QuadERnS d’a CCió SoCial xGener 2009 i Ciutadania revISTa d’InFOrMaCIó , anÀLISI I InveSTIGaCIó SOCIaLS

El finançamEnt dEls sErvEis sOcials: l’Estat dE la qüEstió

anÀLISIS eXperTeS aLBerT Serra anna GarCÍa GUILLeM López CaSaSnOvaS MUrIeL CaSaLS eLISenda paLUzIe danIeL ravenTóS vÍCTOr BayarrI IGnaCIO GOnzáLez pere OrrIOLS JOan COSTa I FOnT FranCeSC paTrICIO ÒSCar MaSCarILLa MOnTSerraT LUpón CarLeS BarBa JOSep vIñaS MOnTSerraT GUILLÉn LLUÍS BerMúdez

dIÀLeG FernandO FanTOva, Un COnSULTOr SOCIaL reCOneGUT, FOrJaT en eL TreBaLL de BaSe

enTOrnS • S obREviuRE a bilbao gRàCiES a lES pREStaCionS SoCialS

Educar pEr a la ciutadania dEs dE l'EscOla per Agnès Boixader , professora de secundària i de la UAB x President del Consell Editorial: Jordi Rustullet i Tallada

Direcció: Vicenç Relats i Casas

Consell Editorial: Oriol Amorós, Carolina Homar, Neus Orriols, Imma Pérez, Carme Porta, Marta Selva, Jordi Tous, Carles Vega, Eugeni Villabí, Laura Juanola, Macià Serra, Roser Vidal i Josep Viñas

Coordinació editorial: M.Carme Rodés i Marta Andilla

Correcció: Remei Sala i Anna Almenar

Han col·laborat en aquest número: Carles Barba, Víctor Bayarri, Agnès Boixader, Muriel Casals, Joan Costa i Font, Anna Garcia González, Montserrat Guillén, Eduard Mas, Òscar Mascarilla, Guillem López Casasnovas, Montserrat Lupón, Pere Orriols, Elisenda Paluzie, Francesc Patricio, Daniel Raventós, Jordi Ribot, Nico Rubio, Albert Serra i Josep Viñas

Fotografia: Santi Carbonell, Ivan Giménez Costa

© Generalitat de Catalunya Departament d’Acció Social i Ciutadania 1a edició: gener de 2009

Disseny i maquetació: Ramon Vilageliu. Scripta manent [email protected]

Impressió i enquadernació: Agpograf Impressors Tiratge: 4.500 exemplars Dipòsit legal: B/22876-08 ISSN: 1888-4636

Redacció: Departament d’Acció Social i Ciutadania Pl. Pau Vila, 1 08039 BARCELONA

El contingut dels articles és responsabilitat dels autors i només el que es diu al davantal és l’opinió de la revista. Quaderns d’Acció Social i Ciutadania és una publicació quadrimestral.

Els continguts d’aquesta revista estan subjectes a una llicència BY Reconeixement 2.5 de Creative Commons, si no s’hi indica el con - trari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se’n citi el titular dels drets (autor, revista Quaderns d’Acció Social i Ciutadania , Generalitat de Catalunya). La llicència completa es pot consultar a http://creativecom - mons.org/licenses/by/2.5/es/legalcode.ca. Q SUMARI <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<< 6 DAVANTAL Un finançament sòlid, un repte per als serveis socials per Jordi Rustullet 8 A FONS Un finançament desl serveis socials complex, amb obligacions repartides per Vicenç Relats 18 L’ESCÀNER El finançament dels serveis socials a Catalunya: l'estat de la qüestió per Albert Serra 27 L’ANÀLISI Articles de Guillem López Casasnovas, Elisenda Paluzie, Víctor Bayarri, Pere Orriols, Francesc Patricio, Montserrat Lupón, Josep Viñas, Anna García, Muriel Casals, Daniel Raventós, Ignacio González, Joan Costa i Font, Òscar Mascarilla, Carles Barba, Montserrat Guillen i Lluís Bermúdez.

84 REFERÈNCIES DOCUMENTALS A LA XARXA Elaborat pel DIXIT, Centre de Documentació de Serveis Socials 87 ENTORNS Sobreviure a Bilbao gràcies a les prestacions socials per Eduard Mas

93 DIÀLEG Fernando Fantova, un consultor social reconegut, forjat en el treball de base per Vicenç Relats

108 PUNT I A PART

Educar per a la ciutadania des de l’escola per Agnès Boixader

116 BONES PRÀCTIQUES INTERNACIONALS Q per Jordi Ribot davantal

Q Davantal <<<<<<<<<<< <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

Un finançament sòlid, Un repte per als serveis socials

Avui, més que en cap altre moment, és molt oportú parlar del finançament o –millor– de la sostenibilitat del Sistema de serveis socials, ja que, en plena crisi, els arguments per reduir la despesa social –en sentit estricte: de prestacions socials– poden ser molt temptadors. Feia mesos que volíem abordar aquest tema, sovint tabú en l'àmbit dels professionals de serveis socials, per la complexitat del sistema de finançament: moltes administra - cions, competències disperses, confusió en els sistemes de protecció social, promoció social i prestacions socials... I, finalment, quan fa uns mesos vam començar a preparar aquest número, passàvem veloçment de la crisi a la recessió. La idea que els serveis socials són el parent pobre de les polítiques públiques cal matisar-la, ja que en els últims anys els esforços han estat importants, però sí que cal desterrar la idea –falsa idea– que les necessitats pressu - postàries del Sistema de serveis socials són infinites... A Catalunya ja disposem d'instruments com la Cartera de serveis socials que ordenen i graduen els serveis i, per tant, ordenen i graduen els recursos que s’hi han d’es - merçar. Hem dedicat aquest número de Quaderns d’Acció Social i Ciutadania al finançament dels serveis socials amb l’objectiu d’informar, introduir elements de reflexió i crear debat sobre el seu sosteniment, tot aspirant a inver - sions més sòlides. Així, cal afinar bé els nivells de copagament de les persones usuàries, per evitar que quedin excloses dels serveis públics àmplies capes de les classes mitjanes i intentar superar els finançaments creuats entre diferents administracions –la Generalitat, els municipis i l’Estat–, que han d’estar ben finançades per si mateixes, de manera que cadascuna assumeixi el finançament del que li correspon. Pot semblar una quimera reclamar ambició pressupostària per als serveis socials enmig d’una profunda crisi econòmica mundial que també afecta de ple Catalunya, i en un moment en què el Govern de la Generalitat no ha obtingut de l’Estat el sistema de finançament just que necessita. Però hem de poder-ho fer sense complexos, sabent que no invertir prou en serveis socials acaba resultant car a l’erari públic, però sobretot també en la situació d’aquells ciutadans i ciutadanes que en pateixen especialment les conseqüències i en la cohesió de tota la societat. El Sistema català de serveis socials arrossega dèficits històrics d’inversió de l’Estat i d’altres que s’hi han afe - git recentment, com els incompliments del Govern central en el finançament de la Llei de la dependència, que cal corregir. I és que sense dotacions suficients, legislacions ambicioses com la de la dependència o la de serveis socials poden quedar lluny de les expectatives creades, sense aconseguir la universalització preconitzada.

Jordi Rustullet, secretari general del Departament d’Acció Social i Ciutadania

QASC < 7 a fons

Q <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<< < A FONS Un finançament dels serveis socials complex, amb obligacions repartides

< El dèficit de transferències de l’Estat a la Generalitat limita el Sistema de ser- veis socials català < La Llei de la dependència reflecteix la fragilitat financera.

Per Vicenç Relats, periodista

La situació de col·lapse en què es Govern central, està dificultant en aplicació també posen en evidència troba a Catalunya –com a la resta gran manera l’acompliment de les la complexitat i la fragilitat finan- de l’Estat espanyol– el desplega- expectatives creades en la ciutada- cera a què està sotmès el Sistema ment de la Llei de l’autonomia per- nia al voltant d’aquesta legislació de serveis socials català. Un siste- sonal i atenció a la dependència, nova, que va entrar en vigor a prin- ma que durant els anys 2007 i 2008 amb un finançament manifesta- cipis del 2007. I alhora, els proble- –amb l’esmentada Llei de la ment insuficient per part del mes amb què està topant la seva dependència, d’àmbit estatal, pri-

.

QASC < 9 A FONS < <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

La invasió de competències que el Govern espanyol tants anys en què l’atenció ha recai- gut sobre la família i especialment ha aplicat sobre el Govern català amb la Llei de la sobre la dona. dependència –amb un sistema d’atenció que ha que- dat integrat en el desplegament de la Llei de serveis Quatre fonts de finançament Com a administració titular de la socials catalana– ha dibuixat un escenari més com- competència exclusiva en serveis plex, de finançament creuat entre administracions, ja socials, la Generalitat n’és la res- ponsable de finançar-los, i li corres- que a l’Estat també li correspon aportar bona part pon finançar també els municipis, dels fons d’atenció a la dependència. per tal que puguin exercir les com- petències pròpies assumides en ser- veis bàsics. Amb tot, la invasió de competències que el Govern espan- yol ha aplicat sobre el Govern cata- mer, i amb la nova llei catalana de Albert Serra– ja tímidament inten- là amb la Llei de la dependència serveis socials (la Llei 12/2007), tat a la meitat dels anys vuitanta –amb un sistema d’atenció que ha després– ha fet passes ambicioses –quan a l’Estat es traspassaven les quedat integrat en el desplegament cap a l’extensió dels serveis socials competències de serveis socials a de la Llei de serveis socials catala- com un element clau de l’estat del les comunitats autònomes i els na– ha dibuixat un escenari més benestar, de base universal, que no ajuntaments, i quan, d’altra banda, complex, de finançament creuat sols va dirigit a l’atenció dels sec- s’universalitzaven la salut i l’educa- entre administracions, ja que a tors en situació de més vulnerabili- ció gratuïtes–, però frustrat per l’Estat també li correspon aportar tat social. falta de finançament, a causa del bona part dels fons d’atenció a la Un model de serveis socials de dèficit públic existent aquells anys. dependència. caire socialdemòcrata –tal com fa Un nou model de serveis socials, Finalment, el Sistema de serveis notar el professor de l’Institut de l’actual, que pretén superar el socials establert a Catalunya també Direcció i Gestió Pública d’ESADE, model mediterrani característic de preveu la contribució de les perso- nes usuàries a través del copaga- ment i pels imports que s’establei- xin en l’àmbit local, català o estatal en funció de com es produeixi el seu desplegament. En el cas de la Llei de la depen- dència els incompliments financers de l’Estat han estat flagrants. La consellera d’Acció Social i Ciuta - dania, Carme Capdevila, ha mostrat reiteradament la seva decepció per l’actitud del Govern central de no voler assumir el compromís d’un major finançament per desplegar la Llei, sense el qual, segons ha dit, el Govern català difícilment podrà

QASC < 10 <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<< < A FONS

El govern català fa un salt pressupostari amb Evolució de la despesa de la la universalització de prestacions Generalitat de Catalunya en serveis socials 1985-2009 La partida destinada a serveis socials del govern de la Generalitat ha crescut de Any Milions d’€ forma sostinguda des que en va assumir les competències exclusives amb l’Estatut de 1979. Així s’ha passat dels 86,1 milions d’euros del 1985 –quan encara no hi 1985 86,1 havia el Departament de Benestar Social, que es crearia el 1988– fins als més de 1986 99,2 quatre mil milions d’euros (4.072,5) que s’estima que s’hi destinaran el 2015, d’a- 1987 106,5 cord amb les previsions del desplegament de la llei de serveis socials 12/2007 inclo- 1988 129,2 ses en la memòria econòmica que acompanyava el projecte de llei. 1989 146,3 L’augment pressupostari va fer un primer salt l’any 2003 –amb un augment de 1990 178,8 223 milions respecte a l’any anterior, que va fer que es passés de 517,5 a 739,1 milions–, arran del fet que el 2002 es va ampliar fins a 36.000 euros el límit d’in- 1991 228,0 gressos per poder accedir a determinades prestacions socials, com ara l’acolliment 1992 263,5 residencial o els ajuts del programa Viure en família així com els ajuts per infants a 1993 274,7 càrrec, que es van universalitzar a partir del 2003 i van fer-ne créixer molt el nom- 1994 285,0 bre de persones beneficiàries. 1995 288,4 A partir del 2004, l’increment pressupostari es consolidaria any rere any fins al 1996 295,6 2009 –amb un augment mitjà de 157 milions més anuals, que van fer que es passés 1997 309,8 del 739,1 milions del 2003 als 1.686,8 del 2009– d’acord amb la tendència a la uni- versalització de prestacions i serveis que es preconitzaria amb el procés d’elabora- 1998 326,9 ció de la nova llei catalana de serveis socials, aprovada l’11 d’octubre de 2007. 1999 335,4 2000 379,2 2001 404,3 Inicialment, el Govern espanyol i el català 2002 517,3 2003 739,1 havien de finançar a parts iguals la llei, però la 2004 889,2 realitat ha estat que per cada tres euros que ha 2005 1.017,0 pagat l’executiu català per la dependència, l’es- 2006 1.202,3 2007 1.331,2 tatal només n’ha aportat un. 2008 1.629,7 2009 1.686,8

garantir l’entrada d’un nou nivell Revisar el sistema de finançament 2009 han d’entrar en el sistema els de dependència, que permeti anar Inicialment, el Govern espanyol i dependents severs de grau 2.1. La més enllà de les persones amb gran el català havien de finançar a parts gran desproporció entre el que hi dependència actualment ateses, iguals la llei, però la realitat ha estat aporta la Generalitat i el que hi que són les més necessitades, que que per cada tres euros que ha pagat aporta l’Estat ha dut el Govern cata- continuaran estant cobertes per la l’executiu català per la dependència, là a plantejar a l’espanyol la necessi- llei i rebent les prestacions econò- l’estatal només n’ha aportat un. tat de revisar el sistema de finança- miques o de serveis que els perto- Amb el finançament actual, aquest ment. En reunions del Consell quin. incompliment s’agreuja ja que l’any Territorial del Sistema d’autonomia

QASC < 11 A FONS < <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

El finançament fràgil del Sistema de serveis socials serveis socials del 2009, que es deri- va del desplegament de la Llei de ser- català no es pot separar tampoc dels problemes gene- veis socials catalana, es finançarà en rals afegits del dèficit fiscal català acumulat, que és un 85,5% amb recursos generals de la Generalitat, en el 4,5% amb recur- creixent, fruit d’un finançament global de l’Estat a la sos provinents del copagament per part de les persones usuàries i només Generalitat que no és equitatiu, d’acord amb les com- en un 10% amb recursos finalistes de petències que regenta ni amb el volum de la població l’Estat, tal com explica la responsable de l’Oficina de Planificació Econò - catalana. mica del DASC, Montserrat Lupón, en un article d’anàlisi en aquestes i atenció a la dependència, la conse- admetre la situació amb l’anunci mateixes planes. llera Capdevila ha reclamat revisar a d’una injecció de 400 milions d’eu- Aquesta baixa aportació de l’Estat l’alça les previsions de persones ros per millorar el desplegament a no és, però, res de nou. De fet, el beneficiàries per ajustar-les a la rea- tot l’Estat de la normativa. Ara cal- dèficit de transferències de l’Estat en litat, l’ampliació del finançament drà veure a què es destinaran aquests serveis socials a Catalunya és històric estatal i la revisió de les aportacions diners i quina quantitat n’arribarà a i molt elevat, ja que es calcula en 675 econòmiques fetes a les comunitats Catalunya. milions d’euros l’import que l’Estat els dos darrers anys per compensar hauria hagut de destinar a Catalunya el sobreesforç que han fet per garan- entre l’any 1983 i l’any 2004, si hi tir el desplegament de la llei. Un dèficit històric en les transfe- hagués destinat l’equivalent a la mit- Algun reconeixement d’aquest rències de l’Estat en serveis socials jana de recursos amb què dotava la desajust financer es va produir final- Segons previsions de l’Oficina de resta de comunitats, segons un estudi ment el 28 de novembre passat quan Planificació i Avaluació Econòmica fet el 2004 per la consultora Alter el president del Govern espanyol, del Departament d’Acció Social i Civites, per encàrrec del Depar - José Luis Rodríguez Zapatero, va Ciutadania (DASC), la Cartera de tament d’Acció Social i Ciutadania.

Els ajuts a les famílies amb infants a càrrec també han fet créixer els pressupostos de serveis socials.

QASC < 12 <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<< < A FONS

Les rèmores del ‘Plan concertado’ Al llarg dels anys vuitanta i noran - Catalunya fixa un model propi de copagament ta les transferències de serveis socials de l’Estat a les comunitats Pel que fa als beneficiaris dels ajuts previstos a la Llei de la depen- autònomes es basaven en el cost dència, Catalunya mantindrà el seu model de copagament, més avan- efectiu dels serveis i equipaments tatjós, que s’ajustarà al que estableix la Llei de serveis socials catalana. traspassats que eren de titularitat El Departament d'Acció Social i Ciutadania ha donat suport als crite- estatal. Des de 1988, l’Estat, a par- ris bàsics de participació econòmica dels usuaris proposats pel Govern tir d’una negociació amb les comu- espanyol en una reunió del Consell Territorial del Sistema d'autono- nitats autònomes, va engegar un mia i d'atenció a la dependència, òrgan de coordinació entre el Govern conjunt de plans finalistes, entre els central i les comunitats autònomes en aquesta matèria. quals destaca el Pla concertat per al Aquests criteris asseguren el manteniment dels beneficis introduïts desenvolupament de les prestacions a Catalunya per part del Govern de la Generalitat. Així, en el model bàsiques de serveis socials en corpo- de copagament català, la capacitat econòmica es determinarà tenint en racions locals, que establia el con- compte la renda i el patrimoni de la persona sol·licitant. Tot i això, la veni per finançar conjuntament la Generalitat podrà deixar exempta la valoració d'una part del patrimo- Xarxa de serveis socials bàsics ni. Actualment, a Cata lunya, l'habitatge habitual no es considera part dependents dels municipis. El Pla del patrimoni per determinar el copagament. concertat i altres plans finalistes, D’altra banda, la participació en el copagament a Catalunya es però, “en comptes d’avançar en la determinarà en funció de l'indicador de renda de suficiència de igualtat i l’equitat en el finança- Catalunya (IRSC) i no de l'indicador públic de renda d'efectes múlti- ment de les comunitat autònomes ples (IPREM), d’àmbit estatal. Així mateix, a Catalunya l'exempció en han estat un altre factor de des- el copagament de les prestacions econòmiques estarà garantida per a equilibri territorial en el reparti- ingressos de fins a 2,5 vegades l'IRSC (18.610 euros), superant amb ment de fons estatals que ha minvat escreix la garantia estatal de l'IPREM (7.236,60 euros). el nivell d’autonomia competencial de les comunitats autònomes, ja que és l’Estat qui decideix a què s’apliquen els recursos transferits”, negatius dels anys 2002 al 2005, tal com explica el director de la Situació agreujada pel dèficit fis- segons dades del Departament consultora Alter Civites, Víctor cal català d’Economia i Finances. Bayarri. El finançament fràgil del Sistema Poder incrementar el pressupost A més, les transferències de fons de serveis socials català no es pot en serveis socials d’acord amb les per programes estan supeditades al separar tampoc dels problemes obligacions que comporta el nou fet que la comunitat autònoma hi generals afegits del dèficit fiscal marc legal en aquest àmbit depèn aporti un import equivalent al català acumulat, que és creixent, també de la millora del nou model transferit. Les assignacions al Pla fruit d’un finançament global de de finançament de la Generalitat concertat s’han mantingut poc l’Estat a la Generalitat que no és previst a l’Estatut –en el moment equitatives fins avui, ja que, encara equitatiu, d’acord amb les compe- d’escriure aquestes ratlles encara el 2008, es constata que, a través tències que regenta ni amb el pendent d’acordar entre el Govern seu, Catalunya és de les comunitats volum de la població catalana. Des català i l’espanyol–, que en corre- que va obtenir menys diners per del 1986 al 2005, el finançament de geixi el dèficit històric. Les dades capita (1,87 euros per habitant), la Generalitat arrossega un dèficit del dèficit fiscal català indiquen que força per sota de la mitjana de fiscal de 16.735 milions d’euros de cada tres euros que es paguen en l’Estat (2,54 euros). –amb una mitjana de nou punts impostos i cotitzacions socials a

QASC < 13 A FONS < <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

Des del 1986 al 2005, el finançament de la Gene - que és l’últim any del qual es dispo- sen dades del Sistema europeu d’es- ralitat arrossega un dèficit fiscal de 16.735 milions tadístiques de protecció social d’euros. (SEEPROS). Dins del sistema de protecció social, l’Eurostat hi inclou les aportacions d’organismes públics o privats destinats a alleuge- rir les càrregues que representa per A la cua de la despesa en protec- Catalunya, un no torna en forma de a les llars i les persones els riscos i ció social despesa, inversió pública o pen- necessitats en matèria d’atenció El conjunt del sistema de protec- sions. I quan s’exclou la Seguretat sanitària, invalidesa, gent gran, ció social català administra un Social, la situació de dèficit fiscal és supervivència, família i fills, atur, volum econòmic equivalent a prop encara més greu, ja que de dos habitatge i exclusió social. del 18% del Producte Interior Brut euros que es paguen en impostos un Les prestacions socials adreçades (PIB) de Catalunya, cosa que signi- no torna mai, com explica l’econo- a la gent gran suposaven el 2005 el fica més de 30.000 milions d’euros mista Elisenda Paluzie en un article 40% de la despesa de protecció i 4.383 euros anuals per habitant. d’anàlisi que podeu llegir en aques- social catalana (11.715 milions Aquestes són les xifres del 2005, tes mateixes pàgines. d’euros, 10.210 dels quals en pen- sions de jubilació), mentre que l’a- portació corresponent a malaltia i assistència sanitària hi apareixia en segona posició (amb un 32% dels recursos) i la prestació d’atur en tercer lloc, amb un 11,2% del total de la despesa. Mirant el conjunt de la Unió Europea es constata, però, que Catalunya i l’Estat espanyol estan a la cua dels antics 15 Estats mem- bres de la Unió Europea en despesa en protecció social, ja que la mitja- na del PIB que els actuals 25 estats de la UE hi invertien el 2005 era del 27,4%, mentre que la de l’Estat espanyol era del 20,8% i la de Catalunya d’un 18% (Vegeu quadre adjunt i l’article d’anàlisi a les pàgi- nes 41 a 45). Catalunya se situa als nivells inferiors de despesa en pro- tecció social de la UE-15, ja que fins i tot és superada per Irlanda, que hi aporta el 18,2% del seu PIB Q

Les prestacions socials adreçades a gent gran suposen la part principal de l adespesa de protecció social.

QASC < 14 <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<< < A FONS

Despesa total en protecció social a la UE per Estats, període i valoració

1990 1995 1998 2003 2005

*PPA per € per % del PPA per €per % del PPA per €per % del PPA per €per % del PPA per €per % del persona persona PIB persona persona PIB persona persona PIB persona persona PIB persona persona PIB UE 25 5.964,9 5.964,9 27,4 6.367,4 6.441,9 27,4 UE 15 3.825,6 3.825,6 25,4 5.606,1 5.606,1 27,2 5.606,1 5.606,1 27,2 6.880,8 6.880,1 27,7 7.005,2 7.390,5 27,8 Euro àrea 13 3.834,6 25,5 5.140,9 5.013,7 27,3 5.363,3 5.432,3 27,0 6.584,9 6.676,0 27,8 6.884,3 7.087,9 27,8 Bèlgica 4.230,4 4.107,8 26,4 5.149,0 5.867,1 27,4 5.655,0 6.052,6 27,1 7.480,7 7.711,1 29,1 8.248,9 8.555,7 29,7 R. Txeca 2.218,5 996,3 18,5 3.006,0 1.603,2 20,2 3.291,8 1.874,9 19,1 Dinamarca 4.577,9 5.867,3 28,2 6.123,4 8.479,2 31,9 6.657,2 8.781,5 30,0 8.077,8 10.799,7 30,7 8.497,6 11.570,2 30,1 Alemanya 4.500,9 4.744,5 25,4 5.256,3 6.653,8 28,2 5.928,6 6.860,2 28,8 7.119,5 7.918,3 30,2 7.529,3 8.001,4 29,4 Estònia 1.411,9 807,8 12,9 1.760,8 1.043,0 12,5 Irlanda 2.120,9 1.955,5 18,4 2.862,3 2.668,9 18,8 3.187,5 3.230,6 15,2 4.803,7 5.740,9 16,5 5.856,5 7.083,4 18,2 Grècia 2.310,6 1.492,1 22,9 2.450,5 1.884,5 22,3 3.071,1 2.438,0 24,2 4.588,3 3.671,1 26,0 5.139,1 4.321,5 24,2 Estat espanyol 2.304,0 2.044,5 19,9 2.931,7 2.505,2 21,6 3.223,8 2.729,7 20,2 4.223,1 3.705,8 19,9 4.775,8 4.362,2 20,8 França 4.336,4 4.593,5 27,4 5.383,1 6.132,7 30,3 6.160,7 6.583,7 30,0 7.514,8 7.960,4 30,9 8.044,0 8.621,6 31,5 Itàlia 3.841,8 3.780,7 24,0 4.393,0 3.659,9 24,2 5.071,3 4.692,9 24,6 6.045,4 5.976,5 25,8 6.225,6 6.416,1 26,4 Xipre 3.234,6 3.004,5 18,5 3.807,1 3.274,3 18,2 Letònia 978,7 401,8 16,1 1.191,7 575,7 13,4 1.389,5 700,4 12,4 Letònia 1.057,0 426,3 15,2 1.336,0 645,9 13,6 1.593,4 802,1 13,2 Luxemburg 4.802,3 4.890,4 21,4 6.468,5 8.018,5 20,7, 7.418,0 8.629,8 21,2 11.271,8 12.652,6 22,2 12.946,2 14.217,5 21,9 Hongria 2.764,0 1.555,8 21,1 3.165,3 1.926,5 21,9 Malta 1.170,0 2.456,4 1.570,0 17,1 2.867,2 1.955,2 17,9 3.104,2 2.145,8 18,3 Països Baixos 4.963,0 4.834,8 31,1 5.659,3 6.340,3 30,6 6.083,1 6.369,4 27,8 7.677,1 8.307,4 28,3 8.305,4 8.789,6 28,2 Àustria 4.445,4 4.406,5 26,0 5.655,7 6.625,1 28,7 6.275,5 6.787,9 28,3 7.712,4 8.204,4 29,5 8.268,3 8.573,4 28,8 Polònia 2.131,8 1.045,8 20,9 2.236,2 1.257,5 19,6 Portugal 1.561,6 917,2 16,3 2.465,6 1.823,3 21,0 2.935,6 2.185,7 20,9 3.839,5 3.192,2 24,2 Eslovènia 3.194,4 2.348,2 24,8 4.061,5 3.060,2 24,6 4.539,4 3.310,4 23,4 Eslovàquia 1.275,3 516,9 18,4 1.708,9 741,1 20,0 2.060,0 990,6 18,2 2.258,4 1.194,8 16,9 Finlàndia 4.039,5 5.426,8 24,6 5.109,2 6.158,6 31,5 5.448,5 6.095,6 27,0 6.510,3 7.426,9 26,5 6.833,4 8.004,6 26,7 Suècia 5.286,2 6.993,0 33,1 6.244,7 7.447,6 34,3 6.543,4 8.053,8 32,0 8.385,8 10.015,3 33,3 8.528,9 10.208,3 32,0 Regne Unit 3.345,6 3.125,1 22,9 4.743,5 4.217,3 28,2 5.389,0 5.847,7 26,9 6.700,1 7.115,5 26,4 7.176,4 8.043,6 26,8 Àustria 3.086,9 3.308,1 16,8 3.620,0 3.796,1 18,9 4.277,1 4.918,0 18,4 6.127,3 7.705,1 23,3 6.556,3 9.575,2 21,7 Noruega 4.196,1 5.643,1 26,2 5.390,8 6.927,4 26,7 6.395,8 8.185,2 27,1 8.744,8 11.875,6 27,5 9.525,0 12.530,3 23,9 Suïssa 4.300,2 5.454,7 19,7 5.752,4 8.781,0 25,7 6.898,9 9.369,6 27,7 8.389,3 11.416,6 29,3 8.891,2 11.766,9 29,2

(*) PPA és la despesa equivalent, anivellada amb el cost de la vida. Fonts: EUROSTAT. Les dades estan subjectes a actualització contínua. La informació més actual és al lloc web d’Eurostat. Les dades de l’Estat espanyol proporcionades per Eurostat no sempre corresponen a la darrera actualització, i l’actualització més recent és la que es publica a l’apartat de resultats detallats corresponents.

QASC < 15 A FONS < <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<< Les ONG catalanes pateixen un greuge en la cessió del 0,7% de l’IRPF per part de l’Estat Han deixat d’ingressar 90,7 milions d’euros entre 1999 i 2006

Les organitzacions no governa- Tant per cent d’assignació de A més, si es manté la tendència, el mentals (ONG) catalanes de l’àm- l’Estat rebuda per les ONG 2015 les ONG catalanes hauran bit del tercer sector social pateixen catalanes via IRPF deixat d’ingressar 430 mi lions una greu i reiterada discriminació d’euros més. per part de l’Estat, que es nega a Any % El Govern, a través de la conse- cedir a la Generalitat la gestió de la 1999 23,11 llera d’Acció Social i Ciutadania, part de l’impost de la renda per a 2000 18,15 Carme Capdevila, ha reclamat a la persones físiques (IRPF) destinada 2001 14,11 ministra d’Educació, Esports i a finalitats socials, actualment fixat 2002 17,70 Política Social, Mercedes Cabrera, en el 0,7%. D’aquesta manera, el que corregeixi aquesta discrimina- 2003 13,89 Govern central incompleix també ció i l’assignació desigual que es el que disposa l’Estatut, que atorga 2004 13,10 produeix en l’actualitat com a con- competències exclusives en les 2005 14,22 seqüència de la fórmula de gestió matèries subvencionades amb el actual. La reclamació és compartida percentatge de l’IRPF destinat a per la Taula d’entitats del tercer fins socials. Per denunciar aquest Aquesta situació descompensada sector social de Catalunya. Aques - greuge, el Govern català té interpo- es deu al fet que el sistema de ges- tes associacions, que són les que sat un recurs contenciós adminis- tió actual prima les entitats d’àm- reben les subvencions, s’han mos- tratiu a l’Audiència Nacional en què bit estatal. Això provoca la discri- trat crítiques amb l’actual sistema reclama poder gestionar la conces- minació de les associacions catala- de gestió i en reclamen el traspàs. sió d’aquestes subvencions en nes que no estan federades o confe- Fins i tot el Tribunal Consti tucional comptes del Govern central. derades, a les quals se’ls redueixen s’ha pronunciat dictaminant que En la declaració de la renda, un les oportunitats d’accedir a aques- l’Estat no pot regular els requisits o 46% de catalans i catalanes mar- tes subvencions, cosa que perjudica els criteris de valoració, la conces- quen exclusivament l’opció altres greument les persones en situació sió d’ajuts ni la seva gestió, control fins d’interès social, una dada que de vulnerabilitat de Catalunya a les o avaluació quan es tracta de com- se situa 13 punts per sobre que a la quals atenen. petències exclusives de les comuni- resta de l’Estat. En canvi, el per- Aquest greuge comparatiu ha tats autònomes. centatge rebut per Catalunya per provocat que entre els anys 1999 i El Departament d’Acció Social i les aportacions destinades a finali- 2006 les ONG catalanes deixessin Ciutadania proposa modificar l’ac- tats socials s’ha reduït entre 1999 i de rebre 90,7 milions d’euros per tual sistema perquè sigui la Gene - el 2005 a gairebé la meitat i ha pas- destinar-los a programes d’interès ralitat la que gestioni directament sat del 23,11% al 14,22%. social, segons informes del DASC. els propers anys els diners aportats

QASC < 16 <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<< < A FONS

pels catalans i les catalanes a fins El Govern català té interposat un recurs contenciós socials. En cas de no poder aconse- administratiu en què reclama a l'Estat espanyol guir la gestió del cent per cent de la partida, el DASC es proposa obte- poder gestionar la concessió de subvencions a les nir almenys la gestió directa del 50%, de manera que de l’altra mei- ONG en comptes del Govern central. tat caldria assignar-ne a Catalunya la part proporcional per volum de població. Pla estan encaminades a millorar el sistema de finançament per reduir finançament i donar estabilitat al la temporalitat dels treballadors, Pla de suport al tercer sector sector. La demanda creixent d’a- millorar la capacitat de gestió de les 2008-2010, que en millora el quests serveis d’atenció soacial fa entitats i millorar la capacitació de finançament d’aquest sector un dels jaciments recursos humans. D’altra banda, el Govern català va d’ocupació més importants dels L’any 2008 el Govern va destinar aprovar la tardor passada el Pla de propers anys, amb unes previsions un total de 800 milions d’euros al suport al tercer sector social per al de creixement que indiquen que el tercer sector, un àmbit que integra període 2008-2010, que pretén aju- 2015 es necessitaran 50.000 perso- més de 6.300 associacions, funda- dar les entitats que presten serveis nes més en aquest àmbit laboral, cions i cooperatives d’iniciativa socials a consolidar i professionalitzar segons estimacions del DASC. social, que dóna feina a més de la seva estructura per fer front amb La principal eina per donar esta- 52.000 persones, i que disposa de ga ranties als nous reptes sorgits bilitat al sector és canviar el sistema més de 155.000 voluntaris. El sec- amb l’aprovació de lleis com la de de finançament de les entitats i pas- tor atén un milió de persones i ges- serveis socials i la de la dependència. sar de la subvenció anual a la con- tiona un pressupost de més de 900 Les actuacions derivades d’aquest certació. El Pla pretén consolidar el milions d’euros anuals Q

La consellera Carme Capdevila i el president de la Taula del Tercer Sector de Catalunya, Carles Barba, en la firma del con- veni de col·laboració. QASC < 17 L’escàner

Q <<<<<<<<<<<<<<<<< < L’ESCÀNER El finançament dels serveis socials a Catalunya: l’estat de la qüestió

Per Albert Serra, professor de l’Institut de Direcció i Gestió Pública d’ESADE

Al llarg de l’any 2007 es concreta una inflexió de llarg abast en l’estructura de l’estat del benestar a Catalunya iniciada alguns anys abans. A principis d’any s’inicia el desplegament de la Ley 39/2006, de 14 de desembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las Personas en Situación de Dependencia, que posa en marxa i regula el Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia (SAAD) endegat pel govern espanyol. A finals d’any s’inicia el desplegament de la Llei 12/2007 de 11 d’octubre de Serveis Socials aprovada pel Parlament de Catalunya.

Probablement es tracti del desplegament de política ball no remunerat –quasi exclusivament femení– adqui- social més important que s’hagi produït a Catalunya des reix una posició central. de la dècada dels vuitanta en la que es van desplegar els Pel que fa específicament als serveis socials, el model sistemes de sanitat, educació i pensions com a drets mediterrani té un caràcter marcadament assistencial socials universals. Aquesta inflexió suposa una novetat his- (León, 2006: 38). Seguint Rodríguez-Cabrero (2006: tòrica en el desenvolupament de l’estat del benestar i 25), el model mediterrani seria, pel que concerneix els introdueix el què s’anomena el quart pilar de l'Estat del nivells i les formes de protecció, [...] majoritàriament Benestar. Seguint el model d’altres estats europeus, on els informal i subsidiàriament assistencial [..]". És a dir, d’u- serveis socials, i dins d’ells l’atenció social a la dependèn- niversalització incompleta i de relativa baixa intensitat cia, s’han anat convertint poc a poc en una peça central protectora. Basat en el treball no remunerat de les vetlla- dels respectius sistemes de benestar. dores i en una atenció pública exclusivament centrada en La literatura acadèmica distingeix tres models bàsics la població sense recursos, es tracta d’un model en el que d’estat del benestar: el liberal (funció assistencial de l’es- l’estat únicament intervenia en aquells casos en els quals tat i provisió privada de serveis), el conservador-corpora- la falta de xarxa familiar deixaria a la persona necessitada tiu (serveis contra aportacions contributives, especial- en estat d’abandó. El model pressuposa també l’"obliga- ment al sistema de la seguretat social) i el socialdemòcra- torietat" de la intervenció familiar –sempre que disposi ta, (serveis universals redistributius finançats a través del de recursos– perquè assumeixi els costos derivats de l’a- sistema tributari) (Esping-Andersen, 1990). Aquestes tenció de la persona amb dificultats socials o dependent. tipologies feien difícil l’encaix del que finalment s’ha El sistema de serveis socials espanyol dels últims trenta denominat el model mediterrani (Grècia, Itàlia, Portugal anys s’ha construït, així, sobre la base de dos pilars: el i Espanya) en el que la família, i molt especialment el tre- sacrifici familiar –concretament de la dona– en forma de

QASC < 19 L’ESCÀNER < <<<<<<<<<<<<<<<<<

treball no remunerat –el 78% dels casos (Rodríguez- mics i locals en la gestió dels serveis socials confirmava Cabrero, 2005: 26)– i una intervenció del sector públic una pauta de descentralització que podia donar pas a doblement insuficient: exclou la major part de la població certa innovació política i eficiència en l’ús dels recursos, de l’accés als serveis socials; i els costos derivats de l’aten- l’escassetat d’aquests feia perillar el projecte, que, efec- ció solament es cobreixen de manera limitada. Això ha tivament, no va reeixir. Les lleis de serveis socials, i tingut i té conseqüències diverses, entre les quals caldria també la catalana, formulades sota els mateixos principis destacar-ne dues. de universalitat i gratuïtat que les de salut i educació, - En primer lloc, la desatenció d’amplis sectors de van topar ben aviat amb la crisi fiscal (dèficit insosteni- població que, tenint un nivell d’ingressos excessivament ble del pressupost públic) de finals dels vuitanta i la crisi elevat per tenir accés als serveis socials, no ho és prou a econòmica de principis dels anys no ranta que va obrir un l’efecte d’adquirir aquests mateixos serveis en el lliure llarg període d’estancament en el desenvolupament de mercat, on, d’altra banda, no són gens fàcils de trobar. El l’estat del benestar que arriba fins als primers anys del sistema exclou inevitablement les classes mitjanes i se segle xxI i que no es reactiva amb claredat fins a l’any centra, amb dificultats, en el llindar de la pobresa. 2007. - En segon lloc, la percepció dels serveis socials per part Les principals característiques del model de serveis de la ciutadania com un sistema subsidiari, orientat a l’a- socials a Espanya han estat, així: tenció a la marginalitat i relativament feble tècnicament i • la descentralització i un marc legislatiu territorialit- organitzativament. zat Formalment aquest model ja no era vigent des de mit- • les escasses garanties reals dels serveis socials com a jan dècada de 1980. D’acord amb la Constitució drets subjectius i, en conseqüència, la falta de garanties Espanyola de 1978, els serveis socials van ser assumits per assegurar l’accés universal dels ciutadans; com una competència exclusiva per part de les comuni- • una falta de recursos crònica; tats autònomes de Catalunya, Galícia, Navarra i País De tot plegat n’ha resultat un embrió de sistema de Basc. A Catalunya la llei 26/1985 de serveis socials de serveis socials, afectat de greu raquitisme, que ha man- 27 de desembre va concretar aquesta competència. tingut vigent, a la pràctica, el “model mediterrani” i que Sobre la base de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora ha estat suportat majoritàriament per uns serveis socials de les Bases del Règim Local, i en el marc de les seves locals (a Catalunya, a més, habitualment confrontats amb respectives lleis de serveis socials, les CCAA van tendir el govern autonòmic, excessivament ansiós per controlar a cedir competències en serveis socials als ajuntaments. el sistema), extraordinàriament esforçats i voluntaristes No obstant això, si la participació dels governs autonò- però arraconats en el pressupost i en l’organització del

QASC < 20 <<<<<<<<<<<<<<<<< < L’ESCÀNER

sistema de benestar. “El sistema de serveis socials espanyol El canvi social i econòmic dels últims trenta anys s’ha construït, així, Al començament del segle xxI l’entorn polític, social i sobre la base de dos pilars: el sacrifici fami- econòmic és modifica substancialment. L’accés al poder a Espanya d’un nou govern socialista, i a Catalunya la for- liar –concretament de la dona– en forma de mació del govern tripartit d’esquerres, porten a renovar l’aposta per un sistema de serveis socials socialdemòcra- treball no remunerat –el 78% dels casos–i ta, d’acord amb la terminologia proposada per Esping- una intervenció del sector públic doblement Andersen. Pel que fa a l’àmbit social, un seguit de fenòmens, insuficient: exclou la major part de la pobla- alguns nous i altres de previsibles, generen demandes ció de l’accés als serveis socials, i els costos socials cada cop més consistents. Els tres canvis probable- ment més significatius han estat el flux migratori i, sobre- derivats de l’atenció solament es cobreixen tot, l’evolució de la dependència i el canvi de model fami- liar i del rol femení en el mercat de treball. de manera limitada.” La dependència no és un fenomen nou. No obstant això, l’escala del problema ha canviat progressivament i encara ho farà més els propers vint anys. Les projeccions de població dependent, segons el Libro blanco sobre la feia més de vint anys: construir un veritable sistema atención a las personas en situación de dependencia en públic de serveis socials i d’atenció a la dependència. España (LBD), situaven el total de població amb algun Com es recordava al principi, al llarg de l’any 2007 tipus de discapacitat per a les activitats bàsiques de la vida aquests factors favorables permeten concretar un projec- diària en més de dos milions i mig de persones l’any 2005 te que, encara que desconcertadament dualitzat entre (MTAS, 2004: 89). L’augment vertiginós de la població govern espanyol i Generalitat de Catalunya i altres dependent tindria com a origen principal l'increment de governs autonòmics, a causa de la implantació dubtosa- l’esperança de vida i, en conseqüència, un procés d’enve- ment competencial de la Llei de la dependència per part lliment gradual de la població. Efectivament, quasi dos del govern espanyol, obre una nova etapa, aquest cop és terços de la població que pateix algun tipus de dependèn- d’esperar que definitiva, en la construcció d’un veritable cia supera els 65 anys d’edat, i més de la meitat tenen més sistema públic i universal de serveis socials a Catalunya. de 85 anys. D’altra banda, el problema de la dependència es veu ressaltat socialment per un fenomen paral·lel però íntimament relacionat, com ho és la inserció de la dona al El nou model de serveis socials mercat laboral i el subseqüent debilitament del rol i les tasques que aquesta ha exercit tradicionalment en el marc El disseny d’aquest nou model, tant pel que fa a la Llei de de la família. La incorporació de la dona al mercat laboral Serveis Socials de Catalunya com pel que fa al sistema d’a- ha alterat de manera molt significativa les fronteres entre tenció a la dependència promogut pel govern espanyol i treball remunerat i no remunerat, i ha provocat la mer- integrat en el desplegament de la llei de serveis socials, s’a- cantilització d’unes tasques que fins no fa gaire pertanyien llunya, però, significativament, dels altres tres pilars de l’es- a l’àmbit familiar. tat del benestar construïts fa més de vint anys (educació, Finalment, l’evolució extraordinàriament favorable de sanitat i pensions), en diferents aspectes. En tots ells es per- l’economia, amb el creixement més alt del PIB a Europa cep una clara voluntat de assolir dos objectius: durant més deu anys i la millora dels comptes públics fins 1. Ajustar l’oferta de servei públic a la capacitat real arribar al superàvit pressupostari en el trienni 2005- del sistema per finançar-lo i proveir-lo, i per tant, per 2007, permetien abordar una assignatura pendent des de poder-ne garantir plenament l’accés dels ciutadans, evi-

QASC < 21 L’ESCÀNER < <<<<<<<<<<<<<<<<<

tant la creació d’expectatives permanentment frustrades “Sobre la base d’aquests principis s’ha des de la llei de 1985. 2. Concretar l’oferta de servei públic establint criteris articulat un model de finançament que cal de prioritat i de copagament (segona redistribució) orien- qualificar de força complex. El finança- tats a prioritzar la situació personal i la redistribució equi- tativa dels recursos per davant de la gratuïtat. ment dels serveis socials està clarament Aquesta nova estratègia de disseny de les polítiques públiques de benestar social, en aquest cas vinculada al assignat a la Generalitat de Catalunya, desplegament del sistema de serveis socials, es deriva de que és l’administració titular de la compe- la constatació generalitzada a Europa de la impossibilitat de sostenir un model d’estat del benestar que no es plan- tència de manera exclusiva. La irrupció del tegi com a requeriment ineludible garantir l’equilibri govern central amb de l’anomenada llei de pressupostari i, amb ell, la sostenibilitat econòmica del sistema a llarg termini. Especialment, l’experiència del la dependència ha complicat l’escenari al sistema sanitari (i també en menor mesura de l’educatiu) ha fet revisar l’estratègia dels vuitanta. El sistema sanita- mateix temps que garanteix una injecció ri, ben allunyat a la pràctica de la universalitat proclama- econòmica molt significativa perquè pugui da, ja que una part ben significativa de la ciutadania opta pel mutualisme i altres formes d’atenció privada, es avançar el conjunt del sistema.” troba, en canvi, permanentment ofegat per la pressió eco- nòmica i en permanent conflicte amb la idea de copaga- ment, que no és digerida pel sistema social. Aquesta cons- tatació i les greus iniquitats, desconfiances i desafeccions socials que es deriven d’uns sistemes que no són capaços esdevé el gruix de la població, la dificultat de gestionar la de complir els seus compromisos amb els usuaris i contri- tributació de les rendes de capital respecte de les rendes buents han obligat i a la vegada permès, en benefici de del treball i altres evolucions del sistema econòmic, han futures generacions, una alteració dels principis inspira- portat a la necessitat de donar suport a la redistribució, a dors de les polítiques de benestar social. La peça clau d’a- més de a través dels impostos, a través de les polítiques de questa nova arquitectura, que s’estrena amb el sistema de despesa pública. L’assignació de recursos públics ha d’in- serveis socials, és la de recuperar el valor de la redistribu- corporar la consideració de renda disponible per part dels ció per davant de la fal·làcia de la gratuïtat i accés il·limi- destinataris d’aquests recursos si no vol tendir a neutralit- tat als béns i serveis públics. zar la funció redistributiva dels impostos per la via de una Com és conegut, el principi bàsic de l’estat del benes- redistribució que incorpora elements de regressió en no tar és garantir a tota la població l’accés a determinats béns considerar la renda del receptor dels serveis. O, encara i drets socials sense subjecció a la seva capacitat de com- pitjor, excloure del sistema de serveis públics una classe pra d’aquests béns i serveis. Es tracta de corregir les falli- mitjana que no pot accedir al mercat ni tampoc a deter- des del mercat, especialment pel que fa a l’assignació de minats serveis públics, ja que la seva renda la situa en rendes, mitjançant un sistema tributari que permet la “terra de ningú”. redistribució de la renda total a través de garantir l’accés Les novetats que es desenvolupen en la revisió de l’es- a determinats serveis que adquireixen, així, la qualitat de tat del benestar en la recerca del seu manteniment i de la béns públics. Progressivament, però, l’objectiu de la seva sostenibilitat se centren en alguns principis bàsics redistribució i del dret d’accés a béns públics s’ha anat que defineixen el disseny del sistema de serveis socials, el diluint en la idea de gratuïtat. Per altra banda, la deman- primer que aborda obertament els nous reptes de futur. da creixent de reducció impositiva, la tendència a la igua- Aquest principis són: lació de rendes amb la formació d’una classe mitjana que 1. Universalitat: els serveis socials i d’atenció a la

QASC < 22 <<<<<<<<<<<<<<<<< < L’ESCÀNER

dependència constitueixen un dret subjectiu universal plex. El finançament dels serveis socials està clarament vinculat a trobar-se en situació de dependència i satisfer assignat a la Generalitat de Catalunya, que és l’adminis- determinats requisits que si es donen constitueixen garan- tració titular de la competència de manera exclusiva. La tia jurídica exigible de drets d’accés al servei públic. irrupció del govern central a través de l’anomenada llei 2. Cartera de serveis: els serveis oferts pel sector públic de la dependència ha complicat l’escenari al mateix són els que es defineixen explícitament en la cartera de temps que garanteix una injecció econòmica molt signi- serveis del sistema. Qualsevol altre servei públic ofert per ficativa perquè pugui avançar el conjunt del sistema. qualsevol administració no incorpora la garantia de pres- Finalment, l’escenari contempla quatre fonts de finança- tació i finançament. ment del conjunt del sistema de serveis socials, incloent 3. Copagament social: els usuaris del serveis assumei- l’atenció a la dependència: xen part del cost del servei rebut en funció del nivell de • L'Administració General de l'Estat, amb les aporta- renda disponible del que disposin garantint així l’accés cions previstes per la llei de la dependència i limitades a universal al servei i mantenint la vocació redistributiva i les previsions establertes a priori. l’equitat del sistema d’assignació de renda. • La Generalitat de Catalunya, l’aportació de la qual igua- larà, com a mínim, l’aportació que farà l’Estat als territoris respectius. Pel que fa a la dependència i el que li correspon- El finançament del sistema gui per la resta del sistema del qual és plenament compe- tent i que inclou finançament per als municipis. Sobre la base d’aquests principis s’ha articulat un • Els governs locals, que aportaran la part que els model de finançament que cal qualificar de força com- correspon per les competències pròpies assumides (pri-

QASC < 23 L’ESCÀNER < <<<<<<<<<<<<<<<<<

mària fonamentalment), que es complementarà amb les “No hi ha dubte que els serveis socials aportacions de la Generalitat que s’acordin. • La contribució de les famílies i dels individus a través estan davant d’una oportunitat històrica dels sistemes de copagament i pels imports que s’establei- plena de dificultats no previstes o no iden- xin a nivell local, autonòmic o estatal d’acord amb com es produeixi el desplegament del sistema. tificades que poden qüestionar el resultat Probablement el nivell de complexitat sigui excessiu i fins i tot pot arribar a entorpir el funcionament del siste- final.” ma. Tot i això, els avantatges d’haver trencat l’estanca- ment del sistema de serveis socials i la implicació de tots els nivells de govern i de les famílies en el sistema són millor noticia que les complicacions que es puguin deri- var del model que inevitablement s’anirà afinant, i els problemes que planteja no deixen de ser operatius i no 3. Aquesta mateixa situació indueix un creixement de la pas estructurals. Dit això, però, no és sobrer intentar demanda de serveis socials vinculada a situacions econò- identificar els factors de risc que planteja la situació miques crítiques derivades de l’increment de l’atur i de la actual, just a el inici del desplegament del sistema, i veure caiguda de les rendes disponibles. de detectar quins requeriments poden ser exigibles per Aquestes situacions d’entorn són evidentment forta- afrontar els reptes de futur. ment preocupants i en el curt termini poden afectar seriosament els plans previstos i les expectatives de la ciu- tadania. També, però, cal dir que a mitjà termini, a dife- Factors crítics i requeriments de futur rència del que va passar als anys noranta, és probable que es puguin superar aquestes limitacions. Algunes raons que Els factors que poden generar problemes, i de fet ja ho avalen aquesta visió són les següents: estan fent, en el desplegament del sistema, poden prove- - El punt de partida de la situació pressupostària de nir de dos orígens diferents. D’una banda, de factors exò- l’Estat és radicalment diferent. Els anys noranta el dèficit gens al mateix sistema de serveis socials. D’altra banda, acumulat i l’endeutament de l’Estat eren aclaparadors. de la situació i de les característiques dels serveis socials Avui la crisi comença en situació de superàvit pressupos- actuals. tari significatiu i baix endeutament públic. Pel que fa a factors que poden originar-se en l’entorn, - La despesa en serveis socials i especialment en depen- cal citar els següents: dència pot no augmentar d’acord amb les previsions prè- 1. L’entrada en recessió, per dir les coses pel seu nom, vies però no sembla que hagi de disminuir ni de frenar el a més de manera estrepitosa, de l’economia i la conse- seu creixement. Les prioritats polítiques i socials són, en qüent deterioració del pressupost públic altera seriosa- aquest moment, molt més clares que fa vint anys i fins i ment l’escenari macroeconòmic en el que es va concebre tot sembla provat que les polítiques públiques anticícli- la llei de la dependència i la mateixa llei de serveis socials ques incorporen aquesta via de despesa en el seu plante- (creixement i superàvit pressupostari). El pas d’un crei- jament. xement del PIB superior al 3% a un PIB negatiu que s’a- - El tema del finançament català no sembla que pugui costarà al -2% és una caiguda que supera la que es va pro- ajornar durant molt temps la seva resolució sense arribar duir a principis dels noranta. a un punt crític que serà, sens dubte, greu. 2. La falta de resposta adequada al dèficit fiscal català i Cal afegir que tot i que la situació no té res de desitja- el tancament del nou sistema de finançament per a ble, alguns factors interns al sistema fan que es puguin Catalunya agreugen fortament la situació per a la Gene - revertir els greus problemes del curt termini en oportu- ralitat de Catalunya, com ja s’ha pogut comprovar amb la nitats per al mitjà i el llarg termini. S’identifiquen a con- formulació del pressupost per a 2009. tinuació els factors crítics interns de base econòmica del

QASC < 24 <<<<<<<<<<<<<<<<< < L’ESCÀNER

sistema que poden condicionar el seu desplegament. “L’oportunitat històrica continua existint 1. Les previsions econòmiques en les quals es basa la llei de la dependència sembla que clarament han subestimat el i les bases socials, polítiques i també eco- volum de demanda i la seva morfologia. I amb la nova nòmiques estan posades per assolir l’èxit situació econòmica i social pot passar quelcom de sem- blant en el cas dels serveis socials tant pel que fa a la i la sostenibilitat a llarg termini del model Generalitat de Catalunya com a l’Administració local. 2. L’anàlisi de costos dels serveis és encara molt pre- que la ciutadania necessita.” cària i sens dubte està subestimada en el curt i sobretot en el mitjà termini. La regularització i estabilització del sistema obligarà a la revisió de la major part dels costos unitaris, singularment els costos de les perso- nes, peça angular dels serveis socials i de l’atenció a la 4. Les debilitats organitzatives dels serveis socials, en dependència i també els costos de gestió. I aquesta raó de la seva joventut, tant del sistema públic com dels revisió no està clar que es pugui traslladar a tots el operadors privats, qüestionen la capacitat disponible per a finançadors. Probablement govern local, famílies i dissenyar, desplegar i gestionar un sistema de bon disseny Generalitat de Catalunya hauran de suportar la pressió però de molta complexitat. No hi ha dubte que els pro- d’aquests diferencials. blemes complexos requereixen solucions complexes. 3. La implantació del copagament planteja moltes exi- Però cal també organitzacions fortament capacitades per gències de disseny i planificació i de gestió operativa. assegurar el funcionament d’aquests models postburocrà- Cobrar rebuts cada mes no és fàcil, i no ho és gens per a tics de servei públic. un sistema jove i organitzativament feble i altament des- 5. Cal afegir aquí alguns elements de risc específics dels centralitzat. Una gestió deficient del sistema de copaga- governs locals en el finançament del sistema. Si bé no es ment té dues conseqüències extremadament greus: la preveu a la Llei la seva aportació obligada, les diferents generació de dèficits addicionals als ja previsibles que arri- administracions locals han assumit, assumeixen i conti- bin a tornar a deixar el sistema en la marginalitat i, sobre- nuaran assumint un cost molt significatiu, en relació amb tot, la introducció de fonts d’iniquitat molt significatives la seva disponibilitat pressupostària, de l’atenció a la en el model redistributiu. dependència. En primer lloc, perquè com a titulars de

QASC < 25 L’ESCÀNER < <<<<<<<<<<<<<<<<<

competències centrals en matèria de serveis socials i de mació, estructuració de processos i criteris de treball, salut, aporten molts serveis a la cartera que finalment es redisseny organitzatiu intern i territorial, millora de les presten a les persones dependents i dels quals són respon- eines de gestió de persones (negociació col·lectiva i capa- sables últims quant a implementació i finançament. En citació) i capacitat de direcció política, executiva i geren- segon lloc, perquè les estructures de gestió, la gestió rela- cial territorialitzada seran factors decisius per afrontar els cional amb la ciutadania, la plataforma de l’atenció social reptes econòmics i organitzatius. primària com a porta d’entrada al sistema i la cobertura 3. La gestió del temps és una variable clau en qualsevol de totes aquelles demandes socials, són i seran ateses pel procés de canvi. En aquest cas, les variacions especialment nivell local i també finançades per ell, en bona mesura. turbulentes que s’han produït en l’entorn, just a l’inici de Finalment, i aquest és un tema recurrent en aquests l’arrencada del procés, obliguen a modificar les expecta- models descentralitzats de prestació de serveis, els possi- tives i el desplegament. Com es deia més amunt, caldrà bles desajustos entre costos pressupostats i costos reals convertir el problema de les dificultats econòmiques en dels serveis acabant sent coberts pel nivell local, que actua oportunitat per al reforçament organitzatiu i la creació de com a mecanisme d’ajust. condicions per a un desplegament potser més lent però No hi ha dubte que els serveis socials estan davant d’una també menys forçat i menys precari del que s’havia d’as- oportunitat històrica plena de dificultats no previstes o no sumir en la situació prevista i que ja es percebia de difícil identificades que poden qüestionar el resultat final. Davant encaix en les estructures preexistents dels serveis socials. d’aquesta situació, és rellevant identificar alguns eixos Són molts els fronts oberts en aquest procés i aquesta estratègics, clars i pocs, que facilitin fixar el focus de tots simplificació no els recull en absolut. També és cert, però, els agents implicats i alinear els esforços en la mateixa que en situacions d’alta complexitat és important que els direcció. A tall de suggeriment i sense ànim d’exhaustivitat, fils conductors de l’actuació de tots els agents implicats es proposen a continuació alguns elements de referència siguin clars i facilitin l’alineament cap a l’objectiu final. Si que permetin afrontar el repte plantejat. s’accepta la hipòtesi que en aquesta ocasió, a diferència 1. És una peça clau de procés assegurar un lideratge del que va succeir en els anys vuitanta, les condicions per polític fort que construeixi una aliança estable i coopera- a la construcció d’un sistema públic de serveis socials són tiva de totes les administracions implicades i dels agents irreversibles, caldrà preocupar-se sobretot de mantenir socials i econòmics vinculats a la gestió del sistema. els objectius i variar els camins. L’oportunitat històrica Especialment serà decisiva la cooperació de la Generalitat continua existint i les bases socials, polítiques i també amb el govern local. econòmiques estan posades per assolir l’èxit i la sosteni- 2. La capacitat de gestió del sistema i les seves bases bilitat a llarg termini del model que la ciutadania necessi- organitzatives són encara molt febles. Sistemes d’infor- ta Q

Albert Serra Martín és llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona. Màster en Direcció Pública per l'Institut de Direcció i Gestió Pública (IDGP) d'ESADE. Actualment és pro- fessor a l'IDGP (ESADE), director del Màster en Direcció Pública i Director del Programa PART- NERS. També és director de BoraKasi, SA, empresa consultora especialitzada en l'àmbit públic i en la gestió de polítiques de benestar social. Les seves àrees de especialització són la direcció estratègica, la gestió de serveis públics, el disseny i la gestió de polítiques públiques de benes- tar social. Amb anterioritat ha exercit, entre d’altres responsabilitats, com a gerent del Sector de Serveis Personals de l'Ajuntament de Barcelona i gerent de l'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona. Actualment dirigeix, des d’ESADE i per encàrrec del Departament d’Acció Social i Ciutadania, el curs Jo dirigeixo Serveis Socials, destinat als directius i directives locals de serveis socials de Catalunya.

QASC < 26 L’anàLisi

Q L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

Despesa social i creixement econòmic.* Els models

Per Guillem López Casasnovas, catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra

Introducció continentals (Àustria, Bèlgica, França, Holanda i Alemanya) i nòrdics (Dinamarca, Finlàndia, Noruega i La rellevància de la qualitat de la despesa pública pels Suècia).2 Les dades identifiquen, en termes mitjans, una seus efectes sobre el desenvolupament econòmic i social ràtio del 38,1% de pes de la despesa pública/PIB per als és remarcada pel pes quantitatiu important que té avui el models angloamericans (en un interval que abasta del sector públic a l’economia. Quan veiem que a la majoria 34,2 al 43,9, amb el Regne Unit en un dels extrems, que dels països occidentals la participació pública representa per dimensió s’assemblaria als mediterranis); els mediter - entorn de la meitat del PIB, és clar que hi sobren parau- ranis, amb una mitjana de despesa pública/PIB del 46,9 les per entendre que el bon funcionament d’una econo- –dintre d’un rang que va del 38,6 al 52,0, i en el seu mia, i del progrés social en conjunt, pot dependre molt bé extrem inferior Espanya, que a aquests efectes podria de com opera el sector públic a la pràctica, en la manera considerar-se angloamericà–; el continental, amb una com interfereix els processos de creació i distribució de la ràtio del 49,7 (en un rang del 46,8 i el 53,4), amb França riquesa. a l’extrem superior, valorable com a nòrdic a efectes Resulta temptador, en aquest sentit, buscar algunes quantitatius; i el dels països nòrdics, amb una mitjana del regularitats en els efectes que la composició de la despesa 52,7, i un rang que va del 46,4 fins al 57,3. Convé remar- pública provoca en el creixement, a partir de les bases car que si l’agrupació es realitzés, però, en termes de des- suposadament ideològiques o normatives que inspiren el pesa social/PIB, en lloc de la totalitat de la despesa públi- paper dels estats en els sistemes econòmics.1 ca, el clúster angloamericà es distanciaria encara més cla- rament de la resta, amb un 17,4 de mitjana els primers, i entre el 22,4 i el 26,9 per a la resta de models, com ara I. Despesa pública i models econòmics: les dades els que hem caracteritzat.

Efectivament, una comparació dels graus d’assoliment de diferents països desenvolupats es pot tipificar a partir II. Despesa pública i models econòmics: les correla- de la importància quantitativa (esforç i orientació) de la cions seva despesa pública en termes de PIB. Així passa entre els anomenats models economicosocials angloamericans A partir de les dades anteriors, aquests indicadors del (Austràlia, Canadà, Nova Zelanda, Regne Unit i Estats pes de la intervenció pública en l’economia es poden Units), mediterranis (Grècia, Itàlia, Portugal i Espanya), correlacionar amb diferents mesures de resultats, de

QASC < 28 <<<<<<<<<<<<<<<<< < L’ANÀLISI

“Una comparació dels graus d’assoli- Guillem López i Casasnovas. Llicenciat en ment de diferents països desenvolupats ciències econòmiques (Premi Extraor- dinari, 1978) i llicenciat en dret (1979) es pot tipificar a partir de la importància per la Universitat de Barcelona, va obte- nir el seu doctorat en economia pública quantitativa (esforç i ori en tació) de la per la Universitat de York (Regne Unit, 1984). Ha estat professor a la Universitat seva despesa pública en termes de PIB.” de Barcelona, visiting scholar a l’Institute of Social and Economic Research de la Universitat de Sussex (RU) i a la Graduate School of Business de la Universitat de Stanford (EUA). Des del juny de 1992 és catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Entre 1994 i 1997 ha estat vicerector d’Economia i Relacions Intrenacionals de la UPF i degà de la Facultat de manera que es poden observar alguns patrons d’interès. Ciències Econòmiques i Empresarials. El 1996 va crear el Centre Així, variables com: la pobresa de majors de 65 anys, la Especial de Recerca en Economia i Salut (CRES-UPF), que ha diri- pobresa infantil de llars monoparentals, la renda relativa git fins fa poc. del grup de discapacitats –a l’efecte de valorar el seu grau d’exclusió–, el coeficient de Gini de distribució de la renda, la ràtio de rendes del percentil del 90% respec- te del primer decil, la participació de la dona en el mer- classificació que separa millor nòrdics i continentals de la cat de treball, l’esperança de vida i la mortalitat infan- resta (amb poques diferències entre angloamericans i til, la despesa en educació primària per a infants menors mediterranis) és la ràtio de rendes del percentil del 90% de 3 anys, les puntuacions PISA per a l’escolarització, els respecte del primer decil: 4,6-4,7 per a aquest darrer indicadors de capital social... i també les variables de crei- versus 3,3-2,9 per a aquells primers. xement econòmic, ocupació i productivitat, serien mesu- Quant a la participació de la dona en el mercat de tre- res de resultats destacables. ball, les majors diferències es troben entre els mediterra- En concret: (i) referent a la pobresa de majors de 65 nis i la resta (i no dintre d’aquest clúster). En concret, per anys, els països continentals europeus i els nòrdics estan als vectors de despesa funcional, (iii) en sanitat no es clarament situats per sota (entre la meitat i un terç) de la detecten biaixos de grup en la ràtio despesa major pobresa que exhibeixen la resta. De fet, els conti- pública/depesa privada (a cap país, incloent-hi els nòr- nentals tenen en aquesta qüestió una mitjana millor que dics), el pes de la despesa sanitària privada no baixa del els nòrdics. Els models continentals mantenen un registre 18%, amb uns percentatges sorprenentment alts per a encara pitjor que els mediterranis en un indicador tan Finlàndia i Canadà. Respecte a l’esperança de vida o mor- contundent com el de la pobresa infantil de llars monopa- talitat infantil, la classificació en grups feta de la manera rentals (29,6 els continentals, 25,7 els mediterranis i 9,2 anterior aporta molt poca informació, atesa la seva diver- els nòrdics), tot i que per al conjunt de la pobresa infan- sitat. Aquestes ràtios es relacionen millor amb el grau d’o- til, els models continentals superen els mediterranis (10,6 bertura de la frontera d’aquests països (els sistemes anglo- versus 14,6). americans són més oberts a la immigració), ja que és la Pel que fa a la renda relativa del grup de discapacitats, variable que millor s’associa a la desigualtat de renda, (iv) (ii) els models continentals se situen en millor posició que en l’àmbit de l’educació, en termes de l’esforç despesa els nòrdics, i ambdós estan molt allunyats dels indicadors total/PIB que fan els distints estats, els països mediter - de la resta de països. De manera similar es comporta el ranis queden a la cua, mentre que la resta formen un grup coeficient de Gini, tot i que s’observen algunes sobrepo- bastant compacte. Aquesta conclusió varia si es considera sicions transversals, amb un clúster “mediterrani” encara la composició pública/privada de la despesa, diferenciant- pitjor que l’angloamericà. D’altra banda, la variable de se els nòrdics amb un 90% de la despesa pública sobre el

QASC < 29 L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

total. De la resta, destaca el cas d’EUA en sentit contrari “La major part dels estudis conclouen a allò que abans observàvem, marcant el seu valor la mit- jana del grup angloamericà. que la despesa pública podria ser molt On es donen més diferències és (v) en la despesa en millor del que és ara i molt més eficient. educació primària per a nens i nenes menors de 3 anys. Els nòrdics dupliquen pràcticament la mitjana de la resta. Però, per això, els governs haurien d’a- Malgrat tot, en estudis superiors (universitaris i colleges), els angloamericans tenen un pes poblacional del col·lectiu doptar millors institucions i concentrar- indicat similar al dels nòrdics, diferenciant-se ambdós se en aquelles activitats que estan en el grups clarament de la resta. Atenent les puntuacions PISA, els sistemes angloamericans superen una mica els nucli dur de les activitats públiques i no nòrdics i els continentals, mentre que queden a la cua cla- en altres que es poden remetre millor a rament els mediterranis (en aquest sentit, els EUA podrien encaixar perfectament en el grup dels mediterra- la responsabilitat privada dels ciuta- nis a causa, previsiblement, de la composició de la seva població). dans .” Finalment, pel que fa al capital social, el pitjor graó l’o- cupen els mediterranis, per sota dels angloamericans (en qüestions com ara el tant per cent de població que confia deració variables de creixement econòmic, ocupació i en els altres). productivitat. Només els països nòrdics es distingeixen clarament de Així, (vi) en renda per càpita (dòlars PPP), els mediter - la resta en el conjunt complet d’indicadors. Malgrat ranis se situen un 25% per sota de la mitjana global de això, el comentari anterior canvia si es prenen en consi- manera sistemàtica, mentre que la resta se situa a nivells

QASC < 30 <<<<<<<<<<<<<<<<< < L’ANÀLISI

bastant similars. Però més enllà del nivell, sí que s’obser- dat els darrers anys cap a la valoració de l’eficiència i el ven biaixos sistemàtics en les taxes de creixement: del sentit final de les activitats públiques. Una literatura aca- 1990 al 2004, el model angloamericà reprodueix un dèmica creixent ha investigat el rol del sector públic en les registre molt notable, clarament diferenciat de la resta, i funcions d’estabilització, assignació i a l’efecte distributiu encara seria major si el cas del Regne Unit no esbiaixés en de la despesa pública. També ha avaluat, però, el paper de certa mesura la mitjana cap a baix. les regles i de les institucions i l’abast de privatització En el desglossament de fonts del creixement del PIB d’algunes activitats públiques. En aquest sentit, la major per hora treballada, el factor decisiu que col·loca millor part dels estudis conclouen que la despesa pública podria els angloamericans és el creixement de la productivitat ser molt millor del que és ara i molt més eficient. Però, multifactorial, que en el període analitzat (1995-2002) per això, els governs haurien d’adoptar millors institu- supera clarament els nòrdics, tot i que entre ells no s’ob- cions i concentrar-se en aquelles activitats que estan en el serven diferències en productivitat per hora treballada nucli dur de les activitats públiques i no en altres que es (molt per sobre dels mediterranis, que resten clarament a poden remetre millor a la responsabilitat privada dels ciu- la cua).3 tadans. En el referent de com es relaciona el dèficit pressupos- Més enllà de l’anàlisi anterior, més de cràcter quantita- tari amb el creixement, les dades semblen avalar que tenir tiva –macro–, resulta rellevant no tan sols la composició un deute escàs potencia un major creixement econòmic. de la despesa, sinó també la manera com aquesta es ges- En aquest potencial, els angloamericans encapçalen posi- tiona. Es tracta d’un camp d’anàlisi més qualitatiu per cions en creació d’ocupació de forma destacada, duplicant fonamentar en els principis bàsics una bona gestió públi- la mitjana global i molt per sobre de la resta. Pel que fa a ca que millor s’adiu amb factors que repercuteixin posi- la participació del treball en el total de la població, les tivament en la generació d’un entorn favorable per al diferències més grans es troben entre els mediterranis i la creixement i que incrementin la qualitat i l’eficiència dels resta, i dintre dels primers, les variacions, les marca bàsi- serveis públics. És a través de l’estudi de casos i la descrip- cament la participació femenina. ció d’experiències concretes –micro–, que els països han Finalment, (vii) els angloamericans configuren un per- d’aprendre de les millors experiències i garantir així, per fil de fort impuls al creixement de les inversions, de la via de l’emulació de les pràctiques observades, l’impuls manera molt destacada per sobre dels nòrdics i sobretot que poden donar (efectes d’arrossegaments i tractors) de la resta, amb entrades importants de capital estranger aquestes noves modalitats de gestió per al conjunt de l’e- a la vista de la seva major obertura econòmica (superat en conomia en un cercle virtuós de desenvolupament econò- aquest cas tan sols en aquest indicador pel grup de països mic i social alhora Q continentals). Quant a la inversió en R+D i el pes dels investigadors en la població ocupada, etc., són els nòrdics els que es diferencien clarament de la resta, quasi un 50% per sobre dels angloamericans. *: Aquest apartat es desenvolupa amb diferent extensió al llibre del mateix autor La qualitat de les polítiques públiques al servei del creixement econòmic. Centre d’Economia En conjunt, l’índex de competitivitat dels angloameri- Industrial, UAB, 2008. cans és una mica superior al dels nòrdics (amb una mitja- 1: Un text força recent sobre la matèria és: Brooks, N. i Hwong, T. “The Social Benefits na del grup molt influenciada pel pes dels EUA, mentre and Economic Costs of Taxation”, Canadian Centre for Policy Alternatives, desembre de que els nòrdics són més homogenis en el seu comporta- 2006. ment individual i conjunt en aquesta dimensió), diferen- 2: Tot i que un tret de classificació més distintiu seria parlar de països amb superàvit pressupostari o en dèficit, de manera que quedarien, amb excepcions, ciant-se molt clarament ambdós grups de la resta. els sistemes angloamericans i nòrdics entre els primers, i els mediterranis i con- Sembla, per tant, que sí hi ha un balanç compensatori, tinentals entre els darrers. entre les variables que millor recullen els rendiments 3: Se sol apuntar que l’àmplia diferència observada entre europeus i ameri- socials dels diferents models hi ha el binomi creixement cans en hores treballades té a veure amb el tipus impositiu marginal sobre la (productivitat) / equitat (cohesió social). renda, de manera que els angloamericans treballen com a mitjana 1.824 hores En resum, el debat sobre el paper de l’Estat s’ha traslla- a l’any, mentre que els nòrdics treballen 274 hores menys! QASC < 31 L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

Finançament insuficient i dèficit fiscal creixent: el taló d’Aquil·les del Sistema català de serveis socials

Per Elisenda Paluzie, professora de teoria econòmica a la UB

La Llei de serveis socials aprovada pel Parlament de de les comunitats autònomes (LOFCA). Catalunya l’any 2007 converteix l’accés als serveis socials Aquest model es basa en la fixació, segons la Llei orgàni- en un dret subjectiu de caràcter universal, transformant el ca de finançament de les comunitats autònomes (CA), de Sistema català de serveis socials en el quart pilar bàsic de les necessitats de despesa de les CA. Aquestes necessitats es l’estat del benestar, al costat del Sistema de salut, l’educa- financen amb els tributs propis, els cedits i la participació ció i les pensions. Es tracta d’un objectiu molt ambiciós en impostos estatals (IRPF, IVA i impostos especials). que, per fer-se realitat, requerirà un increment important L’Estatut aprovat implica un increment en el percentat- del pressupost, previst en la memòria econòmica de la Llei. ge de participació en alguns impostos: l’IRPF augmenta La Cartera de serveis socials del 2009 es finança en un del 33% al 50%, l’IVA del 35% al 50% i els impostos 85,5% amb recursos generals de la Generalitat, en un especials del 40% al 58%, però aquest increment no 10% amb recursos finalistes de l’Estat i en el 4,5% restant garanteix un augment equivalent de recursos. amb recursos propis (copagament de l’usuari). Poder L’article 206.1 de l’Estatut indica que aquests recursos incrementar substancialment aquest pressupost depèn, s’ajustaran en més o en menys pels mecanismes d’anive- doncs, sobretot de la millora del finançament de la llament i solidaritat, i l’article 206.3 aclareix que aquests Generalitat de Catalunya. són fixats per l’Estat. Així, si amb els tributs cedits no es Actualment s’està discutint la reforma del Sistema de cobreixen totalment les necessitats, es reben recursos de finançament autonòmic. Aquest nou Sistema ha de complir l’Estat a través del Fons de suficiència. Si amb els tributs les previsions recollides en l’Estatut d’Autonomia aprovat cedits se superen aquestes necessitats, aleshores la Gene - en referèndum el 2006. Ara bé, aquest Estatut, a diferència ralitat de Catalunya ha de fer una aportació al Fons de del projecte que va aprovar el Parlament de Catalunya el 30 suficiència (o, expressat d’una altra manera, el Fons de de setembre el 2005, no representa un canvi de model de suficiència passaria a ser negatiu). Per tant, la clau de volta finançament, sinó que assumeix l’esquelet actual del model del finançament autonòmic rau en la primera fase del de finançament de la darrera Llei orgànica de finançament model, la de fixació de les necessitats de despesa.

QASC < 32 <<<<<<<<<<<<<<<<< < L’ANÀLISI

“Les xifres del dèficit fiscal de Elisenda Paluzie és professora titular de Catalunya signifiquen que de cada tres teoria econòmica a la Universitat de Bar - celona (UB) des del 2001. Directora del euros que es paguen en impostos i cotit- Centre d'Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials (CAEPS) de la UB. És zacions socials, un no torna en forma de màster en economia internacional i des- envolupament econòmic per Yale despesa, inversió pública o pensions. I University (1996) i doctora en economia quan s’exclou la Seguretat Social, la per la Universitat de Barcelona (1999). Va obtenir una beca de "la Caixa" per fer situació és encara més greu: de cada dos recerca predoctoral a la London School of Economics (1997-1998). Ha gaudit de beques postdoctorals (beques Batista i Roca i euros que es paguen en impostos, un no beques d’estades a l’estranger de la Generalitat de Catalunya i Research Training Network de la Comissió Europea) per cursar torna mai.” estades de recerca postdoctoral a la London School of Economics (2000-2001) i al CERAS, École Nationale de Ponts et Chaussées, Paris (2002-2003). Ha publicat articles sobre temes de comerç internacional i geografia econòmica en revistes internacionals Les necessitats de despesa es van calcular per a l’any com Journal of Economic Geography, Journal of Regional Science, base del model (1999) dividint-les en tres grups: serveis Regional Studies, Papers in Regional Science, entre d’altres. comuns, serveis sanitaris de la Seguretat Social i serveis socials i assistencials de la Seguretat Social. Per als serveis comuns, la fórmula de càlcul de les necessitats inclou una quantitat fixa igual per a cada comunitat autònoma i un repartiment a partir d’una sèrie de variables, la més ment de la recaptació impositiva i l’increment del fons de important de les quals és la població. A més, hi ha uns fons suficiència. Aquest darrer s’incrementa en funció del que addicionals: el de renda relativa (per comunitats autòno- s’hagin incrementat els ITE (ingressos tributaris de mes amb renda inferior a la mitjana) i un fons per com- l’Estat). Si a Catalunya els ingressos tributaris augmenten pensar la baixa densitat de població (Aragó i més que la mitjana espanyola, això no es reflecteix en el Extremadura). L’Estat dota d’una quantitat addicional fons de suficiència. D’altra banda, la població, que és la aquelles comunitats autònomes que vegin reduïts els seus principal variable que determina les necessitats de despe- recursos en relació amb el sistema anterior i, a més, afe- sa, ha evolucionat de manera desigual entre les comunitats geix unes regles de modulació per limitar el creixement autònomes des del 1999, la qual cosa ha perjudicat les de recursos d’aquelles comunitats autònomes que obtin- comunitats amb més creixement demogràfic, com drien un increment de recursos molt més elevat que el de Catalunya. la mitjana de les CA, i per garantir el creixement de Com a conseqüència d’això, hi ha diferències impor- recursos de les d’aquelles relativament més pobres. Pel tants en el finançament per habitant entre les comunitats que fa als recursos per a la sanitat, es determinen a partir autònomes de règim comú. Així, el 2006 (darrer any d’una sèrie de variables com la població protegida i la liquidat), Extremadura obté un 23% per sobre de la mit- població de més de 65 anys. Finalment, es fixen les neces- jana, i les Illes Balears un 14% per sota, mentre que sitats de recursos per serveis socials i assistencials a partir Catalunya es troba un 4% per sota de la mitjana. de l’índex de població de més de 65 anys. Per aconseguir una millora substancial del finançament A partir d’aquestes variables, les necessitats de despesa cal que el sistema incorpori elements d’eficiència i que no de Catalunya per a l’any base (1999) es van calcular en es basi exclusivament en criteris d’equitat, és a dir, les 9.188 milions d’euros. A partir d’aquí, any rere any, han comunitats autònomes que més recapten han de disposar augmentat els recursos de les CA per dos mitjans: l’incre- de més recursos.

QASC < 33 L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

En aquest sentit, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya Les xifres del dèficit signifiquen que de cada tres euros inclou una sèrie de principis que han d’inspirar el càlcul que es paguen en impostos i cotitzacions socials, un no de les necessitats de despesa i que són més favorables per torna en forma de despesa, inversió pública o pensions. I a Catalunya, però també per al conjunt dels Països quan s’exclou la Seguretat Social, la situació és encara més Catalans: el principi de l’anivellament parcial, el de la no- greu: de cada dos euros que es paguen en impostos, un no alteració en l’ordenació de rendes per capita i l’obligació torna mai. En aquestes circumstàncies, un salt important de tenir en compte variables demogràfiques com el per- en la protecció social a Catalunya per apropar-se als nivells centatge de població immigrant, a més de la densitat de del centre i el nord d’Europa no és factible Q població, la dimensió dels nuclis urbans i la població en situació d’exclusió social. El problema és que aquests principis són genèrics i interpretables. Per exemple, des de Catalunya, el de l’a- Evolució del dèficit fiscal català % sobre nivellament s’interpreta en el sentit que només s’ha d’i- (milions d’euros) el PIB gualar la prestació de serveis socials essencials, i en la 1986 - 2.530 - 7,1% resta de serveis, Catalunya ha de rebre més, en funció del seu esforç fiscal superior. Però, per a Catalunya només 1987 - 2.969 - 7,4% són serveis socials essencials la sanitat, l’educació i els ser- 1988 - 3.437 - 7,6% veis socials, mentre que per a Andalusia la justícia i altres 1989 - 4.216 - 8,2% serveis també ho són. 1990 - 4.941 - 8,6% D’altra banda, el principi dels “rankings” afecta Catalunya si les rendes per capita s’ajusten pels nivells 1991 - 5.295 - 8,4% de preu, si no, rarament hi ha hagut alteració dels “ran- 1992 - 5.725 - 8,4% kings”, però l’Estatut no especifica quines rendes per 1993 - 6.041 - 8,7% capita s’han de considerar. I finalment, algunes de les 1994 - 6.115 - 8,2% variables que inclou l’Estatut, com la densitat de pobla- 1995 - 5.102 - 6,3% ció, no afavoreixen Catalunya si s’apliquen com s’ha fet en el passat (per afavorir els territoris amb menor den- 1996 - 5.399 - 6,3% sitat). També es podria complir l’Estatut ponderant amb 1997 - 6.529 - 7,3% un percentatge ínfim variables que clarament afavorei- 1998 - 6.078 - 6,4% xen Catalunya, com la immigració. 1999 - 8.508 - 7,8% L’Estatut no estableix, doncs, una fórmula precisa, no garanteix cap xifra mínima de millora en el finançament. 2000 - 9.191 - 7,8% Només estableix uns principis i deixa en mans de l’Estat 2001 - 9.266 - 7,5% el més important (la caixa i els mecanismes d’anivella- Mitjana 1986-2001 - 7,6% ment). Cal recordar que al final del procés, la millora (si 2002 - 12.674 - 9,2% hi és) en el finançament es podrà quantificar, i hauria de servir per reduir el dèficit fiscal de Catalunya. Aquest ha 2003 - 12.471 - 8,5% seguit una tendència creixent els darrers anys, fins a 2004 - 13.448 - 8,5% situar-se al voltant del 10% del PIB de Catalunya el 2005 - 16.735 - 9,8% darrer any disponible, el 2005. El dèficit fiscal està, Mitjana 2002-2005 - 9% doncs, desbocat i assoleix xifres rècord. Cal recordar que el mateix grup d’experts del Departament Font: Departament d’Economia i Finances (2008). Nota: balances fiscals segons el criteri del flux monetari i ajustades a una situació d’equilibri d’Economia i Hisenda va estimar en un 7,6% del PIB el pressupostari. dèficit fiscal de Catalunya en mitjana del període 1986- 2001.

QASC < 34

L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

Un dèficit històric de transferències de l’Estat en serveis socials

Per Víctor Bayarri i Catalán, director d’Alter Civites, consultoria en política social

Les transferències inicials de l’Estat a les comunitats A partir de l’any 1987, fruit de les negociacions del autònomes: la manca de criteris racionals, l’efecte de Consejo de Política Fiscal y Financiera i de les comissions la desigualtat territorial mixtes Estat - comunitats autònomes, va néixer un nou mètode de finançament per al quinquenni 1987-1991: es Les transferències de serveis socials de l’Estat a les comu- va abandonar el criteri del cost efectiu dels serveis i es van nitats autònomes es van dur a terme al llarg de les dèca- passar a considerar variables socioeconòmiques que des dels anys vuitanta i noranta sense més criteri que el havien de constituir-se com a indicadors de les necessitats traspàs dels equipaments i serveis concrets dels quals de les autonomies. l’Estat era titular a la respectiva comunitat autònoma. El nou sistema de finançament va desdoblar la transfe- Això no té cap equivalència amb com es van efectuar els rència de recursos en: a) finançament incondicionat, inte- processos de transferència en altres àmbits competen- grat per taxes transferides, tributs cedits i ingressos via cials, com ara la sanitat o l’educació. En aquests darrers percentatge de participació d’una banda, i b) finançament casos sí que es van establir un conjunt de criteris racionals condicionat de l’altra. de distribució, més o menys encertats, que de manera Així com el primer sistema de traspàs només tenia com periòdica s’han anat actualitzant. a objecte dotar les autonomies dels recursos necessaris El sistema de finançament (al llarg dels primers anys de per a la prestació dels equipaments transferits i només la seva evolució, fins a l’any 1986) es basava pràcticament d’aquests, el segon estava constituït pels recursos de en les transferències de caràcter condicionat. La valoració l’Estat que tenien per finalitat promoure el desenvolupa- del volum de despesa necessari es feia d’acord amb el cri- ment territorial i la correcció dels desequilibris entre teri del cost efectiu dels serveis transferits. D’acord amb autonomies (a través del Fons de Compensació aquest criteri, tan vague, la Generalitat de Catalunya va Interterritorial, creat el 1982). Cap dels dos sistemes, negociar i rebre els recursos de serveis socials existents al però, es fonamentava en criteris de necessitat o demanda, territori català que abans eren titularitat de l’Estat. com sí que s’ha fet en sanitat o educació.

QASC < 36 <<<<<<<<<<<<<<<<< < L’ANÀLISI

“Les transferències de serveis socials Víctor Bayarri i Catalán és graduat en de l’Estat a les comunitats autònomes es direcció econòmica i financera per ESADE, és empresari i consultor d'empreses. Va van dur a terme al llarg de les dècades ser gerent de Mans Unides i ha estat secretari general de la Federació Catalana dels anys vuitanta i noranta sense més de Voluntariat Social i membre de l'Associació Internacional del Voluntariat. criteri que el traspàs dels equipaments i Durant els anys 1997 a 1999 va ser direc- serveis concrets dels quals l’Estat era tor general de l'Institut Català d'Assis - tència i Serveis Socials (ICASS) del Depar - titular a la respectiva comunitat.” tament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, depar- tament en el qual va treballar ocupant diversos càrrecs des de 1990. Ha estat consultor associat al Consorci Hospitalari de Cata - lunya, Consultoria i Gestió, SA, on desenvolupava projectes en l'àmbit sociosanitari. En l'actualitat és director de l’empresa dedi- cada a la consultoria en l'àmbit social Alter-Civites. Presideix la Fundació Koiné-Aequalitas, fundació per a la qualitat i el desenvo- lupament social.

Pla concertat per al desenvolupament de prestacions bàsiques de serveis socials en corporacions locals Això és evident en tots els plans finalistes i vigent enca- En aquest marc, l’Estat, a partir d’una nova negociació ra als nostres dies. Segons dades del Ministeri de Treball i amb les comunitats autònomes, aprova i dota un conjunt Afers Socials, el 2008 es concedeix una dotació de més de de plans finalistes entre els quals destaca el Pla concertat 95 milions d’euros (95.092.360 €) a distribuir d’acord per al desenvolupament de prestacions bàsiques de serveis amb els criteris següents: d’una banda, la consideració de socials en corporacions locals, vigent des de 1988. les variables de població, dispersió, grans ciutats, població El Pla concertat és l’instrument de col·laboració (con- dependent, superfície, insularitat i pobresa relativa, així veni) entre l’Administració de l’Estat (Ministeri de com els successius increments de l’IPC; de l’altra, garan- Treball i Afers Socials - MTAS) i les comunitats autòno- tint una quantitat mínima per a la Comunitat Autònoma mes, amb la finalitat de finançar conjuntament una xarxa de la Rioja i les ciutats de Ceuta i Melilla. de serveis socials bàsics, dependents de les corporacions D’acord amb aquests criteris, la dotació econòmica del locals, per tal de garantir unes prestacions bàsiques de Pla concertat 2008 queda distribuïda de la manera serveis socials a tota la ciutadania. següent per comunitats autònomes (vegeu la taula 1). En comptes d’avançar en la igualtat i l’equitat en el La desigualtat es posa de manifest si atenem el criteri de finançament de les comunitats autònomes, el finançament població, ja que observem que Catalunya, amb 1,87 € per per plans i programes ha estat un altre factor de desequi- habitant, se situa per sota de la mitjana de l’Estat (2,54), libri territorial en el repartiment de fons per part de superant únicament les Illes Balears i Madrid. l’Estat. A la base d’aquesta desigualtat s’observa, en l’ac- El finançament de programes concrets, com el Pla con- tuació de l’Estat, una falta d’anàlisi de les necessitats reals certat, minva el nivell d’autonomia competencial de les de la població de Catalunya i del conjunt de les comuni- comunitats autònomes, ja que és l’Estat qui decideix a tats autònomes tot distribuint els recursos de forma poc quina finalitat s’apliquen els recursos transferits i no les equitativa. comunitats autònomes que tenen plenes competències en

QASC < 37 L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

Taula 1 DotACIó DE L’EStAt A LES CCAA A trAVéS DEL PLA ConCErtAt-2008 Comunitat autònoma Euros Percentatge Població 2007 Euros per habitant Andalusia 18.685.254,61 19,691 8.059.461 2,32 Aragó 3.288.020,27 3,465 1.296.655 2,54 Principat d’Astúries 2.977.722,26 3,138 1.074.862 2,77 Illes Balears 1.832.371,47 1,931 1.030.650 1,78 Canàries 4.151.540,75 4,375 2.025.951 2,05 Cantàbria 1.467.035,89 1,546 572.824 2,56 Castella-la Manxa 5.001.776,30 5,271 1.977.304 2,53 Castella i Lleó 7.242.184,92 7,632 2.528,417 2,86 Catalunya 13.496.540 14,223 7.210.508 1,87 Extremadura 3.281.377,81 3,487 1.089.990 3,01 Galícia 7.937.745,91 8,365 2.772.533 2,86 Madrid 10.908.825,71 11,496 6.081.689 1,79 Múrcia 2.805.018,16 2,956 1.392.117 2,01 La Rioja 1.423.385,40 1,5 308.968 4,61 València 9.444.636,58 9,953 4.885.029 1,93 Ceuta 574.461,80 0,5 76.603 7,50 Melilla 574.461 0,5 69.440 8,27 total 95.092.360,00 100 42.453.001

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri d’Educació, Política Sicial i Esports.

aquestes matèries. Les transferències de fons per progra- mètode de determinació del cost efectiu se’n van deri- mes estan supeditades al fet que, de forma coresponsable, var bona part de les mancances i deficiències de l’època l’autonomia aporti per la seva banda un import equivalent inicial i del finançament posterior del Sistema català de al que se li transfereixi. Això va en detriment de l’autono- serveis socials. mia financera de la mateixa comunitat, ja que implica un De la mateixa manera, quan es van incorporar criteris compromís pressupostari imposat per l’Estat. socioeconòmics, en el cas dels plans i programes finalis- tes descrits abans, es va incrementar el desequilibri territorial i tampoc no es va solucionar la desigualtat en Una aproximació per quantificar el dèficit històric de l’aportació de recursos de l’Estat pels respectius serveis les transferències de l’Estat a Catalunya, en matèria de socials autonòmics. serveis socials En una aproximació de quantificació del dèficit feta l’any 2004 per la consultora Alter Civites, amb totes les Els dos sistemes de transferència descrits, lluny d’a- cauteles que cal expressar per la dificultat en la disponi- portar solucions al problema de la desigualtat territo- bilitat de dades, es va poder observar la gran magnitud rial, van reduir el nivell d’autonomia competencial de de l’efecte ocasionat en els serveis socials catalans per les comunitats autònomes i van crear realitats de des- les mancances històriques en les transferències de igualtat que encara persisteixen en l’actualitat. Així, del l’Estat.

QASC < 38 <<<<<<<<<<<<<<<<< < L’ANÀLISI

En aquesta recerca, el dèficit resultant es va calcular a “En comptes d’avançar en la igualtat i partir de la diferència entre les transferències rebudes per Catalunya i les que hagués hagut d’ingressar teòricament l’equitat en el finançament de les comuni- i d’acord amb criteris objectius. Entre aquests destaquem tats autònomes, el finançament per plans i el finançament rebut per altres comunitats autònomes de règim comú, com ara Castella Lleó i La Rioja, que arri- programes ha estat un altre factor de des- ben, en termes relatius de recursos per habitant, fins a tri- plicar les aportacions rebudes per l’Estat, tot considerant equilibri territorial en el repartiment de indicadors racionals de població, necessitat i demanda. fons per part de l’Estat.” Atenent les dades recollides en la recerca esmentada, en què es comparen les transferències rebudes per Catalunya amb les que hagués rebut en el cas d’haver tin- gut l’equivalent a la mitjana de la resta de comunitats autònomes analitzades, es quantifica el dèficit de la mane- ra següent: Concretament, el nivell de l’interval màxim, 675 QUAntIFICACIó DEL DÈFICIt HIStÒrIC Finançament Interval màxim Interval mínim m i l i o n sTransferències per despeses corrents IMSERSO 565.338.297,66 102.788.781,39 d ’ e u r o s ,Transferències per despeses de capital IMSERSO 23.671.984,56 14.794.990,35 correspon Transferències per programes 86.397.350,70 71.150.759,40 675.407.632,92 188.734.531

en calcular el dèficit acumulat al llarg de 22 anys –1983 al 2004– i el milions d’euros mínim es relaciona amb un període reduït –2001 a 2004– de quatre anys, cosa que significa un mínim de 188 Conclusions: la implantació del Sistema Estatal

QASC < 39 L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

d'Atenció a la Dependència és un pas endavant però “El finançament de programes concrets, insuficient per atendre el dèficit històric dels serveis socials com el Pla concertat, minva el nivell d’au-

L'Estat, l'any 2006, tot reconeixent un deute històric tonomia competencial de les comunitats amb els serveis socials i la necessitat d'avançar en la con- autònomes, ja que és l’Estat qui decideix a sideració d'aquest Sistema com a quart pilar de l'Estat del Benestar, va aprovar la Llei 39/2006 de promoció de l'au- quina finalitat s’apliquen els recursos tonomia personal i atenció a les persones en situació de transferits i no les comunitats autònomes dependència. Aquesta llei, que es va emparar per a la seva promulgació en l'article 149.1.1 de la Constitució que tenen plenes competències en aques- Espanyola i, per tant, en el principi de la igualtat entre els ciutadans i ciutadanes de l'Estat, representa un indubtable tes matèries.” avenç des de la perspectiva d'un repartiment més equita- tiu dels recursos de l'Estat. Tanmateix, tot considerant la marc de finançament pel conjunt dels serveis socials com- seva necessitat, cal afirmar que no és suficient per atendre petència exclusiva de les comunitat autònomes. i respondre al dèficit històric que han ocasionat més de Serà sens dubte en el context de la negociació pel finan- vint anys de distribució desigual dels recursos. çament estatal de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya on Cal un Pacte d'Estat, promogut, si cal, per Catalunya, a millor es poden fer aquestes propostes i plantejaments. partir del qual s'assoleixi la superació d'aquesta realitat i Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya amb necessitats s'estableixin les condicions efectives per un Sistema socials i de suport per viure en condicions reals d'igualtat Català de Serveis Socials sostenible i de qualitat. La reivin- i benestar són i seran els principals beneficiaris d'una dicació del dèficit històric en serveis socials, per tant, és acció com aquesta un repte ineludible, però també la consideració d'un nou Q

QASC < 40 <<<<<<<<<<<<<<<<< < L’ANÀLISI

La protecció social en l’eix de la societat catalana

Per Pere Orriols, responsable de projectes de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)

Com succeeix en tots els països del nostre entorn, a El concepte europeu de protecció social Catalunya el sistema de protecció social fa un paper cen- tral en la vida social, econòmica i política. L’any 2005, el El manual d’Eurostat declara que la protecció social conjunt de recursos que administrava aquest complex sis- inclou “...totes les intervencions d’organismes públics o tema equivalia a prop del 18% del producte interior brut privats destinades a alleugerir les càrregues que repre- de Catalunya. En xifres absolutes això es tradueix en més senta per a les llars i individus una sèrie establerta de ris- de 30.000 milions d’euros i la significativa xifra de 4.383 € cos o necessitats, sempre que no existeixi un acord per cada persona que habita a Catalunya. simultani i recíproc ni individual”. Cal destacar que En definitiva, constitueix un gran mecanisme de trans- aquesta definició inclou, doncs, tant les accions públi- ferència, en el temps, en l’espai i en l’entramat social, ques com les privades i que no considera aquella part de que transforma radicalment el panorama socioeconòmic la prestació que ha estat finançada per un pagament d’aquest país. Una Catalunya sense protecció social no simultani de la persona beneficiària. tindria gaire a veure amb la Catalunya que coneixem. No Les funcions (o riscos i necessitats) de la protecció hi ha dubte que convé aturar-se a analitzar-ne les carac- social que es consideren són les següents: malaltia/aten- terístiques. ció sanitària, invalidesa, gent gran, supervivència, famí- Des de l’any 1991, l’Institut d’Estadística de Catalunya lia/fills, atur, habitatge i exclusió social. En queden exclo- elabora els comptes de la protecció social a Catalunya. És ses, doncs, les accions educatives. una estadística especialment dissenyada per poder compa- rar la protecció social de diferents territoris, ja que s’hi aplica la metodologia del Sistema europeu d'estadístiques Gent gran i sanitat acaparen el 72% dels recursos de protecció social (Seepros) de la Unió Europea. Les darreres dades publicades corresponen a l’any 2005. Se’n L’any 2005, el 40% de la despesa en prestacions socials pot obtenir una informació més detallada a través del web a Catalunya va anar adreçada a la gent gran. El creixement de l’Idescat(www.idescat.cat/cat/societat/socprotec.html). d’aquesta funció ha estat persistent des de la fi del segle

QASC < 41 L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

Pere Orriols Tubella és llicenciat en cièn- “L’any 2005, el conjunt de recursos que cies econòmiques. L’any 1981 va ingres- administrava el sistema de protecció sar a l’Administració de la Generalitat, en la qual ha desenvolupat la seva acti- social equivalia a prop del 18% del pro- vitat en els àmbits de l’estadística i els serveis socials. Va formar part de l’e- ducte interior brut de Catalunya. En xifres quip que va redactar el primer Mapa de serveis socials l’any 1984; va participar absolutes això es tradueix en més de en el procés d’informatització i estructu- 30.000 milions d’euros i la significativa ració del sistema d’informació de serveis socials en el moment de creació de l’Institut Català d’Assistència xifra de 4.383 € per cada persona que i Serveis Socials i en l’activitat planificadora de la Direcció General de Serveis Socials. Des de l’any 1993 treballa a habita a Catalunya.” l’Institut d’Estadística de Catalunya, on actualment és responsa- ble de projectes en l’Àrea d’Estadístiques Econòmiques. Desenvolupa la seva activitat en les estadístiques relacionades amb els sectors productius amb una important presència del sec- tor públic. El diferencial persistent respecte d’Europa

La comparació amb les xifres agregades de la Unió Europea i amb les dels països membres mostra que, mal- grat l’evolució favorable dels darrers anys, encara persis- teixen diferències substancials, sobretot atenent el nivell passat, encara que la seva participació respecte al conjunt de renda del país. Així, l’any 2005, la Unió dedicava de de l’economia s’ha estabilitzat finalment entorn del 7%. mitjana el 27,4% del PIB a protecció social, més de 6 Dels 11.715 milions d’euros que varen representar el punts per sobre de la xifra espanyola i més de 9 de la cata- darrer any estudiat, la major part (10.210 milions) con- lana. Dels països de la UE-15 només Irlanda (18,2%) pre- sisteix en pensions de jubilació. senta un percentatge inferior al d’Espanya (20,8%). La funció següent en importància és la corresponent a Per a un millor diagnòstic, és interessant revisar les malaltia i assistència sanitària, que l’any 2005 rebia el 32% dades de la despesa per capita en unitats estandarditzades dels recursos, dels quals la major part es destina a la pres- de poder de compra. Aquesta xifra era de 4.799 a tació d’assistència sanitària. Li va al darrere la prestació Catalunya, per al conjunt d’Espanya se situava en 4.776, d’atur, que representa un 11,2% del total de la despesa. per a l’Europa de 15 països membres en 7.005 i per a la Aquesta funció ha estat subjecta a la interacció entre una dels 25 en 6.367. França, per exemple, gastava 8.044 uni- taxa d’atur fluctuant i un ordenament legal de les presta- tats de poder de compra per cada habitant. cions canviant. L’any 2005, les prestacions per invalidesa significaven un 7,5% del total i les de família el 4,6%. Cal destacar que els percentatges indicats són similars Un sistema fonamentalment d’abast estatal i públic als que es presenten per al conjunt de la Unió Europea, excepte en el cas de la cobertura de l’atur, a la qual es des- L’eix central del Sistema català de protecció social tina de mitjana el 6,1%, i de les prestacions relacionades queda constituït per subsistemes que tenen fonamental- amb la protecció de la família i la infància, en què la xifra ment abast estatal i públic. Aquest és el cas de l’entramat europea se situa en el 8%. No obstant això, és precisament de la Seguretat Social que, en sentit ampli, inclou no sols aquesta darrera funció la que a Catalunya ha presentat un les pensions de la Seguretat Social, sinó també les presta- creixement més persistent durant els últims anys. cions per atur, el règim de classes passives, així com la

QASC < 42 <<<<<<<<<<<<<<<<< < L’ANÀLISI

cobertura de riscos que preveu la normativa laboral. Tot i Catalunya, clarament finançadora ser de gestió descentralitzada, també el Sistema català de salut, i en menor mesura el de serveis socials, responen L’any 2005, el 71,7% dels recursos econòmics del poc o molt a la reglamentació de base estatal. Sistema català de protecció social provenien de les cotit- Això fa que, en conjunt, la protecció social a Catalunya zacions socials. Aquesta proporció contrasta amb la que presenti una caracterització relativament similar a la del correspon al conjunt d’Espanya, que se situa en el 64,5% conjunt de l’Estat pel que fa a la despesa. Encara que la i amb la de la Unió Europea, que és del 59%. Aquest dife- despesa per capita a Catalunya ha estat sempre lleugera- rencial existent entre la contributivitat catalana i l’espa - ment per sobre de la del conjunt d’Espanya, el major nyola és degut a la coincidència dels dos factors següents: nivell de renda català fa que, en canvi, la proporció res- • Un superàvit molt important a Catalunya en els prin- pecte al PIB sigui inferior. cipals règims contributius de la Seguretat Social, coinci-

Ingressos i despeses corrents de protecció social per les principals categories de classificació. Catalunya. 2005 Milers d'euros Percentatge sobre conju

Total ingressos 32.378.706 16,0 cotitzacions socials 23.206.279 17,8 cotitzacions dels ocupadors 17.273.134 17,5 cotitzacions de les persones protegides 5.315.904 18,8 cotitzacions reassignades 617.240 19,0 aportacions de les administracions públiques 8.576.556 12,7 Administració central -549.168 -5,8 *15,7 Administració autonòmica 8.861.446 (*) 15,7 Administració local 264.277 altres ingressos 595.872 13,8 Total despeses 30.071.141 15,9 prestacions de protecció social 29.605.523 16,0 sense control de recursos 27.104.966 16,7 prestacions en efectiu 18.053.703 17,4 prestacions en espècie 8.469.468 15,3 cotitzacions reassignades 581.795 20,1 amb control de recursos 2.500.557 11,0 prestacions en efectiu 1.151.035 8. prestacions en espècie 1.300.639 13,7 cotitzacions reassignades 48.883 13,6 despeses d'administració 444.608 10,9 altres despeses 21.010 5,8

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l'Enquesta financera de les famílies. * Administració autonòmica i local.

QASC < 43 L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

“L’any 2005, el 71,7% dels recursos eco- nòmics del Sistema català de protecció social provenien de les cotitzacions socials. Aquesta proporció contrasta amb la que correspon al conjunt d’Espanya, que se situa en el 64,5% i amb la de la Unió Europea, que és del 59%.”

dent amb una situació clarament marginal a Catalunya dels règims típicament deficitaris (agrari, de la llar, del carbó, del mar, etc.). • Una presència proporcionalment més petita de les prestacions no contributives a Catalunya que al conjunt d’Espanya. Com a conseqüència d’això, l’aportació de les adminis- tracions públiques té una incidència menor en el finança- ment de la protecció social a Catalunya que en el conjunt d’Espanya. Tant és així que, comptablement, l’aportació estatal és, a partir de l’any 2002, netament negativa. Així, l’any 2005, mentre que la despesa en prestacions

Despeses en prestacions de protecció social per funcions. Catalunya. 2005 % sobre el con- Milers d’euros junt d’Espanya Total despesa en prestacions de protecció social 29.605.523 16,0 Malaltia / Assistència sanitària 9.442.452 16,2 Invalidesa 2.225.152 16,5 Vellesa 11.715.556 16,4 Supervivència 1.020.058 20,4 Família / Fills 1.368.316 13,2 Atur 3.318.742 14,4 Habitatge 156.127 10,0 Exclusió social 359.120 21,5

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l'Enquesta financera de les famílies.

QASC < 44 <<<<<<<<<<<<<<<<< < L’ANÀLISI

Evolució de la participació de les administracions públiques en el finançament de la protecció social a Catalunya, Espanya i alguns països de la Unió Europea.

2001 2002 2003 2004 Catalunya 28 28.9 30.2 32.7 Espanya 41 43 43.3 44.2 Portugal 45.8 47.3 48.3 51.9

socials a Catalunya era del 15,9% del total estatal, l’apor- Els serveis socials dins la protecció social a Catalunya tació estatal negativa (entesa com un superàvit regional que la Tresoreria General de la Seguretat Social destina a Tot i que en els models habituals de presentació dels cobrir altres necessitats) equivalia al 5,8% de l’aportació comptes Seepros l’àmbit d’actuació dels serveis socials estatal efectiva al conjunt d’Espanya. –en la seva accepció més restrictiva, habitualment utilit- zada a Catalunya– queda diluït dins de les distintes fun- cions (gent gran, invalidesa, família/fills, exclusió social, La Generalitat gestiona el 30% de la protecció social etc.), en les publicacions de l’Idescat s’ha optat per pre- sentar algunes dades sobre el paper dels serveis socials en L’any 2005, la Generalitat de Catalunya, a través de la protecció social. S’han considerat dos subsistemes, un de diferents entitats, gestionava prestacions socials per valor públic i un altre de privat, que en conjunt van administrar de més de 9.190 milions d’euros, és a dir, un 30,6% del l’any 2005 un total de 1.500 milions d’euros en prestacions, total. La gestió de l’Administració autonòmica és majori- és a dir, un 5% del total. En aquest cas, però, no po dem efec- tària en la funció “malaltia/assistència sanitària”, en la tuar comparacions amb altres territoris en no disposar qual distribueix un 77,3% de les prestacions. d’informació publicada Q

Despesa estandarditzada per habitant en prestacions socials per funcions a la Unió Europea. 2005

Catalunya Espanya EU(25 països) EU(15 països)

malaltia/assistència sanitària 1.507 1.472 1.750 1.930 invalidesa 355 339 486 531 vellesa 1.870 1.804 2.539 2.776 supervivència 163 126 273 304 atur 530 580 373 456 família/fills 218 261 491 542 habitatge 25 39 138 155 exclusió social 57 42 76 82

En unitats de poder de compra.

QASC < 45 L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

Costos i indicadors: gestió econòmica dels serveis socials en l’Administració local

Per Josep Viñas, director dels Serveis Territorials del DASC a Girona

En primer lloc, cal exposar que la contenció del crei- tius assenyalats és la comptabilitat de costos, que permet xement de la despesa pública implica una recerca de la aconseguir un control de la gestió, determinar el cost de qualitat dels serveis i de la seva gestió, a partir d’una la prestació dels serveis (per exemple, per establir taxes reflexió en profunditat del funcionament del sector i preus) o analitzar les desviacions que es produeixen en públic tradicional, és a dir, la modernització de la gestió relació amb l’execució del pressupost, entre d’altres. pública, el que els anglosaxons anomenen “new public Una altra eina són els indicadors de gestió, que perme- management”. ten prendre decisions mitjançant variables financeres, a En l’àmbit de l’Administració local, aquesta necessitat partir d’informació comptable, però també a través de apareix més remarcada, fonamentalment per dos variables no financeres, obtingudes d’informació extra- motius. En primer lloc, pel fet de ser molt propera a la comptable, constituint entre totes un veritable quadre de ciutadania i a la importància que aquesta dóna als serveis comandament. rebuts dels ajuntaments. En segon lloc, perquè, fins fa Per veure com es poden implementar aquestes tècni- poc temps, els sistemes informatius d’aquestes entitats ques en la gestió econòmica de l’Administració local cal han estat orientats, generalment, al compliment de la conèixer la seva realitat, és a dir, cal analitzar les seves normativa legal i al control pressupostari, clarament finalitats i objectius, el funcionament de l’organització i el insuficients per cobrir les necessitats d’informació dels procés productiu. nous models de gestió pública. En el cas que ens ocupa, la prestació de serveis socials No és només la constatació dels experts sobre la impor- consisteix en la promoció de les condicions per establir tància d’aquesta nova manera de gestionar, sinó que dife- una situació efectiva d’igualtat, tant en la persona com rents organismes i normatives també hi han posat un en els diferents grups que formen una determinada èmfasi especial. Per exemple, la Llei 57/2003 per a la comunitat. En el cas de l’Administració local, les com- modernització del Govern local, promulga que la gestió petències bàsiques fan referència a l’atenció primària, economicofinancera s’ajustarà a la introducció de l’exi- principalment l’atenció individual i domiciliària. gència dels costos dels serveis o al compliment d’objec- Les etapes en el procés de formació de cost comencen tius relacionats amb l’eficiència i l’eficàcia. en la classificació dels costos, on podem destacar els cos- Una primera eina per poder portar a terme els objec- tos de personal (personal de l’ens local), serveis exteriors

QASC < 46 <<<<<<<<<<<<<<<<< < L’ANÀLISI

“Les etapes en el procés de formació de Josep Viñas i Xifra és llicenciat en ciències cost comencen en la classificació dels cos- econòmiques i empresarials per la UAB, és doctor en ciències econòmiques i tos, on podem destacar els costos de per- empresarials per la UdG i ha estat profes- sor titular d’economia financera i compta- sonal (personal de l’ens local), serveis bilitat a la UdG (1992-2007). Ha estat tinent d’alcalde d’Acció Social de exteriors (principalment serveis que l’Ajuntament de Salt (2003-2007). s’han externalitzat) i amortitzacions (la Actualment és director dels Serveis Territorials a Girona del Departament part proporcional periodificada de les d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Ha publicat els llibres següents: La comptabilitat dels ajuntaments de inversions que s’han fet), encara que les comarques gironines (2001); Exercicis resolts de comptabilitat de costos (2002); Comptabilitat per a no-economistes (2002) amb també poden tenir una certa importància Helena Benito; Cálculo de costes e indicadores de gestión en los els costos de transferències corrents a servicios municipales (2005) amb Daniel Carrasco, Andrés Navarro i Dionisio Buendía, i La comptabilitat i els pressupostos: eines de les entitats.” gestió per a l’Administració local (2007). És membre del consell editorial de la revista Comptabilitat i Direcció i coordinador per a la Universitat de Girona del projecte de “Cálculo de costes e indi- cadores de gestión” de la Federación Española de Municipios y Provincias. (principalment serveis que s’han externalitzat) i amortit- zacions (la part proporcional periodificada de les inver- sions que s’han fet), encara que també poden tenir una certa importància els costos de transferències corrents a les entitats. Una vegada s’ha fet la classificació cal distri- Podríem seguir enumerant altres atributs, però ens sem- buir aquest cost en els diferents centres, que dependran bla important assenyalar, finalment, que els indicadors de l’organització de cada ens local i, finalment, caldrà han de tenir crèdit suficient per a les persones usuàries de repartir-los en els qui motiven de cost, és a dir, els dife- la informació. rents usuaris i usuàries dels serveis. Moltes vegades, el càlcul d’un cost per usuari no és suficient per valorar l’eficiència o l’eficàcia d’un servei. Exemples concrets de costos municipals Per això, utilitzem els indicadors de gestió, que han de tenir una sèrie d’atributs que passem a analitzar. En pri- Tot això és la teoria, però com s’apliquen aquests con- mer lloc, han de ser comparables, és a dir, han de poder ceptes a la pràctica? Des de fa uns anys, la Federació ser contrastats amb valors de referència o estàndards. En Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) porta a segon lloc, han de ser rellevants, per tant, han d’informar terme una experiència pilot per a la implementació d’un sobre les activitats clau del servei, sense ocupar-se de les sistema de costos en l’Administració local en l’àmbit esta- poc transcendents. D’altra banda, han de ser precisos, és tal, en el qual participen tres ajuntaments catalans. Un a dir, informar d’una realitat amb un marge d’error dels serveis triats va ser el de serveis socials, dels quals acceptable. També han de ser comprensibles, per tant, tot n’explicarem alguns exemples. i recollir molta informació, han de tenir la claredat sufi- En el càlcul de costos, exposarem el cas d’un centre cient per interpretar el seu significat. D’altra banda, han municipal d’acollida social que té com a objectiu servir de de ser fidels, és a dir, els possibles biaixos de la informa- pont d’enllaç per aconseguir la inserció social i laboral ció han de ser semblants en diferents moments del temps. dels transeünts (sense sostre). Es va definir un procés pro-

QASC < 47 L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

ductiu que consisteix en un servei municipal que detecta “Des de fa uns anys, la Federació els possibles usuaris, els traspassa a una comissió de valo- ració que decideix quina ha de ser l’estada en aquell cen- Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) tre (curta, mitjana o llarga). porta a terme una experiència pilot per a Els costos de personal van ser, l’any 2004, de 459.000 € (en una plantilla de 35 persones), els serveis exteriors la implementació d’un sistema de costos van pujar 166.000 € (entre servei d’àpats i tallers), les amortitzacions van ser 56.000 € (depreciació de l’equi- en l’Administració local en l’àmbit estatal, pament) i s’hi van afegir 142.000 € de costos transver- en el qual participen tres ajuntaments sals. Aquests últims costos representen el cost de suport des d’altres departaments municipals aliens als serveis catalans.” socials, però necessaris perquè aquests portin a terme la seva feina, per exemple, el servei de manteniment de l’ajuntament. En total, 820.000 € per atendre 4.670 usuaris, és a dir, un cost de 175,59 €/usuari. És molt o és poc? No és l’objectiu de la informació econòmica contestar-ho, però és una dada objectiva sobre la qual es Indicadors econòmics poden prendre decisions. En la utilització dels indicadors de gestió, aquests es van • Despesa corrent en serveis socials per habitant: dividir en indicadors d’activitat, indicadors econòmics i 50,37 €/habitant. indicadors d’entorn. Els primers reflecteixen els outputs • Percentatge de despesa corrent en serveis socials: generats per satisfer les necessitats de les persones usuà- 6,86% del pressupost corrent. ries i l’impacte que tenen sobre la demanda, així com la • Valor mitjà de les ajudes econòmiques: 333,05 qualitat d’aquests, des de la perspectiva del ciutadà com a €/ajuda. client. Els segons mesuren l’execució econòmica en rela- • Cost per hora del servei d’atenció domiciliària: ció amb els serveis prestats, tant de caràcter pressuposta- 13,07 €/hora. ri com de costos. Els tercers informen sobre algunes • Cost de la informació i orientació individual en l’a- variables que, escapant del control de l’ens local encarre- tenció de base: 104,95 €/usuari. gat de prestar els serveis, poden influir en les condicions de prestació d’aquests. Els resultats d’alguns d’aquests Indicadors d’entorn indicadors (se’n van mesurar 41) van ser els següents l’any 2004 (valor mitjà de tots els ajuntaments estudiats). • Índex d’infància: 11,18%. • Índex de vellesa: 4,40%. Indicadors d’activitat • Taxa d’atur: 6,23%. • Renda familiar disponible: 12.536,36 €/habitant. • Percentatge d’atenció domiciliària a la vellesa: 6,25%. • Índex d’hores per beneficiari/ària d’ajuda domicilià- ria: 125,38 hores. Com es pot veure, tota aquesta informació és la guia, • Percentatge d’atenció amb telealarma: 2,89%. per al gestor que hagi de prendre les decisions en l’àmbit • Índex de places en centres d’acollida per a transeünts: polític, sobre quina ha de ser la despesa en serveis socials 0,29 places per cada mil habitants. dels ajuntaments, tot i que la Llei catalana de serveis • Índex de recursos humans de serveis socials: 0,64 tèc- socials ja defineix quins són els serveis prioritaris que nics per cada mil habitants. s’han de prestar i de quina manera s’han de finançar Q

QASC < 48 <<<<<<<<<<<<<<<<< < L’ANÀLISI

Evolució de la participació de les persones usuàries en el finançament dels serveis socials a Catalunya

Per Francesc Patricio, metge, expert en gestió de serveis socials

A l’hora de parlar del finançament dels serveis socials, Tot i això, la situació de creixement i maduració del sis- cal incorporar necessàriament el vessant de la participació tema de protecció social al nostre país i l’actual replante- dels mateixos usuaris i usuàries en el sosteniment dels jament polític i social de l’abast dels drets socials arran de seus costos. Aquesta participació de les persones usuàries, l’aprovació de la Llei 12/2007 de serveis socials i el seu anomenada també contraprestació econòmica o copaga- procés de desplegament, fan necessària i convenient una ment, abordada de forma integral, a Catalunya ha tingut reflexió tranquil·la sobre el tema. històricament poca regulació normativa explícita, ha estat Per abordar la qüestió de la participació de les persones de baix nivell normatiu (normativa local, ordre a l’any usuàries en el finançament dels serveis socials, faré un breu 1992 i decret a l’any 1996). S’ha regulat més amb modi- recorregut des del traspàs de les competències de l’Estat a ficacions parcials (preu del servei, ampliació d’excep- la Generalitat de Catalunya fins a la situació actual amb les cions, regulació específica per un servei, etc.) o incorpo- lleis recents: la Llei 39/2006 de promoció de l’autonomia rades en el marc d’una norma més àmplia des del punt de personal i de suport a les persones en situació de depen- vista normatiu; per aquest motiu ha calgut crear una nor- dència i la Llei 12/2007 de serveis socials. mativa interna de gestió (circulars internes). En aquest recorregut intentaré donar resposta a tres Abordar la participació de les persones usuàries en el preguntes claus que es plantegen en voler conèixer la par- finançament dels serveis ha resultat, doncs, un tema incò- ticipació de les persones usuàries en el finançament dels mode políticament i pràcticament, sempre que s’ha visua- serveis socials: litzat amb normativa exclusiva ha generat un debat social - qui paga els serveis socials? intens sobre els termes de la seva regulació; des de la con- - quin és l’import que s’ha de pagar? veniència de la seva aplicació o no fins als detalls de con- i, finalment, la que potser hauria de ser la primera: creció regulats. - cal pagar per utilitzar els serveis socials?

QASC < 49 L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

Francesc Patricio Domínguez és llicenciat “Abordar la participació de les persones en medicina i cirurgia per la Universitat de usuàries en el finançament dels serveis Barcelona, és diplomat en medicina d’em- presa, en geriatria i en qualitat assisten- ha resultat, doncs, un tema incòmode cial i ha cursat formació directiva en ges- tió pública a ESADE (Escola Superior políticament i pràcticament, sempre que d’Administració d’Empreses) i la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona). Ha s’ha visualitzat amb normativa exclusiva col·laborat en formació de postgraus ha generat un debat social intens sobre impartits a la UB (Universitat de Barcelona), la UAB i l’EADA (Escola d’Alta Direcció i Administració), els termes de la seva regulació; des de la en relació amb la geriatria i la gerontologia, gestió de residències i centres sociosanitaris i urgències sanitàries. Ha participat en pro- conveniència de la seva aplicació o no fins jectes d’investigació relacionats amb l’avaluació de necessitats de les persones grans i els processos de malaltia d’Alzheimer i és als detalls de concreció regulats.” coautor de llibres sobre la valoració de la dependència i la disca- pacitat. És funcionari en excedència de la Generalitat de Catalunya del cos de titulats superiors en salut pública. Ha ocupat diversos càrrecs i li han estat confiades diverses responsabilitats a l’Institut pel qual s’estableix el règim de contraprestacions dels Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), des de metge avalua- usuaris en la prestació de serveis socials i s’aproven els dor de la discapacitat en centres d’atenció a discapacitats fins a preus públics per a determinats serveis socials prestats per coordinador de programes estratègics del Departament d’Acció la Generalitat de Catalunya, s’amplia amb el concepte de Social i Ciutadania, passant per ser cap d’Àrea de Programes persones obligades, amb la qual cosa s’arriba a fer cores- Sectorials i responsable dels dissenys de serveis i relacions amb ponsables del finançament els pares dels menors atesos i els sectors d’atenció a gent gran, discapacitats i l’Àrea Social de els fills i filles de les persones adultes ateses si disposen Serveis Sociosanitaris. També ha estat director de Benestar Social d’un nivell d’ingressos determinat. de l’Ajuntament de Barcelona. Actualment és director provincial Aquesta incorporació de persones obligades se substan- del Grup Eulen a Barcelona. cia en l’obligació legal de prestar aliments entre parents que la llei catalana concreta en l’obligació de prestar ali- mentació, allotjament, vestit, atenció sanitària, educativa 1. Qui paga els serveis socials? i altres de desenvolupament personal; així mateix, la mateixa llei permetia als establiments acollidors reclamar La pregunta de qui paga els serveis socials cal abordar- judicialment i rescabalar del deute generat per l’atenció la en un doble vessant: prestada amb aportacions econòmiques dels parents obli- - quines persones paguen els serveis socials gats. - i quins serveis socials són objecte de pagament. La normativa actual, a excepció dels menors (atès que La pregunta ha tingut habitualment una resposta genè- és evident la responsabilitat dels pares en la seva atenció), rica àmplia: tothom i tots els serveis es paguen. Aquesta considera que ha de contribuir econòmicament al finança- resposta genèrica àmplia s’ha acabat concretant, reduint i ment del servei únicament la persona que n’és usuària i matisant, ja sigui en la mateixa normativa, de manera responent exclusivament amb els seus ingressos. explícita, o, senzillament, fent omissió volguda d’un ser- En relació amb quins serveis socials són objecte de vei o bé en circulars internes d’aplicació. pagament, també hi ha força excepcions a la declaració Responent a la pregunta de quines persones paguen els inicial de tots els serveis, ja que hi ha serveis socials que serveis, la resposta genèrica ha estat: els mateixos usuaris resten exclosos de pagament, ja sigui per la mateixa natu- dels serveis. Aquest concepte d’usuari del servei, a partir ralesa del servei o bé perquè el servei no està inclòs en la de l’aplicació del Decret 394/1996, de 12 de desembre, normativa reguladora vigent.

QASC < 50 <<<<<<<<<<<<<<<<< < L’ANÀLISI

Entre els primers, és a dir, els serveis exclosos (o no inclosos) per la seva naturalesa dels serveis, trobaríem “El baix nivell de cobertura existent serveis adreçats a persones sense recursos econòmics (menjadors socials o residència d’estada limitada) o ser- durant molts anys al nostre país ha actuat veis adreçats a la inserció social de les persones i/o famí- com una barrera d’accés real als serveis lies que sovint són serveis no sol·licitats expressament per les persones usuàries, i el seu pagament constituiria que afecta tots els ciutadans, amb inde- en si mateix una barrera d’accés al mateix servei (aten- pendència del seu nivell de renda.” ció domiciliària de caràcter socioeducatiu en famílies desestructurades). Entre els segons, és a dir, els serveis no inclosos en la normativa vigent o sense normativa que concreti l’apor- tació de les persones usuàries, trobaríem aquells serveis amb poc nivell de cobertura que provoca que només s’a- efectiu del servei. L’Administració pot fixar, però, un tengui persones molt vulnerables i amb escassos recursos preu públic inferior al cost real del servei. econòmics o nuls. Per exemple, alguns ens locals que En aquest supòsit estem davant d’un preu públic sub- poden compartir el criteri que el servei d’atenció domi- vencionat (l’Administració assumeix el cost diferencial ciliària prevegi contraprestació econòmica de les persones entre el preu públic fixat i el cost real del servei) que afec- usuàries, tenint en compte que es prestaven pocs serveis i ta tota la població, atesa amb independència de les seves només s’atenien persones amb capacitat econòmica molt condicions personals, socials i/o familiars. L’Adminis - limitada, han decidit no regular la contraprestació de les tració estaria proporcionant una protecció social genèrica persones usuàries perquè han valorat que l’import cobrat a tota la població atesa. finalment no cobriria ni les despeses generades per la D’altra banda, si l’Administració volgués efectuar una mateixa gestió recaptadora, normalment complexa. protecció específica, fixaria com a preu públic el cost real del servei, que seria l’import màxim que haurien de pagar les persones usuàries, i regularia un sistema de bonifica- 2. Quin és l’import que s’ha de pagar? cions i/o exempcions del preu públic indicant les condi- cions personals, familiars i/o econòmiques que han de En relació amb quin és l’import que s’ha de pagar, els tenir els usuaris per acollir-s’hi (per exemple, tenir per- criteris giren entorn de dos eixos: sones a càrrec econòmicament, ser una persona amb dis- - l’import màxim que s’ha de pagar per un determinat capacitat reconeguda legalment, etc.). En aquesta situació servei, estarem davant un sistema de garanties personals o sub- - la quantitat econòmica que cal garantir a la persona vencions personalitzades, que ha estat la fórmula més atesa per cobrir les seves necessitats no ateses pel servei emprada en el cas dels serveis socials. prestat. El segon eix, el que es refereix a la quantitat econòmi- L’import màxim que s’ha de pagar per a la utilització ca que cal garantir a la persona atesa per cobrir les neces- d’un servei públic serà el fixat com a preu públic o com a sitats no ateses pel servei prestat, ha estat el mecanisme taxa d’us del servei a la normativa reguladora del mateix emprat per protegir les persones usuàries dels serveis servei publicada per l’administració prestadora del servei socials. Ha anat canviant al llarg dels anys a mesura que (Administració local o Generalitat de Catalunya). evolucionava i madurava el sistema de protecció social. L’import del preu públic o de la taxa fixada ha d’aten- La Generalitat de Catalunya, en rebre els traspassos, va dre allò recollit a la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de aplicar de manera supletòria la normativa vigent a l’Estat taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que central i va reproduir l’esquema de contraprestació dels estableix, entre altres condicions, que l’Administració no usuaris. Simplificant l’aplicació de la normativa, la mecà- podrà requerir dels usuaris un import superior al cost nica de cobrament preveia el següent:

QASC < 51 L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

1. Que només responien de les obligacions de paga- “En alguns països de l’Europa comunità- ment els mateixos usuaris amb els seus ingressos. 2. Que aportarien el 80% de la seva pensió o ingressos ria, els serveis socials són, en essència, econòmics sempre que l’import disponible per atendre gratuïts. O són serveis socioeducatius les seves necessitats no cobertes pel servei prestat (ano- menat generalment diner de butxaca) fos superior al 20% d’inserció social (entesos com a serveis de l’import de la pensió mínima de jubilació per persona sense cònjuge a càrrec en el cas de les persones grans socials) o són serveis d’atenció a la soles, que s’ampliava al 30% en el cas que els dos cònju- dependència, entesos com una extensió ges estiguessin ingressats o el 120% en el cas que el còn- juge sense ingressos no estigués ingressat. En el cas de dels serveis sanitaris i integrats i regu- persones menors de 65 anys (les persones amb discapaci- lats per les normatives sanitàries.” tat) es canviava la referència de pensió mínima per la de salari mínim interprofessional (SMI) i s’aplicaven els mateixos criteris. La referència econòmica del diner de butxaca s’ha anat adaptant al llarg del temps de manera que de la pensió mínima de jubilació sense cònjuge a mativa estatal i es regula específicament en l’Ordre del càrrec es va passar a utilitzar l’SMI per a tots els usuaris Departament de Benestar Social de 9 d’abril de 1992 per sense discriminar per l’edat; posteriorment, amb l’apari- la qual s’aproven els barems de bonificacions i exemp- ció de l’indicador públic de renda d’efectes múltiples cions dels preus dels serveis assistencials de l’ICASS. (IPREM), aquesta referència substitueix l’SMI i, final- (Aquesta és la situació descrita al punt anterior, en què ment, amb l’aprovació de la Llei 13/2006, del 27 de l’usuari és l’únic obligat i aporta, com a norma general, el juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, que 80% dels seus ingressos, alhora que se li garanteix un crea l’indicador de renda de suficiència (IRS), aquest mínim de disponibilitat econòmica.) passa a ser l’indicador emprat. 2. Situació de replantejament global de l’aportació dels Aquesta normativa implicava que totes les persones usuaris, que suposa una claudicació encoberta de ingressades que tinguessin ingressos propis (a les persones l’Administració, en tant que estat del benestar, i la trans- sense ingressos no se’ls atorgaven ingressos i, per tant, no ferència de la responsabilitat assistencial a les famílies, en tenien diner de butxaca) tenien un import mínim garan- què l’Administració assumeix un paper subsidiari i suple- tit, però disposaven d’imports econòmics variables en tori de les obligacions familiars només quan aquestes clau- funció de quins fossin els seus ingressos. diquen per insuficiència de mitjans. Aquesta etapa finalit- Aquesta situació és canviada radicalment amb la publi- za amb la publicació del Decret 394/1996, de 12 de de - cació del Decret 394/1996, de 12 de desembre, que esta- sembre, fent un abordatge íntegre del sistema de contra- bleix el règim de contraprestacions dels usuaris dels ser- prestacions dels usuaris dels serveis socials a partir dels veis socials i aprova els preus públics per a determinats criteris claus següents: serveis socials prestats per la Generalitat de Catalunya, i - Tots els serveis socials són objecte de contraprestació. torna a canviar posteriorment amb l’aprovació de la Llei - Per avaluar la capacitat econòmica de la persona usuà- 12/2007 de serveis socials i amb el Decret 151/2008, de ria es fa un abordatge extensiu considerant els seus ingres- 29 de juliol, pel qual s’aprova la Cartera de serveis socials sos, el seu patrimoni i els ingressos dels seus pares i/o 2008-2009. fills. Així doncs, podem considerar tres moments evolutius - Fixa un mateix import de diners de butxaca disponi- en el plantejament del tema de la participació dels usua- ble per a tots els usuaris del mateix tipus de servei, de ris en el finançament dels serveis socials: manera que considera les necessitats no cobertes pel ser- 1. Situació inicial de transferències competencials a la vei, estableix l’import necessari per fer-hi front i la resta Generalitat en què s’aplica de manera supletòria la nor- d’ingressos disponibles constitueixen l’import de la con-

QASC < 52 <<<<<<<<<<<<<<<<< < L’ANÀLISI

traprestació. D’aquesta manera el diner disponible de les “Al nostre país alguns dels serveis han persones usuàries en una situació social idèntica és el mateix amb independència dels seus ingressos previs comptat sempre amb la participació eco- (abans la contraprestació com a norma general del 80% nòmica de les persones usuàries que dels seus ingressos; els restava disponible el 20% dels seus ingressos i, per tant, l’import concret responia als ingres- disposaven d’un determinat nivell de sos previs i era diferent per a cada usuari). - Es paga pel servei rebut globalment sense fer-ne con- rendes.” sideracions parcials. És a dir, en un servei residencial on es reben serveis d’hoteleria, d’atenció a la dependència, d’a- tenció sanitària i d’atenció socioeducativa es fixa un preu públic sense discriminar la part corresponent a cada tipus de servei i, per tant, la persona usuària pot acabar fent una contraprestació per la totalitat dels tipus de serveis rebuts. 3. Finalment, hi ha un avenç cap a un sistema de drets 3. Cal pagar per utilitzar els serveis socials? materialitzat amb el Decret 151/2008, de 29 de juliol, pel qual s’aprova la Cartera de serveis socials 2008-2009 En alguns països de l’Europa comunitària, els serveis que concreta les línies fixades a la Llei 12/2007 de serveis socials són, en essència, gratuïts. O són serveis socioedu- socials i fa diverses passes endavant en el camí dels drets catius d’inserció social (entesos com a serveis socials) o de la ciutadania en rebre els serveis socials. El sistema de són serveis d’atenció a la dependència, entesos com una contraprestació econòmica de les persones usuàries s’a- extensió dels serveis sanitaris i integrats i regulats per les borda a partir dels criteris següents: normatives sanitàries. Al nostre país, mai no han tingut - Hi ha serveis que són gratuïts. aquesta consideració i alguns dels serveis han comptat - Els serveis subjectes a contraprestació tenen una part sempre amb la participació econòmica de les persones (mòdul social) garantida a càrrec de la Generalitat de usuàries que disposaven d’un determinat nivell de rendes. Catalunya i, per tant, no subjecta a contraprestació. El baix nivell de cobertura existent durant molts anys al L’import d’aquesta part, conceptualment respon al crite- nostre país ha actuat com una barrera d’accés real als ser- ri de serveis professionals específics. veis que afecta tots els ciutadans, amb independència del - L’import objecte de contraprestació respon a necessi- seu nivell de renda. tats bàsiques de la població en general: substitució de la El creixement de serveis experimentat i l’aprovació de llar, alimentació, vestit, neteja de la llar i allotjament. En la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de un sistema complet de protecció, el finançament d’aques- l’autonomia personal i suport a les persones amb depen- tes necessitats hauria d’estar garantit bé amb ingressos dència i la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, dels serveis propis, bé amb prestacions econòmiques assistencials. socials, han suposat veritables i importants avenços cap a - En avaluar la capacitat econòmica només es considera un sistema de drets de ciutadania i extensió de la població la persona usuària del servei. objecte de protecció. Aquesta evolució ha de permetre Per finalitzar aquest repàs de l’aplicació legislativa, assolir un sistema de protecció integral basat en drets de abordem la pregunta que hi ha a l’arrel del copagament: ciutadania que permeti l’accés a uns serveis socials de cal una participació econòmica de la ciutadania en el qualitat a tota la ciutadania amb necessitat de fer-ne ús, finançament dels serveis socials en fer-ne ús? o, per con- amb independència de les seves rendes i d’una manera tra, igual que en altres serveis del benestar com la salut i normalitzada Q l’educació, la ciutadania els finança amb els seus impostos i, en conseqüència, té dret a la seva gratuïtat quan té necessitat d’utilitzar-los?

QASC < 53 L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

L’impacte econòmic de la Llei de serveis socials

Per Montserrat Lupón, cap de l’Oficina de Planificació i Avaluació Econòmica del DASC

L’assumpció per la Generalitat de Catalunya de les tir el dret a un sistema de serveis socials de responsabili- competències en matèria d’assistència i serveis socials tat pública en l’àmbit territorial de Catalunya. Aquesta que l’Estatut d’autonomia de 1979 regulava com a Llei s’actualitza i completa posteriorment amb la Llei exclusiva va iniciar el procés de traspassos des de l’Estat 4/1994, de 20 d’abril, d’administració institucional, de dels serveis d’assistència i serveis socials. En aquest descentralització, de desconcentració i de coordinació del inici, el finançament dels serveis socials traspassats Sistema català de serveis socials. Tota aquesta normativa corresponia al cost efectiu. va ser refosa en el Decret legislatiu 17/1994, de 16 de La necessitat d’organitzar el conjunt de serveis transfe- novembre, que estableix un Sistema català de serveis rits i els nous que es creessin feia imprescindible disposar socials desenvolupat mitjançant el Decret 284/1996, de d’una regulació que s’inicia amb la Llei 12/1983, de 14 23 de juliol. de juliol, d'administració institucional de la sanitat i de Aquest Sistema català de serveis socials es continuava l'assistència i els serveis socials de Catalunya. Aquesta Llei finançant mitjançant dues fonts, els recursos de la crea l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials Generalitat i els fons provinents de la Seguretat Social (ICASS) com a entitat gestora de la Seguretat Social, a la per assistència social, que es comptabilitzaven directa- qual corresponia la titularitat de la gestió de les presta- ment i de forma separada en el pressupost d’ingressos cions d’assistència social i els serveis socials tant de la de l’ICASS. Generalitat com de la Seguretat Social, és a dir, serveis i A partir de l’any 2002, amb l’entrada en vigor del prestacions finançats tant amb recursos de la Seguretat model de finançament vigent en data d’avui, que integra Social com amb dotacions pressupostàries de la el finançament de la sanitat al model general, desaparei- Generalitat. xen les transferències de la Seguretat Social que finança- La primera Llei de serveis socials de la Generalitat de ven els serveis transferits a les comunitats autònomes i els Catalunya és la 26/1985, de 27 de desembre, que neix serveis socials passen a finançar-se com la resta de serveis amb l’objectiu d’ordenar, estructurar, promoure i garan- autonòmics.

QASC < 54 <<<<<<<<<<<<<<<<< < L’ANÀLISI

“L’increment progressiu dels recursos Montse Lupón i Rosés és responsable de destinats a serveis socials que es pro- l’Oficina de Planificació i Avaluació Econòmica del Departament d’Acció Social dueix a partir del 2004 propicia el marc i Ciutadania. És llicenciada en ciències econòmiques i empresarials per la adequat per aprovar una nova llei de Universitat Autònoma de Barcelona, auditora, i ha fet l’executive master in serveis socials.” public administration d’ESADE. Des del 1977 fins al 1982, la seva activitat pro- fessional ha estat vinculada al camp de l’auditoria. A partir de 1982, la seva activitat professional ha estat vinculada a l’Administració pública en l’àmbit dels serveis socials en el Departament de Benestar Social. Ha estat tècnica superior de Pressupostos de la Direcció General de Serveis Socials, cap de la Secció d’Avaluació, cap del Servei de Gestió Evolució de la despesa en serveis socials 1985-2009 Pressupostària de l’ICASS, cap del Servei de Pressupostos i Any Milions d’€ Gestió Econòmica del Departament d’Acció Social i Ciutadania i 1985 86,1 subdirectora general de Gestió de Recursos Aliens. 1986 99,2 1987 106,5 1988 129,2 1989 146,3 1990 178,8 Amb l’aprovació de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, 1991 228,0 de serveis socials, es pretén consolidar un sistema cata- là de serveis socials que doni resposta a les necessitats 1992 263,5 actuals de la societat. El gràfic següent mostra l’evolu- 1993 274,7 ció de la despesa destinada a serveis socials entre amb- 1994 285,0 dues lleis. 1995 288,4 Com es pot observar, l’increment de la despesa destina- 1996 295,6 da a serveis socials creix de forma sostinguda fins a l’any 1997 309,8 2002, amb un fort creixement el 2003 i un augment pro- 1998 326,9 gressiu a partir del 2004. Tot i l’aparent creixement sos- tingut fins al 2002, la realitat és que hi va haver un incre- 1999 335,4 ment important dels serveis d’atenció als diferents 2000 379,2 col·lectius, atès que en el moment que van entrar en vigor 2001 404,3 les pensions no contributives1 l’estalvi en la despesa de 2002 517,3 pensions assistencials (FAS) es va destinar a finançar els 2003 739,1 serveis. 2004 889,2 A partir del 2002 s’amplia el límit d’ingressos per l’accés a determinades prestacions fins a 36.000 €, que 2005 1.017,0 permet que un major nombre de persones tinguin accés 2006 1.202,3 als serveis socials, com, per exemple, a l’acolliment 2007 1.331,2 residencial, als ajuts del programa “Viure en Família” o 2008 1.629,7 als ajuts per infants a càrrec que s’universalitzaran a 2009 1.686,8 partir del 2003.

QASC < 55 L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

CARTERA DE SERVEIS Pressuport 2008 Pressupost 2009 Garantides No garantides TOTAL Garantides No garantides TOTAL Prestació de serveis 796,26 141,08 937,34 877,11 144,58 1.021,69 Serveis socials bàsics 73,91 73,91 91,08 91,08 Serveis sicials especialitzats 722,34 141,08 863,43 786,03 144,58 930,61 Atenció a persones amb dependència 11,08 11,08 11,47 11,47 Atenció a persones grans amb dependència o risc social 298,12 1,80 299,92 339,72 1,27 320,99 Atenció a persones amb dependència ateses en centres sociosanitaris 41,29 41,29 43,75 43,75 Atenció a persones amb discapacitat 210,50 110,71 321,21 211,51 114,70 326,21 Atenció a persones amb malaltia mental 5,59 11,42 17,01 5,44 9,60 15,05 Atenció a personesafectades amb virus VIH/SIDA 3,64 3,64 3,63 3,63 Persones amb drogodependència 9,48 9,48 10,08 10,08 Atenció a la infància, adolescència i joventut 148,24 2,86 151,10 166,72 4,13 170,85 Atenció a les famílies amb problemàtica social o risc d’exclusió 1,17 1,17 1,16 1,16 Atenció a dones en situació de violència masclista i als seus fills 7,52 7,52 7,41 7,41 Prestació econòmica 299,19 13,01 312,19 373,30 3,32 376,61 Prestacions de la Llei 13/2006 108,57 108,57 80,55 80,55 Prestacions de la Llei 39/2006 9,82 9,82 104,29 104,29 Altres prestacions 180,80 13,01 193,81 188,46 3,32 191,77 Prestació tecnològica 7,85 7,85 7,33 7,33 PRESSuPOST TOTAL 1.095,44 161,94 1.257,38 1.250,41 155.22 1.405,63

QASC < 56 <<<<<<<<<<<<<<<<< < L’ANÀLISI

de promoció de l’autonomia personal i atenció a les per- “Pel que fa al finançament de la sones en situació de dependència (LAPAD). Cartera de serveis socials, es calcula La primera Cartera de serveis socials, corresponent als exercicis 2008-2009, va ser aprovada pel Govern mitjan- que aproximadament un 85,5% del çant el Decret 161/2008, de 29 de juliol, que detalla de pressupost 2009 es finança amb recur- forma exhaustiva totes les prestacions i les seves caracte- rístiques, com ara, pel que fa a l’aspecte econòmic: sos generals de la Generalitat, un 10% - La consideració de prestació garantida, que és exigible com a dret subjectiu, o no garantida, l’accés a la qual està amb recursos finalistes de l’Estat per a subjecte a la disponibilitat de crèdits pressupostaris. actuacions concretes, i un 4,5% són - El cost de referència, que equival al cost del servei i es correspon, en principi, amb la tarifa per a la compra de recursos propis corresponents, bàsica- serveis. - El mòdul social, que és el cost dels serveis d'atenció ment, a ingressos per aportacions dels personal, educativa i social, i que, d’acord amb la Llei, és usuaris en concepte de copagament dels gratuït. - El copagament, que és l’aportació màxima de la per- serveis.” sona usuària per a aquelles prestacions de serveis no gra- tuïtes. Aquest import podrà bonificar-se d’acord amb la capacitat econòmica i les càrregues familiars de la perso- na usuària. El pressupost assignat inicialment a cadascuna de les prestacions de la Cartera de serveis socials 2008-2009 es resumeix en el quadre següent: com es pot observar, el L’increment progressiu dels recursos destinats a serveis creixement es concentra en les prestacions garantides per socials que es produeix a partir del 2004 propicia el marc tractar-se de drets subjectius que cal cobrir, que augmen- adequat per aprovar una nova llei de serveis socials. Així, ten un 14,15%, mentre que les prestacions no garantides l’actual Llei configura un nou sistema a partir del princi- disminueixen un 4,15%. pi d’universalitat en l’accés als serveis socials, que s’arti- Així, el pressupost 2009 de la Cartera de serveis socials cula per mitjà d’una cartera de serveis definida com l’ins- preveu l’increment de les prestacions necessàries per trument que, a partir de la realitat social, fixa les presta- assolir els nivells establerts per la disposició addicional cions de serveis, econòmiques i tecnològiques que ofereix segona de la Llei 12/2007, amb un augment important el sistema públic de serveis socials. Aquesta Cartera de dels serveis socials bàsics, que inclouen l’atenció domici- serveis socials serà aprovada pel Govern i tindrà una liària derivada de la LAPAD. També es constata un aug- vigència quadriennal ment significatiu de les prestacions econòmiques, conse- Tot i això, la Llei 12/2007 estableix que per als exerci- qüència principalment de la implementació de la LAPAD. cis pressupostaris 2008-2009, la Cartera de serveis socials Les prestacions de serveis s’incrementen en menor ha d’arribar a un primer nivell d’objectius de dotació de mesura, tot i que, dins del marc de contenció pressupos- serveis que garanteixi un primer conjunt de prestacions i tària actual, es consoliden les places disponibles el 31 de n’especifica els mínims. Cal tenir present que algunes de desembre de 2008. les prestacions incloses a la Cartera ja estaven garantides Pel que fa al finançament de la Cartera de serveis per la normativa anterior específica. A tall d’exemple, socials, es calcula que aproximadament un 85,5% del l’any anterior a la Llei de serveis socials es van aprovar la pressupost 2009 es finança amb recursos generals de la Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de Generalitat, un 10% amb recursos finalistes de l’Estat per caràcter econòmic, i la Llei 39/2006, de 14 de desembre, a actuacions concretes, i un 4,5% són recursos propis

QASC < 57 L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

corresponents, bàsicament, a ingressos per aportacions “El mòdul social és el cost dels serveis dels usuaris en concepte de copagament dels serveis. En la conjuntura actual es fa difícil fer una projecció d’atenció personal, educativa i social i, dels recursos que es destinaran a les prestacions de les d’acord amb la Llei, és gratuït.” carteres de serveis dels propers anys, especialment fins al 2015, any que es preveu que finalitzi el desenvolupament de la Llei 12/2007 de serveis socials i la implementació del Sistema d’atenció a la dependència de la Llei 39/2006. Tot i això, d’acord amb la informació de la memòria econòmica que acompanyava el projecte de Llei de serveis socials, l’evolució de la despesa fins al 2015 seria la que es plasma en el gràfic següent:

Evolució de la despesa en serveis socials 1985-2015 Any Milions d’€ 1985 86,1 1990 178,8 1995 288,4 2000 379,2 2004 889,2 2005 1.017,0 2008 1.629,7 2010 2.375,2 2015 4.072,5 Q

1: Llei 26/1990, de 20 de desembre, per la qual s’estableixen les prestacions no contributi- ves, i Reial decret 357/1991, de 15 de març, que la desenvolupa.

QASC < 58 <<<<<<<<<<<<<<<<< < L’ANÀLISI

El copagament en els serveis socials. Criteris en la fixació de barems

Per Anna Garcia González, investigadora del Centre d’Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials (CAEPS)

Motivació de la coparticipació de la persona usuària cost i els serveis obtinguts. Tal com s’ha esmentat, incen- en els serveis públics tiva també la revelació de preferències i facilita la provisió òptima de béns i serveis, i, finalment, millora la responsa- La coparticipació de l’usuari o usuària en el cost dels bilitat en la mesura que augmenta la visibilitat i la trans- serveis públics intenta relacionar directament els paga- parència sobre el cost dels serveis públics. En el cas d’un ments realitzats amb el principi del benefici en el finança- consum excessiu associat al risc moral quan hi ha cober- ment públic: qui paga és qui es beneficia del producte del tura asseguradora (Pauly, 1968), una utilització conve- servei. L’aplicació del principi del benefici mitjançant els nient dels mecanismes del copagament com a alternativa copagaments permet, entre d’altres, suplir la falta de sen- als impostos generals pot millorar l’eficiència en la utilit- yals de cost d’oportunitat per als agents econòmics; zació dels recursos del sector públic i reduir la pressió fis- aquesta és una característica de la producció i utilització cal en els i les contribuents. Un sistema de copagament de serveis públics no destinats a la venda. En els casos en adequat pot contribuir a reduir la pèrdua de benestar què no es pot determinar el cost d’oportunitat en no exis- social associada al consum excessiu. tir preu en el moment de la utilització, es pot donar un Un aspecte que cal destacar, doncs, del finançament del nivell de consum superior al que es produiria si les perso- sistema de serveis socials català és que s’especifiquen nes usuàries haguessin de tenir en compte el cost inicial incentius personals a la conducta eficient en la mesura que de les seves decisions de consum. es preveu un cofinançament ajustat per recursos, especial- Els mecanismes del copagament com a senyals de preus ment en aquells serveis que són bàsics de l’individu, inde- en els serveis públics compleixen tres finalitats bàsiques: pendentment de la seva necessitat (Costa-Font i García- racionar el consum de determinats béns i serveis públics González, 2007). D’aquesta manera, “l'usuari o usuària l’oferta dels quals és escassa; proporcionar informació pot haver de copagar el finançament de la teleassistència i sobre les preferències individuals i la valoració dels usua- dels serveis d'ajuda a domicili”.1 És en les prestacions de ris i usuàries sobre els serveis públics, i representar un serveis garantides no gratuïtes que “la Generalitat ha d'es- instrument de finançament addicional dels serveis tablir en la Cartera de serveis socials el mòdul social i la públics. participació econòmica dels usuaris en llur cost”,2 ja que L’avantatge principal del copagament és que pot contri- aquesta participació és “l’aportació màxima amb què pot buir a fer que hi hagi millores potencials de l’eficiència, contribuir la persona beneficiària al cost del servei”.3 entre d’altres, la d’establir una relació directa entre els Ara bé, malgrat els beneficis potencials, els copaga-

QASC < 59 L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

Anna García González és investigadora del “L’avantatge principal del copagament és Centre d’Anàlisi Econòmica i de les que pot contribuir a fer que hi hagi millo- Polítiques Socials (CAEPS). És llicenciada en economia i diplomada en turisme per la res potencials de l’eficiència, entre d’al- Universitat de Barcelona (UB). Recentment ha cursat un màster en economia i ha tres, la d’establir una relació directa entre obtingut el diploma d’estudis avançats en economia per la UB. També ha fet recerca els cost i els serveis obtinguts.” a la London School of Economics and Political Science i ha publicat sobre la recent reforma estatal i les preferències individuals dels serveis a la dependència.

ments poden convertir-se amb facilitat en un impost als ra. Es dóna l’error tipus I quan individus sense recursos malalts que afecti especialment els pobres amb malalties que sol·liciten el servei no estan adequadament identifi- cròniques si no es dissenyen de forma adequada (Puig, cats i l’error tipus II quan individus amb recursos que 2001). La teoria econòmica prediu que quan els copaga- sol·liciten el servei són classificats com a pobres (Willis, ments s’apliquen sense cap relació amb el nivell de renda, 1993). aquests ocasionen un efecte regressiu sobre la distribució A l’hora de dissenyar una prova de mitjans s’han de de la renda. És essencial, doncs, un bon disseny a l’hora considerar dues disjuntives importants: a) una disjuntiva d’establir la relació entre el copagament i el nivell de de costos que es dóna entre proveir un programa de bene- renda o la necessitat de l’individu que el sol·licita. ficis com ara l’atenció sanitària i dur a terme proves de mitjans costoses però precises; b) una disjuntiva d’exigèn- cia; una prova de mitjans molt exigent que, mentre Un mecanisme per determinar la participació dels redueix l’error tipus II, pot incrementar sense voler l’er - usuaris i les usuàries ror tipus I. Les dues disjuntives són difícils de separar, atès que les mesures d’exigència (com ara la investigació del La identificació basada en característiques individuals frau) generalment impliquen costos addicionals que fan per assignar determinats serveis socials requereix infor- minvar els recursos per servir la població. L’assignació mació econòmica si es vol evitar que els copagaments oca- òptima de recursos entre els beneficis del programa, la sionin l’efecte regressiu esmentat. Per a una identificació prova de mitjans i altres mesures d’identificació depenen directa individual, es requereix una prova de mitjans basa- de la importància que els polítics donin al fet de millorar da en renda, variables instrumentals aproximatives de la l’accés absolut als serveis i el benestar versus l’accés que renda o una combinació d’ambdues. La prova de mitjans tenen els individus pobres en relació amb els individus és, doncs, un procés d’investigació dut a terme per deter- amb recursos. minar si l’individu o la unitat familiar compleixen els D’acord amb criteris d’equitat, es defineix “població requisits necessaris per rebre determinats serveis proveïts destinatària” com aquells individus que, sobre la base de per l’Estat. característiques relacionades amb la capacitat de paga- El mecanisme de la prova de mitjans pot ser molt acu- ment de quotes sociosanitàries, tenen un accés no accep- rat a l’hora d’escollir pacients, però també pot dur a inefi- table als serveis basics. D’aquesta manera, els criteris per ciències a causa d’altres factors com ara: barreres a l’ac- definir l’elegibilitat parteixen de les característiques basa- cés no monetàries (manca d’informació sobre les exemp- des en la capacitat de pagament per als serveis sociosani- cions o ignorància sobre els beneficis del consum o distàn- taris. Aquestes inclouen els ingressos monetaris, les des- cia) o recursos insuficients per servir a la població sence- peses de la llar i, en un grau mes reduït, factors no mone-

QASC < 60 <<<<<<<<<<<<<<<<< < L’ANÀLISI

taris i riquesa. Idealment, els criteris de la prova de mit- de la seva renda personal, computats segons els criteris jans haurien d’identificar correctament la població desti- establerts en la legislació de l’impost sobre la renda de les natària i estar basats en informació de fàcil accés. Així, persones físiques, excloent els guanys o les pèrdues patri- com un representant de la capacitat de pagament per als monials”.5 D’aquesta manera es constata que els criteris serveis sanitaris i socials, les característiques socioeconò- de la prova de mitjans no tenen en compte actius immo- miques poden ser mes fàcils d’obtenir que el consum per biliaris com a requisit per a l’assignació pública de serveis capita ajustat, ja que hi ha molta mes informació empíri- d’atenció a la dependència (Costa-Font [et al.], 2006) i ca de la correlació entre les característiques de la llar i la queda oberta, doncs, la qüestió de com gravar la renda demanda (Willis, 1997). intertemporal sense que això porti efectes indesitjables El disseny de la fixació de barems ha de tenir en comp- en la conducta dels individus (Costa-Font i García- te altres consideracions, com ara l’alfabetització de la González, 2007) població, la proporció de la població objectiu capaç de Q proveir documentació impositiva i salarial, o l’existència 1:Article 62.1 de la Llei 12/2007 de serveis socials. 2: Article 66.1 de la Llei 12/2007 de serveis socials. d’altres criteris usats per a altres programes de benestar 3: Article 4.2 del Decret 151/2008. social a la zona. Una altra qüestió és que els criteris 4: Article 4.3 de l’ASC/432/2007. socioeconòmics haurien de ser actualitzats periòdicament 5: Article 5.1 de l’ ASC/432/2007 per reflectir canvis en les condicions econòmiques gene- rals per a la població, com ara la inflació o un increment de la renda. La viabilitat de la prova de mitjans està influïda per característiques socials i econòmiques locals, com ara la concentració geogràfica de la població i el nivell de siste- Referències: matització de les infraestructures institucionals. ASC/432/2007, de 22 de novembre, per la qual es regulen els preus Finalment, un aspecte que cal considerar és la freqüència públics i el règim de participació de les persones beneficiàries en el finan- çament dels serveis del Sistema per a l’autonomia i l’atenció a la depen- amb la qual la prova de mitjans torna a aplicar-se. La dura- dència (SAAD), en l’àmbit territorial de Catalunya. ció òptima d’una exempció dependrà de la freqüència i la Costa-Font, J. [et alt.]. “Means Testing and the Heterogeneity of Housing magnitud de les fluctuacions de la renda i també del cost Assets: Funding Long-Term Care in Spain”. Social Policy & de fer i registrar la prova de mitjans. Administration, 2006. Núm. 40 (5), p. 543-559.

Costa-Font, J. i García-González, A. “Un model mixt de finançament dels serveis socials”. Quaderns d’Acció Social i Ciutadania, 2007. Núm. 1, La prova de mitjans a Catalunya p. 42-44. Decret 151/2008, de 29 de juliol, pel qual s’aprova la Cartera de ser- El disseny dels criteris de la prova de mitjans és, tal com veis socials 2008-2009. s’ha vist, part essencial del sistema de finançament. Tenint Hancock, R. “Housing wealth, income and financial wealth of older peo- en compte l’existència evident de gent gran “pobres de ple in Britain”. Ageing and Society, 1998. Núm. 18, pàg. 5-13.

renda i rics de casa” (Hancock, 1998), en el cas català Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials. DOGC número 4990, queda com a assignatura pendent la delimitació progressi- de 18 d’octubre de 2007. va del que és la posició socioeconòmica per assolir objec- Pauly, M. “The Economics of moral hazard: comment”. American tius d’equitat i neutralitat (Costa-Font i García-González, Economic Review, 1968. Núm. 58, p. 531-537. 2007). En el cas dels serveis del Sistema per a l’autono- Puig Junoy, J. Los mecanismos del copago en servicios sanitarios: cuán- mia i l’atenció a la dependència en l’àmbit territorial de do, cómo y por qué. Hacienda Pública Espanyola, 2001. (En premsa.) Catalunya, la valoració “tindrà en compte exclusivament Willis, C. “Means testing for government Health services. Summary of els ingressos de la persona beneficiària de les prestacions Means Testing”. Cost Recovery of Health Services in Developing de servei”,4 és a dir, “la capacitat econòmica de la persona Countries, març 1993. Núm. 7. PHR Project. beneficiària consistirà en la suma dels ingressos derivats

QASC < 61 L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

Immigració, productivitat i finançament social

Per Muriel Casals, professora d’anàlisi econòmica a la UAB

Els moviments migratoris afecten profundament les trobaran ocupació en uns sectors d’activitat econòmica economies, tant la dels països emissors com la dels recep- o en uns llocs de treball amb una baixa dotació de recur- tors. En cada cas les conseqüències, ben diferents, depe- sos (en forma de maquinària o d’instal·lacions producti- nen de quines són les circumstàncies que defineixen el ves), cosa que farà que el seu treball tingui una rendibi- moment concret del procés de desenvolupament que l’e- litat (una productivitat) més petita que la de la mitjana conomia està vivint. dels treballadors que fa més temps que són a l’economia En algunes situacions l’emigració pot ser una solució analitzada. Aquest és el cas de l’economia catalana i per o una prevenció de problemes. Pensem en l’economia això és difícil dir d’una manera rotunda que la immigra- espanyola després del Pla d’Estabilització de 1959; s’hi ció té efectes positius sobre el nostre model productiu. van fer uns reajustaments que implicaven la quasi impos- Certament, el fort ritme de creixement del PIB cata- sibilitat de donar feina a tots els qui en buscaven, de là dels darrers anys no s’explicaria si no hi hagués hagut manera que en aquell moment l’oportunitat de marxar l’arribada tan important de nous treballadors. També és a països de l’Europa més desenvolupada va evitar greus cert que alguns sectors, algunes activitats, algunes conflictes socials. A més, aquells que havien tingut el empreses concretes no serien vives avui si no fos pel tre- coratge de marxar, sacrificant aspectes de la seva vida ball que hi aporten els treballadors i les treballadores familiar i personal, enviaven els seus estalvis, amb la qual vinguts de molt lluny. Pensem en la importància adqui- cosa van contribuir a finançar les inversions necessàries. rida pel sector de la construcció en el conjunt de l’es- Per a Alemanya, un país receptor i amb forta disponibi- tructura econòmica catalana, amb un pes dins de la cre- litat d’estalvi per dotar de màquines els treballadors que ació de riquesa que força observadors jutgen exagerat; hi arribaven, la immigració va suposar una empenta aquesta expansió no hauria estat possible sense la doble positiva al seu creixement econòmic. Emigra ció i immi- participació de la immigració, tant pel costat de la pro- gració van actuar de manera complementàriament posi- ducció, aportant unes quantitats de treball a baix cost, tiva per a ambdues economies. com pel costat de la demanda, actuant com a llogaters i Però què passa quan l’arribada d’immigrants no va compradors d’habitatge. Un raonament semblant acompanyada d’una onada d’inversió en béns de capital? podem fer pel que fa al sector dels serveis a l’hostaleria. Doncs que probablement els treballadors que arriben En una altra línia, podem fixar-nos en la reaparició de

QASC < 62 <<<<<<<<<<<<<<<<< < L’ANÀLISI

“És clar que la participació de la Muriel Casals és professora d’anàlisi eco- immigració en el pressupost públic és nòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i ha fet estades a diver- positiva, ja que el que aporten en ses universitats britàniques (Edinburg, Bangor i LSE). Participa en tasques de impostos supera la despesa que origi- divulgació a través de diversos mitjans de comunicació i és autora i coautora de na la seva incorporació com a usuaris nombroses publicacions entre les quals dels serveis públics. Les xifres indi- destaquen: La indústria a Catalunya. Tèxtil i confecció. (Departament d’Indús - quen aquest signe positiu mentre les tria i Energia, Generalitat de Catalunya, 1992); "Crisi i reconver- sió del tèxtil: La diversificació de la base econòmica" dins persones nouvingudes tenen una edat Sabadell: Indústria i Ciutat. 1800-1980 (Abadia de Mont serrat, 1994); "La cultura, el mercat i la política" dins Informe per a la que fa augmentar la població activa del Catalunya del 2000. (Fundació J. Bofill. Ed. Medi terrànea, Bar - país receptor; la situació ja no és tan ce lona, 1999); "Women and Work in Cata lonia: Is Cata lonia still a working society?" dins Networking Europe. Essays on clara quan l’envelliment i el reagrupa- Regionalism and SocialDemocracy, E. Bort i N. Evans (ed.) Liverpool University Press, 2000; “Solving the ‘national’ pro- ment familiar fan augmentar la propor- blems of Europe” dins European Union, the Next Fifty Years. (FT- LSE, 2007); “Per una Europa Oberta” dins Onze de Frankfurt, I. ció de persones que necessiten atenció R. Llull, 2007. Actualment també és comissionada del rector de la i que, per tant, originen un augment de UAB per la Xarxa Vives d'Universitats. Va ser membre del Consell d'Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, la despesa social.” durant el període 1983-1988 i en l’actualitat és membre de la Junta d’Òmnium Cultural.

tasques com ara el servei domèstic, que havien quasi des- aparegut del nostre panorama social; el fet de disposar de el fet que la productivitat mitjana de l’economia catalana minyones que tenen cura de la casa, dels infants i dels creix molt menys del que ho fa la productivitat en les eco- vells, permet que els dos membres de les parelles de clas- nomies del nostre entorn europeu, tenim un problema de se mitjana surtin de casa i guanyin sous interessants; la model econòmic. immigració ha elevat la capacitat de disposar de més Dit en altres paraules, l’economia i la societat catalanes temps, de més serveis i de millors ingressos a una part de s’han mostrat eficaces per la seva capacitat de crear llocs la població autòctona que, efectivament, ara és una mica de treball, d’acollir nous treballadors, i mostra un impor- més benestant. tant creixement del seu producte total, però l’economia En aquest sentit, l’argument que s’ha de considerar és: no és prou eficient en el sentit de fer el millor ús dels fins a quin punt l’aportació dels treballadors immigrats recursos productius (capital i treball), ja que el producte contribueix a elevar la productivitat del conjunt de l’eco- per capita no ha crescut. Hem millorat les xifres globals, nomia catalana? Si efectivament la presència d’un nombre però empitjora la rendibilitat del treball, és a dir, de l’es- més gran de feines subalternes fa que les tasques més ben forç aplicat a la producció. pagades donin un impuls no sols a la generació de rendes, Qualsevol reflexió sobre el funcionament d’una econo- sinó a la creació de més riquesa, el resultat comptable és mia ha de tenir en compte els dos aspectes inseparables positiu. Tindrem només (i no menys) un problema de dis- que són la creació i la distribució de la riquesa generada. tribució de la renda. Però si no és així, com ho fa sospitar Si plantegem l’existència d’un problema en l’economia

QASC < 63 L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

catalana pel que fa a l’evolució de la productivitat és per- “Hi ha prou elements per pensar que el què això incideix segurament en l’esquema de distribució i de redistribució de la renda. Pel que fa a la distribució ja debat sobre els beneficis i els costos de la observem l’aparició de treballadors que reben uns ingres- immigració a Catalunya és un debat obert sos baixos, o molt baixos; és a dir, que avui hi ha més pobresa a Catalunya que fa deu anys, per exemple. Una que ens cal afrontar amb sinceritat i sere- dispersió més gran dels ingressos exigeix unes polítiques públiques de redistribució més actives, més fortes. Caldrà nitat.” fer transferències de renda des d’aquells que han millorat la seva situació, gràcies a la presència de treball immigrat, cap als mateixos immigrats o aquells treballadors dels graons més baixos de l’escala salarial que s’hi troben en ens cal fer una anàlisi dinàmica i no limitar-nos a l’expli- competència. Transferències directes en forma d’ajudes o cació del moment present. indirectes en forma de serveis socials. Conclusió: hi ha prou elements per pensar que el debat És a dir, que l’arribada d’immigrants demana una sobre els beneficis i els costos de la immigració a política fiscal més activa; es tracta d’assegurar que Catalunya és un debat obert que ens cal afrontar amb sin- l’Administració pública pugui actuar com a corrector ceritat i serenitat. Tenim una llarga experiència que és dels resultats de distribució d’ingressos generats pel positiva globalmemt i, sobretot, tenim la convicció que mercat, si es vol assegurar la cohesió social. estem parlant de persones que han decidit venir a viure i Per a una política fiscal activa calen dues coses: diners treballar entre nosaltres, amb nosaltres; la decisió d’aco- a mans del sector públic i autoritat per exercir amb llir-les no pot dependre, només, de la seva aportació eco- energia el paper de “mà visible”. En aquests moments, a nòmica Q la Generalitat de Catalunya li falten les dues coses. Una part dels diners públics s’esperen de la contribu- ció dels treballadors arribats recentment, que fan la seva aportació en forma d’impostos i contribució a la Seguretat Social; clarament, en el cas dels treballadors i treballadores en situació legal, molt menys en el cas (massa freqüent) dels que es troben en situació margi- nal. Recordem, en tot cas, que tots, tant els que estan en situació legal com els que estan en situació irregular, paguen impostos indirectes, els que es paguen de mane- ra automàtica en comprar béns de consum. En aquest sentit, és clar que la participació de la immi- gració al pressupost públic és positiva, ja que el que aporten en impostos supera la despesa que origina la seva incorporació com a usuaris dels serveis públics. Les xifres indiquen aquest signe positiu, mentre que les per- sones nouvingudes tenen una edat què fa augmentar la població activa del país receptor; la situació ja no és tan clara quan l’envelliment i el reagrupament familiar fan augmentar la proporció de persones que necessiten atenció i que, per tant, originen un augment de la des- pesa social. Com en tots el temes relacionats amb la demografia

QASC < 64 <<<<<<<<<<<<<<<<< < L’ANÀLISI

La viabilitat i sostenibilitat d'una renda bàsica universal com a estratègia de lluita contra la pobresa

Per Daniel Raventós, president de la Xarxa Renda Bàsica, Universitat de Barcelona

La proposta de la Renda Bàsica (RB a partir d’ara) ja d’una gran mostra de 110.000 declaracions d’IRPF les comença a ser coneguda en àmbits externs als de l’acadè- conclusions del qual em proposo resumir tot seguit. En mia. Comencem, però, a explicar exactament què s’entén aquest estudi volíem trobar el tipus únic d’IRPF que per RB. La definició que fa servir la Xarxa Renda Bàsica a podria finançar, de forma neutra a l’efecte de la recapta- la seva pàgina web (www.redrentabasica.org) és la ció actual, una RB de 5.414 € per any a tota persona adul- següent: “un ingrés pagat per l'Estat, com a dret de ciuta- ta resident a Catalunya i de la meitat per als menors i les dania, a cada membre de ple dret o resident de la socie- menors de 18 anys. tat, fins i tot si no vol treballar de manera remunerada, Els quatre criteris que es van fer servir en l’estudi sense prendre en consideració si és ric o pobre o, dit d'una esmentat, criteris força raonables per finançar una RB de altra manera, independentment de quines puguin ser les forma viable i sostenible, són els següents: altres fonts de renda que es puguin tenir, i sense importar 1) Que la reforma s’autofinancïi, cosa que vol dir que amb qui convisqui.” no generi dèficit net, és a dir, que es respecti la recapta- Essent fidel al títol i als espais que se m’han proposat, ció actual. no faré cap esment a les justificacions filosoficonormati- 2) Que la seva distribució progressiva sigui progressiva. ves de l’RB,1 és a dir, les respostes a la pregunta “és justa 3) Que més del 50 per cent de la població coberta una RB?”. Sí que, en canvi, s’abordaran resumidament guanyi renda neta. alguns aspectes relacionats amb la viabilitat i sostenibilitat 4) Que els tipus impositius reals o efectius després de la (el finançament, bàsicament), i la fortalesa de l’RB com reforma (és a dir, un cop tenim present no solament els a mesura contra la pobresa. nous tipus nominals, sinó també l’efecte de l’RB) no Parlar de viabilitat i sostenibilitat de l’RB vol dir parlar siguin extremament alts. del seu finançament, i per finançar l’RB s’ha de parlar Amb aquests criteris, la simulació de l’estudi requeria d’impostos. L’RB pot finançar-se de maneres distintes i un tipus únic nominal del 49,9%. Per a aquelles persones tan important és la quantitat que finalment es vulgui no gaire familiaritzades amb la terminologia fiscal, serà assignar com la forma de finançar-la. A Catalunya s’ha fet útil recordar que el tipus nominal pot arribar a ser molt un estudi detallat sobre finançament de l’RB2 a partir diferent al tipus real si hi ha una RB. Pensem en una per-

QASC < 65 L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

Daniel Raventós i Pañella és doctor en cièn- “Si es finança amb voluntat de redistri- cies econòmiques, professor titular de socio- buir la renda de manera més equitativa, logia a la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona i membre del grup els més rics perden amb la Renda Bàsica i, d'investigació GREECS (Grup de Recerca en Ètica Economicosocial i Epistemologia de les a mesura que es baixa en el nivell de Ciències Socials). N’és membre fundador, l’any 2005, i forma part del Comitè de renda, es guanya més. Proporcionalment i Redacció de la revista Sin Permiso (www.sin- absolutament, els més pobres són els qui permiso.info). Actualment és el president de la Xarxa Renda Bàsica, secció oficial de la Basic Income Earth Network (BIEN). hi surten guanyant més” També és membre del Consell Científic d’ATTAC a Catalunya i a Madrid, de diverses fundacions (Nous Horitzons i Instituto del Sur, entre d’altres). Ha escrit diversos llibres, el darrer és Basic Income: The Material Conditions of Freedom (Pluto Press, 2007), que en castellà s’ha editat amb el títol de Las condiciones materiales de la libertad (Ed. Viejo Topo, 2007).

Al llarg del debat acadèmic sobre l’RB que s’ha des- envolupat els darrers vint anys, ha sorgit una discussió sona que és molt rica. En aquest cas, l’RB significarà una més o menys recurrent sobre quin sentit té donar l’RB part molt petita de la seva renda total, per tant, el tipus a tothom si el que es pretén, com un dels seus objectius nominal i efectiu seran molt semblants; però, per a una principals, és l’eradicació de la pobresa. Tal com s’aca- altra persona amb molta menys renda, l’RB significarà ba d’explicar en el resum comprimit del model de una part molt important de la renda total, en aquest cas finançament establert a Catalunya (però que canviant la el tipus nominal i el real poden arribar a ser molt dife- base de dades podria ser aplicable al conjunt del Regne rents. d’Espanya), que tothom rebi l’RB no equival al fet que La reforma proposada tindria un impacte molt progres- tothom guanyi amb una RB. Si es finança amb voluntat siu sobre la distribució de la renda, per exemple, es passa- de redistribuir la renda de forma més equitativa, els ria d’un Gini de 0,409 a un de 0,38. El percentatge de més rics perden amb l’RB i, a mesura que es baixa en el guanyadors nets amb aquesta reforma seria del 63,3%. S’ha nivell de renda, es guanya més. Proporcio nalment i d’aclarir que la part de la població no coberta per l’IRPF, absolutament, els més pobres són els qui hi surten un 26 per cent, la gran majoria també hi sortiria guanyant. guanyant més. Precisament els avantatges de l’RB, pel Així, no és exagerat afirmar que la proporció de la pobla- seu caràcter universal i incondicional respecte als subsi- ció resident a Catalunya que sortiria beneficiada per la dis condicionats, han estat remarcats en els debats que reforma tan resumida aquí estaria per sobre del 80% o hi ha hagut al llarg d’aquestes dues darreres dècades més. Els tipus impositius efectius serien alts solament per sobre la universalitat de l’RB. als més rics. Els sis primers decils, que agrupen la població Molt resumidament, aquests avantatges de l’RB respec- que té rendes baixes i una bona part de l’anomenada amb te als subsidis condicionats són: més o menys propietat classe mitjana, tindrien tipus efec- S’acostuma a designar per estigmatització el sentiment tius menors que els que tenen ara amb l’IRPF actual. Les de fracàs social que per a algunes persones pot suposar el persones agrupades en el setè decil mantindrien un tipus fet de ser beneficiari/ària d’un subsidi de pobresa o efectiu o real similar a l’actual. El vuitè i el novè decils també el fet que per poder accedir a una pensió no con- experimentarien un augment substancial, però no gaire tributiva per invalidesa s’ha de demostrar un 65% de dis- gran. El tipus efectiu augmentaria respecte a la situació capacitat. Amb l’RB l’estigmatizació queda completament actual en el decil dels més rics, el desè i últim. eradicada perquè, com que es tracta d’una assignació que

QASC < 66 <<<<<<<<<<<<<<<<< < L’ANÀLISI

rebria tota la ciutadania i les persones amb residència “Amb la Renda Bàsica l’estigmatizació acreditada, ningú no podria sentir-se particularment dife- rent pel fet de rebre-la. queda completament eradicada perquè, Els costos administratius, tan alts en els programes de com que es tracta d’una assignació que subsidis condicionats proporcionalment a la quantitat total assignada al conjunt dels/de les beneficiaris percep- rebria tota la ciutadania i les persones tors/ores, resultarien molt reduïts amb l’RB. El cost de garantir l’abonament de l’RB sense haver d’emprendre amb residència acreditada, ningú no comprovacions de cap tipus (nivell de pobresa, estat de podria sentir-se particularment diferent necessitat, etc.) no hauria de suposar una despesa gaire gran en personal. pel fet de rebre-la.” Pel que fa als controls dels serveis socials sobre la vida dels/de les beneficiaris/àries, una característica difícil d’evitar en els subsidis condicionats (les rendes mínimes d’inserció, concretament), l’RB els suprimeix completa- ment. Si el que s’ha d’acreditar és simplement el lloc de residència, la invasió de la vida privada desapareix. a aquestes situacions tan dispars. I pel que fa a la situació Quant al clientelisme i les arbitrarietats administratives de crisi econòmica en la qual ens estem endinsant a la fi de molts subsidis condicionats, l’RB n’és un bon remei. de l’any 2008, l’RB seria un bon esmorteïdor de situa- Efectivament, un sistema d’RB suprimeix la discreciona- cions dramàtiques que es donaran (s’estan donant) per la litat que els subsidis condicionats poden patir en algunes pèrdua de la font de renda habitual Q administracions. L’RB, com que es rep independentment d’altres condicions que no siguin les de ciutadania o resi- dència acreditada, no permet l’arbitrarietat de funciona- ris i administracions poc escrupolosos. 1:Per a un resum, vegeu Raventós (2007). L’RB es percebria independentment de la forma de 2: Vegeu Arcarons et alii (2005) i Arcarons (2007). convivència escollida. Es convisqui a la mateixa llar amb persones de generacions distintes, amb parella del mateix sexe o distint, amb un grup d’amics, etc., l’RB es perce- bria igualment. Aquesta característica suposaria una coe- volució amb les transformacions de les famílies que s’han constatat al llarg de les darreres dècades. Per acabar d’alguna manera aquest apartat dels avantat- ges tècnics de la universalitat de l’RB, apuntaré que aquesta mesura també representaria una bona resposta a les deficiències d’adaptació als canvis del mercat de tre- ball de les darreres dècades que presenten algunes presta- Referències: cions condicionades. Aquests canvis són: l’atur de llarga Arcarons, Jordi. “Financiación de la Renta Básica a partir de una refor- durada, que cada cop es desenvolupa i creix més, atesa la ma del Impuesto de la Renta de las Personas Físicas”. Ponència presentada en el VII Simposi de la Renda Bàsica. Barcelona, 2007. conjuntura econòmica actual, dels working poor ─dones, especialment─, i la contractació molt precària per a sec- Arcarons, Jordi et alt. Viabilitat i impacte d'una Renda Bàsica de Ciutadania per a Catalunya. Barcelona: Mediterrània-Fundació Jaume tors percentualment molt grans de la classe treballadora, Bofill, 2005. etc. Aquestes transformacions del mercat laboral fan que Raventós, Daniel. Las condiciones materiales de la libertad. Barcelona: moltes persones no tinguin dret a prestacions contributi- El Viejo Topo, 2007. La traducció anglesa, a cura de Julie Wark, la va edi- ves. Per la seva universalitat, l’RB s’adapta perfectament tar Pluto Press l’any 2007.

QASC < 67 L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

Els serveis socials com a motor econòmic emergent

Per Ignacio González Uribesalgo, director d’operacions de Suara Cooperativa (Grup Clade)

Per entendre la situació actual en què el desplegament a l’Església, que durant molts i molts anys han fet un de la Llei d’autonomia i dependència i la Llei catalana de paper de suport i ajuda a molts ciutadans i ciutadanes, serveis socials es perfilen com a motor per a l’impuls d’un davant de les deficiències de polítiques socials, donant nou model de cohesió social, en què l’oferta de serveis resposta allà on les administracions del moment no arri- serà mes gran i àmplia i en què es visualitza el sector com ben. Però davant la nova conjuntura sociopolítica seguei- un motor econòmic i un espai de generació d’ocupació, xen un camí semblant als ajuntaments. Per continuar des- ens hem de remetre a la història recent de Catalunya. envolupant aquests serveis, troben en el model coopera- No ens cal anar gaire lluny per poder explicar de mane- tiu la fórmula adient. La cooperativa EAS és un exemple ra senzilla aquest procés, i Suara Cooperativa, la història clar d’aquest procés històric. de les seves cooperatives fundadores és un exemple clar Ja en un període més recent, la fórmula cooperativa del que pretenen explicar. esdevé la fórmula idònia perquè nous grups de professio- Els anys vuitanta, amb l’impuls de la democràcia, els nals s’agrupin sota aquest model empresarial per desen- ajuntaments prenen força, comencen a desplegar políti- volupar la seva tasca professional. Escaler cooperativa ques de proximitat als ciutadans. És un moment impor- apareix sota aquest model. tant, de grans transformacions socials, de reptes, La creació de la Sectorial de Cooperatives d’iniciativa d’il·lusió. En el sector de l’atenció a la ciutadania es social dins el marc de la Federació de Cooperatives de comencen a desplegar polítiques adreçades a la millora Treball de Catalunya els anys noranta, explicita la força del benestar. Davant l’aparició de professionals d’atenció que el model cooperatiu pren davant el repte d’atendre a les persones als domicilis, molts municipis catalans són les persones, segons una fórmula empresarial que sigui les plataformes des d’on s’impulsen cooperatives de tre- propera i que treballi sota paràmetres de l’economia balladors/ores familiars. Es dóna una resposta a la neces- social. sitat del moment, trobant en el model cooperatiu la res- Però la història no s’atura i, afortunadament, de mica posta a aquesta necessitat. La cooperativa CTF Serveis en mica, a voltes lentament, però sempre en creixement, Sociosanitaris n’és un bon exemple: neix l’any 1981 al el Govern de la Generalitat i els municipis catalans treba- municipi de Barcelona i de llavors ençà hi treballa de llen per ampliar els drets socials dels ciutadans i ciutada- forma interrompuda. Un projecte que va començar amb nes catalans. Sempre acompanyats pels professionals del 8 professionals i que avui n’aplega més de 600. sector agrupats en diverses plataformes, amb les associa- També hi ha altres actors socials que participen en el cions de familiars... En els últims deu anys els serveis d’a- desenvolupament dels serveis d’atenció a persones amb tenció a les persones, els serveis socials, s’han ampliat. més dificultats. Les organitzacions religioses o vinculades S’han incrementat els serveis d’atenció a la infància en

QASC < 68 <<<<<<<<<<<<<<<<< < L’ANÀLISI

“En aquests moments ens trobem de Ignacio González Uribesalgo és diplomat nou davant d’un gran repte, similar al en ciències empresarials per l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials que es va produir els anys posteriors a (ETEO) d’Oñate (Guipúscoa) i llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la l’entrada de la democràcia, un gran salt Universitat Autònoma de Barcelona, és membre en excedència del Registre Oficial que consolidi drets socials per a tots els d’Auditors de Comptes (ROAC). Des del ciutadans i ciutadanes de Catalunya.” juny del 2008 és director d’operacions de Suara Cooperativa, del grup Clade. Ha estat també director general de CTF Serveis Sociosanitaris, sccl (2007-2008), director d’operacions de SAR residencial i assisten- cial, SA (2002-2007), director financer i d’operacions del Grup Agrovic Alimentació (1992-2002), director de logística del COOB’92 i auditor sènior d’Arthur Andersen (1983-1987), entre altres càrrecs. risc, ampliant l’oferta de serveis, incorporant tot el tre- ball amb joves tutelats i extutelats. Serveis per a persones en risc d’exclusió social o persones amb dependència... Queda molt camí, però també s’ha de dir que s’ha cami- • Volum de professionals suficients. nat molt. “En• Regulació total, de estitulacions. van portar a terme 121 En aquests moments ens trobem de nou davant d’un • Regulació laboral. gran repte, similar al que es va produir els anys posteriors actes,• Entitats amb i empreses formats amb i grandària característiques i capacitat de gestió.molt a l’entrada de la democràcia, un gran salt que consolidi • Entitats amb una clara vocació i compromís amb la drets socials per a tots els ciutadans i ciutadanes de diversos,qualitat i l’eficiència. als quals van assistir aproxima- Catalunya. damentSegurament 7.500 hi ha persones.” moltes altres variables que intervin- Aquesta és l’assignatura pendent dels anys posteriors a dran en aquest moment, però aquestes poden ser les prin- la democràcia, en què es van poder consolidar la cipals. Per això les empreses que estaran preparades per Seguretat Social, la sanitat universal, el sistema educatiu, fer aquest salt han de: però no es va fer front (per raons que no entrarem a ana- • Cercar aliances financeres. litzar) al desplegament de polítiques socials per a tots els • Tenir un sistema de gestió empresarial que permeti ciutadans. incorporar grans volums de professionals i que se sentin I precisament davant d’aquest nou repte, immers, en partícips. aquests moments, en una economia globalitzada, en una • Donar suport a l’ordenament i la regulació de titula- situació de crisi i incertesa, és quan les cooperatives faran cions. el salt per fer front al repte i estar al costat de les admi- • Participar de manera activa en el nou marc laboral del nistracions i fer-ne el desplegament. sector social. El desplegament de la Llei catalana de serveis socials i la • Tenir grandària però estar compromeses socialment. Llei estatal per a l’autonomia i la dependència ha de sig- El naixement de Suara Cooperativa se situa dins d’a- nificar la posada en escena d’aquests nous drets socials per quests nous reptes. Els socis i sòcies de la cooperativa han a tota la ciutadania. Per dur-lo a terme amb èxit es reque- estat capaços d’analitzar el procés històric, analitzar la reixen tot un seguit de condicions, sense les quals es farà situació del moment i visualitzar el camí de futur. I aques- més difícil o s’alentirà el desplegament. Algunes d’aques- ta capacitat dels 245 socis de Suara Cooperativa de fer tes condicions són: aquesta anàlisi i prendre la decisió que s’ha pres no fa sinó • Finançament públic i privat al servei del desplega- confirmar que davant de les conjuntures, el model coope- ment. ratiu, els cooperativistes, esdevenen una peça clau Q

QASC < 69 L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

La hipoteca inversa com a instrument de finançament de la vellesa a Catalunya

Per Joan Costa i Font, professor d’economia política a la LSB, i Òscar Mascarilla i Miró, professor de teoria econòmica de la UB

1. Antecedents mes de finançament amb graus de responsabilitat indivi- dual i/o pública diferents són encara avui prou descone- En aquest treball examinem les implicacions dels canvis guts. Alguns estudis posen de manifest que l’impacte en la riquesa immobiliària dels catalans i el desenvolupa- sobre la sostenibilitat del sistema va molt lligat al meca- ment de la hipoteca inversa en la capacitat de finançament nisme de participació en el cost dels serveis d’atenció a la de la vellesa. dependència (Costa-Font i Patxot, 2004), i, per tant, la La societat catalana, conjuntament amb les més avança- riquesa acumulada resulta clau per garantir la viabilitat del des socialment, està essent partícip de canvis en les pau- sistema. En efecte, la gent gran acostuma a tenir en agre- tes socials envers la família que modifiquen les responsa- gat rendes baixes (e.g.: pensions) al nivell de riquesa supe- bilitats intergeneracionals, alhora que qüestionen la viabi- rior a la mitjana (Hankock, 1998). De la riquesa de la gent litat dels models tradicionals de finançament de la vellesa, gran dependent, el 82% és constituïda pel valor del seu el sistema de repartiment i, especialment, l’atenció infor- habitatge (IMSERSO, 2002). mal. Així, per exemple, el finançament públic de les pres- La figura 1 mostra com la immensa majoria de la pobla- tacions associades a la vellesa i especialment a la depen- ció en edats avançades és propietària d’un habitatge que, dència –també anomenades “prestacions de llarga dura- a més, ja té pagat. Així, mentre que el 1950 més de la da”– és escàs en relació amb altres prestacions socials uni- meitat dels habitatges a Catalunya estaven ocupats en llo- versalitzades (e.g., sanitat i educació). En efecte, guer, el 2001 el percentatge d'habitatges en lloguer va l’Administració es fa càrrec d’aproximadament el 30% de caure al seu mínim històric en un 11%. la despesa total, que tan sols representa un 0,65% del PIB espanyol, la meitat que a la resta de països europeus Figura 1. Règim de tinença de l’habitatge per als més grans de 65 anys. (Costa Font i Font Vilalta, 2005). A Catalunya, aquest sis- Altre tema preveu que el finançament sigui compartit entre Cedit l’Estat i la Generalitat. Lloguer El finançament de la vellesa i de les necessitats d’aten- En propietat per herència ció derivades de la dependència constitueix una de les Habitatge per pagar preocupacions financeres principals de les famílies, tant Habitatge pagat per raons de suficiència com pel seu impacte sobre l’efi-

ciència intergeneracional. Els efectes de diferents esque- 0 10 20 30 40 50 60 70 80

QASC < 70 <<<<<<<<<<<<<<<<< < L’ANÀLISI

“La societat catalana, conjuntament Joan Costa i Font és professor d’economia amb les més avançades socialment, està política i investigador sènior a la London School of Economics (LSB). És doctor en essent partícip de canvis en les pautes economia, llicenciat i màster en anàlisi econòmica i en política sanitària interna- socials envers la família que modifiquen cional. La seva àrea d’especialització és les responsabilitats intergeneracionals.” l’economia de la política social a Europa.

Òscar Mascarilla i Miró és doctor en eco- nomia, especialista en anàlisis de conjun- tura econòmica internacional i polítiques socials. És professor titular del Depar - tament de Teoria Econòmica de la Univer- sitat de Barcelona. Investigador del Els apartats 2 i 3 analitzen la cultura de l’habitatge en CAEPS, del XIREPP i del Centre d’Estudis propietat i la cultura de deixar-lo en herència en un con- Internacionals de Barcelona (CEI). text de revalorització d’aquest i de forts impactes tant socials com demogràfics. L’apartat 4 explica el funciona- ment de la hipoteca inversa –o pensió hipotecària– al nos- tre país com a mecanisme de finançament de la vellesa, almenys d’un habitatge, i els que tenen edats compreses tot fent una comparativa amb el món anglosaxó. L’apartat entre els 65 i els 75 anys, el 92% (n’és una part les llars 5 mostra evidència de les preferències per aquest instru- amb “molta casa i pocs diners”). ment a partir d’una prospecció efectuada sobre la deman- En el mateix sentit, l’habitatge en propietat es consti- da tant potencial com efectiva en dues de les entitats tueix com el principal actiu de la gent gran a Catalunya, financeres que ofereixen aquests instruments. Finalment, que és molt generalitzat: gran part de les famílies més en les conclusions assenyalem els possibles efectes i es fan pobres en renda també són propietàries almenys d’un recomanacions de política social. habitatge, i tradicionalment ha esdevingut un mecanisme de transferència intergeneracional de recursos entre individus (herència) i també intertemporal (Carreras et 2. L’habitatge: l’actiu principal (estalvi) de la gent alt. (2004). gran a Catalunya La riquesa neta respon al perfil de cicle vital esperat, de manera que arriba al màxim per a les llars amb cap de L’estudi de Funcas (2005) assenyala que el valor del família entre 45 i 64 anys d'edat, lleugerament més tard patrimoni immobiliari el 2004 va ascendir a 3,5 bilions que l'edat a la qual s'arriba al màxim de renda. La des- d'euros (aproximadament quatre cops el PIB espanyol). igualtat es màxima a l’edat propera a la jubilació, d’a- El nombre d'habitatges familiars comptabilitzats a cord amb el que hom esperaria de les pautes de compor- Espanya és de 20,9 milions, segons el Cens de població tament segons el cicle vital de Modigliani. Aquesta situa- i habitatge de 2001, i està en propietat de 15 milions de ció és deguda a fenòmens com el consum en aquest perí- llars. Tanmateix, l'Enquesta financera de les famílies rea- ode de la vida o a la voluntat de deixar herència –trans- litzada pel Banc d'Espanya (1994) assenyala que els ferència intergeneracional. La mediana de la riquesa (R immobles suposen el 90,6% dels actius no financers de med) de la població espanyola és de 80.000 € i resulta les famílies i el 79,2% dels seus actius totals, i que prop interessant veure a la taula 1 com aquells que no gaudei- del 89% dels individus de l’Estat espanyol que actual- xen d’habitatge en propietat tenen un nivell de riquesa ment tenen entre els 55 i els 64 anys són propietaris quasi cinc vegades inferior de mitjana.

QASC < 71 L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

Taula 1. Renda i riquesa, mediana i mitjana, segons el règim de tinença de l’habitatge

RÈGIM DE TINENÇA DE L’HABITATGE % LLARS RENDA (MEDIANA) RENDA (MITJANA) RIQUESA (MEDIANA) RIQUESA (MITJANA) Propietat 81,9 23,4 23,4 116,4 180,2 Altres 18,1 17,3 17,3 1,8 31,7

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l'Enquesta financera de les famílies. Banc d'Espanya. 2004.

La propietat d’un habitatge per part d’una llar està rança de vida de les cohorts més envellides. estretament vinculada a la seva capacitat de compra i, per De l’ampli conjunt de factors que afecten la funció de tant, a la dinàmica d’obtenció d’ingressos o de generació demanda d’habitatge s’aprofundeix el paper que hi tenen d’estalvi, tant actual com futura, així com a la capacitat les notables transformacions demogràfiques, envers les d’endeutament contra aquests ingressos futurs. quals es desconeix el paper específic singular. Una llista, En aquest sentit, la generalització de la propietat a tot i que no exhaustiva, d’aquests dóna una idea de la Catalunya en combinació amb l'evolució dels preus dels complexitat de l’impacte. Per exemple, un primer aspec- actius immobiliaris i, en general, la transformació dels te està relacionat amb la pura substitució d’unes cohorts balanços patrimonials de les llars catalanes poden arribar a per les altres. Tanmateix, l’impacte sobre el mercat d’ha- ser un coixí en un marc d’envelliment de la població amb bitatge principal depèn, a més, dels factors purament implicacions directes sobre els factors determinants del demogràfics, d’altres com els factors socials (creació de consum i la inversió de les famílies (com assenyalen Malo noves llars arran de la disminució tendencial del nombre de Molina i Restoy, 2004), rúbriques que expliquen gaire- de persones per família: augment de separacions i divor- bé les tres quartes parts de l'activitat econòmica. cis, creixement de les llars unipersonals entre els joves, Des de 1997 a 2006 el mercat de l’habitatge a Catalunya etc. i de fets com la immigració). (Vegeu la taula 2.) ha experimentat una dinàmica expansiva en increment del nombre d’habitatges i la capacitat de mantenir creixe- Taula 2. Factors de creixement de les llars a Espanya i les CA. ments de preus del metre quadrat de nova construcció per 1991-2001 sobre del 15% anual. Factors Factors Immigrants Total demogràfics socials Catalunya 141.869 148.105 86.385 376.359 3. Canvis demogràfics, mercat immobiliari i herència Espanya 1.272.525 578.340 484.197 2.335.063

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat. Una anàlisi de l’impacte dels canvis demogràfics sobre el mercat immobiliari seria incompleta sense una identifica- ció del pes relatiu que tenen, sobre el total de les llars L’adquisició d’un habitatge per part d’una llar va estre- espanyoles, les encapçalades per individus en edats propí- tament vinculada a la seva capacitat de compra i, per tant, cies per afrontar l’esforç econòmic que requereix l’adqui- a la dinàmica d’obtenció d’ingressos o de generació d’es- sició d’un bé immoble. Els efectes del baby boom, o altres talvi, tant actual com futura, així com a la capacitat d’en- xocs demogràfics, perduren dècades en el teixit social i deutament contra aquests ingressos futurs. D’aquesta econòmic. La consideració permet copsar comportaments manera, la majoria d’individus que actualment tenen d’aquesta cohort no en el moment de la seva entrada en el edats compreses entre els 35 i els 44 anys, amb un nivell mercat de treball o en la demanda del primer habitatge, d’ingressos que encara és lluny del màxim del seu cicle sinó, posteriorment, en la demanda de segones residències vital, tendeixen a incorporar-se al mercat immobiliari o, més enllà encara, en el retard en la transmissió a les com a demandants d’habitatge (especialment d’ús princi- noves generacions de la seva riquesa immobiliària, en el pal i finançat, majoritàriament, amb endeutament), cas de continuar el procés actual d’allargament de l’espe- empenyent el preu d’aquests a l’alça. En aquest sentit, la

QASC < 72 <<<<<<<<<<<<<<<<< < L’ANÀLISI

conclusió és que trobem un traspàs de renda intergenera- Aquesta perspectiva teòrica admet l'existència de cional del joves als grans en forma de major valor de la riquesa heretada i del desig de deixar herència sota certs propietat immobiliària. A més, els qui tenen una edat supòsits. No obstant això, és possible incloure la riquesa compresa entre els 45 i els 65 anys, amb rendes màximes heretada que ha pogut rebre el subjecte en la riquesa acu- i una taxa d’estalvi elevada, són qui més demanden sego- mulada (W), de manera que aquesta no inclouria sola- nes residències. ment la riquesa acumulada pels estalvis dels subjectes vius D’altra banda, en l'anàlisi de les raons d'estalvi i herèn- (WCV), sinó també la que van rebre de generacions ante- cia particulars sorgeixen contradiccions i diferències riors. Suposem que la relació de riquesa heretada (WH) entre diferents autors. Moltes causes i raons han estat respecte a la renda (ingressos) és constant i independent argumentades, en gran mesura, sota el recer intel·lectual dels ingressos per capita. de la teoria del cicle vital de Franco Modigliani, on es planteja com tot l'estalvi que l’individu racional acumula W=WCV+WC=(1+ß)WCV (2) durant la seva vida activa, el dedica a consumir durant la seva època de retir, ja que l'agent no planeja deixar herèn- Altrament, si la riquesa és dependent dels estalvis, lla- cies. No obstant això, l’evidència empírica assenyala que vors la relació riquesa-renda serà igual a la riquesa del els individus deixen herències. En aquest sentit, el debat cicle de vida i l'herència desitjada, però si aquesta és cons- rau a analitzar si la motivació és per solidaritat amb les tant respecte d’aquella, llavors tenim l’expressió següent: generacions futures, base del model multigeneracional, WCV dinàstic o altruista (principal teoria alternativa a la del W/Y=(1+ß) (3) cicle vital i desenvolupada per Robert J. Barrow), o són Y no desitjades o no planejades i permet plantejar una ter- cera via relacionada amb la precaució o disposició d'uns La proporció entre riquesa heretada i riquesa del cicle fons o d’un habitatge per plantar cara a emergències. de vida no es necessàriament constant. Òbviament, aquestes motivacions no s'exclouen i els Així, la hipòtesi que es planteja és si aquesta ß pot caure motius poden variar segons els individus i en el temps. per una raó que pocs economistes han sabut assenyalar: Per prendre la idea com a model, suposem que un indi- que els lligams familiars s'han afeblit per una sèrie de fac- vidu sap amb certesa que la seva vida laboral durarà N tors, ja que la major taxa de divorcis, el fet que els pares anys. Així mateix, sap que viurà un total d’L anys, la qual no convisquin amb els fills quan aquests es casen, la incor- cosa implica que viurà jubilat o retirat durant L - N anys. poració de la dona al món laboral, la gran mobilitat i l’a- Podem representar una funció agregada de consum (o parició d’instruments com la introducció de la hipoteca d'estalvi) sumant les funcions de consum (o d'estalvi) de inversa hi influirien. tots els individus. Si aquests estan repartits de manera uniforme en cohorts d'edat, de manera que el nombre d'individus en cada cohort d'edat fos el mateix, llavors, 4. La hipoteca inversa l'expressió del consum de l'economia tindria aquesta forma: La propietat de l’habitatge i els augments de preus dels darrers anys no són independents de la capacitat de C=a(Y+Ye) (1) (co)finançament de les prestacions socials (Costa, Elvira i Mascarilla, 2006). No obstant això, les alternatives de dels quals: liquiditat que tradicionalment ha ofert el mercat immobi- liari són limitades (lloguer, assegurances vitalícies i divisió • Y és la riquesa acumulada per tots els individus, de la propietat) i no han estat prou atractives. Un dels • Ye són les rendes esperades en els anys futurs pel total principals problemes era que no permetien a la població d'individus d'aquesta societat i a, els coeficients d'amb- gran restar a casa seva, fet molt valorat (Elvira, D. et alt., dues variables. 2005), a més de la desconfiança que generaven. Una solu-

QASC < 73 L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

ció alternativa és el desenvolupament de la hipoteca inver- L'edat mitjana del prestatari o prestatària s'estima al vol- sa (reverse mortgage). tant dels 70 anys, malgrat que varia des d’un llindar teòric La hipoteca inversa és un préstec –concedit per una enti- als Estats Units de 62 anys, mentre que al Regne Unit se tat de crèdit a un individu que posseeix la seva propietat–, situa en els 60 anys. Paral·lelament, els estats han pres amb garantia de la propietat principal, que no és reembor- mesures legislatives per evitar els abusos, i d’altres mesures sable fins que el propietari–inquilí mori. No és fins a l’agost fiscals, per afavorir aquestes operacions. A l’Estat espanyol de 2005 que es comencen a fer els primers contractes s’ha inclòs aquesta qüestió per primer cop en els vitalicis en d’una modalitat d’aquesta mena a Catalunya, coneguda la Llei 41/2003, de protecció patrimonial de les persones com a pensió hipotecària. amb discapacitat, que regula en l'article 12 els contractes Es pot disposar del capital prestat de tres formes dife- aleatoris referents als aliments convencionals, és a dir, no rents, que a més es poden combinar: una sola suma de obligats legalment. La taula 3 ofereix un quadre compara- diners, una línia de crèdit i mitjançant pagaments periòdics tiu dels diferents tipus d’instruments substitutius. durant un període limitat de temps o, fins i tot, durant tota la vida (pagant una assegurança). El préstec solament pot Taula 3. Alternatives per dotar de liquiditat el patrimoni ser amortitzat a la fi del termini, una vegada el/la propie- immobiliari tari/ària hagi mort, tret que aquest últim decideixi mudar- se o incompleixi les seves obligacions. Els hereus del pro- Hipoteca pensió És un crèdit amb garantia hipotecària pensat per a la pietari o propietària poden decidir si volen mantenir la (Pensió hipotecària) gent gran. Permet la modalitat de disposició men- propietat o vendre-la. En qualsevol dels casos, el deute sual d'un import determinat durant un període de pendent es limita al valor de la propietat garantint-lo mit- temps determinat o per a tota la vida. També es ano- jançant la hipoteca, cosa que és, sens dubte, l'element clau menada “Pensió hipotecària”. L’operació la liquiden el hereus que n’obtenen la propietat per herència. d'aquesta classe de préstecs. Al final del préstec, la quanti- En aquest cas, els hereus paguen el deute: venent tat deguda pel propietari, o els seus hereus no pot excedir l’habitatge o fent ús dels estalvis, o poden constituir el valor de la propietat, i el préstec no pot arribar a ser una nova hipoteca. amortitzat si hi ha un patrimoni negatiu (negative equity). La funció de la hipoteca inversa vitalícia es pot avaluar Hipoteca inversa Es contracta una hipoteca que oferirà una disposició mensual d’un import determinat durant un període d’acord amb les necessitats que cobreix: dotar de liquididat determinat de temps. Es disposa pagar amb una el valor de l’habitatge per poder finançar les despeses asso- renda i els interessos de la hipoteca. ciades amb l’atenció a domicili o la institucionalització d’un dels membres de la família, tot conservant la possessió de Hipoteca pensió Si la hipoteca-pensió es contracta ja d’entrada amb mixta l'habitatge. els hereus que rebran l’habitatge i l’entitat financera Tanmateix, la importància d’aquest instrument no és i conjuntament ofereixen finançament. inseparable dels canvis socials que indiquen que la majoria Hipoteca pensió Es ven l’habitatge i es contracta una pensió vitalícia de la població a Catalunya vol viure a la seva llar (vegeu la (Pensió vitalícia) amb una entitat de crèdit, destinant la renda al paga- figura 2) i que el 43% de la població està disposada a ven- ment d'un lloguer per poder continuar vivint a l’ha- dre el seu habitatge per finançar la dependència (Elvira, D. bitatge que se cedeix i a més es rep una pensió com- et al., 2005). plementària. Es tracta d’una assegurança de vida i estalvi que permet a l’assegurat/ada obtenir una Figura 2. On prefereixen viure els més grans i disposició a vendre l’habitatge renda mensual mentre visqui. en cas de dependència Cessió El/la propietari/ària abando- Família en lloguer na l'habitatge i el cedeix a una societat tercera que Residència s'encarrega d'explotar-lo en el mercat de lloguer, Casa garantint-li el pagament d'un producte residencial adequat a les seves necessitats. 0 20 40 60 80 Font: Elvira [et al.], 2005. Nota: b disponibilitat a vendre per pagar les prestacions derivades de dependència. QASC < 74 <<<<<<<<<<<<<<<<< < L’ANÀLISI

4.1. Funcionament de la hipoteca inversa al món anglosaxó “La funció de la hipoteca inversa vitalícia es On la reversió hipotecària està més estesa és al Regne pot avaluar d’acord amb les necessitats que Unit i als Estats Units. Al Regne Unit no és fins a la dècada dels anys noranta, que la comercialització esdevé generalit- cobreix: dotar de liquididat el valor de l’habi- zada gràcies a la combinació: augment de preus de l’habi- tatge per poder finançar les despeses associa- tatge i tipus d’interès baixos. També hi incideix el codi de bones pràctiques i el fet que totes les entitats de crèdit des amb l’atenció a domicili o la institucionalit- garanteixen el risc de patrimoni negatiu. Els hereus tenen zació d’un dels membres de la família, tot con- llavors l'opció de vendre el bé i quedar-se amb el seu valor residual, si n’hi hagués, o retornar el préstec i conservar servant la possessió de l'habitatge.” l'immoble. Als Estats Units el desenvolupament de les hipo- teques inverses es remunta a 1989, any en què es va intro- duir la garantia federal. Inicialment, el seu creixement va ser summament lent i no va començar a desplegar-se fins al 2002. Avui dia, el mercat d'hipoteques inverses està domi- nat pel programa federal HECM (hipoteca de conversió del patrimoni d'habitatge), amb una quota de mercat superior ten les primeres hipoteques inverses amb el nom de pen- al 90%. Aquesta figura es caracteritza per la intervenció de sió hipotecària. l'Administració pública. És un producte estandarditzat, amb límit en els costos i en què la FHA (Federal Housing Administration, que forma part del Departament 5. Preferència revelada d'Habitatge i Desenvolupament Urbà dels EUA) estableix una assegurança de garantia contra el risc de patrimoni Amb la finalitat d’obtenir evidència preliminar de la negatiu, finançat pels prestataris (2% del valor de l’immo- demanda potencial de mecanismes de reversió hipotecà- ble i 0,5% del tipus d'interès). ria, es desenvolupa un estudi de preferència revelada per identificar les preferències de finançament per a perso- nes majors de tipus descriptiu, és a dir, l'objectiu és iden- 4.2. Limitacions de la hipoteca inversa a l'Europa continental tificar i descriure preferències residencials, en un entorn urbà com el del Barcelonès, en el segment de les perso- Hi ha nombrosos obstacles culturals que expliquen, en nes amb més de 50 anys –futurs ancians. Per a aquest fi part, per què instruments com la hipoteca inversa no es va escollir una mostra de 322 entrevistes l’octubre de s'han desenvolupat a l'Europa continental. Les llars euro- 2005. Els resultats d’una de les preguntes plantejades pees mostren graus de propensió a l'endeutament en la indiquen que un 52% estaria disposat a contractar una seva majoria inferiors als dels britànics i els nord-ameri- hipoteca inversa o pensió hipotecària en cas de necessitat cans, i les pensions són encara relativament confortables amb una preferència si qui l’oferís fos una administració en comparació amb les equivalents nord-americanes i bri- com l’ajuntament. tàniques, així com més estables, atès que no depenen tant Posteriorment, les oficines bancàries que ja han fet de l'evolució dels mercats financers. operacions en aquest sentit fan un treball de camp el A l’Estat espanyol la hipoteca inversa suposa un pas més maig de 2006. A Catalunya no és fins a l’agost de 2005 cap a la utilització de l'habitatge com a garantia del paga- que algunes caixes d’estalvi, fonamentalment, concedei- ment d'una renda, una idea que les asseguradores van xen les primeres hipoteques inverses. implantar fa dècades sota la forma de productes de "renda Amb la col·laboració de les diferents oficines de Caixa vitalícia", d’èxit limitat (en part per una por a la pèrdua Terrassa –entitat que encapçala el ranking de comercia- de l’habitatge i a l’engany). No és fins a l’agost de 2005 lització del producte el maig de 2006 – i de la Caixa es fa que, a Catalunya, Caixa Terrassa fa una aposta i es contrac- una prospecció mitjançant un qüestionari per veure les

QASC < 75 L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

característiques dels clients que ja han contractat aquests “L’habitatge en propietat esdevé un coixí de productes i s’analitza la visió dels comercials de les enti- tats que les han atorgat. seguretat i constitueix una de les principals Aquestes són les conclusions més rellevants de la pre- fonts d’acumulació de riquesa dels catalans, ferència revelada: En general, els que han contractat una pensió hipotecà- especialment dels qui tenen una edat avançada ria passen majoritàriament la vellesa a casa sols o amb l'assistència d'algú extern contractat. La major part dels i un risc significatiu de necessitar suport finan- clients l’han contractat perquè volen complementar una cer arran d’una dependència.” pensió de jubilació modesta i augmentar la seva qualitat de vida i consum, i, en segon lloc, han estat contractes d’individus que tenien dificultats econòmiques o bé que no tenien fills a qui deixar l’herència. Els qui ofereixen el producte creuen que la valoració de l'herència, el desconeixement, la falta de cultura o la falta d'informació incideix en el fet que el producte no 6. Conclusions s’hagi generalitzat. No obstant això, s’intueix un canvi estructural: manifesten que els pròxims anys es poden Aquest treball ha tractat d'il·lustrar les implicacions del arribar a contractar més pensions hipotecàries perquè hi binomi: revalorització dels habitatges i aparició d’instru- haurà més informació sobre els beneficis del producte, ments com la hipoteca inversa a Catalunya. Es tracta, en més entitats que l’ofereixin, per un canvi sociològic del definitiva, de mostrar que l'augment del preu dels actius, concepte de família, una major necessitat econòmica i en general, posseïts per les famílies catalanes, a més de ser perquè ja no hi haurà tanta cultura d’herència. una assegurança, pot tenir un paper important en la poten- El preu al qual s’han valorat els habitatges que han ser- ciació del consum en la vellesa. vit de garantia en la pensió hipotecària ha estat majorità- L’habitatge en propietat esdevé un coixí de seguretat i riament l’interval de 200.001 a 400.000 €. La iniciativa constitueix una de les principals fonts d’acumulació de la en la decisió de contractar la pensió hipotecària és com- riquesa dels catalans, especialment dels qui tenen una edat partida entre pares i fills i es creu que si es generalitza la avançada i un risc significatiu de necessitar suport financer pensió hipotecària, la relació entre ells pot millorar, ja arran d’una dependència. Aquest és un fet important en un que evitarà els típics problemes d'herència i farà que els context en el qual la cobertura pública de les persones fills no hagin de finançar la dependència de la persona dependents és limitada i en què els preus relatius de la gran. Es manifesta que l'edat de defunció és avui prou riquesa s'han incrementat. Tant és així que, simplement, si elevada per restar valor al benefici de la transmissió físi- els preus dels immobles es tenen en compte per determi- ca de l'immoble a uns hereus directes que ja posseeixen nar el cofinançament públic de les prestacions de depen- un habitatge i que els motius pels quals la gent deixa en dència, la sostenibilitat del sistema públic de finançament herència la propietat a Catalunya als seus fills són altruis- en sortiria beneficiada. Aquest criteri comença a observar- tes, per un motiu de precaució i sobretot per una con- se en una gran part de les comunitats autònomes espanyo- ducta gens reflexionada o irracional motivada per la tra- les. dició i la cultura. Atès que l’habitatge és la manera d’estalviar i d’acumu- Finalment, entre el principals punts negatius que indi- lar riquesa més important dels catalans, el desenvolupa- quen els que han contractat una pensió hipotecària, des- ment de la hipoteca inversa pot incidir en el consum de la taca el fet de pagar impostos, despeses notarials i regis- població més envellida, alhora que esdevé una assegurança trals i, com a positiu, el fet de no perdre la propietat, i que afectarà la demanda de productes substituts que també que són un bon complement per als ingressos de la ofereixen un coixí de seguretat, com ara les pensions vita- població més gran. lícies o l’assegurança de dependència.

QASC < 76 <<<<<<<<<<<<<<<<< < L’ANÀLISI

D’altra banda, amb una generalització d’instruments de deixar herència als fills incideixen en el fet que el pro- com la introducció de la hipoteca inversa, els problemes ducte no estigui generalitzat a Catalunya en comparació de liquiditat es redueixen, i així s’afebleix l'estalvi per amb el món anglosaxó. El seu potencial dependrà de la motiu de precaució, i un dels motius d’herència invo- publicitat informativa, de si més entitats l’ofereixen, d’un luntària. canvi sociològic del concepte de família en un marc en què De la prospecció efectuada a la demanda es conclou que ja no es valori tant l'herència. I, públicament, el paper rau més del 50% de la població catalana de més de 50 anys esta- a suavitzar algunes dificultats legals, administratives i fis- ria disposada a contractar aquests instruments en cas de cals, eliminar el risc dels instruments als qui ofereixen i necessitat. No obstant això, derivat d’un efecte actuarial, l’aversió a la pèrdua definitiva d'actius als demandants, els que demanen el producte en edats compreses entre els amb garantia pública. 65 i els 70 anys reben una pensió mensual minsa, que pro- La riquesa immobiliària a Catalunya i els instruments voca un efecte de desil·lusió en el producte, ja que l’indivi- per fer-la líquida s’haurien de preveure en el disseny de du percep que l’habitatge val molt més que el que li donen futures polítiques socials (especialment les que pertoquen al mes. En aquest sentit, el producte té atractiu especial- als departaments de benestar i habitatge), i més tenint en ment a partir dels 70 anys en la mesura que hi ha la il·lusió compte les implicacions en termes d’estalvi en el pressu- de rebre una pensió complementària atractiva. post públic Q Tanmateix, la falta d'informació, la tradició –que deter- mina la transmisió cultural de preferències– i la valoració

QASC < 77 L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

El 0,7% de l’IRPF i l’Estat de les autonomies

Per Carles Barba Boada, president de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya

Dues bones notícies un 0,52% (el 0,7% en la declaració de 2007) dels seus impostos a finalitats socials. El diner resultant –el darrer El 17 de setembre passat, el Congrés dels Diputats va any (declaració de 2006): 168 milions d’euros– es distri- aprovar una moció per la qual s’instava el Govern de bueix en dues parts: un 20% a cooperació al desenvolupa- l’Estat a avançar en la territorialització de la gestió del ment i un 80% a programes d’inclusió social gestionats per 0,7% de l’impost de la renda a les persones físiques les ONG. Aquest 80%, 135 milions d’euros en l’últim (IRPF), destinat a les organitzacions no governamentals exercici, és distribuït per la Secretaria d’Estat d’Afers d’acció social i a propiciar la major participació dels Socials a partir d’una convocatòria de subvencions que governs autonòmics en la gestió d’aquests fons amb efec- estableix uns requisits, prioritats, col·lectius i recursos tes de la propera convocatòria. Dues setmanes després, el determinats. 2 d’octubre, al Parlament de Catalunya, més del 80% de En el sistema vigent, en l’assignació d’aquests fons no la cambra donava suport a una resolució que instava el es té en compte cap paràmetre territorial (com, per Govern de la Generalitat a reclamar el 50% de la recapta- exemple, el nivell de població o els índexs de pobresa de ció d’aquesta assignació i la seva gestió. Sens dubte, dues cada comunitat), es prioritzen els programes i les orga- bones notícies que introdueixen raó i consens en un tema nitzacions d’àmbit estatal (les organitzacions petites i que encara avui genera pors i resistències més pròpies del mitjanes de caràcter local o autonòmic queden discrimi- passat. De fet, en les setmanes posteriors es van produir nades) i la decisió correspon en exclusiva al ministeri (la algunes reaccions que reclamen mantenir inamovible un participació de les comunitats autònomes es limita a una sistema que la majoria reconeix que és francament millo- mera valoració que no té caràcter vinculant). D’altra rable i anacrònic. banda, no hi ha cap tipus de correlació entre el percen- tatge de ciutadans que expressen la seva voluntat de des- tinar els seus impostos en un determinat territori i els Com ha funcionat el sistema fins ara? recursos que s’hi destinen. Aquest sistema té, en conseqüència, com a inconvenient Com és sabut, la ciutadania que així ho desitja, assenya- principal el fet de no garantir la igualtat de la ciutadania, la en la declaració de la renda la seva voluntat de destinar no té en compte les competències exclusives que les

QASC < 78 <<<<<<<<<<<<<<<<< < L’ANÀLISI

“La conclusió és que el sistema és cla- Carles Barba Boada és llicenciat en cièn- rament optimitzable en termes de justícia cies de l’educació (UAB), diplomat en pedagogia del lleure i animació sociocul- en la distribució, la seva adequació al sis- tural pel Centre d’Estudis de l’Esplai (CEE), i diplomat en funció gerencial de tema competencial i, sobretot, en l’aten- les administracions públiques (FGAP) per ESADE. Va treballar entre 1979 i 1986 a ció als col·lectius més vulnerables.” l’Ajuntament de l’Hospitalet com a cap del Servei de Joventut i Relacions amb les entitats d’esplai. Entre el 1987 i el 1996, fou gerent de MOVIBAIX. Va ser un dels impulsors de la Fundació Catalana de l’Esplai de la qual va ser director general des del 1996 al 2002. Des de 2003 n’és el seu vicepresident i res- ponsable de Relacions Institucionals. Ha estat impulsor i ha tre- ballat com a voluntari des de 1982 al Club d’Esplai Pubilla Cases- Can Vidalet i és membre de la seva junta directiva. Ha participat des de l’inici en la constitució i el desenvolupament de la Plataforma d'ONG de Acción Social de España i de la Taula comunitats autònomes tenen en política social, assignades d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, que presideix i per la Constitució i els estatuts d’autonomia, discrimina i on representa la Fundació Catalana de l’Esplai. dóna un tracte diferenciat a les organitzacions no governa- mentals per raó del seu àmbit jurídic i d’actuació o del seu nivell de vertebració de caràcter estatal, i no atén el prin- cipi de proximitat, aspecte essencial que cal tenir en ció que representa Catalunya en el conjunt d’Espanya compte en l’eficàcia i l’eficiència de l’acció i la política (exceptuant Navarra i Euskadi, que no entren en el siste- social. Finalment, el sistema és desincentivador perquè no ma). incorpora cap plantejament de coresponsabilitat fiscal. S’argumenta en ocasions que el que s’ha de prioritzar La conclusió de tot això és que el sistema és clarament són les necessitats dels col·lectius més vulnerables, ja que optimitzable en termes de justícia en la distribució, la seva es tracta d’atendre les persones i no els territoris, però el adequació al sistema competencial i, sobretot, en l’atenció cert és que els índexs de pobresa publicats ens recorden als col·lectius més vulnerables. reiteradament que a Catalunya estan situats en el 19,5%, fins i tot per sobre de comunitats autònomes amb menys renda mitjana per capita, com ara Extremadura o El cas de Catalunya Andalusia, per no citar les dades recurrents del més d’un milió de persones immigrants que s’han assentat a El cas de Catalunya és paradigmàtic. Amb dades de la Catalunya els darrers anys, amb totes les necessitats, en declaració de 2006, un 57% dels i les contribuents de termes d’inclusió i cohesió social, que això comporta. Catalunya van marcar la casella (la mitjana de l’Estat es Finalment, a Catalunya hi ha un teixit associatiu ampli i troba en un 45%). Això va suposar una aportació de 47 divers compromès amb causes solidàries que aporta milions d’euros (un 28% del total recaptat en el conjunt valors, capacitats i, a la vegada, confiança entre els ciuta- d’Espanya) i únicament es van destinar 17 milions a pro- dans i ciutadanes. Això explica dues coses: d’una banda, el grames socials a Catalunya. Ni més ni menys, 30 milions comportament diferencial dels contribuents catalans en menys dels recaptats. Aquesta quantitat representa un marcar la casella (dotze punts per sobre de la mitjana de 12,5% del total distribuït en el conjunt d’Espanya, percen- l’Estat, comptant Catalunya); de l’altra, la gran quantitat tatge que es troba ben lluny de qualsevol paràmetre objec- de sol·licituds procedents de Catalunya que no són ateses tivable com, per exemple, el de població, el 17% de pobla- o ho són en quantitats insuficients.

QASC < 79 L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

El pastís és més gran. Una oportunitat perquè tothom “En el sistema vigent, en l’assignació d’a- hi surti guanyant quests fons no es té en compte cap paràme- Què és el que proposem des de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya? És molt senzill: establir tre territorial (com, per exemple, el nivell un tram autonòmic del 50% del que es recapta que sigui de població o els índexs de pobresa de cada gestionat per les comunitats autònomes mitjançant convo- catòries en cada comunitat per a projectes socials d’inci- comunitat), es prioritzen els programes i dència local i autonòmica, i gestionades per les ONG pre- les organitzacions d’àmbit estatal (les orga- sents en cada territori. La resta, l’altre 50%, continuaria sent distribuït mitjançant una convocatòria del ministeri nitzacions petites i mitjanes de caràcter similar a l’actual, per a programes d’àmbit estatal i gestio- nats per organitzacions estatals. local o autonòmic queden discriminades) i Aquest procediment té la virtut d’estar més d’acord la decisió correspon en exclusiva al ministe- amb les competències establertes en política social, garan- teix millor el principi de proximitat, canalitza la deman- ri (la participació de les comunitats autòno- da d’organitzacions locals i autonòmiques i és incentiva- mes es limita a una mera valoració que no dor en la mesura que correlaciona, encara que sigui par- cialment, la distribució i la recaptació. A la vegada, com- té caràcter vinculant).” patibilitza tot això sense lesionar els programes de caràc- ter estatal i les seves organitzacions corresponents, i con- tinua atorgant la capacitat al Govern d’Espanya de com- pensar les diferències eventuals i les necessitats territo- cuna de les comunitats autònomes i per al conjunt de rials o sectorials. l’Estat. Per la seva banda, Catalunya es trobaria davant la Això és possible fer-ho sense que ningú hi perdi i possibilitat de multiplicar per tres els recursos que actual- tothom hi guanyi, per la senzilla raó que els fons que es ment rep i posaria fi així a una injustícia tremenda que, a distribuiran el 2009 s’han incrementat en passar del més, perjudica les entitats i els col·lectius més febles de la 0,52% de l’IRPF a destinar-hi el 0,7%. Aquest efecte societat. suposa passar automàticament de 168 a 224 milions. El pastís és més gran i el podem redistribuir d’una altra manera sense que ningú en tasti menys. La responsabilitat dels governs L’establiment del tram autonòmic del 50% permetria gestionar un conjunt de 112 milions a les comunitats Cal posar-s’hi. Correspon ara al governs de la autònomes, d’acord amb la seva recaptació respectiva Generalitat, de l’Estat i als partits que els donen suport (2,5 milions a les Balears, 3 milions a Castella-la Manxa, estar a l’alçada de les circumstàncies i donar el pas que 3,6 milions a Aragó, 5,2 milions a Galícia, 5,5 milions a correspon. Les pors són els pitjors enemics de les raons. Castella i Lleó, 10,7 milions al País Valencià, 13 milions a Ens trobem davant d’una oportunitat única que no sol Andalusia, 25 milions a Madrid, 31 milions a Catalunya, donar-se habitualment. Menys encara en temps de crisi. etc.). D’altra banda, el ministeri podria continuar gestio- Disposem ara, en passar al 0,7%, de més recursos per nant i assignant els mateixos fons a les organitzacions plantejar un sistema de gestió més eficaç i una nova distri- d’àmbit estatal per als seus programes en l’àmbit del con- bució més justa sense que es trenqui cap plat i sense lesio- junt d’Espanya. nar cap interès. La moció aprovada al Congrés permet al Amb aquest criteri, cap comunitat autònoma no rebria Govern central i el legitima per avançar en aquesta línia. menys diners i cap ONG estatal tampoc. Al contrari, totes Les comunitats autònomes, la majoria de les ONG d’a- hi guanyarien. Es tracta d’una solució per a totes i cadas- quest país i els col·lectius més necessitats ho agrairien Q

QASC < 80 <<<<<<<<<<<<<<<<< < L’ANÀLISI

La despesa social davant l'evolució demogràfica de l’envelliment; el paper de les polítiques públiques

Per Lluís Bermúdez i Morata i Montserrat Guillén i Estany, professors d’economia de la UAB

Les perspectives de longevitat que tenim avui són opti- als homes i el 87% per a les dones. Si una persona arriba mistes perquè l’esperança de vida en néixer ha experi- amb un estat de salut acceptable als 85 anys, encara espe- mentat un augment espectacular durant el segle xx. Per rem que el 77% dels anys restants per als homes i el 69% contra, viure més anys planteja incertesa sobre quina serà per a les dones els viurà en una situació d’autonomia. la nostra qualitat de vida. En aquest context, sorgeix de Aquest percentatge decreix amb l'edat, de manera que a manera natural el problema de la dependència vinculada a partir dels 95 anys s’espera que durant la majoria dels l’envelliment; en altres paraules, quan la persona gran anys restants de vida es necessiti el suport d’una tercera necessita que algú l’ajudi a fer les activitats bàsiques de la persona per dur a terme tasques imprescindibles de la vida diària, com vestir-se, preparar-se el menjar o rentar- vida quotidiana. se. Les dades disponibles actualment a Catalunya indiquen En el context demogràfic actual, el finançament de la que, a part de l’augment de la longevitat, experimentem despesa social es preveu que haurà de fer front a dues ves- una anomenada compressió de la morbiditat: disminueix sants. En primer lloc, caldrà atendre, en nombres abso- en mitjana el percentatge d’anys viscuts en situació de luts, més població de gent gran, i, en segon lloc, es bus- dependència respecte de l’esperança de vida residual. carà més especificitat en els tipus de serveis prestats. Cada individu té una trajectòria vital diferent. En l'es- L'augment en el nombre de persones amb necessitats de tudi de la longevitat i la dependència, s'ha de tenir en suport es produirà perquè l’augment de la longevitat pro- compte que les transicions entre els possibles estats no es voca que més persones arribin a edats més avançades, que donen amb la mateixa intensitat per a tothom, no són és on apareixen amb més intensitat les limitacions vincu- iguals en totes les edats, ni tan sols semblants per als dos lades a la dependència. Les conseqüències immediates de sexes. Hi intervenen estils de vida saludables, pràctiques l’augment de la longevitat i del desenvolupament del preventives i molts altres factors (la predisposició genèti- Sistema d’atenció a la dependència (SAAD) fan preveure ca, els antecedents mèdics o esdeveniments completa- una demanda creixent de serveis i, per tant, un increment ment accidentals). En alguns treballs recents s'ha vist que del mercat de treball en aquest sector. Les alternatives l'esperança de vida sense dependència suposa el 92% dels s’aniran ampliant i on parlem de serveis a domicili, places anys restants d’esperança de vida a partir dels 65 anys per residencials (de dia o permanents) i serveis de teleassis-

QASC < 81 L’ANÀLISI < <<<<<<<<<<<<<<<<<

Lluís Bermúdez i Morata és professor titu- “En el context demogràfic actual, el finan- lar d’economia financera i comptabilitat çament de la despesa social es preveu que de la Universitat de Barcelona. Ha treba- llat en l’anàlisi del risc en finances i asse- haurà de fer front a dues vessants. En pri- gurances i ha estat professor visitant a les universitats de Lovaina i Amsterdam. Les mer lloc, caldrà atendre, en nombres abso- seves publicacions de recerca s’especialit- zen en ciències actuarials i les asseguran- luts, més població de gent gran, i, en segon ces de dependència, en particular. En l’àm- lloc, es buscarà més especificitat en els bit internacional té nombrosos reconeixe- ments, el 2004 va rebre el Premi Internacional d’Assegurances tipus de serveis prestats.” Julio Castelo Matrán. Ha participat en projectes de recerca sobre l’envelliment i el sistemes de previsió privats i públics.

Montserrat Guillén i Estany (Barcelona, 1964) és catedràtica de mètodes quantita- tius per a l’economia i l’empresa de la Universitat de Barcelona. Dirigeix un grup tència. Per això serà necessari un augment de les dota- de recerca sobre l’anàlisi del risc en finan- cions en les polítiques socials. El desenvolupament del ces i assegurances, ha col·laborat en diver- SAAD es preveu que serà gradual, a fi de poder-lo coor- sos treballs sobre la despesa pública i pri- dinar amb el desenvolupament de les prestacions previs- vada de la dependència i és autora de tre- tes a la legislació i amb la creació de les infraestructures balls relacionats amb les assegurances de necessàries. A tot això s’afegeixen les dificultats reals i vida, la metodologia actuarial i la microe- conomia. En l’àmbit nternacional té nombrosos reconeixements: és financeres de posar-lo en pràctica i, per tant, s’augura que membre de l’European Group of Insurance Economists de la les persones amb menor nivell de dependència siguin Geneva Association, editora associada de la revista Journal of Risk especialment vulnerables, ja que no tenen prioritat sufi- and Insurance i editora en cap de la revista Statistics and cient per accedir al suport del sistema públic i, en gene- Operations Research Transactions. ral, hauran de trobar l’ajut necessari al seu entorn més immediat, en la majoria de casos, les famílies i, en espe- cial, les dones. Actualment, poc més del 10% dels recursos pressupos- tència, hi afegirem noves formes de facilitar el suport i taris dedicats a les persones grans es destina a l'ajut a l’acompanyament de les persones grans, com pot ser el domicili, mentre que els recursos institucionalitzats servei d’àpats personalitzat o l‘ús de noves tecnologies de (residències i centres de dia) suposen més del 80% (a la comunicació. part, hi ha un 10% dedicat a altres serveis). S'hauria de Malgrat això, en aquests moments, ens trobem en un donar més protagonisme al paper de l'atenció domicilià- període de transició tant pel desenvolupament incipient ria, no solament per tenir en compte les preferències de d’un sistema públic regulat de caràcter estatal com per la les persones amb dependència, sinó també per mantenir circumstància demogràfica particular que es dóna transi- el màxim grau d'autonomia dels afectats. Igualment, cal tòriament. La generació que s’ha incorporat en aquests buscar la combinació òptima de serveis per a cada cas darrers temps al col·lectiu dels majors de 65 anys està particular. minvada pels efectes de la Guerra Civil i la postguerra. Per trams d’edat, sabem que per fer front a la despesa Per això, pot semblar que la demanda de serveis per a vinculada a la dependència que es produeixi entre els 65 i persones grans experimenti un estancament, però d’aquí els 75 anys s’ha d’incentivar l’estalvi (la previsió personal a pocs anys, passat aquest efecte, hi haurà un augment del i privada) durant els anys de vida activa. La cobertura nombre de persones que potencialment requeriran assis- pública només es produirà en aquestes edats si hi ha una

QASC < 82 <<<<<<<<<<<<<<<<< < L’ANÀLISI

gran dependència (o tan sols assumirà una part del cost una menor liquiditat de l'individu. Les persones grans, a econòmic) i, per tant, els individus han de preveure un més, tenen gran vulnerabilitat, sense un entorn familiar cert volum de copagament. Entre els 75 i els 85 anys, tot que vetlli pels seus interessos. Com que el sistema públic i que el cost esperat de la dependència és menor en ter- de SAAD prioritzarà als dependents més greus i desfavo- mes absoluts perquè en mitjana els anys de vida restants rits, és per a les persones sense dependència extrema, no són gaires, pot ser que els ajuts socials no siguin sufi- però que necessiten una atenció personal moderada, per cients. A partir dels 85 anys, en disminuir l'esperança de a les quals s’haurien d’idear alguns instruments adequats vida residual i augmentar la probabilitat de gran depen- i algunes polítiques més específiques que l’actual sistema dència i, per tant, la intensitat del sistema públic, el cost no ha tingut en compte o no podrà assumir. Convindria que ha d’assumir l'individu és notablement inferior. En el efectuar projeccions del nombre de persones en situació cas de les dones, la distinció entre els diferents períodes de dependència a Catalunya, distingint nivells de gravetat, d'edat no és tan clara com en els homes, ja que s’hi sumen usant escenaris prudents d’evolució de la longevitat i la als factors un nivell de renda, en general, més baix. dependència. Aquests instruments permetrien efectuar la A totes les consideracions anteriors, cal afegir algunes planificació dels recursos i l’elaboració de polítiques reflexions sobre l’ús del patrimoni com a generador de socials efectives que anticipessin els esdeveniments cap on rendes per a persones grans. El principal avantatge d’a- la mateixa evolució ens condueix quests productes financers és poder mantenir el propi Q habitatge com a residència habitual. Les incerteses sobre l’evolució de preus d'habitatges i un mercat immobiliari desfavorable fan menys atractiva aquesta opció. Si el patri- Bibliografia: Bermúdez, L.; Bolancé, C.; Mustafa-Gondolbeu, K.; Guillén, M. moni no és prou valuós, no podrà proporcionar una renda “Tipologías sociodemográficas de individuos con dependencia en España y prou significativa. su supervivencia en estado de salud”. Revista Española de Geriatría y Deixant de banda els casos de persones joves depen- Gerontología, 43, 1, p. 19-31. 2008. dents, que mereixen un tractament molt particularitzat Bolancé, C. Alternativas de cofinanciación de los costes de la dependen- des del punt de vista de les polítiques socials, concloem cia en España. Madrid: IMSERSO, 2007. que en les edats a partir de 65 anys és quan es donen les Guillén, M. (dir.) Longevidad y dependencia en España. Consecuencias situacions de més preocupació per a les polítiques públi- sociales y económicas. Madrid: Fundación BBVA, 2006. ques. La major probabilitat de viure en solitud s’uneix a

QASC < 83 referències documentals a la xarxa

Q enllaÇos D’inteRÈs

Dades sobre les despeses de protecció social. Any 2005. Institut d’Estadística de Catalunya http://www.idescat.cat/dequavi/Dequavi?TC=444&V0=10&V1=1 Dades sobre el finançament del sistema de protecció social. Any 2005. http://www.idescat.cat/dequavi/Dequavi?TC=444&V0=10&V1=2. Estadística econòmica dels establiments d’atenció social a la gent gran. Any 2002. (40 pàgines) http://www.idescat.cat/cat/societat/gentgran/EE-GG-02.pdf. Confederación Española de Cajas de Ahorros. http://www.idescat.cat/cat/societat/gentgran/EE-GG-02.pdf.

Documentació Disponible a Dixit Monografies casado marín, David. efectos y abordajes de la dependencia: un análisis económico. barcelona: masson, 2007. 159 p. (economía de la salud y gestión sanitaria.) Gabaldón Quiñones, patricia. el empleo en los servicios sociales, culturales y comunitarios: informe eje- cutivo. madrid: ministerio de trabajo y asuntos sociales, Dirección General de acción social, del menor y de la Familia, 2002. 55 p. (materiales de trabajo; 83.) Gómez ordoki, alejandro. sistema modular de costes y financiación de centros residenciales. Gipuzkoa: Diputación Foral de Gipuzkoa, Departamento de servicios sociales, 2001. 324 p. Knapp, martin. la economía de los servicios sociales. barcelona: escola universitària de treball social; la llar del llibre, 1990. 215 p. (euge; 6.) pérez eransus, begoña. políticas de activación y rentas mínimas. madrid: cáritas española, 2005. 378 p. (colección de estudios; 11.) las personas mayores en situación de dependencia: propuesta de un modelo protector mixto y estimación del coste de aseguramiento en españa. Dolores Dizy (dir.). madrid: edad & Vida, 2006. 312 p. la renda bàsica de ciutadania: una proposta viable per a catalunya. barcelona: mediterrània. Fundació Jaume bofill, 2005. 206 p. (polítiques; 45.) la renda mínima d'inserció catalana en el sistema de protecció social. miquel Àngel purcalla bonilla (dir.). barcelona: Generalitat de catalunya, institut d'estudis autonòmics, 2006. 231 p. (col·lecció institut d'estudis autonòmics; 46.) Riera olivé, santiago. les caixes d'estalvis i la protecció social a catalunya: tesi doctoral. barcelona: Generalitat de catalunya, consell de treball, econòmic i social de catalunya, 2007. 553 p. (col·lecció tesis doctorals; 7.) Rodríguez Rodríguez, pilar. el sistema de servicios sociales español y las necesidades derivadas de la aten- ción a la dependencia. madrid: Fundación alternativas, 2006. 82 p. (Documento de trabajo; 87/2006.) costes, precios y rendimiento de los servicios públicos locales, especial consideración de los servicios sociales. xi seminario sobre gestión pública local. Gijón: trea, 2006. 357 p. (Desarrollo local. serie semi- narios sobre gestión pública local; 11.)

Articles de revista anaut, sagrario; oslé, camino. “modelos de financiación pública de las residencias para personas mayo- res: análisis comparativo por comunidades autónomas”. Revista española de Geriatría y Gerontología, 2006, vol. 41 (4), p. 212-221. casado, D. “el finançament de l’atenció a la dependència: situació actual i perspectives de futur”. nota d’e- Qasc < 85 conomia, 2006, núm. 85, p. 55-63. costa, J.; mascarilla, Ò. “Riquesa immobiliària i finançament de la dependència a catalunya”. nota d’eco- nomia, 2006, núm. 85, p. 81-93. Guillén i estany, montserrat. “longevitat i dependència, implicacions socials i econòmiques”. barcelona societat: revista de coneixement i anàlisi social, 2007, núm.14, p. 45-58. institut municipal de persones amb Discapacitat. ajuntament de barcelona. “el Greuge comparatiu eco- nòmic de les persones amb discapacitat de la ciutat de barcelona”. barcelona societat: revista de coneixe- ment i anàlisi social, 2007. núm. 14, p. 59-69. mascarilla-miró, Òscar. “la riqueza inmobiliaria y el diseño de las políticas sociales”. Zerbitzuan, 2008. núm. 43, p. 45-64. montserrat codorniu, Julia. “la ley de la Dependencia: costes y financiación”. Documentación social, 2006. núm. 141, p. 65-84. montserrat codorniu, Julia. “el impago de los copagos en las rentas de las personas mayores”. agathos, 2008, any 8. núm. 2, p. 36-41. “serveis, prestacions i crèdits addicionals a les comunitats autònomes 2007 de la llei de dependència”. minusval, 2007. núm. 162, p. 10-14. leGislació Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials (DOGC 4990, de 18.10.2007) http://www4.gencat.cat:82/basisbwdocstotal/cframes_recerca.htm Llei 16/2007, de 21 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008 (DOGC 5038, de 31.12.2007) http://www15.gencat.net/ecofin_wpres08/02_llibres.htm notícies D’inteRÈs El sector de los servicios sociales en Cataluña ya tiene su primer convenio colectivo http://www.elpais.com/articulo/sociedad/sector/servicios/sociales/Cataluna/tiene/primer/convenio/colectivo/elpepu- soc/20080715elpepusoc_3/Tes. article que informa sobre l’aparició del primer conveni col·lectiu del sector de l’acció social. Los presupuestos de Servicios Sociales para el año 2008. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales http://www.imsersomayores.csic.es/documentos/boletin/2007/numero-56/gob-07-10-10.pdf. Document que aporta dades sobre les despeses que ha tingut el ministeri de treball i afers socials per apli- car la llei de dependència. Cataluña destinará 80 millones a la Cartera de Servicios Sociales en 2009 http://www.europapress.es/epsocial/politica-social/noticia-cataluna-destinara-80-millones-cartera-servicios-sociales- 2009-20080730144737.html. el Govern reconeix que es necessiten més de 300 professionals en serveis socials per al període 2008/2009. a més, informa sobre l’opinió de la consellera del Departament d’acció social i ciutadania, carme capdevila, i sobre les diverses opcions aportades. Los problemas de la dependencia en tiempos de crisis http://www.publico.es/dinero/168436/problemas/dependencia/tiempos/crisis. article de sergi Jiménez-martín que analitza els problemes que suscita la implementació del sistema d’au- tonomia i atenció a la dependència (saaD) entre l’estat i les comunitats autònomes.

Elaborat per www.dixit.cat Qasc < 86 entorns

Q ENTORNS < <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<< Sobreviure a Bilbao gràcies a les prestacions socials

La capital biscaïna destina el 8’43% del seu pressupost a l’Àrea d’Acció Social, i 12.000 famílies arriben a final de mes perquè reben la renda bàsica més generosa de l’Estat.

Per Eduard Mas, periodista.

La Glòria és colombiana, de la caòtica Bogotà. Té 33 anys, és solte- ra i mare d’una nena de somriure crònic que de tant en tant deixa anar alguna paraula en euskera. Va arribar a Bilbao el 2005 i des d’ales- hores ha treballat en un restaurant xinès, en un parell de bars, en una botiga de roba barata, netejant cases... Actualment cuida un bilbaí octogenari unes quantes hores al dia, però no arriba al salari mínim interprofessional. Tot i això, la Glòria sobreviu sense gaires penú- ries mentre practica informàtica gratuïtament i busca un lloc de tre- A Bilbao, la renda bàsica és l’estrella d’un ampli ventall de prestacions socials. ball ben remunerat. Com s’ho fa?

QASC < 88 <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<< < ENTORNS

L’ajuntament de la capital biscaïna gestiona –conjuntament amb la Diputació de Biscaia– les ajudes especials per a la inserció.

Ara farà dos anys, aquesta colom- havia constituït una unitat de convi- Sobreviu gràcies a les ajudes socials. I biana de pell morena va acudir al vència. El consistori va tramitar la no és, ni de bon tros, l’única. Departament d’Acció Social de sol·licitud, la Diputació Foral de L’Olatz va néixer a Gernika ara fa l’Ajuntament de Bilbao per infor- Biscaia va concedir la prestació i, grà- 45 anys. Viu sola i no treballa. La mar-se de possibles ajudes. En con- cies a la renda bàsica, la Glòria renda bàsica li assegura 616 euros a cret, de la renda bàsica: una prestació ingressa 791 euros a final de mes. final de mes. La Maria s’apropa amb econòmica periòdica dirigida a cobrir les necessitats d’aquelles persones que no compten amb els recursos El Govern basc, gràcies a l’autonomia fiscal i als econòmics suficients per fer front a les necessitats bàsiques. És el cas de la recursos que li atorga el concert econòmic va posar en Glòria, que també complia amb els marxa la renda bàsica el 1989, i el 2002 hi va afegir altres requisits necessaris: tenia més de 23 anys, estava empadronada a la una particularitat: tots els sol·licitants de menys de capital biscaïna des de feia més de 12 mesos i, a més, feia més d’un any que 65 anys signen un conveni d’inserció laboral.

QASC < 89 ENTORNS < <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

Euskadi és la comunitat autònoma de l’Estat espan- yol amb més ajudes; la renda bàsica garanteix uns ingressos equivalents al 88% del salari mínim inter- professional: 616 euros per a una unitat de convivèn- cia d’una persona, 791 per a les de dues, 861 per a les de tres membres i 875 euros per a les de quatre persones o més.

alegria i bona salut a la setantena. recursos que li atorga el concert Passa les jornades al barri bilbaí de econòmic –el model de finança- Begoña. La seva pensió no arribaria ni ment que li permet regular, gestio- de lluny als 700 euros, però d’aquí a nar i recaptar tots els impostos Ricardo Barkala, regidor delegat de uns mesos hi arribarà gràcies a la pagats pels ciutadans de la comuni- l’Àrea d’Acció Social de l’Ajun tament renda bàsica. tat–, va posar en marxa la renda de Bilbao. La Glòria, l’Olatz i la Maria bàsica el 1989, i el 2002 hi va afegir exemplifiquen el receptor tipus d’a- una particularitat: tots els sol·lici- questa ajuda social al País Basc: dona tants de menys de 65 anys signen un sense parella i amb fills petits, per- conveni d’inserció laboral. Pel que ingressos equivalents al 88% del sones immigrants –tres de cada deu fa a les quantitats, la renda mínima salari mínim interprofessional: 616 beneficiaris de la renda bàsica pro- d’ajuda social és competència de les euros per a una unitat de convivèn- venen d’altres països– i persones comunitats autònomes i, per tant, cia d’una persona, 791 per a les de grans que complementen unes pen- les diferències són significatives. dues, 861 per a les de tres membres sions irrisòries. El Govern basc, Euskadi és la comunitat amb més i 875 euros per a les de quatre per- gràcies a l’autonomia fiscal i als ajudes; la renda bàsica garanteix uns sones o més. A Catalunya un indivi- du que rep la renda bàsica es queda en els 400 €, i a Madrid en 354. Barcelona destina el 7,47% del seu pressupost A Bilbao, la renda bàsica és l’es- municipal a polítiques d’inclusió social trella d’un ampli i complet ventall d’ajudes socials. Amb una població En el cas de Barcelona, la partida destinada a polítiques d'inclusió de 350.000 habitants, 12.000 famí- social i drets civils es situa aquest any 2009 en el 7,47% del pressupost lies la reben. D’aquestes, el 26% municipal global, amb una dotació de 128 milions d'euros. Aquesta àrea, són immigrants; una xifra elevada, dirigida pel tinent d’alcalde Ricard Gomà, ha pràcticament duplicat el tenint en compte que la gent que ha seu pressupost del 2005 al 2009, amb un creixement especial de les arribat d’altres països només consti- assignacions destinades a serveis socials bàsics, acció contra la pobresa i tueix el 6,5% de la població de la serveis a la gent gran. capital biscaïna. “Amb l’equiparació

QASC < 90 <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<< < ENTORNS

de la renda bàsica al salari mínim interprofessional, 2.000 pensionis- tes bilbaïns que no arribaven a aquesta quantia han passat a rebre la renda. Amb aquesta equiparació i amb el desenvolupament de la Llei de la dependència, augmentarà el nombre de persones que tenen dret a ajudes socials, per tant, també augmentarà el nombre de persones que les reben”, apunta el regidor delegat de l’Àrea d’Acció Social de l’Ajuntament de Bilbao, Ricardo Barkala. Això es tradueix en dues grans prioritats. La primera, decre- tar la guerra als tramposos: en els últims 10 mesos el consistori de Bilbao ha retirat les ajudes a uns 400 beneficiaris que les rebien, per irre- gularitats, com ara disposar d’in- gressos no declarats. La segona prioritat, i més ara en temps de crisi, és reforçar les parti- des destinades a ajudes socials. Els diners de la renda bàsica provenen directament de la Diputació de El Museu Guggenheim, una imatge emblemàtica del Bilbao modern. Biscaia, però les quanties per a altres ajudes –que en són unes quantes– han de sortir dels pressu- crec que ocupar el tercer lloc en el que no poden gaudir de la renda postos de l’Ajuntament de Bilbao, pressupost reflecteix clarament l’a- bàsica perquè no compleixen els que des de fa anys destina una part posta de Bilbao per l’atenció social”, requisits necessaris, l’ajuntament de molt important dels seus recursos a subratlla Barkala. la capital biscaïna gestiona –conjun- les necessitats socials. El consistori Ajudes per a la inserció tament amb la Diputació de va aprovar un pressupost municipal Per a aquelles persones que estan Biscaia– les ajudes especials per a la global per al 2009 de 638,5 milions en situació o risc d’exclusió social, i inserció. Per als individus que per d’euros, dels quals 45,2 milions –el 8,43% del pressupost de la ciutat– A part del que hi aporta la Diputació, el consisto- corresponen a l’Àrea d’Acció Social. “La nostra àrea és la tercera ri bilbaí destina més de 13 milions d’euros al en recursos, per darrere de les con- selleries d’Obres i Serveis i de Servei d’Emergència Social, destinat a garantir Seguretat. Com en qualsevol altre sostre, menjar i roba a totes aquelles persones ajuntament, la partida destinada a obres i serveis sempre és la més que ho necessitin. dotada econòmicament i, per tant,

QASC < 91 ENTORNS < <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

L’ajut per al pagament del lloguer és una de les solicituds habituals que rep l’àrea de serveis socials bilbaïna.

edat avançada o per alguna incapaci- sisteix en atendre a la seva llar les rebrà 2,5 milions; el programa de tat no poden ni treballar ni disposen persones que ho necessiten, en suport a l’envelliment actiu, 1,1 d’altres ingressos per cobrir les des- temes d’higiene i tasques domèsti- milions; els serveis de persones peses bàsiques, hi ha una prestació ques, principalment. El 2009 el majors, 1,3 milions; el programa econòmica periòdica anomenada SAD rebrà 15.697.000 euros. El d’atenció a la família i la inserció de fons de benestar social. A més, hi ha programa d’allotjament alternatiu menors, 4,2 milions; l’atenció a ajudes puntuals destinades a aque- col·lectius desfavorits 1 milió... i la lles persones que han de fer front a llista continua. “No ens considerem alguna despesa específica i no poden líders en polítiques d’ajuda social, assumir-la; són les ajudes d’emer- però sí pioners en algunes qües- gència social, que a Bilbao signifi- tions, com ara les ajudes a persones quen uns 10 milions d’euros a l’any que quedaven a l’atur i que patien i que en un 70% dels casos es des- una situació econòmica precària, o tinen a problemes de la llar, princi- l’aplicació de programes d’inserció palment el pagament del lloguer. laboral. També hem innovat possibi- A part del que aporta la litant que persones en risc d’exclu- Diputació, el consistori bilbaí desti- sió social s’incorporin a la plantilla na més de 13 milions d’euros al de treballadors que porten a terme Servei d’Emergència Social, desti- el servei d’ajudes a domicili”, sen- nat a garantir sostre, menjar i roba a tencia Ricardo Barkala totes aquelles persones que ho necessitin. Una de les partides més importants va destinada al Servei d’Ajuda a Domicili (SAD), que con- Q

QASC < 92 DIÀleg

Q Un consultor social reconegut, forjat en el treball de base

Fernando Fantova Azcoaga Informe con ocasión de la ley (Bilbao, 1961) és un reconegut sobre autonomía y dependencia consultor expert en tasques de for- (2007). Una llei, però, amb la mació i desenvolupament en el qual es mostra molt crític, ja que camp de la política, la gestió i la sosté que té problemes de plan- intervenció social a Europa i tejament, aplicació i finança- l’Amèrica Llatina, que s’ha forjat ment perquè s’ha enfocat exclu- en el treball des de la base. Va ini- sivament en l’àmbit dels serveis ciar la seva trajectòria al comença- socials, sense relacionar-la amb ment dels anys vuitanta com a edu- els recursos de la sanitat i de la cador social en l’àmbit dels serveis Seguretat Social, creant “una socials, des del moviment associa- mecànica administrativa i orga- tiu pro persones amb discapacitat nitzativa que planteja uns meca- intel·lectual, la intervenció familiar o activitats de des- nismes molt inadequats a l’hora de poder aconseguir els envolupament comunitari. Des de mitjan anys noranta efectes que pretén”. desenvolupa la seva activitat professional com a consul- Després d’haver estudiat a fons la governació, la provi- tor independent i, així, ha assessorat i assessora el sió i la gestió dels sistemes públics de serveis socials, Govern basc, el Govern espanyol i diverses institucions observa que en l’àmbit del finançament –que és l’objec- llatinoamericanes, entre molts altres. te central de reflexió d’aquesta entrevista– hi ha “un És llicenciat en filosofia i ciències de l’educació (psicolo- debat per fer” sobre en quin grau els serveis socials s’han gia), màster en recursos humans i doctor en ciències de finançar via impostos o pel copagament de la perso- polítiques i sociologia (sociologia) i, entre altres llibres, na usuària i en quina mesura hi ha altres fórmules que articles i col·laboracions, ha publicat volums com ara també poden ser una contribució de la comunitat als ser- Manual para la gestión de la intervención social. veis socials. En aquest sentit, proposa “fórmules que no Políticas, organizaciones y sistemas para la acción es redueixin al finançament públic o el pagament de la (2005) o Sistemas públicos de servicios sociales. Nuevos persona usuària, sinó que hi ha alternatives en què derechos, nuevas respuestas (2008). aquesta genera entitats d’iniciativa social (mutualitats, Els últims anys s’ha dedicat especialment a la col·labora- cooperatives, etc.) que li permeten participar en el ció amb diverses institucions en iniciatives d’impuls i finançament de l’acció social d’una altra manera, dife- reforma dels serveis socials. Així, per exemple, ha coor- rent del pagament directe i individual com a usuari”. dinat la preparació del dossier previ a l’elaboració de la Fernando Fantova acostuma a penjar els seus textos a la llei basca de serveis socials (2006) o, juntament amb seva pàgina web http://www.fantova.net, que és un Demetrio Casado, ha coordinat l’informe titulat veritable espai de documentació i reflexió per a l’apro- Perfeccionamiento de los servicios sociales en España. fundiment de les politiques socials. (VRC)

QASC < 94 DIÀLEG < <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<< FErnando Fantova: “Ens estem adonant que la inhibició en l’àmbit dels serveis socials surt força cara”

Per Vicenç Relats Fotografies: Ivan Giménez Costa

Vostè afirma que per afrontar l’a- d’això és la Llei de promoció de l’au- s’hau ria d’haver fet des de la trans- tenció a les noves necessitats socials tonomia personal i d’atenció a les versalitat, integrant bé el que és ja tenim muntades les eines, el siste- persones en situació de dependència competència de Sanitat, de la ma de serveis socials, però que estan que, indubtablement, suposa una Seguretat Social, dels serveis encallades. El problema d’aquest injecció econòmica als sistemes socials... Per contra, la Llei entra encallament és el finançament? públics de serveis socials i que, tot i únicament en un territori, el dels No diria que el problema sigui el això, per defectes de disseny, plante- serveis socials, amb una mecànica finançament. En aquest moment i en jament i aplicació està per veure que administrativa i organitzativa que aquest lloc, els serveis socials tenen els seus efectes positius o favorables planteja uns mecanismes molt inade- alguns problemes previs per resol- siguin superiors als negatius o no quats a l’hora de poder aconseguir dre. Hi ha una necessitat de definir desitjats. els efectes que pretén i s’equivoca l’objecte dels serveis socials, d’iden- segurament en definir quines són les tificar les activitats que afegeixen En el cas d’aquesta Llei, que s’ha activitats i les prestacions que valor, de construir sistemes organit- presentat com a molt ambiciosa, el podrien contribuir a millorar la zats i, finalment, de finançar. Fins i primer problema no és que s’aplica situació de les persones en situació tot en alguns llocs i contextos hi ha sense prou recursos? de dependència. Finalment, per les hagut apostes importants d’incre- La meva percepció és que, efecti- expectatives que s’han creat, el ment del finançament i, si aquestes vament, aquest és un dels proble- finançament és, evidentment, molt apostes no han anat guiades i orienta- mes, però que en té de previs, com insuficient. des adequadament des d’un punt de el de no definir bé quina és la come- vista tècnic, polític o de gestió, a sa, la intenció, de la Llei. Una llei Potser la persona usuària havia vegades l’efecte que tenen pot acabar que pretengui abordar la qüestió de percebut que seria una llei d’ajuts sent negatiu. Per mi, un exemple la dependència conceptualment econòmics i de serveis molt útils i la

QASC < 95 < DIÀLEG <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

“La Llei d’atenció a la dependència, que prometia d’un ús excessiu de la prestació econòmica per a la cura familiar– a enfortir els serveis socials i professionalitzar una generar més economia submergida sèrie d’activitats, contràriament, més aviat contri- i a dificultar que la població apreciï els serveis socials com a alternativa bueix –a través d’un ús excessiu de la prestació econò- per al suport que necessiten les mica per a la cura familiar– a generar més economia famílies i unitats de convivència en les quals hi ha persones en situació submergida i a dificultar que la població apreciï els de dependència. serveis socials com a alternativa de suport a les famí- La Llei catalana de serveis socials, lies.” la veu més d’acord amb la realitat i les necessitats? veritat és que el més constatable són posem en comparació són els resul- Les lleis de serveis socials que s’es- els retards en la valoració i en l’assig- tats enfront dels costos. Els costos tan aprovant ara –incloent-hi la cata- nació de recursos... els podem mesurar econòmicament, lana– tenen l’avantatge que s’ubi- Hi ha un problema de desajusta- però, en canvi, els resultats de les quen en un àmbit més assentat, com ment entre la venda política que s’ha polítiques socials no es poden mesu- el dels sistemes públics de serveis fet de la Llei, i de les expectatives rar en termes de benefici econòmic, socials de les comunitats autònomes. creades des de la propaganda que se sinó amb altres mesures. Què és el En contraposició amb la Llei de l’au- n’ha fet, amb l’escàs finançament que resta eficiència a les polítiques tonomia personal, que intenta arti- amb què s’ha dotat, però també per públiques? Alguns cops és, efectiva- cular un sistema d’atenció que no se les opcions administratives, organit- ment, la complexitat de la coordina- sap gaire bé en quin sentit és un sis- zatives i tècniques equivocades que ció interadministrativa; en altres tema, les lleis de serveis socials de les incorpora. Si hi havia un pressupost casos és la utilització de tecnologies comunitats autònomes, el que fan és determinat per millorar la situació no adequades i en altres casos pot intentar avançar en l’aprofundiment de les persones amb dependència o haver-hi altres raons. En el cas de d’uns sistemes autonòmics que exis- per prevenir-la, fins i tot amb aquest l’anomenada Llei de la dependència, teixen. Tant la llei catalana com la pressupost –ja que no n’hi havia crec que hi ha una doble confusió, futura llei basca o d’altres que s’han més– s’haurien pogut fer un altre fruit de reduir l’atenció a la depen- aprovat responen més aviat als con- tipus d’intervencions i actuacions dència a l’atenció des dels serveis sensos existents entre les forces polí- més eficients i adequades. Hi ha un socials i després el fet de no adonar- tiques i les comunitats acadèmiques, conjunt de circumstàncies desfavora- se que els serveis socials assumits institucionals o científiques de cada bles i el finançament n’és una. com a competència exclusiva de les lloc. En aquest sentit, la llei catalana comunitats autònomes difícilment avança en algunes qüestions i en d’al- Podem concloure, doncs, que en podrien ser articulats amb els meca- tres hauria pogut millorar. A la meva l’àmbit dels serveis socials moltes nismes que la Llei preveu. Això és manera de veure, fa una definició vegades el problema és d’ineficiència complicat. A més, curiosament, la excessivament àmplia dels serveis en la gestió i en la cooperació entre llei que prometia enfortir els ser- socials que no se circumscriu al que administracions, que també fa per- veis socials i professionalitzar una en seria més propi –perquè continua dre capacitat d’inversió econòmica? sèrie d’activitats, contràriament, barrejant serveis socials amb garantia Quan parlem d’eficiència, el que més aviat contribueix –a través d’ingressos i altres activitats de l’àm-

QASC < 96 “L’impacte econòmic d’una no- actuació en serveis socials és molt important, però encara és més important el valor social que es deixa de crear.” DIÀLEG < <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

bit del benestar– i alhora presenta un tegració relacional o de desenvolupa- gratuïta, on la persona usuària no catàleg potser excessivament vincu- ment comunitari o de convivència paga l’acció educativa. En serveis lat a la situació actual, en què els ser- familiar que han de ser acompa nyats socials s’hauria d’anar arribant a veis socials estan molt orientats a del suport del sistema públic de ser- consensos tècnics, polítics, ciuta- col·lectius molt vulnerables. D’altra veis socials. Per tant, el sistema ha dans, sobre quins aspectes ens sem- banda, però, la Llei també presenta d’anar, cada cop més, equiparant-se bla convenient que puguem finançar avenços, com és ara el reconeixe- en envergadura, finançament, les persones usuàries –almenys en un ment del dret subjectiu als serveis estruc tura i qualificació als altres percentatge– i quins no. En aquest socials o la millora en la intervenció grans sistemes que coneixem, com moment el nivell de copagament que que suposa la creació de la figura l’educatiu i el sanitari. tenen els serveis socials és realment del professional de referència, molt elevat i fa que, d’alguna mane- entre altres elements d’interès que Vostè que estudia els sistemes de ra, es dificulti l’accés de les grans incorpora. serveis socials veient com s’organitza capes de classes mitjanes al sistema la seva governació, provisió i gestió, públic de serveis socials, perquè El repte de la llei catalana també considera que l’aspecte financer està pràcticament els resulta tant onerós serà desplegar-se amb els recursos prou ben definit? com un servei privat o succedanis suficients? En l’aspecte del finançament no hi d’aquest servei privat, com pot ser Sí. Als serveis socials del nostre ha fórmules màgiques. En tots els contractar una persona que faci tas- ques que semblin similars a les dels “El Sistema de serveis socials ha d’anar, cada cop més, serveis socials. Entenc que hi ha un debat per fer veure en quina mesura equiparant-se en envergadura, finançament, estructu- s’ha de finançar per via dels impos- ra i qualificació als altres grans sistemes públics que tos els serveis socials, en quina part correspon pagar a la mateixa perso- coneixem, com l’educatiu i el sanitari.” na usuària i en quina mesura hi hau- ria altres fórmules d’autogestió, d’autoprovisió, d’iniciativa social i comunitària que també podrien ser entorn la demanda està estirant dels sistemes –també en el sanitari i l’e- una contribució de la comunitat en serveis perquè hi ha unes necessitats ducatiu– hi ha un cert grau de parti- l’àmbit dels serveis socials. Aquest que són molt evidents i creixents i cipació de les persones usuàries en el és un debat, en gran mesura, per fer potser el que passa és que la valora- pagament pels serveis i prestacions i en aquest moment els serveis ció ciutadana i política dels serveis que reben. En el cas del sistema sani- socials encara estan en una condició socials ha de créixer més. Hem de tari, les persones que no són pensio- molt residual, de manera que es trobar fórmules perquè s’assumeixi nistes paguen una part de les mede- conceben d’alguna manera com si que moltes coses que anteriorment cines que se’ls prescriuen, i això és fossin serveis socials per a persones es feien en un context familiar i un petit copagament que hi ha. En el sense recursos. La universalització informal, que no necessitaven el sistema educatiu hi ha una sèrie de real en què les classes mitjanes assu- suport dels poders públics, en la nos- prestacions no estrictament educati- meixen que poden ser usuàries tra societat, definitivament, es neces- ves, sinó de menjador o transport, d’uns serveis socials i que això els siten i hi ha processos de deteriora- que es poden estar pagant, fins i tot resulti atractiu econòmicament, per ment de l’autonomia personal, d’in- en el cas d’anar a una escola pública mi, encara està per fer.

QASC < 98 <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<< < DIÀLEG

Amb determinats nivells de copa- deixava d’accedir-se al seu gaudi via nies variables s’han d’ajustar les pre- gament, doncs, no es pot parlar d’u- cotització, però, en canvi, en l’àmbit visions d’usuaris/àries, només en niversalització? de la garantia d’ingressos assumim funció de la població o també d’al- Això és clar. Si una persona, quan que més aviat dependrà de la nostra tres indicadors de necessitat? es veu en la circumstància d’haver cotització el pagament que rebem El mecanisme de la planificació se d’accedir a un centre de dia o un ser- quan estiguem a l’atur o sofrim una serveix en primera instància d’indi- vei residencial, quan supera un malaltia o estiguem en situació de cadors de necessitat i també en bona determinat nivell d’ingressos li jubilació. D’altra banda, en els ser- mesura de les proves d’assaig i error, resulta que pràcticament ha de pagar veis socials estem més aviat en un de l’experimentació de serveis, de aquest servei públic a preu de mercat model mediterrani en què encara és veure com respon la ciutadania, d’a- i, a més, resulta que ha de ser sotme- sobretot la família qui es fa càrrec de nar-los construint i estenent. En sis- sa a processos administratius com- la situació de cura, i no s’avança temes de serveis públics com els ser- plexos, arriba un moment que opta prou. Crec que és perfectament fac- veis socials, en certa mesura, fins que per buscar la seva sortida fora del sis- tible plantejar models mixtos en què no es comença a prestar el servei, tema públic. Per tant, aquesta és una hi pugui haver, a través de consens tampoc no se sap fins a quin punt manera d’excloure de facto la gran social, aspectes que realment sigui la aflora una determinada necessitat o majoria de la població d’uns serveis garantia de drets la que cobreixi l’a- no. Els indicadors generals de neces- que es consideren, en aquest cas, tenció –i per tant el finançament sitat poden tenir una utilitat, però, residuals i exclusius per a les capes sigui via impostos– i en què n’hi en el fons, és una sistemàtica de pla- socials més desafavorides. I si real- pugui haver d’altres que s’obtinguin nificació la que permet encertar en ment volem fer uns serveis socials via cotització i hi pugui haver també els serveis que es van creant i la que –com els d’educació i sanitat– altres àmbits en què hi hagi una par- cobertura que es va donant a cadas- arribin a les grans capes de la pobla- ticipació econòmica de la persona cun. Aquests sistemes tan complexos ció, l’aspecte del finançament és destinatària o no en la mateixa pres- com els educatius, sanitaris o de ser- fonamental i ha de ser objecte de tació i en la provisió dels serveis veis socials es van construint a foc modificacions. socials. lent i es va fent una planificació molt relacionada amb el territori i a les El sistema de protecció social de Sovint es llancen nous recursos de necessitats que es van detectant a l’Estat espanyol i de bona part de serveis socials que no cobreixen la partir de la resposta a mancances l’Europa central i meridional és de demanda existent per falta de pres- anteriors. matriu bismarkiana (es tenen drets a supost i els programes o prestacions Per què la insuficiència financera pensions en funció dels impostos que no s’apliquen. En relació amb qui- és característica, per norma, dels es paguen), mentre que als països nòrdics és de matriu beveridgiana “Determinats nivells de copagament són una mane- (que dóna drets en tant que s’és ciu- ra d’excloure de facto la gran majoria de la pobla- tadà). El segon sistema és molt més garantista que el primer, no? ció d’uns serveis que es consideren, en aquest cas, En realitat això respon a consensos residuals i exclusius per a les capes socials més des- socials. Jo crec que en el nostre siste- ma s’ha anat assumint que àmbits afavorides.” com la sanitat i l’educació es finança- rien a través d’impostos, i, per tant,

QASC < 99 DIÀLEG < <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

serveis socials? serveis socials sigui més un sac sense rendes mínimes. Efectivament, la Se sol dir que les necessitats socials fons que qualsevol altra àrea de polí- renda bàsica i les prestacions de són infinites i que es tracta d’arribar tica pública. garantia d’ingressos mínims al País a equilibris i cobertures raonables, Basc són de les més quantioses de interactuant amb la demanda social Vostè assessora el Govern basc en l’Estat. Es va començar abans amb de manera que l’anem cobrint i que, matèria de polítiques socials, unes els plans de lluita contra la pobresa i alhora, es vagi dinamitzant una socie- polítiques que són tingudes com a hi ha hagut un desenvolupament més tat que tampoc no pot quedar depe- ambicioses i referencials, igual com gran d’aquestes prestacions econò- nent de determinades prestacions i les que apliquen ajuntaments com el miques. Possiblement, però, en serveis que moltes vegades estan de Bilbao, que té una renda bàsica altres qüestions de l’àrea de serveis conceptualitzats com a transitoris o pròpia. El model de finançament socials s’ha perdut una certa capaci- temporals. El punt central de la basc –a través del concert econò- tat d’iniciativa. La primera llei de qüestió acaba sent la prioritat políti- mic– és qui ho garanteix? serveis socials que es va aprovar a ca que es vulgui donar a cada àrea i al Sens dubte, la manera com es Espanya és la del País Basc, del fet que li donem més valor: si es recapten i gestionen els impostos al 1982, i, no obstant això, en algunes dóna més valor a poder anar més de País Basc li ha permès tenir un per- qüestions relatives al serveis socials pressa a una ciutat que queda a 100 centatge de recursos superior al que no hem avançat amb tanta velocitat. km de la nostra o si es dóna més tindria si utilitzés la forma de finan- El fet que hi hagi algunes àrees de valor al fet que cada persona que està çament de les altres comunitats política social que tinguin un cert en una situació de risc, vulnerabilitat autònomes, encara que quan es va impuls al País Basc té a veure amb aquest finançament extra i també “Sistemes tan complexos com els educatius, sanitaris amb una certa dimensió petita del país, una certa accessibilitat propera o de serveis socials es van construint a foc lent i es va entre les institucions i el fet de ser fent una planificació molt enganxada al territori i a una societat amb un cert nivell de capital social, d’iniciativa social, de les necessitats que es detecten a partir de la resposta cooperativisme social... Això també a necessitats anteriors.” explica una certa proximitat entre els poders públics i la població, de manera que determinades polítiques o dependència al seu domicili tingui instaurar no semblava una manera públiques en l’àmbit sanitari o de la un major nombre d’hores d’atenció a gaire atractiva. Finalment, el sistema garantia d’ingressos, en general, no casa seva: a què donem més valor? de concert i, sobretot, com es calcu- han estat sotmeses a un debat exces- Què ens sembla que aporta més qua- la la quota que la comunitat autòno- siu. Possiblement ens hem quedat litat de vida?... Com en qualsevol ma basca paga a l’Estat ha estat pro- més enrere en altres qüestions dels altre àmbit, dependrà molt del debat porcionant a les institucions basques serveis socials. Jo sempre que m’he polític. Totes les àrees governamen- un suplement de recursos davant relacionat amb Catalunya, he vist tals consideren que haurien de dispo- d’altres comunitats. Això és evident. que aquí hi ha molts àmbits de la sar de més recursos, i per poder Una qüestió a part és que, en l’àm- política social molt més innovadors determinar això hi ha les eleccions, bit de les polítiques socials, a o estructurats que al País Basc. De el debat polític i la presa de deci- Euskadi n’hi ha hagut algunes de tot arreu es pot aprendre, els uns sions. No considero que l’àrea de més punteres, com la política de dels altres.

QASC < 100 <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<< < DIÀLEG

Ara que parlem de rendes míni- mes, considera útil i sostenible l’es- tabliment d’una renda mínima de ciutadania en la lluita contra la pobresa? El primer que diria és que les ren- des mínimes, la renda bàsica en general, la garantia d’ingressos, són un assumpte diferent dels serveis socials. Per mi, els serveis socials són serveis, i, per tant, fonamentalment prestacions relacionals, activitats interactives –ja sigui un ajut a domi- cili, una intervenció comunitària, un centre de dia...– i, en principi, no considero que les prestacions econò- miques de garantia d’ingressos hagin d’estar vinculades especialment als serveis socials. Dit això, és molt inte- ressant la proposta de la renda bàsica de ciutadania perquè el que fa, d’al- guna manera, és qüestionar algun dels fonaments del nostre sistema social. Ens fa plantejar que, de la mateixa manera que hem assumit que qualsevol persona pugui accedir a l’atenció sanitària amb indepen- “La manera com es recapten i gestionen els impostos dència que tingui recursos o no i que al País Basc li ha permès tenir un percentatge de a ningú no li estranya que una perso- na molt rica o una de molt pobra uti- recursos superior al que tindria si utilitzés la forma litzin un hospital públic i els surti de de finançament de les altres comunitats autònomes.” franc, també es pot fer el mateix en l’àmbit de la garantia de subsistència, dels recursos per a les necessitats que no es cobreixen pels altres pilars, de qüestions que han d’estar a l’abast de garanties d’ingressos actuals hem com ara la sanitat, l’educació, els ser- de les persones amb independència de continuar construint realitats que veis socials... Tindria sentit aquesta dels seus recursos econòmics o de les s’acostin cada cop més a aquesta proposta, i la seva viabilitat torna a seves xarxes familiars o capacitats renda bàsica de ciutadania. ser una qüestió política i cultural: personals. Em sembla una proposta En l’àmbit dels serveis socials que una societat arribi a la maduresa molt interessant que ha de continuar moltes vegades hi ha conflictes en la de comprendre que hi ha una sèrie sent debatuda. A partir dels sistemes delimitació de competències i per

QASC < 101 DIÀLEG < <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

saber qui és exactament qui presta ques, estatals, etc.–, s’ha d’entendre nent, i cadascuna de les àrees de la un servei i qui l’acaba finançant. Es que, havent cobert uns mínims, cada política pública –educació, sanitat, produeix sovint –com ara s’ha vist institució s’expressa en les seves habitatge, ocupació...– es presenta amb la Llei de la dependència entre prioritats polítiques destinant més o socialment intentant posar de mani- l’Estat i les comunitats autonòmes– menys diners a una o altra necessitat, fest quin és el valor afegit que apor- allò que vostè n’ha dit “invito jo i i això després té, per part de la ciu- ta i quins són els costos d’oportuni- pagues tu...”. Com es pot fer per- tadania, un sistema de ser revisat, tat de no actuar en aquest terreny. què cada administració es responsa- controlat i finalment sancionat a tra- Hi ha qüestions assumides per bilitzi dels recursos que es deriven de vés de les eleccions. tothom que es considera que han de les seves competències en l’impuls ser béns públics, finançats col·lecti- de determinades polítiques? En plena incorporació de nous vament, i d’altres que no es veu tan El més clar i adequat seria que cada drets universals d’accés als serveis clar. Crec que en una societat com administració tingués clarament deli- socials, no es deixa de qüestionar de l’actual, on les xarxes familiars i mitades les seves competències i res- manera recurrent la sostenibilitat comunitàries ja no proporcionen a ponsabilitats i que cadascuna hagués futura de l’estat del benestar. Les les persones ni els mecanismes de de finançar allò que li correspon. Cal administracions pensen prou en el control social ni els mecanismes de intentar anar superant els finança- fet que no invertir de manera sufi- suport que històricament els han ments creuats entre diferents admi- cient per cobrir certes carències proporcionat, els poders públics es nistracions i que cada administració també té costos? veuen davant la tessitura de calcular estigui ben finançada per si mateixa i No hi ha dubte que quan parlem quin seria el cost de no actuar en el assumeixi el finançament del que li de la sostenibilitat i dels costos d’o- terreny dels serveis socials i, alhora, correspon. Posteriorment, cal que hi portunitat de no prestar serveis el de valorar la seva importància. En hagi mecanismes de control recíproc socials, en el fons, estem fent el el context en què estem, els serveis entre les institucions; equilibris i debat de les polítiques públiques i socials estan guanyant clarament balanços al sistema perquè cada de la importància que es dóna a cada envergadura perquè responen a àmbit administratiu institucional àrea. Entenc que, senzillament, el unes necessitats que són molt evi- dents i, per tant, la classe política va entenent que els costos d’oportuni- “Les prestacions econòmiques de garantia d’ingressos tat de no invertir i de no gastar en com la Renda Bàsica no han d’estar vinculades espe- serveis socials són molt elevats per- què es generen una sèrie de conflic- cialment als serveis social.” tes familiars, socials, de malestar social i deteriorament de la qualitat de vida que finalment repercuteixen en despesa sanitària, de seguretat i una pila de coses. Ara és un moment pugui ser controlat i revisat en funció debat social versa sobre quines en què ens estem adonant que la de si està responent al que ha de res- qüestions considerem que ens inhibició en l’àmbit dels serveis pondre o no. D’altra banda, si accep- importen i impliquen de tal manera socials surt força cara. tem un sistema polític complex com que els donem una cobertura el que tenim –en el qual hi ha res- col·lectiva a través dels poders Seria ben il·lustratiu que es ponsabilitats municipals, autonòmi- públics. Per tant, el debat és perma- poguessin fer i publicar estimacions

QASC < 102 <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<< < DIÀLEG

dels costos que té no invertir prou en serveis socials... “Cal intentar anar superant els finançaments creuats Hi ha estudis de l’impacte en ter- mes econòmics dels serveis socials i entre diferents administracions i que cada administra- s’està avançant en l’estudi de la falta ció estigui ben finançada per si mateixa i assumeixi el d’inversió. El que passa és que també s’ha de reconèixer que no tot el que finançament del que li correspon.” té valor té preu, ja que no tot el que és valuós és valuós al mercat. Cal entendre que l’atenció a una persona en situació de dependència vida. L’impacte econòmic d’una no- cat. En aquest sentit, els serveis no pugui generar uns béns intercan- actuació en serveis socials és molt socials moltes vegades vénen a viables al mercat en el sentit que important, però encara és més interactuar amb entorns familiars i aquesta persona es pugui reincopo- important el valor social que es comunitaris on molts dels suports rar a l’activitat productiva econòmi- deixa de crear, tret que vulguem que ens prestem no són compara- ca, perquè potser requereix atenció viure en una societat on la dignitat bles ni vendibles i, no obstant això, la resta de la seva vida. Amb tot, humana i la qualitat de vida de totes són ben valuosos. socialment, considerem que és les persones no tinguin valor i Però fins i tot des d’un punt de valuós que aquesta persona estigui només tingui valor allò que té preu vista economicista es constata que el ben atesa i tingui una alta qualitat de i pot ser comprat i venut en un mer- sector dels serveis socials és genera-

QASC < 103 DIÀLEG < <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

dor de riquesa i llocs de treball com És molt important diferenciar els subvenció o una exempció fiscal o un el qui més, no? àmbits. El tercer sector i la iniciativa reconeixement d’un altre tipus. Un És veritat. En les altes a la social no sorgeixen inicialment per altre format és quan la iniciativa Seguretat Social del 2007 a l’Estat prestar serveis de responsabilitat social i el poder públic, d’igual a espanyol el sector dels serveis socials pública, ja que la seva funció princi- igual, es posen d’acord per fer algu- era el que hi aportava una participa- pal no és aquesta. La funció del ter- na cosa que és d’interès comú i fir- ció més àmplia, segons el Ministeri cer sector és generar respostes men un conveni. Un quart espai és de Treball i Afers Socials. En requerir socials a problemes socials, construir quan hi ha un servei de responsabili- una gran quantitat de personal auxi- capital social i generar iniciativa tat pública que és gestionat per la ini- liar, els serveis socials generen una sense ànim de lucre per respondre a ciativa social. Aquí, la fórmula prin- ocupació accessible a persones sense necessitats i reptes socials. Per tant, cipal o prioritària ha de ser la fór- una alta qualificació i a sectors que el valor afegit principal del tercer mula del concert: el poder públic tenen més dificultat de trobar feina, sector no ha de ser treballar per a concerta aquesta prestació de ser- com les dones o les persones immi- l’Administració, sinó generar valor veis amb aquesta iniciativa social grants. A més, és un sector que no es social, xarxes de confiança, capital reconeixent la seva preexistència i valorant el seu valor afegit peculiar. “No considero que l’àrea de serveis socials sigui més Pot haver-hi altres fórmules –com ara el contracte de prestació de ser- un sac sense fons que qualsevol altra àrea de política veis o altres–, però és rellevant no pública.” confondre els plans: quan hi ha una prestació de serveis de responsabili- tat pública, les regles del joc són unes; quan és la iniciativa social, que pel seu compte, crea alguna cosa i deslocalitza, perquè els serveis són relacional... Ara bé, dit això, en un després demana subvencions, l’esce- aquí i permet processos de qualifica- estat social és molt normal que hi nari és un altre. Hi ha entitats sense ció a mesura de persones de diferent comenci a haver relació entre l’esfe- ànim de lucre que directament no nivell acadèmic i, per tant, respon ra pública i la de la iniciativa social. demanen ajudes econòmiques a sens dubte a necessitats ben impor- Aquí cal diferenciar bé un àmbit de la l’Estat perquè volen mantenir una tants per a la vida de la gent. Per mateixa activitat de la iniciativa independència en la seva manera tant, des d’un punt de vista tant eco- social que ha de realitzar-se única- d’operar. Cada estratègia d’entitat i nòmic com social i polític no hi ha ment sobre la base del finançament cada tipus de relació genera un marc dubte que és un sector en el qual val comunitari de les persones sòcies o de relació diferent. Ara bé, per a la pena invertir i gastar. de llegats rebuts i que no ha d’aspirar allò que estigui dins de la Cartera de a ser finançada públicament perquè serveis i prestacions de responsabili- El tercer sector el configuren mol- és un espai de la iniciativa social. En tat pública, lògicament, la gestió tes entitats privades i d’iniciativa un altre àmbit pot haver-hi una tasca concertada i el finançament estable i social que tenen activitats concerta- de foment o promoció, en el qual suficient es converteixen en una des amb les administracions. Quina l’activitat és pròpia de la iniciativa qüestió fonamental. relació hi han d’establir els poders social i llançada per aquesta, però es El finançament del sistema públic públics per donar-los solidesa i esta- demana la promoció i es demana el de serveis socials només correspon a bilitat financera? suport públic i s’obté a través d’una les administracions i els usuaris,

QASC < 104 <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<< < DIÀLEG

doncs... “En una societat com l’actual, en què les xarxes fami- Entenc que el que és de responsa- bilitat pública ha de ser finançat amb liars i comunitàries ja no proporcionen ni els mecanis- fons públics. Si s’estima que la perso- mes de control social ni els mecanismes de suport que na usuària pot fer una aportació, podria fer-la a través del copaga- històricament els han proporcionat, els poders públics ment, però pot passar també que les es veuen davant la tessitura de calcular quin seria el persones usuàries, associant-se, cre- ant una cooperativa i generant un cost de no actuar en el terreny dels serveis socials i, espai d’autogestió i col·laboració, alhora, el de valorar la seva importància.” tinguin a través d’aquesta iniciativa social una altra forma de contribuir al finançament i, en definitiva, al sos- teniment dels serveis socials. Pot haver-hi, doncs, fórmules que no es redueixen al finançament públic o al pagament de la persona usuària, sinó que hi ha alternatives en què aquesta genera entitats d’iniciativa social (mutualitats, cooperatives, etc.) que li permeten participar en el finançament de l’acció social d’una altra manera, diferent del pagament directe i individual com a usuari/ària.

En el copagament, a vegades es discuteix si cal considerar la renda familiar de la persona usuària o només la seva personal, perquè hi ha qui diu que la primera pot desres- ponsabilitzar els familiars. Què n’o- pina? El consens va avançant en el sentit de dir que en el supòsit que es parli de copagament amb una certa pro- gressivitat –és a dir, en funció dels recursos de la persona–, els recursos que es tinguin en compte siguin els de la persona i no els de la seva famí- lia, tret del cas en què la família depengui de la persona usuària, ja

QASC < 105 DIÀLEG < <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

que si té persones al seu càrrec, real- ment no compta amb tots els recur- sos que aparentment té a la seva dis- posició. D’altra banda, també s’han de considerar aquells casos en què es pugui haver fet una transmissió de fons amb la idea d’arribar a una situació de ser un usuari sense recur- sos dels serveis, que en realitat amaga un cert frau. Així, podria pas- sar que una persona que quan sigui gran no vulgui pagar el cost d’una residència hagi entregat als seus fills i filles tots els seus diners. Cal preveu- re en la legislació els casos en què s’intenta aparentar una absència de recursos quan realment n’hi ha. Són casos particulars per als quals cal fer algun tipus de previsió.

Les caixes d’estalvi han de tenir algun paper en el finançament dels serveis socials públics? Hi ha legislacions que ho pre- veuen, però jo crec que no s’hauria de barrejar. Opino que les caixes d’estalvis no tenen per què partici- par en el finançament d’un sistema públic de serveis socials, perquè són un altre agent diferent, que pot col·laborar, fer acció social i finançar el tercer sector, però no crec que hagin de finançar el sector públic, que s’ha de finançar per altres vies.

Quin paper han de tenir els xecs de serveis? Hi ha qui els interpreta com la mercantilització dels serveis socials o qui considera que és una manera de fer un apoderament efec- tiu de la persona usuària. No es pot fer una valoració d’una

QASC < 106 <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<< < DIÀLEG

mesura com la del xec-servei des- contextualitzada. Si va acompanyada “El valor afegit principal del tercer sector no ha de d’una proactivitat pública a l’hora d’acreditar i promoure l’existència ser treballar per a l’administració, sinó generar de serveis, si realment dóna poders a valor social, xarxes de confiança, capital relacional, la persona usuària i si realment con- tribueix a enfortir el sistema de res- etc.” ponsabilitat pública, una política de xec-servei pot ser una mesura molt interessant perquè genera un dina- misme en el sistema. Per contra, si una política de xec-servei és una forma en la qual el poder públic es desresponsabilitza de la provisió i la ta –quan ell mori o ho decideixi– serveis socials, com si no contribuís prestació i l’únic que fa és entregar pugui executar la hipoteca, no té al seu finançament... uns diners perquè la gent es busqui la cap problema en si mateix. Ara bé, En aquesta matèria hi ha un crite- vida, doncs estaríem retrocedint en si s’està en un sistema de copaga- ri moral per damunt de tot, que és lloc d’avançar. ment en què no hi ha cap protecció el dret de tota persona a viure dig- del patrimoni del ciutadà ni hi ha nament. Com que estic segur que La hipoteca inversa s’està intro- cap mínim exempt i l’han d’espré- ningú no surt del seu país per capri- duint com un sistema de finança- mer fins a l’última gota, caldrà pre- ci, sinó perquè no hi té unes míni- ment de la vellesa. Com el valora? guntar-se quin tipus de política mes condicions de vida, l’obligació Em sembla molt interessant que hi pública és aquesta. Perquè el copa- moral d’una societat decent és aco- hagi bons mecanismes perquè una gament no ho seria, ja que el bene- llir les persones que arriben i fer que persona que es va fent gran i necessi- ficiari o beneficiària ho estaria exerceixin els seus drets. Pel que fa ta uns suports pugui liquar el seu pagant tot, en realitat. El problema als serveis socials, no hi ha cap patrimoni, de manera que, en lloc de no està en el mecanisme de la hipo- dubte que la població immigrada deixar-lo als seus fills i filles, l’utilit- teca –o del reconeixement de n’és molt més finançadora que uti- zi per millorar la seva qualitat de vida deute– en si mateix, sinó en quina litzadora perquè –encara que només en un període final de la seva vida. A és la protecció del patrimoni del sigui per raons d’edat o perquè la mi em sembla fantàstic i, de nou, cal- ciutadà i quin és el grau de copaga- població que arriba és la més autò- drà vetllar pels models que s’habili- ment que se n’espera. El mecanis- noma– normalment utilitzen poc ten i la protecció pública i el context me en si és una alternativa que té a els serveis socials, i, quan ho fan, és en què es faci. És una mesura que pot disposició que li facilita la possibili- de manera molt transitòria, tot i tenir molt sentit. tat de jugar amb el seu patrimoni que són cotitzants nets al sistema. immobiliari, cosa que és perfecta. Pel que fa als serveis socials, no hi ha No pot amagar altres intencions? gaires dubtes en el fet que la pobla- En si mateix, no. Utilitzar la hipo- La població immigrada, com tota ció autòctona és la que surt guan- teca inversa o fer un reconeixement la població, és susceptible de ser yant en aquesta situació de deute, de manera que un ciutadà usuària de serveis socials, però hi ha es pugui anar endeutant amb una tendència prou estesa de pre- l’Administració pública i que aques- sentar-la com una gran gastadora de Q

QASC < 107 punt i a part

Q Educar per a la ciutadania des de l’escola Per Agnès Boixader, professora de secundària i batxillerat i doctora en didàctica de les ciències socials Fotografies per Ivan Giménez PUNT I A PART <

Llicenciada en filosofia i lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Agnès Boixader i Corominas és mestra per vocació, tasca a la qual s’ha dedicat els últims trenta anys, impartint sobre- tot classes d’història a batxillerat i d’ètica i ciències socials a secun- dària. Des de 1987 forma part del Grup de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB que fa estudis i formació en temes d’educació en valors. Doctorada en didàctica de les ciències socials, és professo- ra associada del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB. És autora de nombrosos treballs relacionats amb l’ètica, l’educació i l’educació en valors. Ha participat en diverses experiències pedagògiques premiades, com ara elc- projecte didàctic en valors cívics Selenga Basi, per una educació en una Ciutadania multicultural, guardonat amb el Serra i Moret per a treballs pedagògics el 2002 i pel Consell Municipal de Granollers amb la beca Maria Gaja (2003), entre altres. Sosté que l’assignatura coneguda com a educació per a la ciutadania, introduïda a l’educació secundària el curs 2007-2008, pretén que els i les adolescents entenguin el món en el qual viuen i tinguin capacitat per actuar-hi de manera lliu- re i responsable, lluny de qualsevol adoctrinament

É s imprescindible educar la ciutadania, però fer- l’educació per a la ciutadania en una assignatura, ho no és una feina exclusiva de l’escola. La però no hi ha dubte que cal educar per a la ciuta- implementació de la nova assignatura d’educació dania i això és fer educació política. Fer educació per a la ciutadania haurà de suposar una reflexió per a la ciutadania és vetllar per una educació polí- serena que permeti plantejar les finalitats de l’e- tica democràtica, entenent que la política és l’art ducació i que serveixi per redefinir el sentit i la de la convivència, del saber viure junts, els uns utilitat de l’escola d’avui. amb els altres, sense matar-se, sense ferir-se, sense violentar-se i actuant de manera que cada nou con- De què parlem quan parlem d’educació per a flicte sorgit esdevingui una oportunitat de construir la ciutadania a les escoles? una societat més plural i justa, un futur democràtic, En parlar d’educació per a la ciutadania parlem fent de la democràcia una manera de viure i enten- d’educació política i no crec que calgui justificar, dre la vida, una aspiració permanent, una utopia de en una societat democràtica, la conveniència d’una llibertat, igualtat i solidaritat universal. Una utopia bona formació política; formació, no pas adoctri- que es va convertint en possible perquè hi ha la nament! voluntat i l’acció compromesa de molts ciutadans i Podem discutir si el més convenient és convertir ciutadanes que saben sumar esforços.

QASC < 110 < PUNT I A PART

A l’escola se li sol encomanar allò que la socie- “A l’escola se li sol encomanar allò que tat necessita i ara és urgent vetllar per una bona la societat necessita, i ara és urgent vet- convivència democràtica. Els i les docents n’haurí- em d’estar satisfets perquè amb aquest nou en- llar per una bona convivència democràti- càrrec se’ns fa confiança i se’ns reconeix una feina ca.” que sempre hem fet, massa sovint a contracorrent i massa vegades sense que se’n plantegés, oberta- coneixement a través de la via, molt més fàcil, de ment, la necessitat. la seducció i el conreu de les emocions fortes. La institució escolar és molt complexa, amb L’escolarització és obligatòria, però a l’escola s’ha finalitats sovint contradictòries i no sempre explí- de mostrar el camí per ser lliures. La consciència cites. L’escola ha d’educar en valors i ha d’educar d’aquestes i moltes altres paradoxes és el que em per a la vida ciutadana, i té la difícil tasca de mos- fa reivindicar la reflexió no sols sobre aquesta nova trar aquells valors constituents de pràctiques assignatura, sinó sobre les finalitats de l’educació, democràtiques, que diem desitjar però que sovint perquè hem de fer el possible per desterrar de oblidem practicar. L’escola cerca el coneixement a l’escola, de tot el sistema educatiu i de la societat través de la ciència, la justificació rigorosa i l’argu- les pràctiques poc democràtiques. mentació, i ho fa en uns moments en què els mit- De manera que caldrà una reflexió rigorosa i jans de comunicació transmeten informació i treballar conjuntament amb organismes i persones

QASC < 111 PUNT I A PART <

que fan investigació educativa per saber triar Aprendre a ser i actuar de manera autònoma, “bones pràctiques educatives”, aquelles que per- aprendre a conviure, aprendre a ser ciutadans i metin contribuir a una millor educació ciutadana, ciutadanes en un món global són els objectius aquelles que mostrin camins per aprendre a viure generals (Decret 143/2007, DOGC núm. 4915) junts. que orienten la tasca que cal fer a les escoles a tra- vés del currículum de l’assignatura educació per al L’educació per al desenvolupament personal i desenvolupament personal i la ciutadania. El la ciutadania és necessària document oficial esmentat diu: “L’educació per al No puc entrar a analitzar les raons per les quals desenvolupament personal i la ciutadania ha de és en el 2007 que es planteja una nova matèria promoure l’adquisició d’uns valors humanitza- curricular, educació per al desenvolupament per- dors, que no excloguin cap persona ni cap col·lec- sonal i la ciutadania, fer-ho suposaria analitzar, tiu, ajudant els nois i les noies a manifestar una també, altres canvis curriculars relacionats amb les actitud d’empatia i de confiança justificada envers darreres legislacions i això no m’ho permet un els altres (...) ha de contribuir a desenvolupar article com aquest. Els continguts curriculars que valors i elements d’identitat personal i de perti- es proposen no són nous, són continguts que s’han nença, promoure l’autocrítica, l’actitud oberta i impartit tradicionalment en les àrees de ciències flexible i el compromís per contribuir a la millora socials, especialment a través de la història i la de la societat. En un món globalitzat i intercon- geografia, però també des de la filosofia i l’ètica. nectat cal cercar espais comuns de convivència per El que potser és nou, perquè ho és el context, és a alumnes amb realitats culturals i socials diverses que la Unió Europea faci el suggeriment d’impar- (...). tir-la, convidant el Govern de l’Estat a seguir els Si revisem els continguts curriculars, qui pot dir passos de molts altres països europeus, que ja fa que els objectius generals no donen una brúixola temps que tenen ens els seus currículums aquesta per moure’s pel món? Qui pot negar la rellevància matèria. d’alguna de les idees que he seleccionat? No és

QASC < 112 < PUNT I A PART

imprescindible tot el que es diu en el paràgraf parlarien de la necessitat que totes les accions es anterior? No he reproduït més que algunes de les desenvolupin en un clima d’aula que permeti la idees que hi ha en el document, però podria ana- vivència, el coneixement i el reconeixement de les litzar-lo al detall i no puc pas dir que el subscriu- pròpies emocions, el respecte a les dels altres, ria al cent per cent però sense compartir-lo del sense que les pròpies o les dels altres siguin un tot, es pot dir que el camí que traça és prou clar, impediment per al desenvolupament personal permet evitar caure en el relativisme del tot s’hi correcte, lliure i responsable. val i és, al mateix temps, prou interpretable per no En definitiva, ens dirien allò que el text curricu- ser justament allò que han dit algunes veus que és, lar, que és millorable, apunta. No hi ha dubte que adoctrinador. el que pretén és que els i les adolescents entenguin Les persones expertes en aquesta matèria ens el món en el qual viuen i tinguin capacitat per podrien confirmar que són molts els països euro- actuar-hi de manera lliure i responsable. Quelcom peus que tenen, ens els seus dissenys curriculars, indispensable. una assignatura similar. Ens dirien que una educa- ció per a la ciutadania ha d’abraçar: l’autoconeixe- “Els continguts curriculars que es ment, la participació, la solidaritat, la resolució de problemes socials, els judicis i els prejudicis, l’or- proposen no són nous, són continguts ganització social i la perspectiva històrica. que s’han impartit tradicionalment en Probablement també ens dirien que és rellevant la forma com es treballen els continguts, la ‘metodo- les àrees de ciències socials, especial- logia d’aula’ i segurament recomanarien dinàmi- ment a través de la història i la geo- ques que facilitin la comunicació, l’acceptació de grafia, però també des de la filosofia i la diversitat, la capacitat empàtica, la capacitat crí- tica i autocrítica, el pensament creatiu, la resolu- l’ètica.” ció de conflictes de manera no violenta. També ens

QASC < 113 PUNT I A PART <

especulatiu a l’assignatura. Estic convençuda “En una ciutat escola, el carrer és que, si s’encara el tractament dels continguts des l’espai públic; el passadís o el pati de de la coherència amb els valors que el mateix text curricular diu que es volen propiciar i se li l’escola: territori compartit, territori dóna aquesta empremta, l’alumnat trobarà la uti- comú, territori de llibertat i de res- litat de l’assignatura i sabrà reconèixer els avan- tatges de preparar-se per formar part d’una ciu- ponsabilitat compartida.” tadania activa, lliure i responsable i per “situar- se” en el món.

L’alumnat pot encarar de bon grat aquesta És l’escola un bon espai de formació de ciuta- nova assignatura? dania? Això caldrà veure-ho, cal un xic de temps i la Ben segur! No és a l’escola on s’aprèn, de traça dels docents, però penso que la major part manera formal i sistematitzada, a entendre el de l’alumnat de secundària sap distingir, ràpida- món? No és a l’escola on es pot aprendre a can- ment i amb força encert, si els continguts que es viar el món? No és a l’escola que podem “crear” treballen a l’escola li són (o li podran ser) d’uti- móns alternatius? Si és així, l’escola és un bon litat o no. Fins ara no m’he trobat mai cap noi ni espai de formació de ciutadania, però de cap cap noia que no reconegui la importància de manera ha de ser l’únic! saber viure en societat. La pregunta que encapçala l’apartat té molt a Els continguts curriculars de la nova assignatu- veure amb altres que ens poden fer replantejar el ra són atractius, actuals i poden enllaçar fàcil- sentit de l’educació i de l’escola d’avui: Què ment amb la vida real de l’alumnat: la del seu esperem de l’escola? Què esperem de l’educació? barri, la de les seves aficions, la de les seves rela- Per a què volem que s’eduquin els nostres infants cions, la del coneixement d’un mateix, etc. De i adolescents? manera que ells i elles saben que l’educació per a Anar a l’escola és un fet quotidià i potser ha la ciutadania és una forma més que tenim els esdevingut, només, un acte rutinari. Per què por- adults per acompanyar-los en aquest camí d’ad- tem cada dia els nostres infants i adolescents a quisició d’aquelles competències que els podran l’escola? Els hi portem perquè pensem que l’es- permetre la integració i participació activa en la cola, malgrat tot, és el lloc més segur on podem vida pública. La majoria de nois i noies capten deixar-los mentre nosaltres no ens en podem fer amb encert si una disciplina els ajuda a trobar “el càrrec? Ens en separem perquè volem que els i seu lloc en el món” o si no la necessiten per a res, les mestres, com a professionals que són, ens aju- per això és rellevant que el professorat sàpiga din a estimular el seu creixement personal? Els donar un caràcter instrumental i no merament deixem a l’escola perquè estem convençuts que

QASC < 114 < PUNT I A PART

és un bon lloc per a la seva socialització? Els dei- estructures d’acollida més properes a infants i xem a l’escola perquè sabem que allà disposen de adolescents), que, treballant plegades, han de major recursos que nosaltres, que els permetran maldar per fer que la democratització dels conei- adquirir el coneixement de distintes àrees del xements, la gestió democràtica de les escoles (i saber? Fem confiança a l’escola perquè pensem de les famílies) i la utilitat democràtica dels que pot ser un bon laboratori per aprendre a coneixements siguin els segells de qualitat del intervenir en la societat i transformar-la? Volem sistema educatiu. Si democratitzem els coneixe- que l’escola els ajudi a ser bons ciutadans, que els ments i l’escola i apostem per la utilitat demo- prepari bé per al món laboral? Tot plegat? cràtica dels coneixements, haurem canviat un Una reflexió que ens porti a trobar respostes a model d’escola que serveix l’empresa i que les preguntes plantejades seria una reflexió sobre educa essencialment per al món laboral, per un les finalitats de l’educació: una reflexió essencial nou model d’escola de la ciutat (o una ciutat perquè ens hi juguem el futur, ens hi juguem el escola), que vol educar per viure i conviure en la sentit de la vida en societat. ciutat i en el món. En una escola de la ciutat tots Si volem fundar la democràcia no ens queda els ciutadans i ciutadanes hi han d’estar implicats, més solució que educar i educar-nos com a ciuta- el bon govern està en mans de tota la ciutadania. dans i ciutadanes democràtics i l’escola hi té un En una ciutat escola, el carrer és l’espai públic; el paper iniciàtic fonamental. Fundar la democràcia passadís o el pati de l’escola: territori compartit, és una tasca complexa, que requereix els esforços territori comú, territori de llibertat i de respon- de l’escola i de la família (per parlar només de les sabilitat compartida.

QASC < 115 bones pràctiques internacionals

Q ACCIó SOCIAL I m ó N L O C A L

LOCIN - Plataforma d’intercanvi Fayetteville, Arkansas d’iniciatives contra l’exclusió social La ciutat de Fayetteville, a l’estat d’Arkansas, als Estats Units, La descentralització dels serveis socials a Catalunya consta, en regula en l’article 50.20 del seu codi local un programa que bona part, de la gestió de la majoria dels serveis pels actors inclou diversos petits esforços per fer més fàcil la vida de les per- locals. Ajuntament i consells comarcals, assessorats pels serveis sones dependents. Al costat dels ajuts que reben per la seva condi- territorials del Departament, es converteixen així en impulsors ció de persones en situació de dependència per part dels organis- de programes concrets de gestió dels serveis previstos per la Llei mes estatals –Arkansas– i federals –Govern dels EUA–, aquest 12/2007. programa resol petits detalls normalment no previstos en els ser- A l’hora de definir programes i projectes, la recerca de bones veis i les ajudes prestats per l’Administració americana. pràctiques és un bon recurs per aprendre i partir d’una base amb Fayetteville eximeix les persones amb dependència física de suport si més no conceptual. dur la brossa i els residus per reciclar des de les seves cases fins Les bones pràctiques internacionals, a més de complir l’objectiu a la “curb” o el punt de recollida que els pertoqui per zona. S’ha de proveir referents o exemples, són una bona manera d’inter- impulsat un servei des de l’àrea de recollida de residus que canviar experiències amb altres actors, obrir-se a nous models i, recull totes les escombraries d’aquestes persones a la porta de en el si de la Unió Europea, construir vincles entre diferents casa seva. comunitats o agents. No és d’estranyar, doncs, que la Comissió Per tenir accés a aquest servei, però, hi ha certs requisits que Europea valori i promogui el transnacionalisme, o la implicació s’han de complir. S’ha de demostrar amb documentació oficial d’actors de diferents països membres, en els projectes que finan- de l’estat d’Arkansas que es viu en una situació de dependència ça. Un de tants és la plataforma LOCIN. Es tracta d’una platafor- física, i també certificar que en el domicili no hi viu cap perso- ma d’intercanvi de bones pràctiques en la lluita contra la pobre- na major de 12 anys capaç de treure les escombraries al punt de sa impulsades des de l’àmbit local. Creada l’any 1996 per la recollida oficial. mateixa Comissió, es troba sota coordinació de la Xarxa Europea contra la Pobresa, EAPN (European anti-poverty network) des Per a més informació d’aquesta iniciativa local, podeu accedir a la pàgina del 2003. L’EAPN, que aglutina sobretot ONG de tota la Unió web: http://www.accessfayetteville.org/. Europea, ha actualitzat la base de dades, i s’ha centrat sobretot en iniciatives impulsades per entitats i centres de recerca i investiga- ció socials. Els vora de 700 programes que hi surten inventariats fins al detall –un pot informar-se des dels recursos destinats, les persones implicades en el projecte, les infraestructures creades, etc.– són provinents de sis xarxes estatals, impulsores del projecte sota coordinació dels òrgans de gestió de l’EAPN: Àustria, Bèlgica, Finlàndia, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit. LOCIN s’autodefineix com “un centre de recursos europeu per a iniciatives locals de lluita contra l’exclusió social i la pobresa”. L’eina definida és una pàgina web multilingüe, en el cor de la qual es troba la base de dades amb informació qualitativa sobre unes 160 iniciatives locals, exemples de bones pràctiques i innovació.

Per a més informació visiteu la pàgina www.locin.info o www.eapn.org.

Exempció per a persones discapacitades. Suport i formació contínua per a professionals

QASC < 117 d’atenció a la infància: Austràlia gestió del temps, infants i dones

El Programa de suport professional (PSP) del Govern australià Des de dimarts 4 de novembre, Barack Obama és president electe dóna accés a aquells que treballen en l’atenció a la infància per dels Estats Units. En una campanya electoral titànica, de dos anys facilitar-los el suport professional necessari per dur a terme de durada, Obama ha sabut projectar un discurs esperançador per correctament la seva feina. al seu país i, de retruc, a bona part del món occidental. Aquest dis- En un país amb la grandària geogràfica d’Austràlia, l’execució curs s’ha basat en molts missatges, tots lligats pel ja mític “Yes, we i el desplegament de mesures, polítiques i programes tenen una can”, i un dels eixos bàsics ha estat la reforma en polítiques de pro- dificultat afegida: la distància física. El PSP, que forma part del tecció dels infants, les dones i les famílies. programa més ampli d’inclusió i suport professional, vol con- El model d’estat del benestar americà és molt diferent al nostre. tribuir a minimitzar aquest handicap. mentre que aquí parlem d’universalització dels serveis socials, als Desplegat en unitats descentralitzades de suport, cada centre Estats Units segueixen en debat per garantir l’assistència sanitària. del PSP al territori ofereix recursos i suport a tots els profes- No obstant això, molts dels reptes que Barack Obama ha plantejat sionals dels serveis d’atenció a la infància, ja siguin entitats, durant aquesta campanya electoral encara són d’actualitat a casa centres, empreses o persones físiques proveïdores de serveis. nostra. Per veure’n alguns exemples, tant de la distància com dels El PSP ofereix recursos com assistència telefònica, publicació punts en comú, ens podem endinsar en el programa electoral de de material de reforç i referència, opcions flexibles de forma- Barack Obama per a les dones i les famílies. ció contínua i un portal a la xarxa amb tota la informació al dia. • Ampliar el Family medical Leave Act. L’FmLA és un Les unitats descentralitzades al llarg i ample de tot el territori programa del Govern federal que proporciona ajudes a les empre- australià estan preparades per oferir suport en tots els serveis ses per tal que les persones amb persones dependents a càrrec d’atenció a la infància garantits pel Govern central, com ara: puguin absentar-se de la feina sense que això suposi reduir el sou. atenció en centres, atenció ocasional o permanent dins el Obama ha plantejat l’ampliació de l’FmLA a empreses amb més de domicili, o atenció fora de l’horari escolar, incloent-hi el perí- 25 empleats –avui és per a empreses amb 50 empleats o més– i ode de vacances, entre d’altres. també el criteri d’elegibilitat a persones amb pares grans a càrrec o amb activitats relacionades amb els seus fills: reunions de pares o Per a més informació, accediu a la pàgina: dur-los a l’escola. http://www.dest.gov.au/sectors/early_childhood. • Promoure les mesures de flexibilitat en el treball. Per predicar amb l’exemple, Obama s’ha compromès a fer del Govern federal una empresa model en l’adopció d’horaris flexibles i a l’ho- re de permetre als seus empleats flexibilitzar els seus horaris per motius familiars. S’emmirallen, per fer-ho, en el model britànic. • Assegurar que tots els infants tinguin assegurança mèdica. Com a senador, Obama es presenta com un dels artífexs de l’State Children’s Health Insurance Program (SCHIP), que avui ja cobreix 3,8 milions d’infants de famílies amb pocs ingres- sos. L’objectiu és expandir aquest programa al màxim d’estats possibles. • Suport al dret a decidir de les dones. Barack Obama és un defensor obert del dret a les dones a escollir un avorta- ment legal i segur, amb independència de la seva capacitat eco- nòmica. Acompanya aquest convenciment amb la consciència de la necessitat de donar educació sexual adequada, programes per a la cobertura de la cura pre i postnatal, i classes per a pares, entre altres. Les polítiques per a famílies d’Obama:

QASC < 118 SISS: Hèrcules. Suècia, França i nova publicació DASC

El Departament d’Acció Social i Ciutadania treballa en la defi- nició i l’impuls del nou Sistema d’Informació de Serveis Socials (SISS) de Catalunya, batejat com a Hèrcules. Un dels passos previs que ens ha d’ajudar a la definició del SISS és el benchmarking, o procés de recerca i aprenentatge d’altres models i programes similars arreu de l’Estat espanyol i el con- text europeu. Així, durant l’any 2008 s’han fet entrevistes amb referents de quatre models diferents de funcionament: • El País Basc, que actualment es troba en un procés de replantejament legal similar al viscut a Catalunya al voltant de la Llei 12/2007 de serveis socials a Catalunya. • Andalusia, on compten amb un sistema integrat d’informació bastant desenvolupat, permet fer la tramitació d’expedients i la gestió de prestacions econòmiques, la gestió de l’ingrés de persones amb discapacitat als centres, la meitat dels equips de valoració i orientació del mateix col·lectiu, etc. L’Hèrcules, en un futur, serà un sistema tecnològic comú, i tot des de la mateixa plataforma. compartit, compartible i coordinat entre tots els actors dels • Suècia, referent del model nòrdic de serveis serveis socials a Catalunya. Entre els seus principals objectius socials, com a exemple de descentralització de competències al hi ha la possibilitat d’intercanviar informació entre agents, i món local. definir un model de descentralització en el subministrament • França, més concretament la regió de Rhône- de dades i el tractament que en fan les administracions i els Alpes, molt similar a Catalunya quant a característiques demo- agents implicats. gràfiques i referent del model continental de serveis socials. En aquestes entrevistes s’ha intentat fer una anàlisi exhaustiva de cada cas. En primer lloc, s’han comparat aspectes estructu- Trobareu tota la informació actualitzada sobre el procés de definició del rals com les relacions amb el món local, els rols dels diferents projecte Hèrcules a la pàgina web: www.dixit.cat. nivells d’administració en cada model o el grau d’universalitat dels serveis socials i les seves modalitats de pagament. En segon lloc, s’ha indagat sobre el sistema d’informació social en si, tant des del vessant funcional com des del tecnològic. Així, s’han tingut presents elements com el nivell de compartició de la informació, les fórmules d’identificació de les persones usuàries i els canals d’atenció a la ciutadania; però també s’ha guanyat en coneixement de les aplicacions creades per funcio- nar cada sistema, la gestió d’usuaris o el sistema d’administra- ció i govern del sistema d’informació. Dels resultats d’aquest procés de benchmarking, es publicarà un resum breu de les principals conclusions que hi figuren, per Aquesta secció ha estat elaborada posar aquest coneixement a disposició de tot aquell qui hi per Jordi Ribot Thunnissen, periodista pogués estar interessat.

QASC < 119 SUMARI f 1 F 9 S 8 8 D 2 E 1 U 8 U 6 1 E C L E F S e E L I e U L a E L E L m o

l l i ’ o i e a a a a l v l l l d e o

s

e n 0 3 7 1 4 7 8 n n n i

s

r

p f o r b t m m c 0 s u

s s d f p v h

a i j

e s a n t 8 6 l i d o n p t a r , f f n i e i c r u n r e m p o p i 7 a p i i t e a è p a e o g s a ç a r n n c

e a b s a n % n v p f o s a t a t r c a e v i

i c r n a a a i è e g ç ó e i t i a d m c

i l e n

t

n n u

e c ç g i ó a c c s a d i

i s e d o i t

t a d a c n m ç ç e r a s c m i i o e

a

e

e a ó

t

a e p i e m e n a a d h t

c s F s a l

ó

e

, e l

c

m m o d t

e l i i o i l i

e i a l B

n s c ’ a n t

n e o à p

c a r e s c s i I n t r l a s

t t e e v n n i o n

r

R i

ò i

d o e

d

l a p p t a a l i o e n n s c d ò t e b r

l o l e b P s o l o

a u r

c u d

i i t t n e s m t l a

v a d d r a F c r s l r

f

e a i s u l

o í l a t c i d s s t a l

a e s e

e e t n i

c c d i l a :

ò i v o c ,

i , c e i e r c l l

c i i q t s

x

e a s

s d E R L L A B P D l g m e b l n i v i c i g l e u o d ’ u

i u n p e

v s D n e i e

o e s d E r ’ ’ t s r m n e l e m N

l

t i a t e E O U s r i t A E v e i

n à ’ t a I

s

, s

s s a c

t t

a b r l e a

l e

e À

t c r A

t c

i e i a F ’ d i F a n u a m v S t p a

s ó i r a i ó e r i v N T t o n N d x

s o t a e s e a n N ú s

v L i i

v O e V E

t

o n f L d è

e

n

i n c e C d s O s b d o

e

e s f l l i f t c '

i o s e r d s a T e i e i s

l E R À u l e r i a o i a A n a o u E t i s e u c c

c i

e s è

q l À n N r

p o r s

l a

n o i s l p

i l c G

n R l d È e d u u t o

S e a a t s n o l c L e i ò n N I e t

s a c e o l ó

o e s m e i c f ç N b s

e N s

r c m ò S

N a i I

i s

r

p c i a

s

e e a r s s o

l d S A m e d a a p

o m T p s i e P c e e u s i n n s e

n l a . c E e

r c a C s r r S C t e s i d

o I d m ò l a A e t a e c

l i

o C s v R

s r a

e R

c l e m n a o a . s e d n c

P d

’ o

I r t t

i

c t t n a b i E e r À L e o a l a e a E i g C i s a

o A ’ e l t e c à t s s

l l l

l m r E s c e f u

i s s s o s c

s m a S à

c x i C r i e

r

o i

s n o n t s c i f o R m c s a u e e i t m e i a c e p y i e

s a l a t a c n s c n a s i l a

T a r a o n r

t l a T u D a e u l e o t i u e

l

v v

d ç l s r : à a e n

n d I n s n x e

e

a g e r n n Q e

O s e y i i e m i , i e l l a s v l

o

e s a

s a g

s n

l

a e

s e t c : ’ s e u s f t m a r

e U o n C i i r o e l l s t a x n c ' t v ó n a , c e b l

v a i e l s E

d

U a i s c e

d i

a l o c t Q e s i l s ’ S l ó a l

o

b A

s i M s l t

e m m a o l d

q n i

d c e g e v I

u

i e E

l n N e a a i ’ b

l c l t l A · l N l a s ; i a l e r o T d e

s e s q m n a T m E

ü d s a i A

s n e R e

r C l s i e

s t N L a t p i r t ó a S a a

r A l c u t

i ó i n A C d

y l e a o s

I c O L a l A N

p p p p p p E L p p p p p p p p p p p p p p p X A e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e l l u a r r r r r r r r r r r r r r r r r r r r r í A

b

V A L V V s A M G J M P E F M D I

C A J J E J o g

o o r e o í l n B o S i i a l u a n d c g R r i s o o u a c c r b r r n s r a n e e t i a a n n u e n n r e e e d l d l n o e a r p i c t X e l i

c è t t a n n n e

i m e e r

r i O i

s s s e G

V C r

s p o l d

ç ç l m t

e e R R

s B

A d

B ú

r e R

a

i o r r a B C c G S ñ R R a r

u

d i a l r r r

s L a P M b o y e

i a a P a a r c e t s o e o v e D a s ó s a r o b a t t i i t a z n e l l l a x a r

l a

r u p t a a s t a G L u I n i l z

r s r a a X

e s t l t á z i u t

Ò i l d s u s z c ó l i e p I e e

e i i T s s t C l o ó z r l c é n a a n s r a

M i s

n a o s v c a a s r i l l a