Generalitat de Catalunya 5929 Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Coneixement i Recerca Centre d'Informació i Documentació del Patrimoni Cultural
Memòria del seguiment arqueològic al c/Raval,5. La Canonja.
César Augusto Pociña López MEMÒRIA DEL SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC EFECTUAT AL CARRER RAVAL, 5 DE LA CANONJA. Tarragona (Tarragonès)
INDEX
I. INTRODUCCIÓ...... p. 2 - 3
II. SITUACIÓ I ENTORN...... p. 4 - 6
III. ANTECEDENTS...... p. 7 -13
III. 1. TROBALLES ARQUEOLÒGIQUES...... p. 7 - 13
III. 2. SOLARS SENSE RESTES ARQUEOLÒGIQUES. . . p. 13
IV. METODOLOGIA I PLANTEJAMENT...... p.14
V. RESULTATS...... p. 15
VI. CONCLUSIONS...... p. 16
VII. BIBLIOGRAFIA...... p. 17-21
ANNEX A. PLANIMETRIA...... p. 22
ANNEX B. FOTOGRAFIES...... p.23
CODEX – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI 1 MEMÒRIA DEL SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC EFECTUAT AL CARRER RAVAL, 5 DE LA CANONJA. Tarragona (Tarragonès)
I.- INTRODUCCIÓ
En aquesta memòria es presenten les dades que s'han obtingut arrel de la intervenció arqueològica que s'ha portat a terme en el solar número 5 del carrer Raval de la Canonja (Tarragona). Concretament, la nostra actuació ha vingut motivada per l'existència d'un projecte arquitectònic que preveu la realització de tasques de rehabilitació de l'habitatge.
Els treballs que contempla aquest projecte han estat encarregats per l’empresa promotora de l’obra, CONSTRUCCIONES MELCHOR VENTURA que és també la que finança les despeses que es puguin ocasionar.
Les seves dades són les següents:
SOLAR Carrer Raval, 5. La Canonja, Tarragona, (Tarragonès) PROMOTOR CONSTRUCCIONES MELCHOR VENTURA, S.L. Carrer Unió, 7, 2on. pis. 43110 TARRAGONA N.I.F. B-43306406 REPRESENTANT Melchor Ventura Domènech TELÈFON 977. 23. 91. 25 FAX 977. 23. 91. 25 E:MAIL [email protected] OBRA Projecte de desconstrucció d'un edifici plurifamiliar entre mitgeres.
CODEX – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI 2 MEMÒRIA DEL SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC EFECTUAT AL CARRER RAVAL, 5 DE LA CANONJA. Tarragona (Tarragonès)
Els treballs que exposem han consistit en la delimitació arqueològica a fi de constatar la presència o absència d'evidències bé antigues bé medievals i, en cas afirmatiu, valorar-ne la seva entitat, extensió i cronologia i la seva possible afectació arrel del projecte constructiu que s'ha previst executar.
La intervenció s’ha realitzat en el decurs dels dia 9 de febrer de 2007 i l’ha dirigit l’arqueoleg César Augusto Pociña López, de l’empresa CODEX-ARQUEOLOGIA I PATRIMONI, amb el corresponent permís de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
CODEX – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI 3 MEMÒRIA DEL SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC EFECTUAT AL CARRER RAVAL, 5 DE LA CANONJA. Tarragona (Tarragonès)
II.- SITUACIÓ I ENTORN
El solar es situa al nord del nucli urbà de La Canonja, prop de l’església de Sant Sebastià. Es correspon al número 5 del carrer Raval, que és continuació del carrer Masricart, i es situa dins de l’illa de cases conformada pels carrers de Raval, Nou, de la Ravaleta, A. Brossai plaça de la O.
Respecte del parcel·lari municipal actual es troba en l’illa 72414, parcel·la 29.
El solar està, actualment, ocupat per un edific plurifamiliar, que és el que es pretén rehabilitar, i presenta una planta de 240 m2. L’amplada de la façana al carrer Sant Raval és de 8’4 metres i uns 34 metres de profunditat.
Les coordenades UTM són 347227 4554226 / 347238 4554225 / 347212 4554203 / 347206 4554209.
La configuració geològica d'aquesta part del Camp de Tarragona, de la mateixa manera que altres zones properes, correspon a terrenys que tenen el seu origen en el Quaternari i que estan formats per al·luvions dipositats a partir de la seva proximitat amb el traçat del riu Francolí.
En l'època romana, l’entorn immediat al punt on s’ha portat a terme la nostra intervenció se situava dins els límits de l’Ager Tarraconensis o territori adscrit a l’influencia socio- econòmica de la ciutat de Tarraco. Aquest estava format per diverses villae repartides al llarg de la geografia tarragonina, tant prop de la línia de costa com en l'interior. El punt on s’ha desenvolupat l'actuació que presentem se situava al nord de la Via Augusta en una zona relativament propera al traçat del riu Francolí i al mar.
La població actual de la Canonja és fruit de la fusió de dos antics termes medievals
CODEX – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI 4 MEMÒRIA DEL SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC EFECTUAT AL CARRER RAVAL, 5 DE LA CANONJA. Tarragona (Tarragonès)
(Masricart i la Canonja) que tenen el seu origen en la reconquesta i reorganització del Camp de Tarragona (entorn els segles XII i XIII) propers al camí medieval que unia les poblacions de Tarragona i Reus.
Segons E. Morera, el nucli medieval de Masricart es va superposar a una vil·la romana de la qual probablement procedeixen tant la inscripció reutilitzada que hi ha en un dels murs del mas com d'altres materials (MASSÓ 1992, MORELLÓ/FUENTES 1995). Aquest historiador situa la colonització de Masricart com una de les més antigues d'aquest procés, entorn l'any 1128, quan aquest indret va ser cedit mitjançant un decret reial per tal de construir un castell, tot i que no es conserva cap escrit coetani a aquest fet. Entorn la fortificació, el poblament es va organitzar formant una plaça i un carrer on se situava l'església de la Mare de Déu de l'Esperança, construïda en el segle XIII i dedicada inicialment a Santa Maria. La Guerra de Successió va fer que Masricart es despoblés, restant la seva parròquia malmesa, de manera que els veïns es van veure obligats a prendre l'eucaristia en l'església de la Canonja a la qual va quedar supeditada arrel del plet que fallà el Tribunal de la Rota de Roma el 1768.
El nucli medieval de la Canonja està documentat a partir de l'any 1334 en una zona propera, segons la tradició, al Mas dels Canonges (pertanyent a la Seu de Tarragona) on precisament també es coneix l’existència d’una vil·la romana (CODEX 2000b). Tanmateix, l'origen de la Canonja com a nucli de població sembla que té el seu origen en el trasllat dels habitants de la zona propera al mas (situat al costat del Centre d’Estudis Integrat) als terrenys immediats a Masricart. Aquest nucli, organitzat en un sòl carrer que se situava a l'altra banda del portal o porxo d'entrada al poble (1667), estava emmurallat i d'ell es conserven diverses cases que daten dels segles XVII i XVIII. Pel que fa a l'església si bé, inicialment, n'existia una romànica de petites dimensions que va ser enderrocada, l'actual (d'estil barroc i neoclàssic) va ser beneïda el 1757, essent dedicada a Sant Sebastià.
No fou fins el segle XVIII, quan va començar l'expansió urbanística d'ambdós termes, la qual va tenir lloc arrel del desenvolupament econòmic que va comportar el conreu de la vinya i la fabricació d'aiguardent, procés al que es va afegir l'abundància d'aigua procedent de diverses mines. Aquest creixement, que va comportar l'expansió d'ambdós
CODEX – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI 5 MEMÒRIA DEL SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC EFECTUAT AL CARRER RAVAL, 5 DE LA CANONJA. Tarragona (Tarragonès) nuclis fora del perímetre emmurallat aproximant-se físicament, va fer que és passés de 91 habitants en els primers anys del segle XVIII als 754 de l'any 1787. No va ser però, fins el 1847 quan ambdós nuclis varen quedar units de manera definitiva.
Una segona, i ja definitiva reestructuració urbanística, es va produir a partir de la dècada dels anys 60 del segle XX, moment en què es va produir l'arribada massiva de nombrosos emigrants, bona part dels quals procedien del sud de la Península Ibèrica. La majoria es varen instal·lar en el proper barri de Bonavista, tot i que alguns/es també varen fixar la seva residència en punts propers al nucli de Masricart. Finalment, el darrer pas d'aquest procés va ser la consecució de la constitució de l'actual Entitat Municipal Descentralitzada de l'any 1982.
CODEX – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI 6 MEMÒRIA DEL SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC EFECTUAT AL CARRER RAVAL, 5 DE LA CANONJA. Tarragona (Tarragonès)
III.- ANTECEDENTS
III. 1. TROBALLES ARQUEOLÒGIQUES
La major part de les informacions disponibles ens remeten a l’existència de restes de característiques diferents que formaven part, sobretot, de jaciments datats en l’època prehistòrica però també romans (villae, definides de forma puntual ja que, en cap cas, ha estat possible conèixer la totalitat de la seva superfície). D'altres evidències que se situen en una zona propera al punt on s’ha desenvolupat la nostra intervenció que, en aquest cas s’han datat en el període medieval, són el Castell de Masricart i la torre de defensa de l'església de Nostra Senyora de l'Esperança (vegi's dalt, pàgines 5 i 6).
· Bonavista
En el decurs dels anys 1988 i 1989, un grup d’estudiosos vinculats al Laboratori d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona a Tarragona (LAUBT) varen documentar un jaciment d'època epipaleolítica al nord d’aquest barri, a partir de la troballa de diverses evidències de indústria lítica en superfície (CODEX 2003).
· Barranc de la Boella
El 1953, en el decurs de la construcció d’un drenatge relacionat amb l’aeroport de Reus, es varen localitzar diversos fragments de sílex (fulles, ascles...), de ceràmica modelada a mà i decorada amb acanaladures. L’any 1970, R. Capdevila va localitzar, en la part inferior del tall del barranc, 3 ossos (1 fragment de defensa, 1 ilion i part d’1 cúbit) d'Elephas Archidiskodon meridionalis junt sílex i pissarra, materials que S. Vilaseca considerà (amb certs dubtes) com a indústria lítica (VILASECA 1973, 17–18, 39; ADSERIAS 1998, 26). D’altres evidències d’època prehistòrica varen aparèixer el 1994 moment en què, com a resultat de les intenses pluges, es va produir una forta erosió en un dels marges del barranc que posà al descobert noves restes de fauna i de indústria
CODEX – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI 7 MEMÒRIA DEL SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC EFECTUAT AL CARRER RAVAL, 5 DE LA CANONJA. Tarragona (Tarragonès) lítica datables fa uns 500.000 anys (ROIG 1995).
En aquest mateix indret també sembla que es va situar una vil·la romana, de la qual no ha estat possible definir cap element arquitectònic si bé els materials que s’han localitzat apunten vers una cronologia dins l’època romana alt-imperial, probablement del segle III (DIARIO ESPAÑOL 1979, CORREO 1975, IPAC, Número 440).
En l’actualitat, la finca de la Boella correspon a un centre de convencions (EL PUNT 1999) del qual un dels elements més destacats és un mas que es va bastir en el segle XV i que ha estat objecte de remodelacions posteriors. Es tracta d’un conjunt que està format per diverses construccions que se situen entorn un pati, mitjançant el qual s’accedeix a tot el complex. L’edifici principal, on es troben un soterrani, una planta baixa, un primer pis i les golfes; està cobert per una teulada a 4 aigües realitzada amb ceràmica àrab. Les construccions annexes consten d’una planta baixa i d’un primer pis. Altres elements rellevants són la torre de defensa del mas i la capella (CODEX 2000a).
· Plans de Quart
L’emplaçament concret de les troballes esdevé de difícil de precisió, ja que la partida de Quart sembla que podria haver estat " [...] un bocí molt gran del Territori: arribava fins el terme de Constantí [...] ". Segons R. Amigó, alguns documents del segle XVI confirmen que pertanyia al menys en part, a la parròquia de Vila-seca (AMIGÓ 1978, 83-84, nota 474). En els plànols topogràfics, Plans de Quart apareix situat dins el terme de Reus, en el marge dret del barranc de la Boella i al sud de la carretera de Tarragona a Reus o T-11 (ADSERIAS 1998, 28, núm. 5).
Les informacions disponibles entorn a aquest jaciment les va proporcionar, en l’any 1900, A. M. Gibert:
“ [...] en las capas d'aluvió (època quaternaria) dels orejats plans de Quart, 3 kilòmetres vers l'interior, hanse trobat fragments de basta terriça, objectes rudimentaris del treball
CODEX – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI 8 MEMÒRIA DEL SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC EFECTUAT AL CARRER RAVAL, 5 DE LA CANONJA. Tarragona (Tarragonès) humà pertanyents a l'edat de la pedra pulida, y á 10 metres de fondaria grans códols, ossamentas animals y negrosas cendras clapejades d'altres desperdicis d'habitacions humanas ó lleugeres jaçades de moluscos fóssils (Kjoekkenmöddings) [...] “ (GIBERT 1900, 45).
Segons M. Adserias (ADSERIAS 1998, 28, núm. 5), aquestes restes sembla que correspondrien a 2 tipus diferents. Per una part, no es descarta que es puguin tractar d’evidències, bé del Neolític/Edat del Bronze (ceràmica a mà i destrals polimentades) bé del Epipaleolític. Una de les possibilitats a què apunta aquesta autora, és que podrien estar relacionades, a nivell cronològic, amb el jaciment del Càmping Salou, únic d'aquest moment en el Tarragonès.
· Aeròdrom de Reus (Reus)
El Dr. S. Vilaseca va documentar aquest jaciment " [...] en la antigua partida rural de Quart, situada al E. de Reus y en el ángulo que forman la carretera Amalia de Reus a Tarragona y el barranco de la Boella, del que dista menos de 100 m. a la derecha [...]" (VILASECA 1954, 13–17, VILASECA 1973, 241-242). Segons M. Adserias, la descripció que se n’ofereix així com els materials recuperats, podrien esdevenir indicis que permeten identificar aquest jaciment amb el que esmenta A. M. Gibert quan parla dels Plans de Quart.
Les primeres informacions relatives a l’assentament que ens ocupa les va recollir A. M. Gibert, segons el qual una de les peces que s’hi varen localitzar, concretament una destral de diorita, va ser cedida al Museu Biblioteca Balaguer de Vilanova i la Geltrú (GIBERT 1900, 45-46).
Posteriorment, la construcció d’uns drenatges en uns terrenys que estan situats dins l'Aeroport de Reus, va permetre al Dr. S. Vilaseca documentar una seqüència estratigràfica de la que 1 dels nivells va proporcionar restes arqueològiques. Aquestes evidències varen consistir en diverses peces de indústria lítica, ceràmica modelada a mà
CODEX – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI 9 MEMÒRIA DEL SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC EFECTUAT AL CARRER RAVAL, 5 DE LA CANONJA. Tarragona (Tarragonès)
(tant llisa com amb decoració acanalada i de cordons), a més d’un fragment de molí de mà de granit (ADSERIAS 1998, 49-50, núm. 39).
· Els Antigons/els Artigons/el Collblanc
Jaciment situat en la partida de la qual pren la denominació, a l’est del barranc de la Boella. Va ésser parcialment excavat en l’any 1976, treballs que van ser dirigits per la Dra Ll. Vilaseca i que van comptar amb la col·laboració de membres del “Grup de Recerques del Museu de Reus” (MASSÓ 1978, 31, GORGES 1979, 416, núm. T35). Aquestes tasques varen possibilitar la documentació de 3 zones completament diferenciades a partir de les troballes que es varen produir. Al nord, varen aparèixer 2 forns rectangulars de considerables dimensions (5,50 metres x 4,50 metres i 8 metres x 5 metres; amb una alçada d’1,80 metres en ambdós casos) destinats a la cocció de contenidors (tant amfòrics com d’altres tipus), de material constructiu, de ceràmica comuna i de calç. En la part central, es varen localitzar diverses estances de la pars urbana amb paviments en opus testaceum i en opus signinum amb tesel·les i amb un nimfeu (amb diversos elements escultòrics) en una d’elles. Al sud, se situava la pars fructuaria (amb dolia, dipòsits, cisternes i conduccions) que es va amortitzar a finals del segle III essent ocupada per una necròpolis coetània a una altra àrea funerària que també es va documentar en el sector nord-occidental. Entre els materials que s’hi varen recuperar, actualment dipositats en el Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus, destaquen 9 peces escultòriques de les quals les més rellevants corresponen a una representació de Cibeles Sempens, una altra de Bacus i un sàtir (MASSÓ 1978, 31, IPAC, 189-190). A més d’aquestes, també es varen localitzar diverses restes ceràmiques i monedes que han proporcionat una cronologia al jaciment que se situa entre el segle I i el segle V (MASSÓ 1978, 31, GORGES 1979, 416, núm. T35).
· El Castellet
En aquesta partida propera a la població de Vila-Seca, en una zona situada vora el Poligon Industrial d’Entrevies i el traçat de la A-7, s'hi han documentat, en superfície, diverses restes d'època romana.
CODEX – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI 10 MEMÒRIA DEL SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC EFECTUAT AL CARRER RAVAL, 5 DE LA CANONJA. Tarragona (Tarragonès)
Tradicionalment, la partida del Castellet s'ha relacionat amb la del Mas de Pons (vegi’s sota), per la qual cosa s’han de prendre en consideració les informacions antigues que esmenten ambdues partides. Una d’aquestes dades, recollida per B. Hernández, ens remet a la localització d’1 enterrament que havia esdevingut afectat per la construcció de la via fèrria de Tarragona a Reus (ADSERIAS 1998, 74, núm. 65).
· Partida del Mas d'en Pons
Aquesta partida, situada en l'antic terme de la Pineda, és una de les que ha proporcionat un major nombre de informacions en relació a l’existència de restes datables en l’època antiga. El mas del qual en pren la denominació, propietat (en el segle XVI) de L. Pons d'Icart, es troba prop del límit del terme municipal de Vila-seca, vora la Torre de Grasset, no massa lluny de l'ermita de la Mare de Déu de la Pineda (MASSÓ 1992, 171). Els únics topònims que es conserven actualment són el de Els Castellets i el del Prat de Pons que, tot i estar situat en el terme de Vila-seca fora de l'esmentada partida, no es troba gaire lluny del Mas de Pons.
A partir d’aquestes informacions es configura una partida força extensa que s’estendria des de l'autovia de Tarragona a Salou (a l’alçada de la carretera Vella o TV-3146) fins possiblement la carretera CN 340, limitant per l'oest amb al terme de Vila-seca; tot i que el que si desconeixem és el límit oriental.
Pel que fa a les informacions relatives a la troballa de restes arqueològiques relacionades amb aquests topònims, les més antigues les va proporcionar el propi Ll. Pons d’Icart en esmentar una inscripció que va ser traslladada, primer, a l'església de Masricard i, l'any 1877, al Museu Arqueològic de Tarragona (MASSÓ 1992, 171; ALFÖLDY 1975, RIT 903).
En el segle XIX, S. Babot esmenta la troballa, probablement en la mateixa finca, d’un sarcòfag i d’un mosaic en els següents paràgrafs:
CODEX – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI 11 MEMÒRIA DEL SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC EFECTUAT AL CARRER RAVAL, 5 DE LA CANONJA. Tarragona (Tarragonès)
“ [...] Otro sarcòfago igual descubrió un aguacero en 1824 en tierras de Joseph Barens en el termino de la Pineda partida Vila-ró ó Mas den Pons hallaron en él muchissimas monedas desconocidas que lanzaron por ignorar su merito. Alrededor del Sarcófago havia parte de un mosaico [...]” (JORDÀ 1992, 19).
" [...] En la misma partida de Vila-Ró en tierras de Joaquin Bareñs se ha descubierto un Mosayco de unos ... pies de longitud, y ... pies de latitud que tiene marcado... , y en la misma tierra se ve parte de un baño, y cimientos de edificio romano, y algunos años atras haciendo allí escavaciones se hallaron muchas monedas i tiestos romanos [...] " (JORDÀ 1992, 19).
Posteriorment, A.M. Gibert torna a esmentar les mateixes troballes, ampliant les referències anteriors en dues obres (datades en el 1891 i en el 1900) amb les següents paraules:
" [...] al construirse la vía férrea de Valencia, en la Pineda de Pablo Solé, del pueblo de la Canonja, enclavada en la partida del Clot del Lladoner, del antiguo término de la Pineda, en donde, según antiquísima tradición, existia un convento de monjas terranas (seguramente sería un templo de sacerdotisa tirrenas o focenses), tuvieron que romperse gruesos y antiguos muros, que envolvian entre sus ruinas artísticos mosaicos, vasos i variados instrumentos [...] " (GIBERT 1891, 145-146).
" [...] macisos murs, preuhats mosaichs, bocins de banyera y fragments de la negra y esplèndida terriça ab rojos ornaments o figuras d'escenas mitològicas que pot confondres ab l'etrusca per sa verniçada y brillant coloració [...] ornats de pinturas murals ab divinitats y ratllas de signes, potser escriptura (Busto fedonte), y vorejats de petits fragments de vasos y de rajolas ab ratllas y figuras negras, terriça un poc grossera que sembla d'estil grech arcaichoriental ó bé de fabricació local o indígena [...] ” (GIBERT 1900, 48-49).
CODEX – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI 12 MEMÒRIA DEL SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC EFECTUAT AL CARRER RAVAL, 5 DE LA CANONJA. Tarragona (Tarragonès)
Més endavant, probablement el 1945, el Dr. S. Vilaseca va recollir en unes notes de camp el següent:
" [...] Junto a un cañaveral, en un campo plantado de olivos y a la distància de 200 m. del Mas de L'Albanés, en la partida rural de la Pineda, hallamos un fragmento de lápida con las letras SE, de tipo cuadrado y de buena época [...]" (VILASECA, manuscrit, ADSERIAS 1998, 78, núm. 71). Segons aquesta informació, el Mas de l'Albanés també estaria situat en la partida de Mas de Pons (ADSERIAS 1998, 78, núm. 71).
III. 2. SOLARS SENSE RESTES ARQUEOLÒGIQUES
· Plaça del Castell, 7-8 de La Canonja
En aquest solar, l’empresa CODEX-Arqueologia i Patrimoni va portar a terme, en l’any 2003, el seguiment arqueològic dels rebaixos corresponents als diferents elements de la fonamentació d’un nou edifici que s’havia previst bastir en aquest punt. Tot i la seva proximitat amb el castell de Masricard, no es va localitzar cap tipus d’evidència arqueològica ja fos d’època antiga, medieval o moderna.
En bona part de la superfície, la seqüència estratigràfica documentada estava formada per el paviment de l’edifici que anteriorment se situava en aquest punt, un farciment constructiu relacionat amb ell i la roca. També varen aparèixer un cup d’emmagatzematge domèstic (UE 4) i una fossa sèptica (UE 5), que havien format part de l’edifici enderrocat (CODEX 2003).
CODEX – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI 13 MEMÒRIA DEL SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC EFECTUAT AL CARRER RAVAL, 5 DE LA CANONJA. Tarragona (Tarragonès)
-U.A 2301 de la Canonja
Seguiment arqueológic d'un solar delimitat pel carrers Major de Mas Ricart/avinguda de la Pineda Escultor Martorell i Ponç de Castellví. Intervenció portada a terme per CODEX-ARQUEOLOGIA I PATRIMONI, dels dies 19 a 23 de setembre de 2005, sota la direcció de Paola García Medrano (CODEX- ARQUEOLOGIA I PATRIMONI). No es vàren constatar restes arqueològiques.
CODEX – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI 14 MEMÒRIA DEL SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC EFECTUAT AL CARRER RAVAL, 5 DE LA CANONJA. Tarragona (Tarragonès)
IV.- METODOLOGIA I PLANTEJAMENT
Els treballs han consistit en un seguiment de les tasques de rehabilitació del solar. Aquestes tasques van ser obrir diversos pous de fonamentació per a unes bigues de ferro per a reforçar l'estructura i una rasa per a desaigua.
El sistema de registre estratigràfic que s’ha emprat en la delimitació, de tradició anglosaxona, s'ha fonamentat en l'ús de fitxes de Unitats Estratigràfiques (UE). Totes les evidències que s’han documentat han estat individualitzades amb una xifra correlativa (101, 102, 103...) a partir de la identificació de les nostres rases com a 100 a 300.
S’ha realitzat la documentació gràfica i fotogràfica pertinent
En el decurs de la intervenció no s’ha localitzat cap resta material,
CODEX – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI 15 MEMÒRIA DEL SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC EFECTUAT AL CARRER RAVAL, 5 DE LA CANONJA. Tarragona (Tarragonès)
V.- RESULTATS
Els pous de fonamentació consistien en diversos forats de planta quadrada irregular de uns 30-40 cms de costat. Tota la seqüència estratigràfica estava ocupada pel nivell geològic.
La rasa destinada a contenir un tub de desaigua travessa tot el solar. Té una amplada d'uns 40 cms i també està realitzada integrament excavant el nivell geològic.
De la mateixa manera, es va apreciar que les parets laterals de l’actual edifici estaven sustentades o construïdes sobre el nivell geològic retallat. Es per això que pensem que l’edifici actual es va edificar retallant o regularitzant el nivell natural, i per tant tota possible seqüència estratigràfica, de haver existit.
CODEX – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI 16 MEMÒRIA DEL SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC EFECTUAT AL CARRER RAVAL, 5 DE LA CANONJA. Tarragona (Tarragonès)
VI.- CONCLUSIONS
El seguiment de les tasques de rehabilitació permès concloure que:
-Les tasques de construcció de l’edifici original van modificar i retallar el nivell geològic. -Totes les tasques fetes en aquesta intervenció van ser realitzades ja dins de nivell geològic.
Per tant, és inexistent cap tipus de nivell estratigràfic i/o arqueològic que pugui condicionar la realització de les tasques de rehabilitació de l’edifici.
CODEX – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI 17 MEMÒRIA DEL SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC EFECTUAT AL CARRER RAVAL, 5 DE LA CANONJA. Tarragona (Tarragonès)
VII.- BIBLIOGRAFIA
ADSERIAS 1998 M. Adserias, Evidències del passat. Prehistòria i món antic a Vila-seca, Vila-seca.
ALFÖLDY 1975 G. Alföldy, Die römischen Inschriften von Tarraco (RIT), Berlí 1975.
AMIGO 1978 R. Amigó, Toponímia de Vila-seca de Solcina i del seu terme municipal, Vila-seca-Salou.
BATLLE 1967-1968 C. Batlle, Una estatua de Tarragona en el Museo Marés de Barcelona, Boletín Arqueológico, época IV (1967-1968), Tarragona, 183-184.
BABOT S. Babot, Repertorio para quedar en el Archivo parroquial de Vilaseca, manuscrit, Arxiu de la Parroquia de Sant Esteve (Vila-seca).
CAPDEVILA/MASSÓ 1976-1977 R. Capdevila/ M.J. Massó, Trabajos de salvamento de la villa romana de Els Antigons. Reus, Boletín Arqueológico, época. IV, fasc. 133-140, Tarragona, 312-313.
CODEX 2000a Memòria de la delimitació arqueològica realitzada en el Mas de la Boella. La Canonja – Tarragona (Tarragonès), 11 i 12 de maig de 2000. Memòria inèdita lliurada a la Direcció General del Patrimoni Cultural, Tarragona.
CODEX 2000b Memòria de la intervenció arqueològica al camí del Mas dels Canonges, Tarragona
CODEX – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI 18 MEMÒRIA DEL SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC EFECTUAT AL CARRER RAVAL, 5 DE LA CANONJA. Tarragona (Tarragonès)
(Tarragonès). Memòria inèdita lliurada a la Direcció General del Patrimoni Cultural, Tarragona.
CODEX 2003 Memòria del seguiment arqueològic a la plaça del Castell, núm. 7-8 de La Canonja. Tarragona (Tarragonès). Març de 2003. Memòria inèdita lliurada a la Direcció General del Patrimoni Cultural, Tarragona.
CODEX 2005 Memòria dels treballs de delimitació arqueològica a la U.A. 2301 de La Canonja. Tarragona (Tarragonès). Lliurada a la Direcció General del Patrimoni Cultural el 7 d’octubre de 2005.
CORREO 1975 Correo Catalán, La Boella. Donde se conjuga la actividad agraria con la cultural, Correo Catalán, 11 de mayo de 1975, Barcelona, 14-15.
CORTÉS/ESCOLÀ 1986 – 1987 R. Cortés/J. M. Escolà: Una inscripció recuperada, Butlletí Arqueològic, època V, núms. 8 – 9, Tarragona, 55 – 57.
DIARIO 1979
Diario Español, La Canonja. <
DURAN 1984
E. Duran, Lluís Ponç d’Icart i el <
EL PUNT 1999 El Punt, El mas de la Boella a la Canonja es convertirà en un centre de convencions
CODEX – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI 19 MEMÒRIA DEL SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC EFECTUAT AL CARRER RAVAL, 5 DE LA CANONJA. Tarragona (Tarragonès) culturals, El Punt, 20 de març de 1999. Tarragona, 4.
FUENTES 1995 M. Fuentes, veu "Mare de Déu de l'Esperança de Masricard", Catalunya Romànica, XXI, Barcelona, 62.
GIBERT 1900 A. M. Gibert, Ciutats focenses del litoral cossetà, Barcelona.
GORGES 1979 J. G. Gorges, Les villes hispano-romaines. Inventaire et Problématique archéologiques, Paris.
IPAC 1985 Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, "Inventari del Patrimoni Arqueològic del Baix Camp", Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
IPAC 1990 Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, "Inventari del Patrimoni Arqueològic del Tarragonès", Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
JORDÀ 1992 A. Jordà, El "Repertorio..." de Mn. Salvador Babot (1796 - 1874), Vila-seca.
MASSÓ 1978 J. Massó, Reus, prehistòria i antiguitat, Reus.
MASSÓ 1983 J. Massó, Notes sobre el topònim “Els Antigons”, Reus. Setmanari de la Ciutat, núm 1647 (dissabte 10 de desembre).
CODEX – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI 20 MEMÒRIA DEL SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC EFECTUAT AL CARRER RAVAL, 5 DE LA CANONJA. Tarragona (Tarragonès)
MASSÓ 1985 J. Massó, La Via Augusta al seu pas per la Costa Daurada. Fixació del tram Tàrraco - Tria Càpita, XXIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Sitges, 111-119.
MASSÓ 1992 J. Massó, "Notes sobre la inscripció romana (RIT 912) del Castell de Masricart", Estudis Canongins, La Canonja.
MASSÓ 2003 J. Massó, Lluis Pons d’Icart, vida i obra, El Renaixement de Tàrraco 1563. Lluis Pons d’Icart i Anton Van den Wyngaerde, Tarragona.
MONTAÑA 1980 M. T. Montaña, Toponímia de l'antic terme de La Canonja, Treballs de la secció de Filologia i Història Literària I, Tarragona, 9-84.
MORELLÓ/FUENTES 1995 J. Morelló/M. M. Fuentes, Veu Castell de Masricard, Catalunya Romànica, XXI, Barcelona, 40.
ROIG 1995 F. Roig, El jaciment prehistòric de la Boella, a l'espera dels treballs d'excavació, Diari de Tarragona, 12 d'octubre. Tarragona.
VILASECA 1954 S. Vilaseca, Nuevos yacimientos tarraconenses de cerámica acanalada, Reus.
VILASECA 1973 S. Vilaseca, Reus y su entorno en la Prehistoria. Reus.
CODEX – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI 21 MEMÒRIA DEL SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC EFECTUAT AL CARRER RAVAL, 5 DE LA CANONJA. Tarragona (Tarragonès)
ANNEX A. PLANIMETRIA
CODEX – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI 22
MEMÒRIA DEL SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC EFECTUAT AL CARRER RAVAL, 5 DE LA CANONJA. Tarragona (Tarragonès)
CODEX – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI 23 MEMÒRIA DEL SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC EFECTUAT AL CARRER RAVAL, 5 DE LA CANONJA. Tarragona (Tarragonès)
ANNEX B. FOTOGRAFIES
CODEX – ARQUEOLOGIA I PATRIMONI 24 MEMÒRIA DEL SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC EFECTUAT AL CARRER RAVAL, 5 DE LA CANONJA. Tarragona (Tarragonès)
-Foto 1: Façana de l’edifici.
-Foto 2: Rasa de desaigua.
CODEX - ARQUEOLOGIA I PATRIMONI MEMÒRIA DEL SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC EFECTUAT AL CARRER RAVAL, 5 DE LA CANONJA. Tarragona (Tarragonès)
-Foto 3: Parets laterals on s’aprecia el nivell geològic.
-Foto 4: Final de la rasa de desaigua.
CODEX - ARQUEOLOGIA I PATRIMONI MEMÒRIA DEL SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC EFECTUAT AL CARRER RAVAL, 5 DE LA CANONJA. Tarragona (Tarragonès)
-Foto 5: A l’esquerra, rasa de desaigua.
-Foto 6: Detall de la rasa.
CODEX - ARQUEOLOGIA I PATRIMONI MEMÒRIA DEL SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC EFECTUAT AL CARRER RAVAL, 5 DE LA CANONJA. Tarragona (Tarragonès)
-Foto 7: Paret lateral. S’aprecia el rebaix geològic.
-Foto 8: Detall de la rasa de desaigua.
CODEX - ARQUEOLOGIA I PATRIMONI