ambient, aquesta trobada s’ha aprovat la “Declaració dels Conservació de la Natura i Seguretat Nuclear o Klaus Governs Locals sobre les Energies Renovables”. Töpfer, Director Executiu del Programa de les Imma Mayol amb el ministre Jürgen Trittin En aquest document els representants dels governs Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). treball EUROPA 11 NÚM. 145 - JUNY/JULIOL 2004

Europa verda i social

La nostra Europa és una altra

En segon lloc, la constitució converteix l’Europa Oriol Costa dels mercaders en l’objectiu últim de la construcció Membre de l’equip coordinador de Joves d’Esquerra Verda europea. L’article I-3 (“objectius de la Unió”) diu: “la UE oferirà als seus ciutadans un espai de llibertat, Nosaltres som europeistes. Per a nosaltres, seguretat i justícia sense fronteres interiors, i un mercat Europa té sentit en tant que instrument per a únic en el qual la competència sigui lliure i no estigui falsejada”. L’article I-4 (“llibertats fonamentals i no governar la globalització; en tant que eina per discriminació”) estableix, en el seu primer paràgraf, a defensar els drets socials de les classes que “la Unió garantirà en el seu interior la lliure circu- populars i promoure polítiques ambientals lació de persones, béns, serveis i capitals i la llibertat més ambicioses; en tant que experiència de d’establiment”. La UE tindrà competències exclusives construcció de la pau en un continent assolat (article I-12) en política monetària (per als estats de tradicionalment per la guerra. l’eurozona), política comercial comuna, unió aduanera i conservació dels recursos biològics marins dins de la No obstant, no hi ha una sola Europa política de pesca comuna. I prou. El lliure mercat, la possible. El procés de construcció europea competència i la desregulació impregnen tot el text. no és un procés de via única, en el qual la Així, per exemple, es prohibeixen totes les restriccions clivella es dóna entre els sectors que volen en els moviments de capitals, la qual cosa sembla que avançar amb rapidesa i els que no volen podria impossibilitar jurídicament la taxa Tobin. fer-ho o només molt lentament. El debat Dit d’una altra manera, la constitució proposada per la Convenció manté els assumptes comercials en sobre la UE no és només un debat sobre si hi el centre de la construcció europea. Una constitució ha d’haver més o menys Europa. És també hauria de permetre la formulació d’un ampli ventall un debat sobre el tipus d’Europa que volem, de polítiques possibles, però aquesta no deixa espai a en el qual hi ha diverses vies alternatives. les alternatives al liberalisme. Cal destacar també que Dit d’una altra manera, no és que la Unió la constitució deixa en el terreny de la unanimintat les Europea no avanci sempre a la velocitat que polítiques fiscals i de seguretat social, els dos pilars sobre els quals es construeixen les polítiques socials i, nosaltres voldríem. Passa que de vegades va en certa mesura, les polítiques ambientals. Míting a Cornellà, dissabte 29 de maig en una direcció incompatible amb el nostre En tercer lloc, pel que fa a la política exterior, hi ideari i el nostre programa. ha també alguns aspectes per subratllar. Així, la cons- En definitiva, l’actual projecte de Constitució titució europea redueix el pes de la Comissió en la Europea és poc europeista, poc social, poc ecològica i ixò és el que està succeint, diria, en el cas de definició de la política exterior. Li retira el poder poc participativa. No és només que es quedi curta, l’anomenada Constitució Europea. Sigui dit d’iniciativa en PESC i crea un ministre d’exteriors que, sinó que en molts aspectes és obertament incompatible Aper començar que ens cal una constitució tot i estar a la Comissió, és triat pel Consell. D’altra amb les polítiques que hem defensat i hem recollit en europea (i escric “una” i no “qualsevol”). Aquesta ha banda, cal destacar que l’article I-40 diu: “els estats els nostres programes. Aquesta constitució no permet estat sempre una aspiració del moviment europeista. membres es comprometen a millorar progressivament que la UE governi la globalització, protegeixi els Normalment, s’havia assumit que la constitució por- les seves capacitats militars”. La militarització no drets socials ni impulsi polítiques ambientals ambi- taria la UE cap a un model federal. A més, l’amplia- hauria de ser una obligació constitucional. cioses. No és el nostre model. ció que està experimentant la UE farà que el nombre d’estats membres passi de 15 a més de 25 en poc temps. Cal, doncs, una constitució que renovi els mecanismes de presa de decisions, per tal d’evitar un “infart institucional”. A més, la constitució havia de permetre abandonar el model, en petites passes, de construcció de l’Europa comunitària. Fins ara s’havia evitat plantejar el debat sobre el futur d’Europa; sim- plement, es feien els avenços que gaudien de prou consens, sense respondre la pregunta de “què vol ser la UE quan sigui gran”. Doncs bé, era el moment de tenir aquest debat. Caldrà reconèixer també que l’actual projecte de constitució europea conté alguns aspectes positius: augmenta el pes del Parlament europeu en els processos de presa de decisions, així com la seva capacitat per fiscalitzar l’actuació de la comissió; s’incrementen significativament els camps en els quals les decisions del Consell es prenen per majoria qualificada en comptes de per unanimitat; s’eliminen les presidèn- cies semestrals (encara que el nou model serà més complicat que l’actual); es simplifiquen els tractats; es dóna rang constitucional a la carta de drets fona- mentals; s’avança cap a la ciutadania europea; es dota la UE de personalitat jurídica. No obstant això, hi ha aspectes de la constitució (alguns d’ells ben rellevants) que no podem compar- tir de cap de les maneres. Primerament, l’anomena- da constitució europea no és una constitució de debò sinó un tractat internacional una mica especial. Ni tan sols el seu debat ha estat un procés consti- tuent, ja que el pes ha continuat recaient en els estats (que es reserven el dret a veto per a les modifica- cions futures) i la participació ciutadana ha brillat per la seva absència. Raül Romeva, la nit electoral, posant per als periodistes desplaçats a la seu d’ICV 12 BREUS treball NÚM. 145 - JUNY/JULIOL 2004

Deslocalitzacions i política industrial Manifest d’ICV i Ezker Batua ICV, a través de la sectorial En relació a la crisis a Nissan, ICV ICV, Ezker Batua (EB) i EUiA han reclamat avui al PSOE que comenci d’Economia i Treball, exigeix una actitud denuncia la utilització del xantatge una "nova transició" a Espanya "sense més límit que el respecte a la voluntat més decidida de la Conselleria de Treball i permanent en la negociació colálectiva de les persones, pobles i institucions lliurement elegides". Indústria i la reactivació de les diferents amb els sindicats que ha provocat el taules territorials, automoció, electrònica trencament del diàleg social i ha creat Les tres formacions han presentat legitimitat de la República, el dret de consum i tèxtil. ICV considera que la crispació laboral, així com que els incre- a Bilbao un manifest per a les elec- d'autodeterminació, el federalisme, el Generalitat ha de participar, juntament amb ments de productivitat es basin en una cions europees, que el coordinador repartiment equitatiu de la riquesa i la sindicats i patronal, per crear un espai de simple reducció de costos salarials. ICV d'EB-IU, Javier Madrazo, ha conside- defensa del medi ambient i del desen- debat i concertació en matèria de política considera que aquesta situació afecta als rat com un "embrió d'una dinàmica de volupament sostenible". "Aquestes industrial que tingui com a resultat imme- comportaments d’altres empreses que colálaboració" que s'aprofundirà en els demandes formen part del patrimoni diat l’elaboració d’un Pla de Mesures aprofiten aquesta conjuntura per plante- pròxims mesos. El senador i dirigent històric de l'esquerra i convidem el Urgents. Arran dels darrers processos de jar rebaixes salarials i culpabilitzar els d'ICV Jordi Guillot ha assenyalat que PSOE a abordar un autèntic procés de deslocalització d’empreses, ICV demana sindicats de l’empitjorament de la situa- crearan un "marc de treball comú per negociació política que estableixi les també que s’acceleri un Pacte a Catalunya ció econòmica de l’empresa, a causa, compartir reflexions i propostes des bases d'una nova transició sense més per una política industrial que enforteixi la segons els empresaris, de les seves de les nostres experiències de govern límit que el respecte a la voluntat de sostenibilitat en el territori, la qualificació, demandes laborals, salarials i a la manca en els nostres respectius territoris". persones, pobles i institucions lliure- els recursos humans i la cohesió social. de flexibilitat. Guillot ha emplaçat el Govern socia- ment elegides per representar-nos", lista a "començar a obrir espais amb afegeix. També es comprometen en el propostes concretes que donin respos- manifest a treballar pel reconeixement ta a les demandes de Catalunya, País del dret d'autodeterminació i a dema- Basc, Andalusia o Canàries per crear nar la presència de les comunitats un estat plurinacional, pluricultural i autònomes en els òrgans de decisió de plurilingüe". En el manifest, les for- la Unió Europea. Així mateix, recla- macions demanden al Govern un maran que es consideri l'euskera, el "compromís de diàleg democràtic, català i el gallec com a llengües ofi- real i sincer que permeti incorporar en cials de la Unió Europea i un "patri- el procés de reforma constitucional la moni irrenunciable".

Tancada d’immigrants a Barcelona Arran dels últims fets succeïts a Barcelona relacionats amb la integració dels immigrants, ICV vol fer públiques les següents consideracions sobre la situació: El dret a ser tractat com a persona està per sobre de Per tot això des d’ICV creiem que cal un nou tenir o no tenir papers. Actualment a Catalunya hi viuen Reglament d’Estrangeria que inclogui mesures que més de 200.000 persones “sense papers” en una situació permetin un sistema permanent de regularització per a les que la legalitat vigent condemna a la indefensió davant persones establertes. Cal impulsar mesures transitòries tot tipus d’abusos i explotació. Cal canviar la Llei com l’acord de colálaboració entre la Delegació del d’Estrangeria pactada per PP i PSOE, que és fruit d’una Govern a Catalunya i el Departament de Treball i Indústria corrent que pretén construir una ‘Europa ciutadella’ on de la Generalitat per renovar els permisos de residència en el benestar es recolza en l’existència d’una ciutadania les OTG, agilitant aquest tràmit burocràtic per a les més de de primera amb tots els drets i deures i una de segona, 20.000 persones que des de principis d’any ho estan espe- que no té drets. Els darrers anys de govern del PP s’han rant. Cal una nova la Llei d’Estrangeria a l’estat espanyol marginat i menystingut l’atenció que es dóna les perso- i una nova política d’immigració europea. Les persones nes immigrants en les oficines d’estrangeria, negant els immigrades han de poder reclamar els seus drets més recursos malgrat el constant augment de persones que elementals sense temor a represàlies de cap mena. En s’hi adrecen. La manca d’un servei adequat provoca aquest sentit, la tasca que sindicats i organitzacions socials situacions d’indefensió, la negligència burocràtica fan de mediació, representació i suport, és imprescindible. acaba “ilálegalitzant” persones que tenen tots els papers Finalment, arran dels incidents registrats al voltant de en ordre i que han acabat perdent la feina i abocant a la l’ocupació de la Catedral de Barcelona per col.lectius marginació a milers de persones que haurien de poder d’immigrants, des d’ICV lamentem la situació creada i regularitzar la seva situació. D’altra banda el personal demanem responsabilitat a totes les parts per canviar de les oficines d’estrangeria acaba patint una sobrecà- l’actual marc legal en política d’immigració i per no entor- rrega de treball i permanents situacions de tensió. pir acords que puguin millorar l’actual situació. Acció simbólica d’ICV, pel dret a vot dels immigrants

Sanitat pública ICV exigeix al govern que suspengui l’acord preferencial amb Israel La portaveu d’ICV, Dolors Camats, ha expressat l’oposició d’ICV a “qualsevol ICV ha presentat al Congrés dels fins que no respecti les obligacions que li sobre la producció i l’exportació mesura que suposi la privatització de la Diputats, arran de les demolicions d’ha- imposa el dret internacional humanitari. d’armes. Espanya ha venut armes i equi- sanitat catalana, perquè això significa bitatges a la Franja de Gaza i Cisjordània A més Esquerra Verda solálicita que paments militars a Israel per valor d’uns empobrir el caràcter universal del servei i per part d’Israel, una proposició no de l’executiu impulsi al Consell d’Europa i 14 milions d’euros. reduir-ne la qualitat”. “Estem d’acord que llei per instar el Govern a suspendre l’acord les institucions europees oportunes, ICV també ha demanat al Govern calen reformes per millorar el servei sanita- preferencial comercial amb aquest país l’augment dels mecanismes de control que cridi a consultes l’ambaixador ri i disminuir-ne el dèficit, però la solució d’Espanya a Israel per avaluar la situa- no passa per la privatització”, ha afegit ció política actual en els territoris ocu- Camats. La portaveu d’ICV ha afirmat que pats. En el text de la proposició el grup “el que cal és augmentar la despesa en recorda, en relació a les demolicions de sanitat, perquè no estem a l’alçada d’altres cases a Gaza, que el Quart Conveni de països de la Unió Europea del nostre nivell” Ginebra considera com a infracció molt i també “racionalitzar la despesa farmacèu- greu i com a crim de guerra “la destrucció tica; en d’altres països hi ha sistemes més i l’apropiació de béns no justificats per racionals que abaixen aquests costos”. necessitats militars i realitzades a gran Per la seva banda, la diputada d’ICV, escala de manera ilálícita i arbitrària”. Dolors Comas, ha avisat que introduir el A més, aquest conveni prohibeix espe- copagament seria un pas negatiu que podria cíficament el càstig colálectiu. fer que es comencés a perdre el caràcter Per la seva banda Joan Saura i Raül universal de la sanitat. Comas ha assegurat Romeva, juntament amb una cinquan- que des d’ICV “no volem sentir ni parlar de tena de militants d'ICV, van desplegar la possibilitat d’introduir el copagament a la a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona sanitat, ja que seria fer-hi un pas negatiu i es una bandera palestina, amb un crespó començaria a perdre el caràcter universal de negre, per condemnar les accions mili- la sanitat”. La diputada Dolors Comas ha tars de les forces armades israelianes a demanat a la consellera Marina Geli que no Acció de protesta d’ICV, per l’ocupació militar a la Franja de Gaza i Cisjordània la franja de Gaza. especuli amb aquesta possibilitat.