Miscellanea Aqualatensia, 16 (2015), p . 307-344

L’aqüífer Carme-Capellades i els nivells de la bassa capelladina (segles xviii-xxi) Josep Riba i Gabarró Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI)

El acuífero Carme-Capellades The Carme-Capellades aquifer y los niveles de la balsa capelladina and the levels of the Capellades (siglos xviii-xxi) pond (xviii-xxi centuries)

Resumen Abstract La villa de Capellades dispone de una The Capellades town has a natural pond balsa de origen natural alimentada a partir which is subministrated by a spring of de una surgencia del acuífero de Carme- Carme-Capellades aquifer. The aquifer’s Capellades. La sobreexplotación del overexploitation has brought the pond’s acuífero ha conllevado el secado de dicha dry occasionally along the last years. This balsa en diversas ocasiones a lo largo de overexploitation’s situation was finally re- los últimos años. Esta situación de sobre- gulated by the Water’s Catalan Agency explotación fue finalmente regulada por and the users’ community. The most rain la Agència Catalana de l’Aigua y contro- abundance and the regulatory measures lada por la comunidad de usuarios. Estas have been making that the pond hasn’t medidas, conjuntamente con la mayor been drought since 2009. Since 1999, the abundancia de lluvias, han originado que «Bassa» had been drying a total of 19 ti- desde el año 2009 no se haya vuelto a se- mes considering the most significant car. Desde el año 1999, la «Bassa» se ha town’s three events: the Mercat Figueter, secado un total de diecinueve veces teni- the Festa Major and Christmas Time. endo en cuenta los tres eventos más signi- ficativos de la población: el Mercat Figue- Keywords: pond, rainfall, water source ter, la Fiesta Mayor y la Navidad. Carme-Capellades, water draining

Palabras clave: balsa, pluviometría, acuífero Carme-Capellades, sobreexplo- tación

307

MISCELLANEA_16.indd 307 29/07/15 15:33 Josep Riba i Gabarró

1 .INTRODUCCIÓ

L’aqüífer Carme-Capellades és un mar de travertí subterrani amb una platja de degotalls petrificats a la cinglera del Capelló on s’aixoplugaren uns pobladors prehistòrics de l’època dels neandertals. El fonament principal de l’existència i de la prosperitat de la vila de Capellades rau en els diversos aiguaneixos, tant superficials com subterra- nis, que són les surgències o sobreeixidors de l’aqüífer Carme-Capellades. L’aigua de la font Major o de la bassa del Molí de la Vila, canalitzada pel rec Major, es converteix en un altre riu que no figura en els mapes. Durant se- gles ha fet funcionar, successivament o alternativament, els molins fariners, drapers i paperers esglaonats en els desnivells de la costa dels Molins. El seu recorregut final és al terme de la Torre de Claramunt, on desguassa al riu Anoia i s’incorpora al corrent superficial aquesta aigua nascuda subterràni- ament. El rec Major també es coneix amb els noms de rec del Molí de la Vila, rec del Corronaire, rec Comunal, rec dels Molins i séquia Gran.

L’enorme quantitat d’aigua disponible de la Bassa de Capellades, dels dotze als quinze milions de litres diaris, és una valoració superlativa, si sabem que la fabricació manual de paper era molt intensiva en aigua i que eren ne- cessaris entre 1.000 i 2.000 litres per elaborar un quilogram de paper. L’aigua s’utilitzava com a factor energètic (amb la roda hidràulica) i com a matèria primera (la pasta). L’aprofitament de l’aigua representava una important in- versió inicial i els destins de la despesa eren tres: la resclosa, el rec i la bassa, encara que la més onerosa era la primera. Els límits de l’ús de l’aigua eren dos: el primer fa referència a la seva abundància o escassetat relativa en una zona determinada i el segon se centra en les oscil·lacions naturals al llarg de l’any (estiatge o riuades). Aquestes dues condicions normalment no es donaven a la Bassa de Capellades, molt estabilitzada.1

2 . ANTECEDENTS DE LES SEQUERES

El transcurs de la història ofereix molts testimonis de secades extraor- dinàries i catastròfiques, subordinades als períodes i a la distribució geogrà- fica de les pluges, que proporcionen les recàrregues hídriques dels cursos

1. M. Gutiérrez i Poch: Full a full. La indústria paperera de l’Anoia (1700-1998): Conti- nuïtat i modernitat, Premi Joan Mercader de Recerca, Igualada i Barcelona, Ajuntament d’Igualada i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999, p. 43-45.

308

MISCELLANEA_16.indd 308 29/07/15 15:33 L’aqüífer Carme-Capellades i els nivells de la bassa capelladina

d’aigua i dels aqüífers. Les sequeres de la bassa de Capellades, en general, són coincidents amb les de la majoria del territori català, però també hi ha excepcions localistes. Al segle xviii, es troben referències dels fabricants Francesc de Bas, Tomàs Romaní, Francesc Guarro i Josep Romaní, que eren arrendataris de l’abast del paper segellat de la Reial Junta de Comerç, en què exposaven que no podien servir les comandes. El motiu era la manca de l’aigua anome- nada de Capellades, que no era contínua i menys els anys 1744 al 1747 i part del 1748, atesa la gran secada que des de feia deu anys s’experimentava a Catalunya, especialment a la vila de Capellades i els seus encontorns. Tam- bé el paperer Antoni Ferrer, l’any 1753, manifestava que durant el temps d’arrendament del molí propietat de Tomàs Romaní la séquia de la Bassa de Capellades era gairebé eixuta i les fàbriques de paper no podien treballar.2 Contràriament, a la conca d’Òdena es recorden els estralls del famós aiguat de Sant Bartomeu, quan el desbordament del riu Anoia i dels seus afluents motivà la publicació d’un full romanç amb un llarg encapçalament: «Terrible suceso en Cataluña por la furia de las aguas. Horrorosos estragos por una lluvia espantosa en el Principado de Cataluña, el día 24 de agosto de 1842». En el text es remarcava que «allá donde el Llobregat, une al Noya su corriente, cobró el primero un caudal, cual no vieron los vivientes». Al segle xix es van registrar unes sequeres molt fortes per l’esterilitat de les pluges. Durant el trienni de 1817 a 1819, entre el gener i el setem- bre de 1817, la Bassa de Capellades estigué seca i, per això, avançaren la seva neteja anyal a la Setmana Santa, alhora que es van fer excavacions per aprofundir-la, en lloc de fer-ho en la data tradicional del 4 d’agost, en coin- cidència amb la festa patronal de Sant Domènec de Guzmán. L’any 1818 es repetiria la sequera, entre el febrer i el setembre, i encara, el 1819, entre el juliol i el setembre, la Bassa va quedar buida.3 El juny de 1969 fou inaugurat un brollador lluminós al bell mig de la bassa del Molí de la Vila, endegat per l’arquitecte Carles Buïgas (el màgic de la llum).4 A mitjan anys setanta i vuitanta del segle passat, als estius l’aigua de la Bassa experimentava unes fortes baixades, com l’any 1976: «Una de les

2. J. M. Madurell: El paper a les terres catalanes, Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, 1972, p. 390 i 394. 3. J. Riba i Gabarró: «Any 1817: Sequera fins i tot a la Bassa de Capellades». Igualada, periòdic de l’Anoia, 3949 (12 d’agost de 1994), p. 19. 4. E. Busquets Molas: Història de Capellades, Capellades, Ajuntament de Capellades, 1972, 331 p.

309

MISCELLANEA_16.indd 309 29/07/15 15:33 Josep Riba i Gabarró

constants preocupacions que més ha inquietat l’Ajuntament de Capellades ha estat la disminució del cabal d’aigua que cada any durant la temporada estival minven les deus del llac del Molí de la Vila, però mai havien arribat a la cota tan baixa com l’any passat, amb una psicosi d’alarma i malestar. Dels quinze milions de litres diaris que surten de la Bassa, s’havien reduït a la meitat i això infonia pànic. Alguna fàbrica de paper no tingué més remei que interrompre el seu treball, encara que només fos per alguns dies.»5

Han continuat els treballs de la prospecció d’aigües subterrànies, realit- zades per la Comissaria d’Aigües del Pirineu Oriental, en la zona d’influència de la Bassa i en el paratge de la Font Cuitora, a una profunditat de 90 metres, i han captat una deu potentíssima, tant que per un canó de 40 mm, pugen més de 45.000 litres per hora, a una pressió de 19 atmosferes que, sense cap acció mecànica, s’eleva a 19 metres de la superfície, que denota un pèlag subterra- ni molt gran, amb una capacitat de mantenir el cabal. Ara l’Ajuntament està fent els treballs per aprofitar aquesta aigua i destinar-la a l’abastament de la població. Les alternatives per a substituir l’aigua de la Bassa, ja seran acon- seguides amb les noves captacions dels nous pous a l’indret de la Font del Llangardaix, des del 1976, amb una estimació de 12.000 m3/diaris, desti- nats al subministrament municipal, i el pou al costat de la Font Cuitora, des del 1977, amb una surgència de 5.200 m3/diaris, destinats al corrent del Rec del Corronaire, per a la utilització dels molins paperers, amb les corresponents canalitzacions, per als respectius aprofitaments.6

3 . AL SEGLE xx, LA BASSA VA CONSERVAR L’AIGUA

En la memòria popular, la situació de tenir una bassa sempre plena d’aigua semblava invariable, però durant la segona meitat del segle xx apa- regueren alguns símptomes de davallades dels nivells òptims. Un nou aprofitament es va presentar el 25 de juliol de 1934, quan fou inaugurada la Piscina Blava, al costat nord del molí de la Vila. Aquesta pis- cina s’abastia directament de l’aigua de la Bassa en un moment en què el Club Natació Capellades ja passava d’un centenar de socis, després que l’any 1933 s’hagués fundat un Patronat Capelladí de l’Esport de la Natació.7 El juny de l’any 1944 es va instal·lar un servei públic de barques de lloguer per a una navegació recreativa per les aigües de la Bassa capelladi-

5. J . V. P.: «L’or blanc de Capellades», Programa de la festa major de Capellades, 1977, s. p. 6. J. V. P.: «Reflexions i notícies», Programa de la festa major de Capellades, 1978, s. p. 7. E. Busquets Molas: Història de Capellades, op. cit., p. 329.

310

MISCELLANEA_16.indd 310 29/07/15 15:33 L’aqüífer Carme-Capellades i els nivells de la bassa capelladina

Fotografia 1. Les aigües de la Bassa solcades per les barques recreatives (1952)

na, i l’autor d’aquest treball en va gaudir en una diversitat d’ocasions els anys posteriors.8 En l’eixutesa de l’any 1958, el riu Anoia baixava pràcticament sec i també deixava sense corrent el Rec d’Igualada. Aquella sequera s’allargaria fins a la tardor. El subministrament d’aigua va patir restriccions i les adobe- ries hagueren de comprar l’aigua i transportar-la en bótes i dipòsits dalt de carros i camions. Però, durant la nit del 29 al 30 de setembre de 1959 caigué sobre Igualada un fort aiguat, amb 172,8 l/m2, que passava a ocupar el pri- mer lloc en els registres fets des de l’observatori del convent dels pares ca- putxins.9 Una primera afectació anual negativa fou el cas de l’any 1961, quan a l’Anoia caigueren 433,1 l/m2 de pluja. El peu d’una fotografia amb la Bassa buida i a dins una colla d’homes amb cabassos plens de fang expli- cava: «El dia de Sant Domingo, el 4 d’agost, aprofitant la festa tradicional

8. Semanario de Igualada, 128 (3 de juny de 1944), p. 3. 9. S. Lecina Valls: «Sequeres i aiguats a Igualada», a 15 anys d’AUGA 1994-2009, 2009, p. 111-112.

311

MISCELLANEA_16.indd 311 29/07/15 15:33 Josep Riba i Gabarró

dels paperers, era un costum de tots els anys, de fer la neteja dels fons de la Bassa del Molí de la Vila, i de les regueres i subregueres. Però, enguany tingué lloc el 29 de maig i la foto ens ensenya un moment de la típica neteja».10

Fotografia 2. Neteja de la Bassa en la diada de Sant Domènec, davant del testimoni del molí de la Vila (1965)

Una desena d’anys abans d’una impensable sequera total de la bassa de Capellades ja hi hagué alguns tocs d’alerta, com el de la tardor de l’any 1987. L’alcalde de Capellades, Martí Soler i Fernàndez, d’ERC, en una en- trevista declarava: «Després del darrer període de pluges estem bé, però fa tres o quatre mesos endarrere estàvem preocupats perquè el nivell de la Bassa ens havia baixat molt, des del valor de 10 al valor de 5. Pràcticament a la meitat del que havia estat en les èpoques glorioses de la gran quantitat d’aigua a Capellades. Això ens té preocupats i les causes són que es foraden molts més pous per tots els voltants de Capellades i per això els nivells van baixant.»11

10. A. Quintana Torres: Estampes capelladines, Manresa, Imp. Sant Josep, 1961, p. 1. 11. C. Riba: «Entrevista a Martí Soler, alcalde de Capellades», Diari d’Igualada, 3382 (27 de febrer de 1988), p. 16.

312

MISCELLANEA_16.indd 312 29/07/15 15:33 L’aqüífer Carme-Capellades i els nivells de la bassa capelladina

4 . EL SEGLE xxi VA COMENÇAR AMB LA BASSA SENSE AIGUA

Al segle xx hi havia poca memòria històrica de les sequeres passades i l’espectacle inalterable i reconfortant de la bassa del Molí de la Vila sempre plena inspirava prou confiança per a ni tan sols pensar que es pogués quedar sense aigua. Fins i tot, en un estudi acurat de l’any 1981, es puntualitzava: «No se espera que en Capellades tengan problemas de abastecimiento a medio plazo.»12 Aquesta era una de les apreciacions fonamentades, però que la realitat desmentiria categòricament com a resultat de la combinació de la sequera pluvial i de la sobreexplotació de l’aqüífer Carme-Capellades, que tenia protecció legal des de l’any 1988. Aquesta disposició oficial va resultar plenament aplicable en el cas de l’aqüífer Carme-Capellades, però sembla que no hi hagué unes actuacions adequades per evitar la sobreexplotació i el resultat va comportar la sequera total de la Bassa els estius dels anys 1999, 2001-2003 i 2005-2008, tot i els molts advertiments i queixes que s’havien formulat des de diversos obser- vatoris i estaments. També des de la premsa s’havien formulat unes clares consideracions:

L’aqüífer Carme-Capellades, que és un dels més importants de Catalu- nya quant a possibilitat d’explotació i recursos propis, ha entrat ja en la recta final de les seves possibilitats si no s’actua ràpidament i de manera eficaç per a protegir-lo. De moment, el que es pot constatar és que l’aqüífer perd força de manera sostinguda i progressiva. Si el passat estiu la pressió de l’aigua en el pou d’extracció de Capella- des era de prop de 17 metres d’alçada, el passat novembre s’assolia un rècord mínim, ja que la pressió havia baixat fins als 8 metres i continuava marcant una clara tendència a la baixa, que en les darreres mesures realitzades pels responsables municipals no han fet més que confirmar, ja que en l’actualitat l’aigua només té una pressió de 2,5 metres. Mentrestant, la Junta d’Aigües de la Generalitat de Catalunya segueix concedint noves llicències d’extracció d’aigua i autoritzant la perforació de nous pous. El plenari capelladí ja va exposar, de manera unànime, al president de la Generalitat la gravetat del problema, en la visita que Jordi Pujol va fer a la vila el passat desembre, amb una exposició que no sembla haver estat sufi­ cient perquè la Generalitat modifiqués la seva política d’autoritzacions envers un aqüífer que està legalment protegit per decret de l’any 1988. La solució del problema és molt complicada si s’han d’atendre tots els

12. M. Novoa Rodríguez: Recursos de agua para Igualada y su área de influencia, Igualada, Aigua de Rigat SA, 1981, 109 p.

313

MISCELLANEA_16.indd 313 29/07/15 15:33 Josep Riba i Gabarró

interessos particulars entorn de la utilització de l’aigua de l’aqüífer, que pot actuar de fre en lloc de dinamitzadora de propostes proteccionistes. Caldrà esperar a veure com la Bassa capelladina, símbol de la tradicio- nal cultura industrial del poble, s’asseca perquè la gent prengui consciència vers el problema? Esperem que no.13

Distribució dels molins paperers que són beneficiaris de l’aigua de la Bassa i del rec Major de Capellades Lloc Noms de molins paperers Noms dels fabricants Al nucli urbà 1. Molí de la Vila Ferrer, Romaní, Vilaseca/ Museu 2. Molí d’en Fages Fages 3. Molí d’en Fructuós Serra, Forn 4. Molí de la Plana o Cal Titllo Marra, Vilaseca 5. Molí Nou Castells, Vilaseca 6. Molí de Cal Mata Romaní, Bonastre, Vilaseca 7. Molí de Cal Sapara Vilaseca A la costa dels 8. Molí de Ca l’Anton Belza Molins 9. Molí Xic o Cal Pascual Munné 10. Molí de Cal Farreres Soteras, Farreras, Munné 11. Molí de Cal Gats o Cal Roda Mora, Olivé 12. Molí d’en Federico o Mas Vidal Miquel i Costas, Olivé Al terme de 13. Molí Pere Joan o Marranxet Marra, Mora, Batlle la Torre de 14. Molí de Dalt o del Guarro Tort, Almirall, Batlle Claramunt 15. Molí del Mig o Cal Tortet Tort, Guarro, Almirall, Batlle 16. Molí de Baix o la Molina Tort, Almirall, Batlle Font: Localitzacions segons Oriol Valls i Subirà (1970).

A Capellades, com arreu, el 13 de juny de 1999 foren celebrades elec- cions municipals i, tenint en compte que el PSC no es va poder presentar per una errada en la tramitació de les candidatures, el resultat fou de 1.126 vots per a CiU, 984 vots per a ERC i 185 vots per al PP. El nou consistori cape- lladí, tot just prendre possessió, ja va topar amb un greu problema que al segle xx era desconegut: la Bassa s’havia quedat sense aigua. La solució no era fàcil ni immediata, i encara menys atesa la divisió política i les confron- tacions partidistes i socials per a trobar un remei adient i segur.

13. X. Roca: «S’assecarà la Bassa?», La Veu de l’Anoia, 611 (29 d’abril de 1994), p. 21.

314

MISCELLANEA_16.indd 314 29/07/15 15:33 L’aqüífer Carme-Capellades i els nivells de la bassa capelladina

Tampoc ningú no sabia ni flairava que en els propers anys 2001, 2002 i 2003 es repetiria la sequera i que la Bassa estaria novament eixuta, com després i per cinquena vegada el fenomen es va presentar altra vegada del 2005 al 2008. És a dir, en un període de deu anys, la manca d’aigua es va patir vuit vegades i com mai els vivents no havien experimentat.

A Capellades hi ha dos distribuïdors d’aigua: l’Ajuntament que fa l’abastament domèstic i la Comunitat d’Industrials i Regants del Molí de la Vila, per al funcionament de les fàbriques de paper i el regatge de les hortes. La Bassa ara ha quedat seca, però des que es va advertir que baixava el seu nivell, aleshores es féu créixer amb el cabal bombejat des del pou de la Font del Llangardaix, el qual fins i tot arribà a substituir gairebé la Bassa, fent circular la seva aigua pel Rec Major.14

Segons un edicte del 16 de març de 1999, la Junta d’Aigües de Catalu- nya va fer públic el text que recull les determinacions de contingut normatiu del Pla hidrològic de les conques interiors de Catalunya, que especifica que en el Sistema Centre hi ha el Subsistema Anoia que comprèn la conca de l’Anoia completa. A l’article 72 es concreta que «es regularà l’explotació de l’aqüífer Carme-Capellades, donant prioritat als drets existents i a man- tenir les surgències de l’aqüífer Carme-Capellades i Sant Quintí de Medio- na i els abastaments de les xarxes municipals. Les concessions es distribui- ran de manera que s’eviti l’explotació concentrada en l’aqüífer i es fixarà un règim d’explotació. No s’admetran noves concessions de reg».15 El contrast entre les previsions oficials i la realitat resultaria ben sor- prenent, tal com ho ressaltaven els comentaris i les cròniques periodísti- ques: «L’aspecte que presenta, actualment, la Bassa de Capellades és ben desencisador; les barques suren sobre el fang i conformen una imatge que ni els més vells de la vila recordaven. Però, aquesta imatge de la Bassa com- pletament eixuta no és més que la punta de l’iceberg d’un problema molt més profund, les arrels del qual cal buscar-les en la sobreexplotació de l’aqüífer Carme-Capellades amb l’afegitó de la greu sequera que patim enguany. El consum domèstic està garantit amb l’aigua de la Font Cuitora. Des de fa uns mesos el nivell de la Bassa havia anat baixant de forma alar- mant, un fet que faria que indústries i regants haguessin de proveir-se de l’aigua del pou de la Font del Llangardaix.»16

14. La Veu de l’Anoia, 876 (25 de juny de 1999), p. 33 15. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 2895 (25 de maig de 1999), p. 7017. 16. Revista Vida, 2212 (1 de juliol de 1999), p. 16.

315

MISCELLANEA_16.indd 315 29/07/15 15:33 Josep Riba i Gabarró

Segons les explicacions de l’alcaldia de Capellades, els motius princi- pals pels quals la Bassa s’hagi assecat són l’escassetat de les pluges i l’ambi- güitat legislativa per no regular els casos que poden fonamentar la sobreex- plotació. Si en lloc d’haver-hi concessions d’aigües que són estimades en 17,5 hm3/any, haguessin estat prop dels 11 hm3/any, s’hauria mantingut el nivell ecològic.

Segons un manifest de l’ADAPA (Associació per a la Defensa de l’Ai- gua del Penedès i l’Anoia), amb el titular «La Bassa ha mort», constataven que «la Bassa, símbol de Capellades, s’ha assecat i és un símptoma que re- flecteix l’agonia de l’aqüífer Carme-Capellades. La Bassa ja no serà mai més allò que era i la nostra associació ja va advertir que això podia passar, per la deixadesa d’algunes persones i institucions que han defugit durant molts anys la seva responsabilitat de tenir cura de les fonts de la seva rique- sa a llarg termini».17

La forta sequera que impera a l’Anoia aquest any ha assecat literalment rieres com la de Carme, un dels indrets amb més aigua de la comarca, o bé l’emblemàtica Bassa de Capellades, que per primera vegada al segle xx s’ha buidat com a causa de la manca de pluges i la disminució de l’aqüífer Carme- Capellades, que és el proveïdor principal de la comarca. Veure la Bassa seca ens ha de fer pensar en el futur de tots plegats. Les dues companyies que subministren aigua a la Conca d’Òdena, que són Aigües Artés amb quatre milions de litres d’aigua diaris i Aigua de Rigat amb quinze milions de litres, es plantejaran d’imposar restriccions d’aigua si no plou en un parell de mesos i, per això, haurien de venir pluges que deixessin almenys 30 litres per metre quadrat, per començar a tenir esperances.18

L’Ajuntament de Capellades ha fet saber per mitjà d’una nota enviada a tots els veïns, que les obres d’impermeabilització de la Bassa estaran enlles- tides cap a la darreria de l’any, i que consistiran en un dipòsit més elevat dels fons que permeti l’aflorament natural de les aigües subterrànies de l’aqüífer, que s’esperen recuperar per la tardor, i pel bombament des del pou de la Font del Llangardaix per quan la surgència falli. El nou vas tindrà una capacitat de 4.000 m3 i per la seva fondària serà factible el tornar a posar en servei les barques de la Bassa.19

17. M. Ibáñez: «La Bassa de Capellades ha mort», La Veu de l’Anoia, 877 (2 de juliol de 1999), p. 52. 18. La Veu de l’Anoia, 882 (6 d’agost de 1999), p. 7. 19. Regió 7. Anoia, 5468 (14 d’agost de 1999), p.6.

316

MISCELLANEA_16.indd 316 29/07/15 15:33 L’aqüífer Carme-Capellades i els nivells de la bassa capelladina

La sequera de la Bassa també va merèixer les notícies i els comentaris de la premsa barcelonina: «La balsa de Capellades está vacía. Lleva así todo el verano. La sequía y la sobreexplotación del acuífero ha secado el antiguo lago, orgullo de los habitantes de esta localidad de la comarca del Anoia. Algunos vecinos prefieren no pasar cerca de allí para no ver la “bassa” va- cía. Les pone tristes, muy tristes. Es cierto: la comarca del Anoia soporta este año uno de los veranos más secos que se recuerdan. Pero la sequía no es el único causante de lo que ha ocurrido y en los últimos años la Genera- litat ha autorizado la instalación de diversas empresas que explotan el acuí- fero de Carme-Capellades, del que también se nutría el lago, que se alimen- ta con un ritmo de doce millones de litros al día, poniéndolo al borde del agotamiento en períodos secos como el de ahora.»20 Des de primers d’octubre de 1999, a la barana de ferro que encercla la Bassa s’hi anunciava: «Ajuntament de Capellades. Obres d’impermeabilit- zació i reforma del Llac Molí de la Vila». Des del diumenge 14 de novem- bre, i organitzada per ADAPA, es va fer una concentració popular i es van repartir uns tríptics que argumentaven que «la Bassa és un sobreeixidor natural de l’aqüífer Carme-Capellades i si s’asseca és perquè el nivell de l’aigua ha baixat fins a mínims històrics a causa de la sobreexplotació que està patint i que no ha tingut aturador en els darrers anys i per això els cape- lladins no poden acceptar el projecte de l’Ajuntament i la Junta d’Aigües perquè és un engany als vilatans».21 Recordarem que els llocs més elevats de les surgències de l’aqüífer Carme-Capellades es troben a 317 metres d’altitud a Capellades i a 351 metres a Carme. Si les explotacions hídriques generals a la comarca de l’Anoia són més grans que les recàrregues pluvials, arriba un moment que queden seques, tant a la bassa de Capellades com a la riera de Carme. En el cas de Capellades, el problema es pot minimitzar amb els bombaments d’aigua des de la font Cuitora per a l’abastament urbà i des del pou de la font del Llangardaix per a alimentar el subministrament substitutori del rec Ma- jor. Per ara, la reducció de les reserves líquides de l’aqüífer no ha afectat gaire els rendiments d’aquests dos pous de notable profunditat, que eviten la manca total d’aigua a Capellades, i també dels pous auxiliars en els in- drets de Carme. Un conjunt d’altres pous dedicats a l’abastament públic han mantingut molt alta la seva regularitat en les extraccions d’aigua, que han tingut restriccions a Igualada i els seus voltants, encara que han estat afectats puntualment.

20. C. Parras: «El lago está desierto», La Vanguardia. Vivir, 22 d’agost de 1999, p. 4. 21. La Veu de l’Anoia, 897 (19 de novembre de 1999), p. 58.

317

MISCELLANEA_16.indd 317 29/07/15 15:33 Josep Riba i Gabarró

A la darreria de l’any 1999 hi hagué novetats: «El pla de remodelació de la Bassa s’atura. Ara s’acabarà el pou que es perfora dins de la Bassa i les obres d’impermeabilització de les parets exteriors. De tota manera, ADAPA convida a participar a una trobada al migdia de diumenge, amb l’edició d’un tríptic amb el lema “Salvem la Bassa: no deixem morir el símbol de Capellades”.»22 Fins i tot el temps es mostrava favorable: «Amb una temperatura pri- maveral per a la disputa de les diferents copes de natació de Nadal, es va competir a les piscines del Molí Nou d’Igualada, del Pas Blau de la Pobla de Claramunt i també a la Bassa de Capellades, ara ben plena, on es va gaudir de la XXI cursa de la tradicional travessa natatòria.»23

El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) han iniciat la tramitació per declarar l’aqüífer Carme-Capellades com a sobreexplotat, per quan el balanç hídric actual d’aquest aqüífer és preocupant, ja que la demanda total és superior als 20,9 hm3/any, mentre que els recursos totals mitjans anuals aprofitables s’han estimat en 17,7 hm3/any. Aquest diagnòstic deixava clar que si la Bassa s’ha- via assecat era per una deficiència d’aigua de 3,2 hm3/any, que sobrepassaven les extraccions.24

Després d’un any llarg del primer espant de la Bassa sense aigua, «amb tot i les bones perspectives, ja que el 18 d’octubre de 2000, la Comis- sió de Política Territorial del Parlament de Catalunya havia aprovat per unanimitat una proposició no de llei per accelerar la resolució de declaració de sobreexplotació de l’aqüífer Carme-Capellades, per una banda, i per l’altra el mantenir-se la Bassa plena, l’Ajuntament preparava un nou projec- te de remodelació i l’ADAPA el 12 de novembre faria la 53a concentració dels diumenges al migdia als Jardins de la Bassa, amb una regularitat ininterrompuda».25 Havent observat una baixada del nivell de l’aigua, «aquest cap de set- mana s’ha buidat la Bassa expressament i s’observa que l’aqüífer no recu- pera els seus nivells òptims i es preparen les obres municipals de remode­ ­ lació».26

22. Regió 7. Anoia, 5551 (19 de novembre de 1999), p. 29. 23. Regió 7. Anoia, 5583 (27 de desembre de 1999), p. 8. 24. M. Ibáñez: «Procés per declarar sobreexplotat l’aqüífer», La Veu de l’Anoia, 934 (4 d’agost de 2000), p. 26. 25. La Veu de l’Anoia, 948 (10 de novembre de 2000), p. 56. 26. La Veu de l’Anoia, 954 (22 de desembre de 2000), p. 52.

318

MISCELLANEA_16.indd 318 29/07/15 15:33 L’aqüífer Carme-Capellades i els nivells de la bassa capelladina

El grup ADAPA ha fet públic un comunicat per a manifestar la seva oposició al projecte d’impermeabilització de la Bassa, perquè no soluciona el problema real, ja que per preservar la Bassa no cal destruir el que històrica- ment ha estat: una surgència natural a la vista de tothom, que es regenera per ell mateix.27

Les pluges del gener i febrer han tornat a omplir la Bassa, però el 7 de març de 2001, l’Ajuntament va iniciar un projecte d’impermeabilització de la Bassa, amb els vots a favor de CiU i PP i en contra d’ERC.28

Després de mesos de discòrdies entre l’Ajuntament i els grups veïnals i els partits polítics a l’oposició, el 8 de juny es va aprovar definitivament un projecte d’impermeabilització de la Bassa, amb la desestimació de totes les al·legacions contràries presentades.29

En la visita del President de la Generalitat a Capellades, el dia 7, l’ADA- PA va transmetre a Jordi Pujol la preocupació per la greu situació en què es troba l’aqüífer Carme-Capellades, amb l’assecament de la Bassa de Capella- des i de la riera de Carme, i van recordar-li que això passa a desgrat de tenir una eina legal com el decret de protecció de 1988 i per tant la Generalitat no havia fet els deures i era la responsable de la desaparició dels cabals ecològics de les surgències de Capellades i de Carme.30

Per la seva banda, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), mitjançant un edicte del 18 de juny de 2001, donava publicitat a l’acord del 3 de maig pel qual s’aprovava la declaració provisional de sobreexplotació de l’aqüí- fer Carme-Capellades, amb la consideració d’una sèrie de paràmetres per a avaluar la situació general de l’aqüífer:

Segons l’anàlisi de la piezometria de l’aqüífer Carme-Capellades cor- responent en els darrers trenta anys (1971-2000) es posa de manifest un des- cens progressiu dels nivells piezomètrics, els quals s’han aguditzat en els darrers tres anys (1998-2000). L’anàlisi de les dades meteorològiques de precipitacions de tot el perío- de de trenta anys evidencien un context climàtic especialment sec en els dar- rers tres anys, en què la precipitació anual és molt inferior a la mitjana. La descàrrega anual de l’aqüífer en els darrers tres anys s’ha reduït un

27. La Veu de l’Anoia, 956 (5 de gener de 2001), p. 34. 28. La Veu de l’Anoia, 965 (9 de març de 2001), p. 45. 29. La Veu de l’Anoia, 979 (15 de juny de 2001), p. 70. 30. La Veu de l’Anoia, 983 (13 de juliol de 2001), p. 31.

319

MISCELLANEA_16.indd 319 29/07/15 15:33 Josep Riba i Gabarró

60 % i ha estat avaluada en 2,5 hm3/any, molt lluny del volum mitjà anual històric de descàrrega natural del sistema hidrològic considerat pel període 1971-1996, de 6,6 hm3/any. El volum mitjà de recursos anuals renovables s’ha avaluat en uns 17 hm3/ any en el període 1972-2000; cal tenir present però que en el període 1997- 2000, el volum mitjà de recursos anuals renovables s’ha avaluat en 15,4 hm3/ any. Es constata un augment progressiu de la demanda d’aigua, amb un crei- xement mitjà anual del 0,55 % (1975-2000), de manera que les extraccions avaluades corresponents a l’any 2000 ultrapassen els 17 hm3/any. L’augment de la demanda es concentra bàsicament fora de l’àmbit territorial de l’aqüífer Carme-Capellades. La demanda ecològica del sistema hidrogeològic s’ha avaluat entre 3,5 i 4 hm3/any. El balanç hídric de l’aqüífer tenint en compte les extraccions corres- ponents a l’any 2000, posen de manifest una variació d’emmagatzematge del sistema hidrogeològic de signe negatiu i per un dèficit continuat del sistema. Aquestes dades posen de relleu que actualment s’estan realitzant extrac- cions anuals superiors al volum mitjà de recursos anuals renovables, que posen en perill immediat la subsistència dels aprofitaments existents en l’aqüífer, per la qual cosa cal manifestar que es donen les condicions per a considerar que l’aqüífer es troba sobreexplotat i cal procedir a la seva decla- ració provisional de sobreexplotació.31

En contraposició a les avaluacions i actuacions legalistes de l’ACA, a Capellades, «amb un sol de justícia i una Bassa seca com mai es va celebrar el 29 de juliol la 90a concentració dominical de l’associació ADAPA i es van comentar els aspectes més rellevants de la declaració oficial de l’experimen- tada sobreexplotació de l’aqüífer Carme-Capellades».32

En la sessió de 13 d’agost, l’Ajuntament de Capellades va cedir a l’Agèn- cia Catalana de l’Aigua l’execució del projecte d’impermeabilització de la Bassa, amb el vot a favor de l’equip de govern de CiU i el vot en contra d’ERC.33

El coneixement de la informació proporcionada per l’ACA, que havia comprovat la precària situació de l’aqüífer, i del posicionament municipal de procedir a unes obres de reforma de la Bassa, amb una declarada oposi- ció de diversos col·lectius, en un ambient popular de crispació i polèmica, va determinar un grup de joves a ficar-se dins de la Bassa:

31. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 3432 (17 de juliol de 2001), p. 11209. 32. La Veu de l’Anoia, 986 (3 d’agost de 2001), p. 25. 33. La Veu de l’Anoia, 988 (17 d’agost de 2001), p. 33.

320

MISCELLANEA_16.indd 320 29/07/15 15:33 L’aqüífer Carme-Capellades i els nivells de la bassa capelladina

Joves capelladins ocupen la Bassa des del dilluns primer d’octubre, per evitar l’inici de les obres d’impermeabilització. En principi foren mitja dot- zena de tendes plantades, però el seu nombre va augmentar fins a una vintena i van arribar fins a un centenar les persones dins la Bassa, a més de les con- centrades al seu entorn. El proper diumenge dia 7 es farà la concentració do- minical número 100 convocada per ADAPA.34

En un editorial de premsa dedicat a la bassa de Capellades, es reblava que «és un dels trets identificadors de la vila i a la vegada ho és també de l’Anoia. Per això, que estigui plena o buida és un aspecte que no deixa indi- ferent cap anoienc. És evident que si la Bassa s’ha buidat no és pas per culpa dels capelladins, sinó per una sobreexplotació de l’aqüífer que l’alimenta. Una sobreexplotació de la qual tots en som responsables. La Bassa s’omple de joves acampats pacíficament a l’interior de la Bassa per evitar que dilluns comencin les obres d’impermeabilització. El nom de Capellades ha tingut molt ressò en els diversos mitjans de comunicació, com a TVE, a TV3, El Periódico de Catalunya, Catalunya Ràdio, Ona Catalana, etc.».35 Les cròniques de premsa destacaven que «un miler de persones van participar diumenge a la tarda en la manifestació convocada pels col·lectius que representen o donen suport als joves acampats a la Bassa. Una cadena humana, amb la participació d’unes 400 persones, va unir la Bassa amb l’Ajuntament, amb una vintena de pancartes reivindicatives, després de la concentració dominical de l’ADAPA».36 Tercera setmana amb els joves acampats dins de la Bassa en tendes de campanya. El portaveu de l’equip municipal ha valorat l’actitud dels acam- pats com a poc seriosa, ja que la setmana passada els varen fer una proposta, que no ha obtingut resposta.37 El punt que va portar tant de públic al darrer Ple municipal va ser la moció presentada per CiU, que va ser debatuda entre els caps de llista d’ERC i de CiU, sense arribar a cap acord, votant el PP i CiU a favor i ERC en contra «per manifestar la il·legalitat de l’ocupació de la Bassa, demanar-ne l’aban- donament, per permetre una negociació sense pressions, ja que els grups i col·lectius que havien ocupat l’espai de la Bassa, encara que de forma pacífi- ca, ho havien fet sense permís de l’administració local».38

34. L’Enllaç dels Anoiencs, 26 (4 d’octubre de 2001), p. 6. 35. La Veu de l’Anoia, 995 (5 d’octubre de 2001), p. 3 i 26. 36. L’Enllaç dels anoiencs, 27 (11 d’octubre de 2001), p. 3, i 28 (18 d’octubre de 2001), p. 4. 37. La Veu de l’Anoia, 997 (19 d’octubre de 2001), p. 31. 38. M. Ibáñez: «La bassa omple la sala de Plens», La Veu de l’Anoia, 999 (2 de novembre de 2001), p. 24.

321

MISCELLANEA_16.indd 321 29/07/15 15:33 Josep Riba i Gabarró

Des del primer d’octubre un grup de joves va acampar dins de la Bassa per impedir les obres d’impermeabilització. La setmana vinent es compliran els 50 dies d’acampada i recordaran els objectius de la seva protesta i amb aquesta finalitat ha començat una recollida de signatures per a presentar-les a l’ACA a Barcelona.39

Un miler de persones van participar a la manifestació pels carrers de Capellades, convocada pels col·lectius contraris al projecte de la impermea- bilització de la Bassa, a l’arribar a la plaça de l’Església es va desplegar una pancarta gegant amb el lema «La repressió no és la solució» i les campa- nes van repicar a dol i els de l’Ajuntament han dit: «Ara ja sabem on està l’Església, està amb els de la Bassa». Eren unes reaccions al desallotjament dels joves acampats a la Bassa durant més de 50 dies. En un comunicat de l’Ajuntament capelladí, feien avinent que es va procedir a demanar ajut legal a la Delegació del Govern a Catalunya per posar final a l’ocupació il·legal de la Bassa i de la via pública.40

A la matinada del dimarts 27, la Guàrdia Civil, amb 15 dotacions anti- avalots varen desallotjar el campament de joves que hi portaven 58 dies. El col·lectiu ha continuat amb la seva reivindicació d’una Bassa amb surgència natural. L’Ajuntament ha començat les obres de la impermeabilització, que estan avalades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, desestimant el recurs presentat per l’associació ADAPA.41

La seu de l’Agència Catalana de l’Aigua, al carrer Provença de Barce- lona, era la destinació final de la marxa a peu organitzada pels col·lectius contraris a les obres d’impermeabilització de la Bassa, hi van arribar el di­ vendres, després de dos dies de camí. Tota aquesta mobilització simbòlica i alhora reivindicativa, va culminar amb l’entrega al registre de l’ACA de la proposta de negociació que han elaborat els quatre col·lectius contraris al projecte, juntament amb el plec d’unes 3.000 signatures recollides.42

Coincidint amb les setmanes de les tensions socials provocades per l’abans i el després del desallotjament forçós de la Bassa, hi hagueren unes notícies de previsions positives per al futur abastament d’aigua a Igualada i a l’Anoia. La portada d’aigua des de la Llosa del Cavall havia estat fins al mo- ment un cavall de batalla, valgui la redundància, entre l’Agència Catalana de

39. La Veu de l’Anoia, 1001 (16 de novembre de 2001), p. 64. 40. L’Enllaç dels Anoiencs, 34 (29 de novembre de 2001), p. 30. 41. J. Singla: «La Guàrdia Civil desallotja la Bassa», La Veu de l’Anoia, 1003 (30 de no- vembre de 2001), p. 30. 42. L’Enllaç dels Anoiencs, 36 (13 de desembre de 2001), p. 1.

322

MISCELLANEA_16.indd 322 29/07/15 15:33 L’aqüífer Carme-Capellades i els nivells de la bassa capelladina

l’Aigua (ACA) i l’Ajuntament d’Igualada, que s’havia negat que la Generali- tat limités a portar aigua des del Ter-Llobregat. Finalment l’ACA ha donat el braç a tòrcer. Així, mentre es continua portant l’aigua del Ter-Llobregat a l’Anoia per l’eix Masquefa-Piera-La Pobla, un cop arribi a la Conca d’Òde- na, es connectaria amb una segona xarxa de proveïment d’aigua des del pantà de la Llosa del Cavall. En la seva visita a Igualada, divendres passat, el con- seller de Medi Ambient, Felip Puig, va anunciar que molt aviat es traurà a concurs el projecte de l’aigua que provindrà de la Llosa. La prevista portada d’aigües costarà entre 3.000 i 4.000 milions de pes- setes, no inclosos en els més de 6.500 milions que la Generalitat ha proposat invertir en el període 2001-2003 per a millorar la gestió de l’aigua a l’Anoia. Tant l’alcalde d’Igualada, Jordi Aymamí, com el regidor d’Urbanisme, Antoni Pàmies, han volgut destacar la bona entesa que a la fi s’ha donat amb l’ACA, i va recordar a més, que sempre han defensat que és millor portar aigua rodada, com passarà amb la de la Llosa del Cavall, que no pas bombada, com s’ha de fer amb la del Ter-Llobregat, i que a més aquesta no és tan bona com l’altra.43

El 22 de març, Diada Mundial de l’Aigua 2002, l’Assemblea de Col· lectius Pro-Bassa Natural de Capellades (ACPBN) ha organitzat una sèrie d’actes contra la sobreexplotació de l’aqüífer Carme-Capellades i contra les obres d’impermeabilització de la Bassa, amb les intervencions dels represen- tants d’Aigüesbones (de Sant Quintí de Mediona); ADARM (de Sant Pere de Riudebitlles); Els Quatre Vents (de la Torre de Claramunt); El Forat dels Graus (de Carme) i ADAPA (de Capellades i Sant Joan de Mediona).44

El conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, ha donat resposta a la interpel·lació parlamentària de Bet Font, d’IC-Verds, per mitjà del BOP del 22 de maig, i que són la redacció d’un informe sobre la incidència ambiental del projecte d’impermeabilització, redactat el 17 de juliol de 2001 i la valida- ció tècnica per part de l’Ajuntament i l’adjudicació i inici de les obres, però ara aturades, amb la previsió de reiniciar-les tan bon punt les surgències dei- xin de brollar. També per part de l’ACPBN, es fa la reclamació a la direcció de l’ACA de la manca de reconversió del piezòmetre de la perforació feta al mig de la Bassa l’any 1999 i manada per un edicte de l’ACA del 6 d’agost de 2001 (DOGC núm. 3457 de 22-08-2001, p. 13009), però que continua oberta i llançant al riu vuit milions de litres diaris, i que els capelladins contemplen amb ràbia continguda aquest malbaratament hídric.45

43. C. Garrido: «Igualada beurà aigua de la Llosa i no només del Ter-Llobregat», Regió 7. Anoia, 6153 (26 d’octubre de 2001), p. 13. 44. La Veu de l’Anoia, 1019 (22 de març de 2002), p. 31. 45. M. Varela: «Carta oberta a Marta Lacambra», La Veu de l’Anoia, 1029 (31 de maig de 2002), p. 33.

323

MISCELLANEA_16.indd 323 29/07/15 15:33 Josep Riba i Gabarró

Després dels tràngols de les sequeres dels anys 1999 i 2001 hi havia l’expectativa, encara que sense data segura de la seva arribada, del macro- projecte de transvasament del Ter-Llobregat, que pretén solucionar els his- tòrics problemes de subministrament d’aigua a la comarca de l’Anoia:

Amb aquesta important obra hidràulica, que comporta la instal·lació de més de quaranta quilòmetres de canonades i de diversos dipòsits i estacions de bombeig, que hauran de garantir el subministrament en els propers anys i en endavant i es calcula que 50.000 anoiencs, més de la meitat de la població de la comarca, en seran els beneficiaris. El cost total de l’obra és de 13.940.638 euros, pagada mitjançant l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) i el FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional). La primera fase de l’obra, impulsada pel Consell Comarcal de l’Anoia, es va iniciar el setembre de 1999 i actualment ja ha entrat en funcionament en el tram de Masquefa i Piera, amb un dipòsit de 7.500 m3, a l’indret de Can Bonastre. La segona fase del transvasament, que es farà en dos períodes, acabarà de portar l’aigua des de Piera fins a Igualada i a diversos municipis del seu recorregut, com Vallbona d’Anoia, Cabrera d’Igualada, la Pobla de Claramunt i Vilanova del Camí. Per això a Can Bonastre es construirà un se- gon dipòsit, amb trenta quilòmetres de canonada, amb uns altres dipòsits de 2.000 m3 als indrets del Xaró i dels Plans d’Arau de la Pobla de Claramunt. Al segon període, es faran altres deu quilòmetres de conducció, amb uns dipòsits a les muntanyes del Pi de Santa Margarida de Montbui i al puig d’Òdena de 6.500 m3 en cada lloc. També es preveuen uns recorreguts complementaris, que beneficiaran altres municipis com Capellades, Castellolí i Jorba.46 El Parlament de Catalunya va prendre una sèrie de decisions referents a la sobreexplotació de l’aqüífer Carme-Capellades, tot criticant-se que l’ACA no hagi fet complir els terminis de les disposicions que ja acabaren el gener del 2002.47 Ha estat signat a Capellades un conveni per afavorir la recuperació de l’aqüífer, pel conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, amb assistència de la directora de l’ACA, Marta Lacambra, i el president de la Junta Cen- tral d’Usuaris, Xavier Bartrolí. A l’acte també hi varen assistir membres de l’ADAPA, que amb tot i considerar l’oportunitat del conveni, entenen que arriba amb molts anys de retard, ja que s’hauria hagut de fer l’any 1988.48

A Capellades, com arreu, el 25 de maig de 2003, se celebraren elec­ cions municipals, i el resultat fou de 1.038 vots per a ERC, 941 per a CiU,

46. «Aigua per a l’Anoia», Catalunya Novetats (EADOP), 3 (2002), p. 20-21. 47. La Veu de l’Anoia, 1049 (18 d’octubre de 2002), p. 32. 48. La Veu de l’Anoia, 1080 (23 de maig de 2003), p. 70.

324

MISCELLANEA_16.indd 324 29/07/15 15:33 L’aqüífer Carme-Capellades i els nivells de la bassa capelladina

814 per a PSC i 132 vots per al PP. Per primera vegada des de la democràcia postfranquista, ERC aconseguia el poder local i amb un pacte amb el PSC es configurava una governació amb estabilitat: L’Ajuntament de Capellades revocarà els acords de 8 de juny i de 13 d’agost de 2001, referents als projectes d’impermeabilització de la Bassa i de la gestió delegada de l’Agència Catalana de l’Aigua.49 El president de la Generalitat, Jordi Pujol, el 28 de juny de 2003, al Teatre Jardí de la Pobla de Claramunt, va presidir l’acte de la signatura del conveni de la portada d’aigües del Ter-Llobregat (ATLL) en el tram Mas- quefa a Igualada, tot manifestant: «L’aigua és molt important per a l’Anoia i molt més quan resta demostrat que no n’hi ha prou amb la que proporciona l’aqüífer Carme-Capellades i per això es necessiten altres recursos.» També foren signataris Marta Lacambra, directora de l’ACA; el president en fun- cions del Consell Comarcal de l’Anoia, Josep Miserachs, i l’alcalde de la Pobla de Claramunt, Jaume Armenteras, que es va congratular que les cano- nades «ja hagin estat col·locades fins al nostre poble i hauran de continuar cap a Igualada».50 Segons els estudis efectuats per l’ACA, l’aprofitament de l’aigua sub- terrània, a la Unitat Anoia, es realitza per la captació directa de fonts o mi- nes en els punts de surgència i l’explotació de pous, de manera que, si se n’incrementa l’extracció, disminueix el cabal de la surgència i això pot afectar també els corrents superficials de les rieres: La capacitat geològica d’emmagatzematge d’aigua és estimada en 28 hm3/any. L’única font de recàrrega de l’aqüífer Carme-Capellades és la infiltració d’aigua de pluja. El valor mitjà d’infiltració del període 1970-2000 fou de 20,6 hm3/any. El màxim correspon a l’any 1971 amb més de 59 hm3 infiltrats i el mínim a l’any 1989 amb menys d’1 hm3. Una taula mitjana de nivells infiltrats és la següent:

Període (30 anys) Percentatge hm3/any Molt sec 9 2,2 Sec 26 10,2 Mitjà 30 20,6 Humit 13 31,4 Molt humit 22 43,2

49. La Veu de l’Anoia, 1089, 25 de juliol de 2003, p. 61. 50. Butlletí l’Ajuntament Informa (la Pobla de Claramunt), 22, juny-juliol de 2003, p. 6.

325

MISCELLANEA_16.indd 325 29/07/15 15:33 Josep Riba i Gabarró

Una de les primeres estimacions del consum d’aigua en l’aqüífer Car- me-Capellades és la que aporta un estudi de la Junta d’Aigües de Catalunya (JAC) per l’any 1991, que acota les extraccions en uns 15 hm3/any i poste­ riorment per a l’any 2000 la demanda estimada és propera als 20 hm3/any. Per usos, els 54 pous destinats a proveïment municipal i domèstic representen un 52,5 % de les extraccions, mentre que la indústria en fa servir el 46 % i el sector agrícola utilitza l’1,5% restant. En els darrers quatre anys (1999-2003), l’increment de la demanda sa- tisfeta (de 17 a 20 hm3/any el 2000) i una climatologia irregular (aproximada- ment un 60 % de la recàrrega mitjana històrica, amb 15 a 17 hm3/any al pe­ ríode 1997-2000) han provocat descensos importants del nivell piezomètric del sistema, que han tingut com a resultat més significatiu l’esgotament d’algunes de les surgències històricament més conegudes com són la Bassa de Capellades i la riera de Carme.51

Una de les novetats d’aquest any fou que després d’un parèntesi de tres anys (2000, 2001 i 2002) sense poder fer-ho, es va tornar a recuperar la tra­ dicional travessa de natació de la Bassa, en la XXII edició de la Copa de Nadal.52

Després de passar uns mesos de calma i d’expectativa, «l’ADAPA ha reclamat que es compleixin les ordres expressades pel conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, en la sessió del Parlament de Catalunya del 21 d’abril passat, de tapar el pou que es va obrir dins de la Bassa l’any 1999, que resulta una pèrdua d’aigua i la manca d’activació del programa de ges- tió de l’aqüífer Carme-Capellades, que l’ACA havia enllestit el juny de 2003, per a frenar i eliminar la seva sobreexplotació, amb la participació de la Comunitat d’Usuaris de l’Aqüífer Carme-Capellades (CUACC), una vegada deixada de compte la impermeabilització i la creació d’un llac artificial».53 Per la seva banda, «l’Assemblea de Col·lectius Pro-Bassa Natural (ACPBN) varen celebrar una festa i un debat entorn del futur de l’aqüífer, arribant a la conclusió que “la Bassa de Capellades se salvarà quan se salvi l’aqüífer”, que es considera que encara es troba en perill perquè hi ha massa gent que n’extreu aigua».54

51. Programa de gestió dels aqüífers de la Unitat Anoia (Carme-Capellades), Barcelona, Agència Catalana de l’Aigua, juny de 2003, p. 26, 33 i 66. 52. Regió 7. Anoia, 6928 (27 de desembre de 2003), p. 5. 53. La Veu de l’Anoia, 1155 (29 d’octubre de 2004), p. 34. 54. Diari d’Igualada, 4505 (29 d’octubre de 2004), p. 31.

326

MISCELLANEA_16.indd 326 29/07/15 15:33 L’aqüífer Carme-Capellades i els nivells de la bassa capelladina

Enguany es va disputar novament la prova de natació, de la XXIII traves- sa de la Bassa, malgrat les baixes temperatures, encara més fredes que les habi- tuals i amb una considerable participació de 18 nedadors: 4 noies i 14 nois.55

L’Anoia viu l’any més sec de la darrera dècada i es troba en situació d’alerta. Segons les dades facilitades pel Servei Meteorològic de Catalunya, en el primer mig any de 2005, el nivell de les pluges s’ha situat en un 85 % per sota de la mitjana climàtica anoienca. També s’assegura que l’actual és la segona tardor-primavera més seca de la història catalana en els darrers 40 anys. L’aqüífer Carme-Capellades, ocupa una extensió de 150 km2, entre l’Anoia i l’Alt Penedès, i es calcula que un 60 % dels anoiencs consumeixen la seva aigua i així el 50 % de les extraccions són per a l’abastament domèstic i l’altre 50 % és per al funcionament de les indústries. La Bassa de Capellades s’està buidant ràpidament. Només es pot esperar que plogui i recuperi els seus nivells.56

La intensa sequera ha posat en estat d’alerta el subministrament de l’aigua per les possibles restriccions. Des del gener de 2005 només han caigut 56,2 l/m2 de pluja, que són la suma dels 16,6 del gener, 19 del febrer, 18,4 del març i 2,2 de l’abril. De moment, l’aqüífer Carme-Capellades està responent força bé, però la Bassa de Capellades comença a experimentar una evident reducció del seu nivell d’aigua.57

La Bassa de Capellades havia quedat eixuta els estius dels anys 1999 i 2001 i, sense esperar gaire, el 2005 hi tornaria: «S’acaba l’aigua. La Bassa de Capellades, que marca l’estat de l’aqüífer que abasteix tota la Conca d’Òdena, es troba completament seca.»58

Les pluges de setembre han fet possible de recuperar una mica els ni- vells de l’aqüífer Carme-Capellades, que des de fa anys està declarat com a sobreexplotat. La cara més visible de la recuperació és la Bassa de Capella- des, on ara l’aigua ha començat a brollar de nou, per la surgència natural. La manca de pluges va provocar que al principi d’estiu aquest llac capelladí quedés completament sec. Per aquest motiu, l’ACA treballa en la redacció d’un programa d’ordenació d’extraccions de tots els concessionaris, amb l’objectiu d’eliminar la sobreexplotació i reduir els cabals.59

55. L’Enllaç dels Anoiencs, 174 (30 de desembre de 2004), p. 26 56. M. Bartrolí: «L’Anoia es troba en situació d’alerta», Diari d’Igualada, 4531 (6 de maig de 2005), p. 3. 57. J. Puiggròs: «La intensa sequera preocupa», La Veu de l’Anoia, 1182 (6 de maig de 2005), p. 11. 58. La Veu de l’Anoia, 1187 (10 de juny de 2005), p. 1. 59. Diari d’Igualada, 4553 (7 d’octubre de 2005), p. 21.

327

MISCELLANEA_16.indd 327 29/07/15 15:33 Josep Riba i Gabarró

La clàssica travessa de la Bassa capelladina es va disputar en la XXIV competició natatòria, de la diada de Nadal, amb la sortida al davant del Mu- seu Molí Paperer, per cobrir cent metres en direcció a la Font Cuitora, amb una considerable participació.60

Fora dels temps de les sequeres, el rec Major de Capellades sempre ha portat aigua amb tota regularitat, i a diferència de les sequeres dels segles xviii o xix, en què quan la Bassa quedava seca les indústries quedaven para- litzades, en les darreres esterilitats hídriques dels anys 1999, 2001, 2002, 2003 i 2005 tingueren gairebé la mateixa aigua, que era substituïda pel ca- bal elevat des del pou de la font del Llangardaix. Si l’aqüífer Carme-Cape- llades només s’esgota els anys vistos anteriorment, el rec Major resistirà també les sequeres venidores, i més si en el seu futur no es repeteixen les eixuteses amb el funcionament de la protecció legal recentment establerta. L’Agència Catalana de l’Aigua, el 2006, va treure a informació pública la proposta del Pla d’ordenacions d’extraccions (POE) de l’aqüífer Carme- Capellades, per passar a elaborar un pla director per regular les sortides d’aigua que fan els components de la Mancomunitat d’Usuaris (MUACC), regida per una Junta Central constituïda el febrer de 2004 tot i tenir uns es- tatuts aprovats des del 2002.61 La Mancomunitat no pot saber com ni quan la Bassa es tornarà a asse- car, però sí que té informació i dades per a regular el volum de les extracci- ons per evitar-ho. Segons la taula següent, de balanç hídric en un any tipus, amb els volums fins a l’any 2003, es produeix un dèficit proper a 4 hm3/any en cicles mitjans, però s’incrementa fins als 13 hm3/any en cicles secs. Aquest dèficit no és comparable amb els 2,4 hm3/any de petit superàvit que es registra en els cicles humits, per la qual cosa el resultat és un afavoriment de la tendència a la disminució del nivell piezomètric de la Unitat Anoia:62

Valors en hm3/any Cicle sec Cicle mitjà Cicle humit Entrades 10,2 20,6 31,4 Extraccions 11,5 11,5 11,5 Descàrrega fonts 11,5 13,1 17,5 DIFERÈNCIA 12,8 4,0 2,4

60. L’Enllaç dels Anoiencs, 219 (29 de desembre de 2005, p. 34). 61. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 4571 (13 de febrer de 2006), p. 7293. 62. Programa de gestió de l’aqüífer Carme-Capellades, Barcelona, Agència Catalana de l’Aigua, 2003, p. 38.

328

MISCELLANEA_16.indd 328 29/07/15 15:33 L’aqüífer Carme-Capellades i els nivells de la bassa capelladina

Al sector de la bassa de Capellades, quan s’assecava, el descens del piezòmetre marcava un dèficit constant de 0,8 hm3/any (període de 1970- 2000), amb un cicle màxim de descens de 6 hm3/any (període de 1997- 2000). A la zona de descàrrega de la Bassa, el pou de la font del Llangar- daix, substitueix directament els cabals de la Bassa, que cal preservar i així potser es podria anul·lar el pou. Quan la Bassa queda seca, el nivell de l’ai- gua solament baixa entre els cinc i els deu metres per dessota de l’altitud de surgència i això sempre facilita la recuperació. Amb les previsions del Pla d’ordenació d’extraccions s’estableix quins hauran de ser els volums màxims que es podran extreure de l’aqüífer en funció dels usos de l’aigua:

Polígons d’extraccions fins al 2003 Polígons de gestió des del 2006 P1 1,2 hm3/any P1 1,1 hm3/any P2 9,0 hm3/any P2 6,3 hm3/any TOTAL 10,2 hm3/any TOTAL 7,4 hm3/any

El polígon 1 de recàrrega està configurat per la conca d’Òdena i la vall de la riera de Carme, i el polígon 2 de descàrrega, pels termes de Capellades i la Torre de Claramunt.63

Per primera vegada l’Agència Catalana de l’Aigua regularà les extra- ccions d’aigua de l’aqüífer Carme-Capellades, que és l’única font d’aigua autònoma que hi ha a l’Anoia, amb l’actuació de la Mancomunitat d’Usuaris, amb una junta d’explotació, que haurà de vetllar per controlar que ningú aga- fi més aigua del compte o que li pertoqui, amb la finalitat de recuperar i de mantenir l’equilibri natural de la Bassa de Capellades i de la riera de Carme, que pot comportar reduccions dels volums actuals dels aprofitaments, consi- derats causants dels desnivells freàtics. Una de les previsions del Pla d’ordenació d’extraccions que ha despertat més suspicàcies al territori de l’Anoia és la redacció d’un pla dels usos de l’ai- gua i la creació d’un consorci que reguli la gestió integrada dels recursos propis de l’aqüífer, que en principi estarien destinats als consums domèstics, i en canvi, els recursos externs, provinents de les portades mig endegades des del Ter-Llobregat, pel sud de la comarca, i des de la Llosa del Cavall, pel nord, que es dedicarien a l’abastament de les indústries. En un futur no gaire llunyà tota l’aigua de l’Anoia, tant la pròpia com la forana, estaria connectada en xarxa.64

63. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 4571 (13 de febrer de 2006), p. 7293. 64. M. Bartrolí: «L’aqüífer de l’Anoia, salvat?», Diari d’Igualada, 4572 (17 de febrer de 2006), p. 21-22.

329

MISCELLANEA_16.indd 329 29/07/15 15:33 Josep Riba i Gabarró

Per sisena vegada en un període de set anys, des de la primera setmana d’agost del 2006, la bassa de Capellades novament va quedar buida: «La Bassa de Capellades és ben seca. Ja torna a estar ben seca, tot i que aquest any l’aigua s’ha mantingut fins ben entrat l’estiu, a diferència de l’any pas- sat, ja que la manca de pluges ha fet assecar finalment el llac.»65

L’Ajuntament de Capellades va retirar ahir els últims peixos que queda- ven al fons de la Bassa. Aquest llac, que és una surgència natural de l’aqüífer Carme-Capellades, ha tornat a patir les conseqüències d’una sequera que castiga tot el país i s’ha quedat sense ni una gota d’aigua.66

En els cinc mesos que van de l’agost al desembre de 2006 no caigue- ren pluges per a fornir cap recàrrega hídrica de l’aqüífer i així, per Nadal, no es va poder disputar la tradicional cursa esportiva de la travessa natatòria a la Bassa.67 Una novetat empresarial és que, des de l’octubre del 2006, va canviar la titularitat de la societat Aigua de Rigat SA quan el Grup Aigües de Bar- celona (AGBAR) va adquirir el 100 % d’Aigües de Cabrera, del soci uni- personal Ròmul Gavarró Castelltort, que participava també amb el 46 % d’Aigua de Rigat SA, que era la companyia subministradora d’aigua cor- rent a més de 60.000 habitants d’Igualada, Vilanova del Camí, Òdena, la Pobla de Claramunt i Cabrera d’Anoia. Després, AGBAR va adquirir el 67 % del capital de la societat igualadina i la resta del 33 % va seguir amb la titularitat de l’Ajuntament d’Igualada.68 Mentrestant, l’Agència Catalana de l’Aigua, mitjançant un edicte del 28 de desembre, donava publicitat a l’aprovació del Pla d’ordenació d’ex- traccions de l’aqüífer Carme-Capellades, que ha estat declarat sobreexplo- tat i el balanç hídric amb els actuals volums d’extracció presenta un dèficit proper als 5,0 hm3/any, en els cicles mitjans, que s’incrementa fins als 12,8 hm3/any en els cicles secs. Aquesta situació precària dels recursos hídrics locals ha fet que l’Administració hidràulica de la Generalitat de Catalunya hagi impulsat l’aportació de cabals externs per a satisfer els dèficits locals i els creixents dèficits futurs amb la portada de les aigües de la xarxa re­ gional de l’ens Aigües Ter-Llobregat (ATTL), en curs d’execució, i amb el futur projecte de la portada d’aigües a la comarca de l’Anoia des de l’em-

65. Regió 7. Anoia, 7869 (2 d’agost de 2006), p. 8. 66. Regió 7. Anoia, 7876 (9 d’agost de 2006), p. 38. 67. Regió 7. Anoia, 8012 (23 de desembre de 2006), p. 7. 68. Diari d’Igualada, 5608 (27 d’octubre de 2006), p. 19.

330

MISCELLANEA_16.indd 330 29/07/15 15:33 L’aqüífer Carme-Capellades i els nivells de la bassa capelladina

bassament de la Llosa del Cavall. El Pla d’ordenació d’extraccions tindrà una vigència de cinc anys, si escau prorrogables, amb els objectius de la recuperació del bon estat dels aqüífers i de la satisfacció de les exigències dels usos establerts, mitjançant la implantació d’un règim de gestió soste- nible que tingui en compte la capacitat reguladora de l’aqüífer Carme- Capellades i l’aportació de cabals externs, de les procedències abans es- mentades.69 En els tres primers mesos del 2007 tampoc no va ploure i fins a l’abril i el maig no hi hagué unes pluges de 265 l/m2 al centre de l’Anoia que tor- naren a omplir la bassa de Capellades després d’una sequera de vuit mesos i mig, que ha estat el període més llarg d’una bassa ben buida d’aigua des del darrer terç del segle anterior.70 Darrerament, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar; el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Manel Hernàndez; el president del Consell Comarcal de l’Anoia, Joan Vich, i els alcaldes de les localitats beneficiàries de les aigües subterrànies de l’aqüífer Carme-Ca- pellades han signat un conveni de col·laboració per a millorar el subminis- trament d’aigua a la comarca anoienca. Una nova connexió evitarà la so- breexplotació de l’aqüífer Carme-Capellades i en reduirà les extraccions actuals per a fer-ne una explotació equilibrada. De moment, s’ha executat la primera part del projecte i ja hi ha construïda una canonada de la planta des del Llobregat fins a la Pobla de Claramunt. El conveni permetrà impul- sar la segona fase del tram de la Pobla de Claramunt a Igualada i Òdena, amb un pressupost de cinc milions d’euros. El conseller Francesc Baltasar va assenyalar que aquesta portada d’aigües es completarà amb la de l’em- bassament de la Llosa del Cavall, després que el Govern català ha arribat a un acord amb el de l’Estat, que finançarà l’obra en un 40 %. El conseller va afirmar que amb l’arribada d’aquesta aigua des del nord es garantirà el subministrament a la comarca de l’Anoia, amb vista al seu creixement futur, ja molt afavorit per la portada primera des del sistema del Ter-Llo- bregat.71 Mentrestant, va canviar el color polític de l’Ajuntament de Capella- des: «Convergència i Unió, que lidera Anna M. Sànchez Carrera, ha re­ cuperat l’alcaldia, quatre anys després de perdre-la a mans d’Esquerra Re-

69. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 4571 (13 de febrer de 2006), p. 7293. 70. R. Vives: «Les pluges d’abril i maig salven les collites», Diari d’Igualada, 5636 (11 de maig de 2007), p. 22. 71. E. Ripoll: «El Govern i els Ajuntaments signen la portada de l’aigua Ter-Llobregat a la Conca d’Òdena», Regió 7. Anoia, 8142 (5 de maig de 2007), p. 2.

331

MISCELLANEA_16.indd 331 29/07/15 15:33 Josep Riba i Gabarró

publicana. El nombre de regidors obtinguts foren: CiU 6; ERC 3; PSC 2 i VdC-CUP 2.»72 Des de principi de juliol de 2007, la bassa de Capellades es va tornar a assecar. En arribar la festa major, a mitjan agost, la nova alcaldessa declara- va: «Ara mateix la Bassa està buida» i un capelladí d’una vuitantena d’anys, Jordi Sabater i Cardús, forner i radiofonista, també constatava: «De Cape- llades ara se’n diu la vila del paper, en lloc de la vila de la Bassa, ja que aquesta ha perdut el seu atractiu en no tenir aigua.»73 En la signatura d’un consorci entre la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat, l’Agència Catalana de l’Aigua, el Consell Comarcal de l’Anoia i divuit ajuntaments de la comarca, es varen configurar els trams de l’abastament d’aigua en alta de l’Anoia, que ja es trobava executat entre Abrera i la Pobla de Claramunt i la resta és previst per a més endavant, des dels plans d’Arau pobletans fins a Igualada, amb derivacions cap a les loca- litats de l’entorn. Amb aquestes actuacions es rebaixaran els dèficits dels recursos hídrics en la demarcació de l’aqüífer Carme-Capellades, amb menys extraccions i substituint les fonts del subministrament per a l’ús in- dustrial per l’aigua provinent de la xarxa del Ter-Llobregat i més endavant des de la Llosa del Cavall.74 Durant tres anys consecutius, la novetat era negativa: «Enguany el dia de Nadal es viurà una nova cursa del Gall Dindi, però no hi hauran les cur- ses de natació de la Travessa de la Bassa, per la manca d’aigua.»75

El dia dels Sants Innocents [28 de desembre de 2007] els habitants de Capellades, es van aixecar amb una Bassa plena de peixos de cartró, com a resultat de la sequera que patim i de la sobreexplotació a què ha estat sotmès l’aqüífer Carme-Capellades, que és un excel·lent termòmetre de la magnitud de la tragèdia que s’acosta.76

Trobem unes bones perspectives per a resoldre l’abastament d’aigua a l’Anoia en la notícia següent: «L’Agència Catalana de l’Aigua ha rebut l’autorització del Ministerio de Medio Ambiente espanyol per a la licitació

72. R. Vives: «CiU recupera l’alcaldia de Capellades», Diari d’Igualada, 5641 (15 de juny de 2007), p. 3. 73. La Veu de l’Anoia, 1300 (10 d’agost de 2008), p. 20. 74. A Més, Revista del Consell Comarcal de l’Anoia, agost de 2007, p. 16-17. 75. Jumper: «Nadal sense travessa de la Bassa», Regió 7. Anoia, 8369 (18 de desembre de 2007), p. 7. 76. J. Pinyol: «Una innocentada que reflecteix la tragèdia»,El Periòdico de Catalunya, 16 de gener de 2008, p. 8.

332

MISCELLANEA_16.indd 332 29/07/15 15:33 L’aqüífer Carme-Capellades i els nivells de la bassa capelladina

del segon tram de la canonada que portarà l’aigua des de la Llosa del Cavall a tres comarques centrals catalanes: el Solsonès, el Bages i l’Anoia. Les obres consistiran en la construcció del segon tram del projecte, que és el que ha d’unir Calaf i Igualada, amb un pressupost de 17,7 milions d’euros. Aquesta obra beneficiarà els municipis de Calaf, Veciana, Copons, Rubió, Jorba, els Prats de Rei, Igualada i la conca d’Òdena.»77

L’Anoia es troba situada dins del sistema Ter-Llobregat, que és l’impli- cat en la fase d’excepcionalitat 2 que comporta la prohibició d’utilitzar aigua potable per a una altra cosa que no sigui el consum domèstic i la limitació del subministrament urbà a 210 litres per habitant i dia. A Catalunya, el percen- tatge de les reserves envasades en els pantans de les conques internes és tan sols del 22 %. A Igualada i la conca d’Òdena, l’empresa subministradora majoritària és Aigua de Rigat, amb un 90 %, i la resta prové d’Aigües Artés, que també ofereix l’abastament a Jorba i Santa Margarida de Montbui.78

La societat Aigua de Rigat SA ha facilitat el quadre estadístic següent dels consums d’aigua en els darrers tres anys:

Consum (m3) 2005 2006 2007 Igualada 2.413.745 2.462.386 2.484.183 Pobles 1.808.437 1.925.840 1.904.862 TOTAL URBÀ 4.222.142 4.388.226 4.389.045 Consum indústria (m3) 637.600 635.427 660.893 Pobles 578.301 625.766 680.037 TOTAL INDÚSTRIA 1.215.901 1.261.193 1.340.930

A Capellades comença a escassejar d’una manera alarmant i pot ésser la causant d’una colla de problemes que ni imaginàvem fins ara. D’un bé na- tural com l’aigua, que abans sobreeixia arreu, si actualment veniu a Capella- des i mireu la Bassa, l’aigua brilla per la seva absència i que ens pot afectar a tots d’una manera molt dramàtica. En aquest sentit trobo que honora l’Ajun- tament el Ban que acaba de difondre, que recull les mesures excepcionals i d’emergència que cal aplicar per estalviar aigua potable.79

77. T. Cortés: «Es licita un nou tram de la Llosa del Cavall fins a Igualada»,La Veu de l’Anoia, 1331 (14 de març de 2008), p. 9. 78. T. Cortés: «La sequera a l’Anoia», La Veu de l’Anoia, 1331 (14 de març de 2008), p. 8. 79. J. Pinyol: «Ban de debò», L’Enllaç dels Anoiencs, 324 (28 de març de 2008), p. 5.

333

MISCELLANEA_16.indd 333 29/07/15 15:33 Josep Riba i Gabarró

La sobreexplotació de l’aqüífer Carme-Capellades ja té noves dades sobre la taula, fruit de l’actualització del seu pla d’extraccions, que fou pre- sentat el dimarts dia 6 de maig, en una reunió de treball de l’Agència Catala- na de l’Aigua (ACA) per debatre els abastaments d’aigua a l’Anoia, celebra- da a l’Espai Cívic Centre d’Igualada. Així, els quinze municipis anoiencs que agafen l’aigua de l’aqüífer n’extreuen anualment 10,2 hm3. Els nivells òptims de l’aqüífer serien 7,4 hm3, que es calculen en funció de les entrades provi- nents de les filtracions de les pluges i de les extraccions, que garanteixin el cabal suficient dels rius, rieres, basses, fonts i altres surgències naturals i que denoten un dèficit mitjà de 2,8 hm3 i un exemple clar de la sobreexplotació és la Bassa de Capellades, que des de fa força mesos és totalment buida.80

El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ha iniciat les obres per fer arribar l’aigua del riu Llobregat a la Conca d’Òdena, amb l’objectiu de reforçar l’aqüífer Carme-Capellades, que actualment propor­ ciona el 30 % menys d’aigua que fa deu anys. Els treballs es preveu que fina- litzin el juny del 2009 i se’n beneficiaran 104.000 habitants de l’Anoia.81

De patir una llarga i alarmant situació de sequera, gairebé de sobte, es va passar a pluges generoses: «L’Anoia ha tingut el mes de maig més plujós dels darrers trenta anys. Segons les dades del Servei Meteorològic de Cata- lunya (SEM), les precipitacions del mes de maig foren: Igualada 174 l/m2, la Llacuna 240, Hostalets de Pierola 173, Òdena 245, la Pobla de Claramunt 165 i Sant Martí de Tous 232, que fan un total de 1228 litres per metre quadrat.»82

Les pluges d’aquest mes de maig han fet augmentar 2,5 metres el nivell de l’aqüífer Carme-Capellades en alguns punts, segons ha informat l’Agèn- cia Catalana de l’Aigua, i en altres zones l’increment ha estat inferior de so- lament mig metre.83

Altrament es comentava: «La Bassa de Capellades, ja bo és la Bassa que recordo de petit, que era l’orgull del poble, el reclam per als turistes i

80. J. Sallent: «La Conca sobreexplota l’aqüífer amb el 38 % més del compte d’aigua», Diari d’Igualada, 5688 (9 de maig de 2008), p. 1-2. 81. J. Sallent: «Treballs per portar l’aigua del Llobregat fins a la Conca d’Òdena», Diari d’Igualada, 5691 (30 de maig de 2008), p. 18. 82. A. Borràs: «El temps a la comarca», L’Enllaç dels anoiencs, 334 (5 de juny de 2008), p. 2. 83. «Augmenta el nivell de l’aqüífer Carme-Capellades», Regió 7. Anoia, 8545 (14 de juny de 2008), p. 3.

334

MISCELLANEA_16.indd 334 29/07/15 15:33 L’aqüífer Carme-Capellades i els nivells de la bassa capelladina

l’espai de joc per als infants, i des de fa anys, la poca pluja i la sobreexplo- tació dels aqüífers han fet que la surgència natural de la Bassa faci que normalment estigui buida. Els comentaris de la gent del poble, especial- ment de la gent més gran, ja no són d’orgull, al contrari, són de pena i d’avergonyiment.»84 En ocasió de la festa major de Capellades, la seva alcaldessa puntua- litzava que «la vila té tres perles, que són el Museu del Paper, el Parc del Capelló i la Fundació Ràfols Casamada. En el cantó contrari hi trobem dos grans problemes, que són la Bassa gairebé sempre buida, amb tot i que ara conserva poca aigua, i les pintades de les parets, que fan desendreçat, per a les entrades de Capellades».85 Les preocupacions generals i les mesures restrictives oficials que so- bre les disponibilitats generals dels usos de l’aigua hi hagué durant el pri- mer trimestre del 2008 foren rebaixades per les pluges que caigueren els mesos de maig i juny i, així, la Bassa ve revenir fins a recuperar gairebé fins a la meitat la seva capacitat, però durant els mesos d’estiu es va tornar a assecar. Aquesta circumstància es va aprofitar per a netejar-ne el fons de forma manual, com es feia antigament:

L’Ajuntament de Capellades ha iniciat els treballs de neteja de la Bassa. Fins ara no s’havia pogut fer perquè el terra era ple de fang i perquè es va consensuar amb l’oposició el sistema de neteja, ja que es va demanar de fer- ho sense màquines, ja que altres vegades havien alterat la surgència natural de la Bassa.86

Enguany tampoc no es duran a terme les proves de natació correspo- nents a la travessa de la Bassa, per manca d’aigua, que era una suspensió impensable durant la major part del segle xx.87

En començar l’any 2009 es deixaven enrere els darrers quatre anys amb escassetat de pluges que motivaven decrets excepcionals per les seque- res. Les pluges dels mesos de novembre i desembre del 2008 i les de gener i febrer del 2009 van portar un canvi de la tendència pluviomètrica i a l’ob-

84. K. Claudio: «Bassa o bassa, de l’orgull a la vergonya», La Veu de l’Anoia, 1350 (25 de juliol de 2008), p. 6. 85. J. Singla: «Entrevista a Anna M. Sánchez», La Veu de l’Anoia, 1353 (14 d’agost de 2008), p. 21. 86. «Neteja octubrera de la Bassa», L’Enllaç dels Anoiencs, 347 (2 d’octubre de 2008), p. 13. 87. «Un altre Nadal sense nedadors», Regió 7. Anoia, 8738 (24 de desembre de 2008), p. 7.

335

MISCELLANEA_16.indd 335 29/07/15 15:33 Josep Riba i Gabarró

servatori de la Llacuna, a la capçalera de l’aqüífer Carme-Capellades, en quatre mesos varen recollir 232 litres per metre quadrat.88 La variabilitat de les precipitacions aquoses es pot comparar amb les quantitats de pluges recollides a la conca d’Òdena durant una dècada (en l/m2):89

Anys Màxima Anys Mínima 1996 866 1995 458 1997 562 1998 392 2003 661 2000 411 2004 569 2001 496 2008 664 2005 464

Després de molts mesos i anys de veure amb tristesa la Bassa de Cape- llades la major part del temps buida, aquest any, en el moment de la celebra- ció del tradicional Mercat Figueter, la Bassa llueix un fantàstic aspecte, ben plena d’aigua i de vida. Cal advertir que les pluges del passat any de 2008, que amb tot i començar amb una forta sequera es va acabar amb pluges abun- dants i que farien que tots els capelladins i els visitants de Capellades i que és quelcom més que un símbol del municipi.90

Altrament, pel que fa a l’abastament general, també hi hagueren unes novetats esperançadores:

L’Ajuntament d’Igualada ha presentat l’obra d’un dipòsit de 5.000 m3 d’aigua, que estaria soterrat a l’indret de les Comes, i que al final de l’any estaria a punt de rebre l’aigua del Ter-Llobregat, l’any 2010. Això podria co- incidir amb la finalització de les obres de la portada d’aigües de la Llosa del Cavall. Els 24 quilòmetres des de Calaf a Igualada serien dels primers per a l’abastament des del nord, tot i que les obres de la canonada tindrien una du- rada de dos anys i mig, i per tant, la seva aigua no arribaria al dipòsit de les Comes fins al principi de 2012, quan estaria completada la infraestructura.91

88. La Veu de l’Anoia, 1387. Suplement Ancosa, 9 d’abril de 2009, p. 2. 89. Observatori de Jaume Gabarró Mañosas a la Pobla de Claramunt. 90. J. Singla: «Capellades rep el Mercat Figueter amb la Bassa Plena», La Veu de l’Anoia, 1382 (6 de març de 2009), p. 2. 91. F. Vilaprinyó: «Igualada construirà un dipòsit d’aigua de 5.000 m3», Regió 7. Manresa, 8815 (13 de març de 2009), p. 15.

336

MISCELLANEA_16.indd 336 29/07/15 15:33 L’aqüífer Carme-Capellades i els nivells de la bassa capelladina

Un altre dels motius de satisfacció de la festa major és la situació de la Bassa de Capellades, que es troba plena d’aigua, i això contrasta amb la dels darrers anys, quan la Bassa estava buida per culpa de la sequera i per la mala utilització dels recursos hídrics.92

Les festes nadalenques tornarien a tenir la possibilitat de celebrar les curses natatòries, que es van recuperar amb la XXV Travessa de la Bassa, que la manca d’aigua dels anys anteriors havia impedit de celebrar.93 Ara recapitularem les conseqüències més visibles de les sequeres pa- tides durant la dècada que va del 1999 al 2009, que tingueren unes repercus- sions abans desconegudes en la situació de la bassa de Capellades, com foren els estius amb la Bassa sense ni gota d’aigua dels anys 1999, 2001, 2002, 2003, 2005, 2006, 2007 i 2008, i d’una manera consecutiva en els darrers quatre anys esmentats. Més manifestacions negatives foren els cinc anys (2000, 2001, 2006, 2007 i 2008) en els quals la manca d’aigua a l’hi- vern no va permetre de celebrar per Nadal les curses natatòries de la Traves- sa de la Bassa, però l’any 2009 es van recuperar amb la XXV edició. La tendència iniciada l’any 2009 amb la recuperació d’un règim plu- viomètric més generós va continuar amb abundància durant el primer se- mestre del 2010, amb les quantitats següents (en l/m2), segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya confirmades des de l’observatori de Pujalt:94

La Llacuna Òdena La Pobla de Claramunt Gener 60,6 46,0 59,2 Febrer 64,8 51,5 66,4 Març 21,5 30,2 83,6 Abril 17,9 12,8 17,4 Maig 83,8 111,3 135,5 Juny 38,9 96,6 61,3 Juliol 13,1 27,8 27,2 TOTAL 300,6 376,2 450,6

92. M. Mañé: «El futur passa per la Fundació Ràfols, el camp de futbol i la Bassa plena», La Veu de l’Anoia, 1424 (24 de desembre de 2009), p. 14. 93. La Veu de l’Anoia, 1424 (24 de desembre de 2009), p. 14. 94. Recopilació de la seva publicació al setmanari L’Enllaç dels Anoiencs dels mesos res- pectius.

337

MISCELLANEA_16.indd 337 29/07/15 15:33 Josep Riba i Gabarró

El segon diumenge de quaresma de 2010 (28 de febrer) es va celebrar a Capellades el tradicional Mercat Figueter, amb el retorn de l’aspecte de normalitat de la Bassa curulla d’aigua.95

La societat estatal Aigües de les Conques Mediterrànies (ACUAMED), dependent del Ministerio de Medio Ambiente, és a punt d’iniciar les obres de la portada d’aigües des de la Llosa del Cavall (Solsonès) en el seu tram de Calaf a Igualada. Des de fa dies, ja es poden observar unes canonades aparca- des en diversos llocs de l’Alta Anoia i a la Conca d’Òdena. Les obres que ara començaran tenen un pressupost base de 17,7 milions d’euros i un termini d’execució de 14 mesos i ocuparan un tram de 24 km, tot travessant pels ter- mes d’Igualada, Òdena, Jorba, Copons, Calaf, els Prats de Rei i Veciana. Les obres haurien d’acabar el maig de 2011 i portarien una capacitat d’aigua de 200 litres per segon. El projecte inicial fou redactat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) l’any 2002.96

A diferència dels darrers anys, a la festa major de Capellades, per la Mare de Déu d’Agost, no hi va haver motiu per queixar-se pel fet que la Bassa fos buida, sinó ben al contrari. En una entrevista, la regidora de festes de Capellades, Anna Gabarró, manifestava: «Gairebé en tot aquest mandat hem tingut la Bassa plena. No hi ha res més depriment que veure la Bassa buida i que algun graciós et digui de fer-hi un aparcament. Però ara, a més de plena, la tenim envaïda de crancs americans.»97

Avancen amb bon ritme les obres de la portada d’aigües des de la Llosa del Cavall. La directora general de l’aigua del Ministerio de Medio Ambiente va efectuar una visita a les obres d’abastament en alta cap a les comarques del Solsonès, del Bages i de l’Anoia, amb la finalitat de corregir la sobreexplota- ció que pateixen els aqüífers de la regió central i en especial el de Carme- Capellades.98

La tradició d’un quart de segle de la cursa de natació de la Travessa de la Bassa, era ben plena d’aigua, per les abundants pluges del 2010, va perme-

95. J. Singla: «Capellades, la vila del paper i de l’aigua», La Veu de l’Anoia, 1433 (26 de febrer de 2010), suplement adjunt, p. 7. 96. J. Puiggròs: «Inici de les obres de la portada d’aigües des de la Llosa del Cavall», La Veu de l’Anoia, 1435 (12 de març de 2010), p. 25. 97. J. Singla: «Una festa major amb la Bassa Plena», La Veu de l’Anoia, 1457 (13 d’agost de 2010), p. 14. 98. «Obres de la portada d’aigües des de la Llosa del Cavall», La Veu de l’Anoia, 1467 (22 d’octubre de 2010), p. 9.

338

MISCELLANEA_16.indd 338 29/07/15 15:33 L’aqüífer Carme-Capellades i els nivells de la bassa capelladina

tre la seva continuació en la diada de Nadal, en la seva XXVI edició. En les classificacions generals, el primer masculí fou Josep Martí (1’ 21’’) i la pri- mera femenina Marisol Oliva (1’52’’), i en els locals, Ivan Olvera (1’ 25’’) i Alba Guarro (2’ 10’’).99

Referent als períodes de sequera, és interessant observar com durant el període 1997-2002, quan la precipitació mitjana d’aquests cinc anys fou de 564 mm anuals, respecte dels 645 mm del període 1990-2009, és a dir, un 12 % inferior, els recursos d’aigua disminuïren pràcticament en un 85 % de deman- da constant.100

La tranquil·litat de tenir una bassa plena d’aigua, que havia retornat dos anys enrere, es va trencar per un ensurt inesperat i l’aigua va desaparèi- xer sobtadament. La notícia saltava a les primeres pàgines: «Dos pous no autoritzats buiden la Bassa de Capellades». L’alcaldessa, Anna M. Sànchez, el dimecres 9 de març del 2011, va emetre un ban en què es notificava a la població que el divendres dia 4 el cabal de la Bassa va començar a baixar a una gran velocitat. L’Ajuntament de Capellades ho va notificar a la Junta dels Usuaris de l’Aqüífer Carme-Capellades (JUACC), que ho va posar en coneixement del servei d’emergències de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Es deia que la davallada de l’aigua podia estar provocada per l’ober- tura no autoritzada de dos pous d’una gran profunditat al terme municipal de Carme per part d’una indústria de la vora de la riera de Carme, al ter- me de la Pobla de Claramunt, enclavada al lloc de l’antic molí paperer de Cal Tort. Però van obligar al segellat immediat dels dos pous no autoritzats.101 El dia 20 de març es va celebrar a Capellades el tradicional Mercat Figueter i tothom va poder comprovar encuriosit que la Bassa ja s’havia recuperat i tornava a estar ben plena d’aigua. D’altra banda, «la canonada de les aigües del Ter-Llobregat ja ha arri- bat a les Comes igualadines, tot i que el dipòsit encara resta per construir i es farà a un centenar de metres més enllà d’on era previst, però amb la ca- pacitat de 5000 m3 d’aigua, on hi hauran d’arribar dues canonades: una provinent de les aigües Ter-Llobregat, que es troba a punt per a la connexió, i una altra provinent del pantà de la Llosa del Cavall, on la canonada ja es

99. «Travessa nadalenca de la Bassa», L’Enllaç dels Anoiencs, 454 (30 de desembre de 2010), p. 27. 100. J. Mas-Pla: «Vulnerabilitat territorial dels recursos hidrològics», a Canvi climàtic a Catalunya, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2010, 329 p. 101. «Dos pous no autoritzats provoquen que la Bassa de Capellades es buidi un altre cop», La Veu de l’Anoia, 1487 (11 de març de 2011), p. 1.

339

MISCELLANEA_16.indd 339 29/07/15 15:33 Josep Riba i Gabarró

troba estesa des de Calaf fins a Igualada, però no arriba encara des del pan- tà fins a Calaf, per uns problemes de la seguretat dels terrenys».102

En una reunió que va tenir lloc al Palau de la Generalitat, el president Artur Mas ha conegut els detalls, explicats pel director general Jordi Merca- der, del projecte del grup paperer Miquel i Costas, de construir una nova planta a la comarca de l’Anoia, en un terreny de catorze mil metres quadrats, en el terme de la Pobla de Claramunt, que suposarà una inversió de 45 milions d’euros i la generació de 360 llocs de treball, entre els directes i els indirectes. La nova factoria portarà el nom de «Terranova Papers» i es centrarà en la producció de papers industrials de gran sofisticació i d’alt valor afegit, però centrats en el sector tabaquer, que representa el 60 % de la seva producció.103

En relació amb el tema de la bassa capelladina, els resultats de les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 foren influenciats pels antece- dents d’una dotzena d’anys enrere i pel recent ensurt de la buidada de l’ai- gua del març anterior. Les diferències del 2011 amb les eleccions del 2007 foren que CiU baixava en 353 vots (tot i conservar l’alcaldia amb la vara per a Marcel·lí Martorell Font) i que ERC també perdia 147 vots que gairebé sumaven els 523 vots aconseguits per la candidatura d’unitat popular Vila de Capellades (VdC). Vegem comparativament els resultats electorals:

Candidatures 2007 Regidors 2011 Regidors CiU 1.180 vots 6 827 vots 5 PSC 459 vots 2 337 vots 2 ERC 574 vots 3 472 vots 3 VdC 354 vots 2 523 vots 3

Transcriurem el comentari d’un capelladí:

Fa just deu anys, a Capellades es van viure uns fets similars als que aquests dies protagonitzen els anomenats «indignats». Aleshores, contra un govern de CiU, que amb majoria absoluta al consistori, volia impermeabilit- zar artificialment el llac natural del costat del Molí-Museu Paperer, quan un col·lectiu nombrós de joves va decidir de passar a l’ofensiva i, a fi de no per-

102. J. Singla: «Igualada té garantit definitivament el subministrament d’aigua»,La Veu de l’Anoia, 1490 (1 d’abril de 2011), p. 15. 103. «El grup paperer Miquel i Costas exposa al president Artur Mas el projecte d’una nova planta a l’Anoia», L’Enllaç dels Anoiencs, 472 (12 de maig de 2011), p. 19.

340

MISCELLANEA_16.indd 340 29/07/15 15:33 L’aqüífer Carme-Capellades i els nivells de la bassa capelladina

metre que comencessin les formigonades, van decidir d’acampar durant uns dies dins del fons del llac que ja era sec des de feia mesos. Molts veïns els van donar suport en les diferents assemblees vora el campament per a demostrar que quan la gent jove s’implica té una força imparable. Però, durant la mati- nada del 27 de novembre del 2001, tothom fou desallotjat per 70 efectius del cos dels antiavalots de la Guàrdia Civil, després d’ocupar i encerclar la pobla- ció. Tot i així, les obres no es van dur a terme i encara avui a la meva vila gaudim de la mil·lenària Bassa natural de sempre.104

Referent a les pluges, sobresurten els 150 l/m2 de l’11 de març a la Llacuna, que farien sumar els 328,6 l/m2 del primer semestre.105 El segon semestre, el total de pluges fou de 259,7l/m2, i cal destacar una mena de tempesta tropical el 3 de novembre, en què caigueren 119,1 l/m2 sobtadament:

Un canvi a destacar és que des del novembre del 2011, la societat Aigua de Rigat SA, amb 17.000 abonats, que es trobava participada amb el 70 % per Aigües de Barcelona (Agbar) i el 30 % per l’Ajuntament d’Igualada, han adquirit la societat Aigües Artés, amb 1.450 abonats, i així hi haurà una única distribuïdora igualadina.106

El 25 desembre es va fer la 27a cursa natatòria de la Travessa de la Bassa i els guanyadors foren Ramon Bisbal (1’19’’) i Anna Noguera i Mar- ta Basora (1’24’’).107 Segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), l’hi- vern del 2011 al 2012 fou un dels més secs des que es recullen dades. A la Llacuna, el total de la primavera fou de 131,2 l/m2. Però, en la celebració del Mercat Figueter de Capellades, la Bassa era ben plena. Foren publicats a la premsa uns aclariments sobre les aigües brutes d’Igualada:

Els tractaments de les aigües residuals igualadines afecten ara mateix a dues plantes. La primera és «Igualadina de Depuració i Recuperació» (IDR), situada al capdavall del barri del Rec i gestionada per una societat integrada

104. J. Pinyol: «La vila de Capellades i la indignació», L’Enllaç dels Anoiencs, 475 (2 de juny de 2011), p. 27. 105. J. Borràs: «Bons ruixats», L’Enllaç dels Anoiencs, 476 (9 de juny de 2011), p. 2. 106. «Aigua de Rigat adquireix Aigües Artés i serà la distribuïdora única», Diari d’Iguala- da, 9795 (25 de novembre de 2011), p. 6. 107. «Es fa la XXVII travessa de la Bassa de Capellades», L’Enllaç dels Anoiencs, 501 (29 de desembre de 2011), p. 26.

341

MISCELLANEA_16.indd 341 29/07/15 15:33 Josep Riba i Gabarró

per 32 empreses adoberes i el 5 % per l’Ajuntament. Les aigües residuals de la ciutat van a parar a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR), si- tuada més avall de Vilanova del Camí i gestionada per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Des d’ara, les aigües residuals igualadines seguiran pel col· lector cap a l’EDAR i per l’IDR només s’hi tractaran les de la indústria de la pell i una petita part de les residuals urbanes.108

Les pluges del segon semestre del 2012 també foren poc abundants i a la capçalera de l’aqüífer Carme-Capellades, al municipi de la Llacuna, s’hi recolliren 280,8 l/m2, 181,2 dels quals caigueren a l’octubre. El dia de Nadal es va efectuar la 28a Travessa de la Bassa de Capellades i els nedadors guanyadors foren Vicenç Gascon (1’14’’) i Dolors Palau (1’23’’).109 Cal remarcar que el primer semestre del 2013 les pluges primaverals foren excepcionals i, seguint les dades del Servei Meteorològic de Catalunya i de l’Observatori de Pujalt, a la capçalera de l’aqüífer Carme-Capellades les quantitats recollides a la Llacuna foren 155,9 l/m2 el mes de març i 151 l/m2 més el mes d’abril, que amb els altres mesos fan una suma de 473,8 l/m2, cosa que significa una quantitat superior a alguns totals anuals i alhora una primavera més plujosa que les dels darrers trenta anys. Una notícia luctuosa, la trobem el 20 de març de 2013: a Barcelona va morir Ròmul Gavarró i Castelltort, als 91 anys, president honorífic de la So- cietat Aigua de Rigat SA, des de l’any 2006, en què fou adquirida per Agbar. Havia rebut el premi Bonaplata (1994), el premi ecològic Pimec (1995) i la medalla Francesc Macià (2002), entre altres distincions. Per iniciativa i mece- natge de Ròmul Gavarró, des del 1967, al molí de Rigat, a la partió dels ter- mes entre la Pobla de Claramunt i Vilanova del Camí, hi va començar a haver una col·lecció hidràulica convertida després en Museu de l’Aigua.110 Una pluja tardoral abundosa fou la de mitjan novembre, amb 190,3 l/ m2 a la Llacuna, i també n’hi va haver d’altres: el segon semestre caigueren 307,6 l/m2, amb una suma anual de 781,4 l/m2, que el situen en el segon lloc dels més plujosos dels darrers dotze anys.111

108. J. Puiggròs: «Un nou sistema per a repartir i depurar les aigües residuals d’Igualada», La Veu de l’Anoia, 1537 (2 de març de 2012), p. 9. 109. «Una Bassa plena de nedadors», Som Anoia, 3 (28 de desembre de 2012), p. 27. 110. Per a més referències, vegeu l’entrada signada per Josep Riba i Gabarró a Gran geo- grafia comarcal de Catalunya, vol. 5, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1982, p. 368-369. També el capítol «Aigua de Rigat per a Igualada» a Miscellanea Aqualatensia, 11 (2004), p. 90-96. També, La Veu de l’Anoia, 1594 (5 d’abril de 2013), p. 51, amb un article necrològic. 111. A. Borràs: «El temps a la comarca l’any 2013», L’Enllaç dels Anoiencs, 592 (2 de gener de 2014), p. 2.

342

MISCELLANEA_16.indd 342 29/07/15 15:33 L’aqüífer Carme-Capellades i els nivells de la bassa capelladina

Amb una bassa ben plena, es va disputar la XXIX travessa natatòria i els guanyadors foren Xavier Tort (1’ 06’’) i Berta Sales (1’ 26’’), que reberen els trofeus de mans de les autoritats locals.112 Durant el primer semestre del 2014, a la capçalera de l’aqüífer Carme- Capellades, al municipi de la Llacuna, hi van ploure 290,2 l/m2, que foren suficients perquè la bassa capelladina fos plena durant les festivitats tradi­ cionals del Mercat Figueter (a la quaresma) i de la festa major (a mitjan agost), i perquè des del mes de juliol es fessin a la Piscina Blava els acostu- mats cursets infantils de natació, amb la novetat de les sessions de banys nocturns i gratuïts per a tothom.113 L’agost del 2014 es van retirar del molí de Rigat les instal·lacions i els objectes que formaven el Museu de l’Aigua, amb més de tres mil peces d’una valuosa col·lecció hidràulica que havia fundat Ròmul Gavarró i Cas- telltort i que darrerament havia heretat la seva filla, Anna Gavarró i Algueró, després de les defuncions del seu pare, Ròmul Gavarró (20 de març de 2013), i de la seva mare, Montserrat Algueró i Pagès (21 de juliol de 2014). Circularen diversos comentaris sobre la possibilitat que el Museu de l’Ai- gua s’instal·lés al molí de Dalt del Coca, a la Pobla de Claramunt, propietat de la família Gavarró i bressol fundacional de l’Aigua de Rigat.114

Taula de variables de situació de la bassa de Capellades Anys Mercat Figueter Festa Major Nadal 1999 Plena Buida Plena 2000 Plena Plena Buida 2001 Buida Buida Buida 2002 Buida Buida Buida 2003 Buida Buida Plena 2004 Plena Plena Plena 2005 Plena Buida Plena 2006 Plena Buida Buida 2007 Buida Buida Buida 2008 Buida Buida Buida 2009 Plena Plena Plena

112. «Natació a la Bassa de Capellades», L’Enllaç dels Anoiencs, 593 (9 de gener de 2014), p. 25. 113. «La Piscina Blava plena d’activitats», L’Enllaç dels Anoiencs, 620 (31 de juliol de 2014), p. 16. 114. J. Puiggròs: «Vilanova del Camí perd el Museu de l’Aigua del Molí de Rigat», La Veu de l’Anoia, 1666 (22 d’agost de 2014), p. 32.

343

MISCELLANEA_16.indd 343 29/07/15 15:33 Josep Riba i Gabarró

Taula de variables de situació de la bassa de Capellades Anys Mercat Figueter Festa Major Nadal 2010 Plena Plena Plena 2011 Plena Plena Plena 2012 Plena Plena Plena 2013 Plena Plena Plena 2014 Plena Plena Plena

En aquesta taula es pot observar com, en un període de catorze anys, la bassa capelladina ha aparegut buida dinou vegades.

La faraònica obra de la portada d’aigües des del pantà de la Llosa del Cavall, a tocar de Sant Llorenç dels Morunys (Solsonès), fins a Igualada, és ja en la recta final. Els treballadors d’«Acciona» enllesteixen les obres de la construcció del gegantesc dipòsit que s’està fent entre Òdena i Igualada, a l’indret de les Comes, i que servirà per a connectar la xarxa que arribarà des del Prepirineu, amb les canonades de les Aigües del Ter-Llobregat (ATLL) que vénen des d’Abrera. Alhora, aquestes dues «aixetes» s’uneixen amb els brolladors propis que gestiona Agbar-Aigua de Rigat-Artés, i que són els que fins avui alimenten amb aigua de boca i industrial tota la conca d’Òdena. Les obres es van iniciar a l’estiu de 2009 i s’han retardat molt segons el termini previst, i podrien estar acabades a la primavera de 2015. La canonada tindrà una longitud de 76 quilòmetres. El cost de la construcció, en el tram entre Calaf i Igualada, és de 12.192.776,73 euros, segons fonts d’«Acuamed». Quan estiguin acabades totes les obres, la conca d’Òdena es convertirà en el «nus d’aigua» més important del país, amb un abastiment garantit que se sumarà a les aigües de l’aqüífer Carme-Capellades i els antics subministra- ments de l’Anoia.115

El segon semestre de 2014, cal destacar que el mes de novembre fou molt plujós i va superar la mitjana des de 2004 amb una precipitació de 158,6 l/m2.116 Per Nadal, la bassa de Capellades fou travessada per una bona colla de nedadors i de nedadores en la seva trentena edició.

115. J. Puiggròs: «Les obres de portada d’aigües de la Llosa del Cavall fins a Igualada en la recta final», La Veu de l’Anoia, 1680 (28 de novembre de 2014), p. 8. 116. A. Borràs Gonzàlez: «El temps a la comarca», L’Enllaç dels Anoiencs, 634 (4 de de- sembre de 2014), p. 2.

344

MISCELLANEA_16.indd 344 29/07/15 15:33