La Premsa Local Del Segrià PREMSA - PRESS (1900-1936): Expressió I Eina Periodística Dels Moviments Socioculturals De Referència Fora De Lleida
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
PREMSA 93 La premsa local del Segrià PREMSA - PRESS (1900-1936): expressió i eina periodística dels moviments socioculturals de referència fora de Lleida The local press of Segrià (1900-1936): expression and journalistic tool of the sociocultural movements of reference outside Lleida pàg. 93-97 Albert Royo Campo Universitat de Lleida RESUM ABSTRACT La recerca planteja un (re)descobriment de la The research raises a (re)discovery of the Segrià premsa local segrianenca apareguda fora de la local press that appeared outside the capital during capital durant les primeres quatre dècades del segle the first four decades of the twentieth century. xx. Es palesa la certa rellevància d’algun dels sectors The relevance of some of the local journalistic periodístics locals sobretot en paral·lel amb els sectors is evident, especially in parallel with the principals moviments socioculturals del període: main sociocultural movements of the period: catalanisme cultural i patriòtic, cooperativisme i cultural and patriotic catalanism, cooperativism sindicalisme agraris, politització i massificació social, and agrarian trade unionism, politicization and republicana i catalanista, i moviments de renovació social, republican and catalanist massification, and pedagògica. Aquests dos darrers durant la Segona movements of pedagogical renewal. These last República. Les publicacions són de diversa índole, two during the Second Republic. The publications contingut i temàtica, fet que determina la necessitat are of diverse nature, content and thematic, local i social de comunicar, de sociabilitzar, de crear which determines the local and social need to consciència... Una fita que cal no menystenir i que communicate, to socialize, to create awareness ... és prou significativa si es té en compte, a més, la A milestone that must not be underestimated and potència de Lleida davant de tot plegat. that is significant enough if taken into account, in addition, the power of Lleida before all. PARAULES CLAU KEYWORDS Premsa, Segrià, catalanisme, cooperativisme, poli- Press, Segrià, catalanism, cooperativism, tització, renovació pedagògica, societat de masses. politicization, pedagogical renewal, mass society. shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 7 | 2020 El present treball forma part de la tesi doctoral de l’autor titulada de construcció progressiva però ferma de la cultura i la societat La premsa de la demarcació de Lleida (1898-1939): dinamis- de masses arreu de la comarca, de la província i del país. me, implantació, tipologia i evolució històrica, la qual esdevé En definitiva, les produccions editades són de diversa índole, una anàlisi i revisió científiques de la premsa periòdica editada contingut i temàtica, fet que enriqueix i aferma la premissa ad- a la demarcació en el marc delimitat per aquestes dues dates duïda. Si bé en alguns casos no es considera premsa en el sentit emblemàtiques, les quals, en certa manera, inauguren i clouen la actual del terme, les revistes i produccions sorgides desprenen primera embranzida de la moderna premsa de masses. quelcom més rellevant que no pas la professionalització d’un sector, d’una indústria —el que Pierre Bourdieu anomena Quant a la comarca del Segrià, i sense abastar la premsa de la l’heteronomia cultural i el réussite économique—. En efecte, ciutat de Lleida —clarament sobredimensionada per un estudi d’aquestes publicacions i dels sectors que les impulsen emana la d’aquestes característiques—, la recerca planteja un (re)desco- necessitat local i social de comunicar, de sociabilitzar, de crear briment de la premsa local apareguda fora de la capital durant consciència... Sens dubte una fita que cal no menystenir i que és les primeres quatre dècades del segle xx. Cal tenir en compte, prou significativa si es té en compte, a més, la potència de Lleida també, que s’adopta l’actual territorialització del Segrià, que no davant de tot plegat. comprèn part del Pla d’Urgell ni Mollerussa com sí succeïa en el marc cronològic apuntat. La metodologia emprada se sustenta, Amb tot, a la comarca s’editen 259 publicacions entre 1898 i 1939, bàsicament, en l’hemerografia i l’estudi analític i minuciós del per bé que d’aquestes només 9 apareixen fora de la capital: dues a contingut dels exponents de premsa —també de números no Corbins i a Almacelles, respectivament, i una a Almenar, Maials, localitzats fins al moment—, en la seva essència periodística i el Montoliu de Lleida, Alguaire i Puigverd de Lleida, en cada cas. seu rol en l’evolució històrica —això és: dinamisme, implantació, intensificació, etc.— del periodisme local i comarcal tenint en Malgrat tot, i a pesar de l’anecdòtic d’aquests 9 exponents de compte la completa patrimonialització i monopolització de Llei- periodisme i publicacions locals al Segrià quant a rellevància i da vers tots els aspectes de la vida pública comarcal i provincial. incidència comarcal, convé destacar la seva coincident edició amb cadascun dels tres períodes d’intensificació de la producció local a la ciutat de Lleida. Aquestes tres principals fases són: 1) La recerca planteja els anys tombants del segle xix al xx, 2) el període 1914-1923, coincident amb l’acció de la Mancomunitat de Catalunya, i 3) la un (re)descobriment Segona República amb la concurrència de l’acció de la Generali- de la premsa local tat republicana. Singularment, a més, és oportú, per l’il·lustratiu que resulta de la connexió existent entre aquests períodes i apareguda fora de l’edició d’aquests títols, apuntar que cada capçalera s’emmarca la capital durant i s’empelta clarament en el moviment sociocultural referent de cada època. Així doncs, en el primer període —darreries del xix les primeres quatre i primers anys del xx—, el catalanisme patriòtic i cultural de la dècades del segle XX. Unió Catalanista, que a Almenar es tradueix amb la constitució de l’Associació Catalanista Lo Segrià i el seu quinzenari Lo Pen- Així es posa en valor la certa rellevància d’algun dels sectors sament del Segrià (1901-1902) (Sol i Torres 1978: 184) — periodístics locals sobretot en paral·lel als principals moviments primer exponent de premsa editat fora de Lleida—. En la segona socioculturals esdevinguts al llarg del període. Aquests són: 1) el etapa (1914-1923), l’esclat del cooperativisme i el sindicalisme catalanisme cultural i patriòtic, 2) el cooperativisme i sindicalis- agraris promoguts per la Mancomunitat, que a Maials incen- me agraris, 3) la politització i massificació social, republicana i tiva la constitució del Sindicato Agrícola Fomento Mayalense catalanista, i 4) els moviments de renovació pedagògica. Aquests (1917) i el seu butlletí El Propulsor Mayalense (1918-1923) dos darrers en simultaneïtat durant la Segona República espa- (Mateu 1996: 86-88). nyola (1931-1939). Quant al tercer episodi, hi conflueixen dos moviments igual- D’aquesta manera es destaca que, malgrat l’hegemonia lleidatana ment coetanis però singulars també en relació a la producció també en el sector periodístic i editorial, existeix algun brot, per editorial. D’una banda, l’adveniment de la Segona República i molt tímid i efímer que pogués ser, de vitalitat, efervescència l’embranzida i la consolidació del republicanisme catalanista i i vigor en diversos punts de la comarca. Aquests, influenciats d’esquerres hegemonitzat per ERC, que, en el marc de la seva òbviament per la irradiació de Lleida, sorgeixen en consonància i expansió i consolidació política i territorial genera, entre d’altres, connivència amb els principals repunts socioculturals i populars el quinzenari almacellenc La Clamor (1931-1932), vinculat PREMSA 95 al Centre Republicà Català local. Aquest fet és paradigmàtic Escolares, Veu Infantil, Corbins, Pàgines Viscudes, L’afany i també de l’esclat sociopolític, cultural i demogràfic d’Almacelles Colección Escolar de Libros Vividos— resulten clarament i als anys 30, atès que esdevé el segon municipi comarcal quant unívoca revistes escolars. a població el 1936 (Barrull 1986: 43). D’altra banda, l’efer- vescència instructiva, cultural i pedagògica consuetudinària als Cal distingir novament, doncs, la notable rellevància i influèn- valors republicans, en estreta consonància amb la proliferació i cia de l’associacionisme sociopolític i cultural, gestat i creixent la vigoria sociopedagògica de la tècnica Freinet, que determinen al llarg del període també fora de Lleida, en la conscienciació i l’aparició d’un seguit de revistes escolars comarcals. Aquest fe- l’organització ciutadana i, consegüentment, en la seva expres- nomen i la tipologia de revistes que es funden afavoreixen i fixen sió pública i escrita aprofitant l’impuls editorial generalitzat. els anys entre 1932 i 1936 com a període de major diversificació Aquest escenari valida també el predomini de la periodicitat territorial de premsa segrianenca. quinzenal —Lo Pensament i La Clamor—, tot il·lustrant-ne la seva adequació en viles petites amb poca densitat demogràfica En aquest camp, doncs, s’editen Colección Escolar de Libros i nul·la tradició periodística i lectora, però amb una societat Vividos (1932-1934), de Montoliu de Lleida (primera pro- incipientment inquieta i mobilitzada. Altrament, el butlletí de ducció escolar al conjunt de la demarcació de Lleida); L’afany Maials comprèn una freqüència irregular, degut possiblement (1932-1933), de Puigverd de Lleida; Veu Infantil (1933) i a les dificultats socioeconòmiques afrontades i travessades pel Corbins (1935-1936), de Corbins; Pàgines viscudes (1933), Sindicat. Es desconeix la periodicitat de la revista