Pérez I Marco De La Rasilla Vives

O COTA ZERO n. 16,2000. Vic, p. 9-23 ISSN 0213-4640

Javier FOT& Pérez i Marco de la Rasilla Vives

I. Els efictius de lXrt Rupestre paleolitic canbbric

En un inventari de llocs amb Art Rupestre geografic cobert per aquestes tres coves es tro- paleolític a la Península Iberica, publicat fa al- ben els dos horitzons artístics que apareixen en guns anys (FORTEA,1992; 1993a),.es comptabi- el plano1 vertical de les parets de la no llunyana litzaven un total de 82 localitzacions a la Corni- La Vinya, els gravats de la qual es reparteixen sa Cantabrica. Avui, el cbmput s'elevaria a 1 10. en dos nivells successius, perque es realitzaren Un increment tan substancial es deu, en primer des de diferents al~adesdel seu sbl arqueolbgic, lloc, a les descobertes més recents, perb també a i en alguns llocs arriben a tapar l'estratigrafia. la unificació dels nostres criteris amb els d'altres Santo Adriano i Los Torneiros eleven a onze la autors (GONZALEZECHEGARAY; GONZALEZ suma dels llocs amb gravats exteriors amb solc SAINZ, 1994). A parer nostre, de les 28 noves profund del Nalón mitja, la qual cosa reafirma entrades a I'inventari, 14 abunden en les carac- la presencia en aquesta conca fluvial d'un po- terístiques de I'art paleolític i no ofereixen blament geogr8ficament estructurat i unitari dubtes o són altament probables. pel que fa a la vessant artística (FORTEA,1995; A Astúries, el ja nodrit conjunt de gravats ex- 1999). teriors del Nalón va créixer amb els descobri- A l'interior de l'orient asturia, a la cap~alera ments de Santo Adriano i Los Torneiros, en el del riu Güefia, es troba la cova d'Avin, amb ta- seu afluent Trubia (FORTEA;QUINTANAL, 1995; ques, punts i una línia tamponada repartits pel FORTEA;RODR~GUEZ; R~os, 1999). Es tracta de sostre i parets interiors (WRTÍNEZVILLA; 1986). dues petites coves amb gravats a les parets direc- Una mica més a l'est, a I'altra vessant d'aigües, tament il.luminades del vestíbul, o una mica l'una davant de l'altra a ambdues ribes del riu més endins, perb abans del transit penombra1 Casafio, es varen descobrir les coves de Covacie- foscor. Ambdues coves remeten per la tecnica, lla i El Bosque. La primera té un petit conjunt estil i composició al segon horitzó artístic del de pintures i gravats amb el tema bisó/cavall, Nalón mitja, indirectament datat en epoca gra- flanquejats per un cérvol i una cabra salvatge; vetosolutriana (FORTEA,1994). Santo Adriano i tema típic, segons Leroi-Gourhan, de la prime- Los Torneiros disten uns pocs centenars de me- ra part de l'estil IV antic, al qual igualment re- tres de la clissica cova de El Conde, amb un meten l'estil i les convencions de representació. context musterii i aurinyacia i gravats exteriors Dos dels bisons han estat datats del 14.060 + lineals del primer horitzó grafic del Nalón mitji 140 i del 14.260 + 180 BP (fracció carboni). que es remunten a l'Aurinyaci8 segons la datació Covaciella és un dels millors representants arqueolbgica de l'abric de La Vifia. D'aquesta cantabrics del més pur estil magdaleni'a (FOR- manera, en el plinol horitzontal del redui't espai TEA [et al.], 1995). La cova de El Bosque com- O COTA ZERO n. 16, 2000. Vic, p. 9-23 ISSN 0213- prkn un conjunt de signes vermells, abundants amb el que s'ha descrit en altres llocs per a Llo- cabres, un ur en negre i gravats digitals no zo- nin, que igualment insisteix en I'art en cova d'e- ombrfics. La composició sembla evocar l'abrup- poca antiga amb les peculiaritats cantabriques, te paisatge exterior per I'aprofitament que es va així com en el fet que l'art antic de Llonin es re- saber treure dels relleus del suport rocós. La sin- parteix per tota la cova i el més recent queda re- gularitat de El Bosque radica en la insisthncia legat a una zona del seu ((PanelPrincipal)) (FOR- quantitativa en la cabra, únicament comparable TEA;RASILLA; RODR~GUEZ, 1992; 1995; 1999; a la llunyana Penches. La forma de les banyes i FORTEA,1995; 1997). la localització de les taques del modelat intern A la clhssica cova de El Pendo, por sota de permeten de reconeixer la subespkcie pyrenaica pols, brutícia i fongs ha sortit a la llum un pa- pyrenaica (CABRERA,19 1 1) de l'espkcie Capra py- nell d'unes 17 figures, atribuides al Solutria, renaica. amb la ttcnica de les tintes, tamponaments, Ja a Cantabria, prop de l'actual línia de la tematica i estil propis de la denominada ((Escola costa, es troba el gran complex de La Garma. de Ramales)) (MONTES;SANGUINO, 1998). A Pel que fa a l'art, s'han reconegut 35 figures ani- l'interior de l'orient cantabre, en el congost del mals (incloses 2 mascares), 31 mans negatives Carranza, s'ha descobert un grup de petites co- vermelles i marró, 9 signes complexos, 10 traGos ves, prbximes a Ramales (Arco, Pondra i Morro) apariats i 34 motius més entre puntuacions i amb figures gravades i pintades amb tampona- simples traGos. Les primeres valoracions distri- ments i tintes planes vermelles o ocres atribui- bueixen aquest conjunt pictbric en tres fases. La des a l'estil 111 i al Solutria. Les característiques inicial, atribu'ida als temps gravetians, esta cons- són les prbpies de les coves de Ramales, la prbxi- titu'ida per les mans, els traGos apariats i les se- ma Arenaza o Pasiega A. Perb el mamut gravat ries de punts, a la qual cosa cal afegir algunes fi- d'Arco B, també molt propera a la classica gures. Bhsicament, aquesta fase apareix a la part Ventalaperra, s'ha atribu'it raonablement a una profunda de la galeria. La segona fase, adscrita a etapa anterior (GONZALEZSAINZ; SAN MIGUEL, l'estil 111 i atribu'ida al Solutria, integra pintures 1996; 1997). Aquest mamut, juntament amb vermelles d'animals, signes quadrilaters i alguns els altres dos pintats de El Castillo i El Pindal, gravats. La tecnica del tamponament esta ben són les úniques tres representacions segures d'a- representada. Finalment, la tercera fase, del questa especie a l'hrea cantibrica: el mamut gra- MagdaleniB estil IV, tindria figures negres i gran vat de La Lluera no acaba de definir-se grafica- quantitat de gravats, entre els quals no falten fi- ment, i quant als nombrosos exemplars pintats gures amb traG múltiple i estriats del tipus o gravats, recentment proposats a El Pindal Castillo/Altamira. Bisicament, apareixen a la (BALB~N[et al.], 1999), les nostres andisis da- zona anterior de la Galeria. Aixi doncs, les figu- vant la paret no reconeixen més que el mamut res de les fases antigues apareixerien per tota la classic i, potser, un altre de més pintat (FORTEA, cova, amb la matisació que la inicial tendiria a en premsa). situar-se en els espais més profunds: aixb nega- Finalment a Cantabria, a més dels gravats de ria la hipbtesi de Leroi-Gourhan de la tardana El Mirón (GONZALEZ MORALES; STRAUS, progressió cap al fons. Bona part dlaquestes pin- 1997), mereixen cita els bisons, el cavall i la ca- tures i gravats estan a l'hrea d'estan~a,contex- bra, algun signe en vermell i els gravats digitals tualizades per 535 m2de jaciment intacte, en la no figuratius de la cova de Castro Urdiales. Es superfície de la qual es veuen in situ alguns evident la tancada analogia amb Covaciella exemplars d'atzagaia, espatula, bastó de coman- (MONTES,2000). dament i agulla; mostres bssies de superfície han En resum, les recents troballes de l'hrea can- estat datades entre el 13.900 i el 13.600 BP. Pel tabrica no han pas aportat novetats que suposin que fa a la resta, s'han citat una cabana interior, una ruptura amb el panorama artístic conegut. I fogars i lampades fixes d'il.luminaci6, abalisa- aixb és bo, perque la major part del que s'ha tro- ments, aportacions humanes a l'interior, etc. bat contribueix a perfilar i afirmar millor les ca- (ARIAS[et al.], 1997 i 1999). Aquesta descripció racterístiques regionals. Aixi, els gravats de San- i valoració de l'art de La Garma es concilien bé to Adriano i Los Torneiros insisteixen, si calia, O COTA ZERO n. 16, 2000. Vic, p. 9-23 ISSN 0213-4640

en la peculiaritat i la unitat de l'art exterior del tiques de l'art paleolític. Per raons diverses os- Nalón mitja. Perb aquesta concreció es dilueix: cil.len entre una major o menor probabilitat i el no podem considerar-la prbpia del sector cen- dubte. En uns pocs casos I'andisi crítica no des- tral asturia, ja que gravats d'exactament el ma- carta que es tracti &accidents naturals del su- teix tipus apareixen al vestíbul de la cova de port, o són productes de l'activitat animal; en Chufín, a més de 120 km, a la frontera entre altres casos, pertanyen a la Prehistbria recent o Astúries i Cantabria. són histbrics. Els inicis de l'art de La Garma s'han referit al Els gravats exteriors de solc profund confor- GravetiA. El seu contingut es reconeix a les fases mant stries paral.leles en vertical o amb altres mts antigues de Llonin, atribui'des als temps orientacions són un aspecte rupestre particular- gravetians i solutrians després del contrast entre ment present a Astúries, perb també existeixen a les superposicions (amb trencaments ttcnics, Cantabria i al País Basc. En alguns casos van es- tematics i estilístics) i el context arqueolbgic tar tapats per nivells paleolítics de diversa cro- dels seus nivells d'ocupació i art mbbil (FORTEA, nologia (La Vifia, El Conde, La Cuevona, En- 1994; FORTEA;RASILLA; RODR~GUEZ, 1992; trefoces, El Mirón). A aquest tipus pertanyen 1995; 1999). Aquests temps antics de la decora- les novetats asturianes de Pefia del Alba, So- ció cantabrica en cova, en la qual és present la beraos, Berodia i Falo, que contenen jaciments figura animal, perb que abunda en digitacions, amb materials solutrians o finipaleolítics, perb signes i mans (Llonin, Chufín, La Garma i d'al- en cap cas els dipbsits arribaren a tapar els gra- tres ccmen'orsx,), també es reconeixen en altres vats. Els traGos verticals de Pefia del Alba foren coves amb panells molt variats en superposi- també pintats de vermell, com els de La Vifia, i cions, ttcniques, formes i composicions (El a I'interior de la cova hi ha restes molt degrada- Castillo, Altamira, Tito Bustillo, Candamo), des de pintura vermella al voltant de buits de la perb aquí estan menysvalorats segons bona part paret. Per contra, molt incerts són els de El Oso, de la bibliografia actual. Per que? A parer nos- Traslacueva i Redonda. tre, les raons són diverses: I'opció per una discu- Aixi mateix, no tots els gravats digitals (ma- tible cronologia curra, en part resultant del des- carroni) han de ser paleolítics, sobretot si no coneixement que en alguna d'aquestes coves es són figuratius, no s'associen a pintura o estan té del comensamelit i la fi del seu context ocu- pacional; en altres, la valoració esbiaixada de les situats totalment a I'exterior. El dubte persistir& possibles implicacions artístiques de les seves a La Colluvina, Subores, Las Brujas, La Esta- llarguíssimes ocupacions, deguda, potser, a I'as- ción, La Flecha i, potser, Quintanal. Tampoc sumpció de la cronologia que Leroi-Gourhan no tenen automatica qualificació paleolítica les proposava per als comensaments de l'art en simples taques de color: Oscura, Los Marranos, cova; finalment, una altra opció de fidelitat als El Portillo, La Pila; o les puntuacions i traGos resultats del CI4parietal. curts vermells exteriors de la Paré de Nogales. El Pendo, una altra part de La Garma, Arco Finalment, existeixen exemples de cita per ruti- i Pondra insisteixen en els tamponaments, tintes na, respecte a persones o gravats que no s'han planes, animals, aparellaments i signes típics del trobat mai: Coberizas, Covanegra, Goikolaui i sector central cantabric i anteriors a la ccunifica- Atxuri. En qualsevol cas, a parer nostre es po- ció)) del Magdalenih. Tots els llocs fins ara co- den eliminar de l'inventari almenys La Flecha, mentats confirmen aspectes regionals de l'art El Becerral, Covanegra (MOURE;GONZALEZ paleolític cantabric. La resta (Covaciella, Castro SAINZ, 1999 [en premsa]), Coberizas, Collu- Urdiales, i una altra part de La Garma) es refe- vina, Paré de Nogales, Atxuri i Goikolau. Aixi reixen a I'omnipresent, brillant, perb ccacadP- doncs, el compte final sumaria 101 llocs, 91 mic)) i monbton, art de I'estil magdalenii, estes dels quals (90%) són segurs o altament proba- des d'Astúries i Andalusia fins al centre &EU- bles, mentre que 10 (9,9%) es reparteixen entre ropa si a allb parietal hi afegim allb moble. simplement probables, dubtosos, o necessiten Dinou llocs d'aquest inventari ofereixen una major aportació de documentació i argu- conjunts menys o poc investits de les caracterís- mentació. O COTA ZERO n. 1 G, 2000. Vic, p. 9-23 ISSN 0213-4640

2. L'urt a l'dire lliure, a les parets i vestibuh ilhminats i a l'in terio r: alguns comentaris

La Península Iberica és plena de testimonis drien incloure en la segona categoria de 1'Art de l'expressió simbblica paleolítica. Fa temps Rupestre d'Ucko i Rosenfeld (1967), amb tots que hem assumit que l'art paleolític no és pas els matisos. El fet essencial, fins i tot psicolbgic, sinbnim de cova. En un primer pla d'angisi, l'o- no és la major o menor penombra-foscor o la posició exterior-interior és forqosament generi- proximitat a 1'irea de decoració, sinó que estan ca, descriptiva i, en alguns casos, topogrifica- dins la cova. L'art interior, que diferencia bé les ment ambigua. Perb si computem els efectius Brees de decoració de les irees d'habitació, té a &ambdues categories, reduint-nos a les localit- Astúries una datació directa, per confirmar, que zacions segures o altament probables del nostre es remunta al més vell Aurinyacii; també aquí, inventari, els interiors són sensiblement més una altra datació directa es refereix als temps del que els altres. Gravetii avanqat, temps als quds remeten tot un I aixb passa tant a 1'Qreacantibrica (68,8% i conjunt de datacions indirectes, cronologies esti- 3 1% respectivament) com a la mediterrinia lístiques i contexts de coves cantibriques. El ma- costanera i interior (70% i 30%). El mateix suc- teix succeeix amb els temps solutrians i magdale- ceeix si segreguem' un grup amb la conca de nians, amb el descirrec que les datacions directes I'Ebre, Llevant i Andalusia o un altre amb La solutrianes fins ara concerneixen sols les coves Meseta. La freqüPncia únicament arribaria a andaluses. Així doncs, segons I'ús que s'ha fet equiparar-se al 50% si considerem només la dels diferents procediments de datació, i sense Submeseta nord. No obstant aixb, els percentat- entrar en l'anilisi crítica, els resultats bruts indi- ges iberics coincideixen amb els francesos en el quen que els arts a l'aire lliure, a parets o vestí- sentit que l'art interior és més abundant que buls il.luminats, i a I'interior coincideixen des del l'exterior, malgrat que amb una tendencia a Gravetia avanqat fins al Magdalenii ple. Els ma- l'alqa, ja que a Franqa l'exterior suposa el 42% tisos apareixen en els comenqaments i les etapes (CLOTTES;WILLIAMS, 1996). darreres del Paleolític superior. La bibliografia no Una altra qüestió és la cronologia. Segons els cita llocs a l'aire lliure durant els temps més ini- diversos procediments de datació fets servir, els cials, que sí que estan ben testimoniats a les pa- llocs a l'aire lliure s'atribueixen al Gravetii rets i vestíbuls il.luminats; l'art interior necessita avanqat, al Solutrii i al Magdalenii. Les parets confirmació (Candamo). A l'altre extrem tempo- il.luminades d'abrics i coves van comenqar de ral, aire lliure i interior apareixen repetidament mostrar manifestacions grifiques des del més citats, perb no així les parets i els vestíbuls il.1~- vell Aurinyacii per continuar en epoca graveto- minats, adjacents o contigus a les irees &habita- solutriana. No tenim bons exemples d'art neta- ció, que a Franqa es manifesten amb rotunditat. ment il.luminat d'epoca magdaleniana. Re- Perb, matisos cronolbgics (o esbiaixades de- centment, s'han qualificat d'exteriors el gran gudes a l'estat del nostre coneixement) a part, sostre d'Altamira, el conjunt x de Tito Bustillo des &una visió més gentrica i comprensiva, re- i la Pasiega B (BALBIN;ALCOLEA, 1999; BALB~N; sulta que a la Península Ibirica la geografia exte- GONZÁLEZSAINZ, 1993). Perb no es pot dir que rior, l'espai domestic i el món interior apareixen aquell lloc d'Altamira rebés la llum del sol, ba- investits per l'expressió simbblica. sant-se en una lectura errbnia de Breuil i És obligatbria, encara que només sigui en el Obermaier, els quals únicament varen dir que la pla més extern, la comparació entre els contin- llum del dia il.luminava el vestíbul i la contigua guts de les tres topografies en les quals s'expres- Brea d'habitació. Tito Bustillo x i la part més sa l'art paleolític. La conca mitjana del Nalón prbxima a I'entrada de Pasiega B allotgen art conté el millor conjunt cantibric d'e coves i entre la penombra i la foscor, perb la quasi tota- abrics amb un art unitari, gravat a les parets litat de les figures del mateix estil són molt inte- il.luminades, i en el seu dia també pintat. D'en- riors. Com a molt, aquestes tres coves es po- tre totes les localitzacions, destaquen les coves - -

O COTA ZERO n. 16,2000. Vic, p. 9-23 ISSN 0213-4640 de La Lluera, a escassos metres sobre el nivell del Verde, que abrigaren habitats i un art exterior riu. Lluera I té un art arqueolbgicament datat en observable amb facilitat pels grups que passaven el Solutria que es comporta com el de qualsevol pels rius C6a i Agueda (BALBIN;ALCOLEA, gran ccsantuari)) interior: animal d'entrada, to- 1999). Aquesta és la imatge que pot donar el poiconografia diferenciada, parella ur-cavall curt tram entre Lluera I i 11, perb aquest passeig amb la cérvola com a tercer animal periferic, pa- fluvial no existeix a la resta del Nalón mitja se- rella bisó-cavall contigua al tema central, pecu- gons la situació, altitud i orografia de bona part liaritat cantabrica d'allunyar topograficament de les localitzacions artistiques. Els seus gravats determinats signes, que en aquest cas varen ser no es veuen tan Acilment, perb el que és impor- gravats en I'adjacent Lluera 11, etc. (FORTEA, tant no és que es veiessin des de més a prop o 1989; 1994). Lavifia, en un alt abric dominant més lluny sinó que eren allí i se sabia. del riu, potser no li anava a la saga, perb el crio- Seguint en aquest pla de comparació dnica- clastisme l'ha privat de molta informació. D'al- ment aproximativa, en el nostre treball citat tres llocs són petites coves o abrics, també alts i abans assenyalBvem que Lluera I i 11 es llegien bé dominants, perb alberguen un únic animal. Els amb els criteris d'allb interior i citavern altres si- afluents Trubia i Caudal-Riosa, amb lloc a la milituds entre els llocs interiors i exteriors seva riba o al lloc més alt &una molt abrupta (FORTEA,1994). Afegiríem ara que en el racó muntanya, repeteixen de manera empobrida allb asturia la geografia interior també presenta co- que hi ha al riu major. Així doncs, la topografia ves amb una o molt poques figures (San An- altitudinal i els seus continguts són molt variats. tonio, Trescalabres, Les Pedroses) i altres que Que significa, aixb? És una obvietat dir que tan sols tenen signes (Entrecueves, Tebellín, Las la xarxa fluvial i I'altitud són dos dels factors Herrerías). Que aquest art interior fos més an- que condicionen la distribució de la biomassa i tic, sincrbnic o posterior, no devalua les simili- els seus moviments, i que els grups paleolítics tuds assenyalades. s'adaptaten a la resultant per a explotar-la. Perb Vist tot aixb, i passant a un pla més aprofun- fent aixb, les localitzacions de la conca mitjana dit i amb un marc referencial més ampli, són del Nalón proven que aquests grups insistiren a permutables l'art interior i el de les parets il.1~- deixar coberta tota la geografia exterior amb minades o les superficies a l'aire lliure? En el seu manifestacions artistiques de diversa entitat, re- classic i bell llibre de 1962, Laming Emperaire partides pel riu principal i els seus tributaris fins insistia que tots evidenciaven una profunda uni- a l'abrupta mitja muntanya. ESs tota la geografia tat d'inspiració, perb els empla$aments i contin- recorreguda, explotada, dialogada, la que s'in- guts evocaven la noció del sagrat i del profa, i vesteix de simbolismes grafics. Encara més, re- justificaven una separació en el terreny del sig- flexionant sobre la peculiaritat cantabrica, que nificatiu. Majorment, aquesta conclusió resulta- ja van assenyalar Breuil i Obermaier (1935), va de la comparació entre I'art interior i exterior que els signes s'acumulen en un diverticle espe- frances, amb els seus impressionants relleus. cial, feiem constar que el petit tros de riu cobert Perb poc d'aixb, o res no es podia aplicar a I'es- per Lluera I i 11 estava ordenat segons una norma panyol, com assenyalaren Beltrán (1977) i integradora, i trkiem alguna implicació d'aquest Fortea (1984). Referida a I'art paleolític, l'opo- fet (FORTEA,1989). sició sagrat i profa pot facilitar la descripció, Recentment, les coves i abrics del Nalón han perb també pot confondre la comprensió; estat comparats amb els llocs a l'aire lliure de la aquest art segurament lligava íntimament l'as- part baixa de la Meseta nord. Es descriu el pecte religiós, I'aspecte social i I'aspecte estetic, Nalón com una organització fluvial que uniria com ja feia veure Leroi-Gourhan. Després de les coves i abrics amb gravats Acilment observables encertades observacions d'Ucko i Rossenfeld i jaciments a l'aire lliure que, sens dubte, degue- (1967), ja llunyanes en el temps, no té cap sen- ren existir en una terrassa avui desaparepda. tit continuar escrivint, com recentment s'ha fet, Aquesta terrassa relacionaria el tot i hi haurien des del marc conceptual profi-exterior enfront transitat els grups paleolítics. Aquesta organit- d'interior-sagrat/religiós,encara que sigui per zació s'assemblaria molt a la de Foz C6a i Siega discutir-10, perb també afirmant, incomprensi- O COTA ZERO n. 16,2000. Vic, p. 9-23 ISSN 0213-4640

blement, que el fenomen del religiós resta exclu- sivament redui't a la relligada amb éssers sobre- naturals (BALB~N;ALCOLEA, 1999). H. Breuil significa dos cicles artístics uniline- Una pregunta sobre la tematica pot fer-nos als i cronolbgicarnent successius (la frontera dels avanqar en el problema. Tampoc aquí no tro- quals, en llenguatge actualitzat, coincideix apro- bem diferencies substancials entre els tres arts. ximadament amb el pic del Pleniglaciar wur- Si les fonts d'inspiració, si els fonaments in- miense final i els canvis que degueren produir-se tel.lectuals que en donen compte haguessin es- en la distribució dels recursos i la seva explota- tat oposats, aleshores la tematica hauria estat el ció). A. Leroi-Gourhan, amb molts rics matisos, camp més abonat per a expressar la diferencia considera que és un cicle unilineal des del figu- (CLOTTES,1996). En aquest respecte, les parets ratiu geomktric a l'analític; finalment, la cova i1,luminades &Astúries es reconeixen en l'art in- Chauvet i la seva cronologia nega la unilinealitat terior. Els llocs a l'aire lliure de la Meseta no afe- ascendent com a fenomen general i renova la ne- geixen res de nou i es remeten amb propietat al cessitat d'un enfocament multiregional. que ja és conegut. També els estils de les figures En els anys anteriors, abans de la irrupció de gravades o pintades amb traG lineal s'observen la cronologia directa, els estudis de l'art paleoli- en les topografies artístiques. Aquestes coin- tic havien concibs la necessitat de conkixer mi- cidtncies existeixen perquk darrere l'art paleolí- llor el corpus documental i aprofundir en allb tic hi ha un pensament prou unitari i compartit regional. Fent-ho &aquesta manera, com que que abasta, per classificar-les i explicar-les, les geografies interior i exterior. Que aixb sigui d'a- tot era més manejable, es pogué estar més atent questa manera no sorprtn; altres arts com I'abo- al context arqueolbgic que informava l'art pale- rigen australii, que mantingué la seva tradició olític. A Espanya, a les zones fins al segle XIX, eren I'expressió &un país (LOR- atlantica i mediterrania, aixb coincidí, com a BLANCHET, 1988). La singularitat europea es d'altres pai'sos, amb el millor coneixement que troba en l'kmfasi que es va posar en el món de s'anava obtenint dels canvis ambientals, de la ca- les cavernes. racterització dels tecnocomplexos, dels modus i Perb aixb no vol pas dir que l'art a l'aire Iliu- variacions en l'aprovisionament, de la mobilitat re, 1'il.luminat i I'interior siguin permutables. dels grups, etc. Aixb permeté també que es co- L'un és visible pel propi empla~ament;l'altre mencés a abordar un aspecte crucial per al qual coincideix amb les Brees &habitació, formava encara avui tan sols tenim vagues respostes: el de part de la quotidianitat i amb el temps perdia el la delimitació i la correspondencia entre les geo- seu valor, ja que en nombrosos llocs els nivells grafies física i social, és a dir, la dimensió dels d'ocupació varen arribar a enterrar-10; I'últim és territoris, la segmentació i la comunicació entre a dins, de vegades molt ocult, perb, comple- els grups que els explotaven. Sens dubte tot aixb mentariament, en els grans llocs és monumen- va estat relacionat amb l'art. Per avanGar en tal, fet per ser vist i gens secret. Si bé percebem aquest marc físicament més redui't, perb cultu- un pensament global interessat pels móns inte- ralment més comprensiu, és fonamental afinar rior i exterior que unifica aquests arts, les seves molt més la cronologia de l'art i el seu context. funcions no degueren ser exactament les matei- Només aixi es podra valorar millor que deu la xes. Dient aixb, al final tornarem a l'esskncia de forma a la variació sincrbnica intra i interterrito- Laming-Emperaire. Aclarir aquestes funcions és rial i qut a la diacronia; només aixi, situades pri- una tasca molt difícil, ja que hauríem de saber mer les coses en la seva geografia i en el seu molt més que les poques engrunes que conei- temps curt, histbric, es podra examinar després xem de la sociologia paleolítica; i perque és fa- en la geografia global i en el temps llarg el gran cil, gairebé una obvietat, percebre aquest pensa- assumpte de I'evolució. Perb amb aixb es pro- ment global, perb no accedir a les seves dueix un biaix degut als nostres propis planteja- concretitzacions en plans menys generics, preci- ments: si dediquem bona part del nostre esforc; a sament aquells que podrien dilucidar la funcio- la cronologia, és perquk ho demana la nostra nalitat. mentalitat histbrica, perb molt probablement :OTA ZERO n. 16, 2000. Vic, p. 9-23 ISSN 0213-4640 4 aquesta categoria no fou la que preocupa I'autor amb tota cruesa el valor cronolbgic de l'estil: de I'art, cosa que justifica altres plantejaments ningú no hauria datat en tpoca tan antiga un art estructurals i més ahistbrics del problema. tan sofisticat, que contradeia la idea d'una evolu- A manca de res millor, la datació indirecta ció continua i lineal amb alguns particularismes és, avui per avui, I'únic procediment aplicable al regionals; al contrari, s'haurien produi't anticipa- gravat rupestre. Entre els diversos procedi- cions, apogeus, extincions i recurrtncies dins un ments, estil, superposició i context són els que quadre geograficament diversificat. ofereixen major virtualitat, perb estan renyits En consonhncia amb les expectatives suscita- amb la finor cronolbgica. Un exemple ens ser- des per la nova ttcnica, el 1994 les universitats vira per comentar l'assumpte. d'Oviedo i Cantabria van posar en marxa sen- Les excavacions de l'abric de La Viiía aporta- gles programes de datació directa de la pintura ren una datació mínima per al primer horitzó paleolítica en nombroses coves &Astúries, Can- grafic del Nalón: anterior al Perigordia final, tabria i País Basc. En total es prengueren més de perqut un nivell d'aquest tecnocomplex arriba a 60 mostres. Incloent-hi les dates conegudes tapar els gravats. Altres arguments estratigrafics amb anterioritat als programes esmentats, fins i arqueolbgics, no estilístics, el remetien a 1'Au- avui s'han publicat i comentat 31 datacions: 13 rinyacih, fins i tot al seu comenqament en l'a- per a Altamira, repartides entre el sostre dels po- bric, datat entorn del 36.000 BP (FORTEA, licroms i altres parts, 4 del Castillo, 3 de Las 1995). La cova de El Conde, no lluny de La Monedas, 2 de Las Chimeneas, 4 de Covaciella Viña, té a les parets gravats exactament iguals als (FORTEA[et al.], 1995; MOURE[et al.], 1996). del primer horitzó grafic del Nalón. Els aprofi- En línies generals, la major part dels resultats no taments ramaders de la cova n'havien rebaixat el ha pas entrat en forta contradicció amb l'esti- sbl abans de les excavacions de Vega del Sella, mació cronolbgica dedu'ida per altres procedi- que aportaren materials de I'AurinyaciA i Mus- ments, llevat del cridaner cas de Las Chimeneas, terih. Perb rigorosament adjacents als gravats, que ha dividit els investigadors en dues postures avui es conserven relictes sedimentaris que s'a- molt contrastades (MOURE [et al.], 1996). nivellen amb les parts superior i inferior dels Quant a Altamira, I'acceptació literal de les da- gravats, els quals bbviament arribaren a tapar. tacions i preses de postura previes han condui't a Ossos del relicte superior han estat datats, AMS, una interpretació esbiaixada cap a un horitzó del 21920 + 150 i, els de I'inferior, del 23.930 + cronolbgic curt, que dataria entre 14.800 i 180 BP. En conseqütncia, si La Viiia es remun- 14.400 la major part de la pintura negra, la típi- tava a abans del Perigordia final, El Conde pre- cament cantabrica fase de gravats de traq múlti- cisa una mica més: més vell que el Perigordia ple i estriats i els policroms. Versemblantment, ple. El límit inferior continua aportant-10 La les coses són més complexes, com sembla indi- Viiía. Aquestes datncions es poden acceptar, no car-ho la totalitat de I'art de la cova i el seu con- tant per si mateixes, com perqut concorren amb text arqueolbgic, malgrat que continuem conei- deduccions prtvies, objectives i independents. xent molt malament aquest darrer. Perb continua sent necessari precisar més el li- Bona part de les datacions encara inedites mit cronolbgic inferior d'aquell primer horitzó són torbadores. La fracció carbó pur d'una ma- (ORERMAIER,19 16; JORDA, 1969; FREEMAN, teixa mostra i figura, doblement o triplement 1977; MARQUEZ,1977; 1981 ; FORTEA,1994). datada, ofereix diferencies de 1.000 i 2.000 Quant a la datació directa, el títol d'un sim- anys. Les fraccions carbó pur i húmica, també posi publicat el 1993, Rock Art Studies: the Post d'una mateixa mostra i figura, poden variar de Stylistic Era or where do we gofiom here, era ben I'ordre de 1.000, 3.000, 6.000 o 7.000 anys. explícit sobre les possibilitats que obria el CI4 Figures que estan per sota, tallades per gravats AMS, perb, també, sobre on se les volia portar. El de cérvoles de l'estereotip Castillo/Altamira, descobriment de la cova Chauvet suposa un fort han donat 10.000 anys. Animals de franc estil impacte per l'excepcionalitat en tots els aspectes. premagdaleriia o magdalenih han estat datats en Les datacions d'algunes de les impressionants fi- ple Holoce, amb dates que es reparteixen entre gures entre el 32410 i el 30340 BP qüestionaven 10.000 i fins i tot 6.000 anys. O COTA ZERO n. 16,2000. Vic, p. 9-23 ISSN 0213

A I'altre extrem, dues porcions d'una mateixa per a explicar diferencies de milers d'anys entre mostra presa en puntuacions negres Candamo dues zones d'una mateixa figura estilísticament han donat 32.310 i 33.910 BP. Perb si aquest re- unitiria. També s'ha vist que figures d'una ma- sultat suscita expectació,

4. La protecció i la conservació de llocs amb Art Rupestre

Després de la decidida actuació institucional 2. Astúries i la Mesa Redonda de Colombres. El per a la protecció i la conservació de I'Art 1980 també saltaren les alarmes a la Cueva de Rupestre duta a terme per la ((Comisión de In- Candamo, i es van prendre una primera si:rie vestigaciones Pale~ntoló~icasy Prehistóricas,> de mesures (FORTU, 1993, 75; SIMO, 1993) durant el primer terq del segle XX, no fou fins a per pal.liar la degradació produ'ida per I'en- comenqaments dels anys vuitanta, amb Alta- trada massiva de visitants i la contaminació mira i amb una decidida política de tancament vegetal; i des del 1989 s'executh un pla inte- de llocs amb Art Rupestre i de disminució del gral que permetés definir un llindar d'equili- nombre de visitants en algunes cavitats singu- bri a partir del qual es pogués decidir qui: fer, lars (El Castillo, Tito Bustillo, etc.), que s'execu- assumint, en principi, la reobertura de la ca- taren accions específiques en la mattria al.ludi- vitat al públic (FORTEA,1993b, 75; Ho~os da, malgrat que el sru rellanqament definitiu no [et al.], 1993; 1994a; 1996a; 1998c; SOLER, es produí fins als anys noranta. 1993; CANAVERAS[et al.], 1998; FORTEA; Cenyint-nos de manera succinta al nord pe- Ho~os,1999). ninsular, hi ha diversos esdeveniments clau que exemplifiquen allb que s'ha fet fins a la data: les Davant la situació existent, i en vista dels actuacions a la Cueva de Altamira des de co- problemes i resultats que sobre aquesta qüestió menqaments dels vuitanta, els actes duts a terme també hi havia a Franp, es planteja el 1991 la abans i després de la Mesa Redonda de Colom- convenitncia de fer una posada en comú per bres (1991), i la replica de la Cueva de Ekain elaborar unes conclusions generals que servissin (Guipúscoa) entre 1985-1998. En tots aquests de base, tant a la comunitat científica com a les casos, hi ha un fil conductor: les investigacions Administracions Públiques, per arbitrar mesu- de M. Hoyos Gómez i el seu equip (MNCN- res destinades a la protecció i la conservació de CSIC),les quals, d'altra banda, no s'han circums- I'Art Rupestre; la qual cosa s'acomplí amb la ce- crit únicament a I'imbit cantabric. lebració de la ((Mesa Redonda Hispano- Francesa- a Colombres (FORTEA(ed.), 1993). 1. Altamira. Quan el 1976 saltaren les alarmes El 1993 es dissenya un altre pla integral davant la situacib d'Altamira, es crea una co- d'actuació a la Cueva de Tito Bustillo (Ho~os missió investigadora i s'elabord un projecte [etal.], 199610; SANCHEZ-MORAL[et al.], 1997; (VILLAR,1979; LASHERAS,1994) destinat a CANAVERAS[et al.], 1998; HOYOS[et al.], la conservació de les pintures. Amb forGaalts 1998a; FORTEA;HOYOS, 1999), amb uns objec- i baixos i problenles s'efectuaren estudis cro- tius similars als de Candamo. En aquest cas, un matics, de fluixos de mattria (aigua, CO,, dels majors problemes esta representat per les etc.) i geo~ogicocBrstics(Ho~os, 198 1; DI- elevades taxes de pol.lució de I'aigua d'infiltra- VERSOS AUTORS,1983) i, després d'una llar- ció carstica i del riu San Miguel, lligades a resi- ga interrupció, es reprengué la investigació dus urbans i adobs organics; així com per I'im- els anys noranta (HOYOS, 1993a, 63-71; portant colbnia de microorganismes existent al VILLAR[et al.], 1993 a; 1993b; Ho~os, Gran Panel (HOYOS[et al], 1996b; FORTEA; 1994; 1997; CANAVERAS[et al.], 1998; Ho~os,1999). 1999; Hoyos [et al.], 1998a; 1998b; SAN- Els estudis de Candamo i Tito Bustillo, fina- CHEZ-MORAL[et al.], 1999; SOLER[et al.], litzats el 1994 i 1996 respectivament, facultaren 1999; SANCHEZ-MORAL[et al.], en premsa), el coneixement de les qualitats dels diferents la qual esta actualment emmarcada en un parimetres estudiats (ambientals, geoibgics, projecte europeu (Ho~os;SAIZ, 1996- geoquímics i microbiolbgics), i es feren unes re- 1999). Així mateix, esta en marxa la realitza- comanacions en cada cas (dates d'obertura al ció d'una replica (LASHERAS,1994; LASHE- públic, nombre de visitants, eliminació i modi- RAS; HERAS,1998). ficació de llums, i un llarg etcttera), que al- O COTA ZERO n. 16,2000. Vic, p. 9-23 ISSN 0213-4640 menys, amb la informació disponible en la ac- es pot esquerdar per causes naturals, que en ma- tualitat, alenteixen els processos de deteriora- jor o menor mesura sempre actuen, i humanes. ment o destrucció i faciliten la recuperació de Gs un fet que, un cop descoberts aquests ja- les cavitats situant-les en els llindars considerats ciments, s'ha produi't una certa degradació en millors per a conservar-les. Tot i aixb, a Tito un curt període de temps, i aquest factor deses- Bustillo la segona fase d'estudi resta paralitzada tabilitzant esta directament relacionat amb les el 1996. activitats antrbpiques: camins d'accés als jaci- També s'han fet actuacions puntuals en al- ments, ampliació (El Castillo, Llonin, Niaux, tres jaciments asturians: Llonin (Ho~os,1993a; etc.) o modificació de les entrades (túnel de Tito 1993b; FORTEA;RASILLA; RODR~GUEZ, 1992; Bustillo, Pech-Merle, etc.), escales, camins o re- 1995; 1999), La Loja (Ho~os,1993b) i Cova- baixaments del sbl a l'interior, cablejat i il.lumi- ciella (Ho~os,1996; FORTEA[et al.], 1995). En nació incontrolada; construccions a l'hrea exte- tots es delimita l'hrea de protecció total i, a rior (Altamira, Tito Bustillo, etc.), explotaci6 de Covaciella, s'efectui una analisi inicial d'ele- pedreres en les proximitats (Altamira, Arenaza, ments contaminants. La Viña, etc.), ús ((industrial))(formatges de Llonin, etc.), entrada massiva i continuada de 3. Eltain. La replica d'un lloc amb Art Ru- visites, etc. pestre compleix, magistralment, dos ob- Actualment, a més, es produeix una situació jectius principals: d'una banda, protegeix complexa, perque la presa de decisions, per etica i conserva el Bé original i, de l'altra, en fa- i per imperatiu de la llei en ser aquests llocs Bé cilita el coneixement i la difusió pública. d'Interb Cultural, ha de fer servir tots els mit- A les tres repliques realitzades fins ara jans per protegir i conservar el Bé. No obstant (Altamira -per a Munic i per al Museo aixb, l'anomenada societat del ((benestar))i el tu- ArqueolÓgico Nacional de Madrid-, risme com a factor dinamitzador socioeconbmic Lascaux i Niaux), s'hi sumaran d'aqui a pressionen per utilitzar tots els recursos del pa- poc temps Eltain (HOYOS,1990; DIVER- trimoni al servei d'aquest ((benestar));perb el SOS AUTORS,1998, 22-30) i Altamira. problema és que aquests jaciments són vius i són especialment sensibles als canvis. Per aixb, Així mateix, s'hi han d'afegir els estudis de abans de prendre qualsevol decisió, cal que si- l'índole que ens ocupa realitzats en altres llocs guin estudiats a fons i sense presses, ja que les cantabrics com Santimamiiie (Hoyos, 1993a), andisis inexorablement desemboquen en les re- Arenaza (Ho~os,1993a; 1994b; Hovos [et al.], comanacions contingudes a la ((Mesa Redonda)) 1996~)i Venta de Laperra (Ho~os[et al.], de Colombres i en altres brums; i, en definiti- 19944. va, és millor, perque així es conservara, no so- Quin és l'estat de la qüestió després del que bresaltar ni atordir aquest bé ~atrimoniali, per s'ha fet fins a la data? A ningú no se li escapa la tant, cal buscar alternatives viables (facsímils, important tasca realitzada per M. Hoyos i el seu corpus fotografics i cinematografies, bases de equip a la recerca il'una adequada sistematica dades informatitzades, etc.) que canalitzin amb analiticotkcnica, per tal de coneixer les realitats i reflexió i garanties les inquietuds culturals i els problemes de cada lloc amb Art Rupestre; econbmiques desplegades, en aquest cas, per amb el benentes que aquests llocs s'inclouen en l'Art Rupestre. Sens dubte, queda molt per fer, un sistema interactiu que relaciona l'espai intern ja que és necessari continuar, en primer lloc, els i el seu contingut amb l'exterior. Els intercanvis estudis en els llocs on ja s'han comenqat i, en se- que es produeixen entre ambdós espais provo- gon lloc, comenqar-10s en altres que per una o quen variacions de major o menor intensitat que altra raó ho necessiten. A més, s'ha d'intentar fluctuen a l'entorn d'un valor d'equilibri dife- que 1'Art Rupestre cantabric sigui, com ja ho és rent en cada jaciment segons les característiques I'Art Rupestre llevantí, Patrimoni de la Huma- endbgenes i exbgenes; i aquest llindar &equilibri nitat. Repartició geogrirjca de coves i abrics amb Art Rupestre paleolític al Cantirbric

ASTÚRIES. 1. Peña de Candamo. 2. Oscura. 3. Las Mestas. 4. Godulfo. 5. Santo Adriano. 6. Los Torneiros. 7. El Conde. 8. La Lluera I. 9. La Lluera 11. 10. Las Caldas. 11. Entrecueves. 12. Entrefoces. 13. Los Murciélagos. 14. LaViña. 15. Tito Bustillo. 16. La Cuevona. 17. La Lloseta. 18. San Antonio. 19. Les Pedroses. 20. El Sidrón. 21. El Buxu. 22. El Molin. 23. Samoreli. 24. Coberizas. 25. EI Tebellin. 26. Cueto de la Mina. 27. La Riera. 28. Trescalabres. 29. Balmori. 30. Quintanal. 31. El Covarón. 32 La Herreria. 33. La Colluvina. 34. Mazaculos I. 35. Mazaculos 11. 36. El Pindal. 37. La Loja. 38. Subores. 39. Llonin. 40. Coimbre. 41. Traúno. 42. Los Canes. 43. La Peña del Alba. 44. Falo. 45. Los Soberaos. 46. Covaciella. 47. El Bosque. 48. Berodia. CANTURIA. 49. Fuente del Salin. 50. Los Marranos. 51. Chufín. 52. Micolón. 53. Traslacueva. 54. El Porquerizo. 55. EIPortillo. 56. La Meaza. 57. Las Aguas. 58. El Linar. 59. Redonda o El Perro. 60. La Clotilde. 61. La Estación. 62. Altamira. 63. Las Brujas. 64. La Pila. 65. El Cudón. 66. Sovilla. 67. Hornos de la Peña. 68. Santián. 69. El Castillo. 70. La Flecha. 71. Las Chirneneas. 72. La Pasiega. 73. Las Monedas. 74. El Juyo. 75. El Pendo. 76. El Oso. 77. La Llosa. 78. La Garma. 79. El Salitre. 80. Peña del Perro. 81. San Carlos. 82. El Otero. 83. Cobrantes. 84. Los Emboscados. 85. El Patatal. 86. El Becerral. 87. La Cullalvera. 88. La Haza. 89. Covalanas. 90. El Mirón. 91. Sotarriza. 92. Covanegra. 93. El Morro del Horidillo. 94. Pondra. 95. Arco A. 96. Arco B. 97. Arco C. 99. Peña del Cuco. 100. Castro Urdiales o Cueva Aurelia. 101. La Lastrilla. 102. La Hoz. 103. Cueva Grande. PA~SBASC. 98. Venta Laperra. 104. Arenaza. 105. Santimamiñe. 106. Amuri. 107. Goikolau. 108. Ekain. 109. Altxerri. NAVARRA. 110. Alquerdi. EP O COTA ZERO n. 16,2000. Vic, p. 9-23 ISSN 0213-4640

ARIAS,i?; GONZALEZSAINZ, C.; MOURE,A.; ONTANON,R. (1997). aEl proyecto "Estudio integral del complejo arqueológico de La Garma (Omoño, Cantabria)". Primeros resultadoss. Dins: I1 Congreso de Arqueologia Peninsular. Tom I: Paleolitico y Epipaleolitico. Zamora: Fundación Rei Afonso Henriques, p. 147-162. ARIAS,l?; GONZALEZSAINZ, C.; MOURE,A.; ONTARON,R. (1999). La Garma. Un descenso alpasado. Catálogo Exposicián. Santander: Gobierno de Cantabrialuniversidad de Cantabria. BALBIN,R. de; GONZALEZSAINZ, C. (1993). ~Nuevasinvestigaciones en la cueva de La Pasiega (Puente Viesgo, cant ab ria)^. Bol. Sem. Estudios de Arte y Arqueologia, p. 9-34. BALB~N,R. de; ALCOLEA,J.; SANTONJA,M. (1996). Arte rupestrepaleolitico al aire librede la cuenca delDuero: Siega %dey Foz Cia. Zamora: Fundacián Rei Afonso Henriques, p. 11-36. BALBIN,R. de; ALCOLEA,J. (1999). ~Viequotidienne et vie religieuse. Les sanctuaires dans l'art paléolithiques. LAnthropologie, 103, p. 23-49. BELTRAN,A. (1977). .El problema de 10s santuarios paleoliticos exteriores en Espafia.. Dins: XIAniversario del Centro de Estudios Montafieses, IZI. Santander: Diputación Regional de Santander, p. 367-370. BREUIL,H.; OBERMAIER,H. (1935). La Cueua de Altamira en Santillana del Mal: Madrid: Tipografia de Archivos, p. 68. CABRERA,A. (191 1). ([Thesubspecies of the spanish ibexw. Proceedings of theZoological Soriety oflondon, p. 963-977. CARAVERAS,J.C.; HOYOS,M.; SANCHEZ-MORAL,S.; SANZ-RUBIO,E. (1998). rThe role of microorganisms in underground karstic environments: examples from Altamira, Tito Bustillo and Candamo caves (Northern Spain)*. Dins: CARAVERAS,J.C.; GARC~A DELCURA, M.A.; SORIA.J. (eds.). Sedimentology of the Dawn of the Third Millenium. 15th International Sediment~lo~ical Congress. Alicante, Spain, p. 697. CANAVERAS,J.C.; HOYOS,M.; SANCHEZ-MORAL,S.; SANZ-RUBIO,E.; BEDOYA,J.; SOLER,V.; LAIZ,L.; GROTH,I.; SCHUMANN,i?; GONZALEZ,I.B.; SAIZ-JIM~NEZ,C. (1999). microbia al communities associated to hydromagnesite and needle-fiber aragonite deposits in a karstic cave (Altamira, Spain))). GeomtcrobiologyJournal, 16, p. 9-25. CLOTTES,J. (1993). aPost-Styiistic?~.Dins: LORBLANCHET,M.; BAHN,PG. (eds.). Rock Art Studies: Tbe Post-Sylistir Eua or Where do we go from here? 2nd AURA Congress, Cairns (1992). Oxbow Monograph, 35, p. 19-25. CLOTTES,J.; WILLIAMS,D.L. (1996). Les charnanes de la Préhistoire. Paris: Seuil, p. 52. O COTA ZERO n. 16, 2000. Vic, p. 9-23 ISSN 021 3-4640

CORCI-I~N,M.S. (coord.) (1997). La Cueva de La Griega en Pedraza (Segovia). Junta de Castilla y León. Monografias Arqueo- Iógicas, 3. DIVERSOSAUTORS (1983). Estudios Fisico-Quimicos sobre la Cueva de Altamira. Madrid: Centro de Investigación y Museo de Altamira. Monog., 9. DIVERSOSAUTORS (1998). Ekain. Iragana Geroari Begira. Ayuntamiento de Zestoa, Sociedad de Ciencias Aranzadi y Dcpartamento de Cultura del Gobierno Vasco. FORTEA,J. (1989). ~Cuevasde La Lluera. Avance al estudio de sus artes parietalesn. Dins: GONZALEZMORALES, M.R. (ed.). Cien afios despu6 de Sautuola. Santander: Diputación Regional de Cantabria, p. 187-202. FORTEA,J. (1992) BEI arte paleolitico en Españas y .Repertoria de Cuevasr). Dins: La naissance &art en Europe/El nacimiento del arte erz Europa. Catálogo de la Exposición. Paris: Unión Latina, p. 33-42 i 196-199. FORTEA,J. led). (1993). La protección y conservación del arte rupestre paleolitico. Mesa Redonda Hispana-Francesa (Colombres- Asturias, 1991). Oviedo: Consejería de Educación y Cultura. ' FORTEA,J. (1993a). aLa situación actual: protección y conservación. Documento de trabajo para la discusión de Ia mesa)).Dins: FORTEA,J. (ed). (1993), p. 17-23. FORTEA,J. (1993b). .La cueva de Candamo después de 1980r. Dins: FORTEA,J. (ed). (1993), p. 75. FORTEA,J. (1994). ((Las"santuarios" exteriores en el Paleolítica Cantibricos. Complutum, 5, p. 203-220. FORTEA,J. (1995). ((Abrigo de La Viña. Informe y primera valoración de las campañas de 1991 a 1994s. Dins: Excavaciones Arq~eológicasen Asturia 1771-74, 3. Oviedo: Consejeria de Educación y Cultura, p. 19-32. FORTEA,J. (1997). ((Pintura paleoliticaa. Dins: BARON,J. (ed.). El arte en Asturias a través de sus obra. Oviedo: La Nueva España, p. 693-708. FORTEA,J. (1999). aEl arte paleolirico,>.Dins: ALTUNA,J. (ed.). La humanidadprimitiva. Madrid: Servicio de Estudios del BBV,p. 1-37. FORTEA,J.; RASILLA,M. de la; RODR~GUEZ,V. (1992). aLa Cueva de Llonin (Llonin, Peñamellera Alta). Campañas de 1987 a 1990)).Dins: ExcavacionesArqueológicas en Asturias 1787-90, 2. Oviedo: Consejería de Educación y Cultura, p. 9-18. FORTEA,J.; RASILLA,M. de la; RODR~GUEZ,V. (1995). ((La Cueva de Llonin (Llonin, Peñamellera Alta). Campañas de 1991 a 1994)).Dins: Excavaciones Arqueológicas en Asturia 1771-94, 3. Oviedo: Consejeria de Educación y Cultura, p. 33-44. FORTEA,J.; QUINTANAL,J.M. (1995). aSanto Adrianoa. Dins: Excavaciones Arqueológicas en Asturias 1771-74, 3. Oviedo: Consejeria de Educación y Cultura, p. 275-277. FORTEA,J.; RODR~GUEZ,V.; HOYOS,M.; F.A.s.E.;VALLADAS, V.; TORRES,T. de. (1995). ~Covaciella)).Dins: Excavaciones Arqueológicas en Asturias 1791-74, 3. Oviedo: Consejería de Educación y Cultura, p. 258-270. FORTEA,J.; RASILLA,M. de la; RODR~GUEZ,V. (1999). ((La Cueva de Llonin (Llonin, Peñamellera Alta). Campañas de 1995 a 1998s. Dins: Excavaciones Arqueológiras en Asturias 1795-78,4. Oviedo: Consejería de Educación y Cultura, p. 59-68. FORTEA,J.; HOYOS,M. (1999). ~ableRonde de Colombres et les 6tudes de protection et conservarion en Asturies réaliskes de 1992 1996)).Bull. Soc. Préhist. Ari2ge-Pyrénées, LIV,p. 235-242. FORTEA,J.; RODRIGUEZ,V.; Rfo~,S. (1999). sLa grotte de LosTorneiros (Castañedo del Monte, Tuñón, Asturies, Espagne)s. INO- RA, 24, p. 8-1 1. FREEMAN,L.G. (1977). ~Contribuciónal estudio de las niveles paleoliticos de la Cueva del Conde (Oviedo)~.Bol. Real Instituto de Estudios Asturianes, 90-9 1, p. 447-488. GONZALEZECHEGARAY, J.; GONZALEZ SAINZ, C. (1994). c conjunt os rupestres paleoliticos de la Cornisa Cantábricaa. Complutum, 5, p. 21-43. GONZALEZMORALES, M.R.; STRAUS,L.G. (1997). aLa Prehistoria del Valle del Asón,'Excavaciones en la Cueva del Mirón. La carn- paña de 1996)).Dins: N Congreso de Arqueologia Peninsular. Tom I: Paleolitico Epipaleolitico. Zamora: Fundación Rei Afonso Henriques, p. 119-132. GONZALEZSAINZ, C; SANMIGUEL, C. (1997). eAvance al estudio de las conjuntos rupestres paleolíticos del desfiladero del ria Carranza (Ramales de la Victoria, Cantabria): las cuevas de El Arco, Pondra y Morro del Hirudillo~~.Dins: 11 Congreso de Arqueologia Peninsular. Tom I: Paleolitico y Epipaleolitico. Zamora: Fundación Rei Afonso Henriques, p. 163-172. HOYOS,M. (1981). Caracteristicasgeológico-cársticasde la Cueva de Altamira. Madrid: Ministeri0 de Cultura. HOYOS,M. (1990). Informe sobre la delimitación del urea deprotección de la Cueva de Ekain. Guipúzkoa: Sociedad de Ciencias Aranzadi y Ayuntamiento de Zestoa. Hovos, M. (1993a). <

Hovos, M.; CARAVERAS,J.C.; SANCHEZ-MORAL,S.; LARIO,J.; SANZ-RUBIO,E. (1994). Informesobre la delimitacidn delarea depro- teccidn total de la Cueva de Iknta de Laperra (Valle de Carranwr,Vizcaya). Vitoria: Consejeria de Educación y Cultura del Gobierno Vasco. Hovos, M.; SOLER,V.; CARAVERAS,J.C.; SANCHEZ-MORAL,S.; SANZ-RUBIO,E. (1996a). ~Caveair carbon dioxide concentratioll and microclimate parameters in Candamo cave (northern Spain)n. IGPC379 Newsletter, p. 38-39. Hovos, M.; SOLER,V.; CANAVERAS,J.C.; SANCHEZ-MORAL,S.; SANZ-RUBIO,E. (1996b). Memoriajnal sobre las caracteristicasge- ológico-kársticas y microambientales de la cueua de Tito Bustillo, Ribadesella. Oviedo: Consejería de Educación y Cultura. Hovos, M.; SANCHEZ-MORAL,S.; CARAVERAS,J.C.; LARIO,J.; SANZ-RUBIO,E. (1996). ((Deterioration processes on prehistoric rock-art Arenaza Cave (northern Spain))). Dins: 28th International Geographical Congress. The Hape, p. 58. Hovos, M.; SAIZ-JIM~NEZ,C. (1996-1999). Deterioration ofprehistoric rock art in karstic caves by mass tourism: integrated (enuiron- ment, geology, geochemishy and microbiology)fr their conseruation. Proyecto Europeo ~~950679. Hovos, M.; SOLER,V.; SANCHEZ-MORAL,S.; CARAVERAS,J.C.; SANZ-RUBIO,E. (1998a). aCarbon dioxide fluxes in karsric caves (Altamira and Tito Bustillo caves, Spain))).1GPC379 Newsletter, p. 43-44. Hovos, M.; SOLER,V.; CARAVERAS,J.C.; SANCHEZ-MORAL,S.; SANZ-RUBIO,E. (1998b). ~Microclimaticcharacterisation of a karstic cave: human impact on microenvironmental parameters of a prehistoric rock art cave (Candamo, northern Spain))). Enuironmental Geology, 33, (4), p. 231-242. Hovos, M.; SANCHEZ-MORAL,S.; SANZ-RUBIO,E. (1998). Informe sobre la procedencia de contaminantes de origen orgánico en las aguas del interior de la Cueva de Altamira y sw consecuencias. Cantabria: Museo y Centro de Investigación de Altamira. JORDA,F. (1969). aLos comienzos del Paleolitico Superior en Asturiasn. Anuario de Estudios Atlánticos, 15, p. 281-321. LASHERAS,J.A. (1994). #Altamira en peligro),. Dins: FUNDACIONCULTURAL BANESTO (ed.). Foro de Patrimonio. Madrid, p. 178- 182. LASHERAS,J.A.; HERAS,C. de las (1998). aEl proyecto museológico para Altamira y el estudio sobre su público potencial: un caso concreto; un caso únicos. Museo, 3, p. 95-102. LORBLANCHET,M. (1988). ((De I'art des chasseurs de rennes i l'art des chasseurs de kangourous)). LIAnthropologie, 92, p. 271-316. MART~NEZVILLA, A. (1986). aCarta Arqueológica de 10s Concejos de Cangas de Onis y de Oniss. [Membria de Llicenciatura]. Oviedo: Facultad de Geografia e Historia de la Universidad de Oviedo. MARQUEZURIA, M.C. (1977). sLas excavaciones del Conde de la Vega del Sella en la Cueva del Conde (Tuñón, Asturias),,. Bol. Real Instituto de Estudios Asturianos, 90-9 1, p. 431-446. MARQUEZURIA, M.C. (1981). aLos grabados rupestres de la Cueva del Condea. Dins: Altamira Symposium. Madrid: Ministerio de Cultura, p. 31 1-317. MONTES,R.; SANGUINO,J. (1998). <

Javier Fortea Pérez és catedritic de Prehistbria a la Universitat d'oviedo. Les seves principals línies &investigació s'han centrat o se centren en l'Epipaleolític mediterrani, en el Paleolític Superior de les irees cantabrica i mediterrinia i en els arts llevantí i rupestre Ha dirigit excavacions i estudis &Art Rupestre en diversos jaciments paleolítics de les Brees mediterrania i cantibrica. És un dels representants d'Espanya en la vi11 Comissió de la UISPP i és membre corresponent del Deutches Archaologisches Institut i de 1'Istituto Italiano de Preistoria e Protohistoria.

Marco de la Rasilla Vives és professor titular de Prehistbria a la Universitat d'oviedo. Les seves lí- nies d'investigació se centren preferentment en el Paleolític Superior, en 1'Art Rupestre paleolític, i en la historiografia de I'arqueologia prehistbrica hispana en el primer terq del segle XX. Ha dirigit excavacions arqueolbgiques en diversos jaciments de la Meseta i del cantibric; i ha estat membre, juntament amb altres components, de I'Area de Prehistbria de la Universitat d'Oviedo i de l'equip de direcció científica que realitza 1'Aula Didictica de Prehistbria de Tito Bustillo.

Títol original: El Arte Rupestre Paleolitico Cantábrico: investigación y conservación. Traducció de Gemma Hernández.

AIGUAFREDA i VIC